Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Abswurmbachita, Acant (Grècia), Adimant d'Atenes, Alcibíades (general atenenc), Amfis, Andreos, Argilos, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Cíclades, Cleruquia, Cristoforo Buondelmonti, Diòmil, Dionís III, Disputa de l'Egeu, Djazair-i Bahr-i Safid, Ducat de Naxos, Enomarc, Erètria, Estagira, Estomi, Eubea, Fanòstenes, Farnabazos III, Fidip, Filocles (almirall), Francesc I Crispo, Francesc II Crispo, Geràsim II, Guerra de Creta, Guerra Lelantina, Hadjdji Husayn I Paixà, Història de les Cíclades, Iguana del nord de les Bahames, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Jaume IV Crispo, Joan II Comnè, Joan IV Crispo, Josep Nasi, Khair ed-Din Barba-rossa, La bacanal dels andrios, Lleó de Tessalònica, Lliga de Delos, Llista d'illes de Grècia, Llista d'illes per superfície, Manganiandrosita-(La), Marc I Sanudo, Maria Sanudo, Membres de la Lliga de Delos, Meridià 25 a l'est, Miquel Psel·los, ..., Miquel Psel·los (desambiguació), Municipis de Grècia, Museu Arqueològic d'Andros, Museu Arqueològic de Paleòpoli d'Andros, Museu Marítim d'Andros, Naxos, Nova Providència, Paral·lel 25° nord, Paral·lel 38° nord, Paros, Pèricles, Península Calcídica, Periple de Pseudo-Escílax, Programa Cal·lícrates, Psel·los, Ptolemeu III Evèrgetes I, Sane (Acte), Serp de collaret, Sicinni, Siros, Sommaripa, Spirídon Khazapis, Stagira, Suleyman I, Temístocles, Teoxènia, Unitats perifèriques de Grècia, 244 aC. Ampliar l'índex (28 més) »
Abswurmbachita
Labswurmbachita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la braunita.
Nou!!: Andros і Abswurmbachita · Veure més »
Acant (Grècia)
Acant (Achanthus) era una ciutat de la península Calcídica, a l'istme que connectava la península d'Acte amb la Calcídica, a prop de l'anomenat canal de Xerxes, al golf Estrimònic.
Nou!!: Andros і Acant (Grècia) · Veure més »
Adimant d'Atenes
Adimant (Adeimantus), fill de Leucolòfides, fou un militar atenès, un dels comandants a les ordres d'Alcibíades (general atenenc), durant l'expedició a Andros l'any 407 aC.
Nou!!: Andros і Adimant d'Atenes · Veure més »
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Nou!!: Andros і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »
Amfis
Amfis (Amphis, Ἄμφις) fou un poeta còmic atenenc, contemporani del filòsof Plató.
Nou!!: Andros і Amfis · Veure més »
Andreos
Segons la mitologia grega, Andreos (en grec antic Ἀνδρεύς) va ser el fill del déu-riu Peneu i va viure a Tessàlia.
Nou!!: Andros і Andreos · Veure més »
Argilos
Argilos (en grec antic Ἄργιλος) era una ciutat de Macedònia al districte de Bisàltia entre Amfípolis i Bromiscos.
Nou!!: Andros і Argilos · Veure més »
Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.
Nou!!: Andros і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Andros і Cíclades · Veure més »
Cleruquia
Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.
Nou!!: Andros і Cleruquia · Veure més »
Cristoforo Buondelmonti
Cristoforo Buondelmonti (nascut el 1386 i mort cap al 1430) fou un geògraf i monjo cristià italià que estudià les civilitzacions antigues.
Nou!!: Andros і Cristoforo Buondelmonti · Veure més »
Diòmil
Diòmil (en llatí Diomilus, en grec antic Διόμιλος) fou un militar d'Andros que per raons desconegudes es va refugiar a Siracusa.
Nou!!: Andros і Diòmil · Veure més »
Dionís III
Dionís III (en grec Διονύσιος Γ') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1662 al 1665.
Nou!!: Andros і Dionís III · Veure més »
Disputa de l'Egeu
Imatge de satèl·lit de la mar Egea Mapa del mar de l'Egeu milles nàutiques''' ('''nmi'''): aigües territorials i espai aeri actuals reconeguts per Turquia '''10 nmi''': l'actual espai aeri nacional, tal com el reclama Grècia CNUDM, possibles reclamacions futures de Grècia i Turquia La disputa de l'Egeu és un conjunt de controvèrsies interrelacionades entre Grècia i Turquia sobre la sobirania i els drets connexos a la regió de la mar Egea (o Egeu).
Nou!!: Andros і Disputa de l'Egeu · Veure més »
Djazair-i Bahr-i Safid
Djazair-i Bahr-i Safid fou un antic eyalat de l'Imperi Otomà conegut simplement com a Djazair o pels europeus "Arxipèlag".
Nou!!: Andros і Djazair-i Bahr-i Safid · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: Andros і Ducat de Naxos · Veure més »
Enomarc
Enomarc (Oenomarchus) fou un retòric grec natural de l'illa d'Andros, un dels nombrosos deixebles d'Herodes Àtic.
Nou!!: Andros і Enomarc · Veure més »
Erètria
Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.
Nou!!: Andros і Erètria · Veure més »
Estagira
Estagira (Stagīra, en Στάγιρα o Στάγιρος) era una antiga ciutat situada a la Península Calcídica, a Macedònia.
Nou!!: Andros і Estagira · Veure més »
Estomi
Estomi (en llatí Stomius, en grec antic) fou un escultor grec.
Nou!!: Andros і Estomi · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Andros і Eubea · Veure més »
Fanòstenes
Fanòstenes (Phanosthenes) fou un militar nadiu d'Andros i al servei d'Atenes.
Nou!!: Andros і Fanòstenes · Veure més »
Farnabazos III
Farnabazos (cap al 370 aC-després del 320 aC), noble persa membre de la dinastia Farnàcida.
Nou!!: Andros і Farnabazos III · Veure més »
Fidip
Fidip (en grec antic Φείδιππος Feidippos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tèssal, rei de Cos i per tant net d'Heracles.
Nou!!: Andros і Fidip · Veure més »
Filocles (almirall)
Filocles (en llatí Philocles, en grec antic) fou un almirall atenenc que va viure al.
Nou!!: Andros і Filocles (almirall) · Veure més »
Francesc I Crispo
Francesc I Crispo fou el dècim duc de l'Arxipèlag i de Naxos, baró d'Astrogidis, senyor de Milos (1376-1383), de Santorí, d'Andros (fins a 1384 en què el va cedir al seu gendre Pietro Zeno casat amb la filla Petronela), d'Astipàlea, Delos, Ios, i consenyor d'Amorgos.
Nou!!: Andros і Francesc I Crispo · Veure més »
Francesc II Crispo
Francesc II Crispo, nascut el 1417, fou senyor de Siros des del 1450 succeint al seu pare.
Nou!!: Andros і Francesc II Crispo · Veure més »
Geràsim II
Geràsim II (en grec Γεράσιμος Β') va ser patriarca de Constantinoble els anys 1673 i 1674.
Nou!!: Andros і Geràsim II · Veure més »
Guerra de Creta
La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.
Nou!!: Andros і Guerra de Creta · Veure més »
Guerra Lelantina
La Guerra Lelantina és el nom modern que rep un conflicte militar entre Calcis i Erètria, dues ciutats estat de l'antiga Grècia, que va ocórrer a començament del període arcaic, aproximadament entre el 710 i el 650 aC.
Nou!!: Andros і Guerra Lelantina · Veure més »
Hadjdji Husayn I Paixà
Hadjdji Husayn I Paixà conegut com a Mezzomorto o Mezemorta ("Mezzomorto" és un mot italià que vol dir "mig mort" - en turc modern Mezomorto Hüseyin Paşa - fou un corsari i governador otomà d'Algèria. Generalment se'l considera català de Mallorca on hauria nascut abans de la meitat del. La primera vegada que és esmentat fou el 1674. Va ser malferit en una batalla naval contra els espanyols, i encara que la ferida era aparentment mortal, es va salvar i va rebre per això el malnom de Mezzomorto. La seva activitat corsària el va convertir en un dels principals personatges d'Alger. Per les activitats de Mezzomorto i altres corsaris, el francesos van enviar el 1682 una flota dirigida per l'almirall Duquesne. El dey Hasan Baba va retornar de Tlemcen on feia una expedició, i els francesos van arribar davant la capital el dia 29 de juliol de 1682. La ciutat fou bombardejada fins al 12 de setembre, però no van obtenir cap resultat i els francesos se'n van anar. El 1683 Duquesne va retornar i el 26 de juny va reprendre el bombardeig. Hasan Baba va acceptar negociar i va lliurar alguns ostatges entre els quals un rais (cap) que considerava el seu rival, de nom Hadjdji Husayn conegut com a Mezzomorto, però aquest, molt hàbilment, va saber guanyar el suport de Duquesne que el va alliberar i amb l'ajut d'altres corsaris va atacar a Hasan que fou mort ràpidament el 22 de juliol. Husayn va assolir poder (Hadjdji Husayn I Paixà). Però llavors va decidir enfrontar als francesos, i va començar a tirar contra la flota de Duquesne fins que aquesta va haver d'aixecar el bloqueig i abandonar la zona. El 1684 va signar un acord de pau amb Lluís XIV de França. El 1686 la Porta el va convidar a enviar vaixells per combatre a la campanya de Morea. Va deixar el govern i el 1688, quan es va trencar la pau amb França i Alger fou altra vegada bombardejada, Husayn va atacar amb els seus vaixells les costes franceses. El 1689 la Porta el va nomenar kapudan paixà però abans de l'arribada de l'orde a Alger, Husayn va haver d'abandonar aquesta ciutat al pujar al poder Ahmed Shaban II, havent de fugir cap a Tunis (i més tard a Istanbul) passant el càrrec de kapudan paixà a Misirlizade Ibrahim Pasha. El 1690 va rebre l'encàrrec de dirigir la flota del Danubi en les operacions contra Vidin; després va exercir el comandament de la flota a la mar Negra i el 1692, davant del perill d'un atac venecià a les illes de la mar Egea, fou nomenat sandjakbegi de Rodes amb el comandament dels kalyuns (galions) imperials. El 1694 els venecians van ocupar Quios (Sakiz) i la Porta va enviar a la zona una flota sota comandament del kapudan paixà Amudja-zade Husayn Pasha, que va enfrontar als venecians en dues batalles a les illes Spalmadori a la badia de Quios (febrer de) i els va derrotar, amb destacada participació d'Hadjdji Husayn; els venecians es van veure obligats a evacuar l'illa el maig del 1695, i Amudja-zade Husayn Pasha fou nomenat muhafiz de Quios per poc temps. Finalment fou nomenat kapudan paixà el maig de 1695 succeint a Amudja-zade Husayn Pasha que va rebre el govern d'Adana. Es va dedicar a combatre els venecians a la mar Egea i va derrotar una flota veneciana a Lesbos (Midilli) que es dirigia a Quios i Cos, el setembre de 1695; el 1696 va participar en les operacions a Morea i va enfrontar la flota veneciana dirigida per Alessandro Molino entre Andros i Eubea i després li va lliurar batalla prop de Tènedos (5 de juliol de 1697) causant-li una greu derrota; la va derrotar per segona vegada davant Andros l'1 de setembre de 1697. El 21 de setembre de 1698 va enfrontar a la flota veneciana dirigida per Giacomo Cornaro en aigües de Lesbos, batalla en la qual les dues parts es van atribuir la victòria. Després de la pau de Karlowitz (1699) va romandre com a kapudan paixà algun temps fins a la seva mort el 1701 a l'illa de Paros; el nomenament del seu successor al càrrec, Abd al-Fattah Pasha, és de l'agost del 1701. Va ser enterrat a Quios.
Nou!!: Andros і Hadjdji Husayn I Paixà · Veure més »
Història de les Cíclades
Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.
Nou!!: Andros і Història de les Cíclades · Veure més »
Iguana del nord de les Bahames
La Iguana del nord de les Bahames (Cyclura cychlura) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels iguànids.
Nou!!: Andros і Iguana del nord de les Bahames · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Andros і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Jaume IV Crispo
Jaume IV Crispo nascut el 1520, era fill de Joan IV Crispo.
Nou!!: Andros і Jaume IV Crispo · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Andros і Joan II Comnè · Veure més »
Joan IV Crispo
Joan IV Crispo, nascut el 1517, era fill de Francesc III Crispo.
Nou!!: Andros і Joan IV Crispo · Veure més »
Josep Nasi
Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.
Nou!!: Andros і Josep Nasi · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Andros і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
La bacanal dels andrios
La bacanal dels andrios (en italià: Il Baccanale degli Andrii) és un quadre del pintor italià Ticià. Està realitzat en oli sobre llenç, i va ser pintat cap a 1523-1526, trobant-se actualment en el Museu del Prado, a Madrid, Espanya.
Nou!!: Andros і La bacanal dels andrios · Veure més »
Lleó de Tessalònica
Lleó de Tessalònica (en llatí Leo o Leon, en grec medieval) fou un filòsof i eclesiàstic romà d'Orient del.
Nou!!: Andros і Lleó de Tessalònica · Veure més »
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Nou!!: Andros і Lliga de Delos · Veure més »
Llista d'illes de Grècia
Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.
Nou!!: Andros і Llista d'illes de Grècia · Veure més »
Llista d'illes per superfície
Aquesta és una llista de les illes del món ordenades per àrea.
Nou!!: Andros і Llista d'illes per superfície · Veure més »
Manganiandrosita-(La)
La manganiandrosita-(La) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita.
Nou!!: Andros і Manganiandrosita-(La) · Veure més »
Marc I Sanudo
Marc I Sanudo (? - 1227) fou el primer duc de Naxos.
Nou!!: Andros і Marc I Sanudo · Veure més »
Maria Sanudo
Maria Sanudo (morta el 1426) fou Senyora de l'illa d'Andros al Ducat de Naxos entre 1372 i 1383, i Senyora de l'illa de Paros i d'un terç de Negrepont entre 1383 i 1426 en co-regència amb el seu espos, Gaspar Sommaripa.
Nou!!: Andros і Maria Sanudo · Veure més »
Membres de la Lliga de Delos
La Lliga de Delos abans de la Guerra del Peloponès, l'any 431 aC. Els membres de la Lliga de Delos (c. 478-404 aC) es poden classificar en dos grups: els estats aliats (symmachoi) reportats a les tauletes de pedra de les llistes de tributs atenesos (454-409 aC), que contribuïen al symmachikos foros ("impost aliat") en diners, i altres aliats, informats ja sigui en epigrafia o historiografia, la contribució de la qual consistia en vaixells, fusta, gra i ajuda militar; membres propis i ocasionals, membres súbdits i aliats genuïns.
Nou!!: Andros і Membres de la Lliga de Delos · Veure més »
Meridià 25 a l'est
El meridià 25a l'est delimita la major part de la frontera oriental de Líbia amb Egipte i Sudan El meridià 25 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord travessant l'oceà Àrtic, Europa, Àfrica, l'oceà Índic, l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida fins al Pol Sud.
Nou!!: Andros і Meridià 25 a l'est · Veure més »
Miquel Psel·los
Miquel Psel·los el Jove o Miquel Constantí Psel·los (Psellus) fou un escriptor bizantí del.
Nou!!: Andros і Miquel Psel·los · Veure més »
Miquel Psel·los (desambiguació)
* Miquel Psel·los el Vell, filòsof grec nadiu d'Andros, del segle IX.
Nou!!: Andros і Miquel Psel·los (desambiguació) · Veure més »
Municipis de Grècia
Els municipis (δήμοι, dimi) són les divisions administratives de quart ordre de Grècia.
Nou!!: Andros і Municipis de Grècia · Veure més »
Museu Arqueològic d'Andros
El Museu Arqueològic d'Andros és un museu de Grècia.
Nou!!: Andros і Museu Arqueològic d'Andros · Veure més »
Museu Arqueològic de Paleòpoli d'Andros
El Museu Arqueològic de Paleòpoli d'Andros és un dels museu grec situat a Paleòpoli, antiga capital de l'illa d'Andros, pertanyent a l'arxipèlag de les Cíclades.
Nou!!: Andros і Museu Arqueològic de Paleòpoli d'Andros · Veure més »
Museu Marítim d'Andros
El Museu Marítim d'Andros és un museu de l'illa d'Andros, a les cíclades gregues.
Nou!!: Andros і Museu Marítim d'Andros · Veure més »
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Andros і Naxos · Veure més »
Nova Providència
Nova Providència o New Providence és l'illa més coneguda a les Bahames.
Nou!!: Andros і Nova Providència · Veure més »
Paral·lel 25° nord
El paral·lel 25° nord és una línia de latitud que es troba a 25 graus nord de la línia equatorial terrestre.
Nou!!: Andros і Paral·lel 25° nord · Veure més »
Paral·lel 38° nord
El paral·lel 38° nord és una línia de latitud que es troba a 38 graus nord de la línia equatorial terrestre.
Nou!!: Andros і Paral·lel 38° nord · Veure més »
Paros
Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.
Nou!!: Andros і Paros · Veure més »
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Nou!!: Andros і Pèricles · Veure més »
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Nou!!: Andros і Península Calcídica · Veure més »
Periple de Pseudo-Escílax
El Periple de Pseudo-Escílax és una obra en grec antic, datada a finals del segle IV o principis del III C., que descriu un periple al voltant del Mar Mediterrani, incloent la mar Negra i les costes d'Àfrica més enllà de les Columnes d'Hèrcules.
Nou!!: Andros і Periple de Pseudo-Escílax · Veure més »
Programa Cal·lícrates
El programa Cal·lícrates (en grec: Πρόγραμμα Καλλικράτης, AFI), amb el nom complet de Nova arquitectura de les autonomies i de l'administració descentralitzada - Programa Cal·lícrates és una llei grega que reformà la divisió administrativa de Grècia el 2010.
Nou!!: Andros і Programa Cal·lícrates · Veure més »
Psel·los
* Miquel Psel·los el Vell, suposat filòsof grec nadiu d'Andros, del, inventat per l'error d'un copista.
Nou!!: Andros і Psel·los · Veure més »
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Nou!!: Andros і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »
Sane (Acte)
Sane (en grec antic Σάνη) era una colònia d'Andros a l'istme de la península d'Acte en un terreny baix i ondulat que l'enllaça amb la península Calcídica, per on passava el canal que va construir Xerxes.
Nou!!: Andros і Sane (Acte) · Veure més »
Serp de collaret
La serp de collaret, marieta o colobra de collar (Natrix natrix) és una espècie de serp de la família Colubride, totalment inofensiu i que molt rarament intenta de mossegar quan hom el captura.
Nou!!: Andros і Serp de collaret · Veure més »
Sicinni
Sicini o Sicinni (en llatí Sicinius o Sicinnius, en grec) va ser un persa que va ser esclau de Temístocles i παιδαγωγός (mestre) dels seus fills.
Nou!!: Andros і Sicinni · Veure més »
Siros
La capital de Siros i de les Cíclades, Hermúpolis Siros (Σύρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Andros і Siros · Veure més »
Sommaripa
La família o casa Sommaripa és una nissaga veneciana d'origen francès, que governà les illes gregues de Paros i Andros durant el període de la Llatinocràcia a les Cíclades.
Nou!!: Andros і Sommaripa · Veure més »
Spirídon Khazapis
Spirídon Khazapis (en grec Σπυρίδων Χαζάπης, Andros, 1872 - ?) va ser un nedador grec que va prendre part en els Jocs Olímpics de 1896, a Atenes.
Nou!!: Andros і Spirídon Khazapis · Veure més »
Stagira
Jaciment arqueològic prop del poble de Stagira Stagira és un poble grec situat en un pintoresc altiplà a la península Calcídica, i als peus del turó Argirolofos.
Nou!!: Andros і Stagira · Veure més »
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Nou!!: Andros і Suleyman I · Veure més »
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Nou!!: Andros і Temístocles · Veure més »
Teoxènia
Teoxènia (en grec antic θεοξένια i sovint simplement ξένια) que significa "hospitalitat divina" o "hospitalitat" era un festival celebrat a l'antiga Grècia.
Nou!!: Andros і Teoxènia · Veure més »
Unitats perifèriques de Grècia
lang.
Nou!!: Andros і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »
244 aC
Sense descripció.
Nou!!: Andros і 244 aC · Veure més »
