Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Amastris (princesa), Amirteu II, Amitis, Apol·lònides de Cos, Aquèmenes d'Egipte, Arieu, Arquitectura aquemènida, Arquitectura rupestre, Arsames (príncep), Arsites (príncep), Art persa, Art sassànida, Artabazos (almirall), Artafernes (ambaixador), Artaxerxes, Artàban d'Hircània, Artàban de Bactriana, Artifi (príncep), Artoxares, Arxius administratius de Persèpolis, Càl·lies II, Coper, Cronologia egípcia convencional, Darios (fill de Xerxes I), Darios II, Dècada del 460 aC, De Casibus Virorum Illustrium, Dinastia XXVII d'Egipte, Esdres, Guerres de la Lliga de Delos, Història de l'antic Egipte, Història de l'Iran, Història dels jueus, Imperi Aquemènida, Imperi Persa, Inaros, Licomedes de Mantinea, Lliga de Delos, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista dels reis de Babilònia, Mascames, Medisme, Megabazos (almirall), Naqsh-e Rostam, Nehemies, Osman I, Pahlavuní, Palèfat, Papremis, Parisatis, ..., Pèrsia, Percote, Persèpolis, Primera Guerra del Peloponnès, Profecia de les Setanta Setmanes, Sogdià de Pèrsia, Temístocles, Timàgores de Tègea, Tresor de l'Oxus, Tucídides d'Alopece, William Miller, Xerxes I de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, 424 aC, 463 aC, 464 aC. Ampliar l'índex (16 més) »
Amastris (princesa)
Amastris o Amestris (en grec antic Ἄμαστρις o Ἄμηστρις) era el nom de la dona de Xerxes I de Pèrsia (486 aC–465 aC) i mare d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimanus (464 aC–424 aC).
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Amastris (princesa) · Veure més »
Amirteu II
Amirteu II (en demòtic Imn ir di-sw, “Donat pel deu Ammon”; en arameu Mwrtys; hipotèticament el seu nom egipci seria Ameirdisu; en llatí Amyrtaeus i en grec Amyrtaios) fou faraó d'Egipte del 404 aC al 398 aC i és l'únic membre de la dinastia XXVIII segons Manetó.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Amirteu II · Veure més »
Amitis
Amitis (en grec, Amytis,; en persa antic, *Umati) fou una princesa aquemènida, filla de Xerxes I de Pèrsia i Amestris i germana d'Artaxerxes I. Fou donada en matrimoni al noble Megabizos i mare d'Aquèmenes. Megabizos la va acusar d'adulteri (465 aC) i Xerxes I la reprendre severament, però ella va declarar no ser culpable; en aquests moments Xerxes fou assassinat. Després d'això Megabizos, buscant el càstig de la seva dona, es va aliar amb Astrapanos, el principal conspirador, però finalment va revelar el complot. Megabizos va resultar seriosament ferit en la lluita que va seguir entre els conspiradors i les forces del rei, lluita en la qual Amitis va resultar també ferida, però es va salvar mercès a les atencions del metge Apol·lònides de Cos. Cap al 445 aC Megabizos inicià una revolta força existosa a Síria contra Artaxerxes I. Inicialment, es mantingué fidel al rei i no prengué part en l'assumpte. No obstant això, ella, la seva mare Amestris i el sàtrapa Artarius participaren en les negociacions per la reconciliació entre Megabizos i Artaxerxes I de Pèrsia, resultant tot un èxit. No obstant això, Megabizos caigué en desgràcia a cort i fou castigat a l'exili al Golf Pèrsic, lloc on romangué cinc anys. Després d'aquest temps, gràcies, de nou, a la intervenció d'Amitis i Amestris fou readmès a la cort. A la mort de Megabizos, Amitis va tenir alguns amants entre ells Apol·lònides de Cos; aquests afers els va portar en secret però finalment un dia va revelar el fet a la seva mare Amastris que en va informar al rei. Artaxerxes va fer agafar a Apol·lònides i el va carregar de cadenes durant dos mesos. Finalment, el va fer enterrar viu just el dia que Amitis va morir, sembla que a Egipte.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Amitis · Veure més »
Apol·lònides de Cos
Apol·lònides de Cos (Ἀπολλωνίδης) va ser un metge grec nascut a l'illa de Cos, que, com molts altres paisans seus, va estar al servei de la cort de Pèrsia sota Artaxerxes (464 aC-424 aC).
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Apol·lònides de Cos · Veure més »
Aquèmenes d'Egipte
Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser un general persa nomenat sàtrapa d'Egipte en temps de la Dinastia XXVII, de l'any 484 aC fins a la seva mort el 460 aC.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Aquèmenes d'Egipte · Veure més »
Arieu
(en llatí Ariaeus, en grec antic Αριαι̂ος), també Arideu (Aridaeus, Αριδαι̂ος) fou un militar persa, que era lloctinent de Cir el jove, amb el comandament de les forces anomenades barbares (asiàtiques), que a la batalla de Cunaxa el 401 aC va dirigir l'ala esquerra de l'exèrcit rebel.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Arieu · Veure més »
Arquitectura aquemènida
Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Arquitectura aquemènida · Veure més »
Arquitectura rupestre
Petra, Jordània Es denomina arquitectura rupestre (del llatí rupes, 'roca'), les construccions excavades o esculpides en coves, grutes o parets rocoses, per les civilitzacions antigues.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Arquitectura rupestre · Veure més »
Arsames (príncep)
(Aršama) fou un príncep aquemènida d'origen incert."Arsames" és la forma hel·lenitzada del nom persa antic Aršāma ("que té la força d'un heroi"), que era un nom comú dins de la família persa aquemènida així com entre l'elit persa de l'Imperi aquemènida (550–330).
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Arsames (príncep) · Veure més »
Arsites (príncep)
Arsites (en persa *Arsita, en babiloni Ar-ri-šit-tu) va ser un príncep aquemènida, fill d'Artaxerxes I de Pèrsia i d'una concubina babilònica anomenada Cosmartidene.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Arsites (príncep) · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Art persa · Veure més »
Art sassànida
Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Art sassànida · Veure més »
Artabazos (almirall)
Artabazos va ser un general persa a les ordres d'Artaxerxes I de Pèrsia que el va enviar amb una flota a Egipte per sufocar la revolta d'Inaros l'any 462 aC.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Artabazos (almirall) · Veure més »
Artafernes (ambaixador)
Artafernes (en grec antic Ἀρταφέρνης) va ser un ambaixador persa que el rei Artaxerxes I de Pèrsia va enviar l'any 425 aC a Esparta.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Artafernes (ambaixador) · Veure més »
Artaxerxes
* Artaxerxes I de Pèrsia, rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Artaxerxes · Veure més »
Artàban d'Hircània
Artàban d'Hircània (Ἀρτάβανος) fou un militar persa nadiu d'Hircània, capità de la guàrdia personal de Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Artàban d'Hircània · Veure més »
Artàban de Bactriana
Artàban de Bactriana fou un governador persa.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Artàban de Bactriana · Veure més »
Artifi (príncep)
Artifi era fill de Megabizos (el conqueridor d'Egipte per a Artaxerxes I de Pèrsia) i net de Xerxes I de Pèrsia (per la seva mare Amastris) fou un príncep aquemènida.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Artifi (príncep) · Veure més »
Artoxares
Artoxares (en persa antic *Artaxšara) va se un eunuc paflagoni de la cort d'Artaxerxes I de Pèrsia, que va ser nomenat sàtrapa d'Armènia.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Artoxares · Veure més »
Arxius administratius de Persèpolis
Tauleta d'argila trobada a Persèpolis. Diagrama del jaciment arqueològic de Persèpolis. PFT: Arxiu de la Fortificació; PTT: Arxiu de la Tresoreria. Els Arxius Administratius de Persèpolis és un conjunt de dos arxius administratius — l'Arxiu de la Fortificació de Persèpolis i l'Arxiu de la Tresoreria de Persèpolis — que contenen tauletes d'argila que daten de l'Imperi Aquemènida.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Arxius administratius de Persèpolis · Veure més »
Càl·lies II
Càl·lies II o Càl·lias II（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic II i formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic. Va viure al. Va participar en la batalla de Marató, on portava vestits sacerdotals, i Plutarc explica que perseguint l'enemic, un soldat persa que fugia, en veure les seves vestimentes, se li va acostar per demanar-li protecció. En compensació li va indicar on hi havia un tresor enterrat, però Càl·lies va matar el soldat i es va quedar les riqueses. Per això va rebre el renom de λακκόπλουτος ("Lakkoploutos", enriquit per una rasa) o potser originalment βαθύπλουτος ("Bathiploutos" riquesa abundant, referida als diners de la família). Era cosí d'Aristides. Heròdot diu que va ser ambaixador a la cort persa d'Artaxerxes I de Pèrsia, cap a l'any 449 aC, on va concloure un tractat de pau conegut amb el nom de Pau de Càl·lies, que va posar fi a les guerres mèdiques. Els termes de la pau no van resultar satisfactoris i al tornar a Atenes el van detenir i jutjar sota una acusació de suborn. Va haver de pagar una multa de 50 talents que equivalia a una quarta part de la seva fortuna. Es diu que s'enamorà dAutòlic (Autolycos, Autolycus), un jove atenenc de gran bellesa. Quan Autòlic va guanyar una corona al pentatló a la Gran Panatenea, Càl·lies li va oferir un gran banquet descrit per Xenofont.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Càl·lies II · Veure més »
Coper
kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Coper · Veure més »
Cronologia egípcia convencional
La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Cronologia egípcia convencional · Veure més »
Darios (fill de Xerxes I)
Darios (Dareius, Δαρεῖος) fou el fill gran de Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Darios (fill de Xerxes I) · Veure més »
Darios II
Darios II anomenat Ocos va ser rei de reis de l'imperi Persa de l'any 423 aC al 404 aC.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Darios II · Veure més »
Dècada del 460 aC
Sense descripció.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Dècada del 460 aC · Veure més »
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »
Dinastia XXVII d'Egipte
Jeroglífic de Darios I. Museu del Louvre. La dinastia XXVII també anomenada primera dominació persa d'Egipte transcorre entre el 525-404 aC.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Dinastia XXVII d'Egipte · Veure més »
Esdres
Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci. Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria. Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ». El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras. El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica, és una figura molt respectada en el judaisme. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Esdres · Veure més »
Guerres de la Lliga de Delos
Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Guerres de la Lliga de Delos · Veure més »
Història de l'antic Egipte
La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Història de l'antic Egipte · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Història de l'Iran · Veure més »
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Història dels jueus · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Imperi Persa · Veure més »
Inaros
Inaros (en grec antic Ἰνάρως o Ἴναρος) fill de Psammític, va ser rei o cap dels grups libis a l'oest d'Egipte.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Inaros · Veure més »
Licomedes de Mantinea
Licomedes de Mantinea (en llatí Lycomedes, en grec antic Λυκομήδης) fou un militar i home d'estat arcadi.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Licomedes de Mantinea · Veure més »
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Lliga de Delos · Veure més »
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »
Llista dels reis de Babilònia
Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »
Mascames
Mascames (en grec antic Μασκάμης) va ser un sàtrapa persa, fill de Megadostes o Megalostes.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Mascames · Veure més »
Medisme
Històries'', VII, 136. El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Medisme · Veure més »
Megabazos (almirall)
Megabazos o Megabizos (Megabyzos) fill de Megabates, fou un dels comandants de la flota de Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Megabazos (almirall) · Veure més »
Naqsh-e Rostam
Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Naqsh-e Rostam · Veure més »
Nehemies
Nehemies, fill d'Helcies, oriünd d'una família de Jerusalem, coper d'Artaxerxes I de Pèrsia, i dues vegades athersatha o governador dels jueus tornats del captiveri a Babilònia; és conegut perquè fou el promotor de la restauració dels murs de Jerusalem i de la reforma religiosa.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Nehemies · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Osman I · Veure més »
Pahlavuní
Els Pahlavuní (en armeni Պահլավունի) van ser una família armènia de nakharark de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Pahlavuní · Veure més »
Palèfat
Palèfat és un mitògraf de l'antiga Grècia que va ser autor d'una obra anomenada Històries increïbles (Περὶ ἀπίστων) les dades biogràfiques del qual són poc segures.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Palèfat · Veure més »
Papremis
Papremis fou una ciutat i un nomós d'Egipte a l'est del Baix Egipte, esmentat per les fonts històriques, però que encara no ha estat identificat.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Papremis · Veure més »
Parisatis
Parisatis (en persa antic Parušyātiš, en grec antic Παρύσατις) va ser filla il·legítima d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimà, i després reina de la Pèrsia Aquemènida.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Parisatis · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Pèrsia · Veure més »
Percote
Percote (en grec antic Περκώτη) era una ciutat de Mísia a l'Hel·lespont, al nord-est de Troia, no llunyana d'Abidos, ni de Làmpsac, probablement a la desembocadura del riu Percotes.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Percote · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Persèpolis · Veure més »
Primera Guerra del Peloponnès
La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Primera Guerra del Peloponnès · Veure més »
Profecia de les Setanta Setmanes
La profecia de les Setanta Setmanes és una predicció del futur escrita en el Llibre de Daniel 9:25 i que els cristians entenen com una de les profecies que van augurar l'aparició de Jesús de Natzaret com a cabdill o messies per salvar als homes.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Profecia de les Setanta Setmanes · Veure més »
Sogdià de Pèrsia
Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Sogdià de Pèrsia · Veure més »
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Temístocles · Veure més »
Timàgores de Tègea
Timàgores de Tègea (Τιμαγόρας, en Timagoras) fou un ambaixador espartà, nadiu de Tègea, enviat juntament amb altres l'any 430 aC a demanar ajut pels peloponesis al rei de Pèrsia Artaxerxes I en la seva lluita contra Atenes.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Timàgores de Tègea · Veure més »
Tresor de l'Oxus
Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia ''aquemènida'', casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Tresor de l'Oxus · Veure més »
Tucídides d'Alopece
Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic, va ser un militar i home d'estat atenenc de la demos d'Alopece, fill de Melèsies, que va viure al. Es diu d'ell que era inferior des del punt de vista de l'estratègia militar, a Cimó II, però el superava en habilitat política. després de la mort de Cimó el 449 aC es va convertir en el cap del partit aristocràtic, organitzat com a oposició al partit democràtic de Pèricles, que li era superior en recursos dialèctics i habilitat política. L'atac de Tucídides es va centrar en la gran despesa de Pèricles en obra pública, despesa que per altra banda tenia el suport popular. L'afer va acabar aviat amb la victòria de Pèricles. Una mica després l'assemblea va decretar l'ostracisme de Tucídides el 444 aC, segons diu Plutarc. Per una al·lusió d'Aristòfanes a Les vespes, se sap que quan estava en perill de ser desterrat, es va aixecar per defensar-se, i no ser capaç de pronunciar ni una paraula. L'historiador Filòcor atribueix la causa del desterrament a algun fet relatiu al seu comportament en la direcció del comandament militar a Tràcia. Idomeneu diu que a més de ser desterrat se li van confiscar els béns i que Tucídides es va refugiar a la cort del rei Artaxerxes I de Pèrsia, però això sembla una confusió amb Temístocles, i probablement Tucídides va anar a l'exili a Esparta. El període d'ostracisme era de deu anys, però el 440 aC ja tornava a ser a Atenes i dirigia junt amb Hagnó i Formió una força naval de 40 vaixells que van ser enviats en ajut de Pèricles a Samos. Se sap que va deixar dos fills, Melèsies i Esteve. Un fill del primer, de nom també Tucídides, era deixeble de Sòcrates.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Tucídides d'Alopece · Veure més »
William Miller
William Miller (1782-1849) fou un predicador laic baptista, agricultor, mestre, oficial militar, granger, francmaçó i cap cívic local a Low Hampton, a l'est de l'estat de Nova York.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і William Miller · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
Xerxes II de Pèrsia
Xerxes II va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa cap a la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і Xerxes II de Pèrsia · Veure més »
424 aC
El 424 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і 424 aC · Veure més »
463 aC
Sense descripció.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і 463 aC · Veure més »
464 aC
Sense descripció.
Nou!!: Artaxerxes I de Pèrsia і 464 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Artaxerxes I, Artaxerxes Longimanus.
