Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Antoni Maria Alcover i Sureda, Apotecari, Àngel Guimerà i Jorge, Bases de Manresa, Capità general de Catalunya, Corona d'Aragó, Diccionari català-valencià-balear, Enric Camó i Alsina, Enriqueta Ferrús i Ribes, Farmacèutic, Felip Pedrell i Sabaté, Francesc Mestre i Noé, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Jaume Tió i Noé, Joan Sentís i Sunyer, La Veu de Catalunya, Lluís Roca i Florejachs, Pere el Cerimoniós, Província de Tarragona, Renaixença, Terres de l'Ebre, Tortosa, Unió Catalanista, Xerta, 13 de juny, 1383, 1825, 1860, 1919, 1930, 9 de juliol.
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »
Apotecari
Apotecari per Jost Amman i Hans Sachs, 1568 Els apotecaris i apotecàries foren els precursors dels farmacèutics.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Apotecari · Veure més »
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Bases de Manresa · Veure més »
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Capità general de Catalunya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Corona d'Aragó · Veure més »
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »
Enric Camó i Alsina
Enric Camó (Tortosa, 17 de setembre de 1842 - Pamplona, 27 de febrer de 1903) fou un compositor musical català.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Enric Camó i Alsina · Veure més »
Enriqueta Ferrús i Ribes
Enriqueta Ferrús i Ribes (Vinebre, 10 d'octubre de 1868 - Tortosa, 25 de novembre de 1922) fou una llibretera, impressora i escriptora ebrenca, membre de la Renaixença.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Enriqueta Ferrús i Ribes · Veure més »
Farmacèutic
Metge i Farmacèutic en una apotecaria Els farmacèutics (o antigament els apotecaris) són professionals de la salut que exerceixen la farmàcia i són un grans coneixedors del medicament, així com dels efectes que pot tindre aquest al cos humà i les propietats químiques i biològiques del fàrmac i del cos on actua.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Farmacèutic · Veure més »
Felip Pedrell i Sabaté
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Felip Pedrell i Sabaté · Veure més »
Francesc Mestre i Noé
Francesc Mestre i Noè el 1894 com a redactor del periòdic La Verdad. Francesc Mestre i Noé (Tortosa, Baix Ebre, 8 d'agost de 1866 — Tortosa, Baix Ebre, 6 de novembre de 1940).
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Francesc Mestre i Noé · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Guerra dels Segadors · Veure més »
Jaume Tió i Noé
Jaume Tió i Noé també conegut com a Tió de l'infern (Tortosa, 10 d'abril de 1816 - Barcelona, 4 de setembre de 1844Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona,.) fou un poeta, dramaturg i publicista tortosí.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Jaume Tió i Noé · Veure més »
Joan Sentís i Sunyer
Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Joan Sentís i Sunyer · Veure més »
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і La Veu de Catalunya · Veure més »
Lluís Roca i Florejachs
Lluís Roca i Florejachs (Lleida, 1830 - 2 de desembre de 1882) va ser un metge i poeta de la Renaixença lleidatana.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Lluís Roca i Florejachs · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Província de Tarragona
La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Província de Tarragona · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Renaixença · Veure més »
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Terres de l'Ebre · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Tortosa · Veure més »
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Unió Catalanista · Veure més »
Xerta
Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і Xerta · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і 13 de juny · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і 1383 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і 1825 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і 1860 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і 1919 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і 1930 · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni Añón i Cortiella і 9 de juliol · Veure més »
