Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Article

Índex Article

L'article és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.

81 les relacions: Acrònim, Al-Qaida, Altmetrics, Antic Egipte, Article (desambiguació), Article definit, Article indefinit, Asexualitat, Ús dels articles dels topònims en català, Basc, Búlgar, Berg Encyclopedia of World Dress and Fashion, Buffalo buffalo Buffalo buffalo buffalo buffalo Buffalo buffalo, Cas vocatiu, Català, Clític, Complement directe, Constitució Provisional de la República Catalana, Declaració Universal dels Drets Lingüístics, Determinant (llengua), Ensayo de gramática del catalán moderno, Eonaviego, Estil de referències de la American Psychological Association, Estructura d'accés, Fat·h (nom), Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental, Fernando Savater, Fets de Castilblanco, Filtració (revelació), Flexió, Fonologia del català, Frederic Oriola Velló, Gal·lès, Gramàtica, Gramàtica de l'èuscar, Gramàtica de Port Royal, Gramàtica francesa, Gramática de la lengua castellana, Grec homèric, Idioma copte, Jiddisch, La Ciutat del Perdó, La Iglésia Cremada, Latino sine flexione, Llengües hmong–mien, Lo neutre, Lojban, Lorenès, Louis Blanc, María Jesús San Segundo Gómez de Cadiñanos, ..., Mètrica catalana, Medicina basada en l'evidència, Morfema, Mot creuat, Na'vi, Natalia Janotha, Negre (escriptor), Noruec, Periodisme d'opinió, Polonès, Pronom feble, Pronom relatiu, Prosa, Q (revista), Redifusió de premsa, Regles d'apostrofació del català, Roc Llop i Convalia, Síl·laba àtona, Seqüència de Santa Eulàlia, Sintagma nominal, SPAYED, Subentrada, Substantiu, Suec, Tahitià, Tipologia dels textos, Unió Mallorquina, Valencià, Vocal tònica, Walter Bagehot, Xavier Sala i Martín. Ampliar l'índex (31 més) »

Acrònim

Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de les paraules que componen una frase, per exemple informàtica (informació automàtica).

Nou!!: Article і Acrònim · Veure més »

Al-Qaida

Al-Qaida o al-Qaeda (en àrab القاعدة, al-Qāʿida, literalment “la Base”, també traduïble per “el Fonament” o “el Mètode”) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.

Nou!!: Article і Al-Qaida · Veure més »

Altmetrics

Les Altmetrics es presenten com les noves mètriques alternatives a les a bastament utilitzades com són el factor d'impacte de les revistes i els índexs personals de citació com l'índex ''h''.

Nou!!: Article і Altmetrics · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Article і Antic Egipte · Veure més »

Article (desambiguació)

*Gramàtica: article, una categoria gramatical.

Nou!!: Article і Article (desambiguació) · Veure més »

Article definit

L'article definit o article determinat és una categoria gramatical, mot o afix, que té com a funció determinar un nom comú especificant que l'entitat referida pel nom està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.

Nou!!: Article і Article definit · Veure més »

Article indefinit

Un article indefinit és un article, la funció del qual és determinar un nom que encara no es coneix i que es presenta per primera vegada en el discurs.

Nou!!: Article і Article indefinit · Veure més »

Asexualitat

Manifestació demanant visibilitat per a l'asexualitat. Londres, 2016. Símbol de l'asexualitat L'asexualitat, de vegades anomenada no-sexualitat, en el seu sentit més ampli, és la manca d'atracció sexual cap a altres éssersBogaert, Anthony F. (2006).

Nou!!: Article і Asexualitat · Veure més »

Ús dels articles dels topònims en català

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.

Nou!!: Article і Ús dels articles dels topònims en català · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Article і Basc · Veure més »

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar.

Nou!!: Article і Búlgar · Veure més »

Berg Encyclopedia of World Dress and Fashion

La Berg Encyclopedia of World Dress and Fashion (en català, Enciclopèdia Berg de la indumentària i la moda al món) és una enciclopèdia escrita en anglès i composta per set-cents seixanta articles dedicats a l'àmbit del cos humà vestit i a l'ornament en diferents cultures i al llarg de la història, tot explorant temes d'identitat personal i social relacionada amb l'activitat de vestir-se.

Nou!!: Article і Berg Encyclopedia of World Dress and Fashion · Veure més »

Buffalo buffalo Buffalo buffalo buffalo buffalo Buffalo buffalo

Arbre sintàctic: PN.

Nou!!: Article і Buffalo buffalo Buffalo buffalo buffalo buffalo Buffalo buffalo · Veure més »

Cas vocatiu

El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.

Nou!!: Article і Cas vocatiu · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Article і Català · Veure més »

Clític

En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent, o el que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.

Nou!!: Article і Clític · Veure més »

Complement directe

El complement directe (CD), també anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", és una de les funcions de la sintaxi tradicional.

Nou!!: Article і Complement directe · Veure més »

Constitució Provisional de la República Catalana

Constitució Provisional de la República Catalana fou un text constitucional aprovat a l'Havana el 2 d'octubre de 1928 per l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.

Nou!!: Article і Constitució Provisional de la República Catalana · Veure més »

Declaració Universal dels Drets Lingüístics

La Declaració Universal dels Drets Lingüístics va ser aprovada a Barcelona durant la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, celebrada del 6 al 9 de juny de 1996 per iniciativa del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN; va comptar amb el suport moral i tècnic de la Unesco, la participació de 66 organitzacions no governamentals (ONG), 41 centres PEN i 41 experts internacionals en jurisprudència lingüística.

Nou!!: Article і Declaració Universal dels Drets Lingüístics · Veure més »

Determinant (llengua)

Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu.

Nou!!: Article і Determinant (llengua) · Veure més »

Ensayo de gramática del catalán moderno

Ensayo de gramática del catalán moderno fou la primera gramàtica de la llengua catalana escrita per Pompeu Fabra en castellà, el 1891.

Nou!!: Article і Ensayo de gramática del catalán moderno · Veure més »

Eonaviego

El gallec-asturià en el conjunt d'àrees lingüístiques del gallec Eonaviego, llengua eonaviega, gallec-asturià, fala de l'occident d'Astúries o gallec d'Astúries (o simplement fala per als seus parlants) és un conjunt de parles (o falas) situades en la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia, si bé la seva àrea d'influència abasta també zones més orientals que el riu Navia.

Nou!!: Article і Eonaviego · Veure més »

Estil de referències de la American Psychological Association

L'estil APA és l'estàndard elaborat per l'Associació Americana de Psicologia que els autors utilitzen al moment de presentar els seus documents o textos per a les revistes publicades per l'entitat.

Nou!!: Article і Estil de referències de la American Psychological Association · Veure més »

Estructura d'accés

Una estructura d'accés és un tipus d'estructura utilitzada a l'estudi de sistemes de seguretat amb múltiples parts que necesiten treballar junts per a obtenir una informació.

Nou!!: Article і Estructura d'accés · Veure més »

Fat·h (nom)

Fat·h o al-Fat·h és un nom masculí àrab —en àrab فتح, Fatḥ o الفتح, al-Fatḥ— que significa «obertura», «apertura», «inici», però també i sobretot «victòria» o «conquesta», en el sentit concret de conquesta d'un territori per incorporar-lo a l'Islam i referit normalment a les primeres conquestes islàmiques —amb l'article, si el nom àrab va precedit per l'article al-: «l'apertura», «la victòria», etc.). Si bé Fat·h i al-Fat·h són les transcripcions normatives en català d'aquests noms en àrab clàssic, també se'ls pot trobar transcrits Fath, al-Fath, Fatah... Sense article inicial i combinat amb la paraula «Déu», Fat·h-Al·lah —en àrab فتح الله, Fatḥ Allāh, «Victòria de Déu» o «Conquesta de Déu»— forma un nom compost teòfor relativament comú. Aquests noms també els duen musulmans no arabòfons que els han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua. Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Fat·h. Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom Fat·h-Al·lah. Vegeu també Abd-al-Fattah.

