Obrir a Google MapsTaula de continguts
64 les relacions: Abadia de Heisterbach, Arnold I de Flandes, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Luxemburg, Arquebisbat de Patres, Bertold V de Zähringen, Bidgau, Bisbat d'Aquisgrà, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Osnabrück, Bisbat de Limburg, Bisbat de Metz, Bisbat de Nancy, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Saint-Dié, Bisbat de Toul, Bisbat de Verdun, Blieskastel, Casa de Lorena, Casa de Luxemburg, Cercle Electoral del Rin, Comtat d'Yvois, Comtat de Bidgau, Comtat de Bonn, Comtat de Diez, Comtat de Loon, Comtat de Mayenfeld, Comtat de Sponheim, Conrad I de Luxemburg, Districte de Westerwald, Enric I de Limburg, Ernest II de Suàbia, Escut de Großlittgen, Església Catòlica a Alemanya, Eupen-Malmedy, Friedrich Wetter, Giselbert de Luxemburg, Großlittgen, Guillem I de Luxemburg, Ita Idoberga, Jan Očko z Vlašimi, Joseph Höffner, Kaiserslautern, Lahngau, Leudoví de Trèveris, Lliga Catòlica (1609), Lliga del Rin, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Abadia de Heisterbach
L'abadia de Heisterbach (Kloster Heisterbach, també coneguda com a Petersthal i anteriorment Petersberg) va ser un monestir cistercenc situat a Siebengebirge, prop d'Oberdollendorf a Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Veure Arquebisbat de Trèveris і Abadia de Heisterbach
Arnold I de Flandes
Arnold I de Flandes, dit també Arnold el Gran, Arnold el Ric o encara Arnold el Vell (~873 - 27 de març de 965), va ser comte de Flandes del 918 al 958, i altre cop després a la mort del seu fill, Balduí III de Flandes del 961 al 965.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Arnold I de Flandes
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Arquebisbat d'Olomouc
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Arquebisbat de Breslau
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbat de Luxemburg
El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Arquebisbat de Luxemburg
Arquebisbat de Patres
basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Arquebisbat de Patres
Bertold V de Zähringen
Estàtua de Bertold V a Berna Bertold V de Zähringen era un noble alemany, que va heretar el títol de duc de Zähringen l'any 1186 del seu pare Bertold IV de Zähringen.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bertold V de Zähringen
Bidgau
El Bidgau (dialectal, Bekow) fou una regió històrica de Lotaríngia durant l'alta edat mitjana, que abraçava aproximadament l'àrea del municipi actual de Bitburg-Land i del municipi d'Irrel.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bidgau
Bisbat d'Aquisgrà
La ''Mönchengladbacher Münster St. Vitus''. Escut de la diòcesi El bisbat d'Aquigrà (alemany: Bistum Aachen, llatí: Dioecesis Aquisgranensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Colònia.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat d'Aquisgrà
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat d'Espira
Bisbat d'Osnabrück
El Principat-bisbat d'Osnabrück fou un bisbat alemany que formava la diòcesi catòlica romana d'Osnabrück i que fou principat-bisbat al i fins al.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat d'Osnabrück
Bisbat de Limburg
El Bisbat de Limburg — Bistum Limburg, Dioecesis Limburgensis — és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arxidiòcesi de Colònia.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Limburg
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Metz
Bisbat de Nancy
El bisbat de Nancy (francès: Diocèse de Nancy, llatí: Dioecesis Nanceiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Nancy
Bisbat de Ratisbona
El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Ratisbona
Bisbat de Saint-Dié
Idulf al voltant del 671. El bisbat de Saint-Dié (francès: Diocèse de Saint-Dié, llatí: Dioecesis Sancti Deodati) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Saint-Dié
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Toul
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Bisbat de Verdun
Blieskastel
Blieskastel és una ciutat i municipi del districte de Saarpfalz a l'estat federat alemany de Saarland.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Blieskastel
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Casa de Lorena
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Casa de Luxemburg
Cercle Electoral del Rin
El Cercle Electoral del Rin (en alemany Kurrheinischer Reichskreis) va ser un Cercle Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic creat el 1512.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Cercle Electoral del Rin
Comtat d'Yvois
El comtat d'Yvois (o Ivois) fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'Yvois (també Yvoy, Yvoi, Ivoy, Ivois, Ivoix) que des de 1662 s'anomena Carignan (sense relació amb la Carignano del Piemont que va donar nom al principat de Carignan).
