Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Apol·lo

Índex Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

743 les relacions: Aèropos, Abes, Acacalis, Acadèmia, Acadèmia platònica, Acarnà, Acèstor, Acestes, Acrefeu, Adam Elsheimer, Admetos de Feres, Aethusa (mitologia), Afaia, Agènor (fill d'Antènor), Aglaia, Agrigent, Alcàtou, Alcestes (Eurípides), Alcestis, Alcmeó (mitologia), Alessandro Vittoria, Alexandre el Gran, Alexandre el paflagoni (impostor), Alexícacos, Alexinos, Aloïdes, Altar dels dotze déus, Altimira, Amazonomàquia, Amícleos, Ambrosia, Ambrosia salsola, Amfíon, Amfiarau, Amicles, Andròmaca (Eurípides), Angelió, Anios, Anna Perenna, Antianira (nimfa), Antiga Corint, Antioquia de l'Orontes, Antos, Apel·la, Apis (rei), Apol·lònia de Cirenaica, Apol·lònia de l'Euxí, Apol·lònia del Rindacos, Apol·lini i dionisíac, Apol·lo (desambiguació), ..., Apol·lo (lepidòpter), Apol·lo de Pinedo, Apol·lo de Veïs, Apol·lo del Belvedere, Apol·lo i Dafne, Apol·lo i Màrsies, Apol·lo Lici, Apol·lo sauròcton, Apol·lodot II, Apollonias barbujana, Aquil·les, Arístees de Proconnès, Arbre, Arc de Triomf de Barcelona, Arcàdia, Areté (mitologia), Argonauta, Arió, Arimaspes, Aristòclides (pintor), Aristeu (mitologia), Aristodem d'Esparta, Aristogitó de Tebes, Arquelau (fill de Temen), Arsuf, Art antic, Art de l'antiga Grècia, Art hel·lenístic, Artemidor Daldià, Asclepeion, Asclepeion d'Epidaure, Asclepi, Astèria, Útica, Atena i Febos, Atenodor de Cleitor, Atracció sexual, Aule Manli Vulsó Capitolí, Aurèola, Auriga de Delfos, Avern, Íam, Ícar, Ídmon (fill d'Apol·lo), Ífit (fill d'Èurit), Èac, Èdip, Èdip Rei (pel·lícula), Èpit (fill d'Èlat), Època arcaica, Èurit (fill de Melaneu), Àbaris, Àccia, Àccium, Àcia, Àgora d'Atenes, Àmfissa, Ànnia Regil·la, Àrtemis, Àtal (escultor), Baalbek, Babis (mitologia), Baquis (endeví), Basílica de la Daurada, Bastó d'Esculapi, Baticles, Batos (mitologia), Batos I, Bedròmia, Belenos, Biblioteca, Bizant (mitologia), Bladud, Blasfèmia, Borsippa, Bozcaada, Brancos, Brankídia, Brontes, Bulla Regia, Ca l'Armet, Cabell ros, Cadmus et Hermione, Caduceu, Calamis, Calígula, Cal·límac de Cirene, Cal·listo (mitologia), Calcant, Calendari àtic, Canya (planta), Cariclo, Cariclo (filla d'Oceà), Carmànor, Carmentàlia, Carnos, Carpo (Hores), Casa-fàbrica Martorell, Cassandra, Castàlia, Cataònia, Catedral de Nàpols, Cavalls alats de Tarquínia, Càrites (mitologia), Càrnia (festival), César Cano Forrat, Cícons, Cínires, Ceix, Celeno (filla d'Híam), Celtes, Centaure (mitologia), Ceos (fill d'Urà), Cetacis, Ciclop, Cicne (fill d'Apol·lo), Cicne (fill d'Ares), Cicne (fill d'Estènel), Cinet de Quios, Ciparís, Ciparíssia, Circ Flamini, Cirene (filla d'Hipseu), Civilització ciclàdica, Clinis, Cloris (filla d'Amfíon), Columna de les serps, Constel·lació de la Copa, Constel·lació de la Lira, Cora (escultura), Coreb (heroi), Corebos (esportista), Coresia, Cori (municipi), Coribants, Coribàntica, Corint, Corneli Labeó, Corona triomfal, Coronis (filla de Flègies), Cragaleu, Crínis, Críties (diàleg), Creüsa (filla d'Erecteu), Creu, Criseida, Crises, Cristianisme a l'Imperi Romà, Crocos, Crotop, Ctesil·la, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Curets, Curos, Dafne (nimfa), Dafnefòria, Dafnis (poeta), Damis (mitologia), Daphne (Strauss), Datis (militar persa), Dànau, Dèdal, Dèlia, Dèlion, Déu del Sol, Death in Venice (Britten), Deïtat tutelar, Dedalió, Delfínia, Delfine, Delfos (ciutat), Delfos (fill d'Apol·lo), Delio, Delos, Diadumen, Diana, Dió (mitologia), Diego Velázquez, Dii Consentes, Dione (titànide), Diotima, Dipè, Dorilla in Tempe, Doros, Dougga, Driope, Driops (mitologia), Duplicació del cub, Edfú, Egesta (filla d'Hípotes), Egi, El colós de Rodes, El rapte de Prosèrpina, El Temple de l'Amistat, Elis, Els bovers, Els déus de Grècia, Empúries, Encomi, Endevinació a l'antiga Grècia, Endimió, Eneida, Enone, Epidaure (mitologia), Erisícton (fill de Cècrops), Eros (fill d'Ares), Escil·lis, Escites, Esclavitud, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escopes de Paros, Escultura grega clàssica, Església de Santa Maria Magdalena de Vilafranca, Esquirol terrestre de Níobe, Estil arcaic, Estil sever, Estilbe, Estrató II, Estròfia, Etol, Eubúlides de Cròpia, Eufròsine, Eumel (mitologia), Eumel de Corint, Eurípil (fill de Celeno), Euricles d'Atenes, Europa (filla d'Agenor), Evadne (filla d'Èpit), Evè, Fídies, Febe (filla de Gea), Fedre (diàleg), Femona, Festes romanes, Filammó, Fili (mitologia), Filisc de Rodes, Flègies, Flegies, Florence Nightingale, Forbant (bandit), Forbant (fill de Làpites), Formis, Francesc Pla i Duran, Francesco del Cossa, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Gabii, Gai Juli Mentó, Garcilaso de la Vega, Gavin Hamilton, Gaza, Gàlata (llengua), Gàlates, Gítion, Gòrgies de Leontins, Gea, Gela, Gelanor, Gerard Kuiper, Geri i Freki, Geronthrae, Geschwinde, ihr wirbelnden Winde, BWV 201, Giacomo Antonio Ponsonelli, Gian Lorenzo Bernini, Gimnopèdia, Glauc de Creta, Gran danès, Gran Teatre del Liceu, Grecí Lacó, Grecobudisme, Grineion, Griu, Guerra de Kitus, Guerra de Troia, Guerrers de Riace, Guido Reni, Guitarra lira, Harmonia de les esferes, Hècate, Hèctor, Hèlice (filla de Selí), Hèlios, Hèrcules (pel·lícula), Híam, Hípotes, Hebe (mitologia), Hecatombe, Hecatonnensi, Helen (fill de Príam), Henioca, Hera, Heraia, Hermó de Trezen, Hermes, Hesíone, Hestia, Het schilder-boeck, Hierogàmia, Hilari de Frígia, Hile de Xipre, Himeneu, Himne, Himne homèric, Himnes dèlfics a Apol·lo, Hipòdrom de Constantinoble, Hiperbòria, Hiperboris, Història de l'estètica, Història de la meteorologia, Història de Turquia, Homer, Horaci, Hores, Hyacinthoides non-scripta, Iàmides, Ió (Eurípides), Ió (heroi), Ictí, Idas, Ifigenia, Ilíada, Ilitia, Imperi cartaginès, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Dissetè, Infern - Cant Vintè, Infern - Cant vuitè, Interpretació dels somnis, Ischia, Ismeni, Ismenos (mitologia), Isop, Isquis, Itri (municipi), Jacint, Jacint (mitologia), Jardineria del Barroc, Jardins de la Glorieta, Jardins del Real, Jean Cocteau, Jimmy Page, Jocs d'Apol·lo, Jocs panhel·lènics, Jocs Pítics, Jocs romans, Jocs Seculars, John Flaxman, Josefa Pujol de Collado, Josep de Ribera, Kanixka I, Kàlimnos, Keres (mitologia), Kom Ombo, Korone, Król Roger, L'Orfeo, La calúmnia d'Apel·les, La Dora festeggiante, La forja de Vulcà, Laòdoc, Lades, Lafes, Laia l'arquera, Lamta (Tunísia), Laocoont, Laocoont i els seus fills, Laodice de Macedònia, Laomedó de Troia, Làpites, Lèssia Ukraïnka, Lísies (escultor), Leòcares el Vell, Led Zeppelin, Les eumènides, Les Metamorfosis, Les suplicants (Èsquil), Les tres Gràcies (Rafael), Les tres Gràcies (Regnault), Leto, Leucípides (filles de Leucip), Leucip (fill de Perieres), Liceu (antiga Grècia), Licis, Licofró de Corint, Licoreu, Licos (fill de Pandíon), Lictos, Limó, Linos, Lira (instrument musical), Llibre sibil·lí, Lliga Amfictiònica, Llista de ciutats d'Etrúria, Llista de déus grecs, Llorer, Lloret de Mar, Lluita de titans (pel·lícula de 2010), Locució llatina, Louis Le Vau, Luci Cecili Metel (triumvir), Macareu (fill d'Èol), Maia (mitologia), Mallus, Manto (filla de Tirèsias), Maquereu, Maró, Marc Porci Cató Uticense, Marci (profeta), Marco da Gagliano, Maria Àngels Anglada i d'Abadal, Marpessa, Marsella, Mascota olímpica, Màrsies, Màximes de Delfos, Mègara, Mèlia (nimfa), Mènades, Mèropis, Míscel, Música de l'Antiga Grècia, Medicina de l'antiga Grècia, Megareu, Melaneu, Meliteu, Mera (dona de Tegeates), Mercuri (mitologia), Mercuri (planeta), Metagítnia, Metíoque i Menipa, Micenes, Michel Onfray, Michelangelo Buonarroti, Mides I, Miguel de Cervantes Saavedra, Milet (mitologia), Miró (escultor), Mitologia, Mitologia berber, Mitologia etrusca, Mitologia fenícia, Mitologia grecoromana, Mitologia grega, Mitologia micènica, Mitologia romana, Molpàdia, Monestir, Monestir de Dafní, Mont Nemrut, Mopsos, Mopsos (fill d'Apol·lo), Musaranya del Ruwenzori, Muses, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic de Càndia, Museu Arqueològic de Corfú, Museu Arqueològic de Delfos, Museu Arqueològic de Delos, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museu Britànic, Museus Vaticans, Musti-El Krib, Naiskos, Naoko Takeuchi, Naxos (mitologia), Nàucratis, Nèstor (mitologia), Nícies (pintor), Níobe (filla de Tàntal), Neoptòlem, Neptú (mitologia), Nessèbar, Niòbides, Nicòmac de Tebes, Nicòpolis de l'Epir, Nicolas Coustou, Nimfa, Nireu, Nu (art), Ocàlea, Odèon (edifici), Olímpics, Olimp, Onates d'Egina, Onquestos (Beòcia), Oracle, Oracle de Claros, Oracle de Delfos, Oracle de Didima, Oracle de Tegira, Oracle de Telmessus, Oracle del turó Ptoon, Orestes (mitologia), Orfeu, Ouadjet, Ovidi, Oxirrinc, Pacties, Paestum, Pafos, Pafos (filla de Pigmalió), Palamedes, Palau de Dioclecià, Palau de Versalles, Palazzo Altemps, Palestra, Pamukkale, Panegyrici Latini, Panteó (mitologia), Panteó egipci, Papa Silvestre I, Paragone, Paràsits (personatge), Pargali Ibrahim Paixà, Parmènides d'Elea, Parnàs, Parnàs (mitologia), Parrasi, Patara, Pausànies d'Apol·lònia, Pàndar, Pàntou, Pàrtenos, Pàtrocle, Pèlias, Píel, Píndar, Pítia, Pítica VI, Pòrtic, Peà (mitologia), Peó (desambiguació), Peó (mètrica), Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Peesa, Pelèiades, Pena (mitologia), Peoni d'Efes, Perifant, Persèfone, Persèfone (Rossetti), Persecució de Dioclecià, Pharmakos, Pianèpsia, Pitàgores de Reggio, Pitó (mitologia), Piteu (rei), Plató, Plutus, Políxena, Policlet, Polifides, Polinhac (Alt Loira), Politeisme, Polixo (sacerdotessa), Pompeia, Porfirió, Posidó, Praxíteles, Praxies, Príam, Prònom de Tebes, Prostitució a l'antiga Grècia, Província d'Aydın, Psàmate (filla de Crotop), Psíax, Psyché (Lully), Ptolemeu Apió, Publi Corneli Rufí Sul·la, Quadriga, Quíone (filla de Dedalió), Queró (fill d'Apol·lo), Quimereu, Quirísop (escultor), Quiró, Ra, Rabec, Raci, Ramón de Soto Arándiga, Ròdope (mitologia), Rešef, Regne del Pont, Religió a l'antiga Roma, Religió de l'antiga Grècia, Religió minoica, Reo, Retaule de Pertegàs, Rigas Fereos, Ritual d'aparellament, Sacrifici d'Ifigenia, Salus, Sanssouci, Sant Jordi, Sant Pau apòstol, Sant Sebastià (1480-1490), Sísif, Sòcrates, Schwetzingen, Selinunt, Setge de Lindos, Sibil·la, Silè, Sili Itàlic, Silvà, Simònides de Ceos, Sinope (mitologia), Siros (mitologia), Smite, Sol, Sol Invictus, Sorà (divinitat), Sozòpol, Stourhead, Suc, Taletes, Talia (musa), Tamariu (arbre), Taranis, Targèlia, Tarot de Mantegna, Tànatos, Tèl·lies d'Elis, Tèner, Tèstor, Tíria, Teatre de l'Antiga Grècia, Tebes (Grècia), Tecteu, Tegira, Telèsil·la, Telegonia, Telfusa, Telquines, Temis, Tempe, Temple d'Afea, Temple d'Apol·lo (Delfos), Temple d'Apol·lo (Pompeia), Temple d'Apol·lo Palatí, Temple d'Eshmun, Temple de Bel·lona, Temple de Venus Genetrix, Temple grec, Tenea, Tenes (fill de Cicne), Teocle, Teodor (fill de Rec), Teodot (artista), Teofania (festival grec), Teoxènia, Tero, Terpandre, Teseu, Teucre, Teucre (fill de Telamó), Thor, Tia (nimfa), Tici (fill de Zeus), Tifó (mitologia), Timàrquides, Timbrea, Timoteu (escultor), Tirèsias, Tortuga marginada, Tortuga mediterrània, Tragèdia, Tragèdia àtica, Tries (mitologia), Triomf, Trofoni, Troia, Troia (pel·lícula), Troilos, Turis, Umbrici, Una dansa per la música del Temps, Vasos Apol·linars, Vejovis, Vercelli, Vil·la Popea, Virgili, Volta de la Capella Sixtina, Weichet nur, betrübte Schatten, BWV 202, Xóanon, Zèfir, Zeus, (10199) Cariclo, (1862) Apol·lo, (189) Phthia, (68) Leto, (73) Klytia, 494 aC. Ampliar l'índex (693 més) »

Aèropos

Botres (en grec antic Βότρης) va ser un fill d'Eumel, un habitant de Tebes.

Nou!!: Apol·lo і Aèropos · Veure més »

Abes

Abes (llatí Abae, grec Ἄβαι) fou una antiga ciutat de Fòcida prop de la frontera de la Lòcrida Opúncia, suposadament fundada per l'argiu Abas.

Nou!!: Apol·lo і Abes · Veure més »

Acacalis

Acacalis (en grec antic Ἀκακαλλίς), va ser, segons la mitologia grega, una princesa de Creta, filla de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Apol·lo і Acacalis · Veure més »

Acadèmia

Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).

Nou!!: Apol·lo і Acadèmia · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Apol·lo і Acadèmia platònica · Veure més »

Acarnà

D'acord amb la mitologia grega, Acarnà (en grec antic Άκαρνάν) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe, filla del déu-riu Aquelou.

Nou!!: Apol·lo і Acarnà · Veure més »

Acèstor

* Acèstor, 'guaridor', és un dels sobrenoms del déu Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Acèstor · Veure més »

Acestes

Acestes i de vegades Egestes (en grec Αἴγεστης) és el fill del déu-riu sicilià Crimís i d'una dona troiana anomenada Egesta o Segesta.

Nou!!: Apol·lo і Acestes · Veure més »

Acrefeu

Acrefeu (en grec antic Ἀκραιφεύς transliterat Akraifeús) fou fill d'Apol·lo, i se li atribueix la fundació de la ciutat de Acrèfia a Beòcia.

Nou!!: Apol·lo і Acrefeu · Veure més »

Adam Elsheimer

Adam Elsheimer (també lletrejat Ehlsheimer) fou un pintor, aiguafortista i dibuixant alemany, el qual treballà principalment a Itàlia Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: Apol·lo і Adam Elsheimer · Veure més »

Admetos de Feres

Admetos de Feres (Admetus,, però en català s'accepta també Admet) va ser un mític rei de Feres, fill de Feres (rei tessali) i de Periclímene.

Nou!!: Apol·lo і Admetos de Feres · Veure més »

Aethusa (mitologia)

Aethusa (en grec: Αἵθουσα) va ser a la mitologia grega una filla de Posidó i Alció, que va ser desposada per Apol·lo i li donà un fill Elèuter.

Nou!!: Apol·lo і Aethusa (mitologia) · Veure més »

Afaia

Temple d'Afea a l'illa d'Egina. En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.

Nou!!: Apol·lo і Afaia · Veure més »

Agènor (fill d'Antènor)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec antic Άγήνωρ) va ser un heroi que ajudà en la defensa de la ciutat durant la mítica Guerra de Troia.

Nou!!: Apol·lo і Agènor (fill d'Antènor) · Veure més »

Aglaia

Aglaia, una de les Càrites En la mitologia grega, Aglaya o Aglaia (en grec antic Ἀγλαΐα, 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida') era la més jove i bella de les tres Càrites.

Nou!!: Apol·lo і Aglaia · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu Akragas.

Nou!!: Apol·lo і Agrigent · Veure més »

Alcàtou

Segons la mitologia grega, Alcàtou (en grec antic Άλκάθοος) va ser un heroi, fill de Pèlops, rei de l'Èlide, i d'Hipodamia, filla d'Enomau.

Nou!!: Apol·lo і Alcàtou · Veure més »

Alcestes (Eurípides)

''La mort d'Alcestes'', d'Angelica Kauffmann (1741-1807) Alcestes (en grec: Άλκηστις) és una obra d'Eurípides.

Nou!!: Apol·lo і Alcestes (Eurípides) · Veure més »

Alcestis

A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.

Nou!!: Apol·lo і Alcestis · Veure més »

Alcmeó (mitologia)

Alcmeó (en grec antic Άλκμαίων) va ser segons la mitologia grega, un heroi, fill de l'endeví Amfiarau, rei d'Argos, i d'Erifile.

Nou!!: Apol·lo і Alcmeó (mitologia) · Veure més »

Alessandro Vittoria

Alessandro Vittoria (Trento, 1524 — Venècia, 1608) va ser un escultor i decorador italià.

Nou!!: Apol·lo і Alessandro Vittoria · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Apol·lo і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre el paflagoni (impostor)

Alexandre el Paflagoni (segle II dC.) fou un impostor, endeví i mag que va fundar un conegut oracle a Abonuteicos, a la vora de l'Euxí, a Paflagònia, ciutat on havia nascut.

Nou!!: Apol·lo і Alexandre el paflagoni (impostor) · Veure més »

Alexícacos

Alexícacos o Alexícac (Alexicacus) "el que avisa del mal" és un sobrenom donat pels grecs a alguns déus com Zeus, Apol·lo o Hèrcules.

Nou!!: Apol·lo і Alexícacos · Veure més »

Alexinos

Alexí o Alexinos (Alexinus) fou un filòsof de l'escola dialèctica o de Mègara, deixeble d'Eubúlides de Milet que va viure al segle III aC.

Nou!!: Apol·lo і Alexinos · Veure més »

Aloïdes

Segons la mitologia grega, els Aloïdes (en grec antic Ἀλωάδαι Aloadai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otis i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimèdia, filla de Tríopas.

Nou!!: Apol·lo і Aloïdes · Veure més »

Altar dels dotze déus

L'altar dels dotze déus era un altar que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus adorats a l'Antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.

Nou!!: Apol·lo і Altar dels dotze déus · Veure més »

Altimira

L'altimira (Artemisia vulgaris Linnaeus, Sp. pl. 2:848. 1753) és una planta herbàcia que pertany a la família ''Asteraceae'' (alt. Compositae).

Nou!!: Apol·lo і Altimira · Veure més »

Amazonomàquia

àtic del segle IV aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. LAmazonomàquia literalment «el combat de les amazones», és un tema iconogràfic freqüent a l'antiguitat grega i romana, que es troba representat tant en vasos ceràmics com baixos relleus de monuments o de sarcòfags.

