Taula de continguts
136 les relacions: Acesandre, Aglaonice, Agretes, Amèries de Macedònia, Antianira (nimfa), Apol·lònides de Nicea, Apol·loni, Ares, Arete (mitologia), Argissa, Argo, Argonautes, Argonautica Orphica, Argonàutiques, Argos (mestre d'aixa), Arios (desambiguació), Aristòmenes (actor), Armènides, Arquèmac d'Eubea, Asclepíades de Mírlia, Asteri (Tessàlia), Astipalea (filla de Fènix), Ídmon (fill d'Apol·lo), Àlope (Tessàlia), Biblioteca d'Alexandria, Cabíria, Cal·límac de Cirene, Capaneu, Caró de Nàucratis, Cícons, Cerint (ciutat), Circe, Citoros, Cleó de Curium, Cnossos (geògraf), Cromna, Dàscil, Dínies (historiador), Deidamia (desambiguació), Delfine, Diòfanes (historiador), Diccionari Grec-Català, Dioc, Dionisi d'Atenes, Dionisi de Calcis, Diuquídes, Eòlice, Endimió, Epimènides (historiador), Escimne de Quios, ... Ampliar l'índex (86 més) »
Acesandre
Acesandre (en llatí Acesander, en grec antic Ἀκέσανδρος) fou un historiador grec que va escriure una història de Cirene, que citen Apol·loni de Rodes i de manera indirecta, uns escolis a Píndar.
Veure Apol·loni de Rodes і Acesandre
Aglaonice
''Acraea aglaonice'' Aglaonice, cràter de Venus Aglaonice, Aglaonike, o Aganice (grec antic: Ἀγλαονίκη, Aglaoníkē), natural de Tessàlia, va ser una astrònoma i filòsofa natural grega del segle II aC o el segle I aC.
Veure Apol·loni de Rodes і Aglaonice
Agretes
Agretes (Agroetas) fou un historiador grec.
Veure Apol·loni de Rodes і Agretes
Amèries de Macedònia
Amèries de Macedònia (en llatí Amerias, en grec) fou un escriptor i gramàtic macedoni que va escriure una obra titulada, que parla del significat de les paraules, i una altra anomenada ("herbolari").
Veure Apol·loni de Rodes і Amèries de Macedònia
Antianira (nimfa)
Segons la mitologia grega, Antianira (llatí Antianeira, grec Ἀντιάνειρα) va ser una nimfa, amant d'Apol·lo amb qui segons unes versions hauria tingut el fill, Ídmon, un dels argonautes a qui son pare va donar la capacitat de vaticinar.
Veure Apol·loni de Rodes і Antianira (nimfa)
Apol·lònides de Nicea
Apol·lònides de Nicea (Apollonides) fou un escriptor grec que va viure en temps de l'emperador Tiberi, a qui va dedicar un comentari sobre el σίλλους τε καὶ κιναίδους de Timó de Fliunt, segons Diògenes Laerci.
Veure Apol·loni de Rodes і Apol·lònides de Nicea
Apol·loni
* Apol·loni (llibert), llibert de Cras.
Veure Apol·loni de Rodes і Apol·loni
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Veure Apol·loni de Rodes і Ares
Arete (mitologia)
A la mitologia grega, la reina Arete (en grec antic Ἀρήτη "Aréte", 'virtut' o 'aquella per la qual es prega'), filla de Rexènor era casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esqueria.
Veure Apol·loni de Rodes і Arete (mitologia)
Argissa
Argissa (en grec antic Ἄργισσα) o també Argura Ἄργουρα) era una ciutat de la Pelasgiotis a Tessàlia, vora el riu Peneu i a poca distància de Larisa. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que els seus habitants van anar a la guerra de Troia comandats per Polipetes.
Veure Apol·loni de Rodes і Argissa
Argo
Segons la mitologia grega, Argo (Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or.
Veure Apol·loni de Rodes і Argo
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Veure Apol·loni de Rodes і Argonautes
Argonautica Orphica
Argonautica Orphica (plural), en grec Ὀρφέως Ἀργοναυτικά, és el títol d'un poema èpic de 1376 hexàmetres escrit en grec antic.
Veure Apol·loni de Rodes і Argonautica Orphica
Argonàutiques
Construcció de la nau Argo. Les Argonàutiques és l'obra més important d'Apol·loni Rodi.
