Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Arsenio Martínez-Campos Antón

Índex Arsenio Martínez-Campos Antón

va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

161 les relacions: A la Nació, Acció d'Oristà, Alfons XII d'Espanya, Anarquisme a Espanya, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio Lizárraga i Esquiroz, Antonio Maceo, Antonio Moreno del Villar, Arcadio Tudela y Martínez, Atemptat contra el general Martínez Campos, Atemptat del carrer dels Canvis Nous, Ateneu, Baraguá, Bomba Orsini, Camilo García de Polavieja y del Castillo, Campanya de Melilla, Cantó de València, Cantonalisme, Capitania General de Cuba, Capità general de Catalunya, Capità general de València, Carlos Manuel O'Donnell, Castelló de la Plana, Castellciutat, Catarroja, Ciril Amorós i Pastor, Clotilde García del Castillo, Conveni de Zanjón, Cursa per l'Àfrica, Dècada del 1870, Ducat de la Seu d'Urgell, Eduardo Castañón Albizua, Eduardo Pérez Pujol, El Distrito, Eleccions generals espanyoles de 1873, Eleccions generals espanyoles de 1876, Eleccions generals espanyoles de 1881, Eleccions generals espanyoles de 1891, Eleccions municipals de València de 1879, Emilio Castelar y Ripoll, Emilio March García, Enrique de Orozco y de la Puente, Escola d'Estat Major, Estatut d'Autonomia de Canàries, Eugenio Montero Ríos, Exèrcit de Terra espanyol, Fèlix Macià i Bonaplata, Federico Escario García, Fernando Rus Busquets, Foc de Castelló, ..., Foc de la Gleva, Foment de la Producció Espanyola, Francesc de Paula Oller i Simón, Francesc Gumà i Ferran, Francesc Savalls i Massot, Francesca Saperas i Miró, Francisco de Paula Ceballos y Vargas, Francisco de Paula Pavía y Pavía, Francisco Mingot Valls, Francisco Serrano Domínguez, Francisco Silvela y de Le Vielleuze, Gamazada, Guerra Chiquita, Guerra d'Independència de Cuba, Guerra dels Deu Anys, Història contemporània de Catalunya, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de Cuba, Història del nacionalisme basc, Història del País Basc, Història del republicanisme espanyol, Hostal de la Corda, Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre, Jerónimo Antón Ramírez, Joan Martí i Torres, Joan Montseny i Carret, Joaquim Jovellar i Soler, José Arrando Ballester, José Botella Andrés, José Echegaray y Eizaguirre, José Gutiérrez de la Concha, José Ignacio Echevarría y Castillo, José López Domínguez, José María Beránger y Ruiz de Apodaca, José Pérez Guillén, José San Miguel de la Gándara, José Selgas y Carrasco, Josep Caixal i Estradé, Josep Esquena i Mas, Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines, Josep Pelegrí i Clariana, Josep Vilaseca i Mogas, La festa del blat, La Revancha, La Seu d'Urgell, Les Circumstàncies, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de governadors colonials de Cuba, Llista de ministres de Defensa d'Espanya, Llista de presidents d'Espanya, Luis Dabán y Ramírez de Arellano, Luis Manuel Pando Sánchez, Manifest de Sandhurst, Manuel Archs i Solanelles, Manuel Cassola Fernández, Manuel Orovio Echagüe, Manuel Reig Fourquet, Manuel Ruiz Zorrilla, Marcelo Azcárraga y Palmero, Marià Benlliure i Gil, Marià Pons i Espinós, Martí Borràs i Jover, Martínez, Melcior Ferrer i Bruguera, Miguel Cabezas Montemayor, Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa, Miguel Martínez de Campos y Antón, Ministeri d'Ultramar, Ministeri de Guerra d'Espanya, Ministeri de Marina d'Espanya, Miravet, Mislata, Nacionalisme basc, Nelson Villagra, Nicolás Salmerón y Alonso, Olot, Pacte del Pardo, Partit Liberal Conservador, Paulí Pallàs i Latorre, Pedro Nolasco Aurioles Aguado, Portada/efemèride setembre 24, Primera República Espanyola, Pronunciament, Pronunciament de Sagunt, Protectorat espanyol al Marroc, Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio, Ramón Martínez Campos y Rivera, Ramon Maria de Sentmenat i Despujol, Ròmul Mascaró i Franquesa, Regiment Castilla, Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6, Republicanisme espanyol, Restauració borbònica, Sagunt, Salut Borràs i Saperas, Salvador Maluquer i Aytés, Segòvia, Sexenni Democràtic, Teodor Gonzàlez i Cabanne, Tercera Guerra Carlina, Terra baixa, València, València al segle XIX, Valerià Weyler i Nicolau, Vicent Alcayne Armengol, 14 de desembre, 1831, 26 de març, 29 de desembre. Ampliar l'índex (111 més) »