Nou!!: Apol·lo і Amazonomàquia · Veure més »

Amícleos

Amícleos (Amyclaeus, Ἀμυκλαῖος) fou un escultor grec de Corint que juntament a Diylios va esculpir en bronze un grup que els focis van dedicar com ofrena a Delfos després de la seva victòria sobre els tessalis al començament de les Guerres Mèdiques (480 aC) en la qual era representat un combat entre Apol·lo, ajudat per Leto i Artemisa i Hèracles, ajudat per Atenea (els focis s'identificaven amb Apol·lo i els tessalis amb Hèracles).

Nou!!: Apol·lo і Amícleos · Veure més »

Ambrosia

''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), decorant un plat de majòlica. L'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és, a la mitologia grega, un aliment dels déus de l'Olimp.

Nou!!: Apol·lo і Ambrosia · Veure més »

Ambrosia salsola

Ambrosia salsola és una espècie de planta de la família de les asteràcies que es distribueix per l'oest de Nord Amèrica.

Nou!!: Apol·lo і Ambrosia salsola · Veure més »

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονο&#962) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Apol·lo і Amfíon · Veure més »

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Oïcles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Nou!!: Apol·lo і Amfiarau · Veure més »

Amicles

Amicles (en llatí Amyclae, en grec Ἀμύκλαι) fou una antiga ciutat de Lacònia a la riba dreta del riu Eurotes, i al sud d'Esparta.

Nou!!: Apol·lo і Amicles · Veure més »

Andròmaca (Eurípides)

''Andròmaca'' ''en captivitat'', Frederic Leighton (1886) Andròmaca (en grec: Ανδρομάχη) és una tragèdia d'Eurípides, datada cap al 425 aC.

Nou!!: Apol·lo і Andròmaca (Eurípides) · Veure més »

Angelió

Angelió (Angelion) fou un escultor grec esmentat sempre junt amb Tecteu.

Nou!!: Apol·lo і Angelió · Veure més »

Anios

Anios (en grec antic Ἄνιος) va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia.

Nou!!: Apol·lo і Anios · Veure més »

Anna Perenna

Pintura titulada ''Suïcidi de Dido'', obra de Guercino, 1625 (galeria Spada, Roma). La figura de l'esquerra ha estat identificada amb Anna Perenna Anna Perenna fou una deïtat romana que presidia el cicle anual.

Nou!!: Apol·lo і Anna Perenna · Veure més »

Antianira (nimfa)

Segons la mitologia grega, Antianira (llatí Antianeira, grec Ἀντιάνειρα) va ser una nimfa, amant d'Apol·lo amb qui segons unes versions hauria tingut el fill, Ídmon, un dels argonautes a qui son pare va donar la capacitat de vaticinar.

Nou!!: Apol·lo і Antianira (nimfa) · Veure més »

Antiga Corint

Corint (en grec Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat-estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Nou!!: Apol·lo і Antiga Corint · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia (Antiocheia) fou una ciutat de Síria situada a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Apol·lo і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antos

Antos (en grec antic Ἄνθος "flor") era fill d'Autònous i d'Hipodàmia.

Nou!!: Apol·lo і Antos · Veure més »

Apel·la

Apel·la (en grec: Ἀπέλλ&#945) va ser la popular assemblea deliberant de l'Antiga Grècia a la ciutat-estat d'Esparta, que correspon a l'ekklesia en la majoria d'altres estats grecs.

Nou!!: Apol·lo і Apel·la · Veure més »

Apis (rei)

Segons la mitologia grega, Apis (en grec antic Άπις), va ser un rei d'Argos, fill de Foroneu i de la nimfa Telèdice, i nét d'Ínac.

Nou!!: Apol·lo і Apis (rei) · Veure més »

Apol·lònia de Cirenaica

Apol·lònia (en grec: Απολλωνία) fou una antiga colònia grega del nord d'Àfrica que, més tard es va anomenar Sozusa (en alguns llibres Susa) o Marsa Susah.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lònia de Cirenaica · Veure més »

Apol·lònia de l'Euxí

Apol·lònia de l'Euxí fou una ciutat de Tràcia, al Pont Euxí, al sud de Mesèmbria i del riu Anquialos, que fou una colònia de Milet.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lònia de l'Euxí · Veure més »

Apol·lònia del Rindacos

Apol·lònia O Apol·lònia del Rindacos (Ἀπολλωνία ἐπὶ Ῥυνδακῷ Apollōnía épì Ryndakō; llatí Apollonia ad Rhyndacum) fou una antiga ciutat a prop del riu Rindacos al nord-est d'Anatòlia Estrabó la situava dins de Mísia, la qual cosa causà que algú la identifiqués erròniament com a Uluabat en la riba occidental de Llac Uluabat.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lònia del Rindacos · Veure més »

Apol·lini i dionisíac

En la filosofia de Nietzsche, l'apol·lini és l'impuls intel·lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lini i dionisíac · Veure més »

Apol·lo (desambiguació)

* Apol·lo, déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en la mitologia grega i romana.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo (desambiguació) · Veure més »

Apol·lo (lepidòpter)

L'apol·lo (Parnassius apollo) és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo (lepidòpter) · Veure més »

Apol·lo de Pinedo

Apol·lo de Pinedo és el nom que rep l'estàtua romana trobada per un grup de submarinistes el 8 de desembre de 1963 a la Platja de Pinedo, a la Ciutat de València.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo de Pinedo · Veure més »

Apol·lo de Veïs

L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo de Veïs · Veure més »

Apol·lo del Belvedere

LApol·lo de Belvedere és una famosa escultura de marbre de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo del Belvedere · Veure més »

Apol·lo i Dafne

Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1622 i 1623.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo i Dafne · Veure més »

Apol·lo i Màrsies

Apol·lo i Màrsies és un quadre del pintor espanyol Josep de Ribera, pintat en 1637.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo i Màrsies · Veure més »

Apol·lo Lici

Una estàtua de la figura d'''Apollo Lykeios'' al Louvre La figura d'Apol·lo Lici (Ἀπόλλων Λύκειος, Apollōn Lukeios) també coneguda com a Apol·lo Liceà,s'origina amb Praxíteles i és coneguda per moltes estàtues de mida completa i còpies d'estatuetes, així com per la moneda atenesa del segle I. És un tipus d'estàtua d'Apol·lo que mostra el déu descansant sobre un suport (un tronc d'arbre o un trípode), tocant l'avantbraç dret la part superior del cap i els cabells amb trenes, fixa a la part superior del cap en un tall de cabells típic de la infància.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo Lici · Veure més »

Apol·lo sauròcton

Copia de l'''Apol·lo Sauròcton''. Museu del Louvre, París. L'Apol·lo Sauròcton era una estàtua de bronze i de grandària natural realitzada per Praxíteles al segle IV aC.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lo sauròcton · Veure més »

Apol·lodot II

Moneda d'Apol·lodot II (80-65 aC). Apol·lodot II Sòter (grec: Απολλόδοτος) fou un rei indogrec que va regnar a l'est i oest del Panjab.

Nou!!: Apol·lo і Apol·lodot II · Veure més »

Apollonias barbujana

Fruits Port Apollonias barbujana és una espècie de planta de la família Lauraceae originària de la Macaronèsia.

Nou!!: Apol·lo і Apollonias barbujana · Veure més »

Aquil·les

Aquil·lesp.

Nou!!: Apol·lo і Aquil·les · Veure més »

Arístees de Proconnès

Arístees de Proconnès o Arísteas (en grec antic, Aristeas), va ser un poeta èpic grec nadiu de Proconnesos o Proconnès, fill de Caistrobi o Demòcares, i que segurament va viure al segle VII aC.

Nou!!: Apol·lo і Arístees de Proconnès · Veure més »

Arbre

data.

Nou!!: Apol·lo і Arbre · Veure més »

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Nou!!: Apol·lo і Arc de Triomf de Barcelona · Veure més »

Arcàdia

L'Arcàdia fou una regió de l'antiga Grècia al centre del Peloponès, limitada a l'est per l'Argòlida, al nord per l'Acaia, a l'oest per l'Èlide i al sud per Messènia i Lacònia.

Nou!!: Apol·lo і Arcàdia · Veure més »

Areté (mitologia)

''' Areté ''' com a representació de La Virtut a la Biblioteca de Cels a Efes. A la mitologia grega, la reina Areté (en grec Ἀρήτη areté, 'virtut'), filla de Rexènor estava casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esqueria.

Nou!!: Apol·lo і Areté (mitologia) · Veure més »

Argonauta

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Apol·lo і Argonauta · Veure més »

Arió

''Arió sobre el dofí'', per William-Adolphe Bouguereau (1855) Arió (Arion) va ser un personatge mitològic, un músic i bard grec nascut a Metimna, a Lesbos, i establert a Corint (segle VII aC).

Nou!!: Apol·lo і Arió · Veure més »

Arimaspes

Els arimaspes (en grec antic Αριμασποί en llatí arimaspi) era un poble llegendari al nord de la Regió d'Escítia que vivia al peu de les Muntanyes Riphean, identificades segons com amb els Urals o els Carpats.

Nou!!: Apol·lo і Arimaspes · Veure més »

Aristòclides (pintor)

Aristòclides fou un pintor grec esmentat per Plini el Vell.

Nou!!: Apol·lo і Aristòclides (pintor) · Veure més »

Aristeu (mitologia)

Aristeu (Aristeos, Aristaeus) va ser, segons la mitologia grega, un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.

Nou!!: Apol·lo і Aristeu (mitologia) · Veure més »

Aristodem d'Esparta

Aristodem (en grec antic Ἀριστόδημος Aristodemos) va ser el mític fill d'Aristomac i nét d'Aristodem, i un dels heràclides descendent d'Hèracles.

Nou!!: Apol·lo і Aristodem d'Esparta · Veure més »

Aristogitó de Tebes

Aristògitó de Tebes (en grec antic Ἀριστογείτων, en llatí Aristogeiton) fou un escultor grec de Tebes.

Nou!!: Apol·lo і Aristogitó de Tebes · Veure més »

Arquelau (fill de Temen)

Arquelau (en grec antic Ἀρχέλαος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, descendent d'Hèracles.

Nou!!: Apol·lo і Arquelau (fill de Temen) · Veure més »

Arsuf

La fortalesa dels croats d'Arsuf. Arsuf (en hebreu אַרְסוּף, ארשוף; en àrab أرسوف, Arsūf) també Arsur o Apollonia, fou una antiga fortalesa avui a Israel, uns 16 km al nord de Tel-Aviv.

Nou!!: Apol·lo і Arsuf · Veure més »

Art antic

La mitificació de l'art antic va començar a la pròpia antiguitat, amb la inclusió d'artistes als propis mites, com Dèdal, i la glorificació de poetes com Homer. En el cas d'Egipte, Imhotep, personatge alhora polític i artista, va ser també divinitzat. Menys importància adquirien els artistes en vida, encara que alguns sí que van assolir gran renom i reconeixement, com el cas de Fídies, a qui la seva proximitat a Pèricles i la seva intervenció en grans programes artístics va exposar a crítiques i greus acusacions. El grau d'admiració de Roma cap a Grècia va ser tan extraordinari que va suscitar reaccions intel·lectuals dels defensors de les velles «virtuts republicanes», que ho veien, escandalitzats, com si fos una mostra de degeneració moral pel que significava d'afecció a coses inerts sobrevalorades (Ciceró i Sèneca), i que també va ser l'actitud del cristianisme primitiu. El renaixement clàssic va significar una mitificació general de tot allò clàssic, cosa que també va rebre crítiques contemporànies (com les literalment destructives de Savonarola) i es va revisar intel·lectualment des del manierisme en superar la identificació classicista de bellesa, naturalesa i antiguitat (Giorgio Vasari, Pietro Aretí); i sobretot amb la historiografia romàntica (Jacob Burckhardt). Encara que en general Vasari coincideix amb la tesi de Villani i Ghiberti que l'art va assolir el seu zenit a la Grècia i Roma clàssiques, va entrar en declivi amb la caiguda de l'Imperi Romà, i es va recuperar a Florència des de Cimabue, en progressos successius que es van allargar fins a Miquel Àngel, ídol personal de Vasari, a qui mitifica extraordinàriament; afirma també que les arts no han nascut com generalment es creia a Caldea o a Egipte, sinó a la seva Etrúria natal. Blunt, Anthony (1940) ''La teoría de las artes en Italia del 1450 a 1560''. Madrid: Cátedra (edició en castellà de 1979) ISBN 84-376-0194-0.

Nou!!: Apol·lo і Art antic · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Apol·lo і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Art hel·lenístic

Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'Antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.

Nou!!: Apol·lo і Art hel·lenístic · Veure més »

Artemidor Daldià

Artemidor Daldià (Artemidorus Daldianus) fou un escriptor grec nadiu d'Efes, però es considerava de Daldis, a Lidia, pàtria de la seva mare.

Nou!!: Apol·lo і Artemidor Daldià · Veure més »

Asclepeion

Ruïnes de l'Asclepeion de Kos. A l'antiga Grècia, un Asclepeion, Asclepèon o Asklepieion, Ἀσκληπιεῖον, era un «temple curatiu», consagrat al déu Asclepi.

Nou!!: Apol·lo і Asclepeion · Veure més »

Asclepeion d'Epidaure

El temple d'Asclepi d'Epidaure era una edificació religiosa a uns 8 km a l'oest de la ciutat d'Epidaure a l'Argòlida (Peloponès).

Nou!!: Apol·lo і Asclepeion d'Epidaure · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ασκληπιός.

Nou!!: Apol·lo і Asclepi · Veure més »

Astèria

Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.

Nou!!: Apol·lo і Astèria · Veure més »

Útica

Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.

Nou!!: Apol·lo і Útica · Veure més »

Atena i Febos

Model de daidala de terracota provinent del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, en el qual es van basar per crear les mascotes. Atena i Febos (en grec: Αθηνά, Φοίβος) són les mascotes olímpiques dels Jocs Olímpics d'estiu de 2004 celebrats a la ciutat d'Atenes (Grècia).

Nou!!: Apol·lo і Atena i Febos · Veure més »

Atenodor de Cleitor

Atenodor de Cleitor fou un escultor grec nascut a Cleitor a Arcàdia.

Nou!!: Apol·lo і Atenodor de Cleitor · Veure més »

Atracció sexual

L’atracció sexual és el fenomen que toca molts humans que a certs moments tenen un interès sexual quasi immediat en una altra persona.

Nou!!: Apol·lo і Atracció sexual · Veure més »

Aule Manli Vulsó Capitolí

Aule Manli Vulsó Capitolí (Aulus Manlius A. F. Cn. N. Vulso), fou un magistrat romà probablement fill de Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC).

Nou!!: Apol·lo і Aule Manli Vulsó Capitolí · Veure més »

Aurèola

El déu Apol·lo Verge i Jesús amb l'halo Una aurèola o halo és un cercle que es col·loca en les representacions artístiques de personatges significatius amb la finalitat d'exaltar la figura.

Nou!!: Apol·lo і Aurèola · Veure més »

Auriga de Delfos

L'auriga de Delfos L'Auriga de Delfos, també anomenat Heniokhos (grec: Ηνίοχος, «portador de les regnes»), és una escultura de bronze d'1,80 m d'alçada, realitzada a l'antiga Grècia.Al període arcaic, cap al 478-474 aC.

Nou!!: Apol·lo і Auriga de Delfos · Veure més »

Avern

L'Avern (en italià:lago d'Averno) és un llac d'origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l'infern.

Nou!!: Apol·lo і Avern · Veure més »

Íam

D'acord amb la mitologia grega, Íam (en grec antic Ἴαμος, Íamos) fou un endeví, fill d'Apol·lo i d'Evadne, i el mític avantpassat de la casta sacerdotal dels Iàmides.

Nou!!: Apol·lo і Íam · Veure més »

Ícar

En la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate.

Nou!!: Apol·lo і Ícar · Veure més »

Ídmon (fill d'Apol·lo)

Ídmon (grec antic Ἴδμων) va ser, en mitologia grega un argonauta i endeví, l'encarregat d'interpretar els presagis de l'expedició.

Nou!!: Apol·lo і Ídmon (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Ífit (fill d'Èurit)

D'acord amb la mitologia grega, Ífit (en grec antic Ἴφιτος, Ífitos), fou un heroi, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.

Nou!!: Apol·lo і Ífit (fill d'Èurit) · Veure més »

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en grec Αίακος Aiakos) fou un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Nou!!: Apol·lo і Èac · Veure més »

Èdip

Èdip fou un heroi de la mitologia grega, concretament del cicle tebà.

Nou!!: Apol·lo і Èdip · Veure més »

Èdip Rei (pel·lícula)

Èdip, rei (títol original: Edipo re) és una pel·lícula italiana del 1967 basada en la tragèdia homònima de Sòfocles, dirigida per Pier Paolo Pasolini i interpretada per Silvana Mangano i Franco Citti.

Nou!!: Apol·lo і Èdip Rei (pel·lícula) · Veure més »

Èpit (fill d'Èlat)

Segons la mitologia grega, Èpit (en grec antic Αἴπυτος Aipotos) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Èlat i de Laòdice.

Nou!!: Apol·lo і Èpit (fill d'Èlat) · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és una periodització de la història de l' antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Apol·lo і Època arcaica · Veure més »

Èurit (fill de Melaneu)

Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) segons la mitologia grega,va ser un dels reis d'Ecàlia, ciutat que tan aviat se situa a Tessàlia com a Messènia.

Nou!!: Apol·lo і Èurit (fill de Melaneu) · Veure més »

Àbaris

Àbaris (segle IV a dC:?) (en grec antic Ἄβαρις), va ser un llegendari endeví, taumaturg i poeta del poble dels hiperboris, i sacerdot d'Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Àbaris · Veure més »

Àccia

Àccia (Actia) fou un festival que es feia cada quatre anys a Nicòpolis a l'Epir.

Nou!!: Apol·lo і Àccia · Veure més »

Àccium

Âccium (grec Aktios, llatí Actium) fou un promontori d'Acarnània al golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.

Nou!!: Apol·lo і Àccium · Veure més »

Àcia

Àcia Balba o Àcia o Àtia (Atia Balba Caesonia, morta el 43 aC) va ser una dama romana de finals del període republicà; fou la filla de Marc Aci Balb d'Arícia, i de Júlia, la germana de Juli Cèsar i, per tant, neboda d'aquest darrer; fou la mare d'August.

Nou!!: Apol·lo і Àcia · Veure més »

Àgora d'Atenes

Vista general de l'àgora d'Atenes Làgora d'Atenes (en grec: Αρχαία Αγορά της Αθήνας) era el centre de l'activitat comercial, social i política de l'antiga ciutat d'Atenes.

Nou!!: Apol·lo і Àgora d'Atenes · Veure més »

Àmfissa

Amfisa fou una ciutat de la Lòcrida, capital dels locris ozolis.

Nou!!: Apol·lo і Àmfissa · Veure més »

Ànnia Regil·la

Ànnia Regil·la (en llatí: Appia Annia Regilla Atilia Caucidia Tertulla; en grec: Ἀσπασία Ἄννια Ῥήγιλλα), fou una important dama romana que va viure entre els anys 125-160.

Nou!!: Apol·lo і Ànnia Regil·la · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en grec antic Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça i el regne animal.

Nou!!: Apol·lo і Àrtemis · Veure més »

Àtal (escultor)

Àtal o Àttal fou un escultor atenenc fill d'Andràgat.

Nou!!: Apol·lo і Àtal (escultor) · Veure més »

Baalbek

Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la plana de la Beeka (Bika), en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: Apol·lo і Baalbek · Veure més »

Babis (mitologia)

Babis va ser un sàtir frigi, germà de Màrsias.

Nou!!: Apol·lo і Babis (mitologia) · Veure més »

Baquis (endeví)

Baquis o també Bakis (en grec antic Βάκις) va ser un cresmòleg (col·leccionista d'oracles) i endeví grec que va viure cap als segles VI-V aC.

Nou!!: Apol·lo і Baquis (endeví) · Veure més »

Basílica de la Daurada

Lesglésia de Nostra Senyora de la Daurada o de Santa Maria de la Daurada és una basílica catòlica tolosana, que està situada al barri de la Daurada, enfront de les andanes de la Garona, just al costat de la plaça i del port que duen el mateix nom.

Nou!!: Apol·lo і Basílica de la Daurada · Veure més »

Bastó d'Esculapi

Bastó d'Esculapi o Asclepi El bastó d'Esculapi (o Asclepi) és el símbol de la medicina, consistent en un bastó amb una serp enroscada.

Nou!!: Apol·lo і Bastó d'Esculapi · Veure més »

Baticles

Baticles (Bathycles) fou un famós artista escultor grec de Magnèsia del Meandre i cap d'una banda d'artistes de la mateixa ciutat que van construir per encàrrec dels espartans el gran tron a l'Apol·lo Amicleu cobert amb un gran nombre de baixos relleus i aguant i coronat per estàtues.

Nou!!: Apol·lo і Baticles · Veure més »

Batos (mitologia)

Batos (en grec antic Βάττος) va ser, segons la mitologia grega, un vell pastor que vivia a la Serra de Menalos.

Nou!!: Apol·lo і Batos (mitologia) · Veure més »

Batos I

Batos I de Cirene fou el primer rei de Cirene vers el 631 aC i fins vers el 590 aC.

Nou!!: Apol·lo і Batos I · Veure més »

Bedròmia

Bedròmia (Boedromia) fou un festival que es feia a Atenes en honor de l'Apol·lo Bedromi que se celebrava el 6 del mes de Boedromion (setembre-octubre).

Nou!!: Apol·lo і Bedròmia · Veure més »

Belenos

Belenos o Belenus és un déu celta que va agafar atributs de diverses deïtats d'altres cultures.

Nou!!: Apol·lo і Belenos · Veure més »

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Nou!!: Apol·lo і Biblioteca · Veure més »

Bizant (mitologia)

Bizant, (en grec antic Βύζας, Βύζαντας) segons la mitologia grega, és el fill de Posidó i de Ceròesa.

Nou!!: Apol·lo і Bizant (mitologia) · Veure més »

Bladud

Bladud o Blaiddyd va ser un rei llegendari dels Britons, de l'existència del qual no n'hi ha evidència històrica.

Nou!!: Apol·lo і Bladud · Veure més »

Blasfèmia

La blasfèmia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós.

Nou!!: Apol·lo і Blasfèmia · Veure més »

Borsippa

Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.

Nou!!: Apol·lo і Borsippa · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: Apol·lo і Bozcaada · Veure més »

Brancos

Brancos (en grec antic Βράγχος), va ser fill d'un heroi de Delfos anomenat Esmicre que s'havia establert a Milet i s'havia casat en aquell país.

Nou!!: Apol·lo і Brancos · Veure més »

Brankídia

Brankídia fou un oracle dedicat a Apol·lo prop de Milet, a la rodalia del port de Panorm.

Nou!!: Apol·lo і Brankídia · Veure més »

Brontes

D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urànides.

Nou!!: Apol·lo і Brontes · Veure més »

Bulla Regia

Mosaic de la casa de l'Amfiteatre Ruïnes Bulla Regia és un lloc arqueològic de Tunísia a la governació de Jendouba, delegació de Jendouba Nord.

Nou!!: Apol·lo і Bulla Regia · Veure més »

Ca l'Armet

Ca l'Armet és una obra del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Apol·lo і Ca l'Armet · Veure més »

Cabell ros

Retrat de dona jove amb unicorn (Dama amb ''unicorn'') (1506), per Raffaello Sanzio representa una jove amb cabell ros El ros és un color de cabell caracteritzat per nivells baixos del fosc pigment melanina.

Nou!!: Apol·lo і Cabell ros · Veure més »

Cadmus et Hermione

dreta Cadmus et Hermione és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Apol·lo і Cadmus et Hermione · Veure més »

Caduceu

Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.

Nou!!: Apol·lo і Caduceu · Veure més »

Calamis

Bust de l'Afrodita Sosandra, còpia romana del segle II. Calamis fou un escultor grec i autor de relleus de lloc de naixement desconegut.

Nou!!: Apol·lo і Calamis · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: Apol·lo і Calígula · Veure més »

Cal·límac de Cirene

Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (en llatí:, en grec:, 310/305–240 aC) fou un escriptor i poeta grec, destacant en un estil que en el seu moment era innovador.

Nou!!: Apol·lo і Cal·límac de Cirene · Veure més »

Cal·listo (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.

Nou!!: Apol·lo і Cal·listo (mitologia) · Veure més »

Calcant

Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.

Nou!!: Apol·lo і Calcant · Veure més »

Calendari àtic

El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'Antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.

Nou!!: Apol·lo і Calendari àtic · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Apol·lo і Canya (planta) · Veure més »

Cariclo

* Cariclo (filla d'Oceà), nimfa filla d'Oceà i de Tetis (però alguns la creuen filla d'Apol·lo).

Nou!!: Apol·lo і Cariclo · Veure més »

Cariclo (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Cariclo (en grec antic Χαρικλώ) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis (però alguns la creuen filla d'Apol·lo).

Nou!!: Apol·lo і Cariclo (filla d'Oceà) · Veure més »

Carmànor

Carmànor (en grec antic Καρμάνωρ) va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot de l'illa de Creta que acollí, segons explicaven els cretencs, Apol·lo i Àrtemis després que els déus venceren la serp Pitó, els purificà i es consagrà al seu culte.

Nou!!: Apol·lo і Carmànor · Veure més »

Carmentàlia

Pintura de Claude Lorrain representant a Carmenta, Egeria i Diana juntament amb el rei Numa després de mort. Carmentàlia era el nom que rebien dos dies del calendari romà (l'11 de gener i el 15 de gener) dedicats al reconeixement de l'oracle de Carmenta o Carmentis, venerada principalment per les dones embarassades.

Nou!!: Apol·lo і Carmentàlia · Veure més »

Carnos

Carnos, o també Carneu, (en grec antic Κάρνος), va ser, segons la mitologia grega, un endeví originari d'Acarnània.

Nou!!: Apol·lo і Carnos · Veure més »

Carpo (Hores)

D'acord amb la mitologia grega, Carpo (en grec antic Καρπώ) va ser una de les Hores.

Nou!!: Apol·lo і Carpo (Hores) · Veure més »

Casa-fàbrica Martorell

La Casa-fàbrica Martorell fou una fàbrica especialitzada en teixits entre el Carrer Hospital 99- 101 i el Carrer Sant Rafael 18- 20- 22- 24, al barri del raval del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Apol·lo і Casa-fàbrica Martorell · Veure més »

Cassandra

En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Nou!!: Apol·lo і Cassandra · Veure més »

Castàlia

Castàlia (en grec antic Κασταλία) era una nimfa del Parnàs.

Nou!!: Apol·lo і Castàlia · Veure més »

Cataònia

Cataònia fou una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Apol·lo і Cataònia · Veure més »

Catedral de Nàpols

La Catedral de Nàpols (en italià: Duomo di Napoli o Duomo di Santa Maria Assunta) és el principal edifici de culte de Nàpols.

Nou!!: Apol·lo і Catedral de Nàpols · Veure més »

Cavalls alats de Tarquínia

'''Cavalls alats de Tarquínia''', exposats al ''Museu Nacional de Tarquinia''. Caps dels ''Cavalls'' Cap d'un dels '''Cavalls alats de Tarquínia''', una de les obres més representatives de l'Art etrusc. Cap d'un dels ''cavalls''. L'alt-relleu dels "Cavalls alats de Tarquinia", és un fragment del columen que suportava el frontó del temple més important de l'antiga ciutat etrusca de Tarquínia, el Temple de l'Ara de la Reina, més conegut com Temple Major de Tarquínia.

Nou!!: Apol·lo і Cavalls alats de Tarquínia · Veure més »

Càrites (mitologia)

Representació de les tres '''Càrites''' en una pintura al fresc trobada a Pompeia (circa segle I). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.

Nou!!: Apol·lo і Càrites (mitologia) · Veure més »

Càrnia (festival)

Càrnia o Carneia (del grec, Kárneia) fou una festivitat de l'antiga Esparta i d'altres ciutats dòriques, celebrat en honor de l'Apol·lo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apol·lo era adorat en diversos llocs del Peloponès i alguns llocs de l'emigració dòrica.

Nou!!: Apol·lo і Càrnia (festival) · Veure més »

César Cano Forrat

César Cano Forrat (València, 24 d'agost de 1960) és un compositor contemporani, el catàleg d'obres del qual li ha valgut el reconeixement de públic i crítica, la qual cosa l'ha situat com un dels creadors més destacats de la seva generació.

Nou!!: Apol·lo і César Cano Forrat · Veure més »

Cícons

Els Cícons (llatí: cicones; grec antic: Κίκονες) foren un poble de Tràcia que vivien a la costa entre els rius Lissos a l'oest i l'Hebros a l'est.

Nou!!: Apol·lo і Cícons · Veure més »

Cínires

Cínires i Mirra Segons la mitologia grega, Cínires o també Cíniras (en grec antic Κινύρας), va ser un rei de Xipre, el primer que hi va regnar, segons diu la tradició.

Nou!!: Apol·lo і Cínires · Veure més »

Ceix

Gravat que representa la mort de Ceix. Segons la mitologia grega, Ceix (o Cèïx) p. 11 (en grec antic Κήυξ), va ser un heroi, fill de Fòsfor.

Nou!!: Apol·lo і Ceix · Veure més »

Celeno (filla d'Híam)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινό, "fosca") va ser una filla d'Híam, cabdill foceu, i de Melanto.

Nou!!: Apol·lo і Celeno (filla d'Híam) · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Apol·lo і Celtes · Veure més »

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Nou!!: Apol·lo і Centaure (mitologia) · Veure més »

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Nou!!: Apol·lo і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »

Cetacis

Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.

Nou!!: Apol·lo і Cetacis · Veure més »

Ciclop

Ciclop, d'Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclops (en grec antic Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Nou!!: Apol·lo і Ciclop · Veure més »

Cicne (fill d'Apol·lo)

D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Tíria, filla d'Amfínom.

Nou!!: Apol·lo і Cicne (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Cicne (fill d'Ares)

Segons la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser un bandit, fill d'Ares i de Pelopea, una filla de Pèlias, o també de Pirene.

Nou!!: Apol·lo і Cicne (fill d'Ares) · Veure més »

Cicne (fill d'Estènel)

D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un rei dels lígurs, fill d'Estènel.

Nou!!: Apol·lo і Cicne (fill d'Estènel) · Veure més »

Cinet de Quios

Cinet de Quios (Cinaethus o Cynaethus, Kínaithos, Κίναιθος) fou un rapsodista suposat autor d'un himne homèric a Apol·lo, que hauria viscut vers el 750 aC i hauria estat el primer rapsodista dels poemes homèrics a Siracusa.

Nou!!: Apol·lo і Cinet de Quios · Veure més »

Ciparís

Ciparís transformant-se en xiprer per obra d'Apol·lo després d'haver matat el cérvol En la mitologia grega, un mite ambientat a Quios parla de Ciparís (grec: κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: cupressus, Cupressus sempervirens), un jove, fill de Tèlef, descendent d'Hèracles.

Nou!!: Apol·lo і Ciparís · Veure més »

Ciparíssia

Ciparíssia (llatí Cyparissia, grec Kυπαρισσία) fou una ciutat de la costa occidental de Messènia situada una mica al sud del riu del mateix nom, a la badia de Ciparissos una de les del golf de Ciparissos que era limitat al sud pel cap Ciparísion.

Nou!!: Apol·lo і Ciparíssia · Veure més »

Circ Flamini

Mapa de l'antiga ciutat de Roma. En roig la situació del circ Flamini. El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber.

Nou!!: Apol·lo і Circ Flamini · Veure més »

Cirene (filla d'Hipseu)

Segons la mitologia grega, Cirene (en grec antic Κυρήνη) fou una filla d'Hipseu, rei dels làpites, que la nàiade Creüsa, filla d'Oceà i de Gea havia engendrat amb el déu-riu Peneu.

Nou!!: Apol·lo і Cirene (filla d'Hipseu) · Veure més »

Civilització ciclàdica

La civilització ciclàdica (també coneguda com a cultura ciclàdica o període ciclàdic) és una cultura de l'edat del bronze establerta a les illes Cíclades del mar Egeu, que abasta aproximadament el període que va del 3000 aC al 2000 aC.

Nou!!: Apol·lo і Civilització ciclàdica · Veure més »

Clinis

Clinis (en grec antic Κλεῖνις) va ser, segons la mitologia grega, un babiloni pietós i ric estimat per Apol·lo i Àrtemis.

Nou!!: Apol·lo і Clinis · Veure més »

Cloris (filla d'Amfíon)

Melibea (en grec antic Μελίβοια, Melíboia), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Amfíon, rei de Tebes, i de Níobe, una filla de Tàntal.

Nou!!: Apol·lo і Cloris (filla d'Amfíon) · Veure més »

Columna de les serps

Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps (en turc: Yilanli Sütun), també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà. Actualment el lloc és conegut com la «Plaça Sultà Ahmet» d'Istanbul, Turquia.

Nou!!: Apol·lo і Columna de les serps · Veure més »

Constel·lació de la Copa

Copa (Crater) és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 de la relació de Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Apol·lo і Constel·lació de la Copa · Veure més »

Constel·lació de la Lira

Lira (del llatí lyra, i aquest del grec λύρα) —Lyra segons la denominació llatina aplicada per la Unió Astronòmica Internacional a les 88 constel·lacions modernes— és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.

Nou!!: Apol·lo і Constel·lació de la Lira · Veure més »

Cora (escultura)

Dama d'Auxerre. Cora és un gènere d'escultura de l'antiga Grècia del període arcaic, que representa una dona dempeus.

Nou!!: Apol·lo і Cora (escultura) · Veure més »

Coreb (heroi)

Coreb (en grec antic Κόροιβος) va ser, segons la mitologia grega un heroi de l'Argòlida que va fundar la ciutat de Mègara.

Nou!!: Apol·lo і Coreb (heroi) · Veure més »

Corebos (esportista)

Corebos (Coroebus, Kóroibos, Κόροιβος) fou un esportista d'Elis que va obtenir una victòria a l'estadi olímpic el 776 aC a la primera olimpíada en una prova de velocitat.

Nou!!: Apol·lo і Corebos (esportista) · Veure més »

Coresia

Vista de Coresia Coresia (en grec, Κορησσίας) és el nom d'una comunitat i localitat grega de l'illa de Kea.

Nou!!: Apol·lo і Coresia · Veure més »

Cori (municipi)

Cori, antigament Cora, és un municipi italià de la província de Latina.

Nou!!: Apol·lo і Cori (municipi) · Veure més »

Coribants

Segons la mitologia grega, els coribants (en grec antic Κορύβαντες) foren sacerdots de Cíbele, a Frígia.

Nou!!: Apol·lo і Coribants · Veure més »

Coribàntica

Coribàntica (Corybantica) fou un festival de misteris que se celebrava a Cnossos a Creta en memòria de Coribes (Corybas) que havia aconsellat a Zeus.

Nou!!: Apol·lo і Coribàntica · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Apol·lo і Corint · Veure més »

Corneli Labeó

Corneli Labeó (en llatí Cornelius Labeo) va ser un filòsof neoplatònic autor de nombroses obres sobre endevinació de les quals només se'n conserven alguns fragments.

Nou!!: Apol·lo і Corneli Labeó · Veure més »

Corona triomfal

Teodosi ofereix una corona de llorers al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.

Nou!!: Apol·lo і Corona triomfal · Veure més »

Coronis (filla de Flègies)

Segons la mitologia grega, Coronis (en grec antic Κορωνίς) va ser una princesa tessàlia, filla de Flègies, rei dels làpites.

Nou!!: Apol·lo і Coronis (filla de Flègies) · Veure més »

Cragaleu

Cragaleu (en grec antic Κραγαλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi tessali fill de Dríops.

Nou!!: Apol·lo і Cragaleu · Veure més »

Crínis

Crínis (en grec antic Κρίνις Krínis) va ser un filòsof estoic grec esmentat per Diògenes Laerci.

Nou!!: Apol·lo і Crínis · Veure més »

Críties (diàleg)

Plató. Críties o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.

Nou!!: Apol·lo і Críties (diàleg) · Veure més »

Creüsa (filla d'Erecteu)

Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla d'Erecteu i de Praxítea.

Nou!!: Apol·lo і Creüsa (filla d'Erecteu) · Veure més »

Creu

Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.

Nou!!: Apol·lo і Creu · Veure més »

Criseida

Criseida (en grec antic Χρυσηίς), és, segons la mitologia grega, la filla del sacerdot d'Apol·lo anomenat Crises, de la ciutat de Crisa, a la Tròade.

Nou!!: Apol·lo і Criseida · Veure més »

Crises

Crises (en grec antic Χρύσης), va ser un heroi, fill d'Agamèmnon i de Criseida.

Nou!!: Apol·lo і Crises · Veure més »

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'imperi romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Nou!!: Apol·lo і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »

Crocos

Crocos (en grec antic Κρόκος) va ser, segons la mitologia grega, un jove enamorat de la nimfa Esmílace o (Esmílax), que el va rebutjar.

Nou!!: Apol·lo і Crocos · Veure més »

Crotop

D'acord amb la mitologia grega, Crotop (en grec antic Κρότωπος) va ser un rei d'Argos, fill d'Agènor.

Nou!!: Apol·lo і Crotop · Veure més »

Ctesil·la

Ctesil·la (en grec antic Κτήσυλλα) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Alcidamant, que vivia a Iulis, una ciutat de l'illa de Ceos.

Nou!!: Apol·lo і Ctesil·la · Veure més »

Culte ptolemaic a Alexandre el Gran

El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.

Nou!!: Apol·lo і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »

Curets

Segons la mitologia grega, els Curets, (en grec antic Κουρῆτες) eren la denominació conjunta d'uns esperits que formaven part del seguici de Zeus quan aquest déu era infant a l'illa de Creta.

Nou!!: Apol·lo і Curets · Veure més »

Curos

El gran ''curos'' de Samos, el més gran que es conserva a Grècia (Museu Arqueològic de Samos). Un curos (plural curos del grec antic κοῦρος) és una estàtua d'un home jove, datada a partir del període arcaic de l'art grec (650-500 aC).

Nou!!: Apol·lo і Curos · Veure més »

Dafne (nimfa)

Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.

Nou!!: Apol·lo і Dafne (nimfa) · Veure més »

Dafnefòria

Dafneforia, Frederic Leighton, (1876) La dafnefòria (Δαφνηφορία) fou un festival que se celebrava cada nou anys a Tebes en honor de l'Apol·lo Ismeni.

Nou!!: Apol·lo і Dafnefòria · Veure més »

Dafnis (poeta)

Dafnis (en grec Δαφνίς, en llatí Daphnis) fou un personatge de la literatura antiga relacionat amb la mitologia grega, al qui s'atribueix la invenció de la poesia bucòlica.

Nou!!: Apol·lo і Dafnis (poeta) · Veure més »

Damis (mitologia)

Damis (en grec antic Δάμυσος Dámisos), va ser segons la mitologia grega un gegant fill de Gea i de la sang d'Urà.

Nou!!: Apol·lo і Damis (mitologia) · Veure més »

Daphne (Strauss)

Daphne – Bukolische Tragödie in einem Aufzug (en alemany, Daphne, tragèdia bucòlica en un acte, op. 82, TrV 272) és una òpera en un acte amb música de Richard Strauss i llibret en alemany de Joseph Gregor, basada en el mite de Dafne de Les Metamorfosis d'Ovidi.

Nou!!: Apol·lo і Daphne (Strauss) · Veure més »

Datis (militar persa)

Datis (Δᾶτις) fou un militar mede al servei de Pèrsia, enviat juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran va enviar contra Erètria i Atenes i que foren finalment derrotades a Marató el 490 aC.

Nou!!: Apol·lo і Datis (militar persa) · Veure més »

Dànau

Dànau (en grec antic Δαναός Danaós), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i nét de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Apol·lo і Dànau · Veure més »

Dèdal

Dèdal i Pasífae. Fresc romà al Casa dels Vettii, Pompeia, del segle I dC. A la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Nou!!: Apol·lo і Dèdal · Veure més »

Dèlia

Dèlia fou el nom d'una sèrie de festivals celebrats a l'illa de Delos, al centre de l'amfictionia anomenada de Delos que incloïa les illes i la costa de Jònia.

Nou!!: Apol·lo і Dèlia · Veure més »

Dèlion

Dèlion (en llatí Delium) fou una ciutat grega famosa per tenir un important temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Dèlion · Veure més »

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Nou!!: Apol·lo і Déu del Sol · Veure més »

Death in Venice (Britten)

Mort a Venècia (en anglès: Death in Venice) és una òpera en dos actes de Benjamin Britten i la darrera que va compondre.

Nou!!: Apol·lo і Death in Venice (Britten) · Veure més »

Deïtat tutelar

Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.

Nou!!: Apol·lo і Deïtat tutelar · Veure més »

Dedalió

Segons la mitologia grega, Dedalió (en grec antic Δαιδαλίων Daidalíon) va ser un heroi, fill de Fòsfor.

Nou!!: Apol·lo і Dedalió · Veure més »

Delfínia

* Delfínia era un sobrenom d'Artemisa a Atenes.

Nou!!: Apol·lo і Delfínia · Veure més »

Delfine

Delfine o Delfina (en grec:Δελφύνη) és una criatura de la mitologia grega.

Nou!!: Apol·lo і Delfine · Veure més »

Delfos (ciutat)

Delfos (llatí Delphi, grec Δελφοί) fou una ciutat de Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Delfos (ciutat) · Veure més »

Delfos (fill d'Apol·lo)

Segons la mitologia grega, Delfos (en grec antic Δέλφος) va ser un heroi que donà nom a la ciutat de Delfos, a la Fòcida, cèlebre pel santuari i l'oracle d'Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Delfos (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Delio

El Delio (també escrit en italià D'Elio o lagh Dei en llombard occidental) és un llac de la Província de Varese (Llombardia, Itàlia), situat a 930 metres sobre el nivell del mar, amb una superfície de 4,85 km².

Nou!!: Apol·lo і Delio · Veure més »

Delos

Delos (grec: Δήλος) és una de les illes més petites de les Cíclades a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Nou!!: Apol·lo і Delos · Veure més »

Diadumen

El Diadumen és una estàtua dissenyada per Policlet al segle V aC.

Nou!!: Apol·lo і Diadumen · Veure més »

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Nou!!: Apol·lo і Diana · Veure més »

Dió (mitologia)

Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea, filla de Prònax.

Nou!!: Apol·lo і Dió (mitologia) · Veure més »

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Nou!!: Apol·lo і Diego Velázquez · Veure més »

Dii Consentes

Els ''Dii Consentes'' en un altar de marbre trobat a Gabii, datat del segle I aC, es desconeix però a quin ritual pot estar relacionat. (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.

Nou!!: Apol·lo і Dii Consentes · Veure més »

Dione (titànide)

Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al British Museum de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.

Nou!!: Apol·lo і Dione (titànide) · Veure més »

Diotima

Diotima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El banquet de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor.

Nou!!: Apol·lo і Diotima · Veure més »

Dipè

Dipè (Dipoenus, Δίποινος) fou un escultor grec esmentat sempre conjuntament amb Escil·lis.

Nou!!: Apol·lo і Dipè · Veure més »

Dorilla in Tempe

Dorilla in Tempe és un melodramma eroico pastorale en tres actes del compositor Antonio Vivaldi sobre un llibret italià d'Antonio Maria Lucchini.

Nou!!: Apol·lo і Dorilla in Tempe · Veure més »

Doros

Doros(Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, nét de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.

Nou!!: Apol·lo і Doros · Veure més »

Dougga

Dougga (antiga Thugga) és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Nou!!: Apol·lo і Dougga · Veure més »

Driope

Driope (en grec antic Δρυόπη, Dryope), era la filla única del rei Driops, o segons altres tradicions, d'Euritos.

Nou!!: Apol·lo і Driope · Veure més »

Driops (mitologia)

Driops (en grec antic Δρύοψ Dryops) va ser un heroi grec i el mític fill del riu-deu Esperqueu.

Nou!!: Apol·lo і Driops (mitologia) · Veure més »

Duplicació del cub

La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.

Nou!!: Apol·lo і Duplicació del cub · Veure més »

Edfú

El temple d'Edfú. Edfú (Idfú) és una ciutat egípcia a la vora del Nil (part occidental) entre Esna i Aswan, amb uns 50.000 habitants i a uns 90 km al sud de Luxor.

Nou!!: Apol·lo і Edfú · Veure més »

Egesta (filla d'Hípotes)

Segons la mitologia grega, Egesta o també Segesta (en grec antic Αιγέστα) fou una filla d'Hípotes, heroi troià.

Nou!!: Apol·lo і Egesta (filla d'Hípotes) · Veure més »

Egi

Aigio, Egio o Egion (també Aeghion, Aegion, Aegio, Egi, (llatí Aegium, Αἴγιον Aigion) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011. Pertany a la unitat municipal del seu mateix nom i al municipi de Egialia. Té muntanyes en la part sud. La ciutat s'assenta en terra cultivable que cobreix més d'una cambra de la comunitat. Les muntanyes de Panacaico i Erimanto són vistes rares vegades. La comuna va ser coneguda com a Vostitsa o Vostitza des de l'edat mitjana.

Nou!!: Apol·lo і Egi · Veure més »

El colós de Rodes

El colós de Rodes (títol original en castellà: El coloso de Rodas; en francès: Le Colosse de Rhodes; en italià: Il colosso di Rodi) és una pel·lícula franco-italo-espanyola dirigida per Sergio Leone el 1961.

Nou!!: Apol·lo і El colós de Rodes · Veure més »

El rapte de Prosèrpina

El rapte de Prosèrpina és una escultura barroca de 295 cm d’alçada creada per Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598 – Roma, 1680) entre 1621 i 1622.

Nou!!: Apol·lo і El rapte de Prosèrpina · Veure més »

El Temple de l'Amistat

El temple de l'amistat (en alemany Freundschaftstempel) és un petit temple rodó situat en la part oest del parc de Sanssouci a Potsdam.

Nou!!: Apol·lo і El Temple de l'Amistat · Veure més »

Elis

La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.

Nou!!: Apol·lo і Elis · Veure més »

Els bovers

Els bovers (en grec antic Βουκόλοι) van ser, segons la mitologia grega, uns pastors de bous que no van voler acollir Leto.

Nou!!: Apol·lo і Els bovers · Veure més »

Els déus de Grècia

Els déus de Grècia (en alemany: Die Götter Griechenlands: Das Bild des Göttlichen im Spiegel des griechischen Geistes) és una obra sobre mitologia grega escrita el 1929 per Walter F. Otto.

Nou!!: Apol·lo і Els déus de Grècia · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Apol·lo і Empúries · Veure més »

Encomi

L'encomi és un text de lloança en honor d'algú o alguna cosa.

Nou!!: Apol·lo і Encomi · Veure més »

Endevinació a l'antiga Grècia

Temple d'Apol·lo de Delfos. Lendevinación a l'antiga Grècia és la intervenció en el desig dels homes tant a l'antiga Grècia com en els altres llocs de l'antiguitat, que desitjaven conèixer la voluntat dels déus en el present i en el futur, saber anticipadament el que succeiria sobre tot en el futur.

Nou!!: Apol·lo і Endevinació a l'antiga Grècia · Veure més »

Endimió

''El somni d'Endimió '' pintura d'Anne-Louis Girodet (1818), Museu del Louvre, Paris. Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Aetli (o de Zeus, segons altres) i de Càlike.

Nou!!: Apol·lo і Endimió · Veure més »

Eneida

''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: Apol·lo і Eneida · Veure més »

Enone

Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.

Nou!!: Apol·lo і Enone · Veure més »

Epidaure (mitologia)

Epidaure (Epidaurus, Ἐπίδαυρος) fou el mític fundador de la ciutat d'Epidaure fill d'Argos i Evadne o segons les llegendes argives fill de Pèlops i segons les d'Elis, fill d'Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Epidaure (mitologia) · Veure més »

Erisícton (fill de Cècrops)

Erisícton (en grec antic Έρυσίχθων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi d'Atenes, fill de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Apol·lo і Erisícton (fill de Cècrops) · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Apol·lo і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Escil·lis

Escil·lis (Scyllis, Σκύλλις) fou un escultor grec esmentat sempre conjuntament amb Dipè.

Nou!!: Apol·lo і Escil·lis · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Apol·lo і Escites · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Apol·lo і Esclavitud · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

Estela funerària (Àtica c. 380 aC): un jove esclau (esquerra) davant la seva senyora morta (Gliptoteca de Munic)Sobre les postures tradicionals de les esteles funeràries, vegeu Felix M. Wassermann. "Serenity and Repose: Life and Death on Attic Tombstones", ''The Classical Journal'', vol. 64, núm. 5, pàg. 198. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Apol·lo і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Escopes de Paros

''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.

Nou!!: Apol·lo і Escopes de Paros · Veure més »

Escultura grega clàssica

''Dorífor'' (c. 440 ane, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'Antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Nou!!: Apol·lo і Escultura grega clàssica · Veure més »

Església de Santa Maria Magdalena de Vilafranca

L'església de Santa Maria Magdalena de Vilafranca, d'estil renaixentista, és un temple catòlic situat en el centre històric de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: Apol·lo і Església de Santa Maria Magdalena de Vilafranca · Veure més »

Esquirol terrestre de Níobe

L'esquirol terrestre de Níobe (Lariscus niobe) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids.

Nou!!: Apol·lo і Esquirol terrestre de Níobe · Veure més »

Estil arcaic

Moscòfor Dama d'Auxerre. El període arcaic o estil arcaic és l'estil predominant a l'art de l'antiga Grècia des del segle VII aC, a la fi del període de formació, fins a la meitat del segle V aC, quan és substituït per l'estil sever.

Nou!!: Apol·lo і Estil arcaic · Veure més »

Estil sever

Els guerrers de Riace, un exemple d'escultures d'estil sever L'estil sever o estil arcaic final és l'estil d'escultura grega corresponent a la primera meitat del segle V aC, que marca la ruptura entre les formes canòniques del període arcaic anterior i la transició al període clàssic.

Nou!!: Apol·lo і Estil sever · Veure més »

Estilbe

Estilbe (en grec antic Στίλβη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Peneu i de la nimfa Creüsa.

Nou!!: Apol·lo і Estilbe · Veure més »

Estrató II

Estrató II Sòter (Strato II Soter, el Salvador) fou un rei indogrec del Panjab oriental.

Nou!!: Apol·lo і Estrató II · Veure més »

Estròfia

En la mitologia grega Estròfia (en grec Στροφια) és una nimfa nàiade, filla d'Ismeni (fill d'Apol·lo).

Nou!!: Apol·lo і Estròfia · Veure més »

Etol

D'acord amb la mitologia grega, Etol (en grec antic Αἰτωλός Aitolos) va ser un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlida.

Nou!!: Apol·lo і Etol · Veure més »

Eubúlides de Cròpia

Eubúlides de Cròpia (Eubulides, Εὐβουλίδης) fou un escultor atenenc de la demos de Cròpia, que va esculpir un grup de tretze estàtues entre les quals Atenea, Peònia, Zeus, Mnemosine, les Muses, i Apol·lo, com una ofrena feta al temple de Dionís al Ceràmicos.

Nou!!: Apol·lo і Eubúlides de Cròpia · Veure més »

Eufròsine

Talia. Eufròsine (del grec Εùφροσύνη), segons la mitologia grega, és una de les Càrites.

Nou!!: Apol·lo і Eufròsine · Veure més »

Eumel (mitologia)

Eumel (en grec antic Εὔμηλος), va ser un heroi, fill d'Admet i d'Alcestis.

Nou!!: Apol·lo і Eumel (mitologia) · Veure més »

Eumel de Corint

Eumel de Corint (Eumelus), fill d'Amfilit, fou un poeta èpic grec, membre de la família reial dels Baquíades, que va florir vers la 5a Olimpíada a mitjan segle VIII aC.

Nou!!: Apol·lo і Eumel de Corint · Veure més »

Eurípil (fill de Celeno)

D'acord amb la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cirene, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Apol·lo і Eurípil (fill de Celeno) · Veure més »

Euricles d'Atenes

Euricles d'Atenes (en grec antic Εὐρυκλῆς, Euryclès) va ser un famós ventríloc (Ενγαστριμυθος Engastrimythos) a qui s'atribueix la invenció d'aquesta art, aplicada amb freqüència a la necromància.

Nou!!: Apol·lo і Euricles d'Atenes · Veure més »

Europa (filla d'Agenor)

El rapte d'Europa, segons l'artista holandès Frank Waaldijk Europa (grec antic: Εὐρώπη Europe), segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Nou!!: Apol·lo і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »

Evadne (filla d'Èpit)

Segons la mitologia grega, Evadne (en grec antic Εὐάδνη) va ser una filla d'Èpit (altres genealogies n'atribueixen la paternitat a Posidó o Ares) i de Pítane.

Nou!!: Apol·lo і Evadne (filla d'Èpit) · Veure més »

Evè

D'acord amb la mitologia grega, Evè (en grec antic Εύηνος Euenos), va ser un rei d'Etòlia, fill d'Ares i de Demònice.

Nou!!: Apol·lo і Evè · Veure més »

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies (Pheidias transcrit per alguns autors com a Fídias - Phidias-, derivat del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Nou!!: Apol·lo і Fídies · Veure més »

Febe (filla de Gea)

Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.

Nou!!: Apol·lo і Febe (filla de Gea) · Veure més »

Fedre (diàleg)

Plató a la Glyptothek de Munic Fedre és un diàleg platònic posterior a La República que presenta moltes afinitats temàtiques amb El banquet.

Nou!!: Apol·lo і Fedre (diàleg) · Veure més »

Femona

Femona o Femónoe (Phemonoe) fou una mítica poeta grega del període prehomèric.

Nou!!: Apol·lo і Femona · Veure més »

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Nou!!: Apol·lo і Festes romanes · Veure més »

Filammó

Filammó, o Filàmon p. 12 (Philammon) va ser un poeta i músic grec del període pre-homèric.

Nou!!: Apol·lo і Filammó · Veure més »

Fili (mitologia)

Fili (en grec antic Φύλιος) va ser, segons la mitologia grega, un jove etoli que apareix en una història d'amor tinguda amb Cigne, fill d'Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Fili (mitologia) · Veure més »

Filisc de Rodes

Filisc de Rodes (Philiscus) fou un escultor grec, alguns dels treballs del qual van ser col·locats al temple d'Apol·lo al costat del pòrtic d'Octàvia a Roma, incloent una estàtua del mateix deu, una de Latona, una de Diana, les nou muses i altres.

Nou!!: Apol·lo і Filisc de Rodes · Veure més »

Flègies

Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.

Nou!!: Apol·lo і Flègies · Veure més »

Flegies

Els flegíes (Phlegyae) foren un poble de Tessàlia esmentat per Estrabó, que van viure a Tessàlia, Fòcida i Beòcia.

Nou!!: Apol·lo і Flegies · Veure més »

Florence Nightingale

Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.

Nou!!: Apol·lo і Florence Nightingale · Veure més »

Forbant (bandit)

D'acord amb la mitologia grega, Forbant (en grec antic Φόρβας, genitiu Φόρβαντος) va ser un bandit que vivia a Panopea, a la Fòcida.

Nou!!: Apol·lo і Forbant (bandit) · Veure més »

Forbant (fill de Làpites)

Forbant (en grec antic Φόρβας, genitiu Φόρβαντος) segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Làpites i d'Arsínome.

Nou!!: Apol·lo і Forbant (fill de Làpites) · Veure més »

Formis

Formis (Phormis o Phormus, Pausànies; Φόρμος, Ateneu de Naucratis i Suides; Αμορφος, Temisti) fou un poeta grec.

Nou!!: Apol·lo і Formis · Veure més »

Francesc Pla i Duran

''Naixement de jesús i l'adoració dels pastors'' MNAC.Francesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.

Nou!!: Apol·lo і Francesc Pla i Duran · Veure més »

Francesco del Cossa

Annunciazione... i un cargol a baix, en primer pla Francesco del Cossa (Ferrara, c. 1436 - Bolonya, 1477/1478) fou un important pintor italià de l'escola de Ferrara durant el Renaixement (Quattrocento).

Nou!!: Apol·lo і Francesco del Cossa · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Nou!!: Apol·lo і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Gabii

Estàtua de Diana, excavada el 1792. Gabii fou una antiga ciutat del Latium a uns 20 km de Roma, a la via de Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione.

Nou!!: Apol·lo і Gabii · Veure més »

Gai Juli Mentó

Gai Juli Mentó (Caius Julius Mento) fou un magistrat romà.

Nou!!: Apol·lo і Gai Juli Mentó · Veure més »

Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.

Nou!!: Apol·lo і Garcilaso de la Vega · Veure més »

Gavin Hamilton

Gavin Hamilton (1723-1798) fou un pintor escocès, arqueòleg i marxant d'art que treballà principalment a Itàlia, Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: Apol·lo і Gavin Hamilton · Veure més »

Gaza

Vista de la ciutat de Gaza Gaza —en àrab غَزَّة, Ḡazza; en hebreu עזה, Azzah— és una ciutat de Palestina que dóna nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Apol·lo і Gaza · Veure més »

Gàlata (llengua)

Galàcia durant l'Imperi Romà El gàlata és una llengua morta celta parlada antigament a Galàcia, a l'Anatòlia (actual Turquia) fins al segle IV.

Nou!!: Apol·lo і Gàlata (llengua) · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí Galatae, també dits Gallograeci) foren un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Apol·lo і Gàlates · Veure més »

Gítion

Gítion (grec Gythion, llatí Gythium) fou una antiga ciutat aquea de Lacònia, prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 43 km d'Esparta.

Nou!!: Apol·lo і Gítion · Veure més »

Gòrgies de Leontins

Gòrgies de Leontins (Gorgias, Γοργίας) fou un orador i filòsof grec.

Nou!!: Apol·lo і Gòrgies de Leontins · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Apol·lo і Gea · Veure més »

Gela

Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

Nou!!: Apol·lo і Gela · Veure més »

Gelanor

Segons la mitologia grega, Gelanor (grec antic Γελάνωρ) fou un rei d'Argos, fill d'Estenelau i el darrer rei del llinatge de Foroneu.

Nou!!: Apol·lo і Gelanor · Veure més »

Gerard Kuiper

Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Apol·lo і Gerard Kuiper · Veure més »

Geri i Freki

El déu Odin entronitzat i flanquejat pels llops Geri i Freki i els corbs Huginn i Muninn en una il·lustració de Carl Emil Doepler (1882) En la mitologia nòrdica, Geri i Freki (en nòrdic antic, ambdós significaven "el voraç" o "el cobdiciós")Simek (2007:90; 106); Lindow (2001:120; 139).

Nou!!: Apol·lo і Geri i Freki · Veure més »

Geronthrae

Geronthrae o Geranthrae fou una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la planta d'Eurotas.

Nou!!: Apol·lo і Geronthrae · Veure més »

Geschwinde, ihr wirbelnden Winde, BWV 201

Geschwinde, ihr wirbelnden Winde, BWV 201 (Correu rabents, vents rogents), més coneguda com a Der Streit zwischen Phoebus und Pan (La disputa entre Febus i Pan), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach estrenada a Leipzig l'any 1729.

Nou!!: Apol·lo і Geschwinde, ihr wirbelnden Winde, BWV 201 · Veure més »

Giacomo Antonio Ponsonelli

Bust de Diana, de Giacomo Antonio Ponsonelli. Museu del Louvre Giacomo Antonio Ponsonelli, esmentat sovint com Ponzanelli (Massa, Itàlia, 1654 - Gènova, 1735), fou un arquitecte i escultor italià del barroc tardà.

Nou!!: Apol·lo і Giacomo Antonio Ponsonelli · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: Apol·lo і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Gimnopèdia

La gimnopèdia eren festivitats religioses i exercicis de resistència per als joves espartans. La gimnopèdia (en grec Γυμνοπαιδία, Gumnopaidía), literalment «la festa dels nens nus») eren festivitats religioses celebrades a Esparta, al juliol-agost, en honor de Leto i dels seus fills, Apol·lo Piti i Artemisa. Consistien essencialment en balls i exercicis executats pels joves espartans, al voltant d'estàtues que representen als déus en qüestió, situades en un lloc de l'àgora anomenat el χορός, Khor. Cors d'adolescents, d'efebs i de joves adults que s'enfrontaven en balls que imitaven els exercicis de la palestra, enterament nus, davant dels altres lacedemonis, els estrangers i els ilotes. Els solters de més de 30 anys restaven, en canvi, exclosos de l'assistència. Les gimnopèdia no eren més que unes festivitats religioses. L'espartà Megil, a Les lleis (Plató, I, 633), diu que eren «temible enduriment (...), de temibles exercicis de resistència que cal suportar amb la violència de la canícula».

Nou!!: Apol·lo і Gimnopèdia · Veure més »

Glauc de Creta

Segons la mitologia grega, Glauc (en grec antic, Γλαῦκος Glaukos) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Apol·lo і Glauc de Creta · Veure més »

Gran danès

El gran danès és una raça canina originària d'Alemanya i considerat com l'«Apol·lo dels gossos».

Nou!!: Apol·lo і Gran danès · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm.

Nou!!: Apol·lo і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Grecí Lacó

Grecí Lacó (Graecinus Laco) fou un magistrat romà.

Nou!!: Apol·lo і Grecí Lacó · Veure més »

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia Central, en el territori que avui dia són els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del segle IV aC fins al segle V El grecobudisme va influir en el desenvolupament artístic (i possiblement també conceptual) de la branca mahayana del budisme, abans de ser exportada al nord-est d'Àsia a partir del segle I, arribant fins a la Xina, Corea i Japó.

Nou!!: Apol·lo і Grecobudisme · Veure més »

Grineion

Grineion o Grinion (Grynion, llatí Grynaeum o Grynea o Grynia o Grynium) fou una de les ciutats de l'Eòlia situada al Elaeaticus sinus a uns 8 km d'Elea (Elaea) i prop de Mirina (Myrina).

Nou!!: Apol·lo і Grineion · Veure més »

Griu

El griu és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.

Nou!!: Apol·lo і Griu · Veure més »

Guerra de Kitus

Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.

Nou!!: Apol·lo і Guerra de Kitus · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus, és a dir grecs, contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia.

Nou!!: Apol·lo і Guerra de Troia · Veure més »

Guerrers de Riace

Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever (segle V aC) que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.

Nou!!: Apol·lo і Guerrers de Riace · Veure més »

Guido Reni

Guido Reni (Bolonya, 4 de novembre del 1575 - Bolonya, 18 d'agost del 1642) fou un pintor italià famós del classicisme romà-bolonyès.

Nou!!: Apol·lo і Guido Reni · Veure més »

Guitarra lira

La guitarra-lira, de la família dels cordòfons de corda pinçada, és un instrument musical híbrid, ja que combina el mànec d'una guitarra amb la caixa de ressonància d'una lira.

Nou!!: Apol·lo і Guitarra lira · Veure més »

Harmonia de les esferes

L'harmonia de les esferes o musica universalis és una antiga teoria d'origen pitagòric basada en la idea que l'univers està governat segons proporcions numèriques harmonioses i que el moviment dels cossos celestes es regeix segons proporcions musicals; les distàncies entre planetes correspondrien, segons aquesta teoria, als intervals musicals.

Nou!!: Apol·lo і Harmonia de les esferes · Veure més »

Hècate

Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.

Nou!!: Apol·lo і Hècate · Veure més »

Hèctor

Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Apol·lo і Hèctor · Veure més »

Hèlice (filla de Selí)

Segons la mitologia grega, Hèlice (en grec antic Έλίκη) va ser una filla de Selí, rei d'Acaia.

Nou!!: Apol·lo і Hèlice (filla de Selí) · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Apol·lo і Hèlios · Veure més »

Hèrcules (pel·lícula)

Hèrcules (títol original en anglès: Hercules) és una pel·lícula estatunidenca d'animació de 1997 produïda per Walt Disney Feature Animation, i és la 38a pel·lícula dins dels Clàssics de Walt Disney.

Nou!!: Apol·lo і Hèrcules (pel·lícula) · Veure més »

Híam

Híam (en grec antic Ὕαμος) fou un heroi grec, fill de LicoreuDiccionario de mitología clásica (en castellà), C. Falcón, E. Fernández-Galiano y R. López Melero, Alianza Editorial i nét d'Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Híam · Veure més »

Hípotes

Segons la mitologia grega, Hípotes (en grec antic Ἱππότης) era un dels Heràclides, descendent d'un dels fills d'Hèracles, Antíoc, que l'heroi va tenir amb Meda, la filla de Filant, rei dels driops.

Nou!!: Apol·lo і Hípotes · Veure més »

Hebe (mitologia)

Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.

Nou!!: Apol·lo і Hebe (mitologia) · Veure més »

Hecatombe

Bous portats al sacrifici. A l'antiga Grècia, una hecatombe (del grec antic ἑκατόμβη) era un sacrifici als déus de cent caps de bestiar (hecaton.

Nou!!: Apol·lo і Hecatombe · Veure més »

Hecatonnensi

Hecatonnesi (Cent Illes) fou el nom clàssic d'un grup d'illes entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor (promonotori Pirra, llatí Pyrrha).

Nou!!: Apol·lo і Hecatonnensi · Veure més »

Helen (fill de Príam)

Helen (en grec clàssic Ἕλενος Helenos), segons la mitologia grega, va ser fill de Príam i Hècuba, i germà bessó de Cassandra.

Nou!!: Apol·lo і Helen (fill de Príam) · Veure més »

Henioca

Henioca (Henioche, Ἡνιόχη) fou filla de Creó de Tebes, i tenia una estàtua dedicada a l'entrada del temple de l'Apol·lo Ismeni a Tebes, juntament amb l'estàtua de la seva germana Pirra (Pyrrha).

Nou!!: Apol·lo і Henioca · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (en grec antic Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Apol·lo і Hera · Veure més »

Heraia

Hera Els Heraia eren jocs esportius de l'Antiga Grècia, estaven reservats a les dones i dedicats a la deessa Hera, esposa de Zeus.

Nou!!: Apol·lo і Heraia · Veure més »

Hermó de Trezen

Hermó (Hermon) fou un escultor grec natural de Trozen o Trezen que va fer una estàtua d'Apol·lo i estàtues de fusta dels Dioscurs, al temple d'Apol·lo de la seva ciutat natal.

Nou!!: Apol·lo і Hermó de Trezen · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (en grec clàssic: Έρμῆς) era el missatger dels Déus Olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Apol·lo і Hermes · Veure més »

Hesíone

Segons la mitologia grega, Hesíone (en grec Hesión) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.

Nou!!: Apol·lo і Hesíone · Veure més »

Hestia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, "la llar") era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Apol·lo і Hestia · Veure més »

Het schilder-boeck

El Llibre de la pintura o el llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs.

Nou!!: Apol·lo і Het schilder-boeck · Veure més »

Hierogàmia

La hierogàmia o hieros gamos (del grec antic ιερογαμία, «matrimoni sagrat»), que és sinònim de teogàmia (del grec antic θεογαμία, «matrimoni diví»), és un ritu sexual on dos o més participants humans representen la sagrada unió o sizígia (conjunció) entre un déu i una deessa.

Nou!!: Apol·lo і Hierogàmia · Veure més »

Hilari de Frígia

Hilari de Frígia (en grec antic,, Hilários) va ser un endeví i intèrpret d'oracles que, juntament amb el seu col·lega Patrici és citat per l'historiador Ammià Marcel·lí.

Nou!!: Apol·lo і Hilari de Frígia · Veure més »

Hile de Xipre

Hile (grec i llatí Hyle) fou una ciutat de Xipre esmentada per Esteve Bizantí que diu que s'hi adorava Apol·lo i que allí era anomenat Apol·lo Hyletes.

Nou!!: Apol·lo і Hile de Xipre · Veure més »

Himeneu

Segons la mitologia grega Himeneu (Hymenaeus) o Himen (Hymen), en grec, era el Déu dels casaments.

Nou!!: Apol·lo і Himeneu · Veure més »

Himne

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.

Nou!!: Apol·lo і Himne · Veure més »

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer.

Nou!!: Apol·lo і Himne homèric · Veure més »

Himnes dèlfics a Apol·lo

Els fragments de tots dos himnes al Museu Arqueològic de Delfos. Els Himnes dèlfics a Apol·lo són dues composicions musicals de la Grècia Antiga que es conserven en fragments.

Nou!!: Apol·lo і Himnes dèlfics a Apol·lo · Veure més »

Hipòdrom de Constantinoble

L'hipòdrom de Constantinoble actualment. LHipòdrom de Constantinoble (en Turc otomà: Atmeydanı) va ser el centre esportiu i social de Constantinoble, avui Istanbul.

Nou!!: Apol·lo і Hipòdrom de Constantinoble · Veure més »

Hiperbòria

àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.

Nou!!: Apol·lo і Hiperbòria · Veure més »

Hiperboris

Els hiperboris, misteriosos habitants del nord, de gran alçada Els hiperboris (llatí: Hyperborei, grec: Hyperboreioi) foren una ètnia llegendària esmentada en el poema dels Epígons i per Hesíode, en relació amb els temples de Delfos i Delos.

Nou!!: Apol·lo і Hiperboris · Veure més »

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Nou!!: Apol·lo і Història de l'estètica · Veure més »

Història de la meteorologia

Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC.

Nou!!: Apol·lo і Història de la meteorologia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, "terra dels turcs"), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia Oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Apol·lo і Història de Turquia · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Apol·lo і Homer · Veure més »

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Nou!!: Apol·lo і Horaci · Veure més »

Hores

En la mitologia grega, les Horae (llatí) o Ώραι (Horai) (en grec, ambdós mots es tradueixen com les Hores al català), eren inicialment les tres deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

Nou!!: Apol·lo і Hores · Veure més »

Hyacinthoides non-scripta

Hyacinthoides non-scripta, comúnment anomenat jacint dels boscos és una espècie de planta del gènere Hyacinthoides endèmica d'Europa.

Nou!!: Apol·lo і Hyacinthoides non-scripta · Veure més »

Iàmides

Iàmides és el nom d'una prestigiosa família d'endevins originària d'Olímpia a Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Iàmides · Veure més »

Ió (Eurípides)

Delfos Ió (Ίων) és una de les tragèdies d'Eurípides datada a l'entorn dels anys 413-412 aC.

Nou!!: Apol·lo і Ió (Eurípides) · Veure més »

Ió (heroi)

Ió (Ion) fou el mític ancestre del jonis i és descrit com el fill d'Apol·lo i de Creusa (la filla d'Erecteu i esposa de Xutos).

Nou!!: Apol·lo і Ió (heroi) · Veure més »

Ictí

Ictí (en grec, Iktinos) fou un arquitecte grec contemporani de Pèricles (segle V aC).

Nou!!: Apol·lo і Ictí · Veure més »

Idas

D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.

Nou!!: Apol·lo і Idas · Veure més »

Ifigenia

Gravat que representa el salvament d'Ifigènia i el sacrifici del cabró En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.

Nou!!: Apol·lo і Ifigenia · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Apol·lo і Ilíada · Veure més »

Ilitia

Àmfora policromada, Museu del Louvre. Ilitia (en grec: Εἰλείθυια, Eileithyia) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons.

Nou!!: Apol·lo і Ilitia · Veure més »

Imperi cartaginès

L'Imperi cartaginès o simplement Cartago fou una monarquia i posteriorment una república de ciutats-estat fenícies del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar des del 650 aC, amb la independència de la metròpoli Tir fins al 146 aC: Estava més o menys sota el control de la ciutat-estat de Cartago després de la caiguda de Tir a mans de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Apol·lo і Imperi cartaginès · Veure més »

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) L'Infern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.

Nou!!: Apol·lo і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »

Infern - Cant Dissetè

Gerió il·lustrat per Gustave Doré El cant dissetè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, al final d'aquest anell els pelegrins troben un gran penya-segat.

Nou!!: Apol·lo і Infern - Cant Dissetè · Veure més »

Infern - Cant Vintè

Els endevins. Il·lustració de Giovanni Stradano El cant vintè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la quarta fossa del vuitè cercle on són castigats els endevins i els mags; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.

Nou!!: Apol·lo і Infern - Cant Vintè · Veure més »

Infern - Cant vuitè

La lluita dels iracunds imaginada per William Blake El Cant vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el cinquè cercle, és a dir, no ens movem del cercle en què hem entrat en l'anterior cant.

Nou!!: Apol·lo і Infern - Cant vuitè · Veure més »

Interpretació dels somnis

La interpretació dels somnis és la tècnica d'assignar significat als diversos components, elements i imatges que apareixen en els somnis.

Nou!!: Apol·lo і Interpretació dels somnis · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: Apol·lo і Ischia · Veure més »

Ismeni

Ismeni (en grec antic Ἰσμηνός, Ismenós), va ser un heroi tebà, fill d'Apol·lo i de la nimfa Mèlia.

Nou!!: Apol·lo і Ismeni · Veure més »

Ismenos (mitologia)

Ismenos (en grec antic Ἰσμηνὸς) és el nom del déu del riu homònim de Beòcia.

Nou!!: Apol·lo і Ismenos (mitologia) · Veure més »

Isop

Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop o Esop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.

Nou!!: Apol·lo і Isop · Veure més »

Isquis

Isquis (en grec antic Ἰσχύς, Ischys) va ser un heroi arcadi, fill d'Èlat i nét d'Arcas.

Nou!!: Apol·lo і Isquis · Veure més »

Itri (municipi)

Itri és un municipi italià de la regió del Laci.

Nou!!: Apol·lo і Itri (municipi) · Veure més »

Jacint

Detall d'una flor de jacint Els jacints (Hyacinthus) són un gènere de plantes amb flor de la família Hyacinthaceae.

Nou!!: Apol·lo і Jacint · Veure més »

Jacint (mitologia)

''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.

Nou!!: Apol·lo і Jacint (mitologia) · Veure més »

Jardineria del Barroc

Jardins de Versalles, vista des de la ''Place d'Armes''. La jardineria del Barroc es va desenvolupar a Europa des del segle XVII fins a mitjan segle XVIII.

Nou!!: Apol·lo і Jardineria del Barroc · Veure més »

Jardins de la Glorieta

Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Apol·lo і Jardins de la Glorieta · Veure més »

Jardins del Real

Vista d'una part dels jardins Dades del contacte i horari.

Nou!!: Apol·lo і Jardins del Real · Veure més »

Jean Cocteau

Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, 5 de juliol de 1889 - Milly-la-Forêt, 11 d'octubre de 1963) fou un poeta francès, i artista de múltiples altres talents, destacant com a artista gràfic, dramaturg i cineasta.

Nou!!: Apol·lo і Jean Cocteau · Veure més »

Jimmy Page

James Patrick Page, popularment conegut com Jimmy Page, OBE, (Heston, Anglaterra, 9 de gener de 1944) és un guitarrista anglès conegut per haver estat un dels líders del grup de rock Led Zeppelin des de 1968 fins a la seva dissolució el 1980, i és considerat un dels més grans, influents i versàtils guitarristes de tots els temps.

Nou!!: Apol·lo і Jimmy Page · Veure més »

Jocs d'Apol·lo

Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.

Nou!!: Apol·lo і Jocs d'Apol·lo · Veure més »

Jocs panhel·lènics

Els jocs panhel·lènics era el nom genèric que designava les competicions esportives i també artístiques que es realitzaven de forma regular a l'antiguitat en diverses ciutats gregues.

Nou!!: Apol·lo і Jocs panhel·lènics · Veure més »

Jocs Pítics

Vista de l'estadi del santuari de Delfos, usat per als jocs pítics. Els esglaons de pedra van ser afegits pels romans. Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.

Nou!!: Apol·lo і Jocs Pítics · Veure més »

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'imperi Romà.

Nou!!: Apol·lo і Jocs romans · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: Apol·lo і Jocs Seculars · Veure més »

John Flaxman

John Flaxman (1755-1826) fou un escultor, dibuixant, dissenyador i el principal artista del neoclassicisme a Anglaterra.

Nou!!: Apol·lo і John Flaxman · Veure més »

Josefa Pujol de Collado

Josefa Pujol de Collado (Catalunya - 1904) va ser una escriptora, helenista i periodista espanyola.

Nou!!: Apol·lo і Josefa Pujol de Collado · Veure més »

Josep de Ribera

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també pel seu nom italianitzat Giuseppe Ribera, o castellanitzat, Jusepe de Ribera.

Nou!!: Apol·lo і Josep de Ribera · Veure més »

Kanixka I

Imperi Kuixan Kanixka I fou rei/emperador dels kuixana (Imperi Kuixan) que va governar en una data incerta entre el 78 i el 127, entre el 127 i el 147 o entre el 227 i el 255), i va afavorir l'expansió del budisme i l'art grecobudista de Gandhara (impulsat per Menandre I rei grec de Bactriana) en el qual Buda, abans representat simbòlicament per una roda, una petjada dels peus, etc., agafava el rostre dels déus grecs, especialment Apol·lo. La seva estàtua, una peça única que era al museu de Kabul, fou destruïda pels talibans el 2000. Els kushana eren una secció dels yuezhi. Kanishka era fill de Vima Kadfises, i fou un gran conqueridor i un eficient administrador que va governar un gran imperi de l'Àsia central a Benarés. Va portar al mateix temps el títol indi de maharajà (gran rei), l'iranià shahanshah (rei de reis) i el xinès "Fill del cel". Va tenir capital a Purushapura (Peshawar). Encara que protector del budisme va protegir igualment altres religions com el zoroastrisme, el mitraisme o la religió grega. La cronologia kushana és un dels temes més controvertits; segons l'era dels sakas, es considerava que el regnat de Kanixka s'iniciava l'any 78; l'orientalista francès Roman Ghirshman en canvi, situava la data el 144 basant-se en la suposició que la dinastia kushana fou enderrocada pels sassànides el 241; i Robert Göbl, amb el suport d'estudis numismàtics, va establir que l'imperi kushana va subsistir fins vers el 325 i per tant l'inici del regnat de Kanixka seria vers el 225. Als anys noranta del segle XX una inscripció es diu que permetria datar més acuradament l'inici del regnat entre el 78 i el 127 tot i que les discussions continuen, ja que la data 127 que proposa Falk està basada en el fet que els kushana eliminaven les centúries en les datacions i que per tant un fet establert pel "27" podria ser del 127 o del 227 (com proposa Göbl).

Nou!!: Apol·lo і Kanixka I · Veure més »

Kàlimnos

Pòthia Kàlimnos és una illa grega de la mar Egea al nord-oest de l'illa de Rodes.

Nou!!: Apol·lo і Kàlimnos · Veure més »

Keres (mitologia)

Les Keres (en grec antic Κῆρες i en singular Ker Κήρ), són uns esperits que juguen un paper important a la Ilíada.

Nou!!: Apol·lo і Keres (mitologia) · Veure més »

Kom Ombo

Temple de Kom Ombo Temple de Kom Ombo Kom Ombo (كوم أمبو) (copte: Embo; grec: Oμβοι, Omboi o Ombos; llatí: Ambo o Ombi) és una ciutat d'Egipte a la governació d'Assuan; és famosa pel seu temple del segle II aC.

Nou!!: Apol·lo і Kom Ombo · Veure més »

Korone

Korone o Koron (llatí Corone, turc otomà Korön) fou una ciutat de Messènia a la part occidental del golf Messènic que de vegades s'anomena golf de Corone.

Nou!!: Apol·lo і Korone · Veure més »

Król Roger

Król Roger (en polonès, El rei Roger) és una òpera en tres actes de Karol Szymanowski, amb llibret de Jarosław Iwaszkiewicz i del mateix compositor, basat en Les Bacants d'Eurípides, Va ser estrenada al Gran Teatre de Varsòvia el 19 de juny de 1926.

Nou!!: Apol·lo і Król Roger · Veure més »

L'Orfeo

L'Orfeo (L'Orfeo, favola in musica) és una de les primeres obres reconegudes com una òpera, composta per Claudio Monteverdi amb text d'Alessandro Striggio pel carnaval anual de Màntua.

Nou!!: Apol·lo і L'Orfeo · Veure més »

La calúmnia d'Apel·les

La calúmnia d'Apel·les és un quadre del pintor florentí Sandro Botticelli.

Nou!!: Apol·lo і La calúmnia d'Apel·les · Veure més »

La Dora festeggiante

La Dora festeggiante és una cantata escènica composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibret de Cesare Olivieri, estrenada l'1 de febrer de 1783 a Torí com a pròleg de la seva òpera seriosa Il Vologeso.

Nou!!: Apol·lo і La Dora festeggiante · Veure més »

La forja de Vulcà

La forja de Vulcà (títol original: La fragua de Vulcano) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat el 1630.

Nou!!: Apol·lo і La forja de Vulcà · Veure més »

Laòdoc

Laòdoc (en grec antic Λαόδοκος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Apol·lo i de Ftia.

Nou!!: Apol·lo і Laòdoc · Veure més »

Lades

Lades (Ladas) fou un famós corredor nadiu de Lacònia que va guanyar la victòria a Olímpia i va morir poc després.

Nou!!: Apol·lo і Lades · Veure més »

Lafes

Lafes (Laphaes), fou un escultor grec natural de Flios, un dels més antics escultors grecs.

Nou!!: Apol·lo і Lafes · Veure més »

Laia l'arquera

Laia l'arquera és una gran escultura monumental projectada per Josep Maria Rovira i Brull que es troba a la Porta Laietana de Mataró.

Nou!!: Apol·lo і Laia l'arquera · Veure més »

Lamta (Tunísia)

Escut de Lamta Lamta —en àrab لمطة, Lamṭa— és una ciutat litoral del Sahel tunisià, entre Monastir al nord (14 quilòmetres) i Mahdia al sud (28 quilòmetres), a la província de Monastir i delegació de Sayada-Lamta-Bou Hjar, de la que n'és capital.

Nou!!: Apol·lo і Lamta (Tunísia) · Veure més »

Laocoont

Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.

Nou!!: Apol·lo і Laocoont · Veure més »

Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec (segle I).

Nou!!: Apol·lo і Laocoont i els seus fills · Veure més »

Laodice de Macedònia

Laodice (Laodike) fou la dona d'Antíoc, un dels generals del rei Filip II de Macedònia, i mare de Seleuc I Nicàtor fundador de la dinastia selèucida.

Nou!!: Apol·lo і Laodice de Macedònia · Veure més »

Laomedó de Troia

Segons la mitologia grega, Laomedó o Laomedont (en grec Laomédōn -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Nou!!: Apol·lo і Laomedó de Troia · Veure més »

Làpites

Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó Els làpites (Lapithae, Λαπίθαι), foren un poble de Tessàlia que pertany tant a la història com a la mitologia.

Nou!!: Apol·lo і Làpites · Veure més »

Lèssia Ukraïnka

Larissa Petrivna Kossatx-Kvitka, «Lèssia Ukraïnka» (Лари́са Петрі́вна Коса́ч-Кві́тка «Ле́ся Украї́нка») (13 (25) de febrer del 1871, Novohrad-Volinski, Ucraïna-19 de juliol (1 d'agost) del 1913, Surami, Geòrgia), va ser una de les escriptores més importants de la literatura ucraïnesa que va destacar en gèneres molt variats, des del narratiu, líric, dramàtic, fins a l'èpic i periodístic.

Nou!!: Apol·lo і Lèssia Ukraïnka · Veure més »

Lísies (escultor)

Lísies (Lysias, Lysías) fou un escultor del temps d'August.

Nou!!: Apol·lo і Lísies (escultor) · Veure més »

Leòcares el Vell

Leòcares (Leochares) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.

Nou!!: Apol·lo і Leòcares el Vell · Veure més »

Led Zeppelin

Led Zeppelin fou un grup de rock dur considerat un dels més importants d'aquest gènere i un dels més coneguts i populars durant la dècada del 1970.

Nou!!: Apol·lo і Led Zeppelin · Veure més »

Les eumènides

''El remordiment d'Orestes'', de William-Adolphe Bouguereau Les eumènides -Ευμενίδες - és la darrera obra de L'Orestea d'Èsquil.

Nou!!: Apol·lo і Les eumènides · Veure més »

Les Metamorfosis

Primera pàgina d'un manuscrit en llatí fet per al cardenal Joan d'Aragó (segle XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Nou!!: Apol·lo і Les Metamorfosis · Veure més »

Les suplicants (Èsquil)

''Les danaides'', John William Waterhouse, 1903 Les suplicants (en grec Ικέτιδες) és una tragèdia d'Èsquil datada al voltant del 466 i 463 aC.

Nou!!: Apol·lo і Les suplicants (Èsquil) · Veure més »

Les tres Gràcies (Rafael)

Les tres Gràcies és un quadre de mida petita pintat per Rafael durant la seva època florentina, entre 1500-1505, i actualment exposat al museu Condé.

Nou!!: Apol·lo і Les tres Gràcies (Rafael) · Veure més »

Les tres Gràcies (Regnault)

Les tres Gràcies és una pintura a l'oli realitzada per Jean-Baptiste Regnault entre el 1793 i 1794, i que s'exposa al Museu del Louvre de París.

Nou!!: Apol·lo і Les tres Gràcies (Regnault) · Veure més »

Leto

Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (en grec: Λητώ; en dialecte dòric Λατώ, Lato) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe i germana d'Astèria.

