Accés més ràpid que el navegador!
206 les relacions: Aeci, Agilulf, Alaric I, Alexandre (fill d'Herodes), Ambròs de Milà, Amfiteatre de Pula, Anarquia militar, Any dels sis emperadors, Arbogast, Aristobul IV de Judea, Arnoldstein, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Trento, Arquitectura longobarda, Arquitectura romànica, Attila, Aurelià, Aurisina, Àtila, Bal·lomar, Bandera del Friül, Bassa Friülana, Batalla de Bibracte, Batalla de l'Arar, Batalla de Mons Seleucus, Batalla de Noreia, Batalla del Frígid, Batalla del Sava, Belenos, Bertold IV de Merània, Bisbat d'Augsburg, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Passau, Bisbat de Tortona, Burcard d'Ístria, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Campanya de l'Adriàtica (1914-1918), Capel·lià, Carns, Casa d'Eppenstein, Cervignano del Friuli, Cisma d'Occident, Cividale del Friuli, Comtat d'Andechs, Concili d'Aquileia, Concili d'Arle del 353, Concili de Pisa, Constanci II, ..., Crisògon d'Aquileia, Crisi del segle III, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cromati, Cronologia de l'antiga Roma, Cunipert, Ducat de Vicenza, Ducat del Friül, Emona, Emporium (Roma), Enric V de Caríntia, Esmaragd de Ravenna, Estat Lliure de Fiume, Fèlix Ennodi, Fèlix i Fortunat d'Aquileia, Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, Filastri de Brescia, Fiumicello, Flavi Honori, Font baptismal del patriarca Callisto, Fortunacià, Fortunacià d'Aquileia, Forum Iulium, Friül, Furlà, Gai Flamini (cònsol 187 aC), Gai Furi (almirall), Gai Semproni Tudità (cònsol), Galè, Gals, Gàl·lia Cisalpina, Germànics, Giorgio Mainerio, Gisulf II, Gordià III, Grado (Gorizia), Guerra de les Gàl·lies, Guerres civils romanes, Guerres Marcomanes, Helvecis, Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, Herodes el Gran, Hilari i Tacià d'Aquileia, Història de l'Imperi Romà, Història de la sal, Història de Roma, Història de Turquia, Hugo Santiago Muchnik, Invasión (pel·lícula de 1969), Istris, Joan el Secretari, Julià l'Apòstata, Justa Grata Honòria, Justí II el Jove, Justina, Kočevje, Koper, La Gioconda (Ponchielli), Legió VI Hispana, Legió XV Apollinaris, Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians, Lleonci i Carpòfor d'Aquileia, Llista d'amfiteatres romans, Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia, Llista de marcgravis de Caríntia, Llista de municipis d'Udine, Llista de papes de Roma, Llista de vies romanes, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llop de Friül, Luci Bruci Quinti Crispí, Luci Juli Cèsar (pretor 183 aC), Luci Manli Acidí Fulvià, Ludovico Trevisano, Luitprand, Magne Màxim, Mar Adriàtica, Marc Aureli, Marc Aureli Quintil, Marc Claudi Marcel (cònsol 183 aC), Marc Corneli Ceteg (cònsol 160 aC), Marca d'Ístria, Marcgravi, Marcomans, Marino Grimani, Marquard IV d'Eppenstein, Maximí el Traci, Maximià, Màxim Cèsar, Mosaic, Municipis oficialment furlanòfons, Nauportus, Nazari de Capris, Nícies Monjo, Nicees, Nus de Salomó, Odoacre, Ottokar III d'Estíria, Papa Lleó I, Papa Pius I, Paride Tumburus, Parlament de patrie, Patriarca Llatí de Jerusalem, Patriarcat d'Aquileia, Patrimoni de la Humanitat a Itàlia, Pàdua, Pàtria del Friül, Pemmó de Friül, Pesta antonina, Poppó, Primers centres de la cristiandat, Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC), Publi Deci Subuló, Pupiè, Quades, Ratquis de Friül, Ravenna, Regió eclesiàstica Triveneto, Regnes germànics, Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia, República de Venècia, Ricard Cor de Lleó, Rodoald (desambiguació), Rufí d'Aquileia, Santa Maria in Aracoeli, Sínode de Frankfurt, Setge d'Avinyó (1398-1403), Tagliamento, Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial), Teodor de Sion, Teodoric el Gran, Teodosi I el Gran, Tergeste, Terzo d'Aquileia, Tit Anni Lusc (ambaixador), Torriani, Valentinià II, Valentinià III, Vènets, Vectigàlia, Velina, Venècia i Ístria, Venetia, Via Annia, Via Emília, Via Postúmia, Villa Vicentina, Visites pastorals del Papa Pau VI, Vitel·li, Vodnjan, 148 aC, 163, 340, 381, 388, 489. Ampliar l'índex (156 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Aquileia і Aeci · Veure més »
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Nou!!: Aquileia і Agilulf · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Aquileia і Alaric I · Veure més »
Alexandre (fill d'Herodes)
Alexandre va ser un dels fills d'Herodes el Gran i de Mariamne I. Juntament amb el seu germà Aristòbul va ser educat a Roma i en tornar a Judea el seu germà Antípater va instigar les sospites del pare contra els dos fills.
Nou!!: Aquileia і Alexandre (fill d'Herodes) · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Aquileia і Ambròs de Milà · Veure més »
Amfiteatre de Pula
L'amfiteatre de Pula, també anomenat Arena segons la denominació veneciana per la sorra que cobria l'espai interior, ocupa un turó que s'alça per sobre del port de la ciutat de Pula, a Croàcia.
Nou!!: Aquileia і Amfiteatre de Pula · Veure més »
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Nou!!: Aquileia і Anarquia militar · Veure més »
Any dels sis emperadors
Es coneix com a any dels sis emperadors el 238 dC, quan sis emperadors lluitaren pel control de l'Imperi Romà.
Nou!!: Aquileia і Any dels sis emperadors · Veure més »
Arbogast
Flavi Arbogast (en Flavius Arbogastes) era un militar d'origen franc, mestre dels soldats i protector de Valentinià II.
Nou!!: Aquileia і Arbogast · Veure més »
Aristobul IV de Judea
Aristobul IV de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser un dels fills d'Herodes el Gran i de Mariamne I. Junt amb el seu germà Alexandre va anar a estudiar a Roma i en tornar a Judea el seu germà Antípater va instigar les sospites del pare contra els dos fills.
Nou!!: Aquileia і Aristobul IV de Judea · Veure més »
Arnoldstein
Arnoldstein (eslovè Podklošter friülà Oristagn) és un municipi austríac, dins de l'estat de Caríntia, però a la Val Canale.
Nou!!: Aquileia і Arnoldstein · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Aquileia і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Gorizia
Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Aquileia і Arquebisbat de Gorizia · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Aquileia і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Aquileia і Arquitectura longobarda · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Aquileia і Arquitectura romànica · Veure més »
Attila
Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner.
Nou!!: Aquileia і Attila · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Aquileia і Aurelià · Veure més »
Aurisina
Aurisina (en eslovè: Nabrežina, en italià abans de 1927: Nabresina) és una vila a la zona del Carso del comune de Duino-Aurisina (en eslovè: Devin-Nabrežina) prop de Trieste en una regió de majoria eslovena a Itàlia.
Nou!!: Aquileia і Aurisina · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Aquileia і Àtila · Veure més »
Bal·lomar
Bal·lomar (Moràvia, 140 - 170/180), fou un rei germànic del poble dels marcomans que va viure durant el regnat de l'emperador Marc Aureli.
Nou!!: Aquileia і Bal·lomar · Veure més »
Bandera del Friül
La bandera de la regió del Friül-Venècia Júlia La bandera del Friül és la bandera de la nació i regió històrica del Friül, reconeguda oficialment per la llei de tutela de minories lingüístiques, és exposada als municipis i províncies de parla friülana.
Nou!!: Aquileia і Bandera del Friül · Veure més »
Bassa Friülana
Bassa Friülana (friülà Basse furlane) és el nom que rep la planura meridional del Friül que representa la secció més oriental de la planura padana.
Nou!!: Aquileia і Bassa Friülana · Veure més »
Batalla de Bibracte
La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Aquileia і Batalla de Bibracte · Veure més »
Batalla de l'Arar
La batalla de l'Arar, lluitada el 58 aC, va ser una de les primeres batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Aquileia і Batalla de l'Arar · Veure més »
Batalla de Mons Seleucus
La batalla de Mons Seleucus es va lliurar l'any 353 entre les forces del legítim emperador romà Constanci II de la línia de Constantí I el Gran i les forces de l'usurpador Magnenci.
Nou!!: Aquileia і Batalla de Mons Seleucus · Veure més »
Batalla de Noreia
La batalla de Noreia (o batalla de Nòrica) del 112 aC va ser l'enfrontament amb el qual va començar la Guerra Cimbria entre la república Romana i les tribus protogermàniques migratòries, cimbres i teutons.
Nou!!: Aquileia і Batalla de Noreia · Veure més »
Batalla del Frígid
La Batalla del Frígid, també anomenada la Batalla del Riu Frígid, va tenir lloc entre el 5 i el 6 de setembre del 394, entre l'exèrcit de l'emperador de l'Orient Teodosi I i l'exèrcit de l'usurpador Flavi Eugeni.
Nou!!: Aquileia і Batalla del Frígid · Veure més »
Batalla del Sava
La Batalla del Sava o Batalla de Poetovia es va lliurar a Poetovio, en l'actualitat Ptuj (Eslovènia) el 388 entre les forces de l'usurpador romà Magne Màxim i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Aquileia і Batalla del Sava · Veure més »
Belenos
Belenos o Belenus és un déu celta que va agafar atributs de diverses deïtats d'altres cultures.
Nou!!: Aquileia і Belenos · Veure més »
Bertold IV de Merània
Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173).
Nou!!: Aquileia і Bertold IV de Merània · Veure més »
Bisbat d'Augsburg
El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.
Nou!!: Aquileia і Bisbat d'Augsburg · Veure més »
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Aquileia і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Aquileia і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Passau
El bisbat de Passau o Diòcesi de Passau és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Alemanya i a l'edat mitjana també un principat eclesiàstic.
Nou!!: Aquileia і Bisbat de Passau · Veure més »
Bisbat de Tortona
El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: Aquileia і Bisbat de Tortona · Veure més »
Burcard d'Ístria
Burcard d'Ístria o Burcard II de Moosburg (+1106 o 1107) fou comte de Moosburg, fill de Burchard I de Moosburg i germà gran de Burcard III que el va succeir al comtat.
Nou!!: Aquileia і Burcard d'Ístria · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Aquileia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)
La campanya de l'Adriàtica va ocórrer a la mar Adriàtica durant la Primera Guerra Mundial i es va iniciar l'11 d'agost de 1914 amb la declaració de guerra entre França i Àustria-Hongria.
Nou!!: Aquileia і Campanya de l'Adriàtica (1914-1918) · Veure més »
Capel·lià
Capel·lià (en llatí Capellianus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Aquileia і Capel·lià · Veure més »
Carns
Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.
Nou!!: Aquileia і Carns · Veure més »
Casa d'Eppenstein
El Eppensteiner (Casa dels Eppenstein) eren una família noble medieval, que va proporcionar alguns marcgravis d'Estíria i ducs de Caríntia i són considerats els primers ducs natius.
Nou!!: Aquileia і Casa d'Eppenstein · Veure més »
Cervignano del Friuli
Chiesa di San Michele Cervignano del Friuli (friülà Çarvignan) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Aquileia і Cervignano del Friuli · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Aquileia і Cisma d'Occident · Veure més »
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Aquileia і Cividale del Friuli · Veure més »
Comtat d'Andechs
escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Aquileia і Comtat d'Andechs · Veure més »
Concili d'Aquileia
El Concili d'Aquileia va ser un sínode de l'església catòlica, realitzat a Aquileia l'any 381 dC, fou part de la lluita entre les idees arrianes i ortodoxes en el cristianisme.
Nou!!: Aquileia і Concili d'Aquileia · Veure més »
Concili d'Arle del 353
El concili d'Arle del 353 fou una reunió de bisbes de l'Imperi Romà d'Occident, que es va celebrar l'hivern del 353 a la ciutat d'Arle convocat per l'emperador Constanci, que s'havia retirat a passar l'hivern a la ciutat just després de la mort del seu rival Magnenci a Lió.
Nou!!: Aquileia і Concili d'Arle del 353 · Veure més »
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Nou!!: Aquileia і Concili de Pisa · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Aquileia і Constanci II · Veure més »
Crisògon d'Aquileia
Crisògon d'Aquileia (Aquileia?, Friül, - Aquileia, 303) fou un bisbe d'Aquileia.
Nou!!: Aquileia і Crisògon d'Aquileia · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Aquileia і Crisi del segle III · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Aquileia і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Cromati
Cromati o Cromaci (Chromatius) fou un escriptor llatí i bisbe d'Aquileia del final del i començament del.
Nou!!: Aquileia і Cromati · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Aquileia і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Cunipert
Cunipert el Pietós, també conegut com a Cunibert o Cunimpert (vers 660 - Pavia, 700) va ser rei dels llombards i el rei d'Itàlia (688 a 700).
Nou!!: Aquileia і Cunipert · Veure més »
Ducat de Vicenza
El ducat de Vicenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia, i durant la seva existència, va tenir un paper estratègic en la regió de certa importància.
Nou!!: Aquileia і Ducat de Vicenza · Veure més »
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Nou!!: Aquileia і Ducat del Friül · Veure més »
Emona
Emona (en llatí Emona o Haemona, en grec antic Μ̓́ωνα, Ἥμωνα) va ser una ciutat de Pannònia a la vora del riu Save.
Nou!!: Aquileia і Emona · Veure més »
Emporium (Roma)
Restes de l''''Emporium'', sobre la riba esquerra del Tiber. Emporium era l'antic port fluvial de la ciutat de Roma, situat aproximadament entre l'Aventí i el Testaccio.
Nou!!: Aquileia і Emporium (Roma) · Veure més »
Enric V de Caríntia
Enric I d'Eppenstein († 1122), fou marcgravi d'Ístria (Enric I d'Ístria) i duc de Caríntia com Enric V de Caríntia.
Nou!!: Aquileia і Enric V de Caríntia · Veure més »
Esmaragd de Ravenna
Esmaragd (en llatí Smaragdus) fou exarca de Ravenna per dues vegades, del 585 al 589 i del 603 al 611.
Nou!!: Aquileia і Esmaragd de Ravenna · Veure més »
Estat Lliure de Fiume
LEstat Lliure de Fiume (en croat: Slobodna Država Rijeka) fou una ciutat estat existent entre 1920 i 1924 que incloïa la ciutat homònima (ara a Croàcia i des de la fi de la II Guerra Mundial, de nom Rijeka).
Nou!!: Aquileia і Estat Lliure de Fiume · Veure més »
Fèlix Ennodi
Fèlix Ennodi (en llatí Felix Ennodius) (400 – abans de 461) va ser un procònsol d'Àfrica vers 420 o 423.
Nou!!: Aquileia і Fèlix Ennodi · Veure més »
Fèlix i Fortunat d'Aquileia
Fèlix i Fortunat (Vicenza, s. III - Aquileia, ca. 303) foren dos màrtirs durant les persecucions als cristians.
Nou!!: Aquileia і Fèlix i Fortunat d'Aquileia · Veure més »
Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença
Fèlix, Fortunat i Aquileu (Valença, Droma, s. II - 212) són tres figures possiblement llegendàries, creades a partir dels sants reals Fèlix i Fortunat d'Aquileia.
Nou!!: Aquileia і Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença · Veure més »
Filastri de Brescia
Filastri o Filastre (també, Philastrius, Filastrius, Filaster) va ser bisbe de Brescia a finals del.
Nou!!: Aquileia і Filastri de Brescia · Veure més »
Fiumicello
Fiumicello (friülà Flumisel) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Aquileia і Fiumicello · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Aquileia і Flavi Honori · Veure més »
Font baptismal del patriarca Callisto
L'esplèndida font baptismal del patriarca Callisto és una notable obra escultòrica longobarda executada el, per a donar servei, en el sagrament del baptisme, a la comunitat cristiana de Cividale del Friuli.
Nou!!: Aquileia і Font baptismal del patriarca Callisto · Veure més »
Fortunacià
Fortunacià (Fortunatianus, derivat del cognomen Fortunatus, 'afortunat') és el nom dels següents personatges.
Nou!!: Aquileia і Fortunacià · Veure més »
Fortunacià d'Aquileia
Fortunacià (Fortunatianus) va ser bisbe d'Aquileia del, que participà de les primeres discussions sobre l'arianisme i fou autor d'uns comentaris a l'Evangeli segons sant Mateu que han estat editats recentment.
Nou!!: Aquileia і Fortunacià d'Aquileia · Veure més »
Forum Iulium
Forum Iulium o Forum Iulii (Φόρος Ἰούλιος) va ser una ciutat de Venetia a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.
Nou!!: Aquileia і Forum Iulium · Veure més »
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Nou!!: Aquileia і Friül · Veure més »
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Nou!!: Aquileia і Furlà · Veure més »
Gai Flamini (cònsol 187 aC)
Gai Flamini (Caius Flaminius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Aquileia і Gai Flamini (cònsol 187 aC) · Veure més »
Gai Furi (almirall)
Gai Furi (en llatí Caius Furius) va ser un almirall romà del.
Nou!!: Aquileia і Gai Furi (almirall) · Veure més »
Gai Semproni Tudità (cònsol)
Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Aquileia і Gai Semproni Tudità (cònsol) · Veure més »
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Nou!!: Aquileia і Galè · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Aquileia і Gals · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Aquileia і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Aquileia і Germànics · Veure més »
Giorgio Mainerio
Giorgio Mainerio (c. 1530-1540 - 3 o 4 de maig de 1582) era un músic i compositor italià.
Nou!!: Aquileia і Giorgio Mainerio · Veure més »
Gisulf II
Gisulf II va ser duc de Friül des de vers el 591 a la seva mort.
Nou!!: Aquileia і Gisulf II · Veure més »
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Nou!!: Aquileia і Gordià III · Veure més »
Grado (Gorizia)
Grado (en friülà, Grau, en eslovè, Gradež) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Nou!!: Aquileia і Grado (Gorizia) · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Aquileia і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Nou!!: Aquileia і Guerres civils romanes · Veure més »
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Nou!!: Aquileia і Guerres Marcomanes · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Aquileia і Helvecis · Veure més »
Hermàgores i Fortunat d'Aquileia
Hermàgores i Fortunat (Aquileia, s. I - 70) foren dos cristians, Hermàgores el primer bisbe de la diòcesi d'Aquileia, i Fortunat el seu diaca.
Nou!!: Aquileia і Hermàgores i Fortunat d'Aquileia · Veure més »
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Nou!!: Aquileia і Herodes el Gran · Veure més »
Hilari i Tacià d'Aquileia
Hilari d'Aquileia i Tacià (Pannònia, s. II - Aquileia, 284) foren un bisbe d'Aquileia i el seu diaca.
Nou!!: Aquileia і Hilari i Tacià d'Aquileia · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Aquileia і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Història de la sal
Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).
Nou!!: Aquileia і Història de la sal · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Aquileia і Història de Roma · Veure més »
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Nou!!: Aquileia і Història de Turquia · Veure més »
Hugo Santiago Muchnik
Hugo Santiago Muchnik (Buenos Aires, 12 de desembre de 1939-París, França; 27 de febrer de 2018) va ser un cineasta i guionista argentí.
Nou!!: Aquileia і Hugo Santiago Muchnik · Veure més »
Invasión (pel·lícula de 1969)
Invasión és una pel·lícula estrenada el 1969 dirigit per l'argentí Hugo Santiago Muchnik.
Nou!!: Aquileia і Invasión (pel·lícula de 1969) · Veure més »
Istris
Els istres (Istri) eren un poble que vivia a la regió d'Ístria.
Nou!!: Aquileia і Istris · Veure més »
Joan el Secretari
Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.
Nou!!: Aquileia і Joan el Secretari · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Aquileia і Julià l'Apòstata · Veure més »
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Nou!!: Aquileia і Justa Grata Honòria · Veure més »
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana. El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Pèrsia i la pèrdua d'una gran part d'Itàlia. Es considera que la seva política, gens conciliadora, no va ser la més adequada per afrontar els perills que amenaçaven el territori de l'Imperi; per això no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.
Nou!!: Aquileia і Justí II el Jove · Veure més »
Justina
Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.
Nou!!: Aquileia і Justina · Veure més »
Kočevje
Kočevje (pron. Ko-txéu-ye) (alemany: Gottschee) és una ciutat d'Eslovènia, capital del municipi homònim al sud del país.
Nou!!: Aquileia і Kočevje · Veure més »
Koper
Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Aquileia і Koper · Veure més »
La Gioconda (Ponchielli)
La Gioconda és una òpera en quatre actes d'Amilcare Ponchielli sobre un llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseudònim anagramàtic de Tobia Gorrio), inspirat en el drama Angelo, tyran de Padoue, una obra de teatre en prosa de 1835 de Victor Hugo (la mateixa font que Gaetano Rossi havia utilitzat per a el seu llibret per a Il giuramento de Mercadante el 1837).
Nou!!: Aquileia і La Gioconda (Ponchielli) · Veure més »
Legió VI Hispana
La Legió VI Hispana va ser una legió romana de la que gairebé no se'n sap res.
Nou!!: Aquileia і Legió VI Hispana · Veure més »
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Nou!!: Aquileia і Legió XV Apollinaris · Veure més »
Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians
La llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians troba la seva font als escrits de diversos autors de l'Antiguitat.
Nou!!: Aquileia і Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians · Veure més »
Lleonci i Carpòfor d'Aquileia
Lleonci i Carpòfor van ser dos metges llegendaris, cristians del.
Nou!!: Aquileia і Lleonci i Carpòfor d'Aquileia · Veure més »
Llista d'amfiteatres romans
S'han localitzat les restes d'almenys 220 amfiteatres a àrees ben diverses de l'Imperi Romà.
Nou!!: Aquileia і Llista d'amfiteatres romans · Veure més »
Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia
Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.
Nou!!: Aquileia і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia · Veure més »
Llista de marcgravis de Caríntia
Llista dels marcgravis coneguts de Caríntia.
Nou!!: Aquileia і Llista de marcgravis de Caríntia · Veure més »
Llista de municipis d'Udine
Aquesta és una llista de municipis de la província d'Udine, amb el nom tant en italià com en friülà, així com la regió a la qual pertanyen.
Nou!!: Aquileia і Llista de municipis d'Udine · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Aquileia і Llista de papes de Roma · Veure més »
Llista de vies romanes
Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.
Nou!!: Aquileia і Llista de vies romanes · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).
Nou!!: Aquileia і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »
Llop de Friül
Llop (Lupus) fou duc de Friül des de vers 663 fins a la seva mort el 666.
Nou!!: Aquileia і Llop de Friül · Veure més »
Luci Bruci Quinti Crispí
Luci Bruci Quinti Crispí (en Lucius Bruttius Quintius Crispinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Aquileia і Luci Bruci Quinti Crispí · Veure més »
Luci Juli Cèsar (pretor 183 aC)
Luci Juli Cèsar (en llatí Lucius Julius Caesar) va ser un magistrat romà que pertanyia a la gens Júlia i a la família dels Cèsar, d'origen patrici.
Nou!!: Aquileia і Luci Juli Cèsar (pretor 183 aC) · Veure més »
Luci Manli Acidí Fulvià
Luci Manli Acidí Fulvià (en Lucius Manlius Acidinus Fulvianus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Aquileia і Luci Manli Acidí Fulvià · Veure més »
Ludovico Trevisano
Ludovico Trevisano (Venècia, Itàlia, llavors a la República de Venècia, 1401 - Roma, 22 de març de 1465) va ser un cardenal italià del.
Nou!!: Aquileia і Ludovico Trevisano · Veure més »
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Nou!!: Aquileia і Luitprand · Veure més »
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Nou!!: Aquileia і Magne Màxim · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Aquileia і Mar Adriàtica · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Aquileia і Marc Aureli · Veure més »
Marc Aureli Quintil
Marc Aureli Quintil (en llatí) fou emperador romà, germà de l'emperador Marc Aureli Claudi el Gòtic.
Nou!!: Aquileia і Marc Aureli Quintil · Veure més »
Marc Claudi Marcel (cònsol 183 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà, probablement germà de ''Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus'' tot i portar el mateix praenomen.
Nou!!: Aquileia і Marc Claudi Marcel (cònsol 183 aC) · Veure més »
Marc Corneli Ceteg (cònsol 160 aC)
Marc Corneli Ceteg (Marcus Cornelius C. f. C. n. Cethegus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Aquileia і Marc Corneli Ceteg (cònsol 160 aC) · Veure més »
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Nou!!: Aquileia і Marca d'Ístria · Veure més »
Marcgravi
El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.
Nou!!: Aquileia і Marcgravi · Veure més »
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Nou!!: Aquileia і Marcomans · Veure més »
Marino Grimani
Marino Grimani (Venècia, 1489 † 28 de setembre de 1546, Orvieto) va ser un cardenal italià i patriarca d'Aquileia del 19 de gener de 1517 fins al 1529 i després de 1535 a 1545.
Nou!!: Aquileia і Marino Grimani · Veure més »
Marquard IV d'Eppenstein
Marquard IV (+16 de juny de 1076) fou un noble de Caríntia i Estíria, fill d'Adalberó de Caríntia.
Nou!!: Aquileia і Marquard IV d'Eppenstein · Veure més »
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Nou!!: Aquileia і Maximí el Traci · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Aquileia і Maximià · Veure més »
Màxim Cèsar
Màxim Cèsar (Gai Juli Ver Màxim) fou fill de Maximí el Traci, que quan va pujar al tron el 235 el va fer Caesar i Princeps Juventutis; per les campanyes en les que va participar va rebre també els noms de Germanicus, Sarmaticus, i Dacicus.
Nou!!: Aquileia і Màxim Cèsar · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Aquileia і Mosaic · Veure més »
Municipis oficialment furlanòfons
La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el Mandament di Puart (administrativament del Vèneto).
Nou!!: Aquileia і Municipis oficialment furlanòfons · Veure més »
Nauportus
Nauportus (Ναύπορτον) va ser una antiga ciutat romana a la Pannònia Superior, situada a la via que anava d'Aquileia a Emona.
Nou!!: Aquileia і Nauportus · Veure més »
Nazari de Capris
Nazari de Capodistria (Elpidium, actual Boršt, Eslovènia, ca. 475 - Capodistria, actual Koper, ca. 556) fou un bisbe, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Aquileia і Nazari de Capris · Veure més »
Nícies Monjo
Nícies Monjo (en llatí Nicias Monachus, en grec) fou un monjo romà d'Orient que va florir al començament del (vers 601).
Nou!!: Aquileia і Nícies Monjo · Veure més »
Nicees
Nicees o Nicetes (en llatí Nicaeas o Nicetas) fou un religiós romà que va viure a la meitat del i fou bisbe d'Aquileia (454-485).
Nou!!: Aquileia і Nicees · Veure més »
Nus de Salomó
Nus de Salomó Bàsic Talla del nus de Salomó a Almenno San Bartolomeo (Itàlia) Antic mosaic romà d'Aquileia (Itàlia) Nus de Salomó decoratiu El nus de Salomó (en llatí Sigillum Salomonis) és el nom comú d'un ornament tradicional utilitzat des de l'antiguitat que va ser adoptat per nombroses cultures.
Nou!!: Aquileia і Nus de Salomó · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Aquileia і Odoacre · Veure més »
Ottokar III d'Estíria
Ottokar III (1124 – 31 de desembre de 1164) fou marcgravi d'Estíria de 1129 fins a 1164.
Nou!!: Aquileia і Ottokar III d'Estíria · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Aquileia і Papa Lleó I · Veure més »
Papa Pius I
Pius I (Aquileia, segle II - Roma, 154) va ser el novè bisbe de Roma entre el 140 i el 154.
Nou!!: Aquileia і Papa Pius I · Veure més »
Paride Tumburus
Paride Tumburus (Aquilea, Província d'Udine, Itàlia, 8 de març de 1939-ibídem, 24 d'octubre de 2015) va ser un futbolista italià.
Nou!!: Aquileia і Paride Tumburus · Veure més »
Parlament de patrie
El parlament de Patrie dal Friûl fou una institució parlamentària friülana nascuda sota el Patriarcat d'Aquileia i que fou convocat per darrer cop el 1805.
Nou!!: Aquileia і Parlament de patrie · Veure més »
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Nou!!: Aquileia і Patriarca Llatí de Jerusalem · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Aquileia і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat a Itàlia
Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.
Nou!!: Aquileia і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Aquileia і Pàdua · Veure més »
Pàtria del Friül
Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.
Nou!!: Aquileia і Pàtria del Friül · Veure més »
Pemmó de Friül
Pemmó (o Pennó) va ser duc de Friül durant vint-i-sis anys, des de vers el 706 fins a la seva mort.
Nou!!: Aquileia і Pemmó de Friül · Veure més »
Pesta antonina
L'Ángel de la mort copejant una porta durant la pesta de Roma; gravat de Levasseur després de Jules-Elie Delaunay. La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient.
Nou!!: Aquileia і Pesta antonina · Veure més »
Poppó
Poppó o Poppó de Caríntia (italià: Poppone di Carinzia), de nom secular Wolfgang von Treffen (? – 1042) fou un bisbe alemany, que fou patriarca d'Aquileia del 1019 al 1045.
Nou!!: Aquileia і Poppó · Veure més »
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Nou!!: Aquileia і Primers centres de la cristiandat · Veure més »
Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Aquileia і Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC) · Veure més »
Publi Deci Subuló
Publi Deci Subuló (en llatí Publius Decius Subulo) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Aquileia і Publi Deci Subuló · Veure més »
Pupiè
Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.
Nou!!: Aquileia і Pupiè · Veure més »
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Nou!!: Aquileia і Quades · Veure més »
Ratquis de Friül
Ratquis de Friül (+ després del 757) fou duc de Friül (739-744) com a successor del seu pare Pemmó.
Nou!!: Aquileia і Ratquis de Friül · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Aquileia і Ravenna · Veure més »
Regió eclesiàstica Triveneto
Mapa de la Regió eclesiàstica Triveneto a Itàlia La regió eclesiàstica Triveneto és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Aquileia і Regió eclesiàstica Triveneto · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Aquileia і Regnes germànics · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia
Les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia foren les relacions internacionals entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Aquileia і Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Aquileia і República de Venècia · Veure més »
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Nou!!: Aquileia і Ricard Cor de Lleó · Veure més »
Rodoald (desambiguació)
* Rodoald, rei dels longobards i rei d'Itàlia (652-653).
Nou!!: Aquileia і Rodoald (desambiguació) · Veure més »
Rufí d'Aquileia
Rufí d'Aquileia (Rufinus) anomenat Tiranni, Turrani o Torà (vers 345-410) fou un religiós romà.
Nou!!: Aquileia і Rufí d'Aquileia · Veure més »
Santa Maria in Aracoeli
Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.
Nou!!: Aquileia і Santa Maria in Aracoeli · Veure més »
Sínode de Frankfurt
El Sínode de Frankfurt fou una reunió de bisbes de l'estat carolingi convocat per Carlemany a la ciutat de Frankfurt.
Nou!!: Aquileia і Sínode de Frankfurt · Veure més »
Setge d'Avinyó (1398-1403)
El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.
Nou!!: Aquileia і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »
Tagliamento
El Tagliamento (Tiliment en friülà) és un riu del nord d'Itàlia al Friül.
Nou!!: Aquileia і Tagliamento · Veure més »
Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)
El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest») inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Aquileia і Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial) · Veure més »
Teodor de Sion
Teodor de Sion, també conegut com a Teòdul, Teòdul del Valais, o Teodor d'Octodurum (Orient, s. IV - Valais, Suïssa, ca. 400), es creu que va ser un missioner cristià vingut de l'orient a l'actual cantó suís del Valais.
Nou!!: Aquileia і Teodor de Sion · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Aquileia і Teodoric el Gran · Veure més »
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Nou!!: Aquileia і Teodosi I el Gran · Veure més »
Tergeste
Tergeste (Τέργεστε o Τέργεστον) va ser una ciutat que va pertànyer bé a la província del Venetia o bé a la d'Ístria, que estava situada a una badia anomenada Tergestinus Sinus (avui Golf de Trieste), allà on ara hi ha la ciutat de Trieste.
Nou!!: Aquileia і Tergeste · Veure més »
Terzo d'Aquileia
Terzo d'Aquileia (friülà Tierç) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Aquileia і Terzo d'Aquileia · Veure més »
Tit Anni Lusc (ambaixador)
Tit Anni Lusc (Titus Annius Luscus) fill de Tit Anni, va ser un militar romà, que va lluitar contra els gals bois els quals el van fer presoner (218 aC).
Nou!!: Aquileia і Tit Anni Lusc (ambaixador) · Veure més »
Torriani
Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Aquileia і Torriani · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Aquileia і Valentinià II · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Aquileia і Valentinià III · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Aquileia і Vènets · Veure més »
Vectigàlia
Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.
Nou!!: Aquileia і Vectigàlia · Veure més »
Velina
La tribu Velina va ser una de les 35 tribus de l'antiga Roma amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana.
Nou!!: Aquileia і Velina · Veure més »
Venècia i Ístria
Venècia i Ístria (llatí: Venetia et Histria) fou una divisió administrativa del nord-est de la Itàlia romana.
Nou!!: Aquileia і Venècia i Ístria · Veure més »
Venetia
Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).
Nou!!: Aquileia і Venetia · Veure més »
Via Annia
La via Annia va ser una via romana que va construir el cònsol Tit Anni Lusc l'any 153 aC.
Nou!!: Aquileia і Via Annia · Veure més »
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Nou!!: Aquileia і Via Emília · Veure més »
Via Postúmia
Un fragment de la via Postumia, reconstruïda sota l'''Arco dei Gavi'' a Verona La via Postúmia va ser una via romana que és coneguda només per una inscripció.
Nou!!: Aquileia і Via Postúmia · Veure més »
Villa Vicentina
Villa Vicentina (friülà Vile Visintine) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Aquileia і Villa Vicentina · Veure més »
Visites pastorals del Papa Pau VI
patriarca ecumènic Athenàgoras I a Jerusalem La llista de visites pastorals del papa Pau VI detalla els viatges del primer papa que va abandonar Itàlia des del 1809, representant la primera peregrinació papal a Terra Santa i la primera visita papal a les Amèriques, a Àfrica, Oceania i Àsia.
Nou!!: Aquileia і Visites pastorals del Papa Pau VI · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Aquileia і Vitel·li · Veure més »
Vodnjan
Vodnjan (Vodnjan és el nom croat; en vènet és Dignàn, en italià, Dignano d'Istria) és una ciutat croata de 3.406 habitants (2001) situada a 10 km al nord de Pula, a la península d'Ístria.
Nou!!: Aquileia і Vodnjan · Veure més »
148 aC
República Romana.
Nou!!: Aquileia і 148 aC · Veure més »
163
Sense descripció.
Nou!!: Aquileia і 163 · Veure més »
340
Sense descripció.
Nou!!: Aquileia і 340 · Veure més »
381
Sense descripció.
Nou!!: Aquileia і 381 · Veure més »
388
Sense descripció.
Nou!!: Aquileia і 388 · Veure més »
489
Sense descripció.
Nou!!: Aquileia і 489 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aquilea, Aquilea (Itàlia), Aquileia (UD).
