Taula de continguts
125 les relacions: Abiward, Adrormizd d'Armènia, Albània del Caucas, Any dels sis emperadors, Arquitectura de l'Iran, Arsaces I de Pàrtia, Artàban I de Pàrtia, Artàban II de Pàrtia, Artàban III de Pàrtia, Artsruní, Arxak II d'Armènia, Arxak III d'Armènia, Arxakuní, Aspagur I d'Ibèria, Aureliano in Palmira, Axidares d'Armènia, Azerbaidjan, Àbac, Başkale, Bagean, Bagratuní, Bahram VI, Bakur I d'Ibèria, Basili I el Macedoni, Batalla d'Hormizdegan, Bazràngides, Bendoy, Bistam, Caracene, Commagena, Cosròides, Cronologia de l'antiga Roma, Daylam, Ecbàtana, El Llibre dels Reis, Erato, Escultura hel·lenística, Escut d'Armènia, Exèrcit part, Faust de Bizanci, Fraapatios de Pàrtia, Gneu Domici Corbuló, Gondofares I, Gregòrides, Gregori l'Il·luminador, Guerres romano-perses, Gugarq, Habuzhean, Hamazasp I Mamikonian, Hamazasp II d'Ibèria, ... Ampliar l'índex (75 més) »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Veure Arsàcides і Abiward
Adrormizd d'Armènia
Adrormizd o també Adhur-Hormidz va ser marzban d'Armènia de l'any 452 al 465.
Veure Arsàcides і Adrormizd d'Armènia
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Arsàcides і Albània del Caucas
Any dels sis emperadors
Es coneix com a any dels sis emperadors el 238 dC, quan sis emperadors lluitaren pel control de l'Imperi Romà.
Veure Arsàcides і Any dels sis emperadors
Arquitectura de l'Iran
Larquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià.
Veure Arsàcides і Arquitectura de l'Iran
Arsaces I de Pàrtia
Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).
Veure Arsàcides і Arsaces I de Pàrtia
Artàban I de Pàrtia
Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.
Veure Arsàcides і Artàban I de Pàrtia
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Veure Arsàcides і Artàban II de Pàrtia
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Veure Arsàcides і Artàban III de Pàrtia
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Veure Arsàcides і Artsruní
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Veure Arsàcides і Arxak II d'Armènia
Arxak III d'Armènia
Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.
Veure Arsàcides і Arxak III d'Armènia
Arxakuní
Els Arxakuní (en armeni Արշակունիներ) van ser una família de nakharark d'Armènia que van governar per un temps un principat a l'Imperi Romà en l'antic regne d'Armènia Occidental a la zona de la Carenitis (Karin).
Veure Arsàcides і Arxakuní
Aspagur I d'Ibèria
Aspagur I d'Ibèria (en georgià: ასფაგურ I, llatinitzat en Aspacures) fou el darrer rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida; va regnar del 265 al 284.
Veure Arsàcides і Aspagur I d'Ibèria
Aureliano in Palmira
Aureliano in Palmira és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià en el qual el llibretista només s'acreditava amb les inicials "G.F.R." El llibret s'ha atribuït generalment a Felice Romani, però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli.
Veure Arsàcides і Aureliano in Palmira
Axidares d'Armènia
Axidares o Aškhadar va ser rei d'Armènia des potser l'any 100 al 113.
Veure Arsàcides і Axidares d'Armènia
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Arsàcides і Azerbaidjan
Àbac
Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.
Veure Arsàcides і Àbac
Başkale
Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.
Veure Arsàcides і Başkale
Bagean
Bagean va ser el nom d'una dinastia de prínceps (nakharark) armenis que existien al regne arsàcida d'Armènia.
Veure Arsàcides і Bagean
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Arsàcides і Bagratuní
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Veure Arsàcides і Bahram VI
Bakur I d'Ibèria
Bakur I d'Ibèria (en georgià: ბაკურ I, llatinitzat com a Bacurius) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 234 al 249.
Veure Arsàcides і Bakur I d'Ibèria
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Veure Arsàcides і Basili I el Macedoni
Batalla d'Hormizdegan
La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.
