Accés més ràpid que el navegador!
250 les relacions: Alfons d'Aragó (bisbe), Almoster, Antoni Agustí i Albanell, Antoni Clarassó i Terès, Antoni Deig i Clotet, Antoni Gaudí i Cornet, Arnulf de Vic, Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca), Arquebisbat d'Oviedo, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Burgos, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Pamplona i Tudela, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana, Arquitectura romànica, Arxiu Capitular de Barcelona, Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Aspàreg de la Barca, Ènnec de Vallterra, Ball de diables, Bíblia poliglota, Benet de Sala i de Caramany, Benjamín de Arriba y Castro, Berenguer de Llers, Berenguer Ramon II, Bernat Tort, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Bisbat d'Eivissa, Bisbat d'Empúries, Bisbat d'Oca, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Lleida, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Patti, Bisbat de Roda de Ribagorça, Bisbat de Sasau, Bisbat de Sogorb-Castelló, Bisbat de Solsona, Bisbat de Tarassona, Bisbat de Tortosa, Bisbat de Vic, Blanca de Nàpols, Bonavista, Brauli de Saragossa, Bravium Cultural, Carrer Major (Reus), Casal de Barcelona, ..., Castell d'Escornalbou, Castell de Cirat, Castell de Sant Marçal, Castell de Santa Perpètua, Castell de Tamarit, Castell de Vila-seca, Castell del Paborde (Tarragona), Castellitx, Castellvell del Camp, Catedral de Sogorb, Catedral de Tarragona, Catedral de Tortosa, Climent X, Comuna del Camp, Concili de Girona (517), Concili Vaticà I, Conclave de 1534, Conclave de 1555 (maig), Conferència Episcopal Tarraconense, Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, Consistoris de Pius XII, Constantí, Convent de Sant Francesc (Valls), Convent de Sant Francesc de Montblanc, Cortiella, Corts de Barcelona (1599), Corts de Montsó (1510), Corts de Montsó (1533), Corts de Montsó-Binèfar, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Creu Saiz Ruiz, Crisóstomo Royo de Castellví, Dalmau IV de Rocabertí, Damián Gordo y Sáez, Diòcesi, Diòcesi d'Amaya, Diòcesi de Muñó, Diòcesis d'Espanya, Diòcesis dels Països Catalans, Dionís Jeroni Jorba, Duesaigües, Edat antiga als Països Catalans, El Rourell, El Tormo (Cirat), Epifani Olives i Terès, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Escut de les Borges del Camp, Església catòlica a Andorra, Església de Sant Esteve (València), Església de Sant Gallard, Església de Sant Pere Pescador (Calafell), Església del Sagrat Cor de Vistabella, Espiga (1934), Estafili, Esteve de Garret, Falset, Felip de Mallorca, Feudalisme a Catalunya, Francí Vicenç, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francina de Guimerà, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Gaspar Cervantes de Gaeta, Gerunda, Girolamo Doria, Gombau de Santa Oliva, Guillem de Montgrí, Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada, Guisad II, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Reus, Història del papat, Honorat Joan, Hospital Joan XXIII, Jaume Creus i Martí, Jaume el Just, Jaume Pujol i Balcells, Joan Baptista Cardona, Joan Busquets i Dalmau, Joan de Montcada i Gralla, Joan Evangelista, Joan Roig i Montserrat, Joan Rosembach, Joan Terès i Borrull, Joan-Enric Vives i Sicília, Joaquima de Vedruna i Vidal, Jofre II de Rocabertí, Jordi Maria Bou i Simó, Josep Alegre i Vilas, Josep Antoni Balcells i Camps, Josep Poca i Gaya, Josep Sanxis i Ferrandis, Josep-Enric Peris i Vidal, L'Arbocet, La Sorollera, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes catalans el 2014, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Lluís Martínez i Sistach, Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, Luís Díez de Aux de Armendáriz, Manuel Borràs Ferré, Mare de Déu de la Consolació de Gratallops, Mare de Déu de la Serra (Montblanc), Més Avant (1936), Montserrat Bertrán Vallès, Narcís Jubany i Arnau, Oleguer de Montserrat i Rufet, Pabordia, Palau Episcopal d'Astorga, Papa Evarist, Papa Higini, Papa Lli, Papa Poncià, Pere Blai, Pere d'Albalat, Pere Joan Nunyes, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola, Ponç de Gualba, Pont (desambiguació), Portada/article octubre 29, Primat (eclesiàstic), Principat de Tarragona, Província eclesiàstica de Barcelona, Província eclesiàstica Tarraconense, Quartó, Ramon de Penyafort, Ramon de Trobat i Vinyes, Rauric, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Retaule de Guimerà, Reus, Roda de Berà, Sant Andreu de Montblanquet, Sant Antoni de Portmany, Sant Bartomeu d'Alió, Sant Bartomeu de Montferri, Sant Bernat Calvó, Sant Jaume de Belianes, Sant Jaume de Bràfim, Sant Jaume de Creixell, Sant Jaume de Figuerola, Sant Jaume dels Garidells, Sant Joan Baptista de Nulles, Sant Joan Baptista de Rodonyà, Sant Llorenç de Selmella, Sant Miquel dels Omellons, Sant Nicolau de la Riba, Sant Pere d'Aransís, Sant Pere de Mont-ral, Sant Pere de Queralt, Sant Pere de Salàs, Sant Pere de Savallà del Comtat, Sant Pere de Vilabella, Sant Pere del Rourell, Sant Ramon del Pla de Santa Maria, Sant Urbà de Montesquiu, Santa Úrsula del Milà, Santa Cecília de Montserrat, Santa Creu de Bellavista, Santa Magdalena de la Masó, Santa Magdalena del Pont d'Armentera, Santa Maria de Conesa, Santa Maria de Fulleda, Santa Maria de l'Albi, Santa Maria de l'Espluga Calba, Santa Maria de la Bovera, Santa Maria de Montblanc, Santa Maria de Puigpelat, Santa Maria de Terrassa (Gavet de la Conca), Santa Maria de Vallmoll, Santa Maria de Vila-rodona, Santa Maria del Castelló Sobirà, Santa Maria del Vilet, Sònia Sapena, Seminari del Poble de Déu, Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, Setge de Tarragona de 1462, Solsona, Tarragona, Tarragona (desambiguació), Tau (lletra grega), Temple Expiatori de la Sagrada Família, Torre del Palau dels Comtes de Cirat, Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat), Vic, Vilallonga del Camp, Xavier Vilanova Pellisa, 1611, 17 d'octubre, 1782, 1998, 27 de juny. Ampliar l'índex (200 més) »
Alfons d'Aragó (bisbe)
Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Alfons d'Aragó (bisbe) · Veure més »
Almoster
Almoster és un municipi de la comarca del Baix Camp, al Camp de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Almoster · Veure més »
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »
Antoni Clarassó i Terès
Antoni Clarassó i TerèsSe'l pot trobar referenciat com a Antoni Terès i Cabiscol, Antonio Terés o Antonius Teres.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Antoni Clarassó i Terès · Veure més »
