Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Aderveshnasp d'Armènia, Antíoc IV de Commagena, Armavir (ciutat antiga), Armènia, Artavasdes III, Artaxes I d'Armènia, Artaxes III d'Armènia, Artàxides, Arxak I d'Armènia, Ayrarat, Batalla de Randea, Divisions administratives d'Armènia, Dvin, Edjmiatsín, Església Apostòlica Armènia, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Gregori l'Il·luminador, Guerres Pàrtiques, Història d'Armènia, Història de l'Iran, Hovik Abrahamian, Imperi Part, Imperi Persa, Khor Virap, Khosrov III d'Armènia, Legió X Fretensis, Legió XII Fulminata, Legió XV Apollinaris, Llista de les banderes d'Armènia, Luci Licini Lucul·le, Mamikonian, Marc Antoni, Marc Estaci Prisc, Mitridates d'Armènia, Mitridates d'Ibèria, Mitridates VI Eupàtor, Nerònia, Neró, Nisibis, Pacoros d'Armènia, Pap d'Armènia, Pèrsia, Pharsman I d'Ibèria, Província d'Ararat, Província d'Armavir, Quarta Guerra Mitridàtica, Radamist, Rebel·lió d'Ankl, Regne d'Armènia (antiguitat), ..., Reserva estatal forestal de Khosrov, Rhandeia, Saharuni, Sohemus d'Armènia, Suren d'Armènia, Tigranes (fill de Tigranes II), Tigranes II d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tiridates I d'Armènia, Tucídides (militar), Vahan I Mamikonian, Vardan III Mamikonian, Vasak de Siunia, Vologès I d'Armènia, Vologès I de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Vostan, 163, 165, 58. Ampliar l'índex (21 més) »
Aderveshnasp d'Armènia
Aderveshnasp o també Adhur-Gushnasp va ser marzban d'Armènia de l'any 465 al 481.
Nou!!: Artaxata і Aderveshnasp d'Armènia · Veure més »
Antíoc IV de Commagena
Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.
Nou!!: Artaxata і Antíoc IV de Commagena · Veure més »
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Nou!!: Artaxata і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Artaxata і Armènia · Veure més »
Artavasdes III
Artavasdes III va ser rei d'Armènia des de potser el 55 aC fins al 31 aC aproximadament.
Nou!!: Artaxata і Artavasdes III · Veure més »
Artaxes I d'Armènia
Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.
Nou!!: Artaxata і Artaxes I d'Armènia · Veure més »
Artaxes III d'Armènia
Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans.
Nou!!: Artaxata і Artaxes III d'Armènia · Veure més »
Artàxides
Els artàxides foren una dinastia que va governar l'Armènia Sofene, de fet des del 200 aC i de dret des del 188 aC.
Nou!!: Artaxata і Artàxides · Veure més »
Arxak I d'Armènia
Arxak o també Arsaces va ser rei d'Armènia de l'any 34 al 35.
Nou!!: Artaxata і Arxak I d'Armènia · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Artaxata і Ayrarat · Veure més »
Batalla de Randea
La Batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.
Nou!!: Artaxata і Batalla de Randea · Veure més »
Divisions administratives d'Armènia
Armènia està dividida en onze divisions administratives. D'aquests, deu són províncies, conegudes com a marzer o en la forma singular marz en armeni.
Nou!!: Artaxata і Divisions administratives d'Armènia · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Artaxata і Dvin · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Artaxata і Edjmiatsín · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: Artaxata і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Nou!!: Artaxata і Gneu Domici Corbuló · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Artaxata і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Nou!!: Artaxata і Gregori l'Il·luminador · Veure més »
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Nou!!: Artaxata і Guerres Pàrtiques · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Artaxata і Història d'Armènia · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Artaxata і Història de l'Iran · Veure més »
Hovik Abrahamian
Hovik Argamí Abrahamian més conegut com a Hovik Abrahamian, Հովիկ Աբրահամյան en armeni: (Mkhtxian, Armènia, 24 de gener de 1958) és un polític i economista armeni.
Nou!!: Artaxata і Hovik Abrahamian · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Artaxata і Imperi Part · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Artaxata і Imperi Persa · Veure més »
Khor Virap
Khor Virap (en armeni Խոր Վիրապ, amb el significat de 'fossa profunda') és un monestir armeni de la plana de l'Ararat, situat a poca distància del riu Araxes, que fa de frontera entre Armènia i Turquia.
Nou!!: Artaxata і Khor Virap · Veure més »
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Nou!!: Artaxata і Khosrov III d'Armènia · Veure més »
Legió X Fretensis
L'imperi Romà l'any 125. Es pot veure la Legió X Fretensis a Jerusalem La Legió X Fretensis va ser una legió romana creada per Octavi l'any 40 o 41 per lluitar a la guerra de Sicília contra Sext Pompeu Pius, que s'havia fet fort a l'illa de Sicília i impedia el subministrament a la ciutat de Roma.
Nou!!: Artaxata і Legió X Fretensis · Veure més »
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Nou!!: Artaxata і Legió XII Fulminata · Veure més »
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Nou!!: Artaxata і Legió XV Apollinaris · Veure més »
Llista de les banderes d'Armènia
Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Armènia.
Nou!!: Artaxata і Llista de les banderes d'Armènia · Veure més »
Luci Licini Lucul·le
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.
Nou!!: Artaxata і Luci Licini Lucul·le · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Artaxata і Mamikonian · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Artaxata і Marc Antoni · Veure més »
Marc Estaci Prisc
Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Artaxata і Marc Estaci Prisc · Veure més »
Mitridates d'Armènia
Mitridates (en georgià: მითრიდატე; en armeni: Միհրդատ Իբերացի) va ser un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (circa 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria.
Nou!!: Artaxata і Mitridates d'Armènia · Veure més »
Mitridates d'Ibèria
Mitridates va ser rei d'Ibèria del Caucas cap a l'any 34.
Nou!!: Artaxata і Mitridates d'Ibèria · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Artaxata і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Nerònia
* Nerònia o Neroneia fou el nom que va portar la capital armènia Artaxata vers el 64 al 68.
Nou!!: Artaxata і Nerònia · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Artaxata і Neró · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Artaxata і Nisibis · Veure més »
Pacoros d'Armènia
Pacoros o Pakoros, Pocoros o Bakur, (en armeni Բակուր, en grec antic Πάκορος) va ser rei d'Armènia de l'any 161 al 163.
Nou!!: Artaxata і Pacoros d'Armènia · Veure més »
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Nou!!: Artaxata і Pap d'Armènia · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Artaxata і Pèrsia · Veure més »
Pharsman I d'Ibèria
Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.
Nou!!: Artaxata і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »
Província d'Ararat
Ararat és una de les deu províncies (marz) d'Armènia.
Nou!!: Artaxata і Província d'Ararat · Veure més »
Província d'Armavir
Armavir és una província, un districte i una ciutat d'Armènia.
Nou!!: Artaxata і Província d'Armavir · Veure més »
Quarta Guerra Mitridàtica
La quarta guerra mitridàtica fou un conflicte armat entre la República Romana i el Regne del Pont.
Nou!!: Artaxata і Quarta Guerra Mitridàtica · Veure més »
Radamist
Radamist (georgià: რადამისტი), príncep reial georgià, va ser rei d'Armènia de l'any 51 al 53 i del 54 al 55.
Nou!!: Artaxata і Radamist · Veure més »
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Nou!!: Artaxata і Rebel·lió d'Ankl · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Artaxata і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Reserva estatal forestal de Khosrov
Reserva Estatal Forestal de Khosrov La Reserva Estatal Forestal de Khosrov, també coneguda com a Reserva Khosrov, és un parc nacional d'Armènia.
Nou!!: Artaxata і Reserva estatal forestal de Khosrov · Veure més »
Rhandeia
Rhandeia era una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 van ser assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que després de la batalla de Randea va haver de signar un tractat humiliant (Primer tractat de Rhandeia), pel qual els romans evacuaven Armènia.
Nou!!: Artaxata і Rhandeia · Veure més »
Saharuni
Els Saharuni (en armeni Սահարունի, en grec antic Σαρωνής) va ser una família de nakharark d'Armènia amb possessions hereditàries al Shirak, província d'Airarat, al cantó anomenat Saharuniq (tocant a Shirak), centrats a la ciutat de Mren.
Nou!!: Artaxata і Saharuni · Veure més »
Sohemus d'Armènia
Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.
Nou!!: Artaxata і Sohemus d'Armènia · Veure més »
Suren d'Armènia
Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.
Nou!!: Artaxata і Suren d'Armènia · Veure més »
Tigranes (fill de Tigranes II)
Tigranes d'Armènia (Tigranes) va ser príncep d'Armènia, fill de Tigranes II.
Nou!!: Artaxata і Tigranes (fill de Tigranes II) · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Artaxata і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranes V d'Armènia
Tigranes V (en armeni Տիգրան, en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.
Nou!!: Artaxata і Tigranes V d'Armènia · Veure més »
Tigranes VI d'Armènia
Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.
Nou!!: Artaxata і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Nou!!: Artaxata і Tiridates I d'Armènia · Veure més »
Tucídides (militar)
Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic va ser un militar romà que va viure al. L'any 162 el governador de Capadòcia Sedaci Severià va envair Armènia, però va ser derrotat a Elegeia i es va suïcidar. Sembla que el va succeir Luci Marci Ver. L'any 163 Marc Aureli envià el general Marc Estaci Prisc a Armènia, i Ver li va enviar forces sota el comandament d'un dels seus lloctinents, un oficial de nom, Tucídides, suposadament d'origen grec. Prisc amb el suport de Tucídides ocupà Artaxata, va fer fugir Pacoros d'Armènia i va restablir com a rei a Sohemus, que era senador i cònsol de Roma. La ciutat d'Artaxata va ser destruïda i substituïda per una nova ciutat no gaire allunyada anomenada Cenèpolis, dissenyada per l'arquitecte Suides, i que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren). Allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al 185. Luci Marci Ver que va substituir a Prisc en el govern, la va convertir en capital. Tucídides va seguir com a lloctinent de Ver almenys un cert temps.
Nou!!: Artaxata і Tucídides (militar) · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: Artaxata і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Nou!!: Artaxata і Vardan III Mamikonian · Veure més »
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Nou!!: Artaxata і Vasak de Siunia · Veure més »
Vologès I d'Armènia
Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.
Nou!!: Artaxata і Vologès I d'Armènia · Veure més »
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Nou!!: Artaxata і Vologès I de Pàrtia · Veure més »
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Nou!!: Artaxata і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »
Vostan
El Vostan fou un districte de la província armènia de l'Airarat.
Nou!!: Artaxata і Vostan · Veure més »
163
Sense descripció.
Nou!!: Artaxata і 163 · Veure més »
165
Sense descripció.
Nou!!: Artaxata і 165 · Veure més »
58
Sense descripció.
Nou!!: Artaxata і 58 · Veure més »