Veure Arquebisbat de Trèveris і Comtat d'Yvois
Comtat de Bidgau
El comtat de Bidgau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per l'antic pagus Bedensi al nord de la comarca d'Eifel, a l'est de les Ardenes, Woëvre, Saargau, al sud de Bliesgau i a l'oest de Nahegau (a Francònia).
Veure Arquebisbat de Trèveris і Comtat de Bidgau
Comtat de Bonn
El comtat de Bonn fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, un dels cinc comtats a l'oest del Rin, a les terres anomenades Ripuària.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Comtat de Bonn
Comtat de Diez
El blasó dels comtes de Diez El castell de comtes de Diez Bergfried del castell Altweilnau El castell Dehrn edificat al segle XII pels comtes a Diez El comtat de Diez o comtat de Dietz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Lahngau mitjà.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Comtat de Diez
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Comtat de Loon
Comtat de Mayenfeld
El comtat de Mayenfeld fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir entre els segles IX i X, per acabar finalment en mans de l'arquebisbe de Trèveris.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Comtat de Mayenfeld
Comtat de Sponheim
Mapa del comtat El comtat de Sponheim (alemany: Grafschaft Sponheim, ortografia antiga: Spanheim, Spanheym) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va durar des del segle XI fins al segle XIX.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Comtat de Sponheim
Conrad I de Luxemburg
Conrad I de Luxemburg, nascut vers el 1040, mort el 8 d'agost de 1086, va ser comte a Luxemburg de 1059 a 1086.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Conrad I de Luxemburg
Districte de Westerwald
El Districte de Westerwald o Westerwaldkreis és un districte de l'estat de Renània-Palatinat a Alemanya). La capital del districte és Montabaur. A la fi del 2013 tenia 198.704 habitants a una superfície de 988,73 km².
Veure Arquebisbat de Trèveris і Districte de Westerwald
Enric I de Limburg
Enric I de Limbourg, nascut cap a 1059, mort cap a 1119, fou comte de Limburg i d'Arlon de 1082 a 1119 i Ducat de Baixa Lotaríngia de 1101 a 1106.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Enric I de Limburg
Ernest II de Suàbia
Ernest II (1010/1013 - † 17 d'agost de 1030) va ser duc de Suàbia de 1015 a 1030.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Ernest II de Suàbia
Escut de Großlittgen
La càrrega creuada al cap és de l'escut d'armes de l'antic Electorat de Trèveris.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Escut de Großlittgen
Església Catòlica a Alemanya
La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Església Catòlica a Alemanya
Eupen-Malmedy
Canvis de frontera d'Eupen-Malmedy entre 1920 i 1945 Eupen-Malmedy, o els Cantons de l'Est (en alemany, die Ostkantone; en francès, les Cantons de l'Est; en neerlandès, de Oostkantons), són un grup de cantons de Bèlgica, integrada pels antics districtes prussians de (Kreise en alemany): Malmedy i Eupen, juntament amb Moresnet Neutral.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Eupen-Malmedy
Friedrich Wetter
Friedrich Wetter (Landau, Renània-Palatinat, 20 de febrer de 1928), és el cardenal arquebisbe emèrit de l'Arquebisbat de Múnic i Freising, a Alemanya.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Friedrich Wetter
Giselbert de Luxemburg
Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Giselbert de Luxemburg
Großlittgen
Großlittgen (o Grosslittgen; Gruhssleehtchen (en dialecte d'Eifel)) és un Ortsgemeinde del districte de Bernkastel-Wittlich a Renània-Palatinat, a l'oest d'Alemanya.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Großlittgen
Guillem I de Luxemburg
Guillem I de Luxemburg (1081 - 1131) va ser comte de Luxemburg de 1096 a 1131.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Guillem I de Luxemburg
Ita Idoberga
Ita Idoberga, també escrit com a Itta, Ita Iduberga o Ida de Nivelles, (Austràsia ?, 592. - Nivelles, 8 de maig del 652) fou l'esposa de Pipí de Landen, i després la fundadora de l'abadia de Nivelles.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Ita Idoberga
Jan Očko z Vlašimi
Jan Očko z Vlašimi (en alemany: Johann Otschko von Wlaschim), nascut vers el 1292 i mort el 14 de gener de 1380, va ser el segon Arquebisbe de Praga i cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Jan Očko z Vlašimi
Joseph Höffner
Joseph Höffner (Horhausen, Alemanya, 24 de desembre de 1906 – Colònia, Alemanya, 16 d'octubre de 1987) va ser un cardenal alemany de l'Església catòlica Romana.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Joseph Höffner
Kaiserslautern
() (abreviatura oficial: KL) és una ciutat al sud-oest d'Alemanya, a la regió del Palatinat localitzada a l'estat de Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz) a un marge del Bosc del Palatinat (Pfälzer Wald).
Veure Arquebisbat de Trèveris і Kaiserslautern
Lahngau
El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Lahngau
Leudoví de Trèveris
Liutwí o Lieví o Leudoví, llatí Leudwinus (també Leudwinus, Leutwinus, Liutwin; francès Lievin) (vers 660 - 722), fou comte i bisbe de Trèveris, 697-715 o 685-704.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Leudoví de Trèveris
Lliga Catòlica (1609)
Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Lliga Catòlica (1609)
Lliga del Rin
La lliga del Rin és el nom que va rebre l'aliança de diferents estats d'Alemanya i Suècia, negociada el 1658 pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino, primer ministre francès sota el regnat de Lluís XIV.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Lliga del Rin
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Ludwig Kaas
Ludwig Kaas (23 de maig de 1881 - 15 d'abril de 1952) va ser un sacerdot catòlic romà i polític del Partit de Centre durant la República de Weimar.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Ludwig Kaas
Mediatització i secularització
Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Mediatització i secularització
Mettlach
Mettlach és un municipi del districte de Merzig-Wadern a l'estat federat alemany de Saarland.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Mettlach
Milo
;Canadà.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Milo
Modoald de Trèveris
Modoald de Trèveris o Romoald (Brabant Flamenc?, entre 584 i 590 - Trèveris, Alemanya, 12 de maig del 645 o 648), fou un bisbe de Trèveris de 614 o 626 a la seva mort i un sant de l'Església catòlica.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Modoald de Trèveris
Montabaur
Montabaur és una ciutat de l'estat federat alemany de Renania-Palatinat, amb una població d'uns 12.500 habitants (2013).
Veure Arquebisbat de Trèveris і Montabaur
Papa Joan XII
Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Papa Joan XII
Poppònides
Els Poppònides o Popponians foren una família sorgida dels Robertians que va agafar aquest nom per la freqüència en què apareix el nom de Poppo.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Poppònides
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Príncep elector
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Regne d'Alemanya
Reinhard Marx
Reinhard Marx (nascut el 21 de setembre de 1953) és un cardenal alemany de l'Església Catòlica Romana.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Reinhard Marx
Renyer I
Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).
Veure Arquebisbat de Trèveris і Renyer I
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Arquebisbat de Trèveris і Sacre Imperi Romanogermànic
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Veure Arquebisbat de Trèveris і Trèveris
També conegut com Arquebisbe de Trèveris, Arxidiòcesi de Trèveris, Bisbat de Trèveris, Diòcesi de Trèveris, Electorat de Trèveris.