Taula de continguts
54 les relacions: Achagua, Andoques, Arhuacs, Banderes ètniques, Barís, Carabayos, Casanare, Chimiles, Ciutat Perduda, Cocamilla, Colòmbia, Consell Regional Indígena del Cauca, Cultura del Cauca, Dujo, Eleccions legislatives de Colòmbia de 2022, Emberà, Emberà xamí, Guayaberos, Guayupe, Kabiyarí, Kankuamos, Kãkwã, Koguis, Koreguajes, La Guajira, La Roca de Guatapé, Leticia (Amazones), Llengües de Colòmbia, Llengua cofán, Macaguajes, María Ximena Figueroa, Miraña, Mokaná, Movimiento Armado Quintín Lame, Néstor Calvo Pichardo, Organización Nacional Indígena de Colombia, Pantágoro, Poble carijona, Poble siona, Pobles indígenes d'Amèrica, Pobles indígenes de Sud-Amèrica, Quintín Lame, Sutagao, Tahamí, Taiwano, Tegua, Territoris indígenes de Colòmbia, U'wa, Umbrá, Witotos, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Achagua
Els achagua és un poble indígena colombià, que fins al va habitar a la conca dels rius Casanare, Meta i Apuri i del qual actualment sobreviuen les comunitats dels resguardos de Humapo i El Trupial, al municipi colombià de Puerto López i algunes famílies en La Bella (Casanare).
Veure Amerindis de Colòmbia і Achagua
Andoques
Els andoques o paasiaja és el poble indígena que habita actualment en la part inferior del caño Aduche, corregiment de Puerto Santander (Amazones) i al riu Caquetá, a baix d'Araracuara.
Veure Amerindis de Colòmbia і Andoques
Arhuacs
Els arhuacs o també ika o iku són un dels pobles amerindis de Colòmbia de parla txibtxa que habita la vessant meridional de la sierra Nevada de Santa Marta (Colòmbia).
Veure Amerindis de Colòmbia і Arhuacs
Banderes ètniques
:File:Flag of the Romani people.svg Una bandera ètnica és una bandera que simbolitza un grup ètnic determinat.
Veure Amerindis de Colòmbia і Banderes ètniques
Barís
Els barís o motilones són un poble d'amerindis de Colòmbia que habita en les selves del riu Catatumbo, a banda i banda de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela i parla barí, un idioma de la família lingüística txibtxa.
Veure Amerindis de Colòmbia і Barís
Carabayos
Els carabayos són indígenes habitants de la conca del riu Puré i la capçalera del riu Bernardo, entre els rius Caquetá (del qual són afluents els anteriors) i Putumayo, en Colòmbia, departament del Amazones, frontera amb el Brasil.
Veure Amerindis de Colòmbia і Carabayos
Casanare
Casanare és un departament de Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Casanare
Chimiles
Els chimiles o Ette ennaka ('gent pròpia')Trillos Amaya, María 1997: Categorías gramaticales del ette taara - Lengua de los Chimilas.
Veure Amerindis de Colòmbia і Chimiles
Ciutat Perduda
Ciutat Perduda, també coneguda com a Teyuna o Buritaca-200, és un antic poblat indígena tairona i jaciment arqueològic pertanyent a la ciutat de Santa Marta, a Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Ciutat Perduda
Cocamilla
Els cocamilla o kokamilla són un poble indígena emparentat amb els cocames o Kokama, els quals segons el registre arqueològic realitzat per Donald Ward Lathrap, es van escindir dels omagua cap al segle XIV.
Veure Amerindis de Colòmbia і Cocamilla
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Amerindis de Colòmbia і Colòmbia
Consell Regional Indígena del Cauca
El Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC) és una associació d'autoritats indígenes a la qual pertany el 90% dels capítols i comunitats indígenes del departament del Cauca, Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Consell Regional Indígena del Cauca
Cultura del Cauca
Figura masculina de la cultura del Cauca mitjà, complex de Caldas, ceràmica pintada de color negre sobre vermell, 10,75" d'alçada, LACMA La cultura del Cauca (800-1200 CE) és una cultura precolombina de la Vall del Cauca a Colòmbia, que rep el nom del riu Cauca.
Veure Amerindis de Colòmbia і Cultura del Cauca
Dujo
Els dujo, també anomenats Tama dujo i Tamas del Caguán,> és un poble d'amerindis de Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Dujo
Eleccions legislatives de Colòmbia de 2022
Les eleccions legislatives de Colòmbia de 2022 es van celebrar el diumenge 13 de març.
Veure Amerindis de Colòmbia і Eleccions legislatives de Colòmbia de 2022
Emberà
Jove Emberà del Panamà. Els emberà o ẽpẽrá, també anomenats chocó.
Veure Amerindis de Colòmbia і Emberà
Emberà xamí
Xamí o emberà-xamí ("chamí" o "emberá-chamí" en castellà) són un grup ètnic indígena, que parla un dialecte de la llengua emberà.
Veure Amerindis de Colòmbia і Emberà xamí
Guayaberos
Els guayaberos, cunimía, mitúa, mítiwa o jiw són un poble indígena de Colòmbia, originari de la conca del riu Ariari i les riberes del riu Guayabero, que habita actualment en el bosc de galeria i riberes del riu Guaviare (Nawel).
Veure Amerindis de Colòmbia і Guayaberos
Guayupe
Mapa de les civilitzacions precolombines. Els '''Guayupe''' vivien a l'est deks muisca La '''coca''' era usada pels guayupe a llurs rituals Els Guayupe eren un poble de parla arawak indígena de l'actual Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Guayupe
Kabiyarí
Els Kabiyarí són un poble indígena, que habita a la vora del riu Apaporis mitjà, el seu afluent el Cananarí i les llacunes limítrofes, al departament del Vaupés (Colòmbia).
Veure Amerindis de Colòmbia і Kabiyarí
Kankuamos
Kankuamo, kankuaka, kankui o kankuané és com es coneix als amerindis de Colòmbia de la família txibtxa (atanque) en la regió carib de Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Kankuamos
Kãkwã
Els kãkwã o cacua és un poble indígena que habita sl nordoccident de l'Amazònia, entre els rius Vaupés, Querarí i Papurí, a Colòmbia, prop de la frontera entre el Brasil i Colòmbia, dins del Gran resguardo indígena del Vaupés.
Veure Amerindis de Colòmbia і Kãkwã
Koguis
Els kogui o kággabba, són uns amerindis de Colòmbia que viu al vessant nord de la Sierra Nevada de Santa Marta a les valls dels rius Don Diego, Palomino, San Miguel i Ancho.
Veure Amerindis de Colòmbia і Koguis
Koreguajes
Els koreguajes, Korébajü o Koré pâín denominació: Korebaju, que significa "fills de la terra" són un poble indígena de Caquetá, a Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Koreguajes
La Guajira
Guajira és el departament més septentrional de Colòmbia, a 1.121 kilòmetres al nord de Bogotà i 220 kilòmetres al nord-oest de Barranquilla.
Veure Amerindis de Colòmbia і La Guajira
La Roca de Guatapé
La Roca de és un inselberg emblemàtic de Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і La Roca de Guatapé
Leticia (Amazones)
Leticia és una ciutat ubicada a l'extrem sud de Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Leticia (Amazones)
Llengües de Colòmbia
XX. Aquest és un article sobre les llengües de Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Llengües de Colòmbia
Llengua cofán
La llengua cofán (també conegut com kofan o kofane; autònim: a'ingae) es la llengua del poble cofán, una grup indígena oriünda de la província de Sucumbíos al nord-est d'Equador i dels departaments de Nariño i Putumayo (Orito, San Miguel i Valle del Guamuez) al sud de Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Llengua cofán
Macaguajes
Els macaguajes (Makaguaje, Makaguáhe) són un grup ètnic d'amerindis de Colòmbia que viuen a la part baixa del riu Putumayo, afluent del riu Caquetá, als departaments de Putumayo i Caquetá, Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Macaguajes
María Ximena Figueroa
és una defensora dels drets humans i cofundadora de la Red de Mujeres Chaparralunas por la Paz.
Veure Amerindis de Colòmbia і María Ximena Figueroa
Miraña
Els miraña o miranha són un poble indígena colombià que originalment es va situar a la quebrada de Pama, afluent del segment mitjà del riu Cahuinarí.
Veure Amerindis de Colòmbia і Miraña
Mokaná
Els Mokaná (també Mocaná) són un grup ètnic indígena que viu al departament de l'Atlàntic a Colòmbia, l'única comunitat indígena d'aquest departament.
Veure Amerindis de Colòmbia і Mokaná
Movimiento Armado Quintín Lame
El Movimiento Armado Quintín Lame (MAQL) a ser una guerrilla indígena colombiana activa des de 1984 fins a la seva desmobilització en 1991.
Veure Amerindis de Colòmbia і Movimiento Armado Quintín Lame
Néstor Calvo Pichardo
Néstor Calvo Pichardo (Sòria, 1964) és un director de fotografia espanyol.
Veure Amerindis de Colòmbia і Néstor Calvo Pichardo
Organización Nacional Indígena de Colombia
L’ Organización Nacional Indígena de Colombia (ONIC) és el principal organisme que agrupa i representa als pobles indígenes.
Veure Amerindis de Colòmbia і Organización Nacional Indígena de Colombia
Pantágoro
Els pantàgoro (Patángoro; de vegades Palenque, segons assentaments fortificats) va ser una tribu indígena carib de l'oest de Colòmbia que va desaparèixer en algun moment del segle XVI.