Veure Arsàcides і Batalla d'Hormizdegan
Bazràngides
Els bazràngides foren una mítica família reial local del sud de Pèrsia que governava durant el període arsàcida.
Veure Arsàcides і Bazràngides
Bendoy
Bendoy fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa.
Veure Arsàcides і Bendoy
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Veure Arsàcides і Bistam
Caracene
Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.
Veure Arsàcides і Caracene
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Veure Arsàcides і Commagena
Cosròides
Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.
Veure Arsàcides і Cosròides
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Arsàcides і Cronologia de l'antiga Roma
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Veure Arsàcides і Daylam
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Veure Arsàcides і Ecbàtana
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Veure Arsàcides і El Llibre dels Reis
Erato
Erato va ser reina d'Armènia.
Veure Arsàcides і Erato
Escultura hel·lenística
Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.
Veure Arsàcides і Escultura hel·lenística
Escut d'Armènia
L'escut d'Armènia va ser adoptat oficialment l'any 1992 i és semblant al que es va utilitzar durant la primera independència, el 1918.
Veure Arsàcides і Escut d'Armènia
Exèrcit part
Lexèrcit part va ser un dels més temuts de l'edat antiga, per als primers diàdocs d'Alexandre el Gran i després dels romans.
Veure Arsàcides і Exèrcit part
Faust de Bizanci
Faust de Bizanci (en armeni Փավստոս Բուզանդ, en llatí Faustus Byzantinus) va ser un historiador probablement nascut a Constantinoble al.
Veure Arsàcides і Faust de Bizanci
Fraapatios de Pàrtia
Fraapatios (en part: 𐭐𐭓𐭉𐭐𐭕 'Friyapāt') va ser un rei arsàcida de Pàrtia de l'any 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnèsia del Sipilos (189), Pàrtia es va convertir en un estat independent.
Veure Arsàcides і Fraapatios de Pàrtia
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Veure Arsàcides і Gneu Domici Corbuló
Gondofares I
Moneda de Gondofares I. Museu Britànic. Gondofares I fou el primer rei del Regne Indopart, que governà en el període 21-47.
Veure Arsàcides і Gondofares I
Gregòrides
Els Gregòrides foren una noble família armènia descendent de Sant Gregori l'Il·luminador (vers 257-330), d'origen arsàcida (Suren-Pahlav).
Veure Arsàcides і Gregòrides
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Veure Arsàcides і Gregori l'Il·luminador
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Arsàcides і Guerres romano-perses
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Veure Arsàcides і Gugarq
Habuzhean
Habuzhean fou una dinastia de prínceps (nakharark) armenis que existien al regne arsàcida d'Armènia.
Veure Arsàcides і Habuzhean
Hamazasp I Mamikonian
Hamazasp I Mamikonian (en armeni Համազասպ Ա Մամիկոնյան; mort el 432) va ser un membre de la família Mamikonian que va exercir la funció de sparapet, és a dir, "comandant en cap de l'exèrcit d'Armènia", un títol militar hereditari, i gran conestable, al voltant de l'any 416 fins al 432.
Veure Arsàcides і Hamazasp I Mamikonian
Hamazasp II d'Ibèria
Hamazasp II (o Amazap II) d'Ibèria, també anomenat Amazasp II (en georgià:; mort l'any 186/189), fou el divuitè sobirà del Regne d'Ibèria, segons les fonts del 182/185 al 186/189.
Veure Arsàcides і Hamazasp II d'Ibèria
Hamazasp III d'Ibèria
Hamazasp IIII o Amazap III d'Ibèria (en georgià: ამაზასპ III, llatinitzat en Amazaspus) fou un rei rebel d'Ibèria entre vers 260 i 265.
Veure Arsàcides і Hamazasp III d'Ibèria
Hayr T'agawori
Hayr T'agawori (equivalent a Gran Camarlenc) fou un alt càrrec de la cort del antic regne d'Armènia, equivalent al càrrec persa de Ērān-ambārağaỏ i al romà praepositus sacri cubiculi.
