Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Abdalònim, Ahura Mazda, Alexandre el Gran, Ariarates I, Ariaspes (príncep), Arquitectura aquemènida, Arsames, Arsès de Pèrsia, Art persa, Artabazos II, Artaxerxes, Artaxerxes II de Pèrsia, Autofradates (general), Bagoes (visir), Baix imperi d'Egipte, Belesis, Bistanes, Cadusis, Cares (general), Crònica de Paros, Cronologia egípcia convencional, Dècada del 340 aC, Dècada del 350 aC, Diòpites d'Atenes, Dinastia hecatòmnida, Dinastia XXX d'Egipte, Dinastia XXXI d'Egipte, Estela trilingüe de Letoon, Farnabazos III, Guerra Social (357-355 aC), Hèrmies d'Atarneu, Hecatompos, Heraclea Pòntica, Història de l'antic Egipte, Història de l'Iran, Història de Xipre, Idrieu, Imperi Aquemènida, Imperi Persa, Làcrates, Lleó Acadèmic, Lliga de Corint, Llista dels reis de Babilònia, Mazeu, Naqsh-e Rostam, Nectabeu II, Nicòstrat d'Argos, Olofernes (príncep), Oròntida, Orontes (sàtrapa), ..., Orontes I, Orontes II, Palèfat, Parisatis (filla d'Artaxerxes III), Pèrsia, Persèpolis, Rèsaces, Satrapia de Mèdia, Tennes (Sidó), Tir, 345 aC, 358 aC, 425 aC. Ampliar l'índex (13 més) »
Abdalònim
Abdalònim (en llatí Abdalonymus, en grec antic Ἀβδαλώνιμος 'Abdalónimos') va ser un jardiner descendent de reis, al que Alexandre el Gran va fer rei de Sidó l'any 332 aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Abdalònim · Veure més »
Ahura Mazda
Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Ahura Mazda · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Alexandre el Gran · Veure més »
Ariarates I
Ariarates I (Ariarathes) era el fill d'Ariamnes II.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Ariarates I · Veure més »
Ariaspes (príncep)
Ariaspes o Ariarates (segons Justí) fou un dels tres fills d'Artaxerxes II de Pèrsia Memnó (404 aC-358 aC) que després de la mort de son germà gran Darios fou obligat a suïcidar-se per les intrigues del seu germà Ocus, el futur Artaxerxes III de Pèrsia Ocus (358 aC-338 aC).
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Ariaspes (príncep) · Veure més »
Arquitectura aquemènida
Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Arquitectura aquemènida · Veure més »
Arsames
Arsames, persa antic Aršama, arameu Rsm, fou el nom de diversos personatges aquemènides.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Arsames · Veure més »
Arsès de Pèrsia
Arsès rei de reis de l'Imperi Persa del 338 aC al 336 aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Arsès de Pèrsia · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Art persa · Veure més »
Artabazos II
Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Artabazos II · Veure més »
Artaxerxes
* Artaxerxes I de Pèrsia, rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Artaxerxes · Veure més »
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »
Autofradates (general)
Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης) era un general persa que es va distingir sota els reis Artaxerxes III de Pèrsia i Darios III de Pèrsia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Autofradates (general) · Veure més »
Bagoes (visir)
Bagoes (Bagoas) fou visir de l'Imperi persa aquemènida.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Bagoes (visir) · Veure més »
Baix imperi d'Egipte
El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Baix imperi d'Egipte · Veure més »
Belesis
Belesis (Belesys) fou un militar i governador persa.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Belesis · Veure més »
Bistanes
Bistanes fou un príncep persa, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Bistanes · Veure més »
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Cadusis · Veure més »
Cares (general)
Cares (en llatí Chares, en grec antic Χάρης "Khares") fou un general atenenc que va viure al.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Cares (general) · Veure més »
Crònica de Paros
Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Crònica de Paros · Veure més »
Cronologia egípcia convencional
La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Cronologia egípcia convencional · Veure més »
Dècada del 340 aC
Sense descripció.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Dècada del 340 aC · Veure més »
Dècada del 350 aC
Sense descripció.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Dècada del 350 aC · Veure més »
Diòpites d'Atenes
Diòpites (en llatí Diopeithes, en grec antic Διοπείθης) fou un general atenenc pare del poeta Menandre d'Atenes.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Diòpites d'Atenes · Veure més »
Dinastia hecatòmnida
Hecatòmnides o dinastia hecatòmnida era una dinastia de sàtrapes de Cària que va governar el país al.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Dinastia hecatòmnida · Veure més »
Dinastia XXX d'Egipte
Esfinxs del Serapeum de Saqqara. Època de Nectabeu I. Museu del Louvre. Obelisc de Nectabeu II. (Museu Britànic). La dinastia XXX d'Egipte fou la dinastia que governà l'antic Egipte entre els anys 378-341 aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Dinastia XXX d'Egipte · Veure més »
Dinastia XXXI d'Egipte
La dinastia XXXI, també anomenada segona dominació persa d'Egipte, transcorre del 343-332 aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Dinastia XXXI d'Egipte · Veure més »
Estela trilingüe de Letoon
Estela trilingüe de Letoon, cara en lici L'estela trilingüe de Leto és una inscripció en tres idiomes: lici estàndard o lici A, grec i arameu, que cobreix les cares d'una estela de pedra de quatre costats descoberta el 1973 durant l'excavació del santuari anomenat Letoon (en honor de Leto) a Xanthos, antiga Lícia, a l'actual Turquia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Estela trilingüe de Letoon · Veure més »
Farnabazos III
Farnabazos (cap al 370 aC-després del 320 aC), noble persa membre de la dinastia Farnàcida.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Farnabazos III · Veure més »
Guerra Social (357-355 aC)