Veure Amerindis de Colòmbia і Pantágoro
Poble carijona
Els carijona, koto o huaque és un poble indígena, que va habitar fins al segle XIX en el baix Yarí (Caquetá, Colòmbia), en els voltants de la regió muntanyenca del Iguaje (conca del riu Mesay, rius Cuñaré i Amú i llacuna Tunaima).
Veure Amerindis de Colòmbia і Poble carijona
Poble siona
Els siona són un poble indígena que habita en les riberes del riu Putumayo entre les desembocadures dels rius Cuhembi i Piñuña Blanca, al Departament de Putumayo a Colòmbia i a la Província de Sucumbíos a l'Equador, especialment a la Reserva de producció de fauna Cuyabeno.
Veure Amerindis de Colòmbia і Poble siona
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Veure Amerindis de Colòmbia і Pobles indígenes d'Amèrica
Pobles indígenes de Sud-Amèrica
Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina Amerindi sud-americà és un individu de raça ameríndia i que encara parla llengües ameríndies, i que viu als estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.
Veure Amerindis de Colòmbia і Pobles indígenes de Sud-Amèrica
Quintín Lame
Manuel Quintín Lame Chantre (1880-1967) fou un indígena colombià rebel del cap del que va intentar conformar una república independent indígena.
Veure Amerindis de Colòmbia і Quintín Lame
Sutagao
El pàramo Sumapaz, el páramo més gran del món, va ser la llar del Sutagao Mapa topogràfic de Cundinamarca.Els sutagao vivien al sud del departament, inclosa la zona gris del sud de Bogotà; Sumapaz Saguamanchica, ''zipa'' dels muisca, cva conquerir els sutagao cap al 1470 a la batalla de Pasca Els sutagao són un poble indígena colombià de parla txibtxa que vivien a la regió de Fusagasugá, sabana de Bogotà, Cundinamarca, Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Sutagao
Tahamí
miniatura Els tahamí López Lozano, Clemente (1968).
Veure Amerindis de Colòmbia і Tahamí
Taiwano
Els taiwano o eduria, és un poble indígena originari de la conca mitjana del Pirá-Paraná, al sud del departament del Vaupés (Colòmbia).
Veure Amerindis de Colòmbia і Taiwano
Tegua
Mapa de civilitzacions precolombines. Els '''tegua''' viuen a l'est dels muisca Els tegua o tecua eren un poble indígena de Colòmbia de parla arawak que es va extingir a finals del segle XIX.
Veure Amerindis de Colòmbia і Tegua
Territoris indígenes de Colòmbia
resguardos'') dins de Colòmbia, representats en daurat. Territoris indígenes (''resguardo indigena'') a Colòmbia representats en porpra. Sin datos Un territori indígena a Colòmbia és una àrea de terra reservada per a ús dels pobles indígenes del país.
Veure Amerindis de Colòmbia і Territoris indígenes de Colòmbia
U'wa
Els u'wa són un poble indígena de Colòmbia, assentat en la Sierra Nevada del Cocuy, als Andes nord-orientals, de la República de Colòmbia, departaments de Boyacá (61%, 4.695 persones), Arauca (13,2%), Norte de Santander (11,5%), Casanare i Santander,.
Veure Amerindis de Colòmbia і U'wa
Umbrá
Els Umbrá són un poble amerindi que habita en els municipis de Riosucio, departament de Caldas (Resguard d'Escopetera-Pirza) i Quinchía (corriols Sardiner i Mápura), departament de Risaralda, a Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Umbrá
Witotos
Els uitoto, witoto, güitoto o murui-muinane són una ètnia o poble indígena de l'Amazònia colombiana i peruana, el territori originari de la qual es trobava en la part mitjana del riu Caquetá i els seus afluents, i la zona selvàtica que va fins al riu Putumayo.
Veure Amerindis de Colòmbia і Witotos
Wiwa
Els wiwa són un dels pobles amerindis de Colòmbia, que parla el damana, llengua de la família lingüística txibtxa.
Veure Amerindis de Colòmbia і Wiwa
Yanacona
Els yanakuna o yanacona són un grup d'amerindis colombians que habita en la seva majoria en el departament de Cauca, Colòmbia.
Veure Amerindis de Colòmbia і Yanacona
Yucunes
Els yucuna, yukuna, o kamejeya són un poble indígena natiu de la conca del Mirití-Paraná, afluent del riu Caquetá, al nord-est del departament colombià d'Amazones.
Veure Amerindis de Colòmbia і Yucunes
Yuhupdeh
Els yuhupdeh són una ètnia indígena originària de la conca del baix Apaporis.
Veure Amerindis de Colòmbia і Yuhupdeh
També conegut com Pobles indígenes de Colòmbia.