Nou!!: Apol·lo і Leto · Veure més »

Leucípides (filles de Leucip)

''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Les Leucípides, en la mitologia grega, són les filles de Leucip, el germà d'Afareu i de Tindàreu.

Nou!!: Apol·lo і Leucípides (filles de Leucip) · Veure més »

Leucip (fill de Perieres)

''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Segons la mitologia grega, Leucip (en grec antic Λεύκιππος, Leukippos), fou un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone, una de les filles de Perseu.

Nou!!: Apol·lo і Leucip (fill de Perieres) · Veure més »

Liceu (antiga Grècia)

"Escola d'Atenes" de Rafael El Liceu (en grec Λύκειον, Lýkeion) fou un gimnàs d'Atenes, a l'antiga Grècia, famós per la seva associació amb Aristòtil.

Nou!!: Apol·lo і Liceu (antiga Grècia) · Veure més »

Licis

Els licis eren el poble de Lícia.

Nou!!: Apol·lo і Licis · Veure més »

Licofró de Corint

Licofró de Corint (Lycophron) fou fill de Periandre el tirà de Corint i de Lisis o Melissa.

Nou!!: Apol·lo і Licofró de Corint · Veure més »

Licoreu

Segons la mitologia grega, Licoreu (en grec antic Λυκωρεύς) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Corícia, una nimfa que havia donat el seu nom a una cova situada al Parnàs, a sobre de Delfos.

Nou!!: Apol·lo і Licoreu · Veure més »

Licos (fill de Pandíon)

D'acord amb la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop), va ser un heroi, fill de Pandíon i de Pília i germà d'Egeu.

Nou!!: Apol·lo і Licos (fill de Pandíon) · Veure més »

Lictos

Lictos (llatí Lyctus o Lyttus, grec Λύκτος o Λύττος) fou una de les principals ciutats de Creta.

Nou!!: Apol·lo і Lictos · Veure més »

Limó

Limó (en grec antic Λειμών) va ser, segons la mitologia grega, un fill del rei Tegeates i de Mera.

Nou!!: Apol·lo і Limó · Veure més »

Linos

Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions).

Nou!!: Apol·lo і Linos · Veure més »

Lira (instrument musical)

La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.

Nou!!: Apol·lo і Lira (instrument musical) · Veure més »

Llibre sibil·lí

Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.

Nou!!: Apol·lo і Llibre sibil·lí · Veure més »

Lliga Amfictiònica

La Lliga Amfictiònica era la unió de 12 pobles grecs que periòdicament es reunien en un santuari, per celebrar en comú el festival Dèlia.

Nou!!: Apol·lo і Lliga Amfictiònica · Veure més »

Llista de ciutats d'Etrúria

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Aqua Caeretanae: fou una vila prop de Caere, a Etrúria, amb uns famosos banys.

Nou!!: Apol·lo і Llista de ciutats d'Etrúria · Veure més »

Llista de déus grecs

Sense descripció.

Nou!!: Apol·lo і Llista de déus grecs · Veure més »

Llorer

El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, únic representant europeu de la família de les lauràcies.

Nou!!: Apol·lo і Llorer · Veure més »

Lloret de Mar

Lloret de Mar és una ciutat catalana de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.

Nou!!: Apol·lo і Lloret de Mar · Veure més »

Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.

Nou!!: Apol·lo і Lluita de titans (pel·lícula de 2010) · Veure més »

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Nou!!: Apol·lo і Locució llatina · Veure més »

Louis Le Vau

Col·legi de les Quatre Nacions Louis Le Vau (París, 1612 — París, 11 d'octubre de 1670) fou un arquitecte francès, primer arquitecte del rei Lluís XIV, d'un estil en què s'unien el classicisme i les seves influències del barroc italià.

Nou!!: Apol·lo і Louis Le Vau · Veure més »

Luci Cecili Metel (triumvir)

Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius Metellus) fou un magistrat romà, que va exercir com a triumvir i el qual només és conegut per l'existència d'una moneda amb el seu nom.

Nou!!: Apol·lo і Luci Cecili Metel (triumvir) · Veure més »

Macareu (fill d'Èol)

Segons la mitologia grega, Macareu (en grec antic Μακαρεύς) va ser un heroi, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Apol·lo і Macareu (fill d'Èol) · Veure més »

Maia (mitologia)

àmfora, principis del segle V aC). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades,la més gran en edat i també la més tímida.

Nou!!: Apol·lo і Maia (mitologia) · Veure més »

Mallus

Mallus o Mallos (etnònim Μαλλώτης) fou una antiga ciutat de Cilícia que estava situada prop de la desembocadura del Pyramus (l'actual Riu Ceyhan), a Anatòlia.

Nou!!: Apol·lo і Mallus · Veure més »

Manto (filla de Tirèsias)

Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.

Nou!!: Apol·lo і Manto (filla de Tirèsias) · Veure més »

Maquereu

Maquereu "l'home del ganivet" (en grec antic Μαχαιρεύς) va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot de Delfos, fill de Detas.

Nou!!: Apol·lo і Maquereu · Veure més »

Maró

Segons la mitologia grega, Maró (en grec antic Μάρων, Máron) era un sacerdot, fill d'Evantes.

Nou!!: Apol·lo і Maró · Veure més »

Marc Porci Cató Uticense

renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W. "Porcius Cato 16", en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volum XXII,1, Stuttgart, ed: J. B. Metzler, 1953, p. 168—213 - 46 aC, Útica (actual Tunísia) conegut també com a Cató d'Útica, Útica o Cató el Jove fou fill de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va néixer el 95 aC. Va ser un polític destacat romà, nét de Marc Porci Cató Salonià el vell (anomenat així per distingir-los). Famós per la seva honestedat, no va suportar viure en un entorn ple de corrupció i lluites pel poder; la seva mort voluntària ha estat comparada per alguns autors amb la de Sòcrates.

Nou!!: Apol·lo і Marc Porci Cató Uticense · Veure més »

Marci (profeta)

Marci (Marcius) fou un profeta i endeví suposat autor d'unes profecies trobades el 213 aC pel pretor Marc Atili, que predeien la derrota romana a la batalla de Cannes i altres fets.

Nou!!: Apol·lo і Marci (profeta) · Veure més »

Marco da Gagliano

Marco da Gagliano (Florència, Toscana, 1 de maig de 1582 - 25 de febrer de 1643) fou un compositor florentí.

Nou!!: Apol·lo і Marco da Gagliano · Veure més »

Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana.

Nou!!: Apol·lo і Maria Àngels Anglada i d'Abadal · Veure més »

Marpessa

Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i néta d'Ares.

Nou!!: Apol·lo і Marpessa · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Apol·lo і Marsella · Veure més »

Mascota olímpica

La mascota olímpica és el personatge que s'associa a cada edició dels Jocs Olímpics i que la diferencien de la resta, juntament amb l'emblema oficial.

Nou!!: Apol·lo і Mascota olímpica · Veure més »

Màrsies

Màrsies o també Màrsias (en grec antic Μαρσύας Marsyas) va ser un sàtir que va néixer a Celea (Frígia), a la font principal del riu Meandre.

Nou!!: Apol·lo і Màrsies · Veure més »

Màximes de Delfos

Ruïnes del Temple d'Apol·lo a Delfos Les màximes de Delfos són un conjunt de 147 aforismes inscrits a Delfos.

Nou!!: Apol·lo і Màximes de Delfos · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (Μέγαρα) fou una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Apol·lo і Mègara · Veure més »

Mèlia (nimfa)

Segons la mitologia grega, Mèlia (en grec antic Μελία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Apol·lo і Mèlia (nimfa) · Veure més »

Mènades

Prado, Madrid En la mitologia grega, les mènades (en grec antic Μαινάδες) (en singular, mènade Μαινάδα), són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís (o Bacus), déu suposadament originari de Tràcia i Frígia.

Nou!!: Apol·lo і Mènades · Veure més »

Mèropis

Mèropis (en grec antic Μεροπίς) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Eumel, un fill de Mèrops.

Nou!!: Apol·lo і Mèropis · Veure més »

Míscel

Segons la mitologia grega, Míscel (en grec antic Μύσκελος, Miskelos), va ser un ciutadà d'Argos, descendent de Crotó.

Nou!!: Apol·lo і Míscel · Veure més »

Música de l'Antiga Grècia

lira representat en un Kílix del segle V aC La música de l'antiga Grècia era un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics.

Nou!!: Apol·lo і Música de l'Antiga Grècia · Veure més »

Medicina de l'antiga Grècia

La medicina de l'antiga Grècia ja assolí un alt grau de desenvolupament, també social, amb la civilització minoica; per exemple, a Cnossos hi havia banys i lavabos i l'art de la medicina era exercit per experts remunerats.

Nou!!: Apol·lo і Medicina de l'antiga Grècia · Veure més »

Megareu

Megareu (en grec antic Μεγαρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó (o d'Egeu, o fins i tot d'Apol·lo, segons altres variants) i d'Ènope, que era filla d'Epopeu.

Nou!!: Apol·lo і Megareu · Veure més »

Melaneu

Segons la mitologia grega, Melaneu (Melaneus, en grec antic), va ser un heroi, fill d'Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Melaneu · Veure més »

Meliteu

Meliteu, (en grec antic Μελιτεύς), segons la mitologia grega, és un heroi, fill de Zeus, el Déu suprem i d'un nimfa anomenada Otreis.

Nou!!: Apol·lo і Meliteu · Veure més »

Mera (dona de Tegeates)

Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna arcàdia filla d'Atles i esposa del rei Tegeates, un dels fills de Licàon.

Nou!!: Apol·lo і Mera (dona de Tegeates) · Veure més »

Mercuri (mitologia)

flamenc Artus Quellinus (s. XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Apol·lo і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Apol·lo і Mercuri (planeta) · Veure més »

Metagítnia

Metagítnia fou un festival celebrat a la demos àtica de Melite, en honor de l'Apol·lo Metagitni.

Nou!!: Apol·lo і Metagítnia · Veure més »

Metíoque i Menipa

Metíoque (en grec antic Μητιόχη) i Menipa (Μενίππη) van ser, segons la mitologia grega, dues filles del gegant Orió.

Nou!!: Apol·lo і Metíoque i Menipa · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Apol·lo і Micenes · Veure més »

Michel Onfray

Michel Onfray (1 de gener del 1959 a Chambois, França) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de Caen del 1983 fins al 2002, que crea la Universitat Popular de Caen.

Nou!!: Apol·lo і Michel Onfray · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Còpia del document del naixement i bateig de Miquel Àngel a Caprese Michelangelo (casa Buonarroti, Florència) Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista.

Nou!!: Apol·lo і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Mides I

En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.

Nou!!: Apol·lo і Mides I · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: Apol·lo і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Milet (mitologia)

Segons la mitologia grega, Milet (en grec antic Μίλητος, Miletos), va ser un heroi, fill d'Apol·lo i d'Acacalis i nét de Minos.

Nou!!: Apol·lo і Milet (mitologia) · Veure més »

Miró (escultor)

Còpia reduïda de bronze del ''Discòbol'' de '''Miró''' (segle II), conservada a la Gliptoteca de Munic Miró (Myron, fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC. Pausànies el fa atenenc perquè Elèuteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fídies. Va florir vers el 431 aC (olimpíada 87) al començament de la guerra del Peloponès. Tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes. Primer per les figures humanes i després per animals que fou el primer gran artista que va representar acuradament (Plini el Vell diu Primus hic nmultiplicasse veritatem videtur, numerosior quam Polycletus). La multiplicitat de les formes va anar en detriment de la proporció i de l'expressió intel·lectual. Tot i la seva grandesa no era un escultor amb excessius detalls a les seves obres i mirava més l'efecte general. Quintilià esmenta els seus busts com especialment admirables. Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dèlic (Políclet en canvi preferia el bronze d'Egina). La seva obra més coneguda fou el Discobolus, del que els van fer nombroses còpies al seu temps moltes de les quals es conserven. Llucià descriu el Discòbol:. Altres obres són.

Nou!!: Apol·lo і Miró (escultor) · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup socio-cultural.

Nou!!: Apol·lo і Mitologia · Veure més »

Mitologia berber

La mitologia berber és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble berber als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.

Nou!!: Apol·lo і Mitologia berber · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Apol·lo і Mitologia etrusca · Veure més »

Mitologia fenícia

La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.

Nou!!: Apol·lo і Mitologia fenícia · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com a una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Apol·lo і Mitologia grecoromana · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Apol·lo і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia micènica

Pintura trobada a la Casa de la Ciutadella de Micenes que podria representar una divinitat. L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte.

Nou!!: Apol·lo і Mitologia micènica · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l'Antiga Roma.

Nou!!: Apol·lo і Mitologia romana · Veure més »

Molpàdia

Molpàdia (en grec antic Μολπαδία) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil, un fill de Dionís i d'Ariadna.

Nou!!: Apol·lo і Molpàdia · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú.

Nou!!: Apol·lo і Monestir · Veure més »

Monestir de Dafní

El monestir de Dafní o (en grec: Δαφνί), o Dàfnion (Δάφνιον), està situat a 11 km al nord-oest del centre d'Atenes, a Khaidari.

Nou!!: Apol·lo і Monestir de Dafní · Veure més »

Mont Nemrut

El mont Nemrut —en turc Nemrut Dağı; en armeni Նեմրութ (լեռ); en kurd Çiyayê Nemrûdê— és una muntanya de 2.134 metres (7,001 peus) d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.

Nou!!: Apol·lo і Mont Nemrut · Veure més »

Mopsos

Mitologia grega.

Nou!!: Apol·lo і Mopsos · Veure més »

Mopsos (fill d'Apol·lo)

D'acord amb la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví, fill d'Apol·lo (o de Raci) i de Manto.

Nou!!: Apol·lo і Mopsos (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Musaranya del Ruwenzori

La musaranya del Ruwenzori (Crocidura niobe) és una espècie de musaranya que habita a Burundi, República Democràtica del Congo, Uganda i Etiòpia.

Nou!!: Apol·lo і Musaranya del Ruwenzori · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Apol·lo і Muses · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Apol·lo і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu Arqueològic de Càndia

El Museu arqueològic de Creta a Càndia o Heràkleion és una institució que acull les troballes més importants de la civilització minoica.

Nou!!: Apol·lo і Museu Arqueològic de Càndia · Veure més »

Museu Arqueològic de Corfú

El Museu Arqueològic de Corfú (en grec:Αρχαιολογικό Μουσείο Κέρκυρας) es troba a l'illa de Corfú, (Grècia).

Nou!!: Apol·lo і Museu Arqueològic de Corfú · Veure més »

Museu Arqueològic de Delfos

El Museu Arqueològic de Delfos (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Δελφών) és un dels principals museus de Grècia i un dels més visitats del país.

Nou!!: Apol·lo і Museu Arqueològic de Delfos · Veure més »

Museu Arqueològic de Delos

El Museu Arqueològic de Delos (en grec: Αρχαιολογικό Μουσείο Δήλου), és un museu situat en l'illa de Delos prop de Mykonos a l'Egeu Meridional de Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Museu Arqueològic de Delos · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) allotja molts dels objectes arqueològics més importants trobats a Grècia des de la seva prehistòria fins a l'antiguitat tardana.

Nou!!: Apol·lo і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Apol·lo і Museu Britànic · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Apol·lo і Museus Vaticans · Veure més »

Musti-El Krib

Musti-El Krib és una zona arqueològica de Tunísia a la governació de Siliana, a la vora de El Krib cap a l'oest.

Nou!!: Apol·lo і Musti-El Krib · Veure més »

Naiskos

Naiskos funerari en marbre del soldat Aristonautes. Necròpoli del Ceràmic d'Atenes (350 aC - 325 aC) El naiskos (en grec: ναΐσκος, templet; etimologia: νάος; diminutiu de naos, temple) és un petit temple o templet d'ordre clàssic amb columnes o pilars i frontó.

Nou!!: Apol·lo і Naiskos · Veure més »

Naoko Takeuchi

Naoko Takeuchi (japonès: 武内直子, Takeuchi Naoko) (Kōfu, Prefectura de Yamanashi, Japó, 15 de març de 1967) és una mangaka.

Nou!!: Apol·lo і Naoko Takeuchi · Veure més »

Naxos (mitologia)

Segons la mitologia grega, Naxos (en grec antic Νάξος), va ser un heroi, epònim de l'illa de Naxos, la més gran de les Cíclades.

Nou!!: Apol·lo і Naxos (mitologia) · Veure més »

Nàucratis

Plànol de la ciutat de '''Nàucratis''' Nàucratis (en grec Ναύκρατις, Naúkratis) fou una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais.

Nou!!: Apol·lo і Nàucratis · Veure més »

Nèstor (mitologia)

Nèstor, (en grec antic Νέστωρ), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos d'Èlide, fill de Neleu i de Cloris.

Nou!!: Apol·lo і Nèstor (mitologia) · Veure més »

Nícies (pintor)

Nícies (Nicias, Nikías) fou un famós pintor atenenc, fill de Nicomedes, deixeble d'Antídot i Eufranor d'Atenes.

Nou!!: Apol·lo і Nícies (pintor) · Veure més »

Níobe (filla de Tàntal)

Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.

Nou!!: Apol·lo і Níobe (filla de Tàntal) · Veure més »

Neoptòlem

Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -&#299) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.

Nou!!: Apol·lo і Neoptòlem · Veure més »

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Nou!!: Apol·lo і Neptú (mitologia) · Veure més »

Nessèbar

Nessèbar (sovint transcrit com a Nesebar i de vegades com a Nesebur, Несебър, pronunciat, traci: Melsambria, grec Μεσημβρία, Mesembria) és una antiga ciutat de Bulgària i un dels principals centres turístics de la costa búlgara del Mar Negre.

Nou!!: Apol·lo і Nessèbar · Veure més »

Niòbides

Segons la mitologia grega, els Niòbides fou la denominació conjunta dels fills i les filles d'Amfíon i de Níobe.

Nou!!: Apol·lo і Niòbides · Veure més »

Nicòmac de Tebes

Nicòmac de Tebes (Nicomachus, Nikómakhos) fou un pintor grec que segons Plini el Vell era nadiu de Tebes a Beòcia.

Nou!!: Apol·lo і Nicòmac de Tebes · Veure més »

Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (llatí Nicopolis) fou una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium el 31 aC.

Nou!!: Apol·lo і Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Nicolas Coustou

Nicolas Coustou Lió, 9 de gener de 1658 - París 1 de maig de 1733 fou un escultor francès i membre de l'Acadèmia.

Nou!!: Apol·lo і Nicolas Coustou · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Apol·lo і Nimfa · Veure més »

Nireu

Nireu (en grec antic Νιρεύς), va ser, segons la mitologia grega un rei de l'illa de Sime, fill de Càrop i de la nimfa Aglaia.

Nou!!: Apol·lo і Nireu · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Apol·lo і Nu (art) · Veure més »

Ocàlea

Ocàlea (en grec, Ωκαλέα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i dEritres; i els pobladors d'Eleó, els dHile, els de Peteó, els dOcàlea,...». ''Ilíada'', II, 495-500. Traducció de Montserrat Ros, pàg.

Nou!!: Apol·lo і Ocàlea · Veure més »

Odèon (edifici)

Odèon (Odeum, Odeon) fou una espècie d'edifici públic els primers dels quals foren erigits el segle V aC, per concursos de musical vocal o instrumental; era molt semblant al teatre, però presentava algunes deferències: era més petit i cobert per retenir el so.

Nou!!: Apol·lo і Odèon (edifici) · Veure més »

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Nou!!: Apol·lo і Olímpics · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας).

Nou!!: Apol·lo і Olimp · Veure més »

Onates d'Egina

Onates (Onatas) fill de Micó, fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agelades i Hègies.

Nou!!: Apol·lo і Onates d'Egina · Veure més »

Onquestos (Beòcia)

Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,''Ilíada'', FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...». ''Ilíada'', II, 495-506. Traducció de Montserrat Ros, pàg.

Nou!!: Apol·lo і Onquestos (Beòcia) · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí Oraculum, derivat de ōrāre "parlar") fou la paraula usada a l'època clàssica per designar les revelacions dels déus als homes i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i tanmateix a la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Apol·lo і Oracle · Veure més »

Oracle de Claros

L'oracle de Claros fou un oracle d'Apol·lo a Claros en territori de Colofó.

Nou!!: Apol·lo і Oracle de Claros · Veure més »

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Nou!!: Apol·lo і Oracle de Delfos · Veure més »

Oracle de Didima

L'oracle de Didima fou un oracle d'Apol·lo, situat a Dídima en territori de Milet; era el principal oracle dels jonis i eolis.

Nou!!: Apol·lo і Oracle de Didima · Veure més »

Oracle de Tegira

L'oracle de Tegira fou un oracle d'Apol·lo molt consultat, situat a Tegira a Beòcia, que era dirigit per sacerdots o profetes amb una pítia com a l'oracle de Delfos.

Nou!!: Apol·lo і Oracle de Tegira · Veure més »

Oracle de Telmessus

L'oracle de Telmessus fou un oracle dedicat a Apol·lo a la ciutat de Telmessus o Telmissos, que s'ocupava principalmente de la interpretació dels somnis que se li plantejaven, però també d'altres fets estranys o extraordinaris.

Nou!!: Apol·lo і Oracle de Telmessus · Veure més »

Oracle del turó Ptoon

L'oracle del turó Ptoon a Tebes fou un oracle situat en aquest lloc, que transmetia les revelacions d'Apol·lo; el primer mèdium fou segons la llegenda Teneros, fill d'Apol·lo; els oracles eren donats en dialecte eòlic però quan el cari Mis el va consultar va rebre la resposta en la seva pròpia llengua, però en lloc de rebre'l per escrit (tres tebans s'encarregaven d'aquesta tasca) se'l va haver d'escriure ell mateix.

Nou!!: Apol·lo і Oracle del turó Ptoon · Veure més »

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Nou!!: Apol·lo і Orestes (mitologia) · Veure més »

Orfeu

Eurídice i '''Orfeu''' (dreta). Orfeu (grec, llatí Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, ja que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Apol·lo і Orfeu · Veure més »

Ouadjet

Uadjet, també anomenada Wadjet, Buto, Uto, Edjo, Udjo o Wadjit, fou una deessa de la mitologia egípcia amb forma de serp (específicament d'una cobra) sovint envoltant una tija de papir.

Nou!!: Apol·lo і Ouadjet · Veure més »

Ovidi

Publius Ovidius Naso (Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Apol·lo і Ovidi · Veure més »

Oxirrinc

Població d'Oxirinc a Egipte Oxirrinc o Oxirinc (llatí Oxyrhynchus, grec Οξύρυγχος Oxyrhynchos) o Οξύρρυγχος "el peix de nas punxegut" fou una ciutat de l'Egipte mitjà.

Nou!!: Apol·lo і Oxirrinc · Veure més »

Pacties

Pacties (Pactyas, Paktías) fou un funcionari persa però nadiu de Lídia.

Nou!!: Apol·lo і Pacties · Veure més »

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres''. Paestum, o Pèstum, fou una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Nou!!: Apol·lo і Paestum · Veure més »

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Paphos) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Nou!!: Apol·lo і Pafos · Veure més »

Pafos (filla de Pigmalió)

D'acord amb la mitologia grega, Pafos (en grec antic Παφος), fou una heroïna, filla de Pigmalió, rei de Xipre, i de la seua estàtua animada, Galatea.

Nou!!: Apol·lo і Pafos (filla de Pigmalió) · Veure més »

Palamedes

Estàtua de Palamedes d'Antonio Canova Palamedes (en grec antic Παλαμήδης) era, segons la mitologia grega, un príncep grec que va participar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Apol·lo і Palamedes · Veure més »

Palau de Dioclecià

El palau de Dioclecià (en croat: Dioklecijanova palača) és la residència imperial fortificada construïda per l'emperador Dioclecià sobre la costa dàlmata per retirar-s'hi després de la seva abdicació voluntària l'any 305.

Nou!!: Apol·lo і Palau de Dioclecià · Veure més »

Palau de Versalles

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dóna el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.

Nou!!: Apol·lo і Palau de Versalles · Veure més »

Palazzo Altemps

El Palazzo Altemps, anteriorment Palazzo Riario, és un edifici històric situat a la plaça sant'Apollinare del districte Ponte de Roma(Itàlia).

Nou!!: Apol·lo і Palazzo Altemps · Veure més »

Palestra

La '''palestra''' de Pompeia vista des de dalt del mur de l'estadi; la part enfonsada del centre s'omplia d'aigua i era usada com a piscina La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'Antiga Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Palestra · Veure més »

Pamukkale

Les banyeres esculpides pel calci a '''Pamukkale''' Pamukkale (literalment, en turc, 'castell de cotó') és un emplaçament natural a Turquia, al sud-oest de la província de Denizli, a la vall del riu Menderes, tant la ciutat de Hieràpolis com Pamukkale van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1988.

Nou!!: Apol·lo і Pamukkale · Veure més »

Panegyrici Latini

Panegyrici Latini o Panegírics Llatins és una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'Imperi entre finals del segle I EC i finals de l'IV EC.

Nou!!: Apol·lo і Panegyrici Latini · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Panteó és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Apol·lo і Panteó (mitologia) · Veure més »

Panteó egipci

El panteó egipci és el panteó de l'Antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).

Nou!!: Apol·lo і Panteó egipci · Veure més »

Papa Silvestre I

Silvestre I va ser el trentra-tresè papa, entre el 314 i el 335.

Nou!!: Apol·lo і Papa Silvestre I · Veure més »

Paragone

Guercino: ''Al·legoria de la Pintura i de l'Escultura'', 1637 En la història de l'art, Paragone («comparació») és un terme italià usat per a descriure el debat durant el Renaixement, el manierisme i els inicis del Barroc, sobre quina de les arts era major, en què es tractava de decidir quina era la primera entre les arts visuals.

Nou!!: Apol·lo і Paragone · Veure més »

Paràsits (personatge)

Paràsits era el nom que rebien un tipus de persona a l'antiga Grècia els quals eren mantinguts econòmicament per altres persones i ells a canvi els oferien la seva companyia o amistat.

Nou!!: Apol·lo і Paràsits (personatge) · Veure més »

Pargali Ibrahim Paixà

Pargali Ibrahim Paixà o Frenk Ibrahim Paixà (1493-1536) anomenat Makbul (el Favorit) i més tard Maktul (l'Executat) fou un gran visir otomà del sultà Solimà I. Era nadiu d'algun lloc proper a Parga a la costa de la regió de l'Epir i fou esclau durant la infantesa.

Nou!!: Apol·lo і Pargali Ibrahim Paixà · Veure més »

Parmènides d'Elea

Vèlia (Elea en grec), la ciutat on va néixer Parmènides Parmènides d'Elea (en llatí Parmenides, en grec, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics).

Nou!!: Apol·lo і Parmènides d'Elea · Veure més »

Parnàs

Delfos El Parnàs p. 13 (en grec Παρνασσός, Parnassós) és una muntanya de pedra calcària de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint (Grècia).

Nou!!: Apol·lo і Parnàs · Veure més »

Parnàs (mitologia)

Parnàs (en grec antic Παρνασσός) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la muntanya del Parnàs, que estava consagrada a Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Parnàs (mitologia) · Veure més »

Parrasi

Parrasi (Parrhasius) fou un destacat pintor grec nadiu d'Efes, fill i deixeble d'Evenor.

Nou!!: Apol·lo і Parrasi · Veure més »

Patara

Patara fou una ciutat comercial del sud-oest de Lícia, amb un bon port i no molt lluny de la desembocadura del riu Xanthos (al sud-est d'aquesta desembocadura).

Nou!!: Apol·lo і Patara · Veure més »

Pausànies d'Apol·lònia

Pausànies d'Apol·lònia (Pausanias) fou un escultor grec nadiu d'Apol·lònia.

Nou!!: Apol·lo і Pausànies d'Apol·lònia · Veure més »

Pàndar

Pàndar (en grec antic Πάνδαρος) és un personatge de la Ilíada d'Homer que va participar a la guerra de Troia.

Nou!!: Apol·lo і Pàndar · Veure més »

Pàntou

Pàntou (en grec antic Πάνθοος, Pánthoos), va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians troians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Ucalegont i Timetes, que es reunien vora les portes Escees a Troia per aconsellar al rei sobre els afers de la guerra.

Nou!!: Apol·lo і Pàntou · Veure més »

Pàrtenos

Pàrtenos (en grec antic Παρθένος) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil, un fill de Dionís i d'Ariadna, i de Crisòtemis, filla de Carmànor.

Nou!!: Apol·lo і Pàrtenos · Veure més »

Pàtrocle

Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Pàtrocle o Patrocle, segons la mitologia grega, (en grec, Pátroklos "Glòria del pare") era fill de Meneci i el millor amic (o, depenent de les versions, amant) de l'heroi Aquil·les.

Nou!!: Apol·lo і Pàtrocle · Veure més »

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Nou!!: Apol·lo і Pèlias · Veure més »

Píel

D'acord amb la mitologia grega, Píel fou un dels fills de Neoptòlem, rei de l'Epir, i Andròmaca.

Nou!!: Apol·lo і Píel · Veure més »

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), poeta líric grec.

Nou!!: Apol·lo і Píndar · Veure més »

Pítia

A la religió de l'antiga Grècia la Pítia (en grec antic Πυθία), que també s'anomenava Pitonissa, era l'oracle del temple d'Apol·lo a Delfos.

Nou!!: Apol·lo і Pítia · Veure més »

Pítica VI

La Pítica VI és un epinici que se'ns conserva del poeta grec Píndar.

Nou!!: Apol·lo і Pítica VI · Veure més »

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma Un pòrtic és un espai arquitectònic conformat per una galeria de columnes adossada a un edifici, (principalment dels temples o d'altres edificis monumentals), obert a l'aire lliure, i situat generalment davant el seu accés principal.

Nou!!: Apol·lo і Pòrtic · Veure més »

Peà (mitologia)

Peà (en grec antic Παιάν), segons la mitologia grega és, en els cultes de l'època clàssica un epítet ritual aplicat a Apol·lo "guaridor".

Nou!!: Apol·lo і Peà (mitologia) · Veure més »

Peó (desambiguació)

* Peó, heroi de la mitologia grega, fill d'Endimió.

Nou!!: Apol·lo і Peó (desambiguació) · Veure més »

Peó (mètrica)

En mètrica, el peó (o himne) és un peu mètric utilitzat tant en la poesia com en la prosa.

Nou!!: Apol·lo і Peó (mètrica) · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una forma d'homosexualitat masculina, és una relació eròtica entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Apol·lo і Pederàstia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

'''Escena d'un festeig pederasta.''' Detall d'una àmfora atenenca pintada amb figures negres del segle V a.C. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Apol·lo і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Peesa

Peesa és el nom d'una antiga ciutat grega de l'illa de Kea.

Nou!!: Apol·lo і Peesa · Veure més »

Pelèiades

Les Pelèiades (en grec αἱ πελειάδες les colomes) eren les profetesses de l'Oracle de Dodona a l'Èpir, i sacerdotesses de Dione, filla de Nereu i companya de Zeus.

Nou!!: Apol·lo і Pelèiades · Veure més »

Pena (mitologia)

Pena (en grec antic Ποινή), va ser segons la mitologia grega una personificació de la venjança o del càstig.

Nou!!: Apol·lo і Pena (mitologia) · Veure més »

Peoni d'Efes

Peoni d'Efes (Paeonius) fou un arquitecte grec d'època incerta, probablement entre el 420 aC i el 380 aC.

Nou!!: Apol·lo і Peoni d'Efes · Veure més »

Perifant

Perifant (en grec antic Περίφας), va ser, segons la mitologia grega, un rei molt antic de l'Àtica, anterior a Cècrops, i conegut per la seva pietat i la seva justícia.

Nou!!: Apol·lo і Perifant · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Apol·lo і Persèfone · Veure més »

Persèfone (Rossetti)

Persèfone és una pintura de Dante Gabriel Rossetti realitzada el 1874.

Nou!!: Apol·lo і Persèfone (Rossetti) · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Apol·lo і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Pharmakos

El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social.

Nou!!: Apol·lo і Pharmakos · Veure més »

Pianèpsia

Pianèpsia (Pyanepsia) fou un festival celebrat cada any a Atenes el dia 7 del mes de Pyanepsion.

Nou!!: Apol·lo і Pianèpsia · Veure més »

Pitàgores de Reggio

Pitàgores de Reggio (Reggio de Calàbria cap a la primera meitat del segle V aC - segle V aC) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Pitàgores de Reggio · Veure més »

Pitó (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).

Nou!!: Apol·lo і Pitó (mitologia) · Veure més »

Piteu (rei)

Segons la mitologia grega, Piteu (en grec antic Πιτθεύς), va ser un rei de Trezè, fill de Pèlops i d'Hipodamia, i germà de Tiestes, d'Atreu i de Trezè.

Nou!!: Apol·lo і Piteu (rei) · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Plató · Veure més »

Plutus

Plutus (en grec: Πλοῦτος) és una comèdia d'Aristòfanes, estrenada el 388 aC.

Nou!!: Apol·lo і Plutus · Veure més »

Políxena

Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba.

Nou!!: Apol·lo і Políxena · Veure més »

Policlet

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.

Nou!!: Apol·lo і Policlet · Veure més »

Polifides

Segons la mitologia grega, Polifides (en grec antic Πολυφείδης), va ser un endeví, fill de Manci, i per tant, descendent de Melamp.

Nou!!: Apol·lo і Polifides · Veure més »

Polinhac (Alt Loira)

Polinhac (en francès Polignac) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Loira i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Apol·lo і Polinhac (Alt Loira) · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Apol·lo і Politeisme · Veure més »

Polixo (sacerdotessa)

Segons la mitologia grega, Polixo (en grec antic Πολυξώ) va ser una sacerdotessa d'Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Polixo (sacerdotessa) · Veure més »

Pompeia

Pompeia (en llatí, Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Apol·lo і Pompeia · Veure més »

Porfirió

Zeus contra Porfirió -dreta- (Museu de Pèrgam -Berlín, Alemanya-, circa segle II aC). Porfirió (en grec antic Πορφυρίων), va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Apol·lo і Porfirió · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (en grec Ποσειδών) era un dels Olímpics, fill de Cronos i de Rea, i el déu dels oceans.

Nou!!: Apol·lo і Posidó · Veure més »

Praxíteles

Praxíteles (en grec antic: Πραξιτέλης) va ser un dels grans escultors grecs, que va viure al segle IV aC.

Nou!!: Apol·lo і Praxíteles · Veure més »

Praxies

Praxies (Praxias) fou un escultor atenenc del temps de Fídies, però de l'escola més arcaica de Calamis.

Nou!!: Apol·lo і Praxies · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Nou!!: Apol·lo і Príam · Veure més »

Prònom de Tebes

Prònom de Tebes (Pronomus) fill de Oeniades, nadiu de Tebes, fou un dels més destacats músics aulètics grecs del temps de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Apol·lo і Prònom de Tebes · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Apol·lo і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Província d'Aydın

Aydın és una província del sud-oest de Turquia, situada a la Regió de l'Egeu.

Nou!!: Apol·lo і Província d'Aydın · Veure més »

Psàmate (filla de Crotop)

Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic Ψαμάθη) va ser una filla de Crotop, rei d'Argos, que pertany a l'estirp de Forbant i Tríopas.

Nou!!: Apol·lo і Psàmate (filla de Crotop) · Veure més »

Psíax

figures negres pintat per '''Psíax''', c. 520-500 aC, Museu Britànic (B 589) Psíax (flor. c. 525 – 510 aC) fou un pintor d'atuells ceràmics.

Nou!!: Apol·lo і Psíax · Veure més »

Psyché (Lully)

dreta Psyché és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: Apol·lo і Psyché (Lully) · Veure més »

Ptolemeu Apió

Ptolemeu Apió fou rei de Cirene vers 104-96 aC.

Nou!!: Apol·lo і Ptolemeu Apió · Veure més »

Publi Corneli Rufí Sul·la

Publi Corneli Rufí Sul·la (Publius Cornelius Rufinus Sulla) fou el besavi del dictador Sul·la i el nét del cònsol Publi Corneli Rufí (dues vegades cònsols durant les guerres samnites).

Nou!!: Apol·lo і Publi Corneli Rufí Sul·la · Veure més »

Quadriga

Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín Auriga grec. Baix relleu de l'últim quart del segle VI aC procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.

Nou!!: Apol·lo і Quadriga · Veure més »

Quíone (filla de Dedalió)

D'acord amb la mitologia grega, Quíone p. 12 (en grec antic Χιονη, "neu") va ser una filla del rei Dedalió.

Nou!!: Apol·lo і Quíone (filla de Dedalió) · Veure més »

Queró (fill d'Apol·lo)

Queró fou un heroi grec, fill d'Apol·lo i de Tero, filla de Filant, rei d'Èfira.

Nou!!: Apol·lo і Queró (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Quimereu

Quimereu (en grec antic Χιμαιρεύς), segons la mitologia grega, va ser un fill del gegant Prometeu i de la filla d'Atlas, Celeno.

Nou!!: Apol·lo і Quimereu · Veure més »

Quirísop (escultor)

Quirísop (Cheirisophus, Χειρίσοφος) fou un escultor grec de fusta i pedra.

Nou!!: Apol·lo і Quirísop (escultor) · Veure més »

Quiró

Quiró (en grec antic Χείρων Kheírôn, ‘l'inferior’ dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.

Nou!!: Apol·lo і Quiró · Veure més »

Ra

En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben aviat déu del Sol d'Heliòpolis, creador suprem.

Nou!!: Apol·lo і Ra · Veure més »

Rabec

Rèplica actual d'un rabec a càrrec de Nikolas Zalotockyj El rabec és un instrument de corda fregada normalment amb el fons o darrere de la caixa de ressonància arrodonit i un perfil que des del coll fins a la caixa va augmentant gradualment.

Nou!!: Apol·lo і Rabec · Veure més »

Raci

Segons la mitologia grega, Raci (en grec 'ΡάΚιος) és un cretenc, fill de Lebes, que es va casar amb Manto, i li va donar un fill: l'endeví Mopsos.

Nou!!: Apol·lo і Raci · Veure més »

Ramón de Soto Arándiga

Ramón de Soto Arándiga (València, 1942 - Alfàs del Pi, la Marina Baixa, 18 d'octubre de 2014) fou un escultor valencià, catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) i vicepresident del Consell Valencià de Cultura.

Nou!!: Apol·lo і Ramón de Soto Arándiga · Veure més »

Ròdope (mitologia)

Ròdope (en grec antic Ῥοδόπη) va ser, segons la mitologia grega, una filla del déu-riu Estrimó.

Nou!!: Apol·lo і Ròdope (mitologia) · Veure més »

Rešef

Resef, déu fenici de la guerra, tot i que també posseeix altres perfils com el de divinitat sanadora.

Nou!!: Apol·lo і Rešef · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) fou un estat de la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Apol·lo і Regne del Pont · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma tenia una gran importància, la qual cosa no li impedia assumir i adaptar creences i ritus d'altres pobles.

Nou!!: Apol·lo і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'Antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Nou!!: Apol·lo і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »

Religió minoica

Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per part de la civilització minoica.

Nou!!: Apol·lo і Religió minoica · Veure més »

Reo

Reo (en grec antic Ῥοὶω, Rhoeo «la Magrana»), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil i néta de Dionís.

Nou!!: Apol·lo і Reo · Veure més »

Retaule de Pertegàs

El Retaule de Pertegàs és el nom amb què es coneix un retaule gòtic realitzat per Jaume Huguet, actualment desmembrat, realitzat entre els anys 1470-1480.

Nou!!: Apol·lo і Retaule de Pertegàs · Veure més »

Rigas Fereos

Rigas Fereos Konstandinos Rigas Velestinlís-Fereos (en grec: Κωνσταντίνος Ρήγας Βελεστινλής-Φεραίος), nascut Andonios Kiriazís (Αντώνιος Κυριαζής) i conegut sobretot com a Rigas Fereos (Ρήγας Φεραίος), (Velestino, 1757 - Belgrad, 24 de juny de 1798) fou un escriptor, politòleg i revolucionari grec, actiu durant la Renaixença grega, recordat com a heroi nacional grec, incitador i víctima de la revolta dels Balcans contra l'Imperi Otomà i precursor de la Guerra d'independència de Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Rigas Fereos · Veure més »

Ritual d'aparellament

El ritual d'aparellament és el costum d'un culte d'ajuntar dos individus de diferent sexe per arribar a reproduir-se.

Nou!!: Apol·lo і Ritual d'aparellament · Veure més »

Sacrifici d'Ifigenia

El Sacrifici d'Ifigenia és el mosaic més cèlebre dels trobats a Empúries (l'Escala, província de Girona).

Nou!!: Apol·lo і Sacrifici d'Ifigenia · Veure més »

Salus

''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.

Nou!!: Apol·lo і Salus · Veure més »

Sanssouci

Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.

Nou!!: Apol·lo і Sanssouci · Veure més »

Sant Jordi

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Apol·lo і Sant Jordi · Veure més »

Sant Pau apòstol

Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre el 7 i 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Apol·lo і Sant Pau apòstol · Veure més »

Sant Sebastià (1480-1490)

Sant Sebastià és una talla de fusta de pi d'escultor desconegut datada entre el 1480 i 1490.

Nou!!: Apol·lo і Sant Sebastià (1480-1490) · Veure més »

Sísif

En la mitologia grega, Sísif (Σίσυφος) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint).

Nou!!: Apol·lo і Sísif · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en rec Σωκράτης; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental.

Nou!!: Apol·lo і Sòcrates · Veure més »

Schwetzingen

Schwetzingen és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Rin, al nord-oest del land de Baden-Württemberg.

Nou!!: Apol·lo і Schwetzingen · Veure més »

Selinunt

Mapa de la Sicília arcaica amb la ubicació de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Selinus, Σελινοῦς, Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinus o Selinos, a uns 6 km a l'oest d'Hypsas (Belici).

Nou!!: Apol·lo і Selinunt · Veure més »

Setge de Lindos

El setge de Lindos va ser el principi del primer intent dels perses d'envair Grècia, en el marc de les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Apol·lo і Setge de Lindos · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La Sibil·la (Sibylla), paraula que deriva de, que voldria dir 'consell de Zeus', és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Apol·lo і Sibil·la · Veure més »

Silè

Estàtua de '''Silè''' en estat ebri (Museu del Louvre, París). D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.

Nou!!: Apol·lo і Silè · Veure més »

Sili Itàlic

''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Sili Itàlic (Titus Caius Silius Italicus) fou un poeta èpic llatí nascut l'any 25.