A la Nació

A la Nació (en l'original castellà, "A la Nacion") és un manifest del militar carlí Ramon Cabrera de l'any 1875, durant la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і A la Nació · Veure més »

Acció d'Oristà

L'acció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 als voltants d'Oristà, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Acció d'Oristà · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Anarquisme a Espanya · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Antonio Lizárraga i Esquiroz

Antonio Lizárraga i Esquiroz (Pamplona, Navarra, 22 de gener de 1817 - Roma, Itàlia, 7 de desembre de 1877) fou un general carlista.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Antonio Lizárraga i Esquiroz · Veure més »

Antonio Maceo

José Antonio de la Caritat Maceo y Grajales (Santiago de Cuba, 14 de juny de 1845 - Punta Brava, 7 de desembre de 1896) va ser un general cubà, segon cap militar de l'Exèrcit Libertador de Cuba (o Exèrcit Mambí), anomenat «El Tità de Bronze».

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Antonio Maceo · Veure més »

Antonio Moreno del Villar

fou un militar espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Antonio Moreno del Villar · Veure més »

Arcadio Tudela y Martínez

Arcadio Tudela Martínez (Benigànim, 1840 - 1885) fou un terratinent i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Arcadio Tudela y Martínez · Veure més »

Atemptat contra el general Martínez Campos

L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Atemptat contra el general Martínez Campos · Veure més »

Atemptat del carrer dels Canvis Nous

''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', quadre de Ramon Casas representant moments abans dels fets dels Canvis Nous. L'atemptat del carrer dels Canvis Nous fou una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896 (diumenge 7 de juny) contra una processó quan passava pel carrer.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Atemptat del carrer dels Canvis Nous · Veure més »

Ateneu

L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ateneu · Veure més »

Baraguá

Baraguá, és una pel·lícula històrica cubana, realitzada per l'Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC) i dirigida per José Massip.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Baraguá · Veure més »

Bomba Orsini

Antoni Gaudí, on un dimoni lliura una bomba d'Orsini a un obrer anarquista Una bomba Orsini és un artefacte explosiu esfèric que en lloc d'activar-se mitjançant una espoleta o un dispositiu de temps, s'activa per contacte mitjançant uns dispositius emplenats amb fulminat de mercuri que envolten la bomba, que explota amb l'impacte.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Bomba Orsini · Veure més »

Camilo García de Polavieja y del Castillo

fou un militar i polític espanyol, de sobrenom «el general cristià» a causa de la seva religiositat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Camilo García de Polavieja y del Castillo · Veure més »

Campanya de Melilla

La campanya de Melilla és el nom donat a una sèrie d'accions militars d'Espanya al Marroc, a la vora de Melilla, el 1893.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Campanya de Melilla · Veure més »

Cantó de València

Escut del Cantó federal de València, 1873 El Cantó de València s'articulà el 19 de juliol del 1873, durant la Revolució Cantonal i s'hi adheriren 179 municipis de les comarques pròximes.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Cantó de València · Veure més »

Cantonalisme

Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Cantonalisme · Veure més »

Capitania General de Cuba

La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi Espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Capitania General de Cuba · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Capità general de Catalunya · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Capità general de València · Veure més »

Carlos Manuel O'Donnell

Carles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu (València, 1 de juny del 1834 - Madrid, 9 de febrer del 1903).

