Accés més ràpid que el navegador!
148 les relacions: Agustí d'Hipona, Alexandre V, Ambròs de Milà, Angelo De Donatis, Angelo Scola, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Tessalònica, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Trento, Arquebisbat de Vercelli, Attilio Nicora, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Ivrea, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Brescia, Bisbat de Casale Monferrato, Bisbat de Como, Bisbat de Crema, Bisbat de Cremona, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Jesi, Bisbat de Lodi, Bisbat de Lugano, Bisbat de Màntua, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Nola, Bisbat de Novara, Bisbat de Parma, Bisbat de Pavia, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Roma, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Stefaniaco, Bisbat de Tortona, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, ..., Bisbat de Verona, Bisbat de Vigevano, Bisbat de Winchester, Carles Borromeo, Carlo Acutis, Carlo Maria Martini, Catedral de Milà, Catolicisme a Suïssa, Climent III, Conclave de 1503 (octubre), Conclave de 1605 (maig), Conclave de 1605 (març), Conclave de 1621, Conclave de 1623, Conclave de 1667, Conclave de 1676, Conclave de 1689, Conclave de 1691, Conclave de 1700, Conclave de 1721, Conclave de 1724, Conclave de 1730, Conclave de 1740, Conclave de 1758, Conclave de 1829, Conclave de 1830–1831, Conclave de 1846, Conferència Episcopal Italiana, Consistoris de Joan Pau II, Consistoris de Joan XXIII, Consistoris de Pau VI, Contrareforma, Dècada del 370, Diòcesis italianes, Dionigi Tettamanzi, Doctor de l'Església, Ducat de Roma, Duomo, Elecció papal de 1185, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Església catòlica a Itàlia, Església llatina, Eugeni (emperador), Eusebi de Milà, Francesco Coccopalmerio, Gianna Beretta Molla, Giovanni Arcimboldi, Giovanni Colombo, Giuseppe Merisi, Giuseppe Siri, Gliceri, Gregori VII, Hipòlit d'Este, Història de Lierna Llac de Como, Història del papat, Ius exclusivae, Joan de Meda, Joan Furnes, Joan Pau I, Joan Visconti, Joan XXIII, Jordi Conill i Vall, Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia, Llista de cardenals actuals, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Ludovico Balbi, Mateu I Visconti, Matilde de Canossa, Miloslav Vlk, Napoleó Torriani, Nunciatura Apostòlica a Espanya, Oblats dels Sants Ambròs i Carles, Otó Visconti, Papa Joan III, Papat Reformista, Pascalina Lehnert, Patriarca Llatí d'Alexandria, Patriarca Llatí d'Antioquia, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Venècia, Pau VI, Pius IV, Pius IX, Pius XI, Primers set concilis ecumènics, Regió eclesiàstica Llombardia, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Renato Corti, Santa Marcel·lina, Secretaria d'Estat de la Santa Seu, Senyoriu de Milà, Seprio, Silvio Antoniano, Simplici (bisbe de Milà), Teodosi I el Gran, Torriani, Urbano Monti, Visconti. Ampliar l'índex (98 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Alexandre V · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ambròs de Milà · Veure més »
Angelo De Donatis
Angelo D'Donatis (Casarano, 4 de gener de 1954) és un arquebisbe catòlic italià, del 26 de maig de 2017 vicari general del Sant Pare per a la diòcesi de Roma, arxipreste de la basílica de Sant Joan del Laterà, administrador apostòlic d'Òstia i Gran Canceller de la Universitat Pontifícia Lateranense.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Angelo De Donatis · Veure més »
Angelo Scola
El Cardenal Scola, a Cassano Magnago, el 22 de setembre de 2012. Angelo Scola (Malgrate, Llombardia, Itàlia, 7 de novembre de 1941) és un bisbe i cardenal italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Angelo Scola · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »
Arquebisbat de Tessalònica
Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Tessalònica · Veure més »
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Torí · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Arquebisbat de Vercelli
El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »
Attilio Nicora
Attilio Nicora (Varese, 16 de març de 1937 - Roma, 22 d'abril de 2017) fou un cardenal de l'Església catòlica, bisbe emèrit de Verona i president emèrit de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Attilio Nicora · Veure més »
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Acqui · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Albenga-Imperia
La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »
Bisbat d'Alessandria
El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Alessandria · Veure més »
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Aosta · Veure més »
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Asti · Veure més »
Bisbat d'Àndria
El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Àndria · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat de Bèrgam
L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Bèrgam · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Casale Monferrato
El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Casale Monferrato · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Crema
El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Crema · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »
Bisbat de Jesi
El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Jesi · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Lugano
El bisbat de Lugano —diocesi di Lugano; Dioecesis Luganensis — és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecte a la Santa Seu.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Lugano · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Mondovì
El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Mondovì · Veure més »
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Nola · Veure més »
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Novara · Veure més »
Bisbat de Parma
Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Parma · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Roma · Veure més »
Bisbat de Saluzzo
El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Saluzzo · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Stefaniaco
El bisbat de Stefaniaco (llatí: Dioecesis Stephanensis o Stephanicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Stefaniaco · Veure més »
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Tortona · Veure més »
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat de Vigevano
El bisbat de Vigevano (italià: bisbat de Vigevano; llatí: Dioecesis Viglevanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Vigevano · Veure més »
Bisbat de Winchester
XII, seu de l'antiga catedral fundada pel bisbe Birino. Finestral de l'abadia de Dorchester, representant el bisbe Birino. El bisbat de Winchester (anglès: Diocese of Winchester; llatí: Dioecesis Wintoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Bisbat de Winchester · Veure més »
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Carles Borromeo · Veure més »
Carlo Acutis
fou un adolescent catòlic italià, venerat com a beat per l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Carlo Acutis · Veure més »
Carlo Maria Martini
Carlo Maria Martini, S.J. (Torí, 1927 - Gallarate, 2012) va ser un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Carlo Maria Martini · Veure més »
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Catedral de Milà · Veure més »
Catolicisme a Suïssa
Les diferents diòcesis de Suïssa. LEsglésia Catòlica Suïssa és part de l'Església Catòlica, està sota la guia espiritual del papa i sota la cúria de Roma.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Catolicisme a Suïssa · Veure més »
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Climent III · Veure més »
Conclave de 1503 (octubre)
El conclave papal celebrat a l'octubre de 1503 va triar a Giuliano della Rovere com el Papa Juli II per succeir a Pius III.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1503 (octubre) · Veure més »
Conclave de 1605 (maig)
El conclave de maig de 1605 va ser convocat després de la mort del Papa Lleó XI, que va tenir lloc a Roma el 27 d'abril de 1605.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1605 (maig) · Veure més »
Conclave de 1605 (març)
El conclave papal de març-abril de 1605 es va convocar a la mort del papa Climent VIII i va acabar amb l'elecció d'Alessandro Ottaviano de 'Medici com a papa Lleó XI.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1605 (març) · Veure més »
Conclave de 1621
El conclave papal de 1621 (8-9 de febrer) va ser convocat després de la mort del Papa Pau V, i acabà amb l'elecció d'Alessandro Ludovisi com a Papa Gregori XV.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1621 · Veure més »
Conclave de 1623
El conclave de 1623 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XV, que va tenir lloc a Roma el 8 de juliol de 1623.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1623 · Veure més »
Conclave de 1667
El conclave papal de 1667 es va convocar a la mort del Papa Alexandre VII, qui va traspassar a Roma el 22 de maig de 1667.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1667 · Veure més »
Conclave de 1676
El conclave de 1676 va ser convocat després de la mort del Papa Climent X i va concloure amb l'elecció del cardenal Benedicto Odescalchi, que prengué el nom dInnocenci XI.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1676 · Veure més »
Conclave de 1689
El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1689 · Veure més »
Conclave de 1691
El conclave de 1691 es va convocar a la mort d'Alexandre VIII i va acabar amb l'elecció del cardenal Antonio Pignatelli, que regnà com a Papa amb el nom d'Innocenci XII.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1691 · Veure més »
Conclave de 1700
El conclave del 1700 va ser convocat després de la mort del Papa Innocenci XII, concloent amb l'elecció del Papa Climent XI.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1700 · Veure més »
Conclave de 1721
El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1721 · Veure més »
Conclave de 1724
El conclave de 1724 va ser convocat a la mort del Papa Innocenci XIII.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1724 · Veure més »
Conclave de 1730
El conclave de 1730, que tingué lloc entre el 5 de març i el 12 de juliol de 1730, elegí el Papa Climent XII com el successor de Benet XIII.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1730 · Veure més »
Conclave de 1740
El conclave papal de 1740, convocat després de la mort del papa Climent XII el 6 de febrer de 1740, va ser un dels conclaves més llargs des del (s'estengué entre el 18 de febrer i el 17 de d'agost de 1740).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1740 · Veure més »
Conclave de 1758
El conclave de 1758, convocat després de la mort del Papa Benet XIV, i va acabar amb l'elecció del cardenal Carlo Rezzonico, que va prendre el nom de Climent XIII.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1758 · Veure més »
Conclave de 1829
El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1829 · Veure més »
Conclave de 1830–1831
El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1830–1831 · Veure més »
Conclave de 1846
El conclave de 1846 va ser convocat després de la mort del Papa Gregori XVI, que va tenir lloc a Roma l'1 de juny d'aquell any.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conclave de 1846 · Veure més »
Conferència Episcopal Italiana
La Conferència Episcopal Italiana (italià: Conferenza Episcopale Italiana), (CEI) és l'assemblea permanent dels bisbes italians.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Conferència Episcopal Italiana · Veure més »
Consistoris de Joan Pau II
El Papa Joan Pau II Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Joan Pau II, amb la indicació de tots els cardenals creats.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Consistoris de Joan Pau II · Veure més »
Consistoris de Joan XXIII
Papa Joan XXIII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Joan XXIII, amb la indicació de tots els cardenals creats (52 cardenals, a 5 consistoris, provinents de 22 països) entre els quals estava el futur Papa Pau VI.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Consistoris de Joan XXIII · Veure més »
Consistoris de Pau VI
El Papa Pau VI Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinars públics per la creació de nous cardenals presidits pel papa Pau VI, amb la indicació de tots els cardenals creats (143 cardenals, en 6 consistors, provinents de 52 països); entre els que estan els seus tres immediats successors al soli de Pere, els Papes Joan Pau I, Joan Pau II i Benet XVI.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Consistoris de Pau VI · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Contrareforma · Veure més »
Dècada del 370
La dècada del 370 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 370 fins al 31 de desembre del 379.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Dècada del 370 · Veure més »
Diòcesis italianes
Mapa amb les diverses províncies eclesiàstiques italianes Les diòcesis italianes corresponen a la part italiana del poble de Déu confiada a la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu prevere.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Diòcesis italianes · Veure més »
Dionigi Tettamanzi
El cardenal Dionigi Tettamanzi durant la celebració de la beatificació de don Carlo Gnocchi el 25 d'octubre de 2009. san Bassiano. Santa Creu. Dionigi Tettamanzi (Renate, 14 de març de 1934 - Triuggio, Itàlia, 5 d'agost de 2017) fou un clergue italià, cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Dionigi Tettamanzi · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Doctor de l'Església · Veure més »
Ducat de Roma
El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ducat de Roma · Veure més »
Duomo
Duomo de Florència. Duomo és la paraula italiana que es fa servir per referir-se al temple cristià on té seu o càtedra el bisbe, sent així l'església principal de cada diòcesi, coneguda en català com Catedral.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Duomo · Veure més »
Elecció papal de 1185
L'elecció papal de 1185 es va convocar després de la mort del papa Luci III, el mateix 25 de novembre de 1185, i acabà amb l'elecció del cardenal Uberto Crivelli de Milà, que va prendre el nom de Papa Urbà III.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Elecció papal de 1185 · Veure més »
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Església catòlica a Itàlia
L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Església catòlica a Itàlia · Veure més »
Església llatina
LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Església llatina · Veure més »
Eugeni (emperador)
Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Eugeni (emperador) · Veure més »
Eusebi de Milà
Eusebi de Milà (Grècia?, començament del - Milà, 465) fou un bisbe de Milà venerat com a sant a l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Eusebi de Milà · Veure més »
Francesco Coccopalmerio
Francesco Coccopalmerio (6 de març de 1938) és un cardenal catòlic italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Francesco Coccopalmerio · Veure més »
Gianna Beretta Molla
Gianna Beretta, (Magenta, 4 de octubre de 1922 – Ponte Nuovo, 28 de d'abril de 1962), va ser una pediatre italiana, venerada com a santa per l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Gianna Beretta Molla · Veure més »
Giovanni Arcimboldi
fou un cardenal italià i arquebisbe italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Giovanni Arcimboldi · Veure més »
Giovanni Colombo
Giovanni Umberto Colombo (Caronno Pertusella, 6 de desembre de 1902 – Milà, 20 de maig de 1992) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Giovanni Colombo · Veure més »
Giuseppe Merisi
Giuseppe Merisi (Treviglio, 25 de setembre de 1938) és un religiós i bisbe italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Giuseppe Merisi · Veure més »
Giuseppe Siri
Giuseppe Siri (Gènova, 20 de maig de 1906 – 2 de maig de 1989) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Giuseppe Siri · Veure més »
Gliceri
Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Gliceri · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Gregori VII · Veure més »
Hipòlit d'Este
Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Hipòlit d'Este · Veure més »
Història de Lierna Llac de Como
La Història de Lierna, municipi de la riba del Llac de Como (Llombardia) està documentada des del segle V aC.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Història de Lierna Llac de Como · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Història del papat · Veure més »
Ius exclusivae
El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ius exclusivae · Veure més »
Joan de Meda
Joan de Meda o Giovanni Oldrati (Meda, c. 1100 - Rondineto, 26 de setembre de 1159) fou un prevere i monjo benedictí, reformador i fundador de l'Orde dels Humiliats.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Joan de Meda · Veure més »
Joan Furnes
Joan Furnes (en llatí Joannes Phurnes, en grec) fou un monjo del monestir de Mont Ganus en el regnat de l'emperador Aleix I Comnè.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Joan Furnes · Veure més »
Joan Pau I
, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Joan Pau I · Veure més »
Joan Visconti
Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Joan Visconti · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Joan XXIII · Veure més »
Jordi Conill i Vall
Jordi Conill Vall (Barcelona, 1939-31 de març de 1998) fou un polític i lluitador antifranquista català.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Jordi Conill i Vall · Veure més »
Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia
Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia · Veure més »
Llista de cardenals actuals
Des del dia 05 de setembre de 2020 el Col·legi Cardenalici consta de 219 cardenals que es divideixen en.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Llista de cardenals actuals · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Ludovico Balbi
Ludovico Balbi (Venècia, ~1545-1604) fou un compositor i religiós venecià de finals del Renaixement italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Ludovico Balbi · Veure més »
Mateu I Visconti
Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Mateu I Visconti · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Matilde de Canossa · Veure més »
Miloslav Vlk
Miloslav Vlk (17 de maig de 1932-17 de març de 2017) fou un cardenal txec de l'Església Catòlica, arquebisbe emèrit de Praga, que va ser considerat com un possible candidat per succeir Joan Pau II.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Miloslav Vlk · Veure més »
Napoleó Torriani
Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Napoleó Torriani · Veure més »
Nunciatura Apostòlica a Espanya
La nunciatura apostòlica a Espanya és una representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a Espanya, fundada el 1528.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Nunciatura Apostòlica a Espanya · Veure més »
Oblats dels Sants Ambròs i Carles
Els Oblats dels Sants Ambròs i Carles, en llatí Congregatio Oblatorum Sanctorum Ambrosii et Caroli, són una associació de sacerdots seculars i laics de l'arxidiòcesi de Milà.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Oblats dels Sants Ambròs i Carles · Veure més »
Otó Visconti
Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Otó Visconti · Veure més »
Papa Joan III
Joan III (Roma, ? - Roma, 13 de juliol de 574), de nom real Catelinus fou escollit papa el 17 de juliol 561.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Papa Joan III · Veure més »
Papat Reformista
Octavi Farnese, Duc de Parma. El papat va experimentar canvis importants des del 1517 fins al 1585 durant la Reforma protestant i la Contrareforma.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Papat Reformista · Veure més »
Pascalina Lehnert
La Mare Pascalina (o Pasqualina) Lehnert (Ebersberg, 25 d'agost de 1894 – Viena, 13 de novembre de 1983) va ser una monja alemanya de la Congregació de la Santa Creu (Menzingen), majordoma i assistent del Papa Pius XII, amb qui mantingué una relació durant 41 anys.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pascalina Lehnert · Veure més »
Patriarca Llatí d'Alexandria
El patriarca llatí d'Alexandria fou el cap del Patriarcat llatí d'Alexandria, designat per l'Església Catòlica Romana el 1215 durant el pontificat d'Innocenci III.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Patriarca Llatí d'Alexandria · Veure més »
Patriarca Llatí d'Antioquia
El patriarca llatí d'Antioquia fou un càrrec creat per Bohemond I d'Antioquia, rei d'Antioquia, després de la Primera Croada, per tal de representar l'Església Catòlica Romana a l'antiga jurisdicció del Patriarcat d'Antioquia (ara Patriarcat Llatí d'Antioquia).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Patriarca Llatí d'Antioquia · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Patriarcat de Venècia · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pau VI · Veure més »
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pius IV · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pius IX · Veure més »
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Pius XI · Veure més »
Primers set concilis ecumènics
Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Primers set concilis ecumènics · Veure més »
Regió eclesiàstica Llombardia
La regió eclesiàstica llombarda al territori italià La regió eclesiàstica Llombardia és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Regió eclesiàstica Llombardia · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Renato Corti
fou un bisbe catòlic italià, bisbe emèrit de Novara.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Renato Corti · Veure més »
Santa Marcel·lina
Marcel·lina (Trèveris, ca. 330/5–ca.398) fou una verge i santa cristina romana, germana d'Ambròs de Milà.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Santa Marcel·lina · Veure més »
Secretaria d'Estat de la Santa Seu
La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Secretaria d'Estat de la Santa Seu · Veure més »
Senyoriu de Milà
El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Senyoriu de Milà · Veure més »
Seprio
Seprio fou un comtat d'Itàlia que va existir des de la meitat del fins a la meitat del, quan fou unit a Milà.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Seprio · Veure més »
Silvio Antoniano
Silvio Antoniano (Roma, 31 de desembre de 1540 - 16 d'agost de 1603) fou un jurista, literat, músic, humanista, pedagog, polític, eclesiàstic, cardenal i membre destacat de la cúria romana.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Silvio Antoniano · Veure més »
Simplici (bisbe de Milà)
Simplici (en llatí Simplicianus) fou bisbe de Milà entre el 397 i el 400 o 401 dC És honorat com a sant a l'Església Catòlica Romana i a l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Simplici (bisbe de Milà) · Veure més »
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Teodosi I el Gran · Veure més »
Torriani
Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Torriani · Veure més »
Urbano Monti
Urbano Monti o Monte (Milà, Ducat de Milà, 16 d'agost de 1544 - Milà, Ducat de Milà, 15 de maig de 1613) fou un geògraf i cartògraf italià.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Urbano Monti · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat de Milà і Visconti · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbe de Milà, Arxidiòcesi de Milà, Bisbat de Milà, Bisbe de Milà, Diòcesi de Milà.
