Taula de continguts
122 les relacions: Absenta, Agastache, Aiguardent, Akvavit, Albalat de la Ribera, Alcaravia, Ametlla d'Arenys, Anís, Anís (licor), Anís estrellat, Anís paloma, Anetol, Anisat blanc, Anisol, Aperitiu, Apials, Auguste André Cahours, Ay çöreği, Àcid butanoic, Bar el Pastís, Barreja (beguda), Becherovka, Bescuit, Bescuits a la cuina turca, Biscotti, Brötchen, Brennivín, Brioix, Brunyols de l'Empordà, Bsissa, Bulgària, Bunyols de vent, Cafè, Camallot, Capitular de Villis, Carminatiu, Carn d'ovella, Cassalla, Cigaló, Coca amb tonyina, Coca d'anís, Coca de vidre, Coca garlanda, Congret, Cua de cavall grossa, Cuina medieval, Cuina sefardita, Den Gamle By, Economia de Mèxic, Elixir paregòric, ... Ampliar l'índex (72 més) »
Absenta
L'absenta és una beguda alcohòlica destil·lada a partir d'una licor macerada amb herbes, principalment donzell (Artemisia absinthium), anís verd, melissa i fonoll.
Veure Anís і Absenta
Agastache
Agastache és un gènere amb 112 espècies de plantes amb flors que pertany a la família lamiaceae.
Veure Anís і Agastache
Aiguardent
L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.).
Veure Anís і Aiguardent
Akvavit
Ampolla i vas d'akvavit noruec. Akvavit o aquavit (també akevitt en noruec) és una beguda destil·lada produïda a Escandinàvia i que típicament té una graduació alcohòlica del 40%.
Veure Anís і Akvavit
Albalat de la Ribera
Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Anís і Albalat de la Ribera
Alcaravia
L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.
Veure Anís і Alcaravia
Ametlla d'Arenys
XIX. Les Ametlles d'Arenys són unes ametlles cobertes de sucre típiques d'Arenys de Mar, de la mida d'un ou de colom, que se solien vendre en paquets en forma de tub quadrat de cinq unitats o com a regal als convidats als batejos.
Veure Anís і Ametlla d'Arenys
Anís
Lanís, anís verd, batafaluga o matafaluga, és una planta herbàcia anual (Pimpinella anisum) de la família Apiaceae, de llavors aromàtiques (per la qual raó rep el nom de llavoretes al País Valencià), que es fa servir per fer el licor del mateix nom.
Veure Anís і Anís
Anís (licor)
L'anís (aniseta o aniset i també fil al Rosselló) és un tipus d'aiguardent que prové de la maceració en alcohol de llavors d'anís, en combinació amb altres plantes.
Veure Anís і Anís (licor)
Anís estrellat
L'anís estrellat, també conegut amb altres noms populars com badiana o badiana de la Xina, gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa.
Veure Anís і Anís estrellat
Anís paloma
Copa d'anís paloma, anomenat així pel color blanc de la barreja d'anís sec i aigua. L'anís paloma és un licor que s'elabora a la localitat valenciana de Montfort (el Vinalopó Mitjà).
Veure Anís і Anís paloma
Anetol
L'anetol de nom IUPAC:(E)-1-Metoxi-4-(1-propenil)benzè, en anglès:Anethole, és un compost orgànic que es fa servir molt com saboritzant.
Veure Anís і Anetol
Anisat blanc
Exemplar fotografiat a Bèlgica Exemplars del sud d'Alemanya L'anisat blanc (Clitocybe fragrans) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Veure Anís і Anisat blanc
Anisol
Anisol, o metoxibenzè, és un compost orgànic amb la fórmula química CH₃OC₆H₅.
Veure Anís і Anisol
Aperitiu
Martini blanc. L'aperitiu o vermut és una menja lleugera que es pot fer abans d'un àpat, habitualment el sopar o, en dies festius, el dinar.
Veure Anís і Aperitiu
Apials
Les apials (Apiales) són un ordre de plantes angiospermes.
Veure Anís і Apials
Auguste André Cahours
Auguste André Thomas Cahours (2 d'octubre de 1813, París - 17 de març de 1891, París) va ser un químic francès que va descobrir i sintetitzar un gran nombre de compostos, entre els quals destaquen els alcohols amílic (pentan-1-ol) i al·lílic (propen-2-en-1-ol), el toluè, el xilè, els àcids anísic i cumínic, la piperidina, els compostos i radicals organometàl·lics i derivats de la fosfina i l'arsina.
Veure Anís і Auguste André Cahours
Ay çöreği
fleca turca a Istanbul. Ay çöreği és un tipus de çörek turc tradicional, en forma de lluna creixent o mitja lluna que se suposa que va inspirar el croissant.
Veure Anís і Ay çöreği
Àcid butanoic
Làcid butanoic, (conegut antigament com a àcid butíric) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb quatre carbonis, de fórmula molecular CH3-CH2-CH2-COOH.
Veure Anís і Àcid butanoic
Bar el Pastís
El Bar el Pastís o Bar Pastís és un bar al carrer de Santa Mònica de Barcelona, on es serveix pastís, un licor típic de l'Occitània oriental fet a partir d'anís i regalèssia.
Veure Anís і Bar el Pastís
Barreja (beguda)
La barreja és una beguda consistent en una mescla d'aiguardent i de vi.
Veure Anís і Barreja (beguda)
Becherovka
Becherovka és un licor fet a base d'herbes que li donen un gust amarg produït a la ciutat de Karlovy Vary (en alemany Karlsbad) a la República Txeca, el creador del qual fou Jan Becher.
Veure Anís і Becherovka
Bescuit
Un bescuit, a la majoria dels països, és un producte alimentari amassat i cuit dues vegades a base de farina, la segona fornejada feta a foc lent.
Veure Anís і Bescuit
Bescuits a la cuina turca
Etimek Els bescuits en la cuina turca són letimek, el peksimet, el gevrek i la galeta, tots bescuits durs sense llevat (i ‘cuits dues vegades') tal com indica el nom genèric.
Veure Anís і Bescuits a la cuina turca
Biscotti
Biscotti (Italià), coneguts també com cantucci, són uns biscotti italians d'ametlla originaris de la ciutat toscana de Prato.
Veure Anís і Biscotti
Brötchen
Típics Brötchen llestos per ser emprats en un esmorzar alemany Brötchen (en alemany significa literalment panet brot.
Veure Anís і Brötchen
Brennivín
Brennivín és un schnapps islandès.
Veure Anís і Brennivín
Brioix
El brioix (a la dreta) és excel·lent com a àpat lleuger i per acompanyar begudes dolces Un brioix (del francès brioche; pronunciat) o pa de llet (més rarament) és un pa de pasta lleugera moderadament dolça.
Veure Anís і Brioix
Brunyols de l'Empordà
Els Brunyols de l'Empordà tal com s'anomenen a l'Empordà, i no pas bunyols, és un plat de postres que es comença a menjar per Quaresma i és durant la Setmana Santa quan té el seu moment culminant.
Veure Anís і Brunyols de l'Empordà
Bsissa
La bsisa és una preparació dolça a base de cereals d'origen amazic que a Tunísia se serveix sobretot per esmorzar.
Veure Anís і Bsissa
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Anís і Bulgària
Bunyols de vent
Madrid. Safata de bunyols farcits de xocolata. Els bunyols de vent són boles de massa elaborades amb farina de blat, llard i ous que resulta ser fregida a oli calent.
Veure Anís і Bunyols de vent
Cafè
El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.
Veure Anís і Cafè
Camallot
miniatura El camallot (pronunciat camaiot a Mallorca i Eivissa i camot a Menorca) o cuixot (a la ciutat menorquina de Ciutadella) rep el nom de varia negra a Sóller i a altres indrets de Mallorca.
Veure Anís і Camallot
Capitular de Villis
El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.
Veure Anís і Capitular de Villis
Carminatiu
Un carminatiu és una substància medicinal d'acció antiespasmòdica, que afavoreix l'expulsió de gasos que es formen al tub digestiu, especialment a l'intestí.
Veure Anís і Carminatiu
Carn d'ovella
Mitja ovella La carn d'ovella és la carn de l'ovella domèstica (Ovis aries) i es consumeix com a aliment en moltes zones geogràfiques del món.
Veure Anís і Carn d'ovella
Cassalla
La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís.
Veure Anís і Cassalla
Cigaló
Un cigaló o rebentat és una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac.
Veure Anís і Cigaló
Coca amb tonyina
La Coca amb tonyina, també anomenada Coca de Sant Joan, és una coca tapada salada típica del sud del País Valencià, i més concretament de l'Alacantí, on se'n menja la Nit de Sant Joan.
Veure Anís і Coca amb tonyina
Coca d'anís
Una ració de coca d'anís feta a Vic, Osona La coca d'anís és una coca fina, plana i llarga, de pasta mantegosa i farcida d'anís i sucre.
Veure Anís і Coca d'anís
Coca de vidre
Coques de vidre normals i altres amb un tros banyat en xocolata La coca de vidre és una coca dolça catalana que es caracteritza per la seva finor, que la fa cruixent, i pel fet que està coberta d'una capa de sucre lluent, llisa i transparent, com si fos una capa de vernís o de vidre.
Veure Anís і Coca de vidre
Coca garlanda
La coca garlanda és una coca típica del Penedès, que es consumeix a altres indrets de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, al sud de l'Anoia i al Baix Llobregat Nord.
Veure Anís і Coca garlanda
Congret
Un congret, (sovint en plural congrets) és un panellet dolç de pasta seca feta de farina, sucre i ous, de forma oblonga i consistència blana, en certes regions aromatitzat amb licor d'anís o de cassalla.
Veure Anís і Congret
Cua de cavall grossa
La cua de cavall grossa (Equisetum telmateia) és una planta vascular sense llavors de la família de les equisetàcies, present als Països Catalans.
Veure Anís і Cua de cavall grossa
Cuina medieval
XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del fins al.
Veure Anís і Cuina medieval
Cuina sefardita
La cuina sefardita és el conjunt de costums culinaris dels jueus sefardites, tots aquells descendents de les comunitats jueves que van viure a la Península Ibèrica fins l'expulsió impulsada pels Reis Catòlics l'any 1492.
Veure Anís і Cuina sefardita
Den Gamle By
Den Gamle By (La ciutat Vella) és un museu a l'aire lliure situat al Jardí Botànic d'Aarhus, al centre d'Aarhus, Dinamarca.
Veure Anís і Den Gamle By
Economia de Mèxic
Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions.
Veure Anís і Economia de Mèxic
Elixir paregòric
LElixir paregòric és una tintura d'opi benzoica: és preparat a base d'extret d'opi, àcid benzoic, càmfora, essència d'anís i alcohol, i que conté uns 0,10 g de morfina per cada 100 cm³.
Veure Anís і Elixir paregòric
Enginyeria alimentària
Lenginyeria alimentària o enginyeria tècnica agrícola especialitzada en indústries agràries i alimentàries és una branca de l'enginyeria que s'encarrega del disseny i construcció d'indústries agroalimentàries, de la planificació d'operacions unitàries relacionades amb el processament d'aliments, de tasques tècniques de control de qualitat… No s'ha de confondre l'enginyeria alimentària amb els estudis de ciència i tecnologia dels aliments.
Veure Anís і Enginyeria alimentària
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Veure Anís і Extremadura
Faluga
* Botànica.
Veure Anís і Faluga
Fassina
Alambí del Museu de la Fassina Balanyà Una fassina, també escrit fessina, era una fàbrica artesanal on es destil·lava l'esperit de vi per a obtenir aiguardent.
Veure Anís і Fassina
Flaó
Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.
Veure Anís і Flaó
Fonoll
Llavors de fonoll Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient.
Veure Anís і Fonoll
Font Trobada
La Font Trobada era una font situada a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Veure Anís і Font Trobada
Fruita seca
Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.
Veure Anís і Fruita seca
Gachas
Zona aproximada del consum tradicional de ''gachas''. Les gachas o gatxes són un plat a base de farina amb aigua.
Veure Anís і Gachas
Gastronomia d'Extremadura
Una part important de la cuina extremenya està basada en els cigrons. Tradicionalment als nens extremenys els agradava menjar cigrons verds crus. Una gran part dels porcs extremenys viuen en semi-llibertat. La gastronomia d'Extremadura és la gastronomia tradicional d'Extremadura.
Veure Anís і Gastronomia d'Extremadura
Gastronomia d'Occitània
La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.
Veure Anís і Gastronomia d'Occitània
Gastronomia de França
La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.
Veure Anís і Gastronomia de França
Gastronomia de Grècia
La gastronomia de Grècia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Grècia.
Veure Anís і Gastronomia de Grècia
Gastronomia de l'Alcoià
Els dos plats per antonomàsia de la gastronomia alcoiana són l'olleta alcoiana i les bajoques farcides, poc conegudes fora d'Alcoi, així com la pericana.
Veure Anís і Gastronomia de l'Alcoià
Gastronomia de la Cerdanya
La cuina de la Cerdanya tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina cerdana.
Veure Anís і Gastronomia de la Cerdanya
Gastronomia de les comarques xurres
La gastronomia de les comarques xurres tracta sobre els menjars i begudes típiques de la cuina xurra del País Valencià, autòctona de les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palància, els Serrans, la Foia de Bunyol, el Racó d'Ademús, i també els pobles de Sinarques i Xera a la Plana d'Utiel.
Veure Anís і Gastronomia de les comarques xurres
Gastronomia gitana
Olla gitana, un potatge espanyol de Múrcia La gastronomia romaní és la tradició culinària del poble caló, influïda notablement per la cuina espanyola.
Veure Anís і Gastronomia gitana
Ginebra (beguda)
La ginebra és un aiguardent compost d'uns 40 graus alcohòlics que s'obté de la redestil·lació d'alcohol que pot procedir de la fermentació i la destil·lació de maceracions diferents productes: malt, blat de moro, vi, etc., i en el qual han estat macerats ginebrons i petites quantitats d'herbes aromàtiques (coriandre, angèlica, etc.).
Veure Anís і Ginebra (beguda)
Gorra de cop
miniatura La gorra de cop o gorra de caure (Camp de Tarragona, Priorat i Ribera d'Ebre), capçana (Rosselló, Vic, Centelles i Santa Coloma de Queralt), careta (L'Alguer), cervellera (Illes Balears) o trencafront (País Valencià) és una gorra de palla entrellaçada i que té un sortint de secció semicircular a la part inferior.
Veure Anís і Gorra de cop
Harissa
Harissa és una salsa picant d'origen tunisià.
Veure Anís і Harissa
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Veure Anís і Herba
Herbero de la Serra de Mariola
L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.
Veure Anís і Herbero de la Serra de Mariola
Herbes Eivissenques
Les Herbes Eivissenques són una beguda espirituosa anisada amb extractes d'aromes de diverses plantes medicinals i amb un grau variable d'edulcoració.
Veure Anís і Herbes Eivissenques
Indicació geogràfica de begudes espirituoses
La indicació geogràfica (IG) de begudes espirituoses (fins al 2008 s'anomenava Denominació geogràfica) és la indicació utilitzada per a les begudes espirituoses que s'elaboren en una zona geogràfica determinada d'on n'obtenen el caràcter i les qualitats definitives essencials.
Veure Anís і Indicació geogràfica de begudes espirituoses
Jardins de l'antic Egipte
Tebes, Dinastia XVIII. L'antic nom d'Egipte, anomenat Kemet o terra negra, deriva dels fèrtils llims negres dipositats per les inundacions del ric Nil.
Veure Anís і Jardins de l'antic Egipte
Jägermeister
Jägermeister (popularment abreujat Jäger) és un licor d'herbes amb un contingut alcohòlic del 35%.
Veure Anís і Jägermeister
Koliva
Koliva, també escrita kollyva, kollyba o colivă, és un plat a base de blat bullit que es serveix litúrgicament a l'Església Ortodoxa Oriental per commemorar els difunts.
Veure Anís і Koliva
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Anís і Líban
Les Catarinetes
Les Catarinetes és una celebració escolar infantil d'origen incert que està present en diferents pobles valencians, i que té lloc el dia de Santa Caterina, sovint s'utilitza el nom estilitzat com Catalinetes.
Veure Anís і Les Catarinetes
Llista de flors comestibles
Aquesta és una llista de flors comestibles.
Veure Anís і Llista de flors comestibles
Llista de plantes cultivades
La FAO estima que en l'actualitat només 30 cultius proporcionen el 95% de les necessitats energètiquees de l'ésser humà i quatre d'ells (arròs, blat, dacsa i patates) en proporcionen el 60%.
Veure Anís і Llista de plantes cultivades
Llista de plantes medicinals
Llista de les plantes medicinals més utilitzades a Occident segons el criteri de tres fonts de l'Estat espanyol: el Catálogo de Plantas Medicinales del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, el Catálogo de Especialidades Farmacéuticas, Base de Datos del Medicamento y Parafarmacia també del Consejo General de Colegios Farmacéuticos, i el Vademécum de Prescripción de Fitoterapia de la Sociedad Española de Fitoterapia (SEFIT), del catàleg de monografies de la Comissió EThe Complete German Commission E Monographs, Therapeutic Guide to Herbal Medicines (Comissió E), 1a ed.
Veure Anís і Llista de plantes medicinals
Llonganissa
Safata de fuet La llonganissa és una varietat de salsitxa, és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada.
Veure Anís і Llonganissa
Malva major
La malva major, malva comuna o malva de cementiri (Malva sylvestris) és una planta herbàcia de la família de les malvàcies present a bona part d'Europa, Àsia occidental i el nord d'Àfrica.
Veure Anís і Malva major
Massa de lioneses
Cuita al forn Fregida La pasta de lioneses (en francès, pâte à choux) o pasta de lioneses i bunyols és una preparació de massa típica d'algunes pastes de pastisseria que es pot coure fregida, i en aquest cas dona pastes fregides del tipus dels bunyols, o bé al forn, donant pastes del tipus lioneses.
Veure Anís і Massa de lioneses
Mostassa (condiment)
La planta de la mostassa La mostassa - del llatí mustum ardens, most ardent - és un condiment preparat a partir de les llavors de plantes de la família de les Brassicàcia, dels gèneres Brassica i Sinapis, que també s'anomena mostassa.
Veure Anís і Mostassa (condiment)
Muisjes
Els muisjes ('ratolinets' en neerlandès, per la seva forma) són un aliment untable tradicional dels Països Baixos.
Veure Anís і Muisjes
Nürnberger Lebkuchen
La Nürnberger Lebkuchen és un tipus de galeta.
Veure Anís і Nürnberger Lebkuchen
Oli de l'Empordà
Logotip DOP Oli de l'Empordà L'oli de l'Empordà és un oli d'oliva verge extra amb Denominació d'Origen Protegida (DOP, que es produeix a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i en alguns municipis del Pla de l'Estany i el Gironès, que conformen conjuntament l'Empordà.
Veure Anís і Oli de l'Empordà
Oli essencial
Eucaliptus Un oli essencial o simplement una essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.
Veure Anís і Oli essencial
Orelletes
Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.
Veure Anís і Orelletes
Orelletes (Pitiüses)
L'orelleta és un dolç típic de les Pitiüses.
Veure Anís і Orelletes (Pitiüses)
Ouzo
L'Ouzo és un licor d'origen grec amb fort gust dolç i olor de regalèssia.
Veure Anís і Ouzo
Pa de figa
El pa de figues o pa de figa (panfigo, panfígol, pamfígol al País Valencià) o pampolfígol és un producte típic de la gastronomia mediterrània.
Veure Anís і Pa de figa
Pallerols de Rialb
Pallerols de Rialb és un poble disseminat situat a l'extrem nord-est del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Veure Anís і Pallerols de Rialb
Papallona reina
La papallona reina (Papilio machaon) és una papallona diürna de la família dels papilionidae.
Veure Anís і Papallona reina
Pastís (licor)
El pastís és un licor d'anís occità que es beu a França fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu.
Veure Anís і Pastís (licor)
Pastilles de Vichy
Envàs Vichy són uns caramels amb forma de pastilles octogonals i de color blanc, són una especialitat de Vichy, fabricades amb les sals minerals de la famosa aigua mineral d'aquell indret.
Veure Anís і Pastilles de Vichy
Pastis bourrit
El pastís borrit és un pastís tradicional popular occità, concretament de la zona de les Lanas, a sobre del País Basc.
Veure Anís і Pastis bourrit
Pestinyo
Un pestinyo és un dolç de probable origen àrab, típic de València i la seua rodalia que pren la forma d'un full de pasta seca doblegat en forma de sobre.
Veure Anís і Pestinyo
Piadina
La piadina o piada és un producte alimentari que consisteix en una fina focaccia de farina de blat, saïm o oli d’oliva, bicarbonat o rent, sal i aigua, que es cuina tradicionalment en una planxa de terracota, anomenada «teglia» (tégia en romanyol) o «testo» (tëst), però actualment es cuina més sovint sobre una planxa de metall o sobre una planxa de pedra refractària.
Veure Anís і Piadina
Planta aromàtica
espígol per a perfumar els armaris Les plantes aromàtiques són un aplec de plantes utilitzades en cuina i fitoterapia pels aromes que desprenen, i els seus olis essencials que se'n poden extreure.
Veure Anís і Planta aromàtica
Racinette
La racinette al Quebec o en anglès («cervesa de rel») és una beguda gasosa nord-americana ensucrada amb aromes de sassafràs i arítjol, i altres extractes de plantes.
Veure Anís і Racinette
Ratafia
La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.
Veure Anís і Ratafia
Rebosteria
Pastís de natalici decorat. La rebosteria és el cojunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.
Veure Anís і Rebosteria
Receptari de Manresa
El Receptari de Manresa és un manuscrit de receptes de l'apotecari Bernat Despujol, redactades entre els anys 1347 i 1348.
Veure Anís і Receptari de Manresa
Roderigo Lopez
Roderigo Lopez també citat com Rodrigo Lopez (Crato, Regne de Portugal, c. 1525 - Tyburn, 7 de juny de 1594) fou metge de la reina Elisabet I d'Anglaterra i espia al servei d'aquesta, de Felip II d'Espanya i d'Antoni, prior de Crato.
Veure Anís і Roderigo Lopez
Rogan josh
El rogan josh és un curri aromàtic elaborat en l'Índia.
Veure Anís і Rogan josh
Rostes de Santa Teresa
Les rostes o torrades de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament.
Veure Anís і Rostes de Santa Teresa
Rubiol anisat de bosc
El rubiol anisat de bosc, també anomenat bola-de-neu de bosc o rubiol de bosc (Agaricus sylvicola) és un dels bolets més corrents entre els d'aquest gènere.
Veure Anís і Rubiol anisat de bosc
Rubiol anisat gros
El rubiol anisat gros (Agaricus augustus) és un rubiol del grup dels rubiols anisats, caracteritzat per a tenir la superfície del barret coberta per esquames fibril·loses adherides, d'ocres a bru vermelloses..
Veure Anís і Rubiol anisat gros
Rubiol pudent
'''Rubiol pudent''' (''Agaricus xanthodermus''). El rubiol pudent (Agaricus xanthodermus, del grec modern xantós -groc- i dérma -pell- pel seu color groc) és el rubiol més corrent d'entre els del grup dels rubiols pudents.
Veure Anís і Rubiol pudent
Salsitxa italiana
La salsitxa italiana (anomenada en anglès Italian sausage) és un embotit de carn de porc picada que és molt popular als Estats Units.
Veure Anís і Salsitxa italiana
Sambuca (licor)
Sambuca del temps La sambuca és un licor dolç i fort basat en l'anís, típic d'Itàlia i més concretament del Laci.
Veure Anís і Sambuca (licor)
Senet de l'Índia
Cassia angustifolia és una planta subarbustiva de la família de les cisalpinàcies.
Veure Anís і Senet de l'Índia
Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País
La Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (SEMAP) va ser una institució cultural i econòmica creada a Palma el setembre de 1778, per recomanació del rei Carles III.
Veure Anís і Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País
Te de roca
El te de roca, te de roquer o te d'Aragó (Jasonia glutinosa) és una planta herbàcia, aromàtica, de la família de les asteràcies o compostes de tacte viscós.
Veure Anís і Te de roca
Tisana
Una tisana és una beguda obtinguda per infusió o decocció de substàncies vegetals (plantes medicinals, espècies i altres) en aigua i generalment edulcorada amb sacarosa.
Veure Anís і Tisana
Tsípuro
El tsípuro (en grec:Τσίπουρο) és una beguda destil·lada, més precisament un brandi de brisa, de Grècia en particular Tessàlia (Tsipouro Tyrnavou), Epir, Macedònia, Mani i Creta, on el mateix licor amb una aroma més forta es diu tsikoudia.
Veure Anís і Tsípuro
Verderol anisat
Verderol anisat Exemplar fotografiat a Commanster (Bèlgica). Un altre exemplar El verderol anisat, bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Veure Anís і Verderol anisat
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Anís і Vilafranca del Penedès
Xipa
"Chipa almidón" del nord-est argentí, en la seva versió correntina. La chipa o chipá o el chipa o chipá (el mot no té gènere essent un terme en llengua guaraní) és un pa petit fet amb midó de mandioca, formatge dur, llet, ous, llard i sal, també s'hi pot afegir una mica de llevat en pols o un rajolí de suc de taronja o una mica d'oli de gira-sol o les dues o tres coses alhora.
Veure Anís і Xipa
També conegut com Anisada, Anís (planta), Anís verd, Matafaluga, Pimpinella anisum.