La Guerra Social, també coneguda com la Guerra dels Aliats, es va lliurar des del 357 aC fins al 355 aC entre Atenes amb la Segona Lliga atenesa i les ciutats-estat aliades de Quios, Rodes, Cos i Bizanci.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Guerra Social (357-355 aC) · Veure més »
Hèrmies d'Atarneu
Hèrmies d'Atarneu (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou tirà de les ciutats d'Atarneu i Assus a Mísia, cèlebre per ser amic i patró d'Aristòtil.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Hèrmies d'Atarneu · Veure més »
Hecatompos
Hecatompos o Hecatomnos (en llatí Hecatomnus, en grec antic Ἑκατόμνος) va ser un dinasta de Cària (circa el 395 aC-377 aC) fill d'Hisàldom (Hyssaldomus), governant local de Milasa, que va ser nomenat sàtrapa pel rei Artaxerxes III de Pèrsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediació de Evàgores I de Salamina de Xipre, havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos l'any 394 aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Hecatompos · Veure més »
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Heraclea Pòntica · Veure més »
Història de l'antic Egipte
La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Història de l'antic Egipte · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Història de l'Iran · Veure més »
Història de Xipre
Vegeu: Khirokitia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Història de Xipre · Veure més »
Idrieu
Idrieu o Hidrieu (Hidrieus, Idrieus) fou sàtrapa o dinasta de Cària al.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Idrieu · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Imperi Persa · Veure més »
Làcrates
Làcrates (en llatí Lacrates, en grec antic Λακράτης) fou un general tebà del segle IV aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Làcrates · Veure més »
Lleó Acadèmic
Lleó Acadèmic (Leo Academicus), a qui també anomenen Leònides (Λεωνίδης) Justí i l'enciclopèdia Suides.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Lleó Acadèmic · Veure més »
Lliga de Corint
La Lliga de Corint o Lliga dels Hel·lens fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia entre el i el aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Lliga de Corint · Veure més »
Llista dels reis de Babilònia
Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »
Mazeu
Mazeu (en llatí Mazaeus, en grec antic Μαζαῖος) era un sàtrapa i militar persa.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Mazeu · Veure més »
Naqsh-e Rostam
Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Naqsh-e Rostam · Veure més »
Nectabeu II
Sense descripció.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Nectabeu II · Veure més »
Nicòstrat d'Argos
Nicòstrat d'Argos (en llatí Nicostratos, en grec antic "Nikóstratos") fou un argiu destacat per la seva força i coratge i distingit, també per la seva prudència i discreció tant en consell com en batalla.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Nicòstrat d'Argos · Veure més »
Olofernes (príncep)
Olofernes o Orofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οποφέρνης, ̓Οπ̓π̔οφέρνης) era un príncep de Capadòcia, fill del rei Ariamnes I i germà del rei Ariarates I, el primer rei independent de Capadòcia i pare del rei Ariaramnes I. Molt apreciat pel seu germà Ariarates I, el va nomenar pels més importants llocs del regne.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Olofernes (príncep) · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Oròntida · Veure més »
Orontes (sàtrapa)
Orontes (Orontes fou un sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica que el 363 aC es va unir a la gran revolta dels sàtrapes de l'Àsia Menor contra Artaxerxes III de Pèrsia Memnó iniciada el 368 aC. Fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit rebel i va rebre una gran quantitat de diners per pagar a 20000 mercenaris durant un any; però llavors es va passar al rei i va arrestar als que portaven els diners, que va enviar a Artaxerxes III; aquesta traïció va suposar la rendició de nombroses ciutats. La recompensa que va obtenir del rei no es coneix, però no va conservar la satrapia que fou donada a Artabazos II (362 aC). Categoria:Sàtrapes de Dascilios.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Orontes (sàtrapa) · Veure més »
Orontes I
Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Orontes I · Veure més »
Orontes II
Orontes o Ervand II (en armeni; mort l'1 d'octubre del 331 aC) fou un sàtrapa d'Armènia del 336 a 331 aC.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Orontes II · Veure més »
Palèfat
Palèfat és un mitògraf de l'antiga Grècia que va ser autor d'una obra anomenada Històries increïbles (Περὶ ἀπίστων) les dades biogràfiques del qual són poc segures.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Palèfat · Veure més »
Parisatis (filla d'Artaxerxes III)
Parisatis (Parysatis) fou filla d'Artaxerxes III de Pèrsia.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Parisatis (filla d'Artaxerxes III) · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Pèrsia · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Persèpolis · Veure més »
Rèsaces
Rèsaces (en grec antic Ῥοισάκης) era un militar persa, germà d'Espitridates, sàtrapa de Lídia i de Jònia, amb qui potser hauria compartit el govern, segons diu Diodor de Sicília.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Rèsaces · Veure més »
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Satrapia de Mèdia · Veure més »
Tennes (Sidó)
Tennes fou rei de Sidó.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Tennes (Sidó) · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і Tir · Veure més »
345 aC
El 345 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і 345 aC · Veure més »
358 aC
El 358 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і 358 aC · Veure més »
425 aC
El 425 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Artaxerxes III de Pèrsia і 425 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Artaxerxes III, Artaxerxes III Oco, Artaxerxes III Ocos.