Veure Arsàcides і Hayr T'agawori
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Arsàcides і Hira
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Arsàcides і Història d'Isfahan
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Arsàcides і Història de l'Azerbaidjan
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Arsàcides і Història de l'Iran
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Arsàcides і Història de Mesopotàmia
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Veure Arsàcides і Història del Caucas
Història del Pakistan
Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.
Veure Arsàcides і Història del Pakistan
Imperi de Kilwa
Limperi de Kilwa és el nom donat a un suposat estat format al sud de Pèrsia per la família del bazràngides (també bazrangis o badhràngides), una dinastia local de les muntanyes de Pèrsia que governaven al temps dels arsàcides parts.
Veure Arsàcides і Imperi de Kilwa
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Arsàcides і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Arsàcides і Imperi Persa
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Arsàcides і Imperi Sassànida
Indo-Escita
Un escita del riu Ili vers 300 aC. Tresor d'una tomba reial saka a Bactriana al segle I aC. III o IV El regne Indo-Escita fou un estat format pels nòmades de les estepes principalment saces (saces, saques, singular saka), d'origen escita, encara que barrejats amb altres grups alguns dels quals no eren escites, que van emigrar a parts de l'Àsia Central, Sogdiana, Bactriana, Aracòsia, Gandhara, Caixmir, Panjab, Haryana, Gujarat i Rajasthan vers la meitat del, i van governar la zona fins al.
Veure Arsàcides і Indo-Escita
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Arsàcides і Iraq
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Arsàcides і Isfahan
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Veure Arsàcides і Ishpabadh
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Veure Arsàcides і Kamsarakan
Kayànida
La dinastia kayànida o dels kayànides fou una nissaga en gran part mítica que va governar Iran.
Veure Arsàcides і Kayànida
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Veure Arsàcides і Khosrov II d'Armènia
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Veure Arsàcides і Khosrov III d'Armènia
Khosrov IV d'Armènia
Khosrov IV (en armeni Խոսրով Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 387 al 392 i per segona vegada del 414 al 415.
Veure Arsàcides і Khosrov IV d'Armènia
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Veure Arsàcides і Laridjan
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.
Veure Arsàcides і Mamikonian
Mani
Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit.
Veure Arsàcides і Mani
Mardpetakan
Mardpetakan (en armeni: Մարդպետական) era el nom d'una regió històrica i d'un principat dins el Vaspurakan, al Regne d'Armènia.
Veure Arsàcides і Mardpetakan
Mihran
Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.
Veure Arsàcides і Mihran
Mihran Mihrevandak
El general Mihran Mihrevandak va ser marzban d'Armènia de l'any 572 al 573 o 574.
Veure Arsàcides і Mihran Mihrevandak
Mitridates II d'Ibèria
Mitridates o Mirdat II d'Ibèria (en georgià მირდატ II, llatinitzat com a Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 249 al 265.
Veure Arsàcides і Mitridates II d'Ibèria
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Veure Arsàcides і Mkhargrdzéli
Nasa
Nasa o Nisa fou una antiga ciutat de Turkmenistan.
Veure Arsàcides і Nasa
Orodes III de Pàrtia
Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.
Veure Arsàcides і Orodes III de Pàrtia
Pahlavuní
Els Pahlavuní (en armeni Պահլավունի) van ser una família armènia de nakharark de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.
Veure Arsàcides і Pahlavuní
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure Arsàcides і Parts
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Arsàcides і Pàrtia
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Veure Arsàcides і Pàrtia (satrapia)
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Arsàcides і Pèrsia
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Arsàcides і Persa
Pharantzem
Pharantzem o també Parantzem i P'arhanjemFaust de Bizanci.
Veure Arsàcides і Pharantzem
Pixdàdides
Els pixdàdides foren una dinastia mítica de Pèrsia.
Veure Arsàcides і Pixdàdides
Portada/article maig 18
Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.
Veure Arsàcides і Portada/article maig 18
Província d'Isfahan
Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.
Veure Arsàcides і Província d'Isfahan
Província de Semnan
Semnan és una de les 31 províncies de l'Iran.
Veure Arsàcides і Província de Semnan
Província de Tsolakert
Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.