Antoni Deig i Clotet
Antoni Deig i Clotet (Navàs, 1926 - Manresa, 2003), bisbe i poeta català, fou bisbe de Menorca i de Solsona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Antoni Deig i Clotet · Veure més »
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »
Arnulf de Vic
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arnulf de Vic · Veure més »
Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)
El santuari de ''NuestraSeñora de Juquila''. Larquebisbat d'Antequera (castellà: Arquidiócesis de Antequera, llatí: Archidioecesis Antequerensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca) · Veure més »
Arquebisbat d'Oviedo
LArxidiòcesi d'Oviedo —Arquidiócesis de Oviedo en castellà— és una de les 70 diòcesis d'Espanya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquebisbat d'Oviedo · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arquebisbat de Burgos
L' arquebisbat de Burgos (en llatí: Archidioecesis Burgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Espanya, i presideix la província eclesiàstica de Burgos, amb quatre diòcesi sufragànies: Bilbao, Osma-Sòria, Palencia i Vitòria.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquebisbat de Burgos · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Pamplona i Tudela
L'arquebisbat de Pamplona i Tudela és la jurisdicció eclesiàstica amb seu a Pamplona i Tudela, unides des de 1984.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquebisbat de Pamplona i Tudela · Veure més »
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »
Arquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana
Larquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana (castellà: Arquidiócesis de San Cristóbal de la Habana; llatí: Archidioecesis Avanensis) és una de les tres seus metropolitanes de l'Església Catòlica a Cuba.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arquitectura romànica · Veure més »
Arxiu Capitular de Barcelona
Façana de la catedral de Barcelona abans de la restauració iniciada el 2005. La catedral de Barcelona conserva l'Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona LArxiu Capitular de Barcelona oficialment Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (acrònim: ACB) és l'arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se'n deriven.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arxiu Capitular de Barcelona · Veure més »
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
LArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) és una institució cultural que pertany a l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona · Veure més »
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Aspàreg de la Barca · Veure més »
Ènnec de Vallterra
Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Ènnec de Vallterra · Veure més »
Ball de diables
Diables en una actuació El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Ball de diables · Veure més »
Bíblia poliglota
Es coneix com a Bíblia poliglota a aquelles Bíblies editades i impreses durant el Renaixement europeu (segles XVI-XVII).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bíblia poliglota · Veure més »
Benet de Sala i de Caramany
Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Benet de Sala i de Caramany · Veure més »
Benjamín de Arriba y Castro
Benjamín de Arriba y Castro (Penamaior, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) fou bisbe de Mondoñedo (1935-1944), bisbe d'Oviedo (1944-1949), arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Benjamín de Arriba y Castro · Veure més »
Berenguer de Llers
Berenguer de Llers fou bisbe de Girona (~1146 - ~1160).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Berenguer de Llers · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat Tort
Bernat Tort (? - Londres, 1163) va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bernat Tort · Veure més »
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Biblioteca Museu Víctor Balaguer · Veure més »
Bisbat d'Eivissa
El bisbat d'Eivissa és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, amb seu a la ciutat d'Eivissa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat d'Eivissa · Veure més »
Bisbat d'Empúries
El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat d'Empúries · Veure més »
Bisbat d'Oca
El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat d'Oca · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo
El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »
Bisbat de Cartagena
El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Cartagena · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Lleida · Veure més »
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Mallorca · Veure més »
Bisbat de Patti
L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Patti · Veure més »
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »
Bisbat de Sasau
La seu titular de Sasau (llatí: Sasabensis) és una diòcesi suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Sasau · Veure més »
Bisbat de Sogorb-Castelló
El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Sogorb-Castelló · Veure més »
Bisbat de Solsona
església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Solsona · Veure més »
Bisbat de Tarassona
El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Tarassona · Veure més »
Bisbat de Tortosa
Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Tortosa · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bisbat de Vic · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Blanca de Nàpols · Veure més »
Bonavista
Bonavista és una entitat de població del municipi de Tarragona, situada a l'oest del terme i entre les carreteres de Reus i de València, a tocar del límit amb la Canonja.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bonavista · Veure més »
Brauli de Saragossa
Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Brauli de Saragossa · Veure més »
Bravium Cultural
Bravium Artístic i Cultural és el nom d'un grup de teatre de la ciutat de Reus, conegut simplement com a Bravium teatre.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Bravium Cultural · Veure més »
Carrer Major (Reus)
El Carrer Major de Reus és un dels més antics de la ciutat, format quan es va construir la primitiva església de Santa Maria a la segona meitat del, que després seria substituïda per la Prioral de Sant Pere.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Carrer Major (Reus) · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castell d'Escornalbou · Veure més »
Castell de Cirat