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Carlos Manuel O'Donnell · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellciutat

Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Castellciutat · Veure més »

Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Catarroja · Veure més »

Ciril Amorós i Pastor

Ciril Amorós i Pastor (Russafa, València, 9 de juliol de 1830 - València, 27 de febrer de 1887) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ciril Amorós i Pastor · Veure més »

Clotilde García del Castillo

Clotilde García del Castillo (València, 5 de gener de 1865- Madrid, 5 de gener de 1929) va ser musa i dona de Joaquín Sorolla Bastida, així com creadora del Museu Sorolla.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Clotilde García del Castillo · Veure més »

Conveni de Zanjón

'''Arsenio Martínez-Campos''' figura principal per part espanyola de la signtura del Conveni de Zanjón Conveni de Zanjón fou el Conveni o tractat que posà fi, el febrer de 1878, a la guerra sostinguda a Cuba contra Espanya.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Conveni de Zanjón · Veure més »

Cursa per l'Àfrica

La Cursa per l'Àfrica, o partició de l'Àfrica és un episodi del colonialisme europeu transcorregut aproximadament entre 1870 i 1914.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Cursa per l'Àfrica · Veure més »

Dècada del 1870

Formalment, la dècada del 1870 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1870 fins al 31 de desembre de 1879.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Dècada del 1870 · Veure més »

Ducat de la Seu d'Urgell

El ducat de la Seu d'Urgell és un títol nobiliari creat el 26 d'octubre de 1891 pel rei Alfons XIII, durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, a favor del tinent coronel Ramón Martínez de Campos i Rivera, marquès de Martínez de Campos, en record dels mèrits del seu pare, Arsenio Martínez de Campos y Antón, que havia pres la Seu d'Urgell als carlins i que amb el seu pronunciament de Sagunt contra la Primera República va propiciar el retorn de la monarquia a Espanya, amb Alfons XII com a rei.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ducat de la Seu d'Urgell · Veure més »

Eduardo Castañón Albizua

Eduardo Castañón Albizua fou un polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Eduardo Castañón Albizua · Veure més »

Eduardo Pérez Pujol

Placa que indica la casa on va morir Eduardo Perez Pujol al carrer d'Eixarchs de València. Eduardo Pérez Pujol (Salamanca, 6 de març de 1830 - València, 9 de març de 1894) va ser un jurista, historiador i sociòleg krausista espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Eduardo Pérez Pujol · Veure més »

El Distrito

El Distrito: diario político de avisos y notícias va ser un periòdic reusenc d'ideologia liberal que sortí del 27 de novembre de 1887 a l'1 de juliol de 1888.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і El Distrito · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1873

Estanislau Figueras, primer president de la Primera República Espanyola Les eleccions generals espanyoles de 1873 foren convocades el 10 de maig de 1873 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Eleccions generals espanyoles de 1873 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1876

El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1876 Les eleccions generals espanyoles de 1876 foren convocades el 20 de gener de 1876 sota sufragi universal masculí, les últimes amb aquest sistema fins al 1931, i amb un nombre d'electors de 3.989.612.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Eleccions generals espanyoles de 1876 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1881

El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1881 foren convocades el 21 d'agost de 1881 sota sufragi censatari.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Eleccions generals espanyoles de 1881 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1891

El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1891 Les eleccions generals espanyoles de 1891 foren convocades l'1 de febrer de 1891, les primeres sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Eleccions generals espanyoles de 1891 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1879

Les eleccions municipals de València de 1879 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1879, organitzades pel govern d'Arsenio Martínez Campos, del Partit Liberal Conservador (PLC), i celebrades el diumenge 11 de maig de 1879.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Eleccions municipals de València de 1879 · Veure més »

Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Emilio Castelar y Ripoll · Veure més »

Emilio March García

Emilio Augusto March y García Mesa (La Laguna, 9 d'abril de 1844 - Madrid, 16 de març de 1919) fou un militar espanyol, Capità general de les Illes Balears i de les Illes Canàries durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Emilio March García · Veure més »

Enrique de Orozco y de la Puente

fou un militar i polític espanyol, diputat pel districte d'Arenys de Mar durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Enrique de Orozco y de la Puente · Veure més »

Escola d'Estat Major

Emblema del Cos d'Estat Major a Espanya. Des del l'Exèrcit de Terra espanyol ha disposat de diverses escoles i acadèmies per a la formació d'oficials i tècnics d'Estat Major.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Escola d'Estat Major · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Canàries

Estatut d'Autonomia de Canàries és la norma institucional bàsica de la Comunitat autònoma canària.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Estatut d'Autonomia de Canàries · Veure més »

Eugenio Montero Ríos

Eugenio Montero Ríos (Santiago de Compostel·la, 13 de novembre de 1832 - Madrid, 12 de maig de 1914) va ser un polític i jurista espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Eugenio Montero Ríos · Veure més »

Exèrcit de Terra espanyol

LExèrcit de Terra és la branca terrestre de les Forces Armades d'Espanya, un dels exèrcits en activitat més antics del món, estant en servei des del.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Exèrcit de Terra espanyol · Veure més »

Fèlix Macià i Bonaplata

Fèlix Macià i Bonaplata (Barcelona, 1831 – 5 d'octubre de 1891) fou un enginyer, polític i empresari català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i alcalde de Barcelona.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Fèlix Macià i Bonaplata · Veure més »

Federico Escario García

fou un militar i polític espanyol, fill del general de brigada Luis Escario y Molina, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Federico Escario García · Veure més »

Fernando Rus Busquets

Fernando Rus Busquets (Barcelona, 1871- Guanabacoa, Cuba, 1914) fou un fotògraf que desenvolupà la major part de la seva obra a la ciutat de Barcelona, entre finals del i principis del.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Fernando Rus Busquets · Veure més »

Foc de Castelló

El foc de Castelló fou una batalla ocorreguda prop de Castelló d'Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, que va enfrontar els carlins de Francesc Savalls i els liberals del brigadier Moya, que defensava la població, en el decurs de la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Foc de Castelló · Veure més »

Foc de la Gleva

El Foc de la Gleva fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 23 de març del 1873 als voltants de La Gleva, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Foc de la Gleva · Veure més »

Foment de la Producció Espanyola

Foment de la Producció Espanyola fou una entitat catalana fundada l'11 de juny de 1876 per Pere Bosch i Labrús com a escissió del Foment de la Producció Nacional a causa de les discrepàncies sorgides en la tramitació parlamentària d'una proposta de llei de Víctor Balaguer demanant l'establiment d'una línia regular de vapors entre Manila i Barcelona.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Foment de la Producció Espanyola · Veure més »

Francesc de Paula Oller i Simón

Francesc de P. Oller amb altres carlins de l'Argentina l'any 1905 Francesc de Paula Oller i Simón (Barcelona, 17 de febrer de 1860 - Buenos Aires, 1941) fou un escriptor, periodista i publicista carlí català.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francesc de Paula Oller i Simón · Veure més »

Francesc Gumà i Ferran

Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 27 de març de 1833 – 16 de desembre de 1912) fou un empresari i polític català, fill de Sebastià Gumà i Soler i Marina Sinforosa Ferran Quadras.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francesc Gumà i Ferran · Veure més »

Francesc Savalls i Massot

fou un militar carlí empordanès.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francesc Savalls i Massot · Veure més »

Francesca Saperas i Miró

Francesca Saperas i Miró (Barcelona, 15 de febrer de 1851 - Barcelona, 21 d'agost de 1933) fou una militant anarquista i anarcosindicalista catalana.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francesca Saperas i Miró · Veure més »

