Accés més ràpid que el navegador!
108 les relacions: Abadia de Sant Denís, Adalberó de Laon, Anscarici, Arquebisbat de Dijon, Arquebisbat de Luxemburg, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Sens, Arquebisbat de Tours, Basílica de Nostra Senyora del Rosari (Lorda), Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Auxerre, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Boulogne, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Chartres, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Hildesheim, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de Langres, Bisbat de Laon, Bisbat de Meaux, Bisbat de Metz, Bisbat de Moulins, Bisbat de Nantes, Bisbat de Perigús, Bisbat de Pontoise, Bisbat de Saint-Brieuc, Bisbat de Saint-Dié, Bisbat de Sant Flor, Bisbat de Soissons, Bisbat de Tarba, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Troyes, Bisbat de Vannes, Bisbat de Verdun, Carles Amadeu de Savoia-Nemours, Carles de Lorena (1524-1574), Carles I de Borbó (cardenal), Casa de Lorena, Claudi de Guisa, Comtat de Charpeigne, Comtat de Chaumontois, Comtat de Reims, ..., Comtat de Roucy, Comtat de Thérouanne, Comtat de Vermandois, Comtats i vescomtats de França, Conclave de 1555 (maig), Conclave de 1621, Conclave de 1721, Conclave de 1829, Conclave de 1830–1831, Consistoris de Pius VII, Constitució civil del clergat, Coronació de Napoleó I, Decretals pseudo-isidorianes, Ducat de Nemours, Ducats de França, Elecció papal de 1198, Enric II de Savoia-Nemours, Eppendorf (Hamburg), Eudes I de Blois, Farabert, Gerard I de Metz, Godofreu (pipínida), Godofreu I de Verdun, Gregori V, Guillaume Briçonnet, Herbertians, Heribert d'Auxerre, Heribert II de Vermandois, Hug el Gran (robertià), Humbert II del Vienès, Ida de Lorena, Jean de Lorena, Joan XV, Llista dels bisbats i arquebisbats de França, Lluís de Lorena (1555-1588), Lluís II de Bar, Margarida I de Flandes, Matilde de Caríntia, Ostrevant, Papa Benet IV, Patriarca Llatí d'Alexandria, Primat (eclesiàstic), Qui Christi Domini, Règul de Reims, Regne de Lotaríngia, Remigi de Reims, Robert II de Dreux, Saltiri anglocatalà, Santa Ampolla, Senyoria de Coucy, Sibil·la d'Anjou, Silvestre II, Simó de Cramaud, Superhumeral, Teobald II de Xampanya, Teodoric d'Alsàcia, Urbà II, 327. Ampliar l'índex (58 més) »
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Abadia de Sant Denís · Veure més »
Adalberó de Laon
Adalberó de Laon, també anomenat Ascelí († 1030 o 1031, a l'abadia de Saint-Vincent de Laon), fou bisbe de Laon del 977 al 1030.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Adalberó de Laon · Veure més »
Anscarici
Els anscàrides, anscarics o anscàrics foren una dinastia de marcgravis d'origen borgonyó que van estendre el seu domini sobre la zona del Piemont, al final de l'època carolíngia.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Anscarici · Veure més »
Arquebisbat de Dijon
La catedral primitiva de Dijon, dedicada a sant Esteve, avui transformat en un pol cultural, seu d'una biblioteca i del museu Rude Larquebisbat de Dijon (francès: Archidiocèse de Dijon, llatí: Archidioecesis Divionensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Arquebisbat de Dijon · Veure més »
Arquebisbat de Luxemburg
El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Arquebisbat de Luxemburg · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Basílica de Nostra Senyora del Rosari (Lorda)
La Basílica de Nostra Senyora del Rosari és la segona en antiguitat de les tres basíliques del Santuari de Lorda, el centre de peregrinació més important dels Alts Pirineus i de França després de les Aparicions de Lorda.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Basílica de Nostra Senyora del Rosari (Lorda) · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat d'Angers · Veure més »
Bisbat d'Arràs
Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat d'Arràs · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Boulogne
Audomar. Restes arqueològiques al lloc de l'antica Thérouanne; proves de les restes de la catedral. Saint-Omer. revolució. El bisbat de Boulogne (francès: Diòcese de Boulogne, llatí: Dioecesis Boloniensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Boulogne · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Châlons-en-Champagne
El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »
Bisbat de Hildesheim
Escut Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Hildesheim · Veure més »
Bisbat de La Rochelle i Saintes
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Moulins
El bisbat de Moulins - Diocèse de Moulins, Dioecesis Molinensis - és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Moulins · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Perigús · Veure més »
Bisbat de Pontoise
El bisbat de Pontoise (francès: Diocèse de Pontoise, llatí: Dioecesis Pontisarensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Pontoise · Veure més »
Bisbat de Saint-Brieuc
Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Saint-Brieuc · Veure més »
Bisbat de Saint-Dié
Idulf al voltant del 671. El bisbat de Saint-Dié (francès: Diocèse de Saint-Dié, llatí: Dioecesis Sancti Deodati) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Saint-Dié · Veure més »
Bisbat de Sant Flor
Estàtua del bisbe Pierre-Antoine-Marie Lamouroux de Pompignac a la catedral de Sant Flor. El bisbat de Sant Flor (francès: Diocèse de Saint-Flour, llatí: Dioecesis Sancti Flori) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Sant Flor · Veure més »
Bisbat de Soissons
catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Soissons · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Bisbat de Troyes
La basílica de Sant Urbà de Troyes El bisbat de Troyes és una jurisdicció eclesiàstica de França a la Xampanya.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Troyes · Veure més »
Bisbat de Vannes
El bisbat de Vannes és una diòcesi catòlica de Bretanya, França, que cobreix el departament d'Ar Mor-Bihan.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Vannes · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Bisbat de Verdun · Veure més »
Carles Amadeu de Savoia-Nemours
Carles Amadeu de Savoia-Nemours (en francès Charles Amédée de Savoie) va néixer a París el 12 d'abril de 1624 i va morir a la mateixa capital francesa en un duel amb el seu cunyat Francesc de Vendôme, duc de Beaufort, el 30 de juliol de 1652.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Carles Amadeu de Savoia-Nemours · Veure més »
Carles de Lorena (1524-1574)
Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Carles de Lorena (1524-1574) · Veure més »
Carles I de Borbó (cardenal)
Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Casa de Lorena · Veure més »
Claudi de Guisa
Claudi de Lorena o Claudi de Guisa (nascut el 20 d'octubre de 1496 a Condé, a Lorena - mort el 12 d'abril de 1550 a Joinville, a Xampanya, comte (1508), després duc d'Aumale (1547), comte (1520) i després duc de Guisa (1528), va ser un militar francès i el fundador de la família de Guisa.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Claudi de Guisa · Veure més »
Comtat de Charpeigne
El comtat de Charpeigne fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada a l'antic pagus Scarponensis, derivat de l'antic campament romà de Scarpona, a Dieulouard a la riba del Mosel·la, al sud de Pont-à-Mousson.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Comtat de Charpeigne · Veure més »
Comtat de Chaumontois
El Comtat de Chaumontois fou una jurisdicció feudal de Lorena a la regió del Chaumontois (Calvomontensis pagus) que va tenir títol comtal i que estava format per part dels Vosges i la regió cap a la desembocadura del riu Meurthe al riu Mosel·la.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Comtat de Chaumontois · Veure més »
Comtat de Reims
El comtat de Reims fou una jurisdicció feudal del Regne de França, constatada sota els carolingis, centrada a Reims.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Comtat de Reims · Veure més »
Comtat de Roucy
El comtat de Roucy fou una jurisdicció feudal del nord de França, centrada a Roucy, departament de l'Aisne (Picardia).
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Comtat de Roucy · Veure més »
Comtat de Thérouanne
El comtat de Thérouanne (neerlandès Terwaan) fou una jurisdicció feudal al sud del comtat de Flandes, de la qual el centre fou la ciutat de Thérouanne.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Comtat de Thérouanne · Veure més »
Comtat de Vermandois
Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Comtat de Vermandois · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Conclave de 1555 (maig)
El Conclave de maig de 1555, per a l'elecció del papa Pau IV va tenir lloc del 15 al 23 de maig de 1555.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Conclave de 1555 (maig) · Veure més »
Conclave de 1621
El conclave papal de 1621 (8-9 de febrer) va ser convocat després de la mort del Papa Pau V, i acabà amb l'elecció d'Alessandro Ludovisi com a Papa Gregori XV.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Conclave de 1621 · Veure més »
Conclave de 1721
El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Conclave de 1721 · Veure més »
Conclave de 1829
El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Conclave de 1829 · Veure més »
Conclave de 1830–1831
El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Conclave de 1830–1831 · Veure més »
Consistoris de Pius VII
El Papa Pius VII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris).
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Consistoris de Pius VII · Veure més »
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Constitució civil del clergat · Veure més »
Coronació de Napoleó I
La coronació de Napoleó com a emperador dels francesos va tenir lloc el diumenge 2 de desembre de 1804 (11 Frimari, any XIII segons el calendari republicà francès) a Notre-Dame de Paris.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Coronació de Napoleó I · Veure més »
Decretals pseudo-isidorianes
Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Decretals pseudo-isidorianes · Veure més »
Ducat de Nemours
Nemours fou una senyoria al Gâtinais a mig camí entre Fontainebleau i Château-Landon, a la riba esquerra del riu Loing.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Ducat de Nemours · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Ducats de França · Veure més »
Elecció papal de 1198
L'elecció papal de 1198 va ser convocada després de la mort del papa Celestí III i va acabar amb l'elecció del cardenal Lotario dei Conti di Segni, que va prendre el nom d'Innocenci III.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Elecció papal de 1198 · Veure més »
Enric II de Savoia-Nemours
Enric II de Savoia-Nemours, nascut a París el 7 de novembre de 1625, mort a París el 14 de gener de 1659, fou un home d'església francès del.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Enric II de Savoia-Nemours · Veure més »
Eppendorf (Hamburg)
Eppendorf (en baix alemany Eppendörp) és un barri del bezirk d'Hamburg-Nord a la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Eppendorf (Hamburg) · Veure més »
Eudes I de Blois
Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois. Cap a 978/980, es va casar amb Berta de Borgonya, filla de Conrad III dit el Pacífic, rei de Borgonya. Després del conflicte que va oposar al seu pare a l'arquebisbe de Reims sobre el castell de Coucy, va rebre el 965 aquest castell però «en precari» de l'arquebisbe. En els anys 970, en els conflictes per al ducat de Bretanya, va sostenir al comte de Rennes, Conan, i va consolidar la influència de la seva família en aquest territori. Va rebre del rei carolingi Lotari I de França el títol de comte palatí que es quedarà en la seva família. No va trigar, amb els seus cosins herbertians, a esdevenir fidel dels carolingis contra els robertians. El 988, va ajudar a Carles de Baixa Lotaríngia en la seva presa de Laon, que havia pertangut al seu pare Teobald el Trampós. El 991, abandona el partit del lorenès contra la ciutat de Dreux. Però a la meitat del 991 va ntentar apoderar-se de Melun que pertanyia a Bucard el Venerable, el fidel entre els fidels d'Hug Capet, i va veure com es formava contra ell una aliança comprenent Hug Capet, Ricard I de Normandia i el comte d'Anjou, Folc III Nerra, gendre de Bucard. Va rebre d'Hug Capet el títol d'abat laic de Saint-Martin de Tours i de Marmoutier que va esdevenir la necròpoli dinàstica dels comtes de Blois. Tanmateix, a la primavera del 993, el comte Eudes I de Blois, decebut que Hug Capet i el seu fill s'haguessin negat a conferir-li el títol de duc dels francs, va imaginar, en aliança amb Adalberó de Laon un pla per fer-los capturar en el moment d'una trobada projectada a Metz entre els Capets i l'emperador Otó III i de col·locar al tron a Lluís de Baixa Lotaríngia, fill del duc Carles de Baixa Lotaríngia. Eudes I de Blois s'hauria proclamat llavors duc dels Francs i Adalberó bisbe de Reims. Hug Capet i el seu fill previnguts, van fer fracassar aquesta temptativa. Vers el 995, va entrar en guerra contra el comte d'Anjou, Folc III Nerra, ja en conflicte sobre la seva frontera al Chartres amb Conan I de Bretanya. Eudes I va crear una aliança que reunia el seu cunyat, el duc d'Aquitània, Guillem II de Poitiers (IV d'Aquitània), el comte de Flandes Balduí IV el Barbut, i fins i tot el seu antic enemic, el duc de Normandia, Ricard I. En el transcurs de l'hivern del 995-996, van posar setge davant el castell de Langeais on s'havia refugiat Folc III, però l'arribada del rei Hug Capet al socors de l'angeví va posar fi a la seva empresa. Malalt poc després, Eudes I de Blois va entrar a l'abadia de Marmoutier de Tours on va morir el dijous 12 març de 996. La seva vídua, Berta de Borgonya es va casar de nou amb el rei de França, Robert, el fill d'Hug Capet del qual la mort el 24 d'octubre de 996 va permetre aquest matrimoni al qual el rei difunt era oposat de manera radical.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Eudes I de Blois · Veure més »
Farabert
Farabert de Lieja va ser abat de l'abadia de Prüm (925-946) i bisbe de Lieja i abat de Lobbes de 947 a 953.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Farabert · Veure més »
Gerard I de Metz
Gerard I de Metz (vers 875-22 de juny de 910), fou comte de Metz.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Gerard I de Metz · Veure més »
Godofreu (pipínida)
Godofreu fou un noble franc arnulfià citat el 715 i el 723.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Godofreu (pipínida) · Veure més »
Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Godofreu I de Verdun · Veure més »
Gregori V
Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Gregori V · Veure més »
Guillaume Briçonnet
, també conegut com Guillaume IV Briçonnet o Guillaume Briçonnet du Plessis-Rideau, fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Guillaume Briçonnet · Veure més »
Herbertians
Els Herbertians o Herbèrtides o casa de Vermandois foren un llinatge de la noblesa carolíngia que prenen el nom a causa del fet que molts membres es van dir Herbert o Heribert.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Herbertians · Veure més »
Heribert d'Auxerre
Heribert d'Auxerre.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Heribert d'Auxerre · Veure més »
Heribert II de Vermandois
Heribert o Herbert II (~880 - 23 de febrer del 943) va ser comte de Vermandois, de Soissons i de Meaux a la mort del seu pare Heribert I sobrevinguda entre 900 i 907.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Heribert II de Vermandois · Veure més »
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Hug el Gran (robertià) · Veure més »
Humbert II del Vienès
Humbert II de la Tour-du-Pin, nascut el 1312, mort el 22 de maig de 1355, va ser l'últim delfí de Vienès de 1333 a 1349.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Humbert II del Vienès · Veure més »
Ida de Lorena
Ida de Lorena, o Ida de Boulogne, nascuda cap a 1160, morta el 1216, va ser comtessa de Boulogne de 1173 a 1216.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Ida de Lorena · Veure més »
Jean de Lorena
Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi, Valença, Nantes i Agen.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Jean de Lorena · Veure més »
Joan XV
Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Joan XV · Veure més »
Llista dels bisbats i arquebisbats de França
Mapa de les províncies eclesiàstiques franceses La llista dels bisbats i arquebisbats francesos és la següent.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Llista dels bisbats i arquebisbats de França · Veure més »
Lluís de Lorena (1555-1588)
Lluís II de Lorena, també anomenat "Cardenal de Guisa" o "Cardenal de Lorena" (Dampierre, 6 de juliol de 1555 – Castell de Blois, 24 de desembre de 1588) va ser un cardenal francès, membre de la casa de Guisa, que tingué un paper important durant la vida política francesa del.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Lluís de Lorena (1555-1588) · Veure més »
Lluís II de Bar
Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Lluís II de Bar · Veure més »
Margarida I de Flandes
Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Margarida I de Flandes · Veure més »
Matilde de Caríntia
Matilde de Caríntia (vers 1106 o 1108 - † 13 de desembre de 1160), filla d'Engelbert de Caríntia i de Sponheim (vers 1084 - † 1152) i d'Utta de Passau von Putten (? - †1140).
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Matilde de Caríntia · Veure més »
Ostrevant
Ostrevant fou un comtat del nord del regne de França formada pel pagus Atrebatensis, limitat al nord pel riu Scarpe, i a l'est i sud pels rius Escalda i Sensée; a l'oest tenia Douai i a l'est Valenciennes.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Ostrevant · Veure més »
Papa Benet IV
Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Papa Benet IV · Veure més »
Patriarca Llatí d'Alexandria
El patriarca llatí d'Alexandria fou el cap del Patriarcat llatí d'Alexandria, designat per l'Església Catòlica Romana el 1215 durant el pontificat d'Innocenci III.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Patriarca Llatí d'Alexandria · Veure més »
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Primat (eclesiàstic) · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Qui Christi Domini · Veure més »
Règul de Reims
Rieul de Reims esmentat també com Reol o Règul (+ 695) fou un sant segle VII.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Règul de Reims · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Remigi de Reims · Veure més »
Robert II de Dreux
Robert II de Dreux Robert II de Dreux, nascut cap a 1154, mort e 28 de desembre de 1218, comte de Dreux, de Brie i de Braine, fill de Robert I, comte de Dreux, i d'Agnès de Baudement, senyora de Braine.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Robert II de Dreux · Veure més »
Saltiri anglocatalà
El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França amb la signatura «Lat. 8846». El llibre vincula la iconografia gòtica anglesa i la gòtica catalana. Un saltiri és un recull dels salms, un llibre emprat a l'edat mitjana durant l'ofici diví. Es tracta d'un saltiri triplement glossat, ja que conté tres versions dels salms a tres columnes: l'hebrea, la romana i la gal·licana, la versió popular a Occident difosa per l'església a les Gàl·lies. Consta de 356 pàgines, més de 140 miniatures enriquides amb or i 190 lletres inicials ornamentals. La part anglesa segueix la línia iconogràfica del Saltiri d'Utrecht, del, definit per la tradició carolíngia amb influència romana d'Orient. La part catalana està marcada per l'estil italianitzant que Ferrer Bassa havia introduït a la Corona d'Aragó després de la seva estada a la Toscana.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Saltiri anglocatalà · Veure més »
Santa Ampolla
La Santa Ampolla al seu relicari original. La Santa Ampolla era un vial que contenia un oli sagrat que, segons la llegenda, es va utilitzar en el baptisme de Clovis I. Una part d'aquest bàlsam es va barrejar amb el sant crisma per servir a la unció dels reis de França durant la cerimònia de coronació.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Santa Ampolla · Veure més »
Senyoria de Coucy
blasó de la família de Coucy La senyoria de Coucy fou una important jurisdicció feudal de França a l'entorn del castell de Coucy a l'Aisne.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Senyoria de Coucy · Veure més »
Sibil·la d'Anjou
Sibil·la d'Anjou (1112 – 1165) va ser comtessa consort de Flandes.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Sibil·la d'Anjou · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Silvestre II · Veure més »
Simó de Cramaud
Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Simó de Cramaud · Veure més »
Superhumeral
arquebisbe de Cracòvia per la reina santa Eduvigis de Polònia el 1384/85. Un superhumeral (del llatí super, "sobre" i umerus, "espatlla", per tant, una indumentària "sobre l'espatlla"), és una vestimenta litúrgica usada exclusivament pels bisbes, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Superhumeral · Veure més »
Teobald II de Xampanya
Teobald IV de Blois i II de Xampanya, també dit Tibald el Gran, (en francès o; nascut v. 1090/1095, mort el 10 de gener del 1152), va ser comte de Blois, de Chartres, de Meaux, vescomte de Châteaudun, senyor de Sancerre (1102-1151), comte de Troyes i de de Xampanya (1125-1151).
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Teobald II de Xampanya · Veure més »
Teodoric d'Alsàcia
Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Teodoric d'Alsàcia · Veure més »
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і Urbà II · Veure més »
327
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Reims і 327 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arxidiòcesi de Reims, Bisbat de Reims.