El Castell de Cirat és un edifici històric ubicat a la comarca de l'Alt Millars, al País Valencià, al damunt d'un promontori sobre el barranc de les Salines, tot controlant el meandre que del riu Millars al pas per la vila.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castell de Cirat · Veure més »
Castell de Sant Marçal
El castell de Sant Marçal està situat dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castell de Sant Marçal · Veure més »
Castell de Santa Perpètua
El Castell de Santa Perpètua és un castell al capdamunt del nucli de Santa Perpètua de Gaià (localitat al terme de Pontils, la Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castell de Santa Perpètua · Veure més »
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castell de Tamarit · Veure més »
Castell de Vila-seca
El Castell de Vila-seca o Castell de Solcina és a tocar de l'estació de Vila-seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès, dins d'un extens terreny clos.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castell de Vila-seca · Veure més »
Castell del Paborde (Tarragona)
El Castell del Paborde o del Prepòsit i les seves dependències eren situades a l'interior de la torre romana dita actualment del Paborde o de l'Arquebisbe, al peu de la muralla romana, darrere el costat nord-est del conjunt catedralici.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castell del Paborde (Tarragona) · Veure més »
Castellitx
Castellitx és una antiga alqueria del terme d'Algaida (Mallorca).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castellitx · Veure més »
Castellvell del Camp
Castellvell del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Castellvell del Camp · Veure més »
Catedral de Sogorb
La Catedral de Santa Maria de l'Assumpció de Sogorb és un temple catòlic, seu principal del bisbat de Sogorb-Castelló.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Catedral de Sogorb · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Catedral de Tarragona · Veure més »
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Catedral de Tortosa · Veure més »
Climent X
Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Climent X · Veure més »
Comuna del Camp
La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Comuna del Camp · Veure més »
Concili de Girona (517)
El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Concili de Girona (517) · Veure més »
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Concili Vaticà I · Veure més »
Conclave de 1534
El conclave papal de 1534 es va celebrar després de la mort del papa Climent VII, i va triar com el seu successor el cardenal Alexandre Farnese, que va esdevenir el Papa Pau III.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Conclave de 1534 · Veure més »
Conclave de 1555 (maig)
El Conclave de maig de 1555, per a l'elecció del papa Pau IV va tenir lloc del 15 al 23 de maig de 1555.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Conclave de 1555 (maig) · Veure més »
Conferència Episcopal Tarraconense
Mapa de les diòcesis catalanes L'Eucaristia de l'Aplec de l'Esperit celebrat el 2014 al pavelló de Banyoles convocat per als joves per la Conferència Episcopal Tarraconense La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és l'agrupació dels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense amb la província eclesiàstica de Barcelona, que es va constituir el 1969 i que està presidida per l'arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Conferència Episcopal Tarraconense · Veure més »
Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians
El Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians és un dicasteri de la Santa Seu.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians · Veure més »
Consistoris de Pius XII
El Papa Pius XII, envoltat dels Canonges regulars de la Santa Creu d'Uden durant una audiència a la Ciutat del Vaticà. Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació dels nous cardenals presidits pel Papa Pius XII, amb la indicació de tots els cardenals creats (56 cardenals en 2 consistoris, originaris de 25 països), entre els quals hi havia dos futurs beats Clemens August von Galen i Alojzije Stepinac, i un sant, el futur Papa Joan XXIII.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Consistoris de Pius XII · Veure més »
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Constantí · Veure més »
Convent de Sant Francesc (Valls)
El Convent de Sant Francesc és un edifici del municipi de Valls (Alt Camp) protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Convent de Sant Francesc (Valls) · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Montblanc
El convent de Sant Francesc de Montblanc, podria haver estat fundat a finals de la tercera dècada del s. XIII, potser on és ara (vora el camí ral, en l'illa actual formada pels carrers de la Muralla de Sant Francesc, Miquel Alfonso, Avinguda Manuel Ribé i Mare Vedruna) o a prop i en un edifici interí senzill.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Convent de Sant Francesc de Montblanc · Veure més »
Cortiella
Cortiella és un despoblat dins el terme d'Alforja, al Baix Camp.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Cortiella · Veure més »
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »
Corts de Montsó (1510)
Les Corts de Montsó de 1510 són convocades per Ferran el Catòlic amb la finalitat de finançar les campanyes africanes i se celebraren entre maig i setembre de 1510.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Corts de Montsó (1510) · Veure més »
Corts de Montsó (1533)
Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Corts de Montsó (1533) · Veure més »
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Corts de Montsó-Binèfar · Veure més »
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »
Creu Saiz Ruiz
Creu Saiz Ruiz (Los Valdecolmenas, Conca, 2 de maig de 1941 - Reus, 15 de gener de 2021) fou un religiós català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Creu Saiz Ruiz · Veure més »
Crisóstomo Royo de Castellví
Crisóstomo Royo de Castellví fou bisbe de Sogorb (1680-1691).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Crisóstomo Royo de Castellví · Veure més »
Dalmau IV de Rocabertí
Rocabertí Dalmau (IV) de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí entre 1166 i 1181.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Dalmau IV de Rocabertí · Veure més »
Damián Gordo y Sáez
Damián Gordo y Sáez (Cantalojas, Guadalajara, 19 de gener de 1796 o 1797 - Tortosa, Baix Ebre, 24 de desembre de 1854Miravall, 2016, p. 480 o 1855), va ser un bisbe.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Damián Gordo y Sáez · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi d'Amaya
La diòcesi d'Amaya (en llatí Diocesis Amaiensis) va ser un bisbat de l'església catòlica existent breument als segles VIII/IX i X al comtat de Castella amb seu a la localitat d'Amaya, l'antiga capital del ducat de Cantàbria, i actualment una entitat local menor del municipi de Sotresgudo.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Diòcesi d'Amaya · Veure més »
Diòcesi de Muñó
La diòcesi de Muñó (Diocesis Munionis en llatí) va ser una demarcació territorial eclesiàstica del comtat de Castella establerta a inicis del per part del comte Ferran González, i que va ser residència de bisbes fins a finals del, quan vers el 1075 va ser integrada a la diòcesi de Burgos.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Diòcesi de Muñó · Veure més »
Diòcesis d'Espanya
Mapa de les diòcesis d'Espanya. Divisió eclesiàstica de Galícia. Molts dels arxiprestats fan referència a entitats ètniques preromanes, como Nemancs, Cèltics, Entíns o Posmarcs. Una diòcesi és un districte o territori en què té i exerceix jurisdicció espiritual un prelat, com un arquebisbe, un bisbe, etc.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Diòcesis d'Espanya · Veure més »
Diòcesis dels Països Catalans
Les diòcesis que tenen seu als Països Catalans han sofert canvis territorials al llarg de la història.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Diòcesis dels Països Catalans · Veure més »
Dionís Jeroni Jorba
Dionís Jeroni Jorba (Barcelona, segle XVI — Barcelona), fou un catedràtic de lleis i humanitats a Barcelona, autor d'una crònica apologètica d'aquesta ciutat i de diverses obres de temàtica jurídica i aristotèlica, entre altres.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Dionís Jeroni Jorba · Veure més »
Duesaigües
Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Duesaigües · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
El Rourell
El Rourell és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і El Rourell · Veure més »
El Tormo (Cirat)
El Tormo és una població ubicada al terme municipal de Cirat, de la qual dista a 6 quilòmetres, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і El Tormo (Cirat) · Veure més »
Epifani Olives i Terès
Epifani Olives i TerèsTambé referenciat com a Epifanio Terés.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Epifani Olives i Terès · Veure més »
Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó
Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V. Escultura de Sant Sever per Bartolomé Ordóñez al rerecor de la Catedral de Barcelona. La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó · Veure més »
Escut de les Borges del Camp
Escut oficial de les Borges del Camp L'escut oficial de les Borges del Camp, aprovat el 25 de febrer del 1997, té el següent blasonament: Armes parlants referents al nom de la vila: s'hi veuen dues borges (o cabanes) i dos arbres (al·lusió al camp), separats respectivament per la riera d'Alforja, que passa vora la localitat.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Escut de les Borges del Camp · Veure més »
Església catòlica a Andorra
L'Església catòlica, tot i que a Andorra no hi ha cap religió oficial, la Constitució en fa una menció explícita, on també estableix la llibertat religiosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Església catòlica a Andorra · Veure més »
Església de Sant Esteve (València)
L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Església de Sant Esteve (València) · Veure més »
Església de Sant Gallard
L'Església de Sant Gallard és un temple dedicat a Sant Josep i a la Mare de Déu de la Llet depenent de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, però ubicada al terme de les Piles.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Església de Sant Gallard · Veure més »
Església de Sant Pere Pescador (Calafell)
L'Església de Sant Pere Pescador és una església del municipi de Calafell (Baix Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Església de Sant Pere Pescador (Calafell) · Veure més »
Església del Sagrat Cor de Vistabella
Lesglésia del Sagrat Cor és una església modernista del nucli de Vistabella al terme municipal de la Secuita, al Tarragonès.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Església del Sagrat Cor de Vistabella · Veure més »
Espiga (1934)
Espiga fou una revista mensual de temàtica religiosa publicada a Tarragona entre 1934 i 1935.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Espiga (1934) · Veure més »
Estafili
Estafili - Stafilio - fou bisbe de Girona a mitjans del.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Estafili · Veure més »
Esteve de Garret
Esteve de Garret (Tortosa,? - juliol de 1523) fou ardiaca de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1515-1518).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Esteve de Garret · Veure més »
Falset
Falset és un municipi, capital de la comarca del Priorat.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Falset · Veure més »
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Felip de Mallorca · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Francí Vicenç
Francí Vicenç, President de la Generalitat de Catalunya en el període 1494-1497, fou nomenat el 31 de juliol de 1494). El 22 de juliol, dia tradicional de l'elecció de diputats, havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec. En substitució seva va ser noment Francí Vicenç a Mataró, on s'havia traslladat la Generalitat per la pesta que afectava Barcelona. Francí Vicenç havia estat nomenat canonge de Tarragona per l'arquebisbe Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, entrant en conflicte amb els interessos d'Esteve de Garret i que va obligar a demanar el suport del rei Ferran II davant del papa. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró, en el període d'eleccions i posteriorment a Vic fins al 9 de febrer de 1495. En el seu mandat es nota la influència de l'intervencionisme reial que és acompanyat per una voluntat forta de millorar les finances. També són destacables els conflictes amb els francesos al Rosselló, tot i que només feia dos anys que s'havia signat el tractat de Barcelona, mitjançant el qual França retornava el Rosselló i la Cerdanya. L'ocupació de Nàpols per part dels francesos, aconsellava, si més no, protegir la frontera del nord. A les Corts de Tortosa (1495) s'acordà disposar d'un donatiu de 129.000 lliures per a contractar soldats i genets durant els propers tres anys per atendre els conflictes amb els francesos que cap al final de 1496 ocuparien Salses i atacaren Torroella de Montgrí.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Francí Vicenç · Veure més »
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Veure més »
Francina de Guimerà
Francina de Guimerà (Segle XV - Vallbona de les Monges, 25 de març de 1503) fou una religiosa, abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de Vallbona de les Monges.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Francina de Guimerà · Veure més »
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona · Veure més »
Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
La Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla és una entitat vinculada a un centre sanitari creat el 1465 per la fusió de l'hospital que depenia del municipi i del que depenia de l'Arquebisbat de Tarragona, l'origen del qual es remunta al 1171 amb la donació testamentària de l'arquebisbe Hug de Cervelló i que es trobava fins al 1588 a l'edifici conegut com a Hospital Vell de Santa Tecla.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla · Veure més »
Gaspar Cervantes de Gaeta
Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Gaspar Cervantes de Gaeta · Veure més »
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Gerunda · Veure més »
Girolamo Doria
Girolamo Doria (Gènova, ? - Gènova, 1558).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Girolamo Doria · Veure més »
Gombau de Santa Oliva
Gombau de Santa Oliva (mort a Tortosa, Baix Ebre, 23 de gener de 1213, o 1212), va ser un bisbe.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Gombau de Santa Oliva · Veure més »
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Guillem de Montgrí · Veure més »
Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada
Guillem Ramon de Montcada o Guillem Ramon I de Bearn fou vescomte de Bearn.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada · Veure més »
Guisad II
Guisad II fou bisbe d'Urgell entre 942 i més enllà del 978.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Guisad II · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Reus
A continuació, un breu resum de la història de Reus.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Història de Reus · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Història del papat · Veure més »
Honorat Joan
Honorat Joan i Tristull (València, 1507 — Burgo de Osma, 30 de juliol de 1566) fou un noble valencià, preceptor dels prínceps Felip i Carles, i bisbe d'Osma.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Honorat Joan · Veure més »
Hospital Joan XXIII
LHospital Joan XXIII és un centre sanitari dependent de l'Institut Català de la Salut a la ciutat de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Hospital Joan XXIII · Veure més »
Jaume Creus i Martí
Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) fou un religiós i polític català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Jaume Creus i Martí · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Jaume el Just · Veure més »
Jaume Pujol i Balcells
Jaume Pujol i Balcells (Guissona, Segarra - 8 de febrer de 1944) és un prevere catòlic català, arquebisbe de Tarragona entre el 2004 i el 2019.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Jaume Pujol i Balcells · Veure més »
Joan Baptista Cardona
Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589) fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joan Baptista Cardona · Veure més »
Joan Busquets i Dalmau
Joan Busquets i Dalmau (Girona, Gironès, 18 de febrer de 1934 - Girona, Gironès, 13 de novembre de 2018) fou un sacerdot i historiador català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joan Busquets i Dalmau · Veure més »
Joan de Montcada i Gralla
Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joan de Montcada i Gralla · Veure més »
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joan Evangelista · Veure més »
Joan Roig i Montserrat
Mossèn Joan Roig oficia la missa a l'església de Sant Jaume d'Ulldemolins Joan Roig i Montserrat (Felanitx, 1940) és un escriptor, gogista i prevere catòlic.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joan Roig i Montserrat · Veure més »
Joan Rosembach
Joan Rosembach (Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joan Rosembach · Veure més »
Joan Terès i Borrull
Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joan Terès i Borrull · Veure més »
Joan-Enric Vives i Sicília
Joan-Enric Vives i Sicília (Barcelona, 24 de juliol de 1949) és un religiós català que ostenta els títols de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 2003 i el d'arquebisbe d'Urgell ad personam (a títol personal) des del 2010.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joan-Enric Vives i Sicília · Veure més »
Joaquima de Vedruna i Vidal
Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Joaquima de Vedruna i Vidal · Veure més »
Jofre II de Rocabertí
Jofre II de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí entre 1181 i 1212.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Jofre II de Rocabertí · Veure més »
Jordi Maria Bou i Simó
Jordi M. Bou i Simó o Jordi Maria Bou i Simó, de naixement Ramon Bou i Simó (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 26 de febrer de 1925 - Monestir de Poblet, Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà, 23 de novembre de 2016) fou un monjo i organista català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Jordi Maria Bou i Simó · Veure més »
Josep Alegre i Vilas
Josep Alegre i Vilas (Vallobar, 1940) és un eclesiàstic català que fou abat de Poblet de 1998 a 2015.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Josep Alegre i Vilas · Veure més »
Josep Antoni Balcells i Camps
Josep Antoni Balcells i Camps (Sant Esteve de Castellar, Vallès, 15 d'agost de 1777 - Barcelona, 1 de juny de 1857) fou un químic i farmacèutic català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Josep Antoni Balcells i Camps · Veure més »
Josep Poca i Gaya
Josep Poca i Gaya (l'Espluga Calba, 16 de setembre de 1940 - Bonastre, 28 de juliol de 2020) va ser un sacerdot, escriptor i polític català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Josep Poca i Gaya · Veure més »
Josep Sanxis i Ferrandis
Josep Sanxis i FerrandisAlguns dubten sobre si Ferrandis era el segon cognom i li atribueixen Arça.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Josep Sanxis i Ferrandis · Veure més »
Josep-Enric Peris i Vidal