Veure Arsàcides і Província de Tsolakert
Província de Tunceli
Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.
Veure Arsàcides і Província de Tunceli
Ptolemeu de Commagena
Ptolemeu de Commagena (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un príncep arsàcida (part) emparentat amb els selèucides (probablement casat amb una princesa selèucida).
Veure Arsàcides і Ptolemeu de Commagena
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Veure Arsàcides і Regne d'Armènia (antiguitat)
Regne d'Armènia Occidental (386-391)
El regne d'Armènia Occidental (386-391) fou un efímer regne que va existir un màxim de cinc anys, format per la part occidental d'Armènia.
Veure Arsàcides і Regne d'Armènia Occidental (386-391)
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Arsàcides і Regne d'Ibèria
Regne Indo-Part
El regne Indo-Part (a vegades esmentat com dinastia gondofàrida) fou un govern de l'Àsia Central dirigit per diversos reis, amb autoritat sobre part de l'Afganistan, el Pakistan i Índia, durant o una mica abans del segle I. Per una gran part de la seva història, els reis principals gondofàrides consideraven Tàxila (a la província de Punjab avui al Pakistan) com la seva residència, però durant els seus darrers anys d'existència la capital fou canviada entre Kabul i Peshawar.
Veure Arsàcides і Regne Indo-Part
Rei dels reis
Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.
Veure Arsàcides і Rei dels reis
Rev I d'Ibèria
Rev I d'Ibèria dit el Just (en georgià რევ I მართალი, Rev Mart'ali) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar entre vers el 189 i el 216.
Veure Arsàcides і Rev I d'Ibèria
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Veure Arsàcides і Segle III
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Veure Arsàcides і Semnan
Sohemus d'Armènia
Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.
Veure Arsàcides і Sohemus d'Armènia
Spandiyadh
Spandiyadh o també Spendiad i Isfandiyar (en persa mitjà: 𐭮𐭯𐭣𐭩𐭲) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.
Veure Arsàcides і Spandiyadh
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Veure Arsàcides і Sper
Suren
Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.
Veure Arsàcides і Suren
Tigranes VII d'Armènia
Tigranes VII (en armeni: Տիրան) va ser rei d'Armènia de l'any 339 al 350 (o potser el 363).
Veure Arsàcides і Tigranes VII d'Armènia
Tillia tepe
Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.
Veure Arsàcides і Tillia tepe
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Veure Arsàcides і Tiridates I d'Armènia
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Veure Arsàcides і Tiridates III d'Armènia
Tiridates III de Pàrtia
fou rei de Pàrtia del 36 al 37.
Veure Arsàcides і Tiridates III de Pàrtia
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Veure Arsàcides і Vahan I Mamikonian
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Arsàcides і Valerià
Varasdat d'Armènia
Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.
Veure Arsàcides і Varasdat d'Armènia
Varaz-Tirots Bagratuní II
Varaz-Tirots Bagratuní II (en armeni; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, ''marzban'' d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.
Veure Arsàcides і Varaz-Tirots Bagratuní II
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Veure Arsàcides і Vasak de Siunia
Veh-Mihr-Shapur d'Armènia
Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.
Veure Arsàcides і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia
Vologès I d'Armènia
Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.
Veure Arsàcides і Vologès I d'Armènia
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure Arsàcides і Vologès IV de Pàrtia
Vram-Shapuh d'Armènia
Vram-Shapuh (en armeni Վռամշապուհ) va ser rei d'Armènia de l'any 392 al 414.
Veure Arsàcides і Vram-Shapuh d'Armènia
Zarmandukht
Zarmandukht o també Zarmanduxt va ser reina consort de l'Armènia arsàcida per matrimoni amb el rei Pap que va governar des del 370 fins al 374 i després com a reina regent durant la minoria d'edat dels seus fills, Arxak III i el seu germà i co-governant Valarxak d'Armènia.
Veure Arsàcides і Zarmandukht
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Arsàcides і Zoroastrisme
130 aC
El 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Veure Arsàcides і 130 aC
També conegut com Arsàcida, Arsàcides d'Ibèria, Dinastia Arsàcida.