Francisco de Paula Ceballos y Vargas

Francisco de Paula Ceballos y Vargas, I marquès de Torrelavega (Torrelavega, Cantàbria, 9 d'octubre de 1814 – Madrid, 9 de març de 1883) va ser un militar espanyol amb el rang de tinent general que desenvolupà les funcions de capità general de les Províncies Basques i de Cuba, endemés de senador vitalici del Regne per la província de Santander.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francisco de Paula Ceballos y Vargas · Veure més »

Francisco de Paula Pavía y Pavía

Francisco de Paula Pavía y Pavía (Cadis, 17 de juliol de 1812- Madrid, 7 de novembre de 1890) va ser un polític espanyol, ministre de Marina en diversos gabinets de govern de la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francisco de Paula Pavía y Pavía · Veure més »

Francisco Mingot Valls

Francisco Mingot Valls (Alacant, 1835 - 11 de maig de 1898) fou un polític valencià, alcalde d'Alacant durant el.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francisco Mingot Valls · Veure més »

Francisco Serrano Domínguez

Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »

Francisco Silvela y de Le Vielleuze

fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Francisco Silvela y de Le Vielleuze · Veure més »

Gamazada

Gamazada és el nom que va rebre a reacció popular sorgida a Navarra quan el ministre d'Hisenda del govern del Partit Liberal de Sagasta, Germán Gamazo y Calvo va pretendre suprimir el règim fiscal foral de Navarra que s'havia establert mitjançant la Llei Paccionada Navarresa de 1841.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Gamazada · Veure més »

Guerra Chiquita

La Guerra Chiquita (1879-1880) va ser el segon dels tres conflictes de les guerres cubanes d'independència contra Espanya.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Guerra Chiquita · Veure més »

Guerra d'Independència de Cuba

La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Guerra d'Independència de Cuba · Veure més »

Guerra dels Deu Anys

Carlos Manuel de Céspedes. La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Guerra dels Deu Anys · Veure més »

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Història contemporània de Catalunya · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Cuba

Monument al cap Hatuey La història de Cuba és anterior al desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa durant el seu primer viatge del descobriment, el 28 d'octubre del 1492.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Història de Cuba · Veure més »

Història del nacionalisme basc

Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Història del nacionalisme basc · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Història del País Basc · Veure més »

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Història del republicanisme espanyol · Veure més »

Hostal de la Corda

L'Hostal de la Corda és un antic hostal del municipi de la Vall d'en Bas, instal·lat en un gran casal del.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Hostal de la Corda · Veure més »

Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre · Veure més »

Jerónimo Antón Ramírez

Jerónimo Antón Ramírez fou un advocat i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Jerónimo Antón Ramírez · Veure més »

Joan Martí i Torres

Joan Martí i Torres (Martorell, 1834 - 18 de gener del 1909) fou un líder republicà revolucionari, més conegut com el Xic de les Barraquetes.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Joan Martí i Torres · Veure més »

Joan Montseny i Carret

, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Joan Montseny i Carret · Veure més »

Joaquim Jovellar i Soler

fou un militar i polític mallorquí, que ostentà els càrrecs de capità general de Cuba i Filipines, ministre de la Guerra i President del Govern d'Espanya.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Joaquim Jovellar i Soler · Veure més »

José Arrando Ballester

José Arrando Ballester.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José Arrando Ballester · Veure més »

José Botella Andrés

José Botella Andrés (Elx, 1837 - València, 1889) fou un polític valencià, diputat a les Corts durant el regnat d'Isabel II i durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José Botella Andrés · Veure més »

José Echegaray y Eizaguirre

José Echegaray y Eizaguirre (Madrid, 19 d'abril de 1832 — Madrid, 14 de setembre de 1916) fou un enginyer, matemàtic, dramaturg, polític i professor universitari espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904 juntament amb Frédéric Mistral.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José Echegaray y Eizaguirre · Veure més »

José Gutiérrez de la Concha

, marquès de l'Havana.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José Gutiérrez de la Concha · Veure més »

José Ignacio Echevarría y Castillo

fou un militar i polític espanyol, ministre de guerra durant el regnat d'Alfons XII.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José Ignacio Echevarría y Castillo · Veure més »

José López Domínguez

fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José López Domínguez · Veure més »

José María Beránger y Ruiz de Apodaca

José María Beránger y Ruiz de Apodaca (Cadis, 1824 – Madrid, 23 de gener de 1907) va ser un militar i ministre espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José María Beránger y Ruiz de Apodaca · Veure més »

José Pérez Guillén

José Pérez Guillén (Pedralba, 1834 - Pedralba, 1902) fou un polític valencià, conegut pel sobrenom del enguerino.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José Pérez Guillén · Veure més »

José San Miguel de la Gándara

José San Miguel de la Gandaria o Gándara (Madrid, 18 de novembre de 1867 – Biarritz, 1935) fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, segon marquès de Cayo del Rey i gendre d'Arsenio Martínez Campos.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José San Miguel de la Gándara · Veure més »

José Selgas y Carrasco

José Selgas Carrasco (Lorca, 27 de novembre de 1822 – Madrid, 5 de febrer de 1882) va ser un escriptor i periodista espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і José Selgas y Carrasco · Veure més »

Josep Caixal i Estradé

Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Josep Caixal i Estradé · Veure més »

Josep Esquena i Mas

Josep Esquena i Mas (Sant Esteve d'en Bas, la Vall d'en Bas, Garrotxa, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1900) va ésser un industrial.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Josep Esquena i Mas · Veure més »

Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines

Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (València, 1852 - 1920) fou un aristòcrata, advocat i escriptor valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines · Veure més »

Josep Pelegrí i Clariana

Josep Pelegrí i Clariana (Abrera, Baix Llobregat, 1838 - Barcelona, 1878) fou un pintor i esmaltador català.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Josep Pelegrí i Clariana · Veure més »

Josep Vilaseca i Mogas

Josep Vilaseca i Mogas (Barcelona, 1830 - 1899) fou un advocat i polític català, president de la Diputació de Barcelona i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Josep Vilaseca i Mogas · Veure més »

La festa del blat

La festa del blat és una obra de teatre d'Àngel Guimerà.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і La festa del blat · Veure més »

La Revancha

La Revancha va ser una publicació periòdica apareguda a Reus el 4 de setembre de l'any 1893 d'ideologia anarquista.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і La Revancha · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і La Seu d'Urgell · Veure més »

Les Circumstàncies

Les Circumstàncies és el diari més important en la història de la premsa reusenca, tant per la seva llarga durada, 63 anys (1874-1936), com per ser el portaveu del republicanisme de la ciutat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Les Circumstàncies · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de governadors colonials de Cuba

Casa de Diego Velázquez de Cuéllar a Santiago de Cuba. Aquesta és una Llista de governadors colonials de Cuba, on apareixen tots els que han ocupat aquest càrrec, ordenats cronològicament i especificant el seu mandat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Llista de governadors colonials de Cuba · Veure més »

Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Llista de ministres de Defensa d'Espanya · Veure més »

Llista de presidents d'Espanya

Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Llista de presidents d'Espanya · Veure més »

Luis Dabán y Ramírez de Arellano

Luis Dabán y Ramírez de Arellano (Pamplona, 28 de maig de 1841 - Madrid, 22 de gener de 1892) fou un militar i polític navarrès, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Luis Dabán y Ramírez de Arellano · Veure més »

Luis Manuel Pando Sánchez

va ser un general espanyol, diputat a Corts, senador i capità general de València durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Luis Manuel Pando Sánchez · Veure més »

Manifest de Sandhurst

Fotografia del jove rei Alfons XII. El Manifest de Sandhurst fou un manifest de caràcter polític firmat l'1 de desembre de 1874 pel llavors príncep Alfons de Borbó (futur rei Alfons XII d'Espanya), mentre es trobava a l'exili, a Anglaterra.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Manifest de Sandhurst · Veure més »

Manuel Archs i Solanelles

Manuel Archs i Solanelles (Igualada, 1859 - Barcelona, 21 de maig de 1894) fou un anarquista i sindicalista català, també conegut amb el malnom de Pelat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Manuel Archs i Solanelles · Veure més »

Manuel Cassola Fernández

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Manuel Cassola Fernández · Veure més »

Manuel Orovio Echagüe

Manuel de Orovio y Echagüe (Alfaro, 17 de juliol de 1817 – Madrid, 18 de maig de 1883), I marquès d'Orovio, fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Hisenda i Foment durant els regnats d'Isabel II i Alfons XII durant el qual també va ser ministre d'Ultramar de forma interina.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Manuel Orovio Echagüe · Veure més »

Manuel Reig Fourquet

Manuel Reig Fourquet (València, 1830 - Madrid, 1901) fou un polític i comerciant valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Manuel Reig Fourquet · Veure més »

Manuel Ruiz Zorrilla

Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 22 de març de 1833 - Sòria, 13 de juny de 1895) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i posteriorment ministre de Foment i de Gracia i Justícia durant el govern provisional format després de la Revolució Gloriosa de 1868, i cap de Govern amb Amadeu I. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya entre 1870 i 1874.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Manuel Ruiz Zorrilla · Veure més »

Marcelo Azcárraga y Palmero

Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896) Pergamí pel que l'Ajuntament de València nomena fill adoptiu Marcelo de Azcárraga el 8 de novembre de 1896. Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero, tres cops president del govern d'Espanya durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Marcelo Azcárraga y Palmero · Veure més »

Marià Benlliure i Gil

Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Marià Benlliure i Gil · Veure més »

Marià Pons i Espinós

Marià Pons i Espinós (Reus, 4 de setembre de 1823 – 25 de gener de 1886) va ser un polític català.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Marià Pons i Espinós · Veure més »

Martí Borràs i Jover

Martí Borràs i Jover (Igualada, Anoia 23 de febrer de 1845 - Barcelona, 9 de maig de 1894) fou un dirigent anarcosindicalista català, avi d'Antònia Fontanillas Borràs.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Martí Borràs i Jover · Veure més »

Martínez

* Toponímia.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Martínez · Veure més »

Melcior Ferrer i Bruguera

Melcior Ferrer i de Bruguera (Barcelona, 22 de juny de 1822 - 5 de maig de 1890) fou un jurista i polític català.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Melcior Ferrer i Bruguera · Veure més »

Miguel Cabezas Montemayor

Miguel Cabezas Montemayor fou un polític espanyol, diputat per Sort durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Miguel Cabezas Montemayor · Veure més »

Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa

Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa (Alacant, 1837 - València, 1895) fou un aristòcrata i polític valencià, marquès de Montortal.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa · Veure més »

Miguel Martínez de Campos y Antón

Miguel Martínez de Campos y Antón (Madrid, 30 de setembre de 1839 - 29 de novembre de 1906) fou un enginyer i polític espanyol, acadèmic i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Miguel Martínez de Campos y Antón · Veure més »

Ministeri d'Ultramar

El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ministeri d'Ultramar · Veure més »

Ministeri de Guerra d'Espanya

Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ministeri de Guerra d'Espanya · Veure més »

Ministeri de Marina d'Espanya

Caserna General de l'Armada, antiga seu de l'extint Ministeri de Marina, al Passeig del Prado de Madrid. El Ministeri de Marina d'Espanya era el departament ministerial encarregat de l'Armada a Espanya, i va existir en diverses èpoques de la història, l'última entre 1939 i 1977.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ministeri de Marina d'Espanya · Veure més »

Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Miravet · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Mislata · Veure més »

Nacionalisme basc

"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Nacionalisme basc · Veure més »

Nelson Villagra

Eddie Nelson Villagra Garrido (El Carmen, Regió de Ñuble; 9 d'agost de 1937) és un reconegut actor xilè amb més de 50 anys de trajectòria.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Nelson Villagra · Veure més »

Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Olot · Veure més »

Pacte del Pardo

El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Pacte del Pardo · Veure més »

Partit Liberal Conservador

El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Partit Liberal Conservador · Veure més »

Paulí Pallàs i Latorre

Paulí Pallàs i Latorre (Cambrils, 1 de desembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1893) va ser un anarquista català de la segona meitat del.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Paulí Pallàs i Latorre · Veure més »

Pedro Nolasco Aurioles Aguado

Pedro Nolasco Aurioles Aguado (Ronda, 30 de novembre de 1818 - † Madrid, 1884) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant els regnats d'Isabel II i Alfons XII.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Pedro Nolasco Aurioles Aguado · Veure més »

Portada/efemèride setembre 24

24.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Portada/efemèride setembre 24 · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Primera República Espanyola · Veure més »

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Pronunciament · Veure més »

Pronunciament de Sagunt

El pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos fou un pronunciament fet pel General Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874).

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Pronunciament de Sagunt · Veure més »

Protectorat espanyol al Marroc

El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Protectorat espanyol al Marroc · Veure més »

Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio

Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio (San Fernando, 1820 – Madrid, 2 d'agost de 1892) va ser un polític i marí espanyol.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio · Veure més »

Ramón Martínez Campos y Rivera

Ramón Martinez Campos y Rivera (Madrid, 16 de març de 1863 - 25 de febrer de 1930) fou un polític espanyol que rebé el títol de duc de la Seu d'Urgell el 1888.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ramón Martínez Campos y Rivera · Veure més »

Ramon Maria de Sentmenat i Despujol

Ramon Maria de Sentmenat i Despujol (Barcelona, 1829 - 23 de febrer de 1892) fou un aristòcrata i polític català, marquès de Ciutadilla i de Sentmenat.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ramon Maria de Sentmenat i Despujol · Veure més »

Ròmul Mascaró i Franquesa

Ròmul Mascaró i Franquesa (Lleida, 1844 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1893) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Ròmul Mascaró i Franquesa · Veure més »

Regiment Castilla

El Regiment d'Infanteria Castilla núm.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Regiment Castilla · Veure més »

Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6

El Regiment d'Infanteria Saboya núm.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6 · Veure més »

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Republicanisme espanyol · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Restauració borbònica · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Sagunt · Veure més »

Salut Borràs i Saperas

Salut Borràs i Saperas (Barcelona, 6 de gener de 1878 - París 11 d'agost de 1954), fou una lluitadora anarquista.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Salut Borràs i Saperas · Veure més »

Salvador Maluquer i Aytés

Salvador Maluquer Aytés (Enviny, Pallars Sobirà, 1810 - Enviny, Pallars Sobirà, 1887) fou un polític català, pare de Joan Maluquer i Viladot.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Salvador Maluquer i Aytés · Veure més »

Segòvia

Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Segòvia · Veure més »

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Sexenni Democràtic · Veure més »

Teodor Gonzàlez i Cabanne

Teodor González i Cabanne (Tortosa, 10 de novembre de 1837 - 19 de febrer de 1910) fou un periodista i polític tortosí.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Teodor Gonzàlez i Cabanne · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Terra baixa

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Terra baixa · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і València · Veure més »

València al segle XIX

València i els pobles dels voltants entorn del 1840. La història de València, com en bona part la de la resta d'Europa, entre l'acabament del i el començament del XIX va estar marcada per les repercussions de la revolució francesa.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і València al segle XIX · Veure més »

Valerià Weyler i Nicolau

va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Valerià Weyler i Nicolau · Veure més »

Vicent Alcayne Armengol

fou un arquitecte, mestre d'obres i polític valencià.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і Vicent Alcayne Armengol · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і 14 de desembre · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і 1831 · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і 26 de març · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Arsenio Martínez-Campos Antón і 29 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arsenio Martínez Campos, Arsenio Martínez de Campos y Antón, Arsenio Martínez-Campos, General Martínez Campos, Martínez de Campos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »