72 les relacions: A Horaci, Antoni Pons Pastor, Antonio de la Torre y del Cerro, Batalla de Cibistra, Biblioteca de autores griegos y latinos, Biblioteca Popular de L'Avenç, Carta portolana, Cebrià de Montoliu i de Togores, Centre Excursionista de Catalunya, Comerç, Congregació mariana, Curial e Güelfa, Diario de Barcelona, Diccionari de la traducció catalana, Dimítrios Vikelas, Dioníssios Solomós, Estudis Universitaris Catalans, Eudald Solà i Farrés, Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, Fàbrica de cera Ballester, Ferran Soldevila i Zubiburu, Ferran Valls i Taberner, Francesc Martorell i Trabal, Geórgios Viziïnós, Gran Companyia Catalana, Història de la literatura catalana (llibre de 1964), Horacianes, Humanisme, Humanisme català, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Ignasi Ramon Miró i Manent, Institut d'Estudis Catalans, Isidre Vilaró i Codina, Joan Almirall i Forasté, Joan Crexells i Vallhonrat, Joaquim Rubió i Ors, Jordi I de Grècia, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Sanchis Sivera, Josep Soler i Palet, La Creu del Montseny, Literatura catalana, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de professors de la Universitat de Barcelona, Lluís Carreras i Mas, Lluís Nicolau i d'Olwer, Longitud, Manuel Rubió i Lois, Mapa, Marçal Olivar i Daydí, ..., Miquel Costa i Llobera, Miquel Forteza i Pinya, Missatge a S.M. Jordi I Rei dels Hel·lens, Missatge als mallorquins, Mitjorn, Normes ortogràfiques, Or y Grana, Pau Font de Rubinat, Pelegrí Casades i Gramatxes, Ramon d'Alòs-Moner i de Dou, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Ricard Albert i Llauró, Rubén Darío, Rubió (desambiguació), Sebastià Farnés i Badó, Societat Catalana de Bibliòfils, Traduccions de l'Alcorà, 1856, 1937, 24 de juliol, 9 de juny. Ampliar l'índex (22 més) »
A Horaci
''Horacianes'', Oda a Horaci, segons l'edició de 1906. A Horaci és una de les odes més característiques i famoses de Miquel Costa i Llobera.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і A Horaci · Veure més »
Antoni Pons Pastor
Antoni Pons Pastor (Palma, 1888 — 1976).
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Antoni Pons Pastor · Veure més »
Antonio de la Torre y del Cerro
Antonio de la Torre y del Cerro (Còrdova, Andalusia, 22 de desembre de 1878 - Madrid, 8 de novembre de 1966) fou un historiador espanyol.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Antonio de la Torre y del Cerro · Veure més »
Batalla de Cibistra
La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Batalla de Cibistra · Veure més »
Biblioteca de autores griegos y latinos
La Biblioteca de autores griegos y latinos és un suplement de la revista La Academia Calasancia, de l'Acadèmia Calassància de les Escoles Pies de Barcelona, que entre el 1910 i el 1917 es regalava als subscriptors d'aquesta publicació, i en el que s'oferien traduccions d'autors clàssics i de la patrística cristiana.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Biblioteca de autores griegos y latinos · Veure més »
Biblioteca Popular de L'Avenç
Primer número de la col·lecció: ''D'aquí i d'allà'' de Santiago Rusiñol, editat a Barcelona l'any 1903 La Biblioteca Popular de L'Avenç fou una col·lecció literària editada per la Tipografia de L'Avenç des de 1903 fins a 1926.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Biblioteca Popular de L'Avenç · Veure més »
Carta portolana
Una carta portolana de 1541 La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s'hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Carta portolana · Veure més »
Cebrià de Montoliu i de Togores
Cebrià de Montoliu i de Togores (Palma, Mallorca, 1873 - Albuquerque, Nou Mèxic, 27 d'agost de 1923) fou un dels introductors de la cultura anglosaxona a Catalunya i un reformador social.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Cebrià de Montoliu i de Togores · Veure més »
Centre Excursionista de Catalunya
Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Comerç · Veure més »
Congregació mariana
Congregació mariana (llatí: congregatio mariana) és una associació de fidels, clergues i laics, que té per finalitat de promoure la fe cristiana mitjançant l'espiritualitat litúrgica, la pietat mariana, el sentit d'Església, els exercicis de sant Ignasi i les activitats apostòliques.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Congregació mariana · Veure més »
Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Curial e Güelfa · Veure més »
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Diario de Barcelona · Veure més »
Diccionari de la traducció catalana
El Diccionari de la traducció catalana és una obra de caràcter enciclopèdic,Pujol 2013 publicada en paper el 2011, conjuntament, per Eumo-Universitat de Vic, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Jaume I. Consta de 1.030 entrades, la immensa majoria de les quals versen sobre traductors que han traduït al català, des de l'edat mitjana fins als nostres dies.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Diccionari de la traducció catalana · Veure més »
Dimítrios Vikelas
Dimítrios Vikelas (Δημήτριος Βικέλας; Hermúpolis, Grècia 1835 - Atenes 1908) fou un empresari i escriptor grec.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Dimítrios Vikelas · Veure més »
Dioníssios Solomós
Dioníssios Solomós (en grec: Διονύσιος Σολωμός; nascut a l'illa de Zacint el 1798 i mort a Corfú el 1857) fou el poeta grec més important del i és considerat a Grècia el creador de la llengua poètica moderna.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Dioníssios Solomós · Veure més »
Estudis Universitaris Catalans
Estudis Universitaris Catalans (EUC) són un ensenyament de caràcter universitari que es va iniciar el 16 d'octubre de 1903 a causa del Primer Congrés Universitari Català, com a resposta a la negativa del rector de la Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, a acceptar el català com a llengua de comunicació.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Estudis Universitaris Catalans · Veure més »
Eudald Solà i Farrés
conegut també pel seu pseudònim Alexis E. Solà o Alexis Eudald Solà, fou un lingüista i neohel·lenista català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Eudald Solà i Farrés · Veure més »
Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça
Josep Puig i Cadafalch, un dels integrants de l'expedició L'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça va ser duta a terme el 1907.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça · Veure més »
Fàbrica de cera Ballester
La fàbrica de cera Ballester era una finca situada als carrers de la Cera i de la Riereta del Raval de Barcelona, descrita a la documentació notarial com set casetes d'obra de tàpia molt antigues i un hort circumdat de parets per a blanquejar-hi cera i actualment desapareguda.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Fàbrica de cera Ballester · Veure més »
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 31 de març de 1888 - Barcelona, 1 d'octubre de 1942) fou un advocat, polític i historiador medievalista català, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola, i germà de l'empresari Josep Valls i Taberner.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Ferran Valls i Taberner · Veure més »
Francesc Martorell i Trabal
Francesc Martorell i Trabal (Barcelona, 21 de gener de 1887 - Barcelona, 1 de novembre de 1935) fou un historiador català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Francesc Martorell i Trabal · Veure més »
Geórgios Viziïnós
Geórgios Viziïnós fou un psicòleg, narrador, poeta i actor grec, nascut a Vize, a Tràcia Oriental (Imperi Otomà) el 8 de març de 1849 i mort en un hospital psiquiàtric a Dromokaïtio (Δρομοκαΐτειο Ψυχιατρείο), prop d'Atenes, el 15 d'abril de 1896.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Geórgios Viziïnós · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Història de la literatura catalana (llibre de 1964)
Història de la literatura catalana és estudi panoràmic i exhaustiu, en onze volums, de les lletres catalanes de tots els temps, publicat entre el 1964 i el 1988.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Història de la literatura catalana (llibre de 1964) · Veure més »
Horacianes
''Horacianes'', de l'edició de 1906. Horacianes és un dels llibres de poemes més característics i celebrats de Miquel Costa i Llobera.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Horacianes · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Humanisme · Veure més »
Humanisme català
Humanisme català és la denominació emprada per una part de la crítica tradicional (Rubió, Riquer) per designar el moviment humanista en la Corona d'Aragó.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Humanisme català · Veure més »
I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »
Ignasi Ramon Miró i Manent
Ignasi Ramon Miró i Manent (Barcelona, 1821-1892) fou un pedagog català, fundador del Col·legi Miró.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Ignasi Ramon Miró i Manent · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Isidre Vilaró i Codina
Isidre Vilaró i Codina (Viver de Segarra, Segarra, 27 d'abril de 1872 - Calaf, Alta Segarra, 26 de novembre de 1930) fou escriptor, mestre i advocat.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Isidre Vilaró i Codina · Veure més »
Joan Almirall i Forasté
Joan Almirall i Forasté (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1927) va ésser un industrial paperer, editor i escriptor.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Joan Almirall i Forasté · Veure més »
Joan Crexells i Vallhonrat
Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Joan Crexells i Vallhonrat · Veure més »
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »
Jordi I de Grècia
Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Jordi I de Grècia · Veure més »
Jordi Rubió i Balaguer
Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 30 de gener de 1887 - Barcelona, 25 de juliol de 1982) fou un eminent bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana, remarcable pel paper fonamental que va tenir en la definició, organització i gestió de les biblioteques catalanes.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Jordi Rubió i Balaguer · Veure més »
Josep Sanchis Sivera
Josep Sanchis Sivera (València, 5 de gener de 1867 - València, 21 de maig de 1937) va ser un canonge i historiador valencià.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Josep Sanchis Sivera · Veure més »
Josep Soler i Palet
Josep Soler i Palet (Terrassa, 31 de juliol de 1859 - Barcelona, 22 de novembre de 1921) fou un historiador, advocat, polític i mecenes cultural català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Josep Soler i Palet · Veure més »
La Creu del Montseny
La Creu del Montseny amb el subtítol de "setmanari católic-regionalista" i el lema In cruce salus.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і La Creu del Montseny · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Literatura catalana · Veure més »
Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Llista de professors de la Universitat de Barcelona
Van ensenyar en la universitat antiga algunes figures importants, entre les quals Tomàs Alaix (teòleg del), Francesc Calça (historiador, poeta i rector de l'entitat al), Francesc Escobar (preceptista i hel·lenista del), Miquel de Calderó (jurista i teòleg del segle XVII), Domènec d'Aguirre (historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII).
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Llista de professors de la Universitat de Barcelona · Veure més »
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955), conegut també com a Dr.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Lluís Carreras i Mas · Veure més »
Lluís Nicolau i d'Olwer
Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Longitud · Veure més »
Manuel Rubió i Lois
Manuel Rubió i Lois (Barcelona, 1920 - Barcelona, 2 de juliol de 2005) va ser un zoòleg català i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Manuel Rubió i Lois · Veure més »
Mapa
Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Mapa · Veure més »
Marçal Olivar i Daydí
Marçal Olivar i Daydí (Barcelona, 26 d'octubre de 1900 - 5 de febrer de 1994) fou un erudit i polígraf català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Marçal Olivar i Daydí · Veure més »
Miquel Costa i Llobera
Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Miquel Costa i Llobera · Veure més »
Miquel Forteza i Pinya
Miquel Forteza i Pinya (Palma, Mallorca, 1888 - 1969) fou un escriptor i enginyer de camins mallorquí.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Miquel Forteza i Pinya · Veure més »
Missatge a S.M. Jordi I Rei dels Hel·lens
El Missatge a S.M. Jordi I Rei dels Hel·lens és una carta oberta publicada el 10 de març del 1897 que redactà Enric Prat de la Riba i consignaren nombroses entitats civils.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Missatge a S.M. Jordi I Rei dels Hel·lens · Veure més »
Missatge als mallorquins
El Missatge als mallorquins va ser un manifest que es va publicar a la premsa escrita de Catalunya el maig de 1936 amb la finalitat d'intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Mallorca.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Missatge als mallorquins · Veure més »
Mitjorn
Mitjorn fou una revista mensual literària noucentista publicada a Mallorca en català des del gener de 1906 al juny de 1907.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Mitjorn · Veure més »
Normes ortogràfiques
Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Normes ortogràfiques · Veure més »
Or y Grana
Or y Grana fou un setmanari de curta durada, que es va publicar a Barcelona amb seu al carrer Raurich, 7, 2n del 6 d'octubre de 1906, al 23 de febrer de 1907.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Or y Grana · Veure més »
Pau Font de Rubinat
Pau Font de Rubinat fou un polític i bibliòfil català nascut a Reus el 5 d'octubre de 1860 en el si d'una família burgesa.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Pau Font de Rubinat · Veure més »
Pelegrí Casades i Gramatxes
Pelegrí Casades i Gramatxes (Barcelona, 27 de febrer de 1855 – ibídem, 14 de març de 1947) fou un advocat i historiador català, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Pelegrí Casades i Gramatxes · Veure més »
Ramon d'Alòs-Moner i de Dou
fou un erudit i bibliotecari historiador de la cultura.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Ramon d'Alòs-Moner i de Dou · Veure més »
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Ricard Albert i Llauró
Ricard Albert i Llauró (Barcelona, 7 de setembre de 1907 - Barcelona, 3 de gener de 1985) fou professor i historiador de l'art.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Ricard Albert i Llauró · Veure més »
Rubén Darío
Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Rubén Darío · Veure més »
Rubió (desambiguació)
* Toponímia.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Rubió (desambiguació) · Veure més »
Sebastià Farnés i Badó
Taquigrafia Catalana'' de Sebastià Farnés, segona edició publicada a Barcelona l'any 1931 Sebastià Farnés i Badó (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 15 de juliol de 1854 - Barcelona, 5 de gener de 1934) fou un advocat, taquígraf, escriptor i folklorista català.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Sebastià Farnés i Badó · Veure més »
Societat Catalana de Bibliòfils
La Societat Catalana de Bibliòfils, creada a Barcelona per un grup de catalans que estimaven els llibres i trobaven a faltar una associació que tirés endavant la idea de dur a terme la publicació d'obres catalanes introbables o inèdites, d'interès per als bibliòfils i erudits de Catalunya i realitzades amb certa sumptuositat., però que per diverses causes no va durar gaires anys.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Societat Catalana de Bibliòfils · Veure més »
Traduccions de l'Alcorà
Les traduccions de l'Alcorà són interpretacions de les escriptures de l'Islam en altres idiomes que no siguin l'àrab.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і Traduccions de l'Alcorà · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і 1856 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і 1937 · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і 24 de juliol · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni Rubió i Lluch і 9 de juny · Veure més »