Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Alexandra de Hannover (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin), Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin, Anastàsia, Anastàsia de Rússia, Cecília de Baden, Cristià X de Dinamarca, Felip de Grècia, Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin, Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin, Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin, Frederic IX de Dinamarca, Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia), Knud de Dinamarca, Lluís Ferran de Prússia (cap de la casa reial de Prússia), Miquel de Rússia (gran duc de Rússia II).
Alexandra de Hannover (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin)
Alexandra de Hannover, gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin (Gmunden (Baixa Àustria) 1882 - Glücksburg 1965).
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Alexandra de Hannover (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) · Veure més »
Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin
Frederic IX. Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin, reina de Dinamarca (Schwerin, 1879 - Copenhaguen, 1952) fou reina consort de Dinamarca des de 1912 i fins a 1947 i reina mare des de 1947 i fins al 1952.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »
Anastàsia
* Biografies.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Anastàsia · Veure més »
Anastàsia de Rússia
* Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) (1860 - 1922).
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Anastàsia de Rússia · Veure més »
Cecília de Baden
Cecília de Baden, gran duquessa de Rússia (Karlsruhe 1839 - Jarkov 1891) va ser una princesa de Baden amb el tractament d'altesa gran ducal que contragué matrimoni en el si de la casa imperial de Rússia.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Cecília de Baden · Veure més »
Cristià X de Dinamarca
Cristià X de Dinamarca (Palau de Charlottenlund 1870 - Copenhaguen 1948).
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Cristià X de Dinamarca · Veure més »
Felip de Grècia
Felip de Grècia i Dinamarca -en grec, Φίλιππος- (Paddington, Londres, 26 d'abril de 1986) és el cinquè i últim fill dels Reis de Grècia, Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca, i per això li correspon el tractament d'Altesa Reial (des del 26 d'abril de 1986).
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Felip de Grècia · Veure més »
Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin
Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin (Ludwigslust, 28 de febrer del 1823 - Schwerin, 15 d'abril de 1883) fou gran duc de Mecklenburg-Schwerin durant els anys 1842 i 1883.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »
Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin
Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin (Ludwigslust, 19 de març de 1851 - Canes, 1897) fou Gran Duc de Mecklenburg-Schwerin del 1883 fins a la seva mort l'any 1897.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »
Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin
Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin (Palerm, 9 d'abril de 1882 - Flensburg 1945) fou el darrer sobirà del Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »
Frederic IX de Dinamarca
Alexandrina. Frederic IX de Dinamarca (Copenhaguen 1899 - 1972).
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Frederic IX de Dinamarca · Veure més »
Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)
Guillem de Prússia, quadre de Johannes Martini, 1905. Guillem de Prússia (Potsdam, 6 de maig de 1882 - Hechingen, 20 de juliol de 1951) fou un aristòcrata prussià, príncep hereu de Prússia i d'Alemanya, últim de l'ancestral casa dels Hohenzollern.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia) · Veure més »
Knud de Dinamarca
El príncep Knud de Dinamarca (dreta) a la seva visita a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 (17-jul-1929) Knud de Dinamarca, príncep de Dinamarca (Copenhaguen 1900 - 1976, Príncep de Dinamarca amb grau d'altesa reial des de 1900 fins a 1947 i de 1953 a 1976 essent príncep hereu de la corona danesa des de 1947 fins a 1953. Segon fill i últim del rei Cristià IX de Dinamarca i de la duquessa Alexandrina de Mecklenburg-Schwerin. Era net per via paterna del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Suècia, per via materna ho era del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anastàsia de Rússia. Es casà el 8 de setembre de 1933 al castell de Fredensborg amb la seva cosina la princesa Carolina Matilde de Dinamarca. La princesa era filla del príncep Harald de Dinamarca i de la princesa Helena de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg. La jove princesa era neta per via paterna del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Suècia i per via materna del duc Frederic Ferran de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg i de la princesa Carolina Matilde de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. La parella s'establí a Dinamarca i tingueren tres fills.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Knud de Dinamarca · Veure més »
Lluís Ferran de Prússia (cap de la casa reial de Prússia)
Lluís Ferran de Prússia, cap de la casa reial de Prússia (Potsdam 1907 - Bremen 1994. Príncep de Prússia i d'Alemanya amb el doble tractament d'altesa reial i imperial que esdevingué cap de la casa reial de Prússia a partir de l'any 1951 i fins a la seva mort. Nascut el dia 9 de novembre de l'any 1907 al Palau de Marbre de Potsdam, sent fill del príncep hereu Guillem de Prússia i de la duquessa Cecília de Mecklenburg-Schwerin. Lluís Ferran era net per via paterna del kàiser Guillem II de Prússia i de la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg i per via materna del gran duc Francesc Frederic III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anàstasia de Rússia. En el moment del seu naixement era considerat el tercer de la llista successòria al tron prussià, darrere del seu pare, el príncep hereu Guillem de Prússia, i el seu germà, el príncep Guillem. Ara bé, la renúncia del seu germà gran l'any 1933 per tal de contraure matrimoni morganàticament amb l'aristòcrata alemanya Dorotea von Salvati, li permeteren esdevenir hereu del drets dinàstics al tron de Prússia. Lluís Ferran s'educà primerament al Palau Reial de Berlín i posteriorment a la prestigiosa Humbolt Universitat de Berlín. A diferència de la majoria de prínceps prussians no rebé instrucció militar i orientà la seva carrera cap al món dels negocis. Al llarg de la dècada dels anys 1930 passà una temporada a Detroit treballant com a executiu de la multinacional Ford. Allà conegué a Franklin Delano Roosevelt amb qui trevà amistat. L'any 1933, arran de la renúncia dinàstica del seu germà gran hagué de retornar a Alemanya. A Alemanya s'incorporà a la indústria aeronàutica nacional però fou apartat, pel mateix Adolf Hitler, de tota activitat relacionada amb l'aparell militar prussià. Lluís Ferran no combregà mai amb les idees nacionalsocialitstes, a diferència d'altres membres de la Casa dels Hohenzollern, i fins i tot, arribà a participar en el complot contra Hitler del 20 de juliol de 1944. L'any 1938 es casà amb la gran duquessa Kira de Rússia, filla del gran duc Ciril de Rússia i de la princesa Victòria Melita del Regne Unit. Se celebraren dues cerimònies, una primera a Potsdam sota el ritu ortodox i una segona cerimònia de ritus luterà a Haus Doorn. La parella tingué set fills.
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Lluís Ferran de Prússia (cap de la casa reial de Prússia) · Veure més »
Miquel de Rússia (gran duc de Rússia II)
Miquel de Rússia, gran duc de Rússia (Peterhof 1832 - Canes 1909).
Nou!!: Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin) і Miquel de Rússia (gran duc de Rússia II) · Veure més »