Nou!!: Article і Fat·h (nom) · Veure més »

Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental

La Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO) representa a una sèrie d'associacions federades que defensen que les modalitats lingüístiques de les seves localitats i comarques respectives són una llengua diferenciada del català.

Nou!!: Article і Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental · Veure més »

Fernando Savater

Fernando Fernández-Savater Martín (Sant Sebastià, 21 de juny 1947) és un filòsof i escriptor espanyol.

Nou!!: Article і Fernando Savater · Veure més »

Fets de Castilblanco

Fets de Castilblanco és el nom que rep l'enfrontament esdevingut a la localitat de Castilblanco (Extremadura), el 31 de desembre de 1931, entre uns camperols de la localitat i la Guàrdia Civil que va acabar amb el linxament de quatre membres d'aquest cos.

Nou!!: Article і Fets de Castilblanco · Veure més »

Filtració (revelació)

S'anomena filtració el fet d'explicar totalment o parcial elements claus d'un llibre, una pel·lícula, una sèrie televisiva, etc.

Nou!!: Article і Filtració (revelació) · Veure més »

Flexió

1.

Nou!!: Article і Flexió · Veure més »

Fonologia del català

La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.

Nou!!: Article і Fonologia del català · Veure més »

Frederic Oriola Velló

Frederic Oriola Velló (Quatretonda, 1978) és un historiador, músic i escriptor en llengua catalana valencià.

Nou!!: Article і Frederic Oriola Velló · Veure més »

Gal·lès

El gal·lès és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s'estan fent esforços per recuperar-la, ja que és l'idioma cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Nou!!: Article і Gal·lès · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Article і Gramàtica · Veure més »

Gramàtica de l'èuscar

La gramàtica de l'èuscar o gramàtica basca és molt original i molt diferenciada respecte de les llengües indoeuropees que envolten la zona bascòfona, encara més que el vocabulari, tres quartes parts del qual prové de llengües diferents de l'èuscar.

Nou!!: Article і Gramàtica de l'èuscar · Veure més »

Gramàtica de Port Royal

La Gramàtica de Port Royal (títol original en francès Grammaire Générale et raisonnée contenant les fondemens de l'art de parler, expliqués d'une manière claire et naturelle), "Gramàtica general i raonada que conté els fonaments de l'art de parlar, explicats de manera clara i natural", publicada l'any 1660 i escrita per Antoine Arnauld (1612-1694) humanista, hel·lenista i matemàtic, i Claude Lancelot (1615-1695), gramàtic.

Nou!!: Article і Gramàtica de Port Royal · Veure més »

Gramàtica francesa

La gramàtica francesa deriva, com la gramàtica de qualsevulla llengua romànica, de la gramàtica llatina.

Nou!!: Article і Gramàtica francesa · Veure més »

Gramática de la lengua castellana

Portada de la ''Grammatica Antonii Nebrissensis''. La Gramática castellana (títol original en llatí: Grammatica Antonii Nebrissensis) és una gramàtica del castellà escrita per Antonio de Nebrija i publicada el 1492.

Nou!!: Article і Gramática de la lengua castellana · Veure més »

Grec homèric

El grec homèric és la forma de grec antic que va usar Homer a la Ilíada i l'Odissea.

Nou!!: Article і Grec homèric · Veure més »

Idioma copte

El copte és la darrera etapa de la llengua egípcia parlada a Egipte des del segle III aC.

Nou!!: Article і Idioma copte · Veure més »

Jiddisch

El jiddisch (segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) o ídix (segons l'Institut d'Estudis Catalans) és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establits a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental.

Nou!!: Article і Jiddisch · Veure més »

La Ciutat del Perdó

La Ciutat del Perdó és un article de Joan Maragall escrit el 1909 amb motiu dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona.

Nou!!: Article і La Ciutat del Perdó · Veure més »

La Iglésia Cremada

La Iglésia Cremada és el tercer article de Joan Maragall escrit el 1909 amb motiu dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona.

Nou!!: Article і La Iglésia Cremada · Veure més »

Latino sine flexione

Bandera del latino sine flexione Latino sine flexione (llatí sense flexió, abreujat LSF), també anomenat Interlingua de Peano (abreujat IL), és una llengua auxiliar presentada pel matemàtic italià Giuseppe Peano l'any 1903.

Nou!!: Article і Latino sine flexione · Veure més »

Llengües hmong–mien

Les llengües hmong-mien (també conegudes com a miao-yao) és una família lingüística del sud de la Xina i d'Àsia Sud-oriental.

Nou!!: Article і Llengües hmong–mien · Veure més »

Lo neutre

El lo neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana.

Nou!!: Article і Lo neutre · Veure més »

Lojban

Logotip del lojban La llengua planificada lojban (pronunciat, nom oficial Lojban: a realization of Loglan) va ser creada pel Logical Language Group el 1987 basant-se en l'anterior loglan, amb la intenció de fer-ne una llengua més completa, usable i lliure de copyrights.

Nou!!: Article і Lojban · Veure més »

Lorenès

El lorenès (lorrain a França o gaumais a Bèlgica) és una llengua romànica classificada al grup de les llengües d'oïl.

Nou!!: Article і Lorenès · Veure més »

Louis Blanc

Louis Jean Joseph Charles Blanc (29 d'octubre de 1811 - 6 de desembre de 1882) va ser un polític i historiador francès.

Nou!!: Article і Louis Blanc · Veure més »

María Jesús San Segundo Gómez de Cadiñanos

María Jesús San Segundo Gómez de Cadiñanos (Medina del Campo, Castella i Lleó 1958 - Madrid, 17 de desembre de 2010) fou una política i professora universitària espanyola que exercí com a Ministra d'Educació i Ciència durant la VIII Legislatura espanyola.

Nou!!: Article і María Jesús San Segundo Gómez de Cadiñanos · Veure més »

Mètrica catalana

La mètrica catalana és la disciplina que s'ocupa d'allò relacionat amb l'estructura i el ritme dels versos, així com de la creació, en poesia en llengua catalana.

Nou!!: Article і Mètrica catalana · Veure més »

Medicina basada en l'evidència

Medicina basada en l'evidència és una expressió que s'utilitza en català com a equivalent a l'expressió anglesa Evidence-based medicine (EBM).

Nou!!: Article і Medicina basada en l'evidència · Veure més »

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Nou!!: Article і Morfema · Veure més »

Mot creuat

Un mot creuat és una paraula artificial feta de la fusió de fragments de dos o més mots que formen una nova paraula.

Nou!!: Article і Mot creuat · Veure més »

Na'vi

El na'vi és la llengua construïda que surt a la pel·lícula Avatar, parlada pels na'vi, els humanoides intel·ligents que surten a la pel·lícula i que habiten Pandora.

Nou!!: Article і Na'vi · Veure més »

Natalia Janotha

Natalia Janotha (Varsòvia, Polònia, 8 de juny de 1856 - La Haia, Països Baixos, 9 de juny de 1932) fou pianista (solista i música de cambra), compositora, pedagoga, professora, traductora i editora.

Nou!!: Article і Natalia Janotha · Veure més »

Negre (escriptor)

Un negre, o negre literari, és un escriptor professional el qual es contracta per escriure autobiografies, contes, articles, novel·les o altres obres en nom d'una altra persona.

Nou!!: Article і Negre (escriptor) · Veure més »

Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

Nou!!: Article і Noruec · Veure més »

Periodisme d'opinió

El periodisme d'opinió pretén interpretar la realitat des del punt de vista de l'autor, que en tots els casos, excepte en l'editorial, signa l'article (escrit, radiat o televisat) o el dibuix.

Nou!!: Article і Periodisme d'opinió · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Article і Polonès · Veure més »

Pronom feble

Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.

Nou!!: Article і Pronom feble · Veure més »

Pronom relatiu

En la llengua catalana, els pronoms relatius són pronoms que remeten a un element nominal prèviament aparegut en l'oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d'adjectiu o substantiu.

Nou!!: Article і Pronom relatiu · Veure més »

Prosa

Al·legories de cinc literatures de l'antiguitat (autor Thomas Nicholls) al Castell de Cardiff. La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.

Nou!!: Article і Prosa · Veure més »

Q (revista)

Q és una revista de música rock i pop publicada mensualment al Regne Unit per l'editorial alemanya Bauer Media Group, amb una tiratge de 113.174 exemplars (dades del primer semestre de 2008).

Nou!!: Article і Q (revista) · Veure més »

Redifusió de premsa

La redifusió de premsa és la distribució que fan diaris o revistes llicenciant articles, columnes o tires còmiques a altres publicacions.

Nou!!: Article і Redifusió de premsa · Veure més »

Regles d'apostrofació del català

El català segueix unes regles d'apostrofació que serveixen per determinar si cal apostrofar un article, preposició o pronom si el mot que el segueix o precedeix comença o acaba en vocal, respectivament.

Nou!!: Article і Regles d'apostrofació del català · Veure més »

Roc Llop i Convalia

Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 – París, 15 d'agost de 1997) va ser un mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT.

Nou!!: Article і Roc Llop i Convalia · Veure més »

Síl·laba àtona

La síl·laba àtona és aquella síl·laba en la qual no recau l'accent, en oposició a la tònica.

Nou!!: Article і Síl·laba àtona · Veure més »

Seqüència de Santa Eulàlia

''Secuencia de Santa Eulalia'', el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès.

Nou!!: Article і Seqüència de Santa Eulàlia · Veure més »

Sintagma nominal

"Aquelles cinc belles pomes lluents d'en Joan de damunt la cadira" El sintagma nominal (SN) és una categoria gramatical formada per un nom, un pronom o qualsevol paraula substantivada que fa de nucli.

Nou!!: Article і Sintagma nominal · Veure més »

SPAYED

SPAYED és un grup de Punk Independeniente que rau a Mèxic, usualment la banda també rau als afores d'Espanya i al Regne Unit.

Nou!!: Article і SPAYED · Veure més »

Subentrada

En lexicografia, una subentrada (del llatí sub- “sota” més el participi passiu d‘intrāre) és aquell element lèxic que, si bé no encapçala un article propi, és tractat dins l'article corresponent a una entrada determinada.

Nou!!: Article і Subentrada · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Article і Substantiu · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Article і Suec · Veure més »

Tahitià

Inici de l'Evangeli de Sant Joan en tahitià. El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat.

Nou!!: Article і Tahitià · Veure més »

Tipologia dels textos

Els textos expositius-argumentatius són aquells amb què intentem convèncer d'alguna cosa, tesi, a algú a través d'arguments.

Nou!!: Article і Tipologia dels textos · Veure més »

Unió Mallorquina

Unió Mallorquina (UM) fou un partit polític, nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal, mallorquí.

Nou!!: Article і Unió Mallorquina · Veure més »

Valencià

Dialectes del català Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la llengua romànica que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Nou!!: Article і Valencià · Veure més »

Vocal tònica

La vocal tònica és aquella vocal on recau l'accent o força d'una paraula.

Nou!!: Article і Vocal tònica · Veure més »

Walter Bagehot

Walter Bagehot (3 de febrer de 1826, Langport, Somerset - Langport, 24 de març de 1877) va ser un periodista, politòleg i economista anglès.

Nou!!: Article і Walter Bagehot · Veure més »

Xavier Sala i Martín

Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, Maresme, 17 de juny de 1962) és un economista català, professor de la Columbia University conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació.

Nou!!: Article і Xavier Sala i Martín · Veure més »

Redirigeix aquí:

Articles.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »