Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Abd-ar-Rahman as-Sufí, André-Louis Danjon, Any, Any anomalístic, Any civil, Any de traspàs, Any draconític, Any julià, Any llum, Any sideri, Astronomia islàmica medieval, Època (astronomia), Calendari, Calendari civil, Calendari gregorià, Calendari hebreu, Calendari julià, Calendari lunar, Calendari lunisolar, Calendari solar, Calendari tibetà, Cicle metònic, Conferència General de Pesos i Mesures, Dia, Equinocci, Equinocci (coordenades celestes), Hiparc de Nicea, Història de la cartografia, Hora, Intercalació (calendari), Mapa, Meridiana solar, Metó (astrònom), Proves de la relativitat general, Segon, Sistema Internacional d'Unitats, Temps, Temps sideri, Venus (planeta), Zona tropical.
Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.
Nou!!: Any tròpic і Abd-ar-Rahman as-Sufí · Veure més »
André-Louis Danjon
André-Louis Danjon (Caen, 6 d'abril de 1890 – Suresnes, 21 d'abril de 1967) fou un astrònom francès conegut per desenvolupar un mètode per mesurar la brillantor de la Terra sobre la Lluna.
Nou!!: Any tròpic і André-Louis Danjon · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: Any tròpic і Any · Veure més »
Any anomalístic
Es denomina any anomalístic al temps transcorregut entre dos passos consecutius d'un planeta pel seu periheli.
Nou!!: Any tròpic і Any anomalístic · Veure més »
Any civil
Un any civil és el que té un nombre enter de dies civils.
Nou!!: Any tròpic і Any civil · Veure més »
Any de traspàs
Un any de traspàs, any bixest (es pronuncia com clixé o guixer) o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.
Nou!!: Any tròpic і Any de traspàs · Veure més »
Any draconític
Un any draconític o any d'eclipsis és el temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per un node de l'òrbita lunar.
Nou!!: Any tròpic і Any draconític · Veure més »
Any julià
En astronomia, un any julià (símbol: a) és una unitat de mesura del temps definida exactament com a 365,25 dies de 86.400 segons SI cadascun.
Nou!!: Any tròpic і Any julià · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Any tròpic і Any llum · Veure més »
Any sideri
Un any sideri és el temps que la Terra triga a fer un gir exacte, és a dir, 360°: un any sideri comença en el moment en què el Sol, la Terra i un estel llunyà estan en línia recta, i acaba quan -després de fer una volta al Sol- els mateixos tres astres tornen a estar alineats.
Nou!!: Any tròpic і Any sideri · Veure més »
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Nou!!: Any tròpic і Astronomia islàmica medieval · Veure més »
Època (astronomia)
En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Nou!!: Any tròpic і Època (astronomia) · Veure més »
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Nou!!: Any tròpic і Calendari · Veure més »
Calendari civil
El calendari civil és el calendari, o un dels diversos calendaris, que cada país utilitza per a finalitats civils, oficials o administratives.
Nou!!: Any tròpic і Calendari civil · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Any tròpic і Calendari gregorià · Veure més »
Calendari hebreu
El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).
Nou!!: Any tròpic і Calendari hebreu · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Any tròpic і Calendari julià · Veure més »
Calendari lunar
Calendari lunar en anglès per al 2020 Un calendari lunar és un tipus de calendari basat en els cicles mensuals de les fases de la Lluna (mesos sinòdics), en contrast amb els calendaris solars, en què els cicles anuals es basen només directament en l'any solar.
Nou!!: Any tròpic і Calendari lunar · Veure més »
Calendari lunisolar
Un calendari lunisolar és un calendari que indica el temps prenent en consideració tant les fases del Sol com les fases de la Lluna.
Nou!!: Any tròpic і Calendari lunisolar · Veure més »
Calendari solar
El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.
Nou!!: Any tròpic і Calendari solar · Veure més »
Calendari tibetà
Portada d'un calendari tibetà de Lhasa per a l'any del porc d'aigua el 1923/24. Inici del 3r mes lunar del calendari tibetà de Lhasa per a l'any del porc d'aigua el 1923/24. El Calendari tibetà (Tibetà: ལོ་ཐོ, Wylie: lo-tho), or Calendari tibetà lunar, es un calendari lunisolar, que és correspon a l'any Tibetà, que esta format per 12 o 13 mesos lunars, cadascun dels quals comença i acaba en una lluna nova.
Nou!!: Any tròpic і Calendari tibetà · Veure més »
Cicle metònic
Systema Solar Heliocèntric En astronomia i amb l'establiment dels calendaris, el cicle de Metó, cicle Metònic o Enneadecaeteris és un comú múltiple aproximatiu dels períodes orbitals de la Terra i de la Lluna.
Nou!!: Any tròpic і Cicle metònic · Veure més »
Conferència General de Pesos i Mesures
La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Any tròpic і Conferència General de Pesos i Mesures · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Any tròpic і Dia · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Any tròpic і Equinocci · Veure més »
Equinocci (coordenades celestes)
En astronomia, lequinocci és un moment en què el punt vernal, l'equador celeste, i altres elements es tenen en compte per ser utilitzat en la definició d'un sistema de coordenades astronòmiques.
Nou!!: Any tròpic і Equinocci (coordenades celestes) · Veure més »
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Nou!!: Any tròpic і Hiparc de Nicea · Veure més »
Història de la cartografia
XIII)Una carta nàutica de la Mar Mediterrània del segle XIV La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític.
Nou!!: Any tròpic і Història de la cartografia · Veure més »
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Nou!!: Any tròpic і Hora · Veure més »
Intercalació (calendari)
Intercalació o embolisme en mesura del temps és la inserció d'un dia, setmana o mes de salt a alguns anys naturals per fer que el calendari segueixi les estacions o fases de lluna.
Nou!!: Any tròpic і Intercalació (calendari) · Veure més »
Mapa
Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.
Nou!!: Any tròpic і Mapa · Veure més »
Meridiana solar
Un espot lluminós produït pel gnòmon perforat a la paret meridional de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, que projecta la imatge del sol sobre el sòl, lloc on es troba la línia meridiana. La meridiana solar és un instrument gnomònic que permet esbrinar el migdia solar.
Nou!!: Any tròpic і Meridiana solar · Veure més »
Metó (astrònom)
Metó d'Atenes (en grec antic Méton) fou un matemàtic, astrònom, astròleg, geòmetra, i enginyer grec que va viure a Atenes al segle V aC.
Nou!!: Any tròpic і Metó (astrònom) · Veure més »
Proves de la relativitat general
Les proves de la relativitat general serveixen per a establir l'evidència observacional necessària de la teoria de la relativitat.
Nou!!: Any tròpic і Proves de la relativitat general · Veure més »
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Nou!!: Any tròpic і Segon · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Any tròpic і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Any tròpic і Temps · Veure més »
Temps sideri
242x242px El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.
Nou!!: Any tròpic і Temps sideri · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Any tròpic і Venus (planeta) · Veure més »
Zona tropical
Mapa mundial amb la zona intertropical destacada en carmesí climes tropicals. Els tròpics són la regió de la Terra que envolta l'Equador.
Nou!!: Any tròpic і Zona tropical · Veure més »