Josep-Enric Peris i Vidal (Cabassers, 24 de setembre de 1944) és un músic i compositor català, que destaca per haver compost més de 300 obres (45 sardanes), entre les quals la Sancti Sepulcri Missa per a la consagració de la basílica de Calataiud i una peça per a la Santa Messa di Savoia.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Josep-Enric Peris i Vidal · Veure més »
L'Arbocet
L'Arbocet és un nucli poblat que pertany al municipi de Vilanova d'Escornalbou i que fou municipi fins al 1846, quan va ser incorporat a Vilanova.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і L'Arbocet · Veure més »
La Sorollera
La Sorollera és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і La Sorollera · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de bisbes catalans el 2014
A 20 d'abril de 2014, aquests són els bisbes de l'Església Catòlica naturals de Catalunya, ordenats alfabèticament.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Llista de bisbes catalans el 2014 · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Lluís Martínez i Sistach
Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Lluís Martínez i Sistach · Veure més »
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Luís Díez de Aux de Armendáriz
Luís Díez Aux de Armendáriz catalanitzat com Lluís Díez Aux d'Armendáriz (Quito,? - Barcelona, 1627) fou bisbe de Jaca (1617-1622) i d'Urgell (1622-1627).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Luís Díez de Aux de Armendáriz · Veure més »
Manuel Borràs Ferré
Manuel Borràs Ferré (La Canonja, Tarragonès, 9 de setembre de 1880 - Montblanc, 12 d'agost de 1936) fou un sacerdot català, bisbe auxiliar de Tarragona i bisbe titular de Bísica (1934-1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica Romana. Va ser un dels tretze bisbes assassinats durant la persecució religiosa que hi hagué durant la Guerra Civil espanyola en el territori controlat per la República i forma part dels màrtirs de la beatificació de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Manuel Borràs Ferré · Veure més »
Mare de Déu de la Consolació de Gratallops
La Mare de Déu de la Consolació de Gratallops és una ermita al municipi de Gratallops (Priorat) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Mare de Déu de la Consolació de Gratallops · Veure més »
Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
La Mare de Déu de la Serra és un santuari i antic convent de germanes clarisses al municipi de Montblanc (la Conca de Barberà).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Mare de Déu de la Serra (Montblanc) · Veure més »
Més Avant (1936)
Més Avant era un suplement del diari "La Cruz" que es va publicar entre juny i juliol de 1936, portaveu de l'avantguardisme de la Federació de Joves Cristians de Catalunya a l'Arxidiòcesi de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Més Avant (1936) · Veure més »
Montserrat Bertrán Vallès
Montserrat Bertrán Vallès (Torrelles de Foix 1891- Barcelona 1967) fou una pedagoga i professora de llengua catalana represaliada pel franquisme.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Montserrat Bertrán Vallès · Veure més »
Narcís Jubany i Arnau
Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Narcís Jubany i Arnau · Veure més »
Oleguer de Montserrat i Rufet
Oleguer Montserrat i Rufet (Valls, Alt Camp, 1626 – Guissona, Segarra, 1694) fou un eclesiàstic català, doctorat en dret civil i canònic que ocupà els càrrecs d'ardiaca major de l'arquebisbat de Tarragona, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Oleguer de Montserrat i Rufet · Veure més »
Pabordia
Una pabordia és una administració depenent d'una catedral o d'un monestir que s'encarregava d'administrar un grup de béns i propietats.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Pabordia · Veure més »
Palau Episcopal d'Astorga
El Palau Episcopal d'Astorga és un edifici projectat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Palau Episcopal d'Astorga · Veure més »
Papa Evarist
Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Papa Evarist · Veure més »
Papa Higini
HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Papa Higini · Veure més »
Papa Lli
Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Papa Lli · Veure més »
Papa Poncià
Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Papa Poncià · Veure més »
Pere Blai
Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), arquitecte, va ser el gran representant del Renaixement italianitzant a Catalunya, amb una significació i un estil comparables als del Cronaca o els Sangallo a la Toscana.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Pere Blai · Veure més »
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Pere d'Albalat · Veure més »
Pere Joan Nunyes
Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Pere Joan Nunyes · Veure més »
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola
UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »
Ponç de Gualba
Ponç de Gualba fou un eclesiàstic català (?, s. XIII - Barcelona, 1334).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Ponç de Gualba · Veure més »
Pont (desambiguació)
* Enginyeria: estructura construïda per salvar un obstacle físic (un riu, una vall, una carretera, etc.) tot passant-hi per damunt.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Pont (desambiguació) · Veure més »
Portada/article octubre 29
Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Portada/article octubre 29 · Veure més »
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Primat (eclesiàstic) · Veure més »
Principat de Tarragona
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Principat de Tarragona · Veure més »
Província eclesiàstica de Barcelona
La província eclesiàstica de Barcelona va ser erigida el 15 de juny del 2004 pel papa Joan Pau II amb la butlla Ad totius dominici.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Província eclesiàstica de Barcelona · Veure més »
Província eclesiàstica Tarraconense
Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Província eclesiàstica Tarraconense · Veure més »
Quartó
Un quartó era la jurisdicció territorial vigent a Eivissa i Formentera des de la conquesta catalana (1235) fins als Decrets de Nova Planta (segle XVIII).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Quartó · Veure més »
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Ramon de Penyafort · Veure més »
Ramon de Trobat i Vinyes
Ramon de Trobat i Vinyes (Barcelona?, ca 1626 Encara que alguns textos com l'Enciclopèdia Catalana el fan nascut a Perpinyà, estudis més moderns han manifestat que no se'n coneix ni lloc ni data de naixement (Ayats ''Les premiéres années...'' (1993), i li han suposat una naixença barcelonina pels anys 1625-1627 (Jané ''La formació de nissagues de poder...'' (1998) - Perpinyà, 9 d'abril del 1698) va ser una figura clau en el procés d'incorporació de les comarques nord-catalanes al regne de França.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Ramon de Trobat i Vinyes · Veure més »
Rauric
Rauric és un nucli de població, pedania de Llorac, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Rauric · Veure més »
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Veure més »
Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona
La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona és una confraria de Tarragona fundada l'any 1545 i que a principis del és un dels principals referents, a Catalunya, de les tradicions de la Setmana Santa.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Retaule de Guimerà
El Retaule de Guimerà és un retaule pintat per Ramon de Mur entre 1402 i 1412, plenament inserit en les dinàmiques de l'art gòtic internacional.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Retaule de Guimerà · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Reus · Veure més »
Roda de Berà
Roda de Berà (antigament també Roda de Barà) és un municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Roda de Berà · Veure més »
Sant Andreu de Montblanquet
Sant Andreu de Montblanquet és una església de Montblanquet, al municipi de Vallbona de les Monges (Urgell) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Andreu de Montblanquet · Veure més »
Sant Antoni de Portmany
Sant Antoni de Portmany és una vila i municipi de l'illa d'Eivissa, situat a l'oest.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Antoni de Portmany · Veure més »
Sant Bartomeu d'Alió
Sant Bartomeu, que dona nom a la plaça on aboca la seva entrada, és l'església parroquial d'Alió (Alt Camp), protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Bartomeu d'Alió · Veure més »
Sant Bartomeu de Montferri
Sant Bartomeu és l'església parroquial al cèntric carrer Major del poble de Montferri (Alt Camp) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Bartomeu de Montferri · Veure més »
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Bernat Calvó · Veure més »
Sant Jaume de Belianes
L'església parroquial de Sant Jaume de Belianes és dins el nucli urbà del poble de Belianes, que és situat en un turó a la riba esquerra del riu Corb, al sud de Bellpuig.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Jaume de Belianes · Veure més »
Sant Jaume de Bràfim
Sant Jaume de Bràfim és l'església parroquial de Bràfim (Alt Camp).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Jaume de Bràfim · Veure més »
Sant Jaume de Creixell
Sant Jaume de Creixell és una església del municipi de Creixell (Tarragonès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Jaume de Creixell · Veure més »
Sant Jaume de Figuerola
Sant Jaume de Figuerola és l'església parroquial de Figuerola del Camp (Alt Camp).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Jaume de Figuerola · Veure més »
Sant Jaume dels Garidells
Sant Jaume és l'església parroquial dels Garidells (l'Alt Camp), consagrada a sant Jaume Apòstol.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Jaume dels Garidells · Veure més »
Sant Joan Baptista de Nulles
Sant Joan Baptista de Nulles és l'església parroquial de Nulles (Alt Camp) sota l'advocació de sant Joan Baptista.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Joan Baptista de Nulles · Veure més »
Sant Joan Baptista de Rodonyà
Sant Joan Baptista és l'església parroquial al centre del poble de Rodonyà (Alt Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Joan Baptista de Rodonyà · Veure més »
Sant Llorenç de Selmella
L'església i, al fons, el castell de Selmella Sant Llorenç de Selmella és una antiga església del despoblat de Selmella situat al nord del municipi del Pont d'Armentera (Alt Camp).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Llorenç de Selmella · Veure més »
Sant Miquel dels Omellons
Sant Miquel dels Omellons és una església del municipi dels Omellons (Garrigues) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Miquel dels Omellons · Veure més »
Sant Nicolau de la Riba
Sant Nicolau de la Riba és una església parroquial de la vila de la Riba (l'Alt Camp), protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Nicolau de la Riba · Veure més »
Sant Pere d'Aransís
Sant Pere d'Aransís és una església romànica del terme d'Aransís, actualment englobat en el de Gavet de la Conca.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Pere d'Aransís · Veure més »
Sant Pere de Mont-ral
Sant Pere de Mont-ral és l'església parroquial de Mont-ral (Alt Camp) sota l'advocació de sant Pere ad Vincula.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Pere de Mont-ral · Veure més »
Sant Pere de Queralt
Sant Pere de Queralt és una església de les Avellanes i Santa Linya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Pere de Queralt · Veure més »
Sant Pere de Salàs
Sant Pere de Salàs és l'antiga església parroquial romànica del poble de Salàs de Pallars, del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Pere de Salàs · Veure més »
Sant Pere de Savallà del Comtat
Sant Pere de Savallà del Comtat és l'església parroquial de Savallà del Comtat (Conca de Barberà).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Pere de Savallà del Comtat · Veure més »
Sant Pere de Vilabella
Sant Pere és l'església parroquial de Vilabella (Alt Camp) sota l'advocació de sant Pere apòstol.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Pere de Vilabella · Veure més »
Sant Pere del Rourell
Sant Pere és una església parroquial al centre de la població del Rourell (Alt Camp) sota l'advocació de sant Pere apòstol.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Pere del Rourell · Veure més »
Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Ramon del Pla de Santa Maria · Veure més »
Sant Urbà de Montesquiu
Sant Urbà de Montesquiu, també anomenada de vegades Sant Sadurní o Serni és l'església parroquial romànica del poble de Montesquiu, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dellà.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sant Urbà de Montesquiu · Veure més »
Santa Úrsula del Milà
Santa Úrsula del Milà és l'església parroquial del Milà (Alt Camp) sota l'advocació de santa Úrsula de Colònia.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Úrsula del Milà · Veure més »
Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Cecília de Montserrat · Veure més »
Santa Creu de Bellavista
La Santa Creu de Bellavista és una capella del nucli de Bellavista en el municipi de Nulles (Alt Camp).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Creu de Bellavista · Veure més »
Santa Magdalena de la Masó
Santa Magdalena de la Masó és l'església parroquial de la Masó (Alt Camp), consagrada a santa Maria Magdalena.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Magdalena de la Masó · Veure més »
Santa Magdalena del Pont d'Armentera
Santa Magdalena del Pont d'Armentera és l'església parroquial del Pont d'Armentera (Alt Camp) sota l'advocació de santa Maria Magdalena.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Magdalena del Pont d'Armentera · Veure més »
Santa Maria de Conesa
Santa Maria és una església gòtica a Conesa construïda entre el 1335 i el 1347 pel mestre d'obres Guillem Pedrola de Guimerà.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de Conesa · Veure més »
Santa Maria de Fulleda
Santa Maria de Fulleda és una obra del municipi de Fulleda (Garrigues) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de Fulleda · Veure més »
Santa Maria de l'Albi
Santa Maria de l'Albi és una església de l'Albi (Garrigues) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de l'Albi · Veure més »
Santa Maria de l'Espluga Calba
Santa Maria de l'Espluga Calba és una església de l'Espluga Calba (Garrigues) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de l'Espluga Calba · Veure més »
Santa Maria de la Bovera
Santa Maria de la Bovera és un santuari marià i antic monestir femení de l'orde del Cister situat en un tossal a 590 metres d'altitud al terme de Guimerà (Urgell).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de la Bovera · Veure més »
Santa Maria de Montblanc
Santa Maria de Montblanc o Santa Maria la Major és una església gòtica del del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), amb la portalada principal considerada del renaixement.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de Montblanc · Veure més »
Santa Maria de Puigpelat
Santa Maria de Puigpelat és l'església parroquial de Puigpelat (Alt Camp), protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de Puigpelat · Veure més »
Santa Maria de Terrassa (Gavet de la Conca)
Santa Maria de Terrassa és una església romànica al despoblat de Terrassa, al terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Serni.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de Terrassa (Gavet de la Conca) · Veure més »
Santa Maria de Vallmoll
Santa Maria és l'església parroquial de Vallmoll (Alt Camp).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de Vallmoll · Veure més »
Santa Maria de Vila-rodona
Santa Maria és una església parroquial neoclàssica del protegida com a bé cultural d'interès local al centre de la vila de Vila-rodona (Alt Camp).
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria de Vila-rodona · Veure més »
Santa Maria del Castelló Sobirà
Santa Maria del Castelló Sobirà fou l'església.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria del Castelló Sobirà · Veure més »
Santa Maria del Vilet
L'església de Santa Maria del Vilet és al petit nucli de població del Vilet, a l'extrem de ponent.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Santa Maria del Vilet · Veure més »
Sònia Sapena
Sònia Sapena (València, 1976) és una religiosa i eremita valenciana.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Sònia Sapena · Veure més »
Seminari del Poble de Déu
El Seminari del Poble de Déu fou una associació de fidels dins de l'Església catòlica, iniciada en 1969 a Barcelona per Francesc Casanovas i Martí, acompanyat del prevere Vicenç M. Farré, de Lourdes Campi i Sirvent, casada i mare de família, i un grup de joves.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Seminari del Poble de Déu · Veure més »
Seminari Major Interdiocesà de Catalunya
El Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, és un seminari de formació sacerdotal interdiocesà, que està ubicat al número 49 del Carrer de Casp de Barcelona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Seminari Major Interdiocesà de Catalunya · Veure més »
Setge de Tarragona de 1462
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Setge de Tarragona de 1462 · Veure més »
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Solsona · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Tarragona · Veure més »
Tarragona (desambiguació)
* Geografia.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Tarragona (desambiguació) · Veure més »
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Tau (lletra grega) · Veure més »
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »
Torre del Palau dels Comtes de Cirat
La Torre del Palau dels Comtes de Cirat, a la comarca de l'Alt Millars, és una torre de defensa, que formava part del conjunt del Palau dels Comtes de Cirat, situat al centre de la població esmentada, en l'anomenada plaça Major.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Torre del Palau dels Comtes de Cirat · Veure més »
Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat)
La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, conegudes com a vedrunes (a partir d'això, modernament, la congregació ha pres com a "nom breu" el de Vedruna), és una congregació religiosa adscrita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l'educació de les nenes d'extracció humil.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat) · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Vic · Veure més »
Vilallonga del Camp
Vilallonga del Camp és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Vilallonga del Camp · Veure més »
Xavier Vilanova Pellisa
Xavier Vilanova Pellisa (La Fatarella, Terra Alta, 23 de setembre de 1973) és un sacerdot catòlic i bisbe català.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і Xavier Vilanova Pellisa · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і 1611 · Veure més »
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і 17 d'octubre · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і 1782 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і 1998 · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Arquebisbat de Tarragona і 27 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arxidiòcesi de Tarragona, Arxidiòcesis de Tarragona, Bisbat de Tarragona, Diòcesi de Tarragona, Diòcesi de Tàrraco, Metropolitana de Tarragona.