Nou!!: Apol·lo і Sili Itàlic · Veure més »

Silvà

En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.

Nou!!: Apol·lo і Silvà · Veure més »

Simònides de Ceos

Simònides de Ceos (vers 556 aC-468 aC) va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Kéa.

Nou!!: Apol·lo і Simònides de Ceos · Veure més »

Sinope (mitologia)

Segons la mitologia grega, Sinope (en grec antic Σινώπη), va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop (o segons altres, d'Ares i d'Egina).

Nou!!: Apol·lo і Sinope (mitologia) · Veure més »

Siros (mitologia)

Segons la mitologia grega, Siros (en grec antic Σύρος), va ser un heroi, fill de Sinope, la filla d'Asop, i del déu Apol·lo.

Nou!!: Apol·lo і Siros (mitologia) · Veure més »

Smite

SMITE és un videojoc d'acció MOBA a tercera persona, creat i publicat per Hi- Rez Studios per Microsoft Windows i Xbox One.

Nou!!: Apol·lo і Smite · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Apol·lo і Sol · Veure més »

Sol Invictus

1.

Nou!!: Apol·lo і Sol Invictus · Veure més »

Sorà (divinitat)

Sorà (en llatí Soranus) va ser una divinitat sabina de l'inframón.

Nou!!: Apol·lo і Sorà (divinitat) · Veure més »

Sozòpol

Sozòpol (búlgar: Созопол, grec: Σωζόπολη, turc: Süzebolu) és una antiga i petita ciutat localitzada a 30 km al sud de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Apol·lo і Sozòpol · Veure més »

Stourhead

Stourhead House Stourhead és una propietat d'uns 11 km² en el curs del riu Stour a prop de Mere, Wiltshire (Anglaterra).

Nou!!: Apol·lo і Stourhead · Veure més »

Suc

El suc de taronja és una de les begudes més consumides arreu del món. El suc és el líquid que es pot extreure de plantes i fruites en estat natural a partir de procediments mecànics, sense que hi hagi fermentació, de manera que conserven les propietats típiques de la fruita utilitzada.

Nou!!: Apol·lo і Suc · Veure més »

Taletes

Tales de Creta o Taletes (en grec antic) fou un cèlebre músic, taumaturg i poeta líric grec.

Nou!!: Apol·lo і Taletes · Veure més »

Talia (musa)

Talia (1869). Talia (en grec antic Θάλεια, "la que floreix, la festívola") era una de les muses, la vuitena per ordre de naixença.

Nou!!: Apol·lo і Talia (musa) · Veure més »

Tamariu (arbre)

El tamariu (C, PV), tamarit (PV), tamarell (B) (Tamarix gallica L.) o gatell (Ur, Ro, Cer) és una espècie d'arbre o arbust caducifoli del gènere Tamarix, que comprèn entre 50 i 60 espècies.

Nou!!: Apol·lo і Tamariu (arbre) · Veure més »

Taranis

Taranis és el déu celta del tro, venerat a la Gàl·lia, Hispania i les Illes Britàniques.

Nou!!: Apol·lo і Taranis · Veure més »

Targèlia

Targèlia (Thargelia) fou un antic festival celebrat a Atenes el 6 i 7 de Thargelion, en honor d'Àrtemis i Apol·lo (l'Apol·lo Dèlic).

Nou!!: Apol·lo і Targèlia · Veure més »

Tarot de Mantegna

El Tarot de Mantegna, també conegut les Cartes Baldini, Cartes Tarocchi o bé el Tarocchi de l'estil de Mantegna, son dos conjunts diferents d'una cinquantena de cartes de mitjans del segle XV, que compten amb antigues imatges italianes gravades per dos artistes desconeguts diferents.

Nou!!: Apol·lo і Tarot de Mantegna · Veure més »

Tànatos

''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Morta romana).

Nou!!: Apol·lo і Tànatos · Veure més »

Tèl·lies d'Elis

Tèl·lies (en grec antic Tellias) va ser un militar i endeví grec nascut a Elis cap als segles VI-V aC.

Nou!!: Apol·lo і Tèl·lies d'Elis · Veure més »

Tèner

D'acord amb la mitologia grega, Tèner (en grec antic Τήνερος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Mèlia.

Nou!!: Apol·lo і Tèner · Veure més »

Tèstor

Tèstor (en grec antic Θέστωρ), va ser, segons la mitologia grega, un endeví fill d'Apol·lo i de Laòtoe i pare de l'endeví Calcant.

Nou!!: Apol·lo і Tèstor · Veure més »

Tíria

Segons la mitologia grega, Tíria (en grec antic Θύρια) o també Híria (Υρυα), va ser una filla d'Amfínom.

Nou!!: Apol·lo і Tíria · Veure més »

Teatre de l'Antiga Grècia

El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'Antiga Grècia és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Teatre de l'Antiga Grècia · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (en grec antic Θῆβαι (romanitzat com Thēbai), en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Nou!!: Apol·lo і Tebes (Grècia) · Veure més »

Tecteu

Tecteu (Tectaeus, fou un escultor grec esmentat sempre junt amb Angelió. Els dos foren pupils de Dipè i Seil·lis, i mestres de Cal·ló d'Egina. Van florir a l'entorn de la meitat del segle VI aC (vers 548 aC) i són de la darrera part del període escultòric conegut per dedalià (de Dèdal). Obra d'aquestos escultors fou l'Apol·lo de Delos esmentat per Pausànies. Atenàgores els hi atribueix també una estàtua d'Àrtemis, però no és gaire segur. Categoria:Escultors de la Grècia arcaica.

Nou!!: Apol·lo і Tecteu · Veure més »

Tegira

Orcomen. Tegira (en grec, Τεγύρα) fou una antiga ciutat grega de Beòcia.

Nou!!: Apol·lo і Tegira · Veure més »

Telèsil·la

Telèsil·la (Telesilla) fou una poeta lírica i heroïna d'Argos, una de les anomenades nou muses líriques, que va viure vers el 510 aC.

Nou!!: Apol·lo і Telèsil·la · Veure més »

Telegonia

La Telegonia (en grec Τηλεγόνεια, Tēlegoneia; en) és un antic poema èpic grec que s'ha perdut sobre Telègon, fill d'Odisseu i Circe.

Nou!!: Apol·lo і Telegonia · Veure més »

Telfusa

Telfusa (en grec antic Τέλφουσα) era la nàiade protectora d'una font situada a Beòcia, entre Haliart i Alalcòmenas, al peu d'un penya-segat.

Nou!!: Apol·lo і Telfusa · Veure més »

Telquines

Els Telquins (Telchines) van ser una família, una classe, un poble o tribu suposadament descendent de Thalassa o de vegades fills de Posidó.

Nou!!: Apol·lo і Telquines · Veure més »

Temis

Representació de Temis al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Temis (Θεμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és mencionada per Hesíode entre els sis germans i les sis germanes filles de Gea i d'Úranos.

Nou!!: Apol·lo і Temis · Veure més »

Tempe

Tempe (grec Τέμπη) fou una famosa vall al nord-est de Tessàlia entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passava el riu Peneu fins a arribar a la mar.

Nou!!: Apol·lo і Tempe · Veure més »

Temple d'Afea

Maqueta del temple d'Afea a la Gliptoteca de Munic. El temple d'Afea, d'ordre dòric (un dels ordres clàssics), és un dels tres temples del triangle sagrat, juntament amb el Partenó i el temple de Posidó del Cap Súnion.

Nou!!: Apol·lo і Temple d'Afea · Veure més »

Temple d'Apol·lo (Delfos)

Temple d'Apol·lo. Les ruïnes del Temple d'Apol·lo a Delfos, que es remunten al segle IV aC, pertanyen a un temple dòric perípter.

Nou!!: Apol·lo і Temple d'Apol·lo (Delfos) · Veure més »

Temple d'Apol·lo (Pompeia)

El temple d'Apol·lo és un temple d'època romana, sepultat durant l'erupció del Vesuvi del 79 i redescobert després de les excavacions arqueològiques de l'antiga Pompeia.

Nou!!: Apol·lo і Temple d'Apol·lo (Pompeia) · Veure més »

Temple d'Apol·lo Palatí

Escopes del '''temple d'Apol·lo Palatí''' (s. I-II), Gliptoteca de Munic El temple d'Apol·lo Palatí estava situat en un dels set turons de Roma, al Palatí.

Nou!!: Apol·lo і Temple d'Apol·lo Palatí · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun (en àrab معبد اشمون) és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Apol·lo і Temple d'Eshmun · Veure més »

Temple de Bel·lona

El temple de Bel·lona va ser un temple romà dedicat a la deessa Bel·lona i situat al costat del temple d'Apol·lo Sosià i del teatre de Marcel a l'antiga Roma, al peu del Palatí.

Nou!!: Apol·lo і Temple de Bel·lona · Veure més »

Temple de Venus Genetrix

El Temple de Venus Genetrix és un temple romà inaugurat l'any 46 aC, que va dominar la part nord-occidental de la part inferior del fòrum de Cèsar, un dels Fòrums Imperials de Roma.

Nou!!: Apol·lo і Temple de Venus Genetrix · Veure més »

Temple grec

Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.

Nou!!: Apol·lo і Temple grec · Veure més »

Tenea

Tenea fou una ciutat de Coríntia, la segona més important després de Corint, de la qual fou el port, situada al sud de la capital.

Nou!!: Apol·lo і Tenea · Veure més »

Tenes (fill de Cicne)

Tenes (en grec antic Τένης), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tenedos, davant de la costa de Troia.

Nou!!: Apol·lo і Tenes (fill de Cicne) · Veure més »

Teocle

Teocle (en grec antic Θέοκλος Theoklos) va ser un endeví que pertanyia a la branca messènia dels iàmides d'Èlide, una coneguda família d'endevins, que visqué als segles VI-V aC.

Nou!!: Apol·lo і Teocle · Veure més »

Teodor (fill de Rec)

Teodor fill de Rec i germà de Telecles, fou un artista grec de Samos que va florir vers el 600 aC i fou arquitecte, escultor de bronze i fusta.

Nou!!: Apol·lo і Teodor (fill de Rec) · Veure més »

Teodot (artista)

Teodot (Theodotus) fou un artista grec, autor de medalles i monedes de plata trobades a Clazòmenes; són de petita mesura i d'un treball molt ben fet amb un cap d'Apol·lo a l'anvers i la inscripció.

Nou!!: Apol·lo і Teodot (artista) · Veure més »

Teofania (festival grec)

La Teofania fou un festival celebrat a Delfos en el qual els habitants de la ciutat omplien el recipient (crater) que havia estat presentat al temple com a ofrena per al rei Cressos de Lídia.

Nou!!: Apol·lo і Teofania (festival grec) · Veure més »

Teoxènia

Teoxènia (Theoxenia) fou un festival celebrat a l'antiga Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Teoxènia · Veure més »

Tero

Tero (en grec antic Θηρώ), segons la mitologia grega, va ser una filla de Filant, rei d'Èfira, i descendent d'Íficles, el germà bessó d'Hèracles.

Nou!!: Apol·lo і Tero · Veure més »

Terpandre

Terpandre o Terpànder (Terpander, Térpandros) fou un músic i poeta nascut a Antissa, a l'illa de Lesbos, que visqué en la primera meitat del segle VII aC aproximadament.

Nou!!: Apol·lo і Terpandre · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec Θησεύς) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Apol·lo і Teseu · Veure més »

Teucre

Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre (en grec antic Τεύκρος), fou el fill del déu fluvial Escamandre i la nimfa Idea.

Nou!!: Apol·lo і Teucre · Veure més »

Teucre (fill de Telamó)

En la mitologia grega, Teucre (Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax.

Nou!!: Apol·lo і Teucre (fill de Telamó) · Veure més »

Thor

Segons la mitologia escandinava, Thor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època víkinga tardana.

Nou!!: Apol·lo і Thor · Veure més »

Tia (nimfa)

Tia (en grec antic Θυία), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del país de Delfos, filla del déu-riu Cefís, o de l'heroi Castali, fill de Castàlia, un dels primers habitants de Delfos.

Nou!!: Apol·lo і Tia (nimfa) · Veure més »

Tici (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Elara.

Nou!!: Apol·lo і Tici (fill de Zeus) · Veure més »

Tifó (mitologia)

Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó (en grec antic Τυφών) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.

Nou!!: Apol·lo і Tifó (mitologia) · Veure més »

Timàrquides

Timàrquides (Timarchides) fou un escultor grec atenenc fill de Policles, també escultor.

Nou!!: Apol·lo і Timàrquides · Veure més »

Timbrea

Timbrea Θύμβρα o Θύμβρη transcrit Thymbra o Thymbre) fou una ciutat de la Troade, prop de Ilium. Estava en una plana creuada pel riu Timbreu (llatí Thymbrium). La vall del Timbreu tenia com a punt principal el turó Callicolone. La ciutat va desaparèixer probablement abans del però el nom va romandre en un temple dedicat a Apol·lo, anomenat temple Thumbraios. Categoria:Ciutats de Mísia Categoria:Tròade.

Nou!!: Apol·lo і Timbrea · Veure més »

Timoteu (escultor)

Timoteu (Timotheus) fou un escultor grec d'origen territorial desconegut però que va pertànyer a l'escola àtica, i va viure al temps d'Escopes i Praxíteles.

Nou!!: Apol·lo і Timoteu (escultor) · Veure més »

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Nou!!: Apol·lo і Tirèsias · Veure més »

Tortuga marginada

La tortuga marginada (Testudo marginata) és una de les vuit espècies de tortuga classificades dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com ara la tortuga mediterrània (T. hermanni) o la tortuga grega (T. graeca).

Nou!!: Apol·lo і Tortuga marginada · Veure més »

Tortuga mediterrània

tortuga La tortuga mediterrània o tortuga de terra (Testudo hermanni) és una de les vuit espècies de tortuga classificades tradicionalment dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com la tortuga marginada (T. marginata), la tortuga grega (T. graeca) o la tortuga de Horsfield (T. horsfieldii).

Nou!!: Apol·lo і Tortuga mediterrània · Veure més »

Tragèdia

Màscara de Dionís (Mirina). Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Nou!!: Apol·lo і Tragèdia · Veure més »

Tragèdia àtica

Dionís i dos sàtirs, any 480 aC. La tragèdia àtica és un tipus d'obra d'art, en el marc de les arts escèniques, que es va crear a l'antiga Grècia, al segle V aC, com a resultat de l'aparellament de l'art "apol·lini", del déu Apol·lo i que correspon a les arts figuratives, i l'art "dionísic", del déu Dionís i que correspon a les no figuratives (com la música, per exemple).

Nou!!: Apol·lo і Tragèdia àtica · Veure més »

Tries (mitologia)

Les Tries (en grec antic Θριαί "les Profetesses"), van ser, en la mitologia grega, tres germanes filles de Zeus.

Nou!!: Apol·lo і Tries (mitologia) · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'Antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: Apol·lo і Triomf · Veure més »

Trofoni

D'acord amb la mitologia grega, Trofoni (en grec antic Τροφώνιος), era conegut com a arquitecte i per ser l'oracle de Lebadea, a Beòcia.

Nou!!: Apol·lo і Trofoni · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hittita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ilium, en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Apol·lo і Troia · Veure més »

Troia (pel·lícula)

Troia (en anglès, Troy) és un drama històric dirigit el 2004 per Wolfgang Petersen que fou nominada a l'Oscar al millor vestuari.

Nou!!: Apol·lo і Troia (pel·lícula) · Veure més »

Troilos

Troilos Segons la mitologia grega, Troilos (en grec antic Τρωίλος), era un heroi, el fill petit de Príam i d'Hècuba.

Nou!!: Apol·lo і Troilos · Veure més »

Turis

Turis o Thourioi (llatí Thurium, grec Θούριοι) fou una ciutat de la Magna Grècia al golf de Tàrent, prop de Síbaris, a la qual es pot dir que va substituir.

Nou!!: Apol·lo і Turis · Veure més »

Umbrici

Umbrici o Umbrici Melior (Umbricius Melior) va ser un arúspex romà, que formava part del seguici personal de l'emperador Galba.

Nou!!: Apol·lo і Umbrici · Veure més »

Una dansa per la música del Temps

Una dansa per la música del Temps (Oli sobre llenç de 84,8 x 107,6 cm, (Col·lecció Wallace, Londres). La reputació de Nicolas Poussin (1594-1665) descansa, fins a cert punt, en les seves credencials classicistes. Això és, com artista preocupat per mantenir certa fidelitat als precedents artístics i intel·lectuals que es fixaren durant l'Antiguitat grega i romana. Un exemple exquisit del classicisme de Poussin és aquest quadre, relativament petit, que li encarregà el cardenal Giulio Respliglio, més tard papa Climent IX. En el si d'un entorn idíl·lic, Poussin situa a quatre figures al·legòriques, que representen, respectivament, la riquesa, la pobresa, el treball i el plaer. Juntes ballen la dansa de la música interpretada per la figura amb ales que es troba a la dreta del primer pla, i que se suposa és el pare Temps. La seva presència actua com solemne recordatori de què la mort és omnipresent, i inclús ens acompanya en moments de diversió i abandó. Els dos amorets que emmarquen la composició reforcen encara més el tema del temps. Mentre l'amoret de la dreta clava l'esguard en la clepsidra, el nen de l'esquerra, que fa bombolles amb un tub, fa referència al concepte de l'”homo bulla”, o «home bombolla», que simbolitza la brevetat de la vida. Sobre l'amoret de l'esquerra hi ha una escultura que representa a Janus, el déu romà de dues cares que mirava envers el passat i el futur ensems. Sobre el seguici d'Apol·lo, envers la part superior de la pintura, el déu sosté un cèrcol, que representa l'eternitat. La composició simètrica piramidal confereix a l'escena una sensació d'harmonia, estabilitat i equilibri, ambdós aspectes que apuntalen l'elevada sensibilitat clàssica de Poussin.

Nou!!: Apol·lo і Una dansa per la música del Temps · Veure més »

Vasos Apol·linars

La stipe tributata alle divinità delle Acque Apollinari de Vicarello'' it Els vasos Apol·linars o vasos de Vicarello són quatre copes de plata, tres d'elles trobades el 1852 i la quarta el 1863 a les aigües termals d'Aquae Apollinares, a Vicarello Bracciano al Llac de Bracciano.

Nou!!: Apol·lo і Vasos Apol·linars · Veure més »

Vejovis

Denari romà amb la representació de '''Vejovis''' a l'anvers, cenyit amb una diadema i llançant un llamp Vejovis o Vejove és un déu de la mitologia romana de caràcter ambivalent; per una banda és el déu del llamp i fereix els humans (compartint aquest atribut amb Júpiter però Vejovis sempre tenia sentit negatiu) i per l'altra era invocat per a la curació dels malalts (probablement aquesta creença era d'origen etrusc).

Nou!!: Apol·lo і Vejovis · Veure més »

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Nou!!: Apol·lo і Vercelli · Veure més »

Vil·la Popea

La Vil·la Popea (en llatí Villa Poppaea) és una vil·la romana situada al peu del Vesuvi, prop de Nàpols, al sud d'Itàlia, que data dels primers temps imperials.

Nou!!: Apol·lo і Vil·la Popea · Veure més »

Virgili

Publius Vergilius Maro, conegut en català com a Virgili o Publi Virgili Maró (Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Apol·lo і Virgili · Veure més »

Volta de la Capella Sixtina

La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.

Nou!!: Apol·lo і Volta de la Capella Sixtina · Veure més »

Weichet nur, betrübte Schatten, BWV 202

Weichet nur, betrübte Schatten, BWV 202 (Esfumeu-nos, ombres de tristor), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach estrenada a Köthen al voltant de l'any 1720.

Nou!!: Apol·lo і Weichet nur, betrübte Schatten, BWV 202 · Veure més »

Xóanon

Gravat del segle XVIII amb la reconstrucció del xoanon d'Àrtemis d'Éfeso. Un Xoanon (grec antic: ξόανον; plural: ξόανα, xoana) és una escultura de fusta amb caràcter votiu que es realitzava en l'època arcaica de l'Antiga Grècia i estava vinculada als temples.

Nou!!: Apol·lo і Xóanon · Veure més »

Zèfir

Zèfir i Flora, per William Adolphe Bouguereau (1875) Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic Ζέφυρος Zéphyros) era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Apol·lo і Zèfir · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Apol·lo і Zeus · Veure més »

(10199) Cariclo

(10199) Cariclo és un planeta menor que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 UA de distància mitjana del Sol.

Nou!!: Apol·lo і (10199) Cariclo · Veure més »

(1862) Apol·lo

(1862) Apol·lo és un asteroide del tipus Q, descobert per Karl Reinmuth el 1932, però es va perdre i no es va recuperar fins a 1973.

Nou!!: Apol·lo і (1862) Apol·lo · Veure més »

(189) Phthia

(189) Phthia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 9 de setembre de 1878 per Christian Heinrich Friedrich Peters des de l'observatori Litchfield de Clinton, Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Apol·lo і (189) Phthia · Veure més »

(68) Leto

Leto és l'asteroide núm.

Nou!!: Apol·lo і (68) Leto · Veure més »

(73) Klytia

Klytia és l'asteroide núm.

Nou!!: Apol·lo і (73) Klytia · Veure més »

494 aC

L'any 494 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Apol·lo і 494 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Abel.lio, Abel·lio, Abel•lio, Abeŀlio, Acesios, Apol·lo guaridor, Oetosir, Oetosyrus.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »