Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

583 les relacions: A Buerda, A escampar la boira, Aísa, Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix, Abena, Abizanda, Abraham Abu-l-Afiya, Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Acadèmia de l'Aragonès, Aceret, Adam (nom), Agüero, Agnès (prenom), Albalat de Cinca, Albero Alto, Albero Bajo, Albert (pel·lícula), Alberto Gracia Trell, Alberuela de Laliena, Alberuela de Tubo, Alcalá d'o Bispe, Alcanyís, Alcoleja (Osca), Alconchel de Ariza, Aler (Baixa Ribagorça), Alerre, Alfabet llatí, Alfajarín, Alfondeguilla, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Almogàver, Almudèver, Alquèssar, Alt Aragó, Alta Ribagorça (comarca històrica), Alwin Kuhn, Ana Francisca Abarca de Bolea, Ana Tena Puy, Ancils, Angüés, Aniñón, Ansó, Antilló, Antonio Artero Coduras, Apertium, Ara Repúbliques, Arabisme, Aragó, Aragó, Aragó!, ..., Aragón TV, Aragüés del Port, Aragonès ansotà, Aragonès baix-ribagorçà, Aragonès belsetà, Aragonès bergotès, Aragonès central, Aragonès d'Aragüés, Aragonès de la Vall de l'Ebre, Aragonès estadellà, Aragonès medieval, Aragonès meridional, Aragonès occidental, Aragonès oriental, Aragonès panticut, Aragonès tensí, Aragonés, Aragonesos, AraInfo, Aranès, Ardisa, Argavieso, Arguis, Ariza, Arròs, Arredol, Artur Quintana i Font, As Penyas de Riglos, Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill, Atzeroler, Au d'astí!, Avosca, Ayerbe, Azara, Azlor, Ánchel Conte Cazcarro, Óscar Latas Alegre, Éssera, Bagüés, Bailo, Baix Cinca (comarca històrica), Banastás, Barbastre, Barbués, Barbunyals, Barranc de Carrasquer, Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia, Batalla d'Alcoraç, Bárcabo, Benasc, Benasquès, Berbegal, Bernat (prenom), Bernat Desclot, Bestué, Bibils, Bielsa, Bierge, Biescas, Binacet, Bissaürri, Bizién, Blecua-Torres, Boltanya, Borau, Broto, Buisan, Butlla de Luci III, Cabdet, Calassanç (Osca), Calataiud, Caldearenas, Campo (Ribagorça), Canal de Berdún, Cancelleria Reial, Canfranc, Canyó d'Añisclo, Capítol de cort, Capdesaso, Capella (Ribagorça), Carmen Castán Saura, Carmina Paraíso Santolaria, Carnaval de Bielsa, Carrasquer, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Casbas de Huesca, Casp, Castarllenes, Castejón de Monegros, Castejón de Sobrarbe, Castejón de Valdejasa, Castejón del Puente, Castell de Fontova, Castell de l'Abizanda, Castell de Loarre, Castell de Montaragó, Castellà aragonès, Castellà del País Basc Sud, Castellà del País Valencià, Castellflorit, Castellseràs, Castiello de Jaca, Castillazuelo, Catalans, Català a l'Aragó, Català a la Regió de Múrcia, Català antic, Català clàssic, Català nord-occidental, Català occidental, Català pallarès, Català ribagorçà, Català septentrional, Catxirulos de Benaguasil, Centre d'Estudis Ribagorçans, CFA, Ch, Chesús Bernal Bernal, Chimillas, Chinuabel, Chistén, Chusé Antón Santamaría Loriente, Chusé Inazio Nabarro, Chusé Lera Alsina, Chusé María Satué Sanromán, Chusé Raul Usón, Cilindre de Marboré, Cinca, Cinca Mitjà, Claudi Martí-Salazar, Cognat, Colatxoa, Coll del Portalet, Colungo, Comarques xurres, Comunitat autònoma, Comunitat de Treball dels Pirineus, Confraria de Nostre Pare Jesús de l'Agonia i Nostra Senyora del Rosari en sos Misteris Dolorosos o del Silenci, Congrés dels Diputats, Consello d'a Fabla Aragonesa, Constantí (nom), Continu dialectal, Corona d'Aragó, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Cotiella, Crònica de Morea, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Decrets de Nova Planta, Derbi arlequinat, Desideri Lombarte i Arrufat, Dialecte, Dialectes de l'aragonès, Dialectes del català, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Diccionario de voces aragonesas, precedido de una introducción filológico-histórica, Diccionario dialectal del Valle de Hecho, Diner (moneda), Diputació General d'Aragó, Dolores Serrat Moré, Ducat d'Híxar, Dupond i Dupont, Ebre, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna de Catalunya, Editorial La Galera, Eduardo Vicente de Vera, Eixea, El Campell, El Frago, El informal, El Petit Príncep, El Pueyo de Jaca, Elena Gusano Galindo, Enrique Bunbury, Eressué, Escaig, Escarrilla, Escut i bandera d'Albalat de Cinca, Escut i bandera d'Albalat de l'Arcebispe, Espanya, Espanyolisme, Espanyols, Esquerra Unida d'Aragó, Establiments de Jaca, Estada, Estadella (Aragó), Estado Aragonés, Estricalla, Eurocom, Europa, Fago, Falcó sacre, Fanlo, Favara de Matarranya, Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental, Ferran (nom), Ferran d'Aunés, Fiscal (Aragó), Fogatge, Fonts (Osca), Forat d'Aigualluts, Francesc, Francho Nagore Laín, Francisco García Fajer, Fuencalderas, Fuendetodos, Furs de Jaca, Furs de Terol, Gabriel (nom), Gaita de boto, Garcia Ramires, Gaspar Lax, Gavàs (Bissaürri), Gúdar-Javalambre, Güel, Geografia d'Europa, Geolecte, Gerhard Rohlfs, Gia, Gitanos, Gitanos catalans de França, Graus, Grausí, Guadalop, Gualberto Fabricio de Vagad, Hailey Dunham, Híjar, Història de la Franja de Ponent, Història de La Rioja, Història de la televisió en català, Història del cinema català, Història dels gitanos, Historiografia, Hoz de Jaca, Hoz y Costean, Huerto, Huesa del Común, Ibieca, Igriés, Ilche, Independentisme aragonès, Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles, Intel·ligibilitat mútua, Isard pirinenc, Isàvena, ISO 639-1, Italià, Ixo Rai!, Jasa, Jaume Cela i Ollé, Jaume el Conqueridor, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Javierregay, Jánovas, Jean-Joseph Saroïhandy, Jesús Moncada i Estruga, Joan, Joan de l'Ós, Joan el Caçador, Joaquim Manuel de Moner i de Siscar, Johan Ferrández d'Heredia, Jordi, Jorge Pueyo Sanz, Josa (Aragó), José Antonio Saura Rami, José Luis Aliaga Jiménez, José María Mur Bernad, Josep Giner i Marco, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Martines Peres, Juan Dolz del Castellar, Juan Miguel Gutiérrez Márquez, Jusepe Leonardo, Kase-O, L'Aïnsa, L'Almúnia de Sant Joan, L'Espunya, La Almolda, La Bullonera, La Chuvera, La Foradada del Toscar, La Fova, La Perdiguera (Aragó), La Pobla de Castre, La Rioja, La Sotonera, La Vall de Lierp, Laluenga, Lascellas-Ponzano, Latin-1, L·L, Les joies de la Castafiore, LibreOffice, Literatura aragonesa, Literatura catalana, Llaguarres, Llapis, Llei de llengües d'Aragó (2009), Llei de llengües d'Aragó (2013), Llengües d'Aragó, Llengües d'Espanya, Llengües d'Europa, Llengües de la Unió Europea, Llengües gal·loibèriques, Llengües gal·loromàniques, Llengües iberoromàniques, Llengües italooccidentals, Llengües itàliques, Llengües occitanoromàniques, Llengües romàniques, Llengües Vives, Llengua administrativa, Llengua minoritzada, Llengua pròpia, Lliri (Castilló de Sos), Llista d'acadèmies de la llengua, Llista de codis SIL, Llista de cornamuses, Llista de llengües del món, Llista de primeres òperes, Llista de vocabulari alguerès, Llista dels llibres originals en català més traduïts, Llitera (comarca històrica), Llorenç (nom), Lo Grau, Loarre, Lobera d'Onsella, Longás, Lopinyén-Ortiella, Loporzano, Los Draps, Lurte, Mallacán, Manuel Alvar López, Manuel Bayo Marín, María Pilar Benítez Marco, Marcelino Iglesias Ricou, Mariano de Cavia, Marines (Camp de Túria), Massís del Mont Perdut, Matarranya (comarca històrica), Móra de Rubiols, Merli, Mestral, Mianos, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Moncayo, Monestir de Sant Joan de la Penya, Monflorite-Lascasas, Monreal del Campo, Mont Perdut, Montalbán (Aragó), Montsó, Morillo de Galligo, Morrano, Mossàrab, Mostassaf, Muhàmmad (nom), Murcià, Nacionalisme aragonès, Napolità, Naval, Navarrès (dialecte), Navarrès-aragonès, Noguero, Noms de la ciutat de Mallorca, Normes del Puig, Noto, Novals, Nueno, Ny, O Pueyo d'Araguás, Occità, Occità cispirinenc, Olvena, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Ordinals dels reis d'Aragó, Os Corrals, Oseja, Palmeras en la nieve, Palo (Osca), Panticosa, Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara, Parlar de transició, Parlars ribagorçans, Partit Aragonès, Patuès, Pau Orosi, Perafita (Ribagorça), Peralta de la Sal, Peraltilla, Perarrua, Pere (nom), Pere d'Albalat, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Pertusa, Petilla de Aragón, Pic de Marboré, Pic de Mieidia d'Aussau, Piracés, Pirene, Pirineus, Plan, Política d'Aragó, Polinyino, Pozán de Vero, Premi de la Música Aragonesa per a la Millor Cançó en Llengua Autòctona Aragonesa, Premi de Relats Luis del Val, Premi literari Vila de Siétamo, Província d'Osca, Província de Terol, Psalterium alias Laudatorium, Puértolas, Puente la Reina de Jaca, Puidemoros, Puigmoreno, Puiol, Punt volat, Puyalón, Quicena, Rafael Gastón Burillo, Rafel Vidaller Tricas, Ramon Sistac i Vicén, Refugi de Fauna Silvestre de la Llacuna de Sariñena, Regne d'Aragó, Regne de Montsó, Regne de Navarra, Reial Monestir de Sant Victorià, Ribagorça (comarca històrica), Ricardo Mur Saura, Riguala, Riojà precastellà, Riu Ijuez, Riu Isàvena, Robres, Rock en aragonès, Rolde, Rolde Choben, Roncesvalls, Ryan Furness, Salas Altas, Salas Bajas, Salillas, Sallent de Gállego, Salvatierra de Esca, Samianigo, San Chuan de Plan, Sança d'Aragó, Sangarrén, Sant Esteve de Llitera, Sant Martí d'Estet, Santa Cilia, Santa Creu de la Serós, Santa Llestra i Sant Quilis, Santa María de Dulcis, Santolaria de Galligo, Sanui i Alins, Saragossa, Se canta, Secastella, Segart, Seil Dera Baquo, Seira, Selva d'Oza, Senés de Alcubierre, Senyalització bilingüe, Senyoria d'Albarrasí, Serradui, Sesa, Siétamo, Signe diacrític, Silvia Cebolla Civil, Siresa, Sobrarb, Societat de Lingüística Aragonesa, Societat Espanyola per al Processament del Llenguatge Natural, Somontano de Barbastre, Suïls, Substrat basc en les llengües romàniques, Tajo, Tardienta, Tella-Sin, Terol, Terra Aragonesa, Tió de Nadal, Tierz, Toni Collada, Toponímia basca, Toponímia del País Valencià, Torla-Ordesa, Torralba d'Aragó, Torre de Marboré, Torres de Alcanadre, Torres de Barbués, Torres de Montes, Torres del Bisbe, Traducció automàtica, Tramacet, Trompa de Ribagorça, Tuc de Molières, Unió d'Aragó, Utrillas, Val d'Echo, Valdejalón, Vall de Benasc, Vall de Bielsa, Vall de Gistau, Vall de la Solana, Vall de Linars, Vathleitosa, Verd e Blu, Vidal de Canyelles, Vidal Mayor, Vilanova de Sixena, Villanúa, Villanovilla, Villena, Vinyamala, Viquipèdia en aragonès, William Dennis Elcock, Xarafull, Xavier, Xordica Editorial, Yésero, Yebra de Basa, Zésar Biec Arbués, 11 d'agost, 1967. Ampliar l'índex (533 més) » « Shrink índex

A Buerda

A Buerda (en aragonès, en castellà Labuerda i oficialment Labuerda/A Buerda) és un municipi aragonès de la província d'Osca (a 118 quilòmetres de la capital), situat a la vall del Cinca, a 569 metres d'altitud, i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і A Buerda · Veure més »

A escampar la boira

A escampar la boira és un programa d'entrevistes nocturn d'Aragón TV presentat per l'advocat Jorge Pueyo en aragonès, català i castellà amb l'objectiu de fer-ne divulgació i que, el fet de parlar-les, es vegi amb normalitat.

Nou!!: Aragonès і A escampar la boira · Veure més »

Aísa

Aísa és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Aísa · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix

Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix (?- Chinchilla de Monte-Aragón, 1146) fou un cabdill andalusí descendent d'una família d'aristòcrates muladins.

Nou!!: Aragonès і Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix · Veure més »

Abena

Abena (en aragonès Avena) és una localitat espanyola perteneixent al municipi de Jaca, a la Jacetània, Província d'Osca, Aragó, a 876 metres d'altitud.

Nou!!: Aragonès і Abena · Veure més »

Abizanda

Abizanda (en aragonès: L'Abizanda) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Abizanda · Veure més »

Abraham Abu-l-Afiya

Abraham Abu-l-Afiya o Abraham ben Samuel Abulàfia fou un cabalista aragonès (1240-1291), nascut a Saragossa i que va viure a Tudela.

Nou!!: Aragonès і Abraham Abu-l-Afiya · Veure més »

Acadèmia Aragonesa de la Llengua

L'Acadèmia Aragonesa de la Llengua (en aragonès Academia Aragonesa d'a Luenga) és una institució científica de caràcter oficial i públic, creada per la Llei 3/2013 del 9 de maig (sobre l'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó) com autoritat lingüística de l'aragonès i del català a l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Acadèmia Aragonesa de la Llengua · Veure més »

Acadèmia de l'Aragonès

L'Acadèmia de l'Aragonès (en aragonès: Academia de l'Aragonés) és una associació cultural creada per donar acompliment als acords del II Congrés de l'Aragonès el 15 de juliol de 2006, organitzat per Chuntos por L'aragonés, amb l'objectiu de ser l'autoritat lingüística de la llengua aragonesa.

Nou!!: Aragonès і Acadèmia de l'Aragonès · Veure més »

Aceret

Aceret (en aragonès i en castellà: Acered) és un municipi de la província de Saragossa, a la comunitat autònoma d'Aragó i enquadrat a la comarca de la Camp de Daroca.

Nou!!: Aragonès і Aceret · Veure més »

Adam (nom)

Adam és un nom propi masculí d'origen hebreu (en hebreu: אָדָם Adam).

Nou!!: Aragonès і Adam (nom) · Veure més »

Agüero

Agüero és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Agüero · Veure més »

Agnès (prenom)

Agnès és un prenom femení català d'origen grec antic.

Nou!!: Aragonès і Agnès (prenom) · Veure més »

Albalat de Cinca

Albalat de Cinca (en castellà i oficialment Albalate de Cinca, en aragonès Albalat de Cinca) és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Aragonès і Albalat de Cinca · Veure més »

Albero Alto

Albero Alto (en aragonès Albero d'Alto) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Albero Alto · Veure més »

Albero Bajo

Albero Bajo (en aragonès Albero Baixo) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Albero Bajo · Veure més »

Albert (pel·lícula)

Albert és una pel·lícula d'animació danesa del 2015 escrita i dirigida per Karsten Kiilerich.

Nou!!: Aragonès і Albert (pel·lícula) · Veure més »

Alberto Gracia Trell

Alberto Gracia Trell és un escriptor en aragonès nascut a Osca (1985).

Nou!!: Aragonès і Alberto Gracia Trell · Veure més »

Alberuela de Laliena

Alberuela de la Liena és una localitat de la comarca Somontano de Barbastre que pertany al municipi d'Abiego a la Província d'Osca (Espanya).

Nou!!: Aragonès і Alberuela de Laliena · Veure més »

Alberuela de Tubo

Alberuela de Tubo (en aragonès: Albargüela de Tubo) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Alberuela de Tubo · Veure més »

Alcalá d'o Bispe

Alcalá d'o Bispe (en castellà Alcalá del Obispo, oficialment Alcalá del Obispo-Alcalá d'o Bispe) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Alcalá d'o Bispe · Veure més »

Alcanyís

Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.

Nou!!: Aragonès і Alcanyís · Veure més »

Alcoleja (Osca)

Alcoleja (en aragonès: Alcoleya de Cinca i en castellà: Alcolea de Cinca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Aragonès і Alcoleja (Osca) · Veure més »

Alconchel de Ariza

Alconchel de Ariza (en aragonès: Aconchel de Fariza) és un municipi de la aragonès de la província de Saragossa, proper a Guadalajara i Sòria i situat a l'oest de la comarca de la Comunitat de Calataiud, al partit judicial de la qual depèn.

Nou!!: Aragonès і Alconchel de Ariza · Veure més »

Aler (Baixa Ribagorça)

Aler és un poble pertanyent al municipi de Benavarri, a la Baixa Ribagorça, actualment dins de la província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Aler (Baixa Ribagorça) · Veure més »

Alerre

Alerre és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Alerre · Veure més »

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Aragonès і Alfabet llatí · Veure més »

Alfajarín

Alfajarín (en aragonès Alfacharín, en castellà Alfajarín) és un municipi de l'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la Comarca de Saragossa.

Nou!!: Aragonès і Alfajarín · Veure més »

Alfondeguilla

Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Aragonès і Alfondeguilla · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Aragonès і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Aragonès і Alfons el Cast · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Aragonès і Almogàver · Veure més »

Almudèver

Almudèver (en aragonès: Almudébar, en castellà Almudévar, oficialment Almudévar-Almudébar) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Almudèver · Veure més »

Alquèssar

Alquèssar (Alquezra en aragonès, i officialment, Alquézar) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Alquèssar · Veure més »

Alt Aragó

L'Alt Aragó és la zona septentrional d'Aragó, sovint és equivalent al de província d'Osca, encara que per alguns n'és només la part pirinenca o prepirinenca.

Nou!!: Aragonès і Alt Aragó · Veure més »

Alta Ribagorça (comarca històrica)

L'Alta Ribagorça (Auta Ribagòrça en occità, Hautes Rives Gorces en francès i Alta Ribagorza en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, la part septentrional del comtat de Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Alta Ribagorça (comarca històrica) · Veure més »

Alwin Kuhn

Alwin Kuhn (Berlín, 13 de gener de 1902 — Innsbruck, 30 de juny 1968) va ser un lingüista i romanista alemany.

Nou!!: Aragonès і Alwin Kuhn · Veure més »

Ana Francisca Abarca de Bolea

Ana Francisca Abarca de Bolea y Mur (Saragossa, 19 d'abril de 1602-Casbas, Osca, c. 1685) va ser una religiosa, poetessa i escriptora espanyola.

Nou!!: Aragonès і Ana Francisca Abarca de Bolea · Veure més »

Ana Tena Puy

Ana Tena Puy (Panillo, vora Graus, Ribagorça, 1966) és una escriptora en aragonès, membre del Consello d'a Fabla Aragonesa i de l'Academia de l'Aragonés.

Nou!!: Aragonès і Ana Tena Puy · Veure més »

Ancils

Ancils (Ansils en aragonès, Anciles en castellà) és un poblet del municipi de Benasc, a la Vall de Benasc, situat a 1.123m d'altura, a l'esquerra del riu Éssera, a 1,5 km al sud de la vila de Benasc.

Nou!!: Aragonès і Ancils · Veure més »

Angüés

Angüés és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Angüés · Veure més »

Aniñón

Aninyò o Aninyón (en aragonès i Aniñón en castellà) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Comunitat de Calataiud.

Nou!!: Aragonès і Aniñón · Veure més »

Ansó

Ansó és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Ansó · Veure més »

Antilló

Antilló és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Antilló · Veure més »

Antonio Artero Coduras

Antonio Artero Coduras (Saragossa, 30 d'abril de 1936 - Madrid, 20 de novembre de 2004) va ser un director de cinema, guionista i assagista aragonès de militància llibertària.

Nou!!: Aragonès і Antonio Artero Coduras · Veure més »

Apertium

Apertium és un sistema de traducció automàtica de codi obert.

Nou!!: Aragonès і Apertium · Veure més »

Ara Repúbliques

Ara Repúbliques (en basc: Orain Errepublikak, en castellà: Ahora Repúblicas, en gallec: Agora Repúblicas, en asturià: Agora Repúbliques, en aragonès: Agora Republicas, en occità: Ara Republiques) és una aliança electoral formada per a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 per Esquerra Republicana, Euskal Herria Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec amb Oriol Junqueras com el seu candidat principal.

Nou!!: Aragonès і Ara Repúbliques · Veure més »

Arabisme

Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.

Nou!!: Aragonès і Arabisme · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Aragonès і Aragó · Veure més »

Aragó, Aragó!

'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Aragó, Aragó! · Veure més »

Aragón TV

Aragón Televisión és la marca comercial de la societat anònima pública Televisión Autonómica de Aragón, televisió pública d'Aragó que forma part de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV).

Nou!!: Aragonès і Aragón TV · Veure més »

Aragüés del Port

Aragüés del Port (en aragonès: Aragüés de lo Puerto i en castellà: Aragüés del Puerto) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Aragüés del Port · Veure més »

Aragonès ansotà

LAragonès ansotà és el dialecte de l'aragonès que es parla a la vall d'Ansó inclosos els municipis d'Ansó, Biniés i Fago.

Nou!!: Aragonès і Aragonès ansotà · Veure més »

Aragonès baix-ribagorçà

El baix-ribagorçà és la parla comarcal aragonesa que es parla als pobles de la Baixa Ribagorça entre Aguilar i Fonz. És una de les parles alt-aragoneses amb més vitalitat i també una de les més i millor conegudes, gràcies als estudis de la filòloga María Luisa Arnal Purroy, que són molt detallats en les evolucions fonètiques.

Nou!!: Aragonès і Aragonès baix-ribagorçà · Veure més »

Aragonès belsetà

Laragonès belsetà o simplement belsetà és la varietat dialectal de l'aragonès parlada a les valls de Bielsa (vall de Bielsa pròpiament dit, vall de Pineta, de Chisagüés i de Barrosa).

Nou!!: Aragonès і Aragonès belsetà · Veure més »

Aragonès bergotès

LAragonès Bergotès o simplement bergotès és la varietat dialectal de l'aragonès, dins del bloc central, parlada a la vall de Broto, al Sobrarb (Osca), això és, a les localitats de Torla, Broto, Oto, Saruisé, Aierbe de Broto, Asín, Yosa, Linás de Broto, Linars de Broto i Fragén.

Nou!!: Aragonès і Aragonès bergotès · Veure més »

Aragonès central

Laragonès central o bloc central és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el meridional) que es parla aproximadament al nord-est de l'Alt Gállego i l'oest i centre del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Aragonès central · Veure més »

Aragonès d'Aragüés

Laragonès d'Aragüés o aragüesí és una varietat de l'aragonès que es parla a Aragüés del Puerto i Jasa.

Nou!!: Aragonès і Aragonès d'Aragüés · Veure més »

Aragonès de la Vall de l'Ebre

L'Aragonès de la Vall de l'Ebre és un dialecte de l'aragonès que es parlava a la Depressió de l'Ebre d'Aragó fins que en els segles XVI i XVII principalment es va produir un procés de substitució lingüística per part del castellà, quedant lèxic residual en l'actual castellà d'Aragó que ho ha substituït.

Nou!!: Aragonès і Aragonès de la Vall de l'Ebre · Veure més »

Aragonès estadellà

L'Aragonès estadellà és la parla local aragonesa d'Estadella i d'Estada.

Nou!!: Aragonès і Aragonès estadellà · Veure més »

Aragonès medieval

L'Aragonès medieval és l'aragonès que es parlava en l'edat mitjana a la major part del Regne d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Aragonès medieval · Veure més »

Aragonès meridional

L'aragonès meridional és la variant dialectal de l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el central) que es parla aproximadament a les zones de la Foia d'Osca, Somontà de Barbastre i algunes poques localitats de les Cinc Viles, englobant per tant llocs com Fuencalderas, Ayerbe, Nocito, Osca, Avosca, Almudèver i Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Aragonès meridional · Veure més »

Aragonès occidental

L'aragonès occidental o bloc occidental és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'oriental, el central i el meridional).

Nou!!: Aragonès і Aragonès occidental · Veure més »

Aragonès oriental

L'aragonès oriental o bloc oriental és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'occidental, el central i el meridional).

Nou!!: Aragonès і Aragonès oriental · Veure més »

Aragonès panticut

L'aragonès panticut o pandicut és la forma de l'aragonès tensí parlada a la vila de Panticosa, a l'Alto Gállego que pertany al bloc central de l'aragonès.

Nou!!: Aragonès і Aragonès panticut · Veure més »

Aragonès tensí

El tensí és la varietat de l'aragonès central, pròpia de la de la Vall de Tena, a la part occidental del Pirineu aragonès.

Nou!!: Aragonès і Aragonès tensí · Veure més »

Aragonés

* Aragonès, llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Aragonés · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Aragonès і Aragonesos · Veure més »

AraInfo

AraInfo és un diari digital d'Aragó d'informació general.

Nou!!: Aragonès і AraInfo · Veure més »

Aranès

L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.

Nou!!: Aragonès і Aranès · Veure més »

Ardisa

Ardisa és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.

Nou!!: Aragonès і Ardisa · Veure més »

Argavieso

Argavieso és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Argavieso · Veure més »

Arguis

Arguis és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Arguis · Veure més »

Ariza

Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi de l'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.

Nou!!: Aragonès і Ariza · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Aragonès і Arròs · Veure més »

Arredol

Arredol («al voltant», en català), va ser un diari electrònic d'informació general en llengua aragonesa.

Nou!!: Aragonès і Arredol · Veure més »

Artur Quintana i Font

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello d'a Fabla Aragonesa, membre d'honor de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua i president d'Iniciativa Cultural de la Franja.

Nou!!: Aragonès і Artur Quintana i Font · Veure més »

As Penyas de Riglos

As Penyas de Riglos (en aragonès, Las Peñas de Riglos en castellà) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і As Penyas de Riglos · Veure més »

Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill

LAtles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill (en anglès, UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger) és un informe de la UNESCO mitjançant el qual es pretén alertar els legisladors, les comunitats de parlants i el públic en general sobre les llengües en perill i la necessitat de protegir la diversitat lingüística mundial.

Nou!!: Aragonès і Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill · Veure més »

Atzeroler

L atzeroler, atzerolera o soroller (Crataegus azarolus) és una planta amb flors del gènere Crataegus dins la família de les rosàcies.

Nou!!: Aragonès і Atzeroler · Veure més »

Au d'astí!

Au d'astí! és un grup de música punk i oi! aragonès contemporani en castellà i aragonès.

Nou!!: Aragonès і Au d'astí! · Veure més »

Avosca

Avosca (en aragonès: Adauesca i en castellà: Adahuesca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Avosca · Veure més »

Ayerbe

Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Ayerbe · Veure més »

Azara

Azara és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Azara · Veure més »

Azlor

Aflor (en castellà: Azlor) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Azlor · Veure més »

Ánchel Conte Cazcarro

Ánchel Conte Cazcarro (Alcolea de Cinca, 1942 - Almeria, 22 de novembre de 2023) fou un escriptor en aragonès.

Nou!!: Aragonès і Ánchel Conte Cazcarro · Veure més »

Óscar Latas Alegre

Óscar Latas Alegre (Sabiñánigo, 1968) és un escriptor en aragonès.

Nou!!: Aragonès і Óscar Latas Alegre · Veure més »

Éssera

Riu Éssera L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.

Nou!!: Aragonès і Éssera · Veure més »

Bagüés

Bagüés és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.

Nou!!: Aragonès і Bagüés · Veure més »

Bailo

Bailo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Bailo · Veure més »

Baix Cinca (comarca històrica)

El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.

Nou!!: Aragonès і Baix Cinca (comarca històrica) · Veure més »

Banastás

Banastás (en castellà Banastás, oficialment Banastás-Banastars) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Banastás · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Barbastre · Veure més »

Barbués

Barbués és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Barbués · Veure més »

Barbunyals

Barbunyals (en castellà: Barbuñales) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Barbunyals · Veure més »

Barranc de Carrasquer

Barranc i la Pobla de Roda La conca hidrogràfica de l'Isàvena i els nuclis i municipis que abraça El barranc de Carrasquer (Congrusto en aragonès) és un afluent del riu Isàvena, situat en el municipi d'Isàvena, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Barranc de Carrasquer · Veure més »

Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia

fou un religiós i polític aragonès que, entre altres alts càrrecs, ostentà els d'arquebisbe de València i de Tarragona.

Nou!!: Aragonès і Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia · Veure més »

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Aragonès і Batalla d'Alcoraç · Veure més »

Bárcabo

Barcabo (en castellà: Bárcabo) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Bárcabo · Veure més »

Benasc

Benasc (en castellà, Benasque; en benasquès, Benás) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça que dona nom a la vall on se situa i la llengua de transició que s'hi parla, el benasquès.

Nou!!: Aragonès і Benasc · Veure més »

Benasquès

El benasquès o benasqués és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Benasquès · Veure més »

Berbegal

Berbegal és un municipi de la comarca del Somontano de Barbastre de la província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Berbegal · Veure més »

Bernat (prenom)

Bernat és un prenom masculí català.

Nou!!: Aragonès і Bernat (prenom) · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Aragonès і Bernat Desclot · Veure més »

Bestué

Església de Bestué consagrada a Sant Pere Bestué és un poble del Pirineu aragonès que pertany al municipi de Pórtoles, a la comarca del Sobrarb (província d'Osca).

Nou!!: Aragonès і Bestué · Veure més »

Bibils

Bibils o "Bivils" (Bebils en aragonès, Bibiles en castellà) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça (província d'Osca).

Nou!!: Aragonès і Bibils · Veure més »

Bielsa

Bielsa o Belsa (tradicionalment) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Bielsa · Veure més »

Bierge

Bierge (Biarche en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Bierge · Veure més »

Biescas

Biescas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego, al nord de Sabiñánigo, l’oest de Yésero i al sud de Panticosa.

Nou!!: Aragonès і Biescas · Veure més »

Binacet

Binacet (en aragonès Binazet, en castellà i oficialment Binaced) és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Aragonès і Binacet · Veure més »

Bissaürri

Bissaürri (Bisagorri en aragonès i Bisaurri en castellà) és un municipi de l'Aragó que es troba a la comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Bissaürri · Veure més »

Bizién

Bizién (en castellà Vicién, oficialment Vicién-Bizién) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Bizién · Veure més »

Blecua-Torres

Blecua-Torres (en castellà: Blecua y Torres) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Blecua-Torres · Veure més »

Boltanya

Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Boltanya · Veure més »

Borau

Borau és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Borau · Veure més »

Broto

Broto és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Broto · Veure més »

Buisan

Buisan és un poble aragonès del municipi de Fanlo, a la comarca del Sobrarb, província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Buisan · Veure més »

Butlla de Luci III

La Butlla de Luci III és un butlla promulgada pel Sant Pare Luci III el 1182 que confirma la patrimonialitat de les esglésies de Calataiud i la Comunitat de Calataiud d'acord amb el que estableix el rei Alfons I d'Aragó en els Furs de Calataiud.

Nou!!: Aragonès і Butlla de Luci III · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Aragonès і Cabdet · Veure més »

Calassanç (Osca)

Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).

Nou!!: Aragonès і Calassanç (Osca) · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Aragonès і Calataiud · Veure més »

Caldearenas

Candarenas (en castellà: Caldearenas) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragonès і Caldearenas · Veure més »

Campo (Ribagorça)

Campo és un municipi de la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Campo (Ribagorça) · Veure més »

Canal de Berdún

Canal de Berdún (A Canal de Berdún en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Canal de Berdún · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Aragonès і Cancelleria Reial · Veure més »

Canfranc

Canfranc és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Canfranc · Veure més »

Canyó d'Añisclo

El canyó d'Añisclo des de l'indret d''''As Fuabas''. En primer terme es veu el ''Portiallo de Sercuet''. El Canyó d'Añisclo - Val d'Anyisclo en aragonès - és una vall dels Pirineus a Aragó inclosa totalment dins la comarca del Sobrarbe, que des de la muntanya (Mallo) de les Tres Sorores (Tres Serols) discorre durant 10 km fins a la desembocadura del barranc d'Aso al riu Bellós.

Nou!!: Aragonès і Canyó d'Añisclo · Veure més »

Capítol de cort

Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Capítol de cort · Veure més »

Capdesaso

Capdesaso (en aragonès: Cabosaso) és un municipi aragonès a la comarca dels Monegres (província d'Osca).

Nou!!: Aragonès і Capdesaso · Veure més »

Capella (Ribagorça)

Capella és una vila i municipi de la Comunitat autònoma de l'Aragó, província d'Osca, comarca de la Ribagorça, situat a la Vall de l'Isàbena.

Nou!!: Aragonès і Capella (Ribagorça) · Veure més »

Carmen Castán Saura

és una escriptora i mestra d'idioma aragonès, membre del Consello d'a Fabla Aragonesa.

Nou!!: Aragonès і Carmen Castán Saura · Veure més »

Carmina Paraíso Santolaria

Carmina Paradís Santolaria (Osca, 1959) és una poeta i mestra d'escola.

Nou!!: Aragonès і Carmina Paraíso Santolaria · Veure més »

Carnaval de Bielsa

El carnaval de Bielsa és la festa més important que se celebra al municipi de Bielsa (comarca aragonesa del Sobrarb, Osca).

Nou!!: Aragonès і Carnaval de Bielsa · Veure més »

Carrasquer

Carrasquer (aragonès: Carrasquero) és un llogaret del municipi aragonès d'Isàvena, al nord del poble de la Pobla de Roda.

Nou!!: Aragonès і Carrasquer · Veure més »

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Nou!!: Aragonès і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Veure més »

Casbas de Huesca

Casbas de Uesca o Casbas d'as Monchas (en castellà Casbas de Huesca, oficialment Casbas de Huesca-Casbas de Uesca és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Casbas de Huesca · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Aragonès і Casp · Veure més »

Castarllenes

Castarllenes (en aragonès Castarllenas, en castellà Castarlenas) és un antic poble de la comarca de la Baixa Ribagorça, situat a quatre quilòmetres al nord de Torres del Bisbe, avui despoblat, del municipi de Graus.

Nou!!: Aragonès і Castarllenes · Veure més »

Castejón de Monegros

Castilló de Monegres (en aragonès: Castillón de Monegros i en castellà: Castejón de Monegros) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Castejón de Monegros · Veure més »

Castejón de Sobrarbe

Castejón de Sobrarbe (Castillón de Sobrarbe en aragonès) és una localitat aragonesa pertanyent al municipi de l'Aïnsa, en el Sobrarbe, província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Aragonès і Castejón de Sobrarbe · Veure més »

Castejón de Valdejasa

Castejón de Valdejasa (en aragonès: Castellón de Val de Chasa) és un municipi de l'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.

Nou!!: Aragonès і Castejón de Valdejasa · Veure més »

Castejón del Puente

Castelló Seboller (en castellà: Castejón del Puente i en aragonès Castillón d'o Puent) és un municipi aragonès situat la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Castejón del Puente · Veure més »

Castell de Fontova

El castell de Fontova (en aragonès castiello de Fantova) és un castell romànic situat a Fontova, llogaret al nord-est de La Pobla de Fontova, al municipi de Graus de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Castell de Fontova · Veure més »

Castell de l'Abizanda

El Castell de l'Abizanda (en aragonès: Castiello de l'Abizanda o Torre de l'Abizanda) és un castell que es troba localitzat a la localitat aragonesa d'Abizanda (comarca de Sobrarbe, província d'Osca).

Nou!!: Aragonès і Castell de l'Abizanda · Veure més »

Castell de Loarre

El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Castell de Loarre · Veure més »

Castell de Montaragó

El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Castell de Montaragó · Veure més »

Castellà aragonès

El Castellà aragonès (Castellà d'Aragó o Baturro) és la varietat lingüística parlada i pròpia de la major part d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Castellà aragonès · Veure més »

Castellà del País Basc Sud

El castellà del País Basc Sud o el castellà de Hegoalde (conegut localment com a Castellano de Hegoalde) és el dialecte del castellà parlat en Hegoalde, compost pels territoris històrics de Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.

Nou!!: Aragonès і Castellà del País Basc Sud · Veure més »

Castellà del País Valencià

El castellà del País Valencià és el conjunt de varietats lingüístiques parlades a l'oest, sud-oest i sud (amb algunes illes lingüístiques dins del domini lingüístic del valencià), que presenta una sèrie de trets comuns o compartits amb les regions frontereres d'Aragó, Castella-La Manxa i la Regió de Múrcia.

Nou!!: Aragonès і Castellà del País Valencià · Veure més »

Castellflorit

Castellflorit (en castellà i oficialment: Castelflorite i en aragonès Castilflorit) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Castellflorit · Veure més »

Castellseràs

Castelseràs (en aragonès, castellà i oficialment Castelserás) és un municipi de l'Aragó, de la comarca del Baix Aragó.

Nou!!: Aragonès і Castellseràs · Veure més »

Castiello de Jaca

Castiello de Jaca (Castiello de Chaca en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Castiello de Jaca · Veure més »

Castillazuelo

Castillazuelo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Castillazuelo · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Aragonès і Catalans · Veure més »

Català a l'Aragó

A la Franja de Ponent s'utilitza la llengua catalana en el bloc lingüístic del català occidental.

Nou!!: Aragonès і Català a l'Aragó · Veure més »

Català a la Regió de Múrcia

El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Català a la Regió de Múrcia · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Aragonès і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: Aragonès і Català clàssic · Veure més »

Català nord-occidental

El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Nou!!: Aragonès і Català nord-occidental · Veure més »

Català occidental

El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.

Nou!!: Aragonès і Català occidental · Veure més »

Català pallarès

El català pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat pel despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic.

Nou!!: Aragonès і Català pallarès · Veure més »

Català ribagorçà

El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.

Nou!!: Aragonès і Català ribagorçà · Veure més »

Català septentrional

El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.

Nou!!: Aragonès і Català septentrional · Veure més »

Catxirulos de Benaguasil

Els catxirulos de Benaguasil (Camp de Túria), són unes construccions fetes amb pedra seca, que servien de refugi a llauradors i ramaders front a les inclemències del temps.

Nou!!: Aragonès і Catxirulos de Benaguasil · Veure més »

Centre d'Estudis Ribagorçans

Centre d'Estudis Ribagorçans (CERib) (aragonès Zentro de Estudios Ribagorzans, castellà Centro de Estudios Ribagorzanos) és una institució cultural de la Franja de Ponent creada a Benavarri el 2003 com filial de l'Instituto de Estudios Altoaragoneses, i que pretén ser l'aglutinant de persones, associacions culturals i altres entitats privades i públiques preocupades per l'estudi, la investigació, la conservació i l'aprofitament dels valors culturals de la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Centre d'Estudis Ribagorçans · Veure més »

CFA

* Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, institut d'investigació en astrofísica amb seu a Cambridge (Massachusetts), als Estats Units.

Nou!!: Aragonès і CFA · Veure més »

Ch

El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.

Nou!!: Aragonès і Ch · Veure més »

Chesús Bernal Bernal

Chesús Bernal Bernal (Valtorres, 8 de gener de 1960 – Saragossa, 22 de març de 2019) va ser un polític aragonès, membre fundador i secretari general de la Chunta Aragonesista.

Nou!!: Aragonès і Chesús Bernal Bernal · Veure més »

Chimillas

Chimillas (en aragonès Chimiellas) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Chimillas · Veure més »

Chinuabel

Chinuabel (Chinuabel en aragonès, Ginuábel en castellà) és una població de l'Alt Aragó que es troba a la vall de La Solana, a la comarca del Sobrarb (Osca).

Nou!!: Aragonès і Chinuabel · Veure més »

Chistén

Chistén (en castellà Gistaín, oficialment Gistaín/Chistén) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Chistén · Veure més »

Chusé Antón Santamaría Loriente

Chusé Antón Santamaría Loriente (nascut a Ayerbe, (Osca) el 1950) és un escriptor en aragonès.

Nou!!: Aragonès і Chusé Antón Santamaría Loriente · Veure més »

Chusé Inazio Nabarro

Chusé Inazio Nabarro (Taüst, Saragossa, 1962) és un poeta i filòleg en aragonès, llicenciat en filologia hispànica; ha passat la major part de la seva vida a Osca i des del 2004 és president del Consello d'a Fabla Aragonesa.

Nou!!: Aragonès і Chusé Inazio Nabarro · Veure més »

Chusé Lera Alsina

Chusé Lera Alsina (Osca), també conegut com a José Lera o Pepe Lera, és un músic, escriptor i estudiós de l'aragonès, en la seva ''variant chesa'' parlada a la Val d'Echo.

Nou!!: Aragonès і Chusé Lera Alsina · Veure més »

Chusé María Satué Sanromán

Chusé María Satué Sanromán (Escartín, Broto, Osca, 1941), va néixer a casa Ferrer, en ple Sobrepuerto, on va fer els seus primers estudis en aquesta escola sobrarbenca.

Nou!!: Aragonès і Chusé María Satué Sanromán · Veure més »

Chusé Raul Usón

Chusé Raul Usón (Saragossa, 1966) és un editor i escriptor en aragonès.

Nou!!: Aragonès і Chusé Raul Usón · Veure més »

Cilindre de Marboré

El Pic Cilindre, també anomenat Cilindre de Marboré (en aragonès Zelindro Marmorés), té 3.328 m d'altitud i una prominència de 251 m, al Massís de Mont Perdut, dins de la serralada dels Pirineus.

Nou!!: Aragonès і Cilindre de Marboré · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Aragonès і Cinca · Veure més »

Cinca Mitjà

El Cinca Mitjà (aragonès: Cinca Meya) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Cinca Mitjà · Veure més »

Claudi Martí-Salazar

Claudi Martí (Carcassona, 6 de març de 1940) és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp.

Nou!!: Aragonès і Claudi Martí-Salazar · Veure més »

Cognat

En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica.

Nou!!: Aragonès і Cognat · Veure més »

Colatxoa

Colatxoa (aragonès: Calachoa) és una caseria del municipi de Monesma i Queixigar, damunt la serra de Llera, al límit amb el terme de Cornudella de Valira.

Nou!!: Aragonès і Colatxoa · Veure més »

Coll del Portalet

El Portalet (també anomenat O Portalet dera Nieu en aragonès o Pourtalet en francès) és un coll de muntanya dels Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.

Nou!!: Aragonès і Coll del Portalet · Veure més »

Colungo

Colungo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Colungo · Veure més »

Comarques xurres

Les comarques xurres respecte al País Valencià Comarques xurres és un terme col·loquial per a anomenar la regió del País Valencià que inclou les comarques que, en fundar-se el Regne de València, varen ser poblades majoritàriament per aragonesos.

Nou!!: Aragonès і Comarques xurres · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Aragonès і Comunitat autònoma · Veure més »

Comunitat de Treball dels Pirineus

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) és un organisme públic i interregional de cooperació transfronterera integrat per.

Nou!!: Aragonès і Comunitat de Treball dels Pirineus · Veure més »

Confraria de Nostre Pare Jesús de l'Agonia i Nostra Senyora del Rosari en sos Misteris Dolorosos o del Silenci

La Confraria Nostre Pare Jesús de l'Agonia i Nostra Senyora del Rosari en sos Misteris Dolorosos o Confraria del Silenci (en aragonès: Cofadría d'o Nuestro Pai Chesús de l'Agonía y Nuestra Sinyora d'o Rosario en os suyos Misterios Dolorosos u Cofadría d'o Silencio; en castellà: Cofradía de Nuestro Padre Jesús de la Agonía y Nuestra Señora del Rosario en sus Misterios Dolorosos o del Silencio) és una confraria penitencial fundada el 1944 i que forma part de les 25 confraries que participen en les processons de Setmana Santa de Saragossa.

Nou!!: Aragonès і Confraria de Nostre Pare Jesús de l'Agonia i Nostra Senyora del Rosari en sos Misteris Dolorosos o del Silenci · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Aragonès і Congrés dels Diputats · Veure més »

Consello d'a Fabla Aragonesa

Consello d'a Fabla Aragonesa és una associació creada a Saragossa el 1976 i reconeguda legalment el 1978 amb la finalitat de defensar, promocionar i estendre l'aragonès en tots els seus aspectes: història, literatura, gramàtica, lèxic, toponímia, folklore, consideració social i legal, pedagogia, didàctica, etc., amb especial èmfasi en l'estudi, protecció i desenvolupament de totes les seves variants locals i comarcals, les quals són la base de l'aragonès comú o estàndard.

Nou!!: Aragonès і Consello d'a Fabla Aragonesa · Veure més »

Constantí (nom)

Constantí I el Gran Constantí és un nom propi masculí d'origen llatí.

Nou!!: Aragonès і Constantí (nom) · Veure més »

Continu dialectal

'''Llengües eslaves''' Mapa dels principals continus dialectals a Europa a mitjans del segle XX. Un continu dialectal o continuum dialectal és un conjunt de varietats lingüístiques parlades en territoris adjacents, amb lleus diferències a les zones contigües i amb mútua intel·ligibilitat que decreix a mesura que augmenta la distància, arribant fins i tot a desaparèixer la intel·ligibilitat entre les variants més distants.

Nou!!: Aragonès і Continu dialectal · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Aragonès і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts Generals de la Corona d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.

Nou!!: Aragonès і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »

Cotiella

Cotiella és el nom d'un massís del Prepirineu i alhora del seu cim més alt, de 2,912 m d'altitud.

Nou!!: Aragonès і Cotiella · Veure més »

Crònica de Morea

La Crònica de Morea (en grec: Το χρονικόν τουΜορέως) és un extens text del o del qual existeixen quatre versions; la primera en francès medieval, la segona en grec medieval, la tercera en italià i la quarta en aragonès.

Nou!!: Aragonès і Crònica de Morea · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Aragonès і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Aragonès і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Derbi arlequinat

El Derbi arlequinat (en aragonès derbi arlequinau, i castellà derbi arlequinado) és el partit de futbol entre el club aragonès Club Deportivo Ebro i el català Centre d'Esports Sabadell Futbol Club.

Nou!!: Aragonès і Derbi arlequinat · Veure més »

Desideri Lombarte i Arrufat

Desideri Lombarte (Pena-roja, 7 de febrer de 1937 - Barcelona, 3 d'octubre de 1989) va ser un escriptor i investigador matarranyenc.

Nou!!: Aragonès і Desideri Lombarte i Arrufat · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Aragonès і Dialecte · Veure més »

Dialectes de l'aragonès

L'aragonès té parles locals, que s'agrupen en parles de vall, de comarca o parles de diverses comarques.

Nou!!: Aragonès і Dialectes de l'aragonès · Veure més »

Dialectes del català

L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Nou!!: Aragonès і Dialectes del català · Veure més »

Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana

El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, també conegut com el DECat Consultat el 19 de novembre del 2013.

Nou!!: Aragonès і Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana · Veure més »

Diccionario de voces aragonesas, precedido de una introducción filológico-histórica

El Diccionario de voces aragonesas, subtitulat precedido de una Introducción filológico-histórica, és un diccionari bilingüe monodireccional aragonès-castellà escrit pel catedràtic aragonès de llengua espanyola Gerónimo Borao i publicat el 1859.

Nou!!: Aragonès і Diccionario de voces aragonesas, precedido de una introducción filológico-histórica · Veure més »

Diccionario dialectal del Valle de Hecho

Diccionario dialectal del Vall de Hecho és el títol original d'un diccionari de lèxic de l'Alt Aragó publicat per l'Estació d'Estudis Pirinencs (actual Institut Pirinenc d'Ecologia) del Consell Superior d'Investigacions Científiques d'Espanya el 1944.

Nou!!: Aragonès і Diccionario dialectal del Valle de Hecho · Veure més »

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Nou!!: Aragonès і Diner (moneda) · Veure més »

Diputació General d'Aragó

La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.

Nou!!: Aragonès і Diputació General d'Aragó · Veure més »

Dolores Serrat Moré

María Dolores Serrat Moré (Ripoll, 3 de desembre de 1955) és una política espanyola del Partit Popular que ha ocupat el càrrec de Consellera de Cultura del Govern aragonès.

Nou!!: Aragonès і Dolores Serrat Moré · Veure més »

Ducat d'Híxar

El Ducat d'Híxar és un títol nobiliari espanyol creat per Ferran II d'Aragó, el 16 d'abril de 1483 per Juan Fernández d'Híxar, senyor de la baronia de Híxar.

Nou!!: Aragonès і Ducat d'Híxar · Veure més »

Dupond i Dupont

Dupond i Dupont són dos personatges ficticis creats pel dibuixant belga Hergé a la seva sèrie de còmics Les aventures de Tintín.

Nou!!: Aragonès і Dupond i Dupont · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Aragonès і Ebre · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Aragonès і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Aragonès і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Aragonès і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Editorial La Galera

Editorial La Galera és un segell editorial català fundat el 1963 per Andreu Dòria i Dexeus, amb els objectius bàsics de promocionar una literatura infantil i juvenil de qualitat, moderna, d'acord amb una pedagogia renovadora, i el servei a l'escola catalana i a la cultura de Catalunya.

Nou!!: Aragonès і Editorial La Galera · Veure més »

Eduardo Vicente de Vera

Eduardo Vicente de Vera (Saragossa, 1952) és un escriptor i novel·lista aragonès llicenciat en història i membre fundador del Consello d'a Fabla Aragonesa. És un dels primers autors en aragonès contemporani.

Nou!!: Aragonès і Eduardo Vicente de Vera · Veure més »

Eixea

Eixea (en aragonès: Exeya d'os Caballers; en castellà i oficialment: Ejea de los Caballeros) és un municipi de l'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.

Nou!!: Aragonès і Eixea · Veure més »

El Campell

El Campell (oficialment amb grafia tradicional Alcampell) és una vila i municipi aragonès de parla catalana.

Nou!!: Aragonès і El Campell · Veure més »

El Frago

El Frago és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.

Nou!!: Aragonès і El Frago · Veure més »

El informal

El informal va ser un programa humorístic de televisió de format en directe i diari de dilluns a divendres emès per la cadena espanyola Telecinco entre 13 de juliol de 1998 i 5 d'abril de 2002, en l'accés horari central, de 21:30h a 22:05h.

Nou!!: Aragonès і El informal · Veure més »

El Petit Príncep

El Petit Príncep (en francès Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry.

Nou!!: Aragonès і El Petit Príncep · Veure més »

El Pueyo de Jaca

El Pueyo de Jaca (O Pueyo de Tena en aragonès o també Pueyo de Chaca) és una localitat aragonesa pertanyent al municipi de Panticosa, en l'Alt Gállego, província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і El Pueyo de Jaca · Veure més »

Elena Gusano Galindo

Elena Gusano Galindo (Madrid, 1949) és una escriptora espanyola en aragonès ansotano.

Nou!!: Aragonès і Elena Gusano Galindo · Veure més »

Enrique Bunbury

Enrique Bunbury en un concert. Enrique Ortiz de Landázuri Izarduy, conegut com a Enrique Bunbury o simplement Bunbury (Saragossa, 11 d'agost del 1967) és un músic aragonès.

Nou!!: Aragonès і Enrique Bunbury · Veure més »

Eressué

Eressué (en aragonès, Erisué, nom oficial castellà, Eresué) és una població de la vall de Benasc que pertany al municipi de Saünc, a la província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Eressué · Veure més »

Escaig

La paraula escaig es refereix a una fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó, és a dir, és un retall, escapoló o sobrant d'una quantitat.

Nou!!: Aragonès і Escaig · Veure més »

Escarrilla

Escarrilla (Escarriella en aragonès) és una localitat espanyola dins el municipi de Sallent de Gállego, a l'Alt Gállego, Província d'Huesca (Aragó).

Nou!!: Aragonès і Escarrilla · Veure més »

Escut i bandera d'Albalat de Cinca

L'escut i la bandera d'Albalat de Cinca (en castellà i oficialment Albalate de Cinca, en aragonès Albalat de Cinca) són els símbols representatius del municipi aragonès d'Albalat de Cinca (Cinca Mitjà).

Nou!!: Aragonès і Escut i bandera d'Albalat de Cinca · Veure més »

Escut i bandera d'Albalat de l'Arcebispe

L'escut i la bandera d'Albalat de l'Arcebispe (en castellà i oficialment Albalate del Arzobispo, en aragonès Albalat de l'Arcebispe) són els símbols representatius del municipi aragonès d'Albalat de l'Arcebispe (Baix Martín).

Nou!!: Aragonès і Escut i bandera d'Albalat de l'Arcebispe · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Aragonès і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Aragonès і Espanyolisme · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Aragonès і Espanyols · Veure més »

Esquerra Unida d'Aragó

Esquerra Unida d'Aragó (en aragonès Ezquierda Unida d'Aragón) és la federació regional del partit polític espanyol Izquierda Unida en la Comunitat Autònoma d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Esquerra Unida d'Aragó · Veure més »

Establiments de Jaca

Els Establiments de Jaca (en aragonès: Establimentz de Chaca / Establimentz de Jaca) són els documents en els quals s'aprovaven els establiments o observances de la ciutat de Jaca durant el.

Nou!!: Aragonès і Establiments de Jaca · Veure més »

Estada

Estada és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Estada · Veure més »

Estadella (Aragó)

Estadella (en aragonès i castellà, Estadilla) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Estadella (Aragó) · Veure més »

Estado Aragonés

Estado Aragonés (EA) va ser un partit polític nacionalista aragonès d'esquerres, que es va formar a Barcelona al desembre de 1933, influït per l'exemple d'Estat Català.

Nou!!: Aragonès і Estado Aragonés · Veure més »

Estricalla

Estricalla («estralls» en aragonès) és un grup del País Basc de música hardcore.

Nou!!: Aragonès і Estricalla · Veure més »

Eurocom

Eurocom (European Comprehension) és un projecte per a la intercomprensió entre els idiomes d'Europa.

Nou!!: Aragonès і Eurocom · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Aragonès і Europa · Veure més »

Fago

Fago és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Fago · Veure més »

Falcó sacre

El falcó sacre (Falco cherrug) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae). La seva distribució es troba de manera fragmentada per Europa de l'Est, el Pròxim Orient, l'Àsia Central i el nord d'Àfrica. El seu estat de conservació es considera en perill d'extinció.

Nou!!: Aragonès і Falcó sacre · Veure més »

Fanlo

Bosc de la Pardina del Senyor, entre Fanlo i Sarvisé Fanlo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Fanlo · Veure més »

Favara de Matarranya

Favara de Matarranya és una vila i municipi del Baix Aragó-Casp, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Aragonès і Favara de Matarranya · Veure més »

Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental

La Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO) representa a una sèrie d'associacions federades que defensen que les modalitats lingüístiques de les seves localitats i comarques respectives són una llengua diferenciada del català.

Nou!!: Aragonès і Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental · Veure més »

Ferran (nom)

Ferran és un prenom masculí català d'origen germànic.

Nou!!: Aragonès і Ferran (nom) · Veure més »

Ferran d'Aunés

Ferran d'Aunés (aragonès: Ferrando d'Ahonés; en castellà: Fernando de Ahonés), (?,? - Constantinoble, 1305) va ser un richome aragonès i almirall de la flota de la Companyia Catalana d'Orient i de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Aragonès і Ferran d'Aunés · Veure més »

Fiscal (Aragó)

Fiscal és una localitat de la província d'Osca, situada a 768 metres d'altitud, al costat del vall del riu Ara i a la comarca del Sobrarb, a 72 km d'Osca i amb una població, el 2005, de 282 habitants.

Nou!!: Aragonès і Fiscal (Aragó) · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Aragonès і Fogatge · Veure més »

Fonts (Osca)

Fonts (en aragonès Fonz) és un municipi d'Aragó de la província d'Osca, a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Aragonès і Fonts (Osca) · Veure més »

Forat d'Aigualluts

El Forat d'Aiguallut (Forau d'Aiguallut en aragonès) és un fenomen càrstic que es produeix al curs alt del riu Éssera, a uns 2.074 m d'altitud i a prop de l'Aneto, on aquest riu desapareix sota terra una mitjana de 155 dies a l'any.

Nou!!: Aragonès і Forat d'Aigualluts · Veure més »

Francesc

Francesc és un nom propi masculí d'origen italià.

Nou!!: Aragonès і Francesc · Veure més »

Francho Nagore Laín

Francho Nagore Laín (Saragossa, 1951) és un filòleg i autor en aragonès.

Nou!!: Aragonès і Francho Nagore Laín · Veure més »

Francisco García Fajer

Francisco Javier García Fajer (Nalda, Logronyo, 1731 – Saragossa 1809) fou un compositor aragonès.

Nou!!: Aragonès і Francisco García Fajer · Veure més »

Fuencalderas

Fuencalderas és una localitat d'Aragó, en la comarca de les Cinco Villas ("Zinco Billas" en aragonès, cinc viles), en la província de Saragossa.

Nou!!: Aragonès і Fuencalderas · Veure més »

Fuendetodos

Fuendetodos (Fuent de Todos en aragonès) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite.

Nou!!: Aragonès і Fuendetodos · Veure més »

Furs de Jaca

Els Furs de Jaca són uns furs breus i carta de població atorgada pel rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires a la vila de Jaca per tal de fer-ne una ciutat, i datats tradicionalment el 1063 i, més modernament el 1076~1077.

Nou!!: Aragonès і Furs de Jaca · Veure més »

Furs de Terol

''Forum Turolii'', els Furs de Terol Els Furs de Terol sou els Furs locals concedits pel rei Alfons II d'Aragó el Cast a la ciutat de Terol l'octubre del 1177; estigueren vigents fins al 1598, any en què foren agregats als Furs d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Furs de Terol · Veure més »

Gabriel (nom)

Gabriel és un prenom, que significa ‘Home de Déu’, ‘Força de Déu’ o ‘Escut de Déu’.

Nou!!: Aragonès і Gabriel (nom) · Veure més »

Gaita de boto

La Gaita de boto és un instrument de vent de llengüeta doble pertanyent al folklore aragonès.

Nou!!: Aragonès і Gaita de boto · Veure més »

Garcia Ramires

Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).

Nou!!: Aragonès і Garcia Ramires · Veure més »

Gaspar Lax

Gaspar Lax va ser un filósof i matemàtic aragonès del.

Nou!!: Aragonès і Gaspar Lax · Veure més »

Gavàs (Bissaürri)

Gavàs (en benasquès i oficialment: Gabás) és una població aragonesa, pertanyent a Bissaürri, comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Gavàs (Bissaürri) · Veure més »

Gúdar-Javalambre

Gúdar-Javalambre (en aragonès: Gúdar-Chabalambre, y en la parla xurra Gúdar-Chavalambre) és una comarca d'Aragó situada al sud de la província de Terol.

Nou!!: Aragonès і Gúdar-Javalambre · Veure més »

Güel

Güel és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana.

Nou!!: Aragonès і Güel · Veure més »

Geografia d'Europa

Imatge per satèl·lit d'Europa Europa és el segon continent més petit del món, després d'Oceania; té una extensió de 10.359.358 km², el que representa el 7% de les terres emergides.

Nou!!: Aragonès і Geografia d'Europa · Veure més »

Geolecte

En lingüística, un geolecte sinónim del sintagma "varietat regional" o territorial denota una varietat de llengua limitada a una determinada àrea geogràfica. Bussmann 1998,.

Nou!!: Aragonès і Geolecte · Veure més »

Gerhard Rohlfs

Gerhard Rohlfs (Berlín, 14 de juliol de 1892 - Tübingen, 12 de setembre de 1986) va ser un dels lingüistes i dialectòlegs més importants de la filologia romànica de la primera meitat del.

Nou!!: Aragonès і Gerhard Rohlfs · Veure més »

Gia

Gia, o Xia (Chía en aragonès i en castellà), és una vila i municipi de l'Aragó que es troba a la comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Gia · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Aragonès і Gitanos · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Aragonès і Gitanos catalans de França · Veure més »

Graus

Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.

Nou!!: Aragonès і Graus · Veure més »

Grausí

El grausí és la parla local aragonesa que es parla a Graus (província d'Osca).

Nou!!: Aragonès і Grausí · Veure més »

Guadalop

El Guadalop (nom en català i aragonès; Guadalope en castellà) és un afluent del marge dret de l'Ebre amb una longitud de 160 km i una superfície de conca hidrogràfica de 3.890 km² aproximadament, és el riu més regulat d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Guadalop · Veure més »

Gualberto Fabricio de Vagad

Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.

Nou!!: Aragonès і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »

Hailey Dunham

és una jugadora de bàsquet professional.

Nou!!: Aragonès і Hailey Dunham · Veure més »

Híjar

Híjar nom castellà oficial —Íxar en aragonès— és un municipi d'Aragó, a la província de Terol i capital de la comarca del Baix Martín.

Nou!!: Aragonès і Híjar · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Aragonès і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de La Rioja

Localització de La Rioja Aquest article tracta sobre la història de La Rioja.

Nou!!: Aragonès і Història de La Rioja · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: Aragonès і Història de la televisió en català · Veure més »

Història del cinema català

La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.

Nou!!: Aragonès і Història del cinema català · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: Aragonès і Història dels gitanos · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Aragonès і Historiografia · Veure més »

Hoz de Jaca

Hoz de Jaca és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragonès і Hoz de Jaca · Veure més »

Hoz y Costean

Hoz y Costean (en aragonès: Oz y Costeán) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Hoz y Costean · Veure més »

Huerto

Huerto és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Huerto · Veure més »

Huesa del Común

Uesa Huesa del Común, és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de la Conques Mineres.

Nou!!: Aragonès і Huesa del Común · Veure més »

Ibieca

Ibieca és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Ibieca · Veure més »

Igriés

Igriés és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Igriés · Veure més »

Ilche

Ilche és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Ilche · Veure més »

Independentisme aragonès

data.

Nou!!: Aragonès і Independentisme aragonès · Veure més »

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles (abreujat com II-SP o simplement II) és una organització política creada amb l'objectiu de presentar la seva candidatura a les Eleccions al Parlament Europeu de 2009 i de treballar més enllà de les cites electorals.

Nou!!: Aragonès і Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles · Veure més »

Intel·ligibilitat mútua

Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.

Nou!!: Aragonès і Intel·ligibilitat mútua · Veure més »

Isard pirinenc

Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.

Nou!!: Aragonès і Isard pirinenc · Veure més »

Isàvena

Isàvena (en aragonès Isabana i en castellà Isábena) és un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Isàvena · Veure més »

ISO 639-1

ISO 639-1 és la primera part de l'estàndard tècnic ISO 639.

Nou!!: Aragonès і ISO 639-1 · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Aragonès і Italià · Veure més »

Ixo Rai!

Ixo Rai! va ser un grup de rock aragonès, en actiu del 1988 al 2002.

Nou!!: Aragonès і Ixo Rai! · Veure més »

Jasa

Jasa (en aragonès Chasa) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Jasa · Veure més »

Jaume Cela i Ollé

és un escriptor de literatura infantil català.

Nou!!: Aragonès і Jaume Cela i Ollé · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Aragonès і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)

Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.

Nou!!: Aragonès і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau) · Veure més »

Javierregay

Javierregay (Xabierregai en aragonès) és un lloc aragonès del municipi de Puente la Reina de Jaca que pertany a la comarca de la Jacetània, a Osca, Aragó.

Nou!!: Aragonès і Javierregay · Veure més »

Jánovas

Jánovas Jánovas (Chanovas, en aragonès) és un despoblat del municipi de Fiscal a la comarca del Sobrarb, situada a la riba del riu Ara.

Nou!!: Aragonès і Jánovas · Veure més »

Jean-Joseph Saroïhandy

Jean-Joseph Saroïhandy (Saint-Maurice-sur-Moselle, 13 de setembre de 1867 - Courbevoie, 24 de juny de 1932) fou un lingüista romanista francès d'origen basc, especialitzat en les llengües dels Pirineus (català, occità -sobretot gascó-, aragonès i euskara).

Nou!!: Aragonès і Jean-Joseph Saroïhandy · Veure més »

Jesús Moncada i Estruga

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Aragonès і Jesús Moncada i Estruga · Veure més »

Joan

Joan és un prenom masculí català.

Nou!!: Aragonès і Joan · Veure més »

Joan de l'Ós

Joan de l'Ós és el nom d'un personatge mitològic recurrent en el folklore de transmissió oral de diferents països d'Europa, on protagonitza històries amb moltes similituds, el que podria indicar una arrel comuna.

Nou!!: Aragonès і Joan de l'Ós · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Aragonès і Joan el Caçador · Veure més »

Joaquim Manuel de Moner i de Siscar

Joaquim Manuel de Moner i de Siscar (Fonts, 7 d'abril de 1822 — Fonts, 22 d'octubre de 1907) va ser un escriptor, jurista i filòsof aragonès.

Nou!!: Aragonès і Joaquim Manuel de Moner i de Siscar · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Aragonès і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Jordi

Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).

Nou!!: Aragonès і Jordi · Veure més »

Jorge Pueyo Sanz

és un advocat aragonès conegut per la seva tasca de divulgació de l'aragonès.

Nou!!: Aragonès і Jorge Pueyo Sanz · Veure més »

Josa (Aragó)

Josa és un municipi de la província de Terol i de la comarca de Cuencas Mineras.

Nou!!: Aragonès і Josa (Aragó) · Veure més »

José Antonio Saura Rami

José Antonio Saura Rami és un filòleg aragonès natural de Grist, en la Vall de Benasc.

Nou!!: Aragonès і José Antonio Saura Rami · Veure més »

José Luis Aliaga Jiménez

José Luis Aliaga Jiménez (Pamplona, 1966) és professor titular d'universitat al Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa.

Nou!!: Aragonès і José Luis Aliaga Jiménez · Veure més »

José María Mur Bernad

José María Mur Bernad (Gistaín, Província d'Osca, 17 de septembre de 1942) és un polític d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і José María Mur Bernad · Veure més »

Josep Giner i Marco

també conegut com a Guillem Renat i Ferrís (cognoms dels seus avis), va ser un dels primers filòlegs rellevants del País Valencià.

Nou!!: Aragonès і Josep Giner i Marco · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Aragonès і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Martines Peres

Josep Martines Peres (Benimantell, la Marina Baixa, febrer del 1963) és un filòleg valencià, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, membre numerari 263 de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president de la Comissió de Lexicografia del IEC.

Nou!!: Aragonès і Josep Martines Peres · Veure més »

Juan Dolz del Castellar

Juan Dolz del Castellar (Castellar, Aragó, segle XV — †) va ser un filòsof aragonès deixeble de Gaspar Lax.

Nou!!: Aragonès і Juan Dolz del Castellar · Veure més »

Juan Miguel Gutiérrez Márquez

Juan Miguel "Juanmi" Gutiérrez Márquez (Errenteria, Guipúscoa, 8 de desembre de 1945 - 18 de febrer de 2019) va ser un investigador i expert en cinema guipuscoà.

Nou!!: Aragonès і Juan Miguel Gutiérrez Márquez · Veure més »

Jusepe Leonardo

Jusepe Chavaciel Solimón (Calataiud, 20 de març de 1601 - Saragossa, c.1652)Es desconeix el dia exacte del naixement de l'artista.

Nou!!: Aragonès і Jusepe Leonardo · Veure més »

Kase-O

Kase.O és el nom artístic de Javier Ibarra Ramos.

Nou!!: Aragonès і Kase-O · Veure més »

L'Aïnsa

L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і L'Aïnsa · Veure més »

L'Almúnia de Sant Joan

L'Almúnia de Sant Joan (en aragonès L'Almunia de Sant Chuan, en castellà i oficialment, La Almunia de San Juan) és un municipi aragonès situat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Aragonès і L'Almúnia de Sant Joan · Veure més »

L'Espunya

L'Espunya (en castellà: Laspuña, en aragonès A Espunya) és un municipi aragonès que està a 125 quilòmetres d'Osca; situat a 725 metres d'altitud al peu de la Penya Montanyesa (Serra Ferrera).

Nou!!: Aragonès і L'Espunya · Veure més »

La Almolda

La Almolda (L'Almolda en aragonès) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і La Almolda · Veure més »

La Bullonera

La Bullonera és un duo de música aragonesa, molt actiu en els anys 70.

Nou!!: Aragonès і La Bullonera · Veure més »

La Chuvera

La Chuvera (nom oficial al Nomenclàtor Geogràfic d'Aragó) és una partida del terme municipal de Binèfar (Aragó).

Nou!!: Aragonès і La Chuvera · Veure més »

La Foradada del Toscar

La Foradada de Toscar és una vila i municipi de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і La Foradada del Toscar · Veure més »

La Fova

La Fova o la Fova de Terrantona (en aragonès A Fueba, en castellà La Fueva, oficialment La Fueva/A Fueba) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і La Fova · Veure més »

La Perdiguera (Aragó)

La Perdiguera (en aragonès A Perdiguera, en castellà Laperdiguera) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і La Perdiguera (Aragó) · Veure més »

La Pobla de Castre

La Pobla de Castre (en aragonès i en castellà La Puebla de Castro) és una vila i un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça, situat a l'interfluvi dels rius Cinca i Éssera, a 649 metres d'altitud, amunt del congost d'Olvena.

Nou!!: Aragonès і La Pobla de Castre · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Aragonès і La Rioja · Veure més »

La Sotonera

La Sotonera és un municipi de la comarca Foia d'Osca (província d'Osca).

Nou!!: Aragonès і La Sotonera · Veure més »

La Vall de Lierp

El Turbó. La Vall de Lierp (en castellà Valle de Lierp i en aragonès Val de Lierp) és un municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp, estesa entre el Turbó (2.492 m alt), al nord, que la separa de La Vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1.553 m alt), al sud, que la separa de la vall de Vacamorta.

Nou!!: Aragonès і La Vall de Lierp · Veure més »

Laluenga

Laluenga (en aragonès A Luenga) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Laluenga · Veure més »

Lascellas-Ponzano

Lascellas-Ponzano és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Lascellas-Ponzano · Veure més »

Latin-1

ISO 8859-1 (també conegut com a Latin-1 o ISO/IEC 8859-1) és una norma de l'ISO que defineix la codificació de l'alfabet llatí, incloent els diacrítics (com lletres accentuades, ñ, ç), i lletres especials (com ß, Ø), necessaris per a l'escriptura de les següents llengües originàries d'Europa occidental: afrikaans, alemany, català o valencià, espanyol, euskera, aragonès, asturià, danès, escocès, feroès, finès, francès, gaèlic, gallec, anglès, islandès, italià, holandès, noruec, portuguès i suec.

Nou!!: Aragonès і Latin-1 · Veure més »

L·L

La ela geminada és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so (sempre intervocàlic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues síl·labes diferents —en realitat, es tracta de dos sons, que en AFI també es poden representar com a. El signe també es fa servir en belsetà, una varietat dialectal de l'aragonès.

Nou!!: Aragonès і L·L · Veure més »

Les joies de la Castafiore

Les joies de la Castafiore (en francès:Les Bijoux de la Castafiore) és el vint-i-unè àlbum de Les aventures de Tintín.

Nou!!: Aragonès і Les joies de la Castafiore · Veure més »

LibreOffice

El LibreOffice és un paquet ofimàtic lliure bifurcat de l'OpenOffice.org i desenvolupat per The Document Foundation, a causa de la compra de Sun Microsystems per Oracle, i sota la llicència MPL.

Nou!!: Aragonès і LibreOffice · Veure més »

Literatura aragonesa

Pàgina del ''Liber regum''. Literatura aragonesa és la literatura feta en aragonès.

Nou!!: Aragonès і Literatura aragonesa · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Aragonès і Literatura catalana · Veure més »

Llaguarres

Llaguarres (en castellà, Laguarres) és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana.

Nou!!: Aragonès і Llaguarres · Veure més »

Llapis

Un llapis amb la goma d'esborrar a l'extrem Un llapis (plural, llapis) o més rarament un llàpit és un estri d'escriptura i dibuix, que es guia amb una mà i marca un suport.

Nou!!: Aragonès і Llapis · Veure més »

Llei de llengües d'Aragó (2009)

La Llei de llengües d'Aragó, oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, va ser la norma que regulà l'ús, la protecció i promoció de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Llei de llengües d'Aragó (2009) · Veure més »

Llei de llengües d'Aragó (2013)

La Llei de llengües d'Aragó aprovada el 9 de maig del 2013 amb el nom Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies va ser aprovada amb els vots de PP i PAR.

Nou!!: Aragonès і Llei de llengües d'Aragó (2013) · Veure més »

Llengües d'Aragó

Les llengües actualment parlades a l'Aragó són tres.

Nou!!: Aragonès і Llengües d'Aragó · Veure més »

Llengües d'Espanya

345x345pxL'Estat Espanyol és un estat europeu amb una gran diversitat lingüística.

Nou!!: Aragonès і Llengües d'Espanya · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Aragonès і Llengües d'Europa · Veure més »

Llengües de la Unió Europea

Els ciutadans de la Unió Europea tenen una gran diversitat de llengües.

Nou!!: Aragonès і Llengües de la Unió Europea · Veure més »

Llengües gal·loibèriques

El grup de les llengües gal·loibèriques és el subgrup de llengües italooccidentals: Classificació: Indoeuropeu > Itàlic > Romànic > Italooccidental.

Nou!!: Aragonès і Llengües gal·loibèriques · Veure més »

Llengües gal·loromàniques

Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.

Nou!!: Aragonès і Llengües gal·loromàniques · Veure més »

Llengües iberoromàniques

Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.

Nou!!: Aragonès і Llengües iberoromàniques · Veure més »

Llengües italooccidentals

Les llengües italooccidentals conformen el subgrup més gran de les llengües romàniques.

Nou!!: Aragonès і Llengües italooccidentals · Veure més »

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Aragonès і Llengües itàliques · Veure més »

Llengües occitanoromàniques

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.

Nou!!: Aragonès і Llengües occitanoromàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Aragonès і Llengües romàniques · Veure més »

Llengües Vives

Llengües Vives va ser una publicació que informava sobre l'actualitat lingüística del sud-oest europeu.

Nou!!: Aragonès і Llengües Vives · Veure més »

Llengua administrativa

Una llengua administrativa és aquella que és adoptada com a única per a ser utilitzada en la comunicació d'una Institució o un Estat.

Nou!!: Aragonès і Llengua administrativa · Veure més »

Llengua minoritzada

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.

Nou!!: Aragonès і Llengua minoritzada · Veure més »

Llengua pròpia

Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.

Nou!!: Aragonès і Llengua pròpia · Veure més »

Lliri (Castilló de Sos)

Lliri (en benasquès i català, Llire en aragonès estàndard) és un poble de la comarca aragonesa de la Ribagorça que es troba al municipi de Castilló de Sos, als vessants occidentals del pic Gallinero (2.728 m), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l'esquerra de l'Éssera.

Nou!!: Aragonès і Lliri (Castilló de Sos) · Veure més »

Llista d'acadèmies de la llengua

Aquesta és una llista dels òrgans que regulen les llengües estandarditzades.

Nou!!: Aragonès і Llista d'acadèmies de la llengua · Veure més »

Llista de codis SIL

Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món.

Nou!!: Aragonès і Llista de codis SIL · Veure més »

Llista de cornamuses

La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.

Nou!!: Aragonès і Llista de cornamuses · Veure més »

Llista de llengües del món

La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.

Nou!!: Aragonès і Llista de llengües del món · Veure més »

Llista de primeres òperes

Es mostren les primeres òperes o obres de teatre líric representades en un lloc, en una llengua determinada i amb música d'una persona nascuda en un lloc.

Nou!!: Aragonès і Llista de primeres òperes · Veure més »

Llista de vocabulari alguerès

Aquesta llista de vocabulari alguerès recull una mostra significativa de lèxic propi de l'alguerès, el dialecte del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Aragonès і Llista de vocabulari alguerès · Veure més »

Llista dels llibres originals en català més traduïts

Aquesta pàgina proporciona la llista dels llibres originalment escrits en català dels quals s'han publicat més de 15 traduccions.

Nou!!: Aragonès і Llista dels llibres originals en català més traduïts · Veure més »

Llitera (comarca històrica)

La Llitera (Lhitèra en occità, Lythère en francès i Litera en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.

Nou!!: Aragonès і Llitera (comarca històrica) · Veure més »

Llorenç (nom)

Llorenç és un prenom masculí d'origen llatí que significa "Coronat dels Llorers".

Nou!!: Aragonès і Llorenç (nom) · Veure més »

Lo Grau

Lo Grau (en castellà El Grado, oficialment El Grado-Lo Grau) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Lo Grau · Veure més »

Loarre

Loarri o Loharri (Lobarre, Loarre) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Loarre · Veure més »

Lobera d'Onsella

Lobera d'Onsella (en castellà i oficialment Lobera de Onsella, en aragonès Lobera d'Onsella) és una localitat aragonesa del partit judicial d'Eixea, a la comarca de Las Cinco Villas a la província de Saragossa.

Nou!!: Aragonès і Lobera d'Onsella · Veure més »

Longás

Longars (en aragonès) (Longás en castellà) és una localitat aragonesa del partit judicial d'Ejea de los Caballeros, a la comarca de les Cinc Viles (província de Saragossa).

Nou!!: Aragonès і Longás · Veure més »

Lopinyén-Ortiella

Lopinyén-Ortiella Lupiñén-Ortilla és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Lopinyén-Ortiella · Veure més »

Loporzano

Loporzano és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Loporzano · Veure més »

Los Draps

Los Draps és un grup de folk punk originari de la comarca del Matarranya.

Nou!!: Aragonès і Los Draps · Veure més »

Lurte

Lurte ('allau' en aragonès) és un grup musical de folk metal procedent d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Lurte · Veure més »

Mallacán

Mallacán és un grup de rock en aragonès nascut l'any 1992.

Nou!!: Aragonès і Mallacán · Veure més »

Manuel Alvar López

Manuel Alvar López (Benicarló, Baix Maestrat, 8 de juliol de 1923 – Madrid, 13 d'agost de 2001) va ser un filòleg, dialectòleg i catedràtic valencià.

Nou!!: Aragonès і Manuel Alvar López · Veure més »

Manuel Bayo Marín

Manuel Bayo Marín (Terol, 1908 - Saragossa, 1953) fou un il·lustrador i humorista gràfic aragonès.

Nou!!: Aragonès і Manuel Bayo Marín · Veure més »

María Pilar Benítez Marco

María Pilar Benítez Marco (Saragossa, 1964) és una doctora en Filologia hispànica, que va fer la seva tesi doctoral sobre l'aragonès ansotano (aragonès de la vall d'Ansó).

Nou!!: Aragonès і María Pilar Benítez Marco · Veure més »

Marcelino Iglesias Ricou

Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.

Nou!!: Aragonès і Marcelino Iglesias Ricou · Veure més »

Mariano de Cavia

Mariano Francisco de Cavia y Lac (Saragossa, 25 de setembre de 1855 – Madrid, 14 de juliol de 1920) va ser un periodista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Aragonès і Mariano de Cavia · Veure més »

Marines (Camp de Túria)

Marines és un municipi del País Valencià a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Aragonès і Marines (Camp de Túria) · Veure més »

Massís del Mont Perdut

El massís de Mont Perdut (en aragonès, As Tres Serols) és el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa.

Nou!!: Aragonès і Massís del Mont Perdut · Veure més »

Matarranya (comarca històrica)

El Matarranya (Matarranya en aragonès, Matarranha en occità, Mathe Ragnes en francès i Matarraña en castellà) és una comarca natural i històrica, la part més nova del Principat de Catalunya.

Nou!!: Aragonès і Matarranya (comarca històrica) · Veure més »

Móra de Rubiols

Móra de Rubiols (en aragonès i castellà Mora de Rubielos) és un municipi de la província de Terol, capital de la comarca de Gúdar-Javalambre.

Nou!!: Aragonès і Móra de Rubiols · Veure més »

Merli

Merli és un poble del municipi d'Isàvena, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Merli · Veure més »

Mestral

L'origen del mestral a la vall del Roine El mestral, també conegut com a mestre (cat. ant., Mall.), serè o cerç, i a les Terres de l'Ebre com a vent de dalt, és el vent procedent del nord-oest.

Nou!!: Aragonès і Mestral · Veure més »

Mianos

Mianos (Mians en aragonès) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Mianos · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Aragonès і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Aragonès і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Moncayo

El Moncayo o San Miguel (en castellà i aragonès i, de vegades, Montcaio en català) és la muntanya més alta del Massís del Moncayo al Sistema Ibèric situada entre la província de Saragossa i la província de Sòria.

Nou!!: Aragonès і Moncayo · Veure més »

Monestir de Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Nou!!: Aragonès і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »

Monflorite-Lascasas

Monflorite-Lascasas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Monflorite-Lascasas · Veure més »

Monreal del Campo

Monreal del Campo (en aragonès: Mont Reyal) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca, de la qual n'és la cocapital, en concret capital agropecuària.

Nou!!: Aragonès і Monreal del Campo · Veure més »

Mont Perdut

El Mont Perdut (en aragonès, Punta de Treserols) és un cim al massís de Mont Perdut amb 3.355 m. La via normal d'ascensió s'efectua a través del refugi de Góriz (2.100 m), on és habitual pernoctar, i la canal de "l'Escopidora", un dels punts negres del Pirineu on ha mort molta gent intentant assolir el cim.

Nou!!: Aragonès і Mont Perdut · Veure més »

Montalbán (Aragó)

Montalbán —Mont-Albán, en aragonès— és un municipi d'Aragó a la província de Terol i forma, juntament amb Utrillas, el cap comarcal de la comarca de les Conques Mineres.

Nou!!: Aragonès і Montalbán (Aragó) · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Aragonès і Montsó · Veure més »

Morillo de Galligo

Morillo de Galligo o Moriello de Galligo (en castellà Murillo de Gállego, oficialment Murillo de Gállego/Morillo de Galligo) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Morillo de Galligo · Veure més »

Morrano

Morrano és una localitat que es troba al nord-oest de la comarca de Somontano de Barbastre (província d'Osca) que pertany al municipi de Bierge i que té 19 habitants (a final de 2014).

Nou!!: Aragonès і Morrano · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Aragonès і Mossàrab · Veure més »

Mostassaf

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.

Nou!!: Aragonès і Mostassaf · Veure més »

Muhàmmad (nom)

Muhàmmad és un nom masculí àrab que literalment significa ‘molt lloat’, ‘molt lloable’.

Nou!!: Aragonès і Muhàmmad (nom) · Veure més »

Murcià

El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Nou!!: Aragonès і Murcià · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Aragonès і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Napolità

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.

Nou!!: Aragonès і Napolità · Veure més »

Naval

Naval (Nabal en aragonès) és un municipi d'Espanya, situat en la província d'Osca, i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre, Comunitat Autònoma d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Naval · Veure més »

Navarrès (dialecte)

S'anomena navarrès o romanç navarrès a les formes del romanç navarrès-aragonès que es parlava al sud i est del Regne de Navarra.

Nou!!: Aragonès і Navarrès (dialecte) · Veure més »

Navarrès-aragonès

El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.

Nou!!: Aragonès і Navarrès-aragonès · Veure més »

Noguero

Noguero (aragonès: Nuguero) és un llogaret del municipi de Monesma i Queixigar, situat a 1.025 m d'altitud, al vessant meridional del cap de les Toralles, a la serra del Cis.

Nou!!: Aragonès і Noguero · Veure més »

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Nou!!: Aragonès і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »

Normes del Puig

Les Normes del Puig són unes normes ortogràfiques per al valencià elaborades el 1979 article de Voro López i Verdejo amb motiu del 25 aniversari de les normes per la Secció de Llengua i Lliteratura (sic) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana amb l'objectiu d'oferir una ortografia diferenciada respecte a les Normes de Castelló, oficials i de caràcter unitarista amb els altres parlars catalans.

Nou!!: Aragonès і Normes del Puig · Veure més »

Noto

Noto / Nuotu és un municipi italià de l'illa de Sicília a la província de Siracusa.

Nou!!: Aragonès і Noto · Veure més »

Novals

Novals (en aragonès i en castellà: Novales) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Novals · Veure més »

Nueno

Nueno és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Nueno · Veure més »

Ny

Ny és un dígraf emprat en llengües com ara el català, l'hongarès, l'indonesi, el suahili, el luganda i en algunes formes normatives de l'aragonès i indica un so nasal palatal (/ɲ/).

Nou!!: Aragonès і Ny · Veure més »

O Pueyo d'Araguás

O Pueyo d'Araguás (en castellà El Pueyo de Araguás, oficialment El Pueyo de Araguás/O Pueyo d'Araguás) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb al sud de la serra Ferrera i al nord de lembassament del Mediano.

Nou!!: Aragonès і O Pueyo d'Araguás · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Aragonès і Occità · Veure més »

Occità cispirinenc

L'occità cispirinenc o occità transpirinenc, segons el punt de vista, és un dialecte d'occità que es parlava a diverses localitats del Sud dels Pirineus a l'Edat Mitjana. En particular a l'Aragó i a Navarra a les ciutats de Estella-Lizarra, Jaca i Pamplona en què coexistia amb les llengües basca i navarro-aragonesa.

Nou!!: Aragonès і Occità cispirinenc · Veure més »

Olvena

Olvena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Olvena · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Os Corrals

Os Corrals (en castellà Loscorrales, oficialment Loscorrales/Os Corrals) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Os Corrals · Veure més »

Oseja

Oseja (aragonès: Osella) és un municipi d'Aragó a la província de Saragossa (Espanya i enquadrat a la comarca d'Aranda. Categoria:Municipis d'Aranda.

Nou!!: Aragonès і Oseja · Veure més »

Palmeras en la nieve

Palmeras en la nieve és una pel·lícula espanyola dirigida per Fernando González Molina.

Nou!!: Aragonès і Palmeras en la nieve · Veure més »

Palo (Osca)

Palo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Palo (Osca) · Veure més »

Panticosa

Panticosa (Pandicosa en aragonès) és una localitat de la província d'Osca, situada a la comarca de l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragonès і Panticosa · Veure més »

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb, Aragó.

Nou!!: Aragonès і Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut · Veure més »

Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara

El Parque natural de la Sierra y los Cañones de Guara (en aragonès, Parque natural d'a Sierra y as Foces de Guara) és un parc natural de la província d'Osca (Aragó), en les comarques d'Alt Gàllego, Foia d'Osca, Sobrarb i Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara · Veure més »

Parlar de transició

Un parlar de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix.

Nou!!: Aragonès і Parlar de transició · Veure més »

Parlars ribagorçans

Dialectes del català Els parlars ribagorçans són un conjunt de dialectes de la Ribagorça, dels quals els més orientals es classifiquen avui dia com a dialectes del català i els més occidentals com a dialectes de l'aragonès; existeix també una zona central amb dialectes més difícils de classificar en un o un altre grup.

Nou!!: Aragonès і Parlars ribagorçans · Veure més »

Partit Aragonès

El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.

Nou!!: Aragonès і Partit Aragonès · Veure més »

Patuès

El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.

Nou!!: Aragonès і Patuès · Veure més »

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Aragonès і Pau Orosi · Veure més »

Perafita (Ribagorça)

Perafita (aragonès: Piedrafita) és un despoblat pertanyent al municipi de Bissaürri, a la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Perafita (Ribagorça) · Veure més »

Peralta de la Sal

Peralta de la Sal és una població de la província d'Osca (Aragó) pertanyent al municipi de Peralta i Calassanç a la comarca de Llitera.

Nou!!: Aragonès і Peralta de la Sal · Veure més »

Peraltilla

Peraltilla és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Peraltilla · Veure més »

Perarrua

Perarrua (aragonès Perarruga; castellà Perarrúa) és un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça, situat a 517 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Aragonès і Perarrua · Veure més »

Pere (nom)

Pere és un nom propi masculí d'origen llatí.

Nou!!: Aragonès і Pere (nom) · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: Aragonès і Pere d'Albalat · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Aragonès і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Aragonès і Pere el Gran · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Aragonès і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pertusa

Pertusa és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca, situat a 35 km al sud-est d'Osca a l'A-1217.

Nou!!: Aragonès і Pertusa · Veure més »

Petilla de Aragón

Petilla de Aragón (aragonès: Petiella d'Aragón; basc: Petilla Aragoi) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Aragonès і Petilla de Aragón · Veure més »

Pic de Marboré

El pic de Marboré (en aragonès Plan de Marmorés), amb 3.248 m d'altitud i una prominència de 78 m, és un dels cims del massís del Mont Perdut, situat en una cresta de pics de més de 3.000 m que fa frontera entre Espanya (vall d'Ordesa) i França (circ de Gavarnia).

Nou!!: Aragonès і Pic de Marboré · Veure més »

Pic de Mieidia d'Aussau

El pic de Mieidia d'Aussau (en francès Midi d'Ossau) és un cim de 2.884 metres situat al Pirineu occità.

Nou!!: Aragonès і Pic de Mieidia d'Aussau · Veure més »

Piracés

Piracés és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Piracés · Veure més »

Pirene

Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona.

Nou!!: Aragonès і Pirene · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Aragonès і Pirineus · Veure més »

Plan

Plan és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Plan · Veure més »

Política d'Aragó

Aragó és una comunitat autònoma espanyola composta per tres províncies constituïda d'acord amb la Constitució Espanyola i la norma bàsica de la qual és l'Estatut d'Autonomia segons l'article 81 de la primera.

Nou!!: Aragonès і Política d'Aragó · Veure més »

Polinyino

Polinyino (en aragonès i Poleñino en castellà) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Polinyino · Veure més »

Pozán de Vero

Pozán de Vero és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Pozán de Vero · Veure més »

Premi de la Música Aragonesa per a la Millor Cançó en Llengua Autòctona Aragonesa

El Premi de la Música Aragonesa per a la Millor Cançó en Llengua Autòctona Aragonesa és una de les categories dels premis anuals de la música aragonesa destinada per a les cançons en aragonès i català.

Nou!!: Aragonès і Premi de la Música Aragonesa per a la Millor Cançó en Llengua Autòctona Aragonesa · Veure més »

Premi de Relats Luis del Val

El Premi de Relats Luis del Val és un premi anual per a relats curts (per a llegir en tres minuts) que convoca l'Ajuntament de Sallent de Gállego en homenatge a l'escriptor i periodista aragonès Luis del Val Velilla.

Nou!!: Aragonès і Premi de Relats Luis del Val · Veure més »

Premi literari Vila de Siétamo

El Premio literario Billa de Sietemo ("Premi literari Vila de Siétamo") és un premi literari per a obres en llengua aragonesa promogut per l'ajuntament de Siétamo, amb la col·laboració del Consello d'a Fabla Aragonesa i que se celebra cada dos anys a aquesta vila.

Nou!!: Aragonès і Premi literari Vila de Siétamo · Veure més »

Província d'Osca

La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Província d'Osca · Veure més »

Província de Terol

Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.

Nou!!: Aragonès і Província de Terol · Veure més »

Psalterium alias Laudatorium

Inici del ''Psalterium alias Laudatorium'' de Francesc Eiximenis segons el manuscrit 726 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València El Psalterium alias laudatorium («Psalteri també anomenat Laudatori») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí entre 1404 i 1408 a València i dedicada finalment al papa d'Avinyó Benet XIII.

Nou!!: Aragonès і Psalterium alias Laudatorium · Veure més »

Puértolas

Pórtoles (Puértolas en aragonès i castellà) és un municipi aragonès i està a 132 quilòmetres d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Puértolas · Veure més »

Puente la Reina de Jaca

Puente la Reina de Jaca (en aragonès Puent d'a Reina de Chaca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Puente la Reina de Jaca · Veure més »

Puidemoros

pueyo de santa cruz (en aragonès, castellà i oficialment Pueyo de Santa Cruz) és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Aragonès і Puidemoros · Veure més »

Puigmoreno

Puigmoreno o Pui Moreno en aragonès és una pedania d'Alcanyís a la comarca del Baix Aragó, província de Terol, l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Puigmoreno · Veure més »

Puiol

Puiol (aragonès: Puyol) és un caseriu del municipi de Monesma i Queixigar, al vessant sud del turó on s'alça el castell de Monesma.

Nou!!: Aragonès і Puiol · Veure més »

Punt volat

El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l).

Nou!!: Aragonès і Punt volat · Veure més »

Puyalón

Puyalón és una plataforma de caràcter nacionalista aragonès, independentista i socialista, lligada originalment a la Chunta Aragonesista fins al 2008, quan la major part dels seus membres deixaren de militar a CHA per a constituir-se com a entitat independent.

Nou!!: Aragonès і Puyalón · Veure més »

Quicena

Quicena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Quicena · Veure més »

Rafael Gastón Burillo

Rafael Gastón Burillo (Saragossa, 1908 - Saragossa, 15 de novembre de 1963) va ser un filòleg, llatinista, esperantista, advocat i estudiós de l'aragonès.

Nou!!: Aragonès і Rafael Gastón Burillo · Veure més »

Rafel Vidaller Tricas

Rafel Vidaller Tricas (Salas Altas, Semontano de Balbastro, 1963) és mestre, llicenciat en antropologia i guàrdia forestal a l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragonès і Rafel Vidaller Tricas · Veure més »

Ramon Sistac i Vicén

Ramon Sistac i Vicén (Barcelona, 8 de maig de 1958) és un filòleg, lingüista i dialectòleg català.

Nou!!: Aragonès і Ramon Sistac i Vicén · Veure més »

Refugi de Fauna Silvestre de la Llacuna de Sariñena

miniatura El Refugi de Fauna Silvestre de la Llacuna de Sariñena (en aragonès Refuchio de Fauna Silvestre d'a Lacuna de Sarinyena) és un refugi de fauna silvestre localitzat en els Monegros, en el sud de la província d'Osca, Aragó, Espanya.

Nou!!: Aragonès і Refugi de Fauna Silvestre de la Llacuna de Sariñena · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Aragonès і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Montsó

El Regne de Montsó (en aragonès: Reino de Monzón) fou un regne creat per a l'infant Pere Sanxes, futur rei Pere I d'Aragó i fill primogènit del rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires.

Nou!!: Aragonès і Regne de Montsó · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Aragonès і Regne de Navarra · Veure més »

Reial Monestir de Sant Victorià

El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).

Nou!!: Aragonès і Reial Monestir de Sant Victorià · Veure més »

Ribagorça (comarca històrica)

La Ribagorça (Ribagòrça en occità, Rives Gorces en francès i Ribagorza en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, la part meridional del comtat de Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Ribagorça (comarca històrica) · Veure més »

Ricardo Mur Saura

Ricardo Mur Saura (Saragossa, 1962) és un antropòleg i escriptor aragonès.

Nou!!: Aragonès і Ricardo Mur Saura · Veure més »

Riguala

Riguala (aragonès: Riuala) és una caseria del municipi aragonès d'Isàvena, que pertanyia a l'antic terme de Serradui, al vessant de ponent del Brocoló, proper al coll del Vent.

Nou!!: Aragonès і Riguala · Veure més »

Riojà precastellà

Evolució dels dialectes navarresos-aragonesos El riojà precastellà o precastellà de La Rioja —històricament anomenat riojà— era la varietat més occidental del romanç navarrès-aragonès.

Nou!!: Aragonès і Riojà precastellà · Veure més »

Riu Ijuez

El riu Ijuez (en aragonès i oficialment Ixuez) és un riu de nord de la península ibèrica, afluent del riu Aragó.

Nou!!: Aragonès і Riu Ijuez · Veure més »

Riu Isàvena

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus.

Nou!!: Aragonès і Riu Isàvena · Veure més »

Robres

Robres és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Robres · Veure més »

Rock en aragonès

L'etiqueta de rock en aragonès es fa servir ocasionalment des de la dècada de 1990 per referir-se a la música interpretada pels grups de rock que canten majoritàriament en llengua aragonesa.

Nou!!: Aragonès і Rock en aragonès · Veure més »

Rolde

Rolde és una revista de cultura aragonesa creada a Saragossa el 1977 pel Rolde de Estudios Nacionalista Aragonés, i d'ençà del 1991 de n'encarrega el Rolde de Estudios Aragoneses.

Nou!!: Aragonès і Rolde · Veure més »

Rolde Choben

Rolde Choben (en català, Cercle Jove), Joves Aragonesos - Rolde o simplement Rolde, és una organització política juvenil aragonesa nascuda el 1978 i vinculada al Partit Aragonès.

Nou!!: Aragonès і Rolde Choben · Veure més »

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Aragonès і Roncesvalls · Veure més »

Ryan Furness

Ryan Christopher Furness, conegut simplement com a, és un filòleg, professor universitari i empresari estatunidenc, reconegut com un dels majors especialistes en l'occità aranès.

Nou!!: Aragonès і Ryan Furness · Veure més »

Salas Altas

Salas Altas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca (a 61 quilòmetres de la capital), i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Salas Altas · Veure més »

Salas Bajas

Salas Bajas (en aragonès: Salas Baixas) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca, a 60 quilòmetres de la capital, i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Salas Bajas · Veure més »

Salillas

Salillas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Salillas · Veure més »

Sallent de Gállego

Sallent de Gállego (Sallent de Galligo en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragonès і Sallent de Gállego · Veure més »

Salvatierra de Esca

Salvatierra de Esca (Salvatierra d'Esca en aragonès) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Salvatierra de Esca · Veure més »

Samianigo

Samianigo o Sabiñánigo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i cap de la comarca de l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragonès і Samianigo · Veure més »

San Chuan de Plan

San Chuan de Plan (San Juan de Plan, oficialment San Juan de Plan/San Chuan de Plan) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і San Chuan de Plan · Veure més »

Sança d'Aragó

Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).

Nou!!: Aragonès і Sança d'Aragó · Veure més »

Sangarrén

Sangarrén és un municipi d'Espanya a la província d'Osca, a l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Sangarrén · Veure més »

Sant Esteve de Llitera

Sant Esteve de Llitera (oficialment en castellà, San Esteban de Litera) és una vila i municipi aragonès de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Aragonès і Sant Esteve de Llitera · Veure més »

Sant Martí d'Estet

Sant Martí d'Estet (en aragonès, Sant Martín de Veri i en castellà i oficialment, San Martín de Veri) és un poble aragonès pertanyent a Bisaürri, comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Sant Martí d'Estet · Veure més »

Santa Cilia

Santa Cilia és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Santa Cilia · Veure més »

Santa Creu de la Serós

Santa Creu de la Serós (en aragonès Santa Cruz d'as Serors, en castellà Santa Cruz de la Serós) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Santa Creu de la Serós · Veure més »

Santa Llestra i Sant Quilis

Santa Llestra i Sant Quilis, també anomenat senzillament Santa Llestra, és un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Santa Llestra i Sant Quilis · Veure més »

Santa María de Dulcis

Santa María de Dulcis és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Santa María de Dulcis · Veure més »

Santolaria de Galligo

Santolaria de Galligo Santa Eulalia de Gállego, oficialment Santa Eulalia de Gállego/Santolaria de Galligo) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Santolaria de Galligo · Veure més »

Sanui i Alins

Sanui i Alins o Açanui (en castellà i oficialment, Azanuy-Alins) és una vila i municipi de la Comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Llitera.

Nou!!: Aragonès і Sanui i Alins · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Saragossa · Veure més »

Se canta

«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.

Nou!!: Aragonès і Se canta · Veure més »

Secastella

Secastella és un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Aragonès і Secastella · Veure més »

Segart

Segart és un municipi valencià de la comarca del Camp de Morvedre i la subcomarca de la Baronia.

Nou!!: Aragonès і Segart · Veure més »

Seil Dera Baquo

El Seil Dera Baquo o Gran Pic del Seil Dera Baquo (en aragonès El Sellant de la Vaca) és una muntanya de 3.110 m d'altitud, amb una prominència de 197 m, que es troba al massís de Perdiguero, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament de l'Alta Garona (França).

Nou!!: Aragonès і Seil Dera Baquo · Veure més »

Seira

Seira és un municipi de la comarca de la Ribagorça d'Osca, situat al sud de la serra de Gia, al costat i curs alt del riu Éssera (vall de l'Éssera), aigua avall del congosto de Ventamillo (Congustro del Bentamillo en benasquès).

Nou!!: Aragonès і Seira · Veure més »

Selva d'Oza

La Selva d'Oza (Selva d'Oza en aragonès) és un espai natural inclòs al parc natural de les Valls Occidentals situat a la Vall d'Echo (Província d'Osca, Espanya), en la part occidental del Pirineu aragonès.

Nou!!: Aragonès і Selva d'Oza · Veure més »

Senés de Alcubierre

Senés de Alcubierre és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Senés de Alcubierre · Veure més »

Senyalització bilingüe

Senyal de trànsit bilingüe gal·lès-anglès a Hay-on-Wye (Gal·les). La senyalització bilingüe o plurilingüe és la representació en senyals de trànsits d'inscripcions en més d'una llengua.

Nou!!: Aragonès і Senyalització bilingüe · Veure més »

Senyoria d'Albarrasí

La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.

Nou!!: Aragonès і Senyoria d'Albarrasí · Veure més »

Serradui

L'antic trerme municipal de Serradui és un poble del municipi d'Isàvena, a la Baixa Ribagorça, d'una extensió de 22,60 km².

Nou!!: Aragonès і Serradui · Veure més »

Sesa

Sesa és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Sesa · Veure més »

Siétamo

Sietemo (en castellà Siétamo, oficialment Siétamo/Sietemo) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Siétamo · Veure més »

Signe diacrític

Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Aragonès і Signe diacrític · Veure més »

Silvia Cebolla Civil

Silvia Cebolla Civil (Saragossa, 1985) és una divulgadora de l'aragonés, presentadora del programa d'Aragón TV Charrín Charrán.

Nou!!: Aragonès і Silvia Cebolla Civil · Veure més »

Siresa

Siresa (Ciresa en aragonès) és una localitat pertanyent al municipi de la Vall de Echo, a la Jacetania, província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Aragonès і Siresa · Veure més »

Sobrarb

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Sobrarb · Veure més »

Societat de Lingüística Aragonesa

La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.

Nou!!: Aragonès і Societat de Lingüística Aragonesa · Veure més »

Societat Espanyola per al Processament del Llenguatge Natural

La Societat Espanyola per al Processament del Llenguatge Natural (SEPLN, Sociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural) és una associació científica sense ànim de lucre que realitza les seves activitats en l'àrea del processament de llenguatge natural des que va ser creada en 1983.

Nou!!: Aragonès і Societat Espanyola per al Processament del Llenguatge Natural · Veure més »

Somontano de Barbastre

El Somontano de Barbastre (en aragonès Semontano de Balbastro) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Somontano de Barbastre · Veure més »

Suïls

Suïls (aragonès: Suils) és un llogaret del municipi aragonès de les Paüls, a l'esquerra del riu Isàvena.

Nou!!: Aragonès і Suïls · Veure més »

Substrat basc en les llengües romàniques

El substrat basc en les llengües romàniques comprèn tots els fenòmens d'interferència lingüística del basc o en algunes variants del llatí de la península Ibèrica i en algunes de les llengües romàniques que en deriven.

Nou!!: Aragonès і Substrat basc en les llengües romàniques · Veure més »

Tajo

El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.

Nou!!: Aragonès і Tajo · Veure més »

Tardienta

Tardienta és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Tardienta · Veure més »

Tella-Sin

Tella-Sin és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Tella-Sin · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Terol · Veure més »

Terra Aragonesa

Terra Aragonesa, (Tierra Aragonesa en castellà) és un partit soberanista i nacionalista aragonès establert el juny de 2007.

Nou!!: Aragonès і Terra Aragonesa · Veure més »

Tió de Nadal

El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler).

Nou!!: Aragonès і Tió de Nadal · Veure més »

Tierz

Tierz és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Tierz · Veure més »

Toni Collada

Antón Lleonardo Collada, més conegut com a Toni Collada (Fonz, 1974) és un polític i escriptor en aragonès.

Nou!!: Aragonès і Toni Collada · Veure més »

Toponímia basca

Aquest article analitza els topònims bascos, els noms de llocs en general, i els d'habitatge (poble o casa) en particular.

Nou!!: Aragonès і Toponímia basca · Veure més »

Toponímia del País Valencià

Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.

Nou!!: Aragonès і Toponímia del País Valencià · Veure més »

Torla-Ordesa

Torla-Ordesa és un municipi aragonès situat a la província d'Osca (a 95 quilòmetres de la capital), enquadrat a les serres interiors del Pirineu, a 1.032 metres d'altitud.

Nou!!: Aragonès і Torla-Ordesa · Veure més »

Torralba d'Aragó

Torralba d'Aragó (en aragonès: Torralba d'Aragón i en castellà: Torralba de Aragón) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Torralba d'Aragó · Veure més »

Torre de Marboré

La Torre de Marboré (en aragonès Punta Faixón) és una muntanya de 3.009 m d'altitud, amb una prominència de 103 m, que es troba al massís del Mont Perdut, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Aragonès і Torre de Marboré · Veure més »

Torres de Alcanadre

Torres de Alcanadre és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Aragonès і Torres de Alcanadre · Veure més »

Torres de Barbués

Torres de Barbués és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Aragonès і Torres de Barbués · Veure més »

Torres de Montes

Torres de Montes és una localitat de la comarca de la Foia d'Osca que pertany al municipi de Blecua y Torres a la província d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Torres de Montes · Veure més »

Torres del Bisbe

Torres del Bisbe és una entitat de població que pertany actualment al municipi de Graus.

Nou!!: Aragonès і Torres del Bisbe · Veure més »

Traducció automàtica

La traducció automàtica (TA) és la traducció d'un text informatitzat (o text en suport informàtic) en la llengua de partida o llengua origen a la llengua d'arribada o llengua meta mitjançant un sistema informàtic compost d'un ordinador i d'un Programa d'ordinador especialitzat.

Nou!!: Aragonès і Traducció automàtica · Veure més »

Tramacet

Tramacet (en aragonès i Tramaced en castellà) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Aragonès і Tramacet · Veure més »

Trompa de Ribagorça

La Trompa de Ribagorça (en aragonès: Trompa de Ribagorza) és un instrument de vent, de doble llengüeta, recuperat per Mariano Pascual basant-se en instruments conservats a Graus, similars als utilitzats en el pels gaiters de Caserres del Castell i altres llocs de la Baixa Ribagorça Oriental.

Nou!!: Aragonès і Trompa de Ribagorça · Veure més »

Tuc de Molières

El Tuc de Molières, Pic de Molières o Pic de Mulleres (en aragonès Tuca de Mulleres o Cap de Mulleres) de 3.010,1 metres d'altitud està situat al bell mig del cordal granític pirenaic, a les capçaleres de la Vall de l'Escaleta (Alt Éssera) cap a l'oest i de la Vall de Molières, cap a l'est.

Nou!!: Aragonès і Tuc de Molières · Veure més »

Unió d'Aragó

La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.

Nou!!: Aragonès і Unió d'Aragó · Veure més »

Utrillas

Utrillas —Utriellas (aragonès)—és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i que és la capital de la comarca de Conques Mineres, juntament amb Montalbán.

Nou!!: Aragonès і Utrillas · Veure més »

Val d'Echo

Val d'Echo (en castellà: Valle de Hecho i en aragonès de la Vall: Val d'Echo) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Aragonès і Val d'Echo · Veure més »

Valdejalón

Valdejalón (Val de Xalón o Xalón Meyo, en aragonès) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Valdejalón · Veure més »

Vall de Benasc

Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, val de Benás en aragonès, vall de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l'extrem nord-oest dels Països Catalans.

Nou!!: Aragonès і Vall de Benasc · Veure més »

Vall de Bielsa

La Vall de Bielsa és una vall del Pirineu aragonès a la comarca del Sobrarb al costat de la vall de Pineta.

Nou!!: Aragonès і Vall de Bielsa · Veure més »

Vall de Gistau

La Vall de Gistau (en aragonès, Val de Chistau) és una vall del Pirineu aragonès situada a la comarca del Sobrarbe com la vall de Pineta, entre la Vall de Bielsa i la Vall de Benasc de la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, tancada pel nord pel massís del mont Perdut, a l'est pel de Pocets i a l'oest pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta.

Nou!!: Aragonès і Vall de Gistau · Veure més »

Vall de la Solana

Pintures deteriorades a l'interior d'una de les moltes esglésies en ruïnes de la Vall de la Solana La Vall de la Solana (aragonès Val d'a Solana) és una vall dels Pirineus aragonesos dins de la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Aragonès і Vall de la Solana · Veure més »

Vall de Linars

Vall de Linars o Valdelinars (en castellà i oficialment, Valdelinares; en aragonès, Val de Linars; en xurro, Valdrinares) és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre.

Nou!!: Aragonès і Vall de Linars · Veure més »

Vathleitosa

El Balaitús o Vathleitosa (en francès "Balaïtous", en aragonès Pico Os Moros) és una muntanya de 3.144 m d'altitud, amb una prominència de 849 m, al massís homònim, del que és el punt culminant.

Nou!!: Aragonès і Vathleitosa · Veure més »

Verd e Blu

Verd e Blu és un grup de música occitana per dansar, creat el 1987 per Joan Francés Tisnèr, Joan Baudoin i Marie-Claude Hourdebaigt.

Nou!!: Aragonès і Verd e Blu · Veure més »

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Vidal de Canyelles · Veure més »

Vidal Mayor

XII, primera compilació dels Furs d'Aragó El Vidal mayor, també conegut pels noms de Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris, és la primera compilació dels Furs d'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Vidal Mayor · Veure més »

Vilanova de Sixena

Façana de la casa natal de Miquel Servet a Vilanova de Sixena, seu de l'Instituto de Estudios Sijenenses "Miguel Servet/Michael Servetus. Vilanova de Sixena (en aragonès Villanueva de Sixena, en castellà i oficialment Villanueva de Sigena) és un municipi de la província d'Osca, situat a la comarca dels Monegres, a l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Vilanova de Sixena · Veure més »

Villanúa

Villanúa (Villanuga en aragonès) és un municipi pirinenc del nord de la província d'Osca, a la comarca de la Jacetània i enclavat a la Vall de l'Aragó.

Nou!!: Aragonès і Villanúa · Veure més »

Villanovilla

Villanovilla (en aragonès Villanoviella) és una localitat espanyola pertanyent a el municipi de Jaca, a la Jacetània, província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Aragonès і Villanovilla · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Aragonès і Villena · Veure més »

Vinyamala

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m d'altitud, amb una prominència de 1.029 m, situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Aragonès і Vinyamala · Veure més »

Viquipèdia en aragonès

La Viquipèdia en aragonès (en aragonès: Wikipedia en aragonés) o Biquipedia és l'edició en llengua aragonesa de l'enciclopèdia de contingut lliure basada a la web Viquipèdia.

Nou!!: Aragonès і Viquipèdia en aragonès · Veure més »

William Dennis Elcock

William Dennis Elcock (Regne Unit, 1910 - Londres, Anglaterra, 7 d'octubre de 1960J. Cremona,, Oxford Journal of French Studies (1961), p. 95) fou un filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües llatines i romàniques de França i del Pirineu.

Nou!!: Aragonès і William Dennis Elcock · Veure més »

Xarafull

Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Aragonès і Xarafull · Veure més »

Xavier

Xavier és un prenom masculí en català.

Nou!!: Aragonès і Xavier · Veure més »

Xordica Editorial

Xordica Editorial és una editorial aragonesa creada el 1994, amb seu al municipi de Villanueva de Gállego (comarca de Saragossa), propietat de l'editor i escriptor aragonès Chusé Raul Usón.

Nou!!: Aragonès і Xordica Editorial · Veure més »

Yésero

Yésero (Yesero en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragonès і Yésero · Veure més »

Yebra de Basa

Yebra de Basa és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragonès і Yebra de Basa · Veure més »

Zésar Biec Arbués

Zésar Biec Arbués és un escriptor en aragonès nascut a Osca, (1970), però va passar bona part de la seua infantesa a Santolaria de Galligo.

Nou!!: Aragonès і Zésar Biec Arbués · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Aragonès і 11 d'agost · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Aragonès і 1967 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Idioma aragonès, Idioma aragonés, LAPAPIP, LAPAPYP, Llengua aragonesa, Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, Nogará.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat