Accés més ràpid que el navegador!
141 les relacions: Acastos, Admet, Afrodita, Alcínous (rei), Amazones (mitologia), Amfíon, Amfiarau, Anafi, Anceu (fill de Licurg), Antianira (nimfa), Apol·lo, Apol·lodor d'Atenes, Apol·loni de Rodes, Apsirt, Argo, Argonautica Orphica, Argonàutiques, Argos (fill de Frixos), Argos (mestre d'aixa), Arquetip, Ascàlaf (fill d'Ares), Asclepi, Asterió (argonauta), Atalanta (filla de Iasos), Atena, Augies (fill d'Hèlios), Autòlic (fill d'Hermes), Ídmon (fill d'Apol·lo), Íficle, Ífit (fill d'Èurit), Èson, Àctor de Fòcida, Àmic, Bèbrices (Pont), Butes l'argonauta, Cantos d'Eubea, Caucas, Càlais, Cíclades, Cízic (heroi), Còlquida, Cefeu (fill d'Àleu), Ceneu, Cios, Circe, Corfú, Coronos, Creta, Danubi, Delfos (ciutat), ..., Diodor de Sicília, Dioscurs, Dolíons, Eetes, Egina, Equíon (fill d'Hermes), Ergí (mitologia), Escil·la i Caribdis, Estàfil, Etàlides, Eufem (fill de Posidó), Eumel de Corint, Euríal (fill de Mecisteu), Eurípides, Euridamant, Faler d'Atenes, Feacis, Filoctetes, Fineu (pare de Pandíon), Gai Juli Higí, Gai Valeri Flac (escriptor), Guerra de Troia, Hades, Harpia, Hèlios, Hèracles, Hefest, Hera, Hesíode, Hilas, Hipsípile, Homer, Idas, Iolcos, Jàson, Laertes, Líbia, Lemnos, Licos (fill de Dàscil), Linceu (mitologia), Mar Adriàtica, Mar Negra, Mariandins, Mètopa, Mísia (regió), Medea, Melamp, Melèagre, Minos, Mitologia grega, Monòpter (temple), Mopsos (fill d'Àmpix), Naupli (fill de Clitoneu), Nimfa, Odissea, Oileu, Oracle, Oracle de Dodona, Orfeu, Orfisme, Palèmon (fill d'Ètol), Pàgases, Pèlias, Pèlion, Píndar, Peant, Peleu, Penèleos, Periclimen (fill de Neleu), Polifem (fill d'Èlat), Posidó, Pseudo-Apol·lodor, Riu Fasis, Samotràcia, Sifnos, Sirena, Talos, Tebes (Grècia), Telamó, Teogonia, Teseu, Tessàlia, Tetis (filla de Gea), Tideu, Tifis, Tràcia, Tritó (mitologia), Velló d'or, William Smith (lexicògraf), Zetes, Zeus. Ampliar l'índex (91 més) »
Acastos
Segons la mitologia grega, Acastos o Acast (en Ἄκαστος) va ser el fill de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia (de vegades es diu que de Filòmaca).
Nou!!: Argonautes і Acastos · Veure més »
Admet
Hèracles torna Alcestis a Admet Admet (Admetus) va ser un mític rei de Feres, fill de Feres (rei tessali) i de Periclímene.
Nou!!: Argonautes і Admet · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Argonautes і Afrodita · Veure més »
Alcínous (rei)
A la mitologia grega, Alcínous (en grec Ἀλκίνοος Alkínoös, 'ment poderosa') va ser rei dels feacis, fill de Fèax (o de Nausítous, segons altres).
Nou!!: Argonautes і Alcínous (rei) · Veure més »
Amazones (mitologia)
-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.
Nou!!: Argonautes і Amazones (mitologia) · Veure més »
Amfíon
Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.
Nou!!: Argonautes і Amfíon · Veure més »
Amfiarau
En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.
Nou!!: Argonautes і Amfiarau · Veure més »
Anafi
Anafi (Ανάφη) o Ànafe (Ἀνάφη) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Argonautes і Anafi · Veure més »
Anceu (fill de Licurg)
Segons la mitologia grega, Anceu (Ἀγκαῖος) va ser un heroi, fill de Licurg (o de Posidó) i d'Astipalea.
Nou!!: Argonautes і Anceu (fill de Licurg) · Veure més »
Antianira (nimfa)
Segons la mitologia grega, Antianira (llatí Antianeira, grec Ἀντιάνειρα) va ser una nimfa, amant d'Apol·lo amb qui segons unes versions hauria tingut el fill, Ídmon, un dels argonautes a qui son pare va donar la capacitat de vaticinar.
Nou!!: Argonautes і Antianira (nimfa) · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Argonautes і Apol·lo · Veure més »
Apol·lodor d'Atenes
Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.
Nou!!: Argonautes і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »
Apol·loni de Rodes
Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.
Nou!!: Argonautes і Apol·loni de Rodes · Veure més »
Apsirt
Segons la mitologia grega, Apsirt (en grec antic Ἄψυρτος) va ser un príncep de la Còlquida, fill d'Eetes i d'Idia.
Nou!!: Argonautes і Apsirt · Veure més »
Argo
Segons la mitologia grega, Argo (Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or.
Nou!!: Argonautes і Argo · Veure més »
Argonautica Orphica
Argonautica Orphica (plural), en grec Ὀρφέως Ἀργοναυτικά, és el títol d'un poema èpic de 1376 hexàmetres escrit en grec antic.
Nou!!: Argonautes і Argonautica Orphica · Veure més »
Argonàutiques
Construcció de la nau Argo. Les Argonàutiques és l'obra més important d'Apol·loni Rodi.
Nou!!: Argonautes і Argonàutiques · Veure més »
Argos (fill de Frixos)
D'acord amb la mitologia grega, Argos (Ἄργος) va ser un heroi fill de Frixos i de Calcíope.
Nou!!: Argonautes і Argos (fill de Frixos) · Veure més »
Argos (mestre d'aixa)
D'acord amb la mitologia grega, Argos (Ἄργος) és l'heroi epònim del vaixell Argo.
Nou!!: Argonautes і Argos (mestre d'aixa) · Veure més »
Arquetip
La noia verge és un exemple d'arquetip Un arquetip o arquetipus és l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquest.
Nou!!: Argonautes і Arquetip · Veure més »
Ascàlaf (fill d'Ares)
D'acord amb la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Ἀσκάλαφος) va ser un heroi, fill d'Ares i d'Astíoque, filla d'Àctor.
Nou!!: Argonautes і Ascàlaf (fill d'Ares) · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Argonautes і Asclepi · Veure més »
Asterió (argonauta)
Asterió o Asteri (en grec antic Άστέριος o Ἀστερίων "estrellat" o relatiu a les estrelles") va ser, segons la mitologia grega, un heroi nascut a la ciutat de Pel·lene, fill d'Antígona, la filla de Feres.
Nou!!: Argonautes і Asterió (argonauta) · Veure més »
Atalanta (filla de Iasos)
s). Segons la mitologia grega, Atalanta (Ἀταλάντα) fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).
Nou!!: Argonautes і Atalanta (filla de Iasos) · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Argonautes і Atena · Veure més »
Augies (fill d'Hèlios)
Hèracles desviant el riu per netejar els estables d'Augies Segons la mitologia grega, Augies o Augias (en Αὐγείας, Augèias) fou un fill d'Hèlios i rei de l'Èlida.
Nou!!: Argonautes і Augies (fill d'Hèlios) · Veure més »
Autòlic (fill d'Hermes)
Segons la mitologia grega, Autòlic (en grec antic Αὐτόλυκος, i en llatí Autolycus) va ser un heroi, fill d'Hermes i de Quíone, o també d'Estilbe, filla d'Eòsfor.
Nou!!: Argonautes і Autòlic (fill d'Hermes) · Veure més »
Ídmon (fill d'Apol·lo)
Ídmon (grec antic Ἴδμων) va ser, en mitologia grega un argonauta i endeví, l'encarregat d'interpretar els presagis de l'expedició.
Nou!!: Argonautes і Ídmon (fill d'Apol·lo) · Veure més »
Íficle
Segons la mitologia grega, Íficle (en grec antic Ἴφικλος, Ífiklos) fou un heroi, fill de Fílac, rei de Ptiòtida, i de Clímene.
Nou!!: Argonautes і Íficle · Veure més »
Ífit (fill d'Èurit)
Ífit i Íole. Museu del Louvre E635 n3 D'acord amb la mitologia grega, Ífit (en grec antic Ἴφιτος, Ífitos), fou un heroi, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.
Nou!!: Argonautes і Ífit (fill d'Èurit) · Veure més »
Èson
Segons la mitologia grega, Èson (en grec antic Αἴσων) va ser un rei de Iolcos, fill de Creteu i de Tiro.
Nou!!: Argonautes і Èson · Veure més »
Àctor de Fòcida
Àctor, (en grec antic Ἄκτωρ), va ser un fill d'Hipas, nascut a la Fòcida.
Nou!!: Argonautes і Àctor de Fòcida · Veure més »
Àmic
Àmic encadenat pels argonautes Àmic (en grec antic Ἄμυκος "el que dessagna"), va ser, segons la mitologia grega, un gegant fill de Posidó.
Nou!!: Argonautes і Àmic · Veure més »
Bèbrices (Pont)
Els bèbrices o bebrics (en llatí Bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren una nació del Pont.
Nou!!: Argonautes і Bèbrices (Pont) · Veure més »
Butes l'argonauta
Butes (Βούτης) és un personatge àtic de la mitologia grega, fill de Teleont, que fou un dels membre de l'expedició dels argonautes.
Nou!!: Argonautes і Butes l'argonauta · Veure més »
Cantos d'Eubea
Segons la mitologia grega, Cantos (Κάνθος) va ser un heroi natural de l'illa d'Eubea, fill de Canet i net d'Abant.
Nou!!: Argonautes і Cantos d'Eubea · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Argonautes і Caucas · Veure més »
Càlais
Els Borèades lliuren Fineu de les Harpies. Louvre G364 Càlais (en grec antic Κάλαϊς "el que bufa suaument"), va ser, segons la mitologia grega, un dels Borèades, fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.
Nou!!: Argonautes і Càlais · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Argonautes і Cíclades · Veure més »
Cízic (heroi)
Cízic (en grec antic Κύζικος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi de la Propòntida, a la costa asiàtica.
Nou!!: Argonautes і Cízic (heroi) · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Argonautes і Còlquida · Veure més »
Cefeu (fill d'Àleu)
Cefeu (en grec antic Κηφεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Àleu i de Neera.
Nou!!: Argonautes і Cefeu (fill d'Àleu) · Veure més »
Ceneu
Krauss - Posidó i Cenis Ceneu (Kainéus) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.
Nou!!: Argonautes і Ceneu · Veure més »
Cios
Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).
Nou!!: Argonautes і Cios · Veure més »
Circe
Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.
Nou!!: Argonautes і Circe · Veure més »
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Nou!!: Argonautes і Corfú · Veure més »
Coronos
Segons la mitologia grega, Coronos o Coró (Kórōnos) va ser un heroi grec d'origen làpita, fill de Ceneu.
Nou!!: Argonautes і Coronos · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Argonautes і Creta · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Argonautes і Danubi · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Argonautes і Delfos (ciutat) · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Argonautes і Diodor de Sicília · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Argonautes і Dioscurs · Veure més »
Dolíons
Els dolíons (en Δολίονες) eren un poble de la mitologia grega que vivia entorn de la ciutat de Cízic, per on passaren els argonautes.
Nou!!: Argonautes і Dolíons · Veure més »
Eetes
Jàson rebut pel Rei Eetes Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.
Nou!!: Argonautes і Eetes · Veure més »
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Argonautes і Egina · Veure més »
Equíon (fill d'Hermes)
Segons la mitologia grega, Equíon (en grec antic Έχίων), va ser un heroi, fill d'Hermes i d'Antianira.
Nou!!: Argonautes і Equíon (fill d'Hermes) · Veure més »
Ergí (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, Ergí (en grec antic Έργίνος) va ser rei dels minies d'Orcomen, fill de Climen.
Nou!!: Argonautes і Ergí (mitologia) · Veure més »
Escil·la i Caribdis
''Odisseu entre Escil·la i Caribdis'', de Johann Heinrich Füssli. En la mitologia grega, Escil·la i Caribdis eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.
Nou!!: Argonautes і Escil·la i Caribdis · Veure més »
Estàfil
Estàfil (en grec antic Στάφυλος Stafilos "el Raïm"), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, nascut de Dionís i d'Ariadna, després que Teseu l'abandonés a Naxos, encara que hi ha una tradició que el fa fill del mateix Teseu.
Nou!!: Argonautes і Estàfil · Veure més »
Etàlides
Etàlides (en grec antic Αἰθαλίδης), va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Hermes i d'Eupolèmia, filla de Mirmídon.
Nou!!: Argonautes і Etàlides · Veure més »
Eufem (fill de Posidó)
D'acord amb la mitologia grega, Eufem (en grec antic Εύφημος), va ser un heroi, fill de Posidó i de la nimfa Europa, filla de Tici.
Nou!!: Argonautes і Eufem (fill de Posidó) · Veure més »
Eumel de Corint
Eumel de Corint (Eumelus), fill d'Amfilit, fou un poeta èpic grec, membre de la família reial dels Baquíades, que va florir vers la 5a Olimpíada a mitjan segle VIII aC.
Nou!!: Argonautes і Eumel de Corint · Veure més »
Euríal (fill de Mecisteu)
Euríal (en grec antic Εὐρύαλος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Mecisteu que participà en l'expedició dels argonautes.
Nou!!: Argonautes і Euríal (fill de Mecisteu) · Veure més »
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Nou!!: Argonautes і Eurípides · Veure més »
Euridamant
Euridamant (en grec antic Έυρίδαμας), va ser segons la mitologia grega un heroi fill d'Iros i Demonassa.
Nou!!: Argonautes і Euridamant · Veure més »
Faler d'Atenes
Faler (en grec antic Φάληρος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi atenès, epònim del port de Falèron, al Pireu.
Nou!!: Argonautes і Faler d'Atenes · Veure més »
Feacis
Corfú Els feacis (Φαίακες) foren un poble mític de l'illa d'Esquèria (probablement l'actual Corfú).
Nou!!: Argonautes і Feacis · Veure més »
Filoctetes
Representació de Filoctetes en un gerro (Museu del Louvre). Filoctetes (en grec antic Φιλοκτήτης) va ser un heroi grec, fill de Peant i de Demonassa (o de Metone).
Nou!!: Argonautes і Filoctetes · Veure més »
Fineu (pare de Pandíon)
Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.
Nou!!: Argonautes і Fineu (pare de Pandíon) · Veure més »
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Nou!!: Argonautes і Gai Juli Higí · Veure més »
Gai Valeri Flac (escriptor)
Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un escriptor romà del.
Nou!!: Argonautes і Gai Valeri Flac (escriptor) · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Argonautes і Guerra de Troia · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Argonautes і Hades · Veure més »
Harpia
Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.
Nou!!: Argonautes і Harpia · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Argonautes і Hèlios · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Argonautes і Hèracles · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Argonautes і Hefest · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Argonautes і Hera · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Argonautes і Hesíode · Veure més »
Hilas
s. Hilas (en grec antic Ὕλας), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tiodamant, rei dels driops, i de Menòdice.
Nou!!: Argonautes і Hilas · Veure més »
Hipsípile
Hipsípile salva a Toant Segons la mitologia grega, Hipsípile (en grec antic Ὑψιπύλη), fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.
Nou!!: Argonautes і Hipsípile · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Argonautes і Homer · Veure més »
Idas
Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.
Nou!!: Argonautes і Idas · Veure més »
Iolcos
Iolcos (Iolcus) era una antiga ciutat de Magnèsia (Tessàlia) situada a la punta inicial del golf de Pàgases, al peu del Mont Pèlion.
Nou!!: Argonautes і Iolcos · Veure més »
Jàson
Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.
Nou!!: Argonautes і Jàson · Veure més »
Laertes
Penèlope, Laertes i Telèmac BnF Laertes (el grec antic Λαέρτης), segons la mitologia grega, va ser rei d'Ítaca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa.
Nou!!: Argonautes і Laertes · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Argonautes і Líbia · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: Argonautes і Lemnos · Veure més »
Licos (fill de Dàscil)
Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), va ser un rei dels mariandins, a Bitínia, fill de Dàscil, i net de Tàntal.
Nou!!: Argonautes і Licos (fill de Dàscil) · Veure més »
Linceu (mitologia)
Linceu (Lynceus) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.
Nou!!: Argonautes і Linceu (mitologia) · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Argonautes і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Argonautes і Mar Negra · Veure més »
Mariandins
Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.
Nou!!: Argonautes і Mariandins · Veure més »
Mètopa
Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.
Nou!!: Argonautes і Mètopa · Veure més »
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Nou!!: Argonautes і Mísia (regió) · Veure més »
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Nou!!: Argonautes і Medea · Veure més »
Melamp
Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melámpos) "l'home dels peus negres", a causa, segons s'explicava, que en el moment de néixer la seva mare el va posar a l'ombra, però no es va adonar que els peus li havien quedat al sol, va ser un endeví, fill d'Amitàon i d'Idòmene.
Nou!!: Argonautes і Melamp · Veure més »
Melèagre
XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.
Nou!!: Argonautes і Melèagre · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Argonautes і Minos · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Argonautes і Mitologia grega · Veure més »
Monòpter (temple)
En arquitectura, un temple monòpter (del grec antic: ὁ μονόπτερος, «d'una sola ala»; derivat de μόνος, «únic» i τὸ πτερόν, «ala») és una edificació senzilla constituïda per una columnata circular que suporta un sostre sense cap mur.
Nou!!: Argonautes і Monòpter (temple) · Veure més »
Mopsos (fill d'Àmpix)
Segons la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví del poble dels làpites, fill d'Àmpix i de Cloris i net de Pèlias.
Nou!!: Argonautes і Mopsos (fill d'Àmpix) · Veure més »
Naupli (fill de Clitoneu)
Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος) fou un heroi, fill de Clitoneu.
Nou!!: Argonautes і Naupli (fill de Clitoneu) · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Argonautes і Nimfa · Veure més »
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Nou!!: Argonautes і Odissea · Veure més »
Oileu
Segons la mitologia grega, Oileu (en grec antic Ὂιλεύς) va ser un rei de la ciutat d'Opunt, fill d'Hodèdoc i de Laònome.
Nou!!: Argonautes і Oileu · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Argonautes і Oracle · Veure més »
Oracle de Dodona
Loracle de Dodona era un oracle de Zeus a Dodona a l'Epir, que feia la revelació per mitjà dels sorolls del vent.
Nou!!: Argonautes і Oracle de Dodona · Veure més »
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Nou!!: Argonautes і Orfeu · Veure més »
Orfisme
Orfeu toca la lira entre els tracis Lorfisme (en grec antic Ὀρφικά 'orfiká') va ser un moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia, que es remunta almenys al o. La seva fundació es va atribuir al mític poeta i músic Orfeu (fill de la musa Cal·líope), que en els seus himnes (Himnes òrfics) narra el nucli mític de la creença.
Nou!!: Argonautes і Orfisme · Veure més »
Palèmon (fill d'Ètol)
Segons la mitologia grega, Palèmon (en grec antic Παλαίμων, Palaimon, "el Lluitador"), va ser un heroi, fill d'Etol, rei de l'Èlida (o també d'Hefest).
Nou!!: Argonautes і Palèmon (fill d'Ètol) · Veure més »
Pàgases
Pàgases (en llatí Pagasae, en grec antic Παγασαί Pagasai) era una ciutat de Magnèsia a Tessàlia situada al nord del golf Pagàsic (Παγασητικὸς κόλπος, Pagasaeus Sinus).
Nou!!: Argonautes і Pàgases · Veure més »
Pèlias
''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).
Nou!!: Argonautes і Pèlias · Veure més »
Pèlion
El mont Pèlion (en grec modern Πήλιο, Pílio; en Pḗlion) és una muntanya de Grècia situada al sud-est de la Tessàlia.
Nou!!: Argonautes і Pèlion · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Argonautes і Píndar · Veure més »
Peant
Segons la mitologia grega, Peant (en grec antic Ποίας, Poias) fou un heroi, fill de Tàumac, cabdill de Magnèsia.
Nou!!: Argonautes і Peant · Veure més »
Peleu
'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.
Nou!!: Argonautes і Peleu · Veure més »
Penèleos
Penèleos (en grec antic Πηνέλεως), va ser, segons la mitologia grega, un heroi beoci que figura entre els pretendents d'Helena.
Nou!!: Argonautes і Penèleos · Veure més »
Periclimen (fill de Neleu)
D'acord amb la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος, Periclímenos), va ser un heroi grec, fill de Neleu i de Cloris.
Nou!!: Argonautes і Periclimen (fill de Neleu) · Veure més »
Polifem (fill d'Èlat)
Polifem (en grec antic Πολύφημος), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites, i d'Higia.
Nou!!: Argonautes і Polifem (fill d'Èlat) · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Argonautes і Posidó · Veure més »
Pseudo-Apol·lodor
Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.
Nou!!: Argonautes і Pseudo-Apol·lodor · Veure més »
Riu Fasis
Fasis (Phasis) fou un riu navegable de la Còlquida.
Nou!!: Argonautes і Riu Fasis · Veure més »
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Nou!!: Argonautes і Samotràcia · Veure més »
Sifnos
Sifnos (en Σίφνος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada al sud-est de Sèrifos i al nord-est de Melos.
Nou!!: Argonautes і Sifnos · Veure més »
Sirena
Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.
Nou!!: Argonautes і Sirena · Veure més »
Talos
Talos representat en una moneda En la mitologia grega, Talos (en grec antic Τάλως), era un gegant de bronze forjat per Hefest i obsequiat a Minos perquè custodiés les costes de Creta.
Nou!!: Argonautes і Talos · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Argonautes і Tebes (Grècia) · Veure més »
Telamó
Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).
Nou!!: Argonautes і Telamó · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Argonautes і Teogonia · Veure més »
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Nou!!: Argonautes і Teseu · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Argonautes і Tessàlia · Veure més »
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Nou!!: Argonautes і Tetis (filla de Gea) · Veure més »
Tideu
Segons la mitologia grega, Tideu (en grec antic Τυδεύς), va ser un heroi, fill d'Eneu i de Peribea.
Nou!!: Argonautes і Tideu · Veure més »
Tifis
Argos Tifis (Τίφυς) va ser, segons la mitologia grega, el primer timoner de la nau Argo, que transportà els argonautes.
Nou!!: Argonautes і Tifis · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Argonautes і Tràcia · Veure més »
Tritó (mitologia)
Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.
Nou!!: Argonautes і Tritó (mitologia) · Veure més »
Velló d'or
vermell de la Pulla, c. 340-330 aC En la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).
Nou!!: Argonautes і Velló d'or · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Argonautes і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
Zetes
Càlais i Zetes lliuren Fineu de les Harpies En la mitologia grega, Zetes (en grec antic Ζήτης, "el que bufa fort"), era un fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.
Nou!!: Argonautes і Zetes · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Argonautes і Zeus · Veure més »
