Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Aleramici, Almogàver, Andrònic, Atanasi III d'Alexandria, Batalla de Macriplagi, Beilicat de Tin, Beilicat dels karàsides, Beilicats d'Anatòlia, Benet I Zacaries, Candrè, Casa de la Ciutat (Barcelona), Constantí III, príncep d'Armènia, Desperta Ferro!, Entrada de Roger de Flor a Constantinoble, Esteve V d'Hongria, Exportació, Florenci d'Hainaut, Gran Cisma d'Orient, Guerra de Curzola, Guillem de Siscar, Guillem VII de Montferrat, Hethum II, Illa de Rodes, Isaïes de Constantinoble, Isabel d'Armènia Menor, Istanbul, Joan I de Montferrat, Joan XII de Constantinoble, Jordi Paquimeres, Josep Galesiotes, Lleó III d'Armènia, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Marc II Sanudo, Maria de Bulgària, Marquesat de Montferrat, Martí Zacaries, Nogai Noyan, Paleòleg (desambiguació), Pera (Constantinoble), Pergamins municipals de Barcelona, Pero Llopis, Pilos (Messènia), Préveza, Ramon Muntaner, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Roger de Flor, Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta), Sembat I Hethumian, Teodor Svetoslav de Bulgària, ..., Toktu Khan, Tomàs, Toros III, Tractat de Viterbo, Tral·les, Tzakònia, Uzbeg Khan, Vall d'Ihlara, 1305, 4 d'abril. Ampliar l'índex (10 més) »
Aleramici
El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Aleramici · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Almogàver · Veure més »
Andrònic
«Andronic» (Andronicus) és un prenom grec compost dels mots ἀνήρ 'home' i νίκη 'victòria.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Andrònic · Veure més »
Atanasi III d'Alexandria
Atanasi III d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1276 al 1316.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Atanasi III d'Alexandria · Veure més »
Batalla de Macriplagi
La Batalla de Macriplagi (en grec: Μάχη τουΜακρυπλαγίου) va ser una trobada entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i els llatins del Principat d'Acaia.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Batalla de Macriplagi · Veure més »
Beilicat de Tin
Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Beilicat de Tin · Veure més »
Beilicat dels karàsides
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Beilicat dels karàsides · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Benet I Zacaries
Benet I Zacaries (Benedetto I Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Benet I Zacaries · Veure més »
Candrè
Candrè (grec: Χανδρηνός, Khandrinós; fl. 1305-1310/11) fou un general romà d'Orient que es distingí per les seves expedicions reeixides contra la Gran Companyia Catalana.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Candrè · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Constantí III, príncep d'Armènia
Constantí III o Gosdantin (armeni: Կոստանդին Ա) (1278- vers 1310) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir al seu pare quan va morir el 1289.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Constantí III, príncep d'Armènia · Veure més »
Desperta Ferro!
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Desperta Ferro! · Veure més »
Entrada de Roger de Flor a Constantinoble
Lentrada de Roger de Flor a Constantinoble és la temàtica escollida pel pintor malagueny José Moreno Carbonero per a la tela que havia de decorar el saló de conferències del Palau del Senat espanyol.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Entrada de Roger de Flor a Constantinoble · Veure més »
Esteve V d'Hongria
Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Esteve V d'Hongria · Veure més »
Exportació
Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Exportació · Veure més »
Florenci d'Hainaut
Florenci d'Hainaut (en francès:; v.1255-1297) fou príncep d'Acaia pel seu matrimoni amb Isabel de Villehardouin.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Florenci d'Hainaut · Veure més »
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Gran Cisma d'Orient · Veure més »
Guerra de Curzola
La guerra de Curzola va ser la segona d'un total de quatre guerres, que van lliurar la República de Venècia i la República de Gènova pel control del comerç a la Mediterrània.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Guerra de Curzola · Veure més »
Guillem de Siscar
Guillem de Siscar o Guillén de Sischar (?, s. XIII – Redostó, 1305) fou un cavaller.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Guillem de Siscar · Veure més »
Guillem VII de Montferrat
Guillem VII de Montferrat, dit el Gran Marquès, fou marquès de Montferrat del 1253 al 1292.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Guillem VII de Montferrat · Veure més »
Hethum II
Hethum II (armeni: Հեթում Ա) (1266- agost del 1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir el seu pare quan va morir el 1289.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Hethum II · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Illa de Rodes · Veure més »
Isaïes de Constantinoble
Isaïes o Esaïes (en grec medieval Ισάιας o Ἠσαΐας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1323 al 1334.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Isaïes de Constantinoble · Veure més »
Isabel d'Armènia Menor
Isabel o Zabel (armeni: Զապել) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina del Regne Armeni de Cilícia, la darrera de la dinastia dels rubènides.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Isabel d'Armènia Menor · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Istanbul · Veure més »
Joan I de Montferrat
Joan I de Montferrat, dit el Just, fou marquès de Montferrat del 1292 al 1305.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Joan I de Montferrat · Veure més »
Joan XII de Constantinoble
Joan XII (en grec medieval Ίωάννης ΙΒ') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1294 fins al 1303.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Joan XII de Constantinoble · Veure més »
Jordi Paquimeres
Jordi Paquimeres (en llatí Georgius Pachymeres, en grec antic Γεώργιος ὁ Παχυμερής 'Geórgios ho Pakhimerís') (Nicea 1242- Constantinoble ca. 1310) va ser un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Jordi Paquimeres · Veure més »
Josep Galesiotes
Josep I Galesiotes (en grec medieval Ἰωσὴφ Α´ Γαλησιώτης) va ser dues vegades patriarca de Constantinoble, la primera de l'any 1266 al 1275 i una segona del 1282 fins a la seva mort el 1283.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Josep Galesiotes · Veure més »
Lleó III d'Armènia
Lleó III o Levond III (armeni: Լեիոն Բ) (vers 1236-1289) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Lleó III d'Armènia · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Marc II Sanudo
Marc II Sanudo (? - 1303) fou duc de Naxos, fill i successor d'Angel Sanudo el 1262.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Marc II Sanudo · Veure més »
Maria de Bulgària
Maria de Bulgària (o Maria Assèn) era la filla del tsar Ivan III Assèn de Bulgària (destronat i exiliat a Constantinoble) i de la princesa romana d'Orient Irene Paleologina, germana de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Maria de Bulgària · Veure més »
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Marquesat de Montferrat · Veure més »
Martí Zacaries
Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Martí Zacaries · Veure més »
Nogai Noyan
Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai, que vol dir 'gos', tot i que de manera no despectiva, sinó com «llop» o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar el Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar en 1265 una aliança contra el Segon Imperi Búlgar de Constantí Tikh, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Anquíalos, Sizòpolis, Agatòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleòleg, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, net de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Ivan Assèn III, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Assèn I de Bulgària mort per Ivan Assèn III com a mitjà per accedir al tron (1277); Ivan Assèn III fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Jordi Terter, l'hereu legítim, va pujar al tron. Ivan Assèn III es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Ivan Assèn III contra Jordi Terter. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar Ivan Assèn III i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del kan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al kan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4.000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Constantinoble i Bízie, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar els mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar els búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el kan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu net Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als kans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al kan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar el rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Jordi Paquimeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Nogai Noyan · Veure més »
Paleòleg (desambiguació)
* Dinastia Paleòleg il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al segle XVII.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Paleòleg (desambiguació) · Veure més »
Pera (Constantinoble)
Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Pera (Constantinoble) · Veure més »
Pergamins municipals de Barcelona
Pergamins municipals. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Any 1326 La sèrie documental dita Pergamins municipals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona s'anomena així per distingir-la d'altres sèries també en pergamí de l'Arxiu Històric però que tenen una filiació diferent, com els Pergamins patrimonials o els Pergamins gremials, provinents, respectivament, d'arxius aliens a la institució municipal (arxius privats i familiars) i de corporacions professionals o d'associacions assistencials vinculades a un ofici menestral.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Pergamins municipals de Barcelona · Veure més »
Pero Llopis
Pero Llopis (?, s. XIII – Redostó, 1305) formà part de la Companyia Catalana d'Orient, de la qual fou Adalill.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Pero Llopis · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Pilos (Messènia) · Veure més »
Préveza
Préveza, Preveza o Prévesa és una ciutat de l'Epir al nord-oest de Grècia, situada a la boca del Golf d'Ambràcia.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Préveza · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Ramon Muntaner · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Roger de Flor · Veure més »
Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta)
Sanç d'Aragó (Principat de Catalunya, –) fou frare hospitaler i castellà d'Amposta del 1328 al 1341.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta) · Veure més »
Sembat I Hethumian
Sembat o Sempat (1277 - vers 1310) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va usurpar el tron en absència dels seus germans Hethum II (rei principal) i Toros III (rei associat) que eren a Constantinoble.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Sembat I Hethumian · Veure més »
Teodor Svetoslav de Bulgària
Teodor Svetoslav I Terter (Тодор Светослав, Todor Svetoslav o Теодор Светослав, Teodor Svetoslav) regnà com a tsar de Bulgària del 1300 al 1322.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Teodor Svetoslav de Bulgària · Veure més »
Toktu Khan
Toktu Khan, Toktu, Toktogu, Toqtaï, Toqto’té, Tokhta, Toqta, Tokhtai o Tokhtogha (segle XII), fou un kan de l'Horda d'Or, fill de Mongke Temur i successor de Tulabugha.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Toktu Khan · Veure més »
Tomàs
* Tomàs (nom).
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Tomàs · Veure més »
Toros III
Toros III (armeni: Թորոս Երրորդ) (vers 1271- 23 de juliol del 1298)) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Lleó III, que va succeir al seu germà Hethum II quan va abdicar per retirar-se a un monestir el 1293. Al cap de pocs mesos Toros va cridar al seu germà per ajudar en una aliança amb els mongols i el 1294 Hethum va assolir altre cop la corona però Toros III va restar rei associat.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Toros III · Veure més »
Tractat de Viterbo
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Tractat de Viterbo · Veure més »
Tral·les
Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Tral·les · Veure més »
Tzakònia
Mapa etnogràfic antic del Peloponès. Àrees de parla tsakoniana a blau cel (1890). Tzakònia (grec Τσακωνιά) o Tsakònia (grec Τσακωνικός χώρος) és un territori a l'est del Peloponès habitat per una grecs que s'anomenen tzakons o tsakons i parlen la llengua tsakònica o tzakònica.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Tzakònia · Veure més »
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Uzbeg Khan · Veure més »
Vall d'Ihlara
La Vall d'Ihlara és un congost, a 40 quilòmetres d'Aksaray, al districte de Güzelyurt, a Turquia.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і Vall d'Ihlara · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і 1305 · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Andrònic II Paleòleg і 4 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Andrònic II, Andrònic II de Bizanci.
