Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Algorisme de Risch, Aritmètica, Arrel, Arrel cúbica, Arrel de la unitat, Arrel quadrada, Évariste Galois, Bhaskara II, Constant deliana, Cos algebraicament tancat, Divisibilitat, Equació exponencial, Forma tancada, Funció algebraica, Funció exponencial, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Grup abelià, Integració, Logaritme, Matemàtiques a l'islam medieval, Música i matemàtiques, Mesopotàmia, Michael Stifel, Mitjana geomètrica, Nicolas Chuquet, Nombre, Nombre irracional, Numeració amb varetes, Ordre de les operacions, Potenciació, Quarta potència (àlgebra), Racionalització (matemàtiques), Radical, Radical de Bring, Regle de càlcul, Reinhold Baer, Teorema d'Abel-Ruffini, Teoria d'equacions, Trisectriu de Maclaurin, Unitat imaginària, Xifra.
Algorisme de Risch
L'algorisme de Risch rep aquest nom en honor de Robert H. Risch, és un algorisme per al càlcul d'integrals indefinides (és a dir, per a trobar primitives).
Nou!!: Arrel enèsima і Algorisme de Risch · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Arrel enèsima і Aritmètica · Veure més »
Arrel
* Arrel (lingüística), part de la paraula que en conté el significat.
Nou!!: Arrel enèsima і Arrel · Veure més »
Arrel cúbica
arxiudata.
Nou!!: Arrel enèsima і Arrel cúbica · Veure més »
Arrel de la unitat
En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.
Nou!!: Arrel enèsima і Arrel de la unitat · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Arrel enèsima і Arrel quadrada · Veure més »
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Nou!!: Arrel enèsima і Évariste Galois · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Arrel enèsima і Bhaskara II · Veure més »
Constant deliana
La constant deliana o constant de Delo és una constant matemàtica que apareix en el problema de la duplicació del cub.
Nou!!: Arrel enèsima і Constant deliana · Veure més »
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Nou!!: Arrel enèsima і Cos algebraicament tancat · Veure més »
Divisibilitat
La Divisibilitat és la part de l'aritmètica que estudia les condicions que han de satisfer els nombres naturals per poder estar continguts en altres.
Nou!!: Arrel enèsima і Divisibilitat · Veure més »
Equació exponencial
Una equació exponencial és aquella equació en què la incògnita apareix, únicament, en els exponents de potències de bases constants.
Nou!!: Arrel enèsima і Equació exponencial · Veure més »
Forma tancada
Es diu que una equació és una solució en forma tancada si resol un problema donat en termes de funcions i operacions matemàtiques triades d'un conjunt limitat i generalment acceptat.
Nou!!: Arrel enèsima і Forma tancada · Veure més »
Funció algebraica
En matemàtiques, una funció algebraica informalment parlant és una funció que satisfà una equació polinòmica els coeficients de la qual són ells mateixos polinomis.
Nou!!: Arrel enèsima і Funció algebraica · Veure més »
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Nou!!: Arrel enèsima і Funció exponencial · Veure més »
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Nou!!: Arrel enèsima і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat · Veure més »
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Nou!!: Arrel enèsima і Grup abelià · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Arrel enèsima і Integració · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Arrel enèsima і Logaritme · Veure més »
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Nou!!: Arrel enèsima і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »
Música i matemàtiques
L'espectrograma d'una forma d'ona de violí, amb freqüència lineal a l'eix vertical i temps a l'eix horitzontal. Les línies brillants mostren com els components espectrals canvien amb el temps. La intensitat del color és logarítmica (el negre és -120 dBFS). La teoria musical analitza el to, el temps i l'estructura de la música, utilitzant les matemàtiques per estudiar elements musicals com el tempo, les progressions harmòniques, la forma i la mètrica.
Nou!!: Arrel enèsima і Música i matemàtiques · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Arrel enèsima і Mesopotàmia · Veure més »
Michael Stifel
Michael Stifel va ser un matemàtic alemany del.
Nou!!: Arrel enèsima і Michael Stifel · Veure més »
Mitjana geomètrica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana geomètrica o proporcional d'una quantitat finita de n nombres reals és l'arrel n-èsima del producte de tots els nombres.
Nou!!: Arrel enèsima і Mitjana geomètrica · Veure més »
Nicolas Chuquet
Nicolas Chuquet va ser un matemàtic francès del, autor de la primera aritmètica "moderna".
Nou!!: Arrel enèsima і Nicolas Chuquet · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Arrel enèsima і Nombre · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: Arrel enèsima і Nombre irracional · Veure més »
Numeració amb varetes
El triangle de Yang Hui (Pascal), representat per Zhu Shijie en 1303 per l'ús de numeració amb varetes. La numeració amb varetes, és un mètode de comptar mitjançant unes petites varetes, que típicament mesuren entre 3 i 14 cm, i que s'utilitza per fer càlculs a la Xina, Japó, Corea i Vietnam.
Nou!!: Arrel enèsima і Numeració amb varetes · Veure més »
Ordre de les operacions
En matemàtiques i programació, l'ordre de les operacions és una regla utilitzada per a establir quines operacions s'han de realitzar en primer lloc en una determinada expressió algebraica.
Nou!!: Arrel enèsima і Ordre de les operacions · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Arrel enèsima і Potenciació · Veure més »
Quarta potència (àlgebra)
En aritmètica i àlgebra, la quarta potència d'un número n és el resultat de multiplicar quatre instàncies de n una darrera l'altre.
Nou!!: Arrel enèsima і Quarta potència (àlgebra) · Veure més »
Racionalització (matemàtiques)
En matemàtiques s'anomena racionalitzar una fracció al procés de buscar una fracció equivalent que no tingui arrels al denominador.
Nou!!: Arrel enèsima і Racionalització (matemàtiques) · Veure més »
Radical
* Botànica: Tubercle radical, vegeu arrel (botànica).
Nou!!: Arrel enèsima і Radical · Veure més »
Radical de Bring
En àlgebra, un radical de Bring (pel professor suec Erland Samuel Bring) o ultraradical d'un nombre complex a és l'arrel del polinomi L'arrel s'escull de forma que el radical d'un nombre real sigui real i que el radical sigui una funció diferenciable de a en el pla complex.
Nou!!: Arrel enèsima і Radical de Bring · Veure més »
Regle de càlcul
Un regle de càlcul escolar de 10 polzades (Pickett N902-T simplex trig). El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic.
Nou!!: Arrel enèsima і Regle de càlcul · Veure més »
Reinhold Baer
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Arrel enèsima і Reinhold Baer · Veure més »
Teorema d'Abel-Ruffini
El teorema d'Abel-Ruffini afirma que en el cas de les equacions polinòmiques de grau superior o igual al cinquè, és a dir les equacions de la forma: Paolo Ruffini, ''Teoria generale delle equazioni'', 1799 On n\geqq 5, és impossible de trobar una fórmula general que permeti calcular les arrels de l'equació a partir dels seus coeficients amb un nombre finit de sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels.
Nou!!: Arrel enèsima і Teorema d'Abel-Ruffini · Veure més »
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions. En àlgebra, la teoria d'equacions és una expressió que es fa servir en història de la ciència.
Nou!!: Arrel enèsima і Teoria d'equacions · Veure més »
Trisectriu de Maclaurin
La trisectriu de Maclaurin mostrant la propietat de trisecar l'angle. En geometria, la trisectriu de Maclaurin és una corba cúbica notable per la seva propietat de treisctriu, la qual cosa vol dir que es pot fer servir per trisecar un angle.
Nou!!: Arrel enèsima і Trisectriu de Maclaurin · Veure més »
Unitat imaginària
i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1.
Nou!!: Arrel enèsima і Unitat imaginària · Veure més »
Xifra
Una xifra, guarisme o dígit (del llatí dit) és un signe o caràcter que serveix per a representar un nombre.
Nou!!: Arrel enèsima і Xifra · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arrel aritmètica, Funció radical, Radical (matemàtiques).