Veure Apol·loni de Rodes і Argonàutiques
Argos (mestre d'aixa)
D'acord amb la mitologia grega, Argos (Ἄργος) és l'heroi epònim del vaixell Argo.
Veure Apol·loni de Rodes і Argos (mestre d'aixa)
Arios (desambiguació)
Arios o Areu (Ἄρειος, Àreios, derivat d'Ares, el déu de la guerra) és un nom propi grec que fa referència a.
Veure Apol·loni de Rodes і Arios (desambiguació)
Aristòmenes (actor)
Aristòmenes, en llatí Aristomenes, en grec antic Άριστομένης, fou un actor d'Atenes que representava obres de l'antiga comèdia àtica.
Veure Apol·loni de Rodes і Aristòmenes (actor)
Armènides
Armènides (en llatí Armenidas o Armenides, en grec antic Ἀρμενίδας o Ἀρμενίδης) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre Tebes (Θηβαϊκα) a la que fan referència uns escolis a Apol·loni de Rodes i Esteve de Bizanci.
Veure Apol·loni de Rodes і Armènides
Arquèmac d'Eubea
Arquemac (en llatí Archemachus, en grec antic "Arkhémakhos") fou un autor de l'antiga Grècia, conegut per una obra historiogràfica (que no s'ha conservat) sobre el seu país natal, l'illa d'Eubea; segons Estrabó, Ateneu de Nàucratis i Climent d'Alexandria tenia tres volums pel cap baix.
Veure Apol·loni de Rodes і Arquèmac d'Eubea
Asclepíades de Mírlia
Asclepíades de Mírlia, en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης, fou un escriptor i historiador grec nascut a Mírlia a Bitínia, o potser a Nicea.
Veure Apol·loni de Rodes і Asclepíades de Mírlia
Asteri (Tessàlia)
Asteri (en grec antic Άστέριος o Ἀστερίων) va ser una antiga ciutat de Tessàlia que ja menciona Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada com una de les possessions d'Eurípil.
Veure Apol·loni de Rodes і Asteri (Tessàlia)
Astipalea (filla de Fènix)
Astipalea (en llatí Astypalaea, en grec antic Ἀστυπάλαια) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Fènix i Perimede, una filla d'Eneu.
Veure Apol·loni de Rodes і Astipalea (filla de Fènix)
Ídmon (fill d'Apol·lo)
Ídmon (grec antic Ἴδμων) va ser, en mitologia grega un argonauta i endeví, l'encarregat d'interpretar els presagis de l'expedició.
Veure Apol·loni de Rodes і Ídmon (fill d'Apol·lo)
Àlope (Tessàlia)
Àlope (en grec antic Αλόπη) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.
Veure Apol·loni de Rodes і Àlope (Tessàlia)
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Apol·loni de Rodes і Biblioteca d'Alexandria
Cabíria
Cabíria (en grec antic καβείρια "Kabeíria") era un festival, que se celebrava a les ciutats on eren adorades les deïtats dels cabirs, unes divinitats dels pelasgs, especialment a Samotràcia, on hi tenien el temple més important, i també a Imbros, Lemnos, Tebes, Antedon, Pèrgam i Beirut.
Veure Apol·loni de Rodes і Cabíria
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Veure Apol·loni de Rodes і Cal·límac de Cirene
Capaneu
museu Getty. Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.
Veure Apol·loni de Rodes і Capaneu
Caró de Nàucratis
Caró de Nàucratis (en Charon) fou un historiador de l'antiga Grècia conegut exclusivament per una entrada al lèxic medieval de la Suda.
Veure Apol·loni de Rodes і Caró de Nàucratis
Cícons
Els cícons (Cicones) foren un poble de Tràcia que vivia a la costa, entre els riu Lissos, a l'oest, i l'Hebros, a l'est.
Veure Apol·loni de Rodes і Cícons
Cerint (ciutat)
Cerint (Κήρινθος) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa nord-est de l'illa d'Eubea, a la vora d'un riu anomenat Budoros.
Veure Apol·loni de Rodes і Cerint (ciutat)
Circe
Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.
Veure Apol·loni de Rodes і Circe
Citoros
Citoros (en grec antic Κύτωρος) era una ciutat grega de Paflagònia de la que parla Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, i la situa entre els territoris governats pel rei Pilemenes que va anar a ajudar a Príam a la guerra de Troia.
Veure Apol·loni de Rodes і Citoros
Cleó de Curium
Cleó de Curium (en llatí Cleon en grec antic Κλέων "Kléon") fou un poeta grec autor d'un poema sobre l'expedició dels argonautes (Ἀργοναυτικά) del qual Apol·loni Rodi en va treure moltes parts per elaborar la seva obra.
Veure Apol·loni de Rodes і Cleó de Curium
Cnossos (geògraf)
Cnossos (en llatí Cnossus, en grec antic Κνωσσός) fou un autor grec d'una obra sobre la geografia d'Àsia titulat γεωγραφικά τῆς ασίας ("Geographika tes Asias"), que mencionen uns escolis a Apol·loni Rodi.
Veure Apol·loni de Rodes і Cnossos (geògraf)
Cromna
Cromna (en grec antic Κρῶμνα) era una ciutat grega de Paflagònia de la que parla Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on formava part del territori governat pel rei Pilemenes.
Veure Apol·loni de Rodes і Cromna
Dàscil
Segons la mitologia grega, Dàscil en grec antic Δάσκυλος) va ser un heroi, fill de Licos, rei dels mariandins, que habitaven al nord-est del Regne de Bitínia. Quan els argonautes van arribar al seu territori, Licos els va donar el seu fill perquè els acompanyés fins a les riberes del Termodont en agraïment a Pòl·lux per derrotar Àmic.
Veure Apol·loni de Rodes і Dàscil
Dínies (historiador)
Dínies (en llatí Deinias, en grec antic Δεινίας) fou un historiador grec de data incerta que va escriure una obra històrica sobre l'Argòlida.
Veure Apol·loni de Rodes і Dínies (historiador)
Deidamia (desambiguació)
Deidamia (Deidàmeia) és el nom de diversos personatges de la mitologia grega i d'altres conceptes anomenats en referència a un d'aquests.
Veure Apol·loni de Rodes і Deidamia (desambiguació)
Delfine
Delfine o Delfina (en grec:Δελφύνη) és una criatura de la mitologia grega.
Veure Apol·loni de Rodes і Delfine
Diòfanes (historiador)
Diòfanes, en llatí Diophanes, en grec antic Διοφάνης, fou un historiador grec que va escriure una història del Pont dividida en diversos llibres.
Veure Apol·loni de Rodes і Diòfanes (historiador)
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Veure Apol·loni de Rodes і Diccionari Grec-Català
Dioc
Dioc (en llatí Deiochus, en grec antic Δηΐοχος) fou un historiador grec nascut a Proconnesos que va viure abans d'Heròdot, mencionat per Dionís d'Halicarnàs que diu que va ser un dels primers historiadors grecs.
Veure Apol·loni de Rodes і Dioc
Dionisi d'Atenes
Dionisi (en Dionysius) va ser un escriptor de l'antiga Grècia natural d'Atenes, autor d'una obra titulada κυήσεις, sobre la concepció o el naixement, que és citada per un escoliasta d'Apol·loni de Rodes i també a lEtymologicum Magnum.
Veure Apol·loni de Rodes і Dionisi d'Atenes
Dionisi de Calcis
Dionisi de Calcis (en Dyonisius) fou un historiador de l'antiga Grècia que va viure, raonablement, cap al, i va escriure una obra que no s'ha conservat.
Veure Apol·loni de Rodes і Dionisi de Calcis
Diuquídes
Diuquídes (en llatí Dieuchidas, en grec antic Διευχίδας) de Mègara fou un historiador grec que va escriure una història de Mègara (Μεγαρικά) en cinc llibres almenys.
Veure Apol·loni de Rodes і Diuquídes
Eòlice
Eòlice (en grec antic Οἰολύκη), també anomenada Deilice (Δειλύκη), era una nimfa de la mitologia grega.
Veure Apol·loni de Rodes і Eòlice
Endimió
''El somni d'Endimió '' pintura d'Anne-Louis Girodet (1818), Museu del Louvre, Paris. Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων, ωνος) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Etli (o de Zeus, segons altres) i de Càlice.
Veure Apol·loni de Rodes і Endimió
Epimènides (historiador)
Epimènides (en llatí Epimenides, en grec antic Ἐπιμενίδης) fou un historiador grec que va escriure una Història de Rodes en dialecte dòric.
Veure Apol·loni de Rodes і Epimènides (historiador)
Escimne de Quios
Escimne de Quios (Σκύμνος ὁ Xῖος) fou un geògraf de l'antiga Grècia nascut a l'illa de Quios.
Veure Apol·loni de Rodes і Escimne de Quios
Escoles gregues
Les escoles gregues o escoles de pensament van ser associacions de matemàtics, els quals tenien unes idees semblants envers els coneixements que aporta la ciència.
Veure Apol·loni de Rodes і Escoles gregues
Escolis
Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions.
Veure Apol·loni de Rodes і Escolis
Escultura hel·lenística
Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.
Veure Apol·loni de Rodes і Escultura hel·lenística
Euridamant
Euridamant (en grec antic Έυρίδαμας), va ser segons la mitologia grega un heroi fill d'Iros i Demonassa.
Veure Apol·loni de Rodes і Euridamant
Evantes de Samos
Evantes de Samos (Evanthes) fou un historiador grec nascut a Samos que esmentat solament per Plutarc.
Veure Apol·loni de Rodes і Evantes de Samos
Fanòdic
Fanòdic, en llatí Phanodicus, en grec antic, fou un escriptor grec de data incerta que va escriure una obra titulada, segons Apol·loni Rodi i Diògenes Laerci.
Veure Apol·loni de Rodes і Fanòdic
Gai Valeri Flac (escriptor)
Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un escriptor romà del.
Veure Apol·loni de Rodes і Gai Valeri Flac (escriptor)
Girolamo Mei
Girolamo Mei (Florència, 27 de maig de 1519 - Roma, entre maig i juliol de 1594) va ser un historiador i escriptor italià, famós per haver participat en les activitats de la "Camerata Florentina", amb aportacions basades en les seves investigacions sobre el cant i la música en l'antiga Grècia.
Veure Apol·loni de Rodes і Girolamo Mei
Girtó
Girtó (en Gyrton) o Girtona (en Gyrtona) fou una ciutat de la Perrèbia, a Tessàlia, situada en una vall fèrtil entre els rius Titaresi i Peneu.
Veure Apol·loni de Rodes і Girtó
Hípies de Delos
Hípies de Delos (en llatí Hippias, en grec antic fou un gramàtic grec probablement posterior al seu homònim Hípies de Tassos. Se'l menciona com a autor d'una obra, una espècie de diccionari geogràfic titulat en un escoli a Apol·loni de Rodes i també en parlen Eudòxia Macrembolita i Eustaci de Tessalònica.
Veure Apol·loni de Rodes і Hípies de Delos
Hecateu d'Abdera
Hecateu d'Abdera (en llatí Hecataeus, en grec antic Ἑκαταῖος ὁ Ἀβδηρίτης) fou historiador i filòsof escèptic que va escriure durant el.
Veure Apol·loni de Rodes і Hecateu d'Abdera
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Veure Apol·loni de Rodes і Hecatonquir
Heràgores
Heràgores (Heragoras) fou un historiador grec de data incerta que va escriure una obra anomenada Μεγαρικά. sobre la Megàrida que és esmentada per Eudòxia i en uns escolis d'Apol·loni de Rodes, on és anomenat Hesàgores.
Veure Apol·loni de Rodes і Heràgores
Heró d'Efes
Heró d'Efes (Heron) fou un escriptor grec nadiu d'Efes, que és esmentat sovint per Ateneu de Naucratis (II. p. 52 b, III. p. 76 a, p. 111 c, &c.), i a uns escolis sobre Apol·loni Rodi.
Veure Apol·loni de Rodes і Heró d'Efes
Hermògenes de Frígia
Hermògenes de Frígia (en llatí Hermogenes, en grec antic) fou un historiador grec autor d'una història de Frígia en la qual també s'esmenta els jueus, segons diuen uns escolis a Apol·loni de Rodes, Flavi Josep (Contra Apió I, 23) i Plutarc (De Fluv.
Veure Apol·loni de Rodes і Hermògenes de Frígia
Herodor d'Heraclea
Herodor d'Heraclea (Herodorus) fou un mitògraf grec que va viure en temps d'Hecateu de Milet i Ferecides de Siros, cap al.
Veure Apol·loni de Rodes і Herodor d'Heraclea
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Apol·loni de Rodes і Hesíode
Hiperbòria
àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.
Veure Apol·loni de Rodes і Hiperbòria
Hiperboris
Els hiperboris, misteriosos habitants del nord, de gran alçada Els hiperboris (Hyperborei) foren una ètnia llegendària que vivia als confins del nord de la terra.
Veure Apol·loni de Rodes і Hiperboris
Hipocamp (mitologia)
Hipocamp d'un dibuix de Pompeia. L'hipocamp (del grec: ἵπποκαμπος: ippokampos, literalment "cavall monstruós"; de ἵππος, "cavall" i κάμπος, "monstre") és una criatura mitològica compartida pels fenicis i els grecs.
Veure Apol·loni de Rodes і Hipocamp (mitologia)
Iekaterina Txemberdjí
Iekaterina Vladímirovna Txemberdjí, Екатерина Владимировна Чемберджи́, coneguda habitualment com a Katia Tchemberdji o Jekaterina Wladimirowna Tschemberdschi (forma alemanya) (nascuda el 6 de maig de 1960), és una pianista i compositora russa.
Veure Apol·loni de Rodes і Iekaterina Txemberdjí
Il Giasone
Il Giasone (El Jasó) és una òpera amb un pròleg i tres actes de Francesco Cavalli segons un llibret de Giacinto Andrea Cicognini.
Veure Apol·loni de Rodes і Il Giasone
Illa Kefken
Lilla Kefken (turc: Kefken Adası) és una illa situada davant de la costa del mar Negre de Turquia, a poca distància del poble costaner de Cebeci, al districte de Kandıra i la província de Kocaeli.
Veure Apol·loni de Rodes і Illa Kefken
Jàson
Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.
Veure Apol·loni de Rodes і Jàson
Le fatiche di Ercole
Le fatiche di Ercole és una pel·lícula italiana d'aventures de 1958 de tema mitològic–fantàstic que es considera com la primera del subgènere del peplum.
Veure Apol·loni de Rodes і Le fatiche di Ercole
Linceu (mitologia)
Linceu (Lynceus) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.
Veure Apol·loni de Rodes і Linceu (mitologia)
Lisip de l'Epir
Lisip de l'Epir (Lýsippos) fou un mitògraf grec natural de l'Epir conegut exclusivament per unes breus mencions als escolis d'Apol·loni de Rodes i de l'Odissea, en els quals es diu que va escriure un κατάλογος ἀσεβῶν ('catàleg d'impietats').
Veure Apol·loni de Rodes і Lisip de l'Epir
Literatura d'Egipte
miniatura La literatura d'Egipte té els seus orígens en el Antic Egipte i és una de les primeres literatures conegudes.
Veure Apol·loni de Rodes і Literatura d'Egipte
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Veure Apol·loni de Rodes і Literatura grega antiga
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Veure Apol·loni de Rodes і Literatura romana
Llenguatge de les aus
El llenguatge dels ocells, un llenguatge místic, perfecte o diví, o un llenguatge mític o màgic usat pels pardals per a comunicar amb l'iniciat, és un concepte conegut en la mitologia, la literatura medieval i l'ocultisme.
Veure Apol·loni de Rodes і Llenguatge de les aus
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Apol·loni de Rodes і Llista d'antics grecs
Llista de cràters de Febe
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Febe, un dels satèl·lits naturals de Saturn.
Veure Apol·loni de Rodes і Llista de cràters de Febe
Llista de poetes de l'antiga Grècia
A continuació es presenta una llista dels poetes grecs més destacats de l'antiguitat clàssica.
Veure Apol·loni de Rodes і Llista de poetes de l'antiga Grècia
Lluita de titans (pel·lícula de 2010)
Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.
Veure Apol·loni de Rodes і Lluita de titans (pel·lícula de 2010)
Lucil·li de Tarra
Lucil·li de Tarra (en llatí Lucillus, en grec antic va ser un escriptor grec de Tarrha a Creta, que va escriure una obra sobre la ciutat de Tessalònica. Aquesta obra és mencionada per Esteve de Bizanci. Va escriure també un comentari sobre Les Argonàutiques d'Apol·loni Rodi, i una col·lecció de proverbis, als que fan referència Zenobi, Joan Tzetzes, Miquel Apostoli i Stefanos.
Veure Apol·loni de Rodes і Lucil·li de Tarra
Luis Alberto de Cuenca y Prado
Luis Alberto de Cuenca Prado (Madrid, 29 de desembre de 1950) és un filòleg, poeta, traductor, assagista, columnista, crític, editor literari i investigador espanyol.
Veure Apol·loni de Rodes і Luis Alberto de Cuenca y Prado
Marià (poeta)
Marià (en llatí Marianus, en grec) fou un poeta grec fill de Mars (Marsus) un conegut advocat establert a Eleuteròpolis a Palestina.
Veure Apol·loni de Rodes і Marià (poeta)
Mariner (grau)
XIX representats en un gravat. El mariner és un rang militar utilitzat en moltes marines d'arreu del món.
Veure Apol·loni de Rodes і Mariner (grau)
Mínies
Els mínies (en Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen.
Veure Apol·loni de Rodes і Mínies
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Veure Apol·loni de Rodes і Medea
Melita
Mljet (Melita, Meleda, Grec: Μελίτη) és una illa de Libúrnia a la Dalmàcia Croata, la més meridional i oriental de les illes adriàtiques.
Veure Apol·loni de Rodes і Melita
Misteri de Samotràcia
El misteri de Samotràcia fou una religió mistèrica de l'antiga Grècia important que va adquirir especial relleu a l'època hel·lenística, quan el món grec va ser escenari d'una notable floració de religions mistèriques.
Veure Apol·loni de Rodes і Misteri de Samotràcia
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Apol·loni de Rodes і Mitologia grega
Mnesímac de Faselis
Mnesímac de Faselis (en llatí Mnesimachus, en grec antic) fou un historiador grec nadiu de Faselis.
Veure Apol·loni de Rodes і Mnesímac de Faselis
Neoptòlem de Milet
Neoptòlem de Milet (en llatí Neoptolemus, en grec antic) fou un escriptor grec nadiu de Milet.
Veure Apol·loni de Rodes і Neoptòlem de Milet
Nicànor (escriptor)
Nicànor (en grec antic) fou un escriptor grec que menciona Esteve de Bizanci, al que afegeix el nom de Λέανδρος ("Léandros").
Veure Apol·loni de Rodes і Nicànor (escriptor)
Nimfis
Nimfis (en llatí Nymphis, en grec antic) fill de Xenàgores, fou un historiador grec nadiu d'Heraclea del Pont.
Veure Apol·loni de Rodes і Nimfis
Nomenclatura planetària
Un mapa de la Lluna, de la 1a edició de l'Andrees Allgemeiner Handatlas (1881), anterior als convenis de la UAI La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits.
Veure Apol·loni de Rodes і Nomenclatura planetària
Onquestos (Beòcia)
Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,''Ilíada'', FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...».
Veure Apol·loni de Rodes і Onquestos (Beòcia)
Orcomen (Arcàdia)
Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.
Veure Apol·loni de Rodes і Orcomen (Arcàdia)
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Veure Apol·loni de Rodes і Orfeu
Orió (mitologia)
Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.
Veure Apol·loni de Rodes і Orió (mitologia)
Oricum
Òricum o Òricos (Oricum) era una ciutat i un port d'Il·líria, no lluny d'Apol·lònia, situada a la desembocadura del riu Aous.
Veure Apol·loni de Rodes і Oricum
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Veure Apol·loni de Rodes і Parmènides
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Veure Apol·loni de Rodes і Pausànias (geògraf)
Percote
Percote (en grec antic Περκώτη) era una ciutat de Mísia a l'Hel·lespont, al nord-est de Troia, no llunyana d'Abidos, ni de Làmpsac, probablement a la desembocadura del riu Percotes.
Veure Apol·loni de Rodes і Percote
Peter Green (historiador)
Peter Morris Green (nascut el 22 de desembre de 1924), Contemporary Authors, New Revision Series.
Veure Apol·loni de Rodes і Peter Green (historiador)
Pinakes
Biblioteca d'Alexandria Pinakes (en grec antic Πίνακες "taules") és el nom amb el qual es coneix un dels primers catàlegs de llibres, elaborat per Cal·límac de Cirene.
Veure Apol·loni de Rodes і Pinakes
Plèiade tràgica
La Plèiade tràgica o Plèiade Alexandrina va ser un grup de set autors del període hel·lenístic que en temps de Ptolemeu II Filadelf van conrear a Alexandria el gènere de la tragèdia.
Veure Apol·loni de Rodes і Plèiade tràgica
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Veure Apol·loni de Rodes і Poema èpic
Poesia narrativa
La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.
Veure Apol·loni de Rodes і Poesia narrativa
Psammètic I
Psammètic I o Uahibra Psametiko (que va regnar entre el 664 i el 610 aC.) va ser el fundador i primer faraó de Sais, com es coneix la dinastia XXVI d'Egipte, a començament del denominat Període tardà d'Egipte.
Veure Apol·loni de Rodes і Psammètic I
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Veure Apol·loni de Rodes і Ptolemeu III Evèrgetes I
Publi Terenci Varró
Publi Terenci Varró (en llatí Publius Terentius Varro) va ser un poeta romà força cèlebre, anomenat Varró Atací per distingir-lo de Varró Reatí, o Marc Terenci Varró.
Veure Apol·loni de Rodes і Publi Terenci Varró
Rem (objecte)
Parell de rems moderns. Les parts de color rosat són les estroperes. En els rems antics serien les galavernes. Un rem és una peça llarga i prima de fusta o un altre material que es fa servir per a vogar o remar, és a dir, donar impuls a les embarcacions.
Veure Apol·loni de Rodes і Rem (objecte)
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Veure Apol·loni de Rodes і Rodes (ciutat)
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Apol·loni de Rodes і Sant Pere
Sèpies (Tessàlia)
Sèpies (en llatí Sepias, en grec antic Σηπιάς) era un cap de Magnèsia, a Tessàlia, a l'extrem sud-est, enfront de l'illa d'Escíatos.
Veure Apol·loni de Rodes і Sèpies (Tessàlia)
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Veure Apol·loni de Rodes і Segle III aC
Selene
Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.
Veure Apol·loni de Rodes і Selene
Sifes
Sifes o Tifa (Siphae, Σῖφαι) fou una ciutat de Beòcia a la costa del golf de Corint.
Veure Apol·loni de Rodes і Sifes
Sirena (mitologia grega)
Les Sirenes (Σειρήν, Seirḗn; plural: Σειρῆνες, Seirênes), en la mitologia grega, eren criatures perilloses, que atreien als mariners amb la seva encantadora música i veus cantores per provocar el naufragi a les costes rocoses de les seves illes.
Veure Apol·loni de Rodes і Sirena (mitologia grega)
Talassa
Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.
Veure Apol·loni de Rodes і Talassa
Teòcrest (escriptor)
Teòcrest (en llatí Theochrestus, en grec antic) va ser un historiador grec que menciona un escoli a Apol·loni Rodi i el fa autor d'una obra sobre Líbia.
Veure Apol·loni de Rodes і Teòcrest (escriptor)
Teó (escriptor)
Teó (Theon) fou un escriptor o gramàtic grec comentarista de Nicandre de Claros (segons Esteve de Bizanci) i considerat un metge per Fabricius, però potser el confon amb Teó d'Alexandria Es pensa que va escriure uns comentaris sobre Apol·loni Rodi i Licofró de Calcis.
Veure Apol·loni de Rodes і Teó (escriptor)
Teó (gramàtic)
Teó (Theon; fl.) fou un gramàtic d'Alexandria que va ensenyar a Roma durant els regnats dels emperadors August i Tiberi, i fou succeït per Apió Plistonices.
Veure Apol·loni de Rodes і Teó (gramàtic)
Teodor de Samotràcia
Teodor de Samotràcia (Theodorus) fou un escriptor i mitògraf de l'antiga Grècia.
Veure Apol·loni de Rodes і Teodor de Samotràcia
Teolit
Teolit (en llatí Theolytus, en grec antic Θεόλυτος) fou un poeta èpic grec nascut a Metimna a Lesbos.
Veure Apol·loni de Rodes і Teolit
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Veure Apol·loni de Rodes і Tetis (filla de Gea)
Tiberens
Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.
Veure Apol·loni de Rodes і Tiberens
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Veure Apol·loni de Rodes і Urà (mitologia)
Vi en l'antiga Grècia
- El vi en l'antiga Grècia va ser important no només per a la indústria del vi grec sinó per al desenvolupament de quasi totes les regions vinícoles europees i per a la mateixa història del vi.
Veure Apol·loni de Rodes і Vi en l'antiga Grècia
Vogar
Voga Pijao. Vogar o remar és l'acció de moure els rems d'una embarcació o d'un vaixell dins a l'aigua i mitjançant aquest moviment dels rems recolzats dins l'aigua impulsar el vaixell, normalment cap endavant.
Veure Apol·loni de Rodes і Vogar
Zenotemis
Zenotemis (en llatí Zenothemis, en grec antic) fou un poeta grec.
Veure Apol·loni de Rodes і Zenotemis
295 aC
El 295 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Apol·loni de Rodes і 295 aC
També conegut com Apol·loni Rodi, Apoŀloni Rodi.