Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: Ahmadi ben Khird Tadj al-Din, Ala al-Din Ali ibn Ahmad Djamali, Ali Fuat Cebesoy, Anatòlic (cavall), Assentaments antics a Turquia, Şehzade Ahmet, Şehzade Mