Taula de continguts
81 les relacions: Acestòrides (escriptor), Acteó, Agesilau I, Agis I, Alcàmenes d'Esparta, Alcmeònida (poema), Amardis, Anasirma, Andrèmon, Andròmeda (mitologia), Androgeònia, Apol·lodor, Apol·lodor de Cirene, Aqueloides, Aqueus, Argonautes, Asclepi, Astipalea (filla de Fènix), Èlara, Ènoe, Àntif, Badtibira, Campe, Càstor (escriptor), Cicne (fill d'Ares), Cnossos, Constanța, Corneli Nepot, Danaides, Dardània (Anatòlia), Déu desconegut, Delfine, Demòcrit, Dorceu, Epístrof, Esqueneu, Frine, Guerra de Troia, Halirroti, Hècuba, Híria de Beòcia, Hecatonquir, Hedus, Hefest, Hel·lànic de Mitilene, Historiografia, Ilos, Làbdac, Lefkandi, Licos (fill de Hirieu), ... Ampliar l'índex (31 més) »
Acestòrides (escriptor)
Acestòrides (Acestorides) fou un escriptor grec que va escriure històries de llegendes mítiques barrejades amb fets reals sobre cada ciutat de Grècia (τῶν κατὰ πόλιν μυθικῶν), i els va titular μυθικὰ ('coses mítiques') per evitar calúmnies i per indicar el contingut agradable del llibre.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Acestòrides (escriptor)
Acteó
1.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Acteó
Agesilau I
Agesilau I (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) va ser el sisè rei agíade d'Esparta (exclòs Aristodem).
Veure Apol·lodor d'Atenes і Agesilau I
Agis I
Agis I (Ἄγις) fou rei d'Esparta.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Agis I
Alcàmenes d'Esparta
Alcàmenes (Alcamenes) va ser un rei d'Esparta, el novè rei de la dinastia agíade.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Alcàmenes d'Esparta
Alcmeònida (poema)
Alcmeònida (en grec antic Ἀλκμεωνίς, "Alkmeonis", o també Ἀλκμαιωνίς, "Alkmaiōnis") era una epopeia grega primerenca perduda que es considera que formava part del Cicle tebà, inclòs dins del Cicle èpic.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Alcmeònida (poema)
Amardis
Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Amardis
Anasirma
Kallipygos a l'Hermitage de Sant Petersburg Anasirma compost per ἀνά ana "amunt, contra, esquena" i σύρμα sirma "falda"; plural: anasirmata, també anomenat anasirmos, és el gest d'aixecar la faldilla o el kilt.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Anasirma
Andrèmon
Andrèmon (Andraemon) va ser, segons la mitologia grega, el marit de Gorge, filla d'Eneu, rei de Calidó, i pare de Toant, un heroi que va comandar quaranta naus dels etolis a la guerra de Troia, i va ser un dels que es va amagar dins del cavall de fusta.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Andrèmon
Andròmeda (mitologia)
Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Andròmeda (mitologia)
Androgeònia
Androgeònia (en grec antic Ἀνδρογεώνια) era un festival amb jocs i altres celebracions que es feia una vegada a l'any al Ceràmic d'Atenes en honor de l'heroi Androgeu fill de Minos, que havia derrotat, segons la tradició a tots els seus adversaris en els jocs festius de la Panatenea i que després va ser assassinat pels seus rivals gelosos, segons diu Apol·lodor d'Atenes.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Androgeònia
Apol·lodor
* Apol·lodor, procònsol d'Àfrica.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Apol·lodor
Apol·lodor de Cirene
Apol·lodor de Cirene (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) va ser un gramàtic grec que sovint és mencionat per altres gramàtics, com ara per un escoliasta d'Eurípides, per Suides, per lEtymologicum Magnum o per Ateneu de Naucratis.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Apol·lodor de Cirene
Aqueloides
Les Aqueloides (en Ἀχελωΐς, 'la que treu rentant el dolor') és el nom que rebien diversos personatges de la mitologia grega.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Aqueloides
Aqueus
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Aqueus
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Argonautes
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Asclepi
Astipalea (filla de Fènix)
Astipalea (en llatí Astypalaea, en grec antic Ἀστυπάλαια) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Fènix i Perimede, una filla d'Eneu.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Astipalea (filla de Fènix)
Èlara
Segons la mitologia grega, Èlara (Ἐλάρα) era una filla de Mínias, rei d'Orcomen, o potser d'Orcomen, el fundador d'aquella ciutat, i d'Eurianassa.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Èlara
Ènoe
Ènoe (en Oinoê) fou una població de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, a la vora del riu Caradros, a la via entre Argos i Mantinea.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Ènoe
Àntif
Àntif (en grec antic Ἄντιφος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Tèssal rei de Cos, i per tant net d'Hèracles.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Àntif
Badtibira
Badtibira (‘Muralla dels treballadors del coure’ o ‘Fortalesa dels ferrers’) fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, identificada amb la moderna Tell al-Madineh, entre Ash Shatrah i Tell as-Senkereh (antiga Larsa), a l'Iraq.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Badtibira
Campe
En la mitologia grega, Campe (en grec antic Κάμπη Kámpê, potser de κάμπος kámpos, ‘monstre marí') era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Tàrtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Campe
Càstor (escriptor)
Càstor (en grec Κάστωρ) era un gramàtic i retòric grec nascut a Rodes, o bé a Massília o potser a Galàcia.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Càstor (escriptor)
Cicne (fill d'Ares)
Cicne i Hèracles. Louvre F385 Segons la mitologia grega, Cicne (en Κύκνος) va ser un bandit, fill d'Ares i de Pelopea, una filla de Pèlias, o també de Pirene.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Cicne (fill d'Ares)
Cnossos
Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Cnossos
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Constanța
Corneli Nepot
Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Corneli Nepot
Danaides
Escultura d'una '''danaide''', obra de Johannes Schilling a Dresden D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Danaides
Dardània (Anatòlia)
La Dardània (en Δαρδανία) és el nom d'un territori de la Tròada amb capital a la ciutat de Dàrdan, esmentada particularment en la mitologia i poblada pels dàrdans.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Dardània (Anatòlia)
Déu desconegut
A més dels dotze déus principals i les innombrables deïtats menors, els antics grecs adoraven a una deïtat que ells anomenaven Agnostos Theos, és a dir: el déu desconegut. A Atenes va haver-hi un temple dedicat específicament a aquest déu i molt sovint els atenencs prestaven jurament "en el nom del déu desconegut" (Νή τόν Άγνωστον Ne ton Agnoston).
Veure Apol·lodor d'Atenes і Déu desconegut
Delfine
Delfine o Delfina (en grec:Δελφύνη) és una criatura de la mitologia grega.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Delfine
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Veure Apol·lodor d'Atenes і Demòcrit
Dorceu
Dorceu (en llatí Dorceus, en grec antic Δορκεύς) fill d'Hipocoont, va ser, segons la mitologia grega, un personatge de Lacedemònia que tenia un heròon a la vora d'Esparta, juntament amb el seu germà Sebros.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Dorceu
Epístrof
Epístrof (en grec antic Ἐπίστροφος) era el nom de diversos personatges de la mitologia grega que menciona Homer a la Ilíada.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Epístrof
Esqueneu
Esqueneu (en grec antic Σχοινεύς) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Beòcia, fill d'Atamant i Temisto.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Esqueneu
Frine
''Frine davant l'Areòpag'' (1861), obra de Jean-Léon Gérôme, Hamburg Kunsthalle. Frine (en llatí Phryne, en grec) va ser una famosa hetera grega, filla d'Epicles i natural de Tèspies a Beòcia.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Frine
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Guerra de Troia
Halirroti
Halirroti (Ἁλιρρόθιος, que significa «el soroll del mar») va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i de la nimfa Èurite.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Halirroti
Hècuba
Hècuba amb Príam i Hèctor La reina Hècuba p. 64 o Hècabe (Hecuba o Hecabe era, segons una tradició de la mitologia grega, filla de Dimant de Frígia, o bé filla de Cisseu, un rei de Tràcia. La tradició de la Ilíada és la que la fa filla de Dimant.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Hècuba
Híria de Beòcia
Híria (Jònic: Ὑρίη Huriē, Koiné: Ὑρία Huria) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci, en el que Híria i la rocosa Àulida, on la flota es va aplegar, apareixen en primer lloc de la llista.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Híria de Beòcia
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Hecatonquir
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Veure Apol·lodor d'Atenes і Hedus
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Hefest
Hel·lànic de Mitilene
Hel·lànic (Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Hel·lànic de Mitilene
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Historiografia
Ilos
Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era fill de Tros i de la nimfa Cal·lírroe, i va ser el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regió de Troade, que portava el nom del seu pare, Tros.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Ilos
Làbdac
Segons la mitologia grega, Làbdac (en grec antic Λάβδακος, Lábdakos), fou un rei de Tebes, fill de Polidor i net de Cadme.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Làbdac
Lefkandi
Ubicació de Lefkandi Lefkandi és un jaciment arqueològic situat a la desembocadura del riu Lelas, a l'illa d'Eubea, a Grècia.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Lefkandi
Licos (fill de Hirieu)
Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), fou un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i, en la versió més freqüent, oncle d'Antíope, per ser germà de Nicteu.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Licos (fill de Hirieu)
Lisídice
Lisídice (Lysidice, Lysidíke) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Pèlops, esposa de Mèstor i mare de Hipòtoe (Apol·lodor, 2.4.5).
Veure Apol·lodor d'Atenes і Lisídice
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Llista d'antics grecs
Llista d'escriptors grecs
A continuació es presenta una llista dels escriptors grecs més destacats de l'època clàssica.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Llista d'escriptors grecs
Maia (mitologia)
s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Maia (mitologia)
Medont
Segons la mitologia grega, Medont (Μέδων), va ser un heroi, fill d'Oileu i de Rene.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Medont
Meganira
Meganira (Μεγάνειρα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Crocó, fill de Triptòlem, i de Sèsara, filla de Celeu, segons diu Pausànias.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Meganira
Minotaure
Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Minotaure
Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics
Jaume Mir Els mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics són aquells mites creats per explicar l'origen dels pobladors indígenes de les Illes Balears a l'antiguitat.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Mitologia grega
Níobe (filla de Tàntal)
Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Níobe (filla de Tàntal)
Nisa (Ilíada)
Nisa és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, que identifica una de les ciutats de les que hauria partit cap a Troia el contingent dels beocis, liderat per Penèleos, Leit, Arcesilau, Protoènor i Cloni.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Nisa (Ilíada)
Odi (mitologia)
Odi (en grec antic Ὀδίος o Ὀδίον) va ser un aliat de Príam a la Guerra de Troia, cap dels halizons juntament amb el seu germà Epístrof.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Odi (mitologia)
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Olímpics
Onagre (catapulta)
L'onagre és una antiga arma de setge del tipus catapulta, que tenia mecanisme de torsió.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Onagre (catapulta)
Orió (mitologia)
Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Orió (mitologia)
Pal·ladi (estàtua)
Ajax el petit arrossega a Cassandra agafada al Pal·ladi. Detall d'un fresc romà de l'atri de la Casa del Menandre (I 10, 4) en Pompeia. El Pal·ladi (en grec: Παλλάδιον; Palládion), en la mitologia grecoromana, era una estàtua arcaica de fusta que representava la deessa Atena i es conservava a Troia des dels temps de la seva fundació. Segons la tradició, Eneas va fugir fins a Roma amb el Pal·ladi, allà es conservava al temple de Vesta.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Pal·ladi (estàtua)
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Parmènides
Pèteu
Pèteu (en llatí Peteus o Peteos en grec antic Πετεώς o Πετεώο o Πέτην) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Orneu, fill d'Erecteu.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Pèteu
Penèlope
Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de lOdissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Penèlope
Pignora imperii
Les pignora imperii (penyores de l'imperi) eren els set objectes que, segons les creences dels antics romans, garantien el poder de la nació romana.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Pignora imperii
Pintura de l'antiga Grècia
Pintura sobre atuell, cap al 500 ae La pintura de l'antiga Grècia és el conjunt de l'obra artística plàstica produïda dins el món hel·lènic.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Pintura de l'antiga Grècia
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Plató
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Plini el Vell
Pseudo-Apol·lodor
Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Pseudo-Apol·lodor
Pseudoepígraf
Un pseudoepígraf és una obra d'autoria falsament atribuïda.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Pseudoepígraf
Segona Sofística
A la fi del segle I d. C., durant el segle II, III i IV fins ben entrat el, va despuntar dins de l'anomenat Hel·lenisme un renaixement de la Retòrica grega denominat Segona sofística per un dels seus membres, Filòstrat, autor d'una Vida dels sofistes. Figuren entre els principals autors d'aquest corrent Nicetes d'Esmirna, considerat per Filòstrat l'iniciador, el seu deixeble Escopelià, Marc Antoni Polemó, Herodes Àtic, Eli Aristides, Dió de Prusa, Favorí d'Arlés, Alcifró, Claudi Elià, el mateix Filòstrat, Llucià de Samòsata, Ateneu de Nàucratis, Apol·lodor, Filó d'Alexandria, Màxim de Tir, Libani, Himeri, Temisti, l'emperador Julià l'Apòstata, Procopi de Gaza, Corici de Gaza i Enees de Gaza, i el que és sens dubte el més important de tots ells, Plutarc de Queronea.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Segona Sofística
Sirena
Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Sirena
Sosícrates (historiador)
Sosícrates (en llatí Sosicrates, en grec antic) fou un historiador grec nascut a Rodes que cita Diògenes Laerci com a referència per la informació de què Aristip de Cirene no havia escrit res.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Sosícrates (historiador)
Teucre (fill de Telamó)
En la mitologia grega, Teucre (Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax.
Veure Apol·lodor d'Atenes і Teucre (fill de Telamó)
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Veure Apol·lodor d'Atenes і Zenó de Cítion
Zeuxis d'Heraclea
Zeuxis d'Heraclea (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un famós pintor grec, el més gran del seu temps després de Parrasi (Parrhasius).
Veure Apol·lodor d'Atenes і Zeuxis d'Heraclea
També conegut com Apol.lodor d'Atenes, Apol.lodor el Gramàtic, Apolodor d'Atenes, Apol·lodor el Gramàtic, Apol•lodor d'Atenes, Apol•lodor el Gramàtic, Apoŀlodor d'Atenes, Apoŀlodor el Gramàtic.