Comunicació

239 les relacions: Acisclo Moya de Contreras, Agustí Cortés Soriano, Agustín García Gasco Vicente, Albalat de la Ribera, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Andrés de Orbe y Larreátegui, Andrés Mayoral Alonso de Mella, Andreu d'Albalat, Andreu Monsó Nogués, Antoni Capdevila i Gili, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Folch de Cardona, Antonio Cañizares Llovera, Antonio de Calcena, Arnau de Peralta, Arquebisbat d'Oviedo, Arquebisbat de Madrid, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Puebla de los Ángeles, Arquebisbat de Saragossa, Arquebisbat de Tarragona, Arturo Pablo Ros Murgadas, Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia, Berenguer de Castellbisbal, Bernat de Vilert, Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira, Bisbat d'Albacete, Bisbat d'Oriola-Alacant, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Lieja, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Menorca, Bisbat de Sogorb-Castelló, Butlles alexandrines, Cancelleria Reial, Carlos Osoro Sierra, Cartoixa de Porta Coeli, Casa de Comèdies de l'Olivera, Casa de la Misericòrdia (València), Casa Paulet, Catedral de Sogorb, Catedral de València, Caudete de las Fuentes, Cèlia i Lluís Martin, Cementeri General de València, Coadjutor, ..., Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, Comtat de la Mark, Conclave de 1458, Conclave de 1503 (octubre), Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Consistoris de Benet XVI, Convent de Santa Clara de Gandia, Corts de Castelló (1367), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València (1301-1302), Corts de València (1314), Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1340), Corts de València (1342), Corts de València (1349), Corts de València (1354), Corts de València (1357-1358), Corts de València (1360), Corts de València (1371), Corts de València (1419), Corts de València (1443-1446), Corts de València (1604), Corts de València-Morvedre, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Diada Nacional del País Valencià, Diòcesi, Diòcesi de Saetabis, Diòcesi de Salamanca, Diòcesi de Zamora, Diòcesis d'Espanya, Diòcesis dels Països Catalans, El Villar, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Enric Reig i Casanova, Enric Valor i Vives, Enrique Benavent Vidal, Erard de la Mark, Ermita de la Divina Pastora de Teulada, Ermita de Sant Antoni Abat d'Alcoi, Ermita de Sant Joan de Déu, Ermita de Sant Josep (Ador), Ermita de Sant Vicent Ferrer de Teulada, Escut d'Alfara del Patriarca, Escut de la Llosa del Bisbe, Escut del Villar, Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús, Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi, Església de la Mare de Déu del Do, Església de la Nativitat de la Mare de Déu de Sagunt, Església de la Puríssima Concepció (Bétera), Església de les Escoles Pies de València, Església de Sant Abdó i Sant Senent (València), Església de Sant Agustí (València), Església de Sant Bertomeu (Xàbia), Església de Sant Feliu de Xàtiva, Església de Sant Francesc (Xàtiva), Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, Església de Sant Miquel i Sant Sebastià, Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, Església de Santa Caterina (València), Església de Santa Caterina de Teulada, Església de Santa Maria de Cocentaina, Església dels Sants Reis, Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Alboraia, Església parroquial de la Mare de Déu (Albuixec), Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís), Església parroquial de Sant Bernadí (Cirat), Església parroquial de Sant Maur i Sant Francesc (Alcoi), Església parroquial de Sant Vicent Ferrer (Algímia d'Alfara), Església parroquial de Sot de Xera, Eutropi de València, Exili austriacista, Fabiana imbricata, Fenollet (llinatge), Ferran de Lloaces i Peres, Festivitat del Sant Àngel Tutelar de la Vila d'Aiora, Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia, Francesc Jofre I de Rocabertí, Francesc Serra i Alberti, Francisco Fabián y Fuero, Francisco Valero y Losa, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del Comtat d'Urgell, Hug de Fenollet, Hug de Llupià i Bages, III Concili de Toledo, Inmaculada Bañuls Ros, Institut Lluís Vives de València, Isabel Ferrer Giner, Isidoro Aliaga, Jaspert de Botonac i de Castellnou, Jaume Cardona Tur, Jaume de Prades i de Foix, Jeroni de Perigord, Jesús Murgui i Soriano, Joan Baptista Peset i Aleixandre, Joan de Ribera, Joan Josep Laguarda i Fenollera, Joan Terès i Borrull, Joan Tomàs de Rocabertí, Joan Torres Ribas, Joana de Foix, Joaquim Company i Soler, Joaquim Oliet i Cruella, Jocs Florals, Jordi d'Àustria, José María García Lahiguera, José Vilaplana Blasco, Josep Bau Burguet, Josep Ferrís March, Julio Ciges Marín, Julio Muñoz Ramonet, Justinià de València, L'Adoració dels pastors (El Greco, Tipus IV, València), La Paraula Cristiana, La portentosa vida del pare Vicent, La Punta (València), La Selva del Camp, La Seu (barri de València), Llívia, Llista de bisbes de Jaén, Llista de cardenals actuals, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llum de les Imatges, Marcelino Olaechea Loizaga, Mare de Déu del Roser del Verger, Mare de Déu del Sofratge, Miquel Joan Porta, Miquel Roca Cabanellas, Missioneres de la Divina Providència, Monestir de la Murta, Monestir de la Trinitat, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Montolivet (barri de València), Nucli antic de la Vila de Sagunt, Orde del Temple, Palau Arquebisbal de València, Pastorale, Patriarca (districte de València), Patriarca Llatí d'Antioquia, Pere d'Albalat, Pere d'Aragó i d'Anjou, Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola, Poder i santedat, Portada/article setembre 26, Puçol, Quatre Carreres, Rafael Sanus Abad, Ramon Despont, Ramon Gastó, Recared I, Regionalisme valencià, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, Sant Pere d'Àger, Santa Maria d'Ontinyent, Santuari de Sant Onofre (Quart de Poblet), Seminari Metropolità de València, Setge de Gibraltar (1309), Teledeum, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Teodor Tomàs Palomar, Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, Tomàs Maluenda, Tossalnou, Transcendence, Foro Interreligioso Internacional, Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir, Universitat de Perpinyà (1350-1793), València (desambiguació), Vicente Castell Maiques, Victoriano Guisasola y Menéndez, Victoriano López Gonzalo, Vidal de Blanes, Xarafull, Xavier Salinas i Vinyals, Xulilla, 12 de març, 1256, 1520, 6 de gener. Ampliar l'índex (189 més) » « Shrink índex

Acisclo Moya de Contreras

Acisclo Moya de Contreras, (Pedroche, Andalusia, 1505 – Abadia de Montserrat 2 de maig de.1564).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Acisclo Moya de Contreras · Veure més »

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano (València, 23 d'octubre de 1947) és un religiós valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Agustí Cortés Soriano · Veure més »

Agustín García Gasco Vicente

Agustín García Gasco Vicente (Corral de Almaguer, 12 de febrer de 1931 - Roma, 1 de maig de 2011) va ser un cardenal espanyol de l'Església catòlica.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Agustín García Gasco Vicente · Veure més »

Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Albalat de la Ribera · Veure més »

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »

Andrés de Orbe y Larreátegui

Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 4 d'agost de 1740) va ser un religiós espanyol.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Andrés de Orbe y Larreátegui · Veure més »

Andrés Mayoral Alonso de Mella

conegut com lArquebisbe Mayoral, fou Arquebisbe de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Andrés Mayoral Alonso de Mella · Veure més »

Andreu d'Albalat

Andreu d'Albalat, el seu nom en llatí medieval eclesiàstic va ser Andreas Albalatus fou bisbe de València des de 1248 a 1276.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Andreu d'Albalat · Veure més »

Andreu Monsó Nogués

Andreu Monsó Nogués (Carlet, 1903 - 1962) fou un eclesiàstic i escriptor valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Andreu Monsó Nogués · Veure més »

Antoni Capdevila i Gili

Antoni Capdevila i Gili (Tàrrega, l'Urgell, 13 de maig de 1722 - Toledo, c. 1772) va ser un metge, botànic, matemàtic, escriptor, professor, historiador de la cultura i erudit català.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Antoni Capdevila i Gili · Veure més »

Antoni Despuig i Dameto

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »

Antoni Folch de Cardona

Antoni Folch de Cardona (València, 1657 - Viena, 1724), fill de Felip de Cardona i Palafox, marquès de Guadalest, i de Luisa María de Sotomayor, va ordenar-se de ben jove com a frare franciscà i va progressar ràpidament en la carrera eclesiàstica fins a ser nomenat arquebisbe de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Antoni Folch de Cardona · Veure més »

Antonio Cañizares Llovera

Antonio Cañizares Llovera (Utiel, 15 d'octubre de 1945) és un cardenal espanyol, arquebisbe de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Antonio Cañizares Llovera · Veure més »

Antonio de Calcena

Antonio de Calcena o Antonio Ruiz de Calcena.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Antonio de Calcena · Veure més »

Arnau de Peralta

Arnau de Peralta fou un religiós catòlic aragonés que va exercir com a bisbe de València des de 1243 fins a 1248 i com a bisbe de Saragossa des de 1248 fins a la seua mort l'any 1271.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Arnau de Peralta · Veure més »

Arquebisbat d'Oviedo

LArxidiòcesi d'Oviedo —Arquidiócesis de Oviedo en castellà— és una de les 70 diòcesis d'Espanya.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Arquebisbat d'Oviedo · Veure més »

Arquebisbat de Madrid

L'Arquebisbat de Madrid és una de les diòcesis en les que es divideix l'Església Catòlica a Espanya.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Arquebisbat de Madrid · Veure més »

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Arquebisbat de Monreale · Veure més »

Arquebisbat de Puebla de los Ángeles

Larquebisbat de Puebla de los Ángeles (castellà: Arquidiócesis de Puebla de los Ángeles, llatí: Archidioecesis Angelorum) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Oriente.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Arquebisbat de Puebla de los Ángeles · Veure més »

Arquebisbat de Saragossa

L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arturo Pablo Ros Murgadas

Arturo Pablo Ros Murgadas (nascut a Vinalesa, 10 de juny de 1964) es un religiós valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Arturo Pablo Ros Murgadas · Veure més »

Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia

fou un religiós i polític aragonès que, entre altres alts càrrecs, ostentà els d'arquebisbe de València i de Tarragona.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia · Veure més »

Berenguer de Castellbisbal

Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Berenguer de Castellbisbal · Veure més »

Bernat de Vilert

Bernat (o Berenguer) de Vilert (? - 8 de maig de 1291) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bernat de Vilert · Veure més »

Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira

Els sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira van ser tres germans, anomenats respectivament Ibn Ahmed al-Mansur, Zoraida i Zaida, fills d'un príncep musulmà de Carlet, que van convertir-se al cristianisme i van morir com a màrtirs el 1181 a Alzira.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira · Veure més »

Bisbat d'Albacete

El Bisbat d'Albacete (Albasitensis) és una diòcesi catòlica de creació relativament recent que s'estén per la província d'Albacete (Espanya), sufragània de l'Arxidiòcesi de Toledo, amb una extensió de 14.863 km² i 396.987 habitants.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat d'Albacete · Veure més »

Bisbat d'Oriola-Alacant

El bisbat o diòcesi d'Oriola - Alacant (en llatí: Dioecesis Oriolensis-Lucentinæ) és una diòcesi catòlica situada al País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat d'Oriola-Alacant · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat de Bozen-Brixen

Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bisbat de Còrdova

El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat de Còrdova · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Mallorca

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat de Mallorca · Veure més »

Bisbat de Menorca

El santuari de la ''Mare de Déu del Toro'', patrona de l'illa i de la diòcesi de Menorca. Son Bou. El bisbat de Menorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat de Menorca · Veure més »

Bisbat de Sogorb-Castelló

El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Bisbat de Sogorb-Castelló · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Butlles alexandrines · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Cancelleria Reial · Veure més »

Carlos Osoro Sierra

Carlos Osoro Sierra (Castañeda (Cantàbria), 16 de maig de 1945) és un cardenal catòlic espanyol, actualment arquebisbe de Madrid.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Carlos Osoro Sierra · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Casa de Comèdies de l'Olivera

Casa de Comèdies de l'Olivera va ser el primer local teatral permanent de la ciutat de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Casa de Comèdies de l'Olivera · Veure més »

Casa de la Misericòrdia (València)

La Casa de la Misericòridia, també coneguda simplement com La Misericòrdia, és un edifici localitzat en el carrer homònim del barri de La Fontsanta, a la ciutat de València i que actualment és un centre d'educació secundària, batxillerat i formació professional propietat de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Casa de la Misericòrdia (València) · Veure més »

Casa Paulet

Casa Paulet és una casa d'Arties, del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Casa Paulet · Veure més »

Catedral de Sogorb

La Catedral de Santa Maria de l'Assumpció de Sogorb és un temple catòlic, seu principal del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Catedral de Sogorb · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Catedral de València · Veure més »

Caudete de las Fuentes

Caudete de las Fuentes o Capdet de les Fonts és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Caudete de las Fuentes · Veure més »

Cèlia i Lluís Martin

Cèlia (1831 - 1877) i Lluís (1823 - 1894) van ser dos laics francesos catòlics casats que el 18 d'octubre de 2015 van esdevenir la primera parella proclamada santa de manera conjunta per l'Església Catòlica.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Cèlia i Lluís Martin · Veure més »

Cementeri General de València

Tomba de Joaquim Sorolla Tomba de Josep Rodrigo Botet Panteó dels Cortina Panteó dels Moròder, amb escultura de Marià Benlliure Panteó de Pasqual Maria Estruch Tombes al pati dels pòrtics Creu de la fossa dels morts per còlera Monument a les víctimes de la repressió franquista, l'odi i la intolerància, amb un text del poeta valencià Miguel Hernández El Cementeri General de València està ubicat al carrer de Sant Doménec de Guzmán número 27, a la ciutat de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Cementeri General de València · Veure més »

Coadjutor

Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Coadjutor · Veure més »

Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva

LEsglésia Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda com La Seu, és l'església principal de la ciutat de Xàtiva, capital de la Costera, al País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva · Veure més »

Comtat de la Mark

El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Comtat de la Mark · Veure més »

Conclave de 1458

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Conclave de 1458 · Veure més »

Conclave de 1503 (octubre)

El conclave papal celebrat a l'octubre de 1503 va triar a Giuliano della Rovere com el Papa Juli II per succeir a Pius III.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Conclave de 1503 (octubre) · Veure més »

Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments

La Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments (en llatí: Congregatio de Cultu Divino et Disciplina Sacramentorum), és una congregació de la Cúria Romana que està encarregada de la majoria dels assumptes relacionats amb les litúrgies de l'Església Catòlica i el ritual dels Sagraments.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Consistoris de Benet XVI

El Papa Benet XVI Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Benet XVI, amb la indicació de tots els cardenals creats.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Consistoris de Benet XVI · Veure més »

Convent de Santa Clara de Gandia

El Convent de Santa Clara és un convent de clausura situat a la ciutat valenciana de Gandia (La Safor).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Convent de Santa Clara de Gandia · Veure més »

Corts de Castelló (1367)

Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de Castelló (1367) · Veure més »

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)

Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »

Corts de Sogorb-Castelló-València

Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »

Corts de Traiguera-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de Traiguera-Sant Mateu · Veure més »

Corts de València (1301-1302)

Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desembre.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1301-1302) · Veure més »

Corts de València (1314)

Les Corts de València de 1314, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II el 5 de novembre de 1313, per a celebrar-se el 15 de gener de 1314.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1314) · Veure més »

Corts de València (1325)

Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1325) · Veure més »

Corts de València (1329-1330)

Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1329-1330) · Veure més »

Corts de València (1336-1337)

Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1336-1337) · Veure més »

Corts de València (1339)

Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1339) · Veure més »

Corts de València (1340)

Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València, foren convocades l'1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes a la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permetés participar en la guerra contra l'emir marínida de Fes, després de la desfeta cristiana de la badia d'Algesires, produïda a principis d'abril.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1340) · Veure més »

Corts de València (1342)

Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1342) · Veure més »

Corts de València (1349)

Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1349) · Veure més »

Corts de València (1354)

Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1354) · Veure més »

Corts de València (1357-1358)

Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1357-1358) · Veure més »

Corts de València (1360)

Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1360) · Veure més »

Corts de València (1371)

Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1371) · Veure més »

Corts de València (1419)

Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1419) · Veure més »

Corts de València (1443-1446)

Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a València el 15 de març, al palau reial.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1443-1446) · Veure més »

Corts de València (1604)

Convent de Sant Doménec de València, seu de les Corts Les Corts de València de 1604, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Felip III el 4 de desembre de 1603, per a iniciar-se a Dénia el 2 de gener de 1604.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València (1604) · Veure més »

Corts de València-Morvedre

Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts de València-Morvedre · Veure més »

Corts Generals de la Corona d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Diòcesi · Veure més »

Diòcesi de Saetabis

La diòcesi de Saetabis és en l'actualitat una diòcesi titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Diòcesi de Saetabis · Veure més »

Diòcesi de Salamanca

La diòcesi de Salamanca (en llatí Diœcesis Salmantina), amb Seu a la Catedral de l'Asunción (o Catedral Nova), té un territori de 7.876 km².

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Diòcesi de Salamanca · Veure més »

Diòcesi de Zamora

La diòcesi o bisbat de Zamora (en llatí diocesis zamorensis), també anomenat antigament de bisbat de Numància,Anomenada així en alguns documents antics, per referir-se indistintament a la mateixa diòcesi.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Diòcesi de Zamora · Veure més »

Diòcesis d'Espanya

Mapa de les diòcesis d'Espanya. Divisió eclesiàstica de Galícia. Molts dels arxiprestats fan referència a entitats ètniques preromanes, como Nemancs, Cèltics, Entíns o Posmarcs. Una diòcesi és un districte o territori en què té i exerceix jurisdicció espiritual un prelat, com un arquebisbe, un bisbe, etc.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Diòcesis d'Espanya · Veure més »

Diòcesis dels Països Catalans

Les diòcesis que tenen seu als Països Catalans han sofert canvis territorials al llarg de la història.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Diòcesis dels Països Catalans · Veure més »

El Villar

El Villar (en castellà i oficialment Villar del Arzobispo, i en la parla xurra El Villar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і El Villar · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Veure més »

Enric Reig i Casanova

Enric Reig i Casanova (1859 - 1927) fou un cardenal valencià que ocupà el bisbat de Barcelona i els arquebisbats de València i el Primat de Toledo.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Enric Reig i Casanova · Veure més »

Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Enric Valor i Vives · Veure més »

Enrique Benavent Vidal

Enric Benavent i Vidal (Quatretonda, 25 d'abril del 1959) és un bisbe catòlic i teòleg valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Enrique Benavent Vidal · Veure més »

Erard de la Mark

Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Erard de la Mark · Veure més »

Ermita de la Divina Pastora de Teulada

L'ermita de la Divina Pastora és un temple religiós sota l'advocació mariana de la Verge de la Divina Pastora en la localitat de Teulada, a la Marina Alta, País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Ermita de la Divina Pastora de Teulada · Veure més »

Ermita de Sant Antoni Abat d'Alcoi

L'Ermita de Sant Antoni Abat d'Alcoi és una ermita situada al cim del mont de Sant Antoni, al terme municipal d'Alcoi.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Ermita de Sant Antoni Abat d'Alcoi · Veure més »

Ermita de Sant Joan de Déu

Lermita de Sant Joan de Déu, se situa a la partida de la Cometa, voltada de pins, enmig d'una zona residencial.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Ermita de Sant Joan de Déu · Veure més »

Ermita de Sant Josep (Ador)

L'ermita de Sant Josep o del Santíssim Crist de l'Empara és un temple situat a l'elevació coneguda com El Cabeço, a l'oest del municipi d'Ador (Safor, País Valencià).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Ermita de Sant Josep (Ador) · Veure més »

Ermita de Sant Vicent Ferrer de Teulada

L'ermita de Sant Vicent Ferrer és una ermita en estil barroc consagrada a sant Vicent Ferrer que està situada al terme municipal de Teulada (Marina Alta, País Valencià) i data del.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Ermita de Sant Vicent Ferrer de Teulada · Veure més »

Escut d'Alfara del Patriarca

L'escut d'Alfara del Patriarca és un símbol representatiu oficial del municipi d'Alfara del Patriarca, a la comarca de l'Horta Nord, País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Escut d'Alfara del Patriarca · Veure més »

Escut de la Llosa del Bisbe

L'escut de la Llosa del Bisbe és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de la Llosa del Bisbe, a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Escut de la Llosa del Bisbe · Veure més »

Escut del Villar

L'escut del Villar és un símbol representatiu oficial del municipi del Villar, als Serrans, País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Escut del Villar · Veure més »

Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús

L'església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús (Racó d'Ademús, País Valencià) va substituir l'antiga parroquial de Sant Pere Intramurs, fundada dins el castell al.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús · Veure més »

Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi

L'Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi es començà a construir a la part alta d'Alcoi, davant del convent de Sant Agustí (Segle XIII).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi · Veure més »

Església de la Mare de Déu del Do

L'església de la Mare de Déu del Do és un temple catòlic situat a la plaça Major d'Alfafar (l'Horta Sud, País Valencià).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de la Mare de Déu del Do · Veure més »

Església de la Nativitat de la Mare de Déu de Sagunt

L'Església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu de Sagunt, també coneguda com a església de Santa Maria constitueix un bé d'interès cultural amb anotació ministerial RI - 51-0004755 de 25 d'octubre de 1982.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de la Nativitat de la Mare de Déu de Sagunt · Veure més »

Església de la Puríssima Concepció (Bétera)

L′Església de la Puríssima Concepció és una església parroquial catòlica localitzada al municipi de Bétera, a la comarca del Camp de Túria, País Valencià i pertanyent a la diòcesi de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de la Puríssima Concepció (Bétera) · Veure més »

Església de les Escoles Pies de València

L'edifici de les Escoles Pies és al carrer dels Carnissers 6, del barri de Velluters de la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de les Escoles Pies de València · Veure més »

Església de Sant Abdó i Sant Senent (València)

L'Església Parroquial de Sant Abdó i Sant Senent és un temple parroquial catòlic pertanyent a l'Arxidiòcesi de València i localitzada al barri/poble de Carpesa, al districte dels Pobles del Nord, a la ciutat de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Sant Abdó i Sant Senent (València) · Veure més »

Església de Sant Agustí (València)

L'església de Sant Agustí i Santa Caterina era l'antic temple del convent dels agustins a la ciutat de València, del qual només en resta aquesta.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Sant Agustí (València) · Veure més »

Església de Sant Bertomeu (Xàbia)

L'església de Sant Bertomeu és un temple catòlic situat al nord-est de la vila valenciana de Xàbia, al centre del primitiu recinte medieval i la part més alta.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Sant Bertomeu (Xàbia) · Veure més »

Església de Sant Feliu de Xàtiva

L'Església de Sant Feliu de Xàtiva és una ermita situada a Xàtiva (Costera), construïda en el després de la reconquesta cristiana.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Sant Feliu de Xàtiva · Veure més »

Església de Sant Francesc (Xàtiva)

L'església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al carrer Montcada número 1 del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Sant Francesc (Xàtiva) · Veure més »

Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos

L'Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos és a la plaça de l'església al centre de la població de Gata de Gorgos.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos · Veure més »

Església de Sant Miquel i Sant Sebastià

L'Església Parroquial de Sant Miquel i Sant Sebastià, també coneguda com a Antic Convent de Sant Francesc de Paula, és un edifici neoclàssic situat al número 97 del carrer de Quart, a València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Sant Miquel i Sant Sebastià · Veure més »

Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri

L'església de Sant Tomàs Apostol i Sant Felip Neri és un temple construït en el en estil barroc a la plaça de Sant Vicent Ferrer de la ciutat de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri · Veure més »

Església de Santa Caterina (València)

1.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »

Església de Santa Caterina de Teulada

L'església de Santa Caterina és un temple de culte catòlic al municipi de Teulada (Marina Alta, País Valencià).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Santa Caterina de Teulada · Veure més »

Església de Santa Maria de Cocentaina

L'església de Santa Maria de Cocentaina (el Comtat) té el seu origen en l'antiga església cristiana fundada en la segona meitat del, de la qual a penes queden restes, a excepció de les restes arqueològiques aparegudes prop de la façana principal i de l'antic cementeri localitzat a l'exterior de la façana principal.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església de Santa Maria de Cocentaina · Veure més »

Església dels Sants Reis

LEsglésia dels Sants Reis és un església parroquial catòlica al número 998 del Carrer Major d'Albalat dels Sorells.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església dels Sants Reis · Veure més »

Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Alboraia

L'Església parroquial de l'Assumpció, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, és un temple catòlic situat a la plaça de la Constitució, 1, al municipi d'Alboraia.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora d'Alboraia · Veure més »

Església parroquial de la Mare de Déu (Albuixec)

L'església parroquial de la nostra Senyora és un temple catòlic situat a la plaça de l'Església, 2, en el municipi d'Albuixec.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església parroquial de la Mare de Déu (Albuixec) · Veure més »

Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís)

L'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.022-001, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís) · Veure més »

Església parroquial de Sant Bernadí (Cirat)

L'església parroquial de Sant Bernadí, localitzada a la plaça Major 2, Cirat, a la comarca de l'Alt Millars és un lloc de culte catalogat com Bé de rellevància local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi identificatiu: 12.08.046-006.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església parroquial de Sant Bernadí (Cirat) · Veure més »

Església parroquial de Sant Maur i Sant Francesc (Alcoi)

L'església de Sant Maur i Sant Francesc és un temple ubicat en la plaça de Ramón y Cajal, número 6, de la localitat d'Alcoi (l'Alcoià, País Valencià).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església parroquial de Sant Maur i Sant Francesc (Alcoi) · Veure més »

Església parroquial de Sant Vicent Ferrer (Algímia d'Alfara)

L'Església de Sant Vicent Ferrer és un temple catòlic situat a Algímia d'Alfara.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església parroquial de Sant Vicent Ferrer (Algímia d'Alfara) · Veure més »

Església parroquial de Sot de Xera

L'església parroquial de sant Sebastià, martir, edificada en Sot de Xera (Els Serrans, País Valencià) és un temple catòlic que se situa en el nucli antic de dita població, donant la seua façana principal al carrer Sant Sebastià i una porta lateral a la plaça de Joan de Joanes.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Església parroquial de Sot de Xera · Veure més »

Eutropi de València

Eutropi de València (València, s. VI - ca. 609) fou un abat, bisbe de València cap a les acaballes del.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Eutropi de València · Veure més »

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Exili austriacista · Veure més »

Fabiana imbricata

Detall de les flors Vista de la planta Fabiana imbricata és una espècie de planta fanerògama de la família de les solanàcies, nativa dels vessants secs de muntanya a Xile i l'Argentina.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Fabiana imbricata · Veure més »

Fenollet (llinatge)

Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Fenollet (llinatge) · Veure més »

Ferran de Lloaces i Peres

Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Ferran de Lloaces i Peres · Veure més »

Festivitat del Sant Àngel Tutelar de la Vila d'Aiora

Sant Àngel de la Vila d'Aiora La festivitat del Sant Àngel de la Vila d'Aiora és una festa local del municipi valencià d'Aiora (Vall de Cofrents).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Festivitat del Sant Àngel Tutelar de la Vila d'Aiora · Veure més »

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia (Oliva, 1499 - 25 d'octubre de 1550), baró de Nules i tercer comte d'Oliva, fou un noble i poeta del Regne de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia · Veure més »

Francesc Jofre I de Rocabertí

Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs fou vescomte de Rocabertí entre 1592 i 1634.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Francesc Jofre I de Rocabertí · Veure més »

Francesc Serra i Alberti

Francesc Serra i Alberti (Xilxes, 17 de novembre de 1746 – Madrid, 29 de març de 1814) fou un religiós i erudit valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Francesc Serra i Alberti · Veure més »

Francisco Fabián y Fuero

Francisco Fabián y Fuero (Terzaga, Castella - la Manxa, 7 d'agost de 1719 - Torrehermosa, Aragó, 3 d'agost de 1801) fou un prelat espanyol de la Il·lustració.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Francisco Fabián y Fuero · Veure més »

Francisco Valero y Losa

Francisco Javier Valero y Losa (Villanueva de la Jara, Conca, 3 de desembre de 1664 - Madrid, 23 d'abril de 1720) va ser un religiós espanyol.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Francisco Valero y Losa · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Hug de Fenollet

Hug de Fenollet va ser un bisbe de València que va viure al.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Hug de Fenollet · Veure més »

Hug de Llupià i Bages

Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Hug de Llupià i Bages · Veure més »

III Concili de Toledo

El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і III Concili de Toledo · Veure més »

Inmaculada Bañuls Ros

Inmaculada Bañuls Ros (Gandia, 6 de maig de 1964) és una mestra i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la IX Legislatura.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Inmaculada Bañuls Ros · Veure més »

Institut Lluís Vives de València

L'actual Institut Lluís Vives s'ubica en el que fou l'antic Col·legi de Sant Pau, ocupant una illa completa entre els carrers de Xàtiva, Arquebisbe Mayoral i Sant Pau i l'avinguda del Marqués de Sotelo de la ciutat de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Institut Lluís Vives de València · Veure més »

Isabel Ferrer Giner

Isabel Ferrer Giner (Castelló de la Plana, 1736 - Castelló de la Plana, 1793) fou una noble i benefactora il·lustrada valenciana, que invertí els seus diners a fer una escola per als pobres.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Isabel Ferrer Giner · Veure més »

Isidoro Aliaga

Fra Isidoro Aliaga Martínez (Saragossa, 1568 — València, 2 de gener de 1648).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Isidoro Aliaga · Veure més »

Jaspert de Botonac i de Castellnou

Jaspert de Botonac i de Castellnou (?, - València, 1288) fou un eclesiàstic i jurista català, probablement germà de Pere Arnau de Botonac i pertanyent per part de pare a una família noble dels voltants de Narbona i per part de mare a l'alta nissaga dels Castellnou, radicada al Rosselló i al Vallespir.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Jaspert de Botonac i de Castellnou · Veure més »

Jaume Cardona Tur

Jaume Cardona Tur (Eivissa, 26 de febrer de 1838 - Madrid, 4 de gener de 1923) fou un religiós eivissenc, bisbe castrense d'Espanya, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Jaume Cardona Tur · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jeroni de Perigord

Jeroni de Perigord (Perigord,?-Zamora, Castella, 1120) conegut en castellà com Jerónimo, fou un religiós d'origen francès, que va anar a Castella cridat per l'arquebisbe de Toledo i que fou bisbe de València (c.1098-1102), de Salamanca (1102-1120) i d'Àvila (1103-1120) Natiu de Perigord, fou un dels múltiples clergues reclutats i portats a la península Ibèrica per l'arquebisbe de Toledo, Bernardo el 1096.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Jeroni de Perigord · Veure més »

Jesús Murgui i Soriano

Jesús Murgui i Soriano (València, 17 d'abril de 1946) és un religiós catòlic valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Jesús Murgui i Soriano · Veure més »

Joan Baptista Peset i Aleixandre

Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) fou un metge, científic i polític valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joan Baptista Peset i Aleixandre · Veure més »

Joan de Ribera

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joan de Ribera · Veure més »

Joan Josep Laguarda i Fenollera

El doctor Joan Josep Laguarda i Fenollera (València, 22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913) fou un religiós d'origen valencià, bisbe d'Urgell, copríncep d'Andorra, bisbe de Jaén i bisbe de Barcelona.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joan Josep Laguarda i Fenollera · Veure més »

Joan Terès i Borrull

Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joan Terès i Borrull · Veure més »

Joan Tomàs de Rocabertí

Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joan Tomàs de Rocabertí · Veure més »

Joan Torres Ribas

Joan Torres Ribas (Eivissa, 13 de desembre de 1844 - Ciutadella, Menorca, 20 de gener de 1939) fou un religiós eivissenc.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joan Torres Ribas · Veure més »

Joana de Foix

Joana de Foix (? - 1358), infanta de Foix i comtessa consort de Ribagorça (1331-1358), d'Empúries (1331-1341) i Prades (1349-1358).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joana de Foix · Veure més »

Joaquim Company i Soler

Joaquim Company i Soler (Penàguila, l'Alcoià, 3 de gener de 1732 - València, 13 de febrer de 1813) va ser un religiós valencià, arquebisbe de Saragossa i de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joaquim Company i Soler · Veure més »

Joaquim Oliet i Cruella

Joaquim Oliet i Cruella (Morella, 16 de novembre de 1775 - Onda, 27 de novembre de 1849) fou un pintor neoclàssic valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Joaquim Oliet i Cruella · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Jocs Florals · Veure més »

Jordi d'Àustria

Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Jordi d'Àustria · Veure més »

José María García Lahiguera

José María García Lahiguera (Fitero, Navarra; 9 de març de 1903 - Madrid; 14 de juliol de 1989), va ser un arquebisbe espanyol que va ocupar la càtedra de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і José María García Lahiguera · Veure més »

José Vilaplana Blasco

José Vilaplana Blasco (Benimarfull, comarca del Comtat, 1944) és un bisbe valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і José Vilaplana Blasco · Veure més »

Josep Bau Burguet

Josep Bau Burguet (Alqueria de Burguet, València, 20 d'abril de 1867 – València, 22 de novembre de 1932) va ser un sacerdot catòlic de la diòcesi de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Josep Bau Burguet · Veure més »

Josep Ferrís March

Josep Ferrís March (Torrent, Horta Sud, 1936) és un activista cultural valencià, impulsor de diferents plataformes culturals, cíviques, econòmiques i periodístiques al País Valencià i, sobretot, a l'Horta Sud.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Josep Ferrís March · Veure més »

Julio Ciges Marín

Julio Ciges Marín (Anna, 12 de febrer de 1947 - València, 16 de desembre de 2022) fou un sacerdot valencià, referent per a la comunitat creient i el món del compromís social.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Julio Ciges Marín · Veure més »

Julio Muñoz Ramonet

Julio Muñoz Ramonet (Barcelona, 18 de febrer de 1916 - 9 de maig de 1991, Coira, Suïssa) fou un empresari barceloní.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Julio Muñoz Ramonet · Veure més »

Justinià de València

Justinià fou el primer bisbe de València del qual hom té constància històrica i que visqué en temps de Teudis rei dels visigots.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Justinià de València · Veure més »

L'Adoració dels pastors (El Greco, Tipus IV, València)

342x342px Ladoració dels pastors és un tema molt recurrent en el corpus pictòric d'El Greco, i tan estimat per l'artista que la versió que va pintar l'any 1612-14, probablement estava destinada a la pròpia capella familiar, a Santo Domingo el Antiguo.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і L'Adoració dels pastors (El Greco, Tipus IV, València) · Veure més »

La Paraula Cristiana

La Paraula Cristiana fou una associació creada a València el 1973, amb la finalitat de contribuir al foment de la vida cristiana en valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і La Paraula Cristiana · Veure més »

La portentosa vida del pare Vicent

La portentosa vida del pare Vicent (La portentosa vida del padre Vicente, títol original en castellà) és una pel·lícula valenciana dirigida per Carles Mira, estrenada en català i castellà l'any 1978.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і La portentosa vida del pare Vicent · Veure més »

La Punta (València)

La Punta és el barri que ocupa la part de l'Horta de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і La Punta (València) · Veure més »

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і La Selva del Camp · Veure més »

La Seu (barri de València)

La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і La Seu (barri de València) · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Llívia · Veure més »

Llista de bisbes de Jaén

La llista de bisbes de Jaén és la relació dels prelats titulars d'aquesta diòcesi.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Llista de bisbes de Jaén · Veure més »

Llista de cardenals actuals

Des del dia 05 de setembre de 2020 el Col·legi Cardenalici consta de 219 cardenals que es divideixen en.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Llista de cardenals actuals · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llum de les Imatges

La Llum de les Imatges va ser una fundació de la Generalitat Valenciana encarregada de la restauració del patrimoni artístic i cultural valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Llum de les Imatges · Veure més »

Marcelino Olaechea Loizaga

Marcelino Olaechea Loizaga (Barakaldo, 9 de gener de 1888 - València, 21 d'octubre de 1972) va ser un religiós salesià basc.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Marcelino Olaechea Loizaga · Veure més »

Mare de Déu del Roser del Verger

LEsglésia Parroquial de la Mare de Déu del Roser del Verger (Marina Alta) País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Mare de Déu del Roser del Verger · Veure més »

Mare de Déu del Sofratge

Església de Sant Jaume i Santa Anna de BenidormLa Mare de Déu del Sofratge és la patrona de Benidorm, juntament a Sant Jaume Apòstol, i les seues festes cauen sempre el segon diumenge de novembre.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Mare de Déu del Sofratge · Veure més »

Miquel Joan Porta

''Èxtasi de Sant Francesc'' (1571), oli sobre taula (92,5 x 72,5 cm.), Museu de Belles Arts de València. Miquel Joan Porta (c. 1544-c. 1616), fou un pintor manierista català, nascut a Àger i actiu a València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Miquel Joan Porta · Veure més »

Miquel Roca Cabanellas

Miguel Roca Cabanellas (Palma, Mallorca, 18 d'abril de 1921 - Motilla del Palancar, 8 de gener de 1992) va ser un religiós mallorquí, arquebisbe de València de 1978 a 1992.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Miquel Roca Cabanellas · Veure més »

Missioneres de la Divina Providència

Les Missioneres de la Divina Providència fou una congregació catòlica fundada el 1944 a Algemesí pel sacerdot Bernardo Asensi Cubells.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Missioneres de la Divina Providència · Veure més »

Monestir de la Murta

El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Monestir de la Murta · Veure més »

Monestir de la Trinitat

El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Monestir de la Trinitat · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Montolivet (barri de València)

Montolivet és un barri de València, pertanyent al districte de Quatre Carreres.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Montolivet (barri de València) · Veure més »

Nucli antic de la Vila de Sagunt

El Nucli antic de la Vila de Sagunt, està format per la zona antiga de l'esmentat municipi de la comarca del Camp de Morvedre, al País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Nucli antic de la Vila de Sagunt · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Orde del Temple · Veure més »

Palau Arquebisbal de València

El palau arquebisbal és la residència de l'arquebisbe de València a la ciutat de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Palau Arquebisbal de València · Veure més »

Pastorale

El Pastorale («Pastoral») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis a València en llatí entre 1397 i 1400.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Pastorale · Veure més »

Patriarca (districte de València)

El Patriarca fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979/1981.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Patriarca (districte de València) · Veure més »

Patriarca Llatí d'Antioquia

El patriarca llatí d'Antioquia fou un càrrec creat per Bohemond I d'Antioquia, rei d'Antioquia, després de la Primera Croada, per tal de representar l'Església Catòlica Romana a l'antiga jurisdicció del Patriarcat d'Antioquia (ara Patriarcat Llatí d'Antioquia).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Patriarca Llatí d'Antioquia · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Pere d'Albalat · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola

UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Poder i santedat

Poder i santedat és una obra de teatre dirigida per Paco Azorín, estrenada el 2020 a València, adaptació del llibre homònim de Manuel Molins i Casaña.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Poder i santedat · Veure més »

Portada/article setembre 26

Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Portada/article setembre 26 · Veure més »

Puçol

Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Puçol · Veure més »

Quatre Carreres

Quatre Carreres és el districte número 10 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Quatre Carreres · Veure més »

Rafael Sanus Abad

Rafael Sanus Abad (Alcoi, 29 d'agost de 1931 - València, 13 de maig de 2010) fou un bisbe auxiliar emèrit de València i teòleg valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Rafael Sanus Abad · Veure més »

Ramon Despont

Làpida sepulcral de Ramon Despont a la capella de sant Donís i santa Margarida de la catedral de València. Ramon Despont (Fraga, - Tarragona, 13 de novembre de 1312) fou un religiós i teòleg, bisbe de València des de 1289 a 1312.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Ramon Despont · Veure més »

Ramon Gastó

Ramon Gastó (Millà, Noguera, ? - València, 1348) va ser un religiós i polític català, i bisbe de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Ramon Gastó · Veure més »

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Recared I · Veure més »

Regionalisme valencià

El regionalisme valencià és un moviment cultural i polític que propugna la recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, tradicions i altres peculiaritats) del País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Regionalisme valencià · Veure més »

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »

Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera

LErmita, lErmitori i, finalment, el Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, és un conjunt devocional catòlic amb un temple i diverses edificacions annexes, d'estil renaixentista i barroc, amb restes gòtiques.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera · Veure més »

Sant Pere d'Àger

La Canònica de Sant Pere és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila d'Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Sant Pere d'Àger · Veure més »

Santa Maria d'Ontinyent

miniatura L'Assumpció de Nostra Senyora o Santa Maria és una església parroquial a la Plaça de l'Església, 1 del municipi d'Ontinyent, és de la comarca de la Vall d'Albaida, País Valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Santa Maria d'Ontinyent · Veure més »

Santuari de Sant Onofre (Quart de Poblet)

El Santuari de Sant Onofre, l'actual parròquia eclesiàstica de la Mare de Déu de la Llum, és un Bé Immoble de Rellevància Local (Genèric), segons la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV núm 5.449 / 13/02/2007), situat a l'Avinguda de Sant Onofre, de la localitat de Quart de Poblet, a la comarca de l'Horta, de la província de València, amb codi: 46.14.102-003.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Santuari de Sant Onofre (Quart de Poblet) · Veure més »

Seminari Metropolità de València

El Seminari Metropolità de València va ser autoritzat en 1769 com seminari conciliar.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Seminari Metropolità de València · Veure més »

Setge de Gibraltar (1309)

El setge de Gibraltar de 1309 fou una empresa bèl·lica que va tenir lloc l'any 1309, durant el regnat de Ferran IV de Castella en el transcurs de la Reconquesta.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Setge de Gibraltar (1309) · Veure més »

Teledeum

Teledeum és una obra teatral del grup Els Joglars que fou estrenada el 5 de desembre de 1983 a l'Aula de Cultura d'Alacant, i qualificada pel mateix Albert Boadella com "una comèdia de sotanes i casulles".

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Teledeum · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Teodor Tomàs Palomar

Portada del ''Verger de la Sacratíssima Verge Maria'' (Pau Campins, Barcelona, 1732). Teodor Tomàs Palomar (València, 1677 - València, 18 de setembre de 1748) fou un canonge de la Catedral de València, teòleg, mecenes i editor valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Teodor Tomàs Palomar · Veure més »

Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors

Els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, en llatí Fratres Tertii Ordinis Sancti Francisci Capulatorum a Beata Virgine Perdolente, són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació clerical masculina.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors · Veure més »

Tomàs Maluenda

Tomàs Maluenda, ''De Antichristo libri undecim'' (Roma, 1604) Tomàs Maluenda (Xàtiva, maig de 1566 - València, 7 de maig de 1628) fou un historiador, filòsof, teòleg i exegeta valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Tomàs Maluenda · Veure més »

Tossalnou

Tossalnou o el Tossalet (oficialment, en castellà, Tosalnou) és una localitat valenciana al terme municipal de Rafelguaraf, a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Tossalnou · Veure més »

Transcendence, Foro Interreligioso Internacional

Transcendence, Foro Interreligioso Internacional (FIIT) és una associació interreligiosa integrada per religiosos de diferents religions presents a Espanya.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Transcendence, Foro Interreligioso Internacional · Veure més »

Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir

La Universitat Catòlica de València "San Vicente Mártir" és una universitat privada i catòlica, amb seu a València, País Valencià i amb campus a València, Godella, Burjassot, Torrent, Alzira i Xàtiva.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir · Veure més »

Universitat de Perpinyà (1350-1793)

La Universitat de Perpinyà és una institució educativa del Rosselló que ha tingut una existència discontínua, en dues etapes separades per un llarg període d'absència.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Universitat de Perpinyà (1350-1793) · Veure més »

València (desambiguació)

* València (química), propietat dels elements.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і València (desambiguació) · Veure més »

Vicente Castell Maiques

Vicente Castell Maiques (Algemesí, La Ribera Alta, País Valencià, 19 de febrer de 1918 – Algemesí, La Ribera Alta, País Valencià, 24 de maig de 1997) va ser un sacerdot, historiador i escriptor valencià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Vicente Castell Maiques · Veure més »

Victoriano Guisasola y Menéndez

Victoriano Guisasola y Menéndez (Oviedo, 21 d'abril de 1852 - Toledo, 2 de setembre de 1920) va ser un patriarca llatí i arquebisbe espanyol, senador, membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, bisbe d'Osma, de Jaén, de Madrid-Alcalá i arquebisbe de València i de Toledo.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Victoriano Guisasola y Menéndez · Veure més »

Victoriano López Gonzalo

Victoriano López Gonzalo (Terzaga, 23 de març de 1735 - Almansa, 21 de novembre de 1805), eclesiàstic castellà que fou bisbe de Puebla de los Ángeles, de Tortosa i de Cartagena.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Victoriano López Gonzalo · Veure més »

Vidal de Blanes

Sepulcre del bisbe Vidal de Blanes, passadís a la capella del sant calze, catedral de València Vidal de Blanes i Fenoll (Girona ? – València 1369) fou abat secular de l'església de Sant Feliu de Girona i posteriorment bisbe de València.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Vidal de Blanes · Veure més »

Xarafull

Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Xarafull · Veure més »

Xavier Salinas i Vinyals

Xavier Salinas i Vinyals (València, 23 de gener de 1948) fou Bisbe de Mallorca des de 2012 fins al setembre de 2016.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Xavier Salinas i Vinyals · Veure més »

Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і Xulilla · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і 12 de març · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і 1256 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і 1520 · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Arxidiòcesi de València і 6 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Administrador apostòlic de València, Aquebisbat de de València, Arquebisbat de València, Arquebisbe de València, Bisbat de València, Bisbe de València, Diòcesi de València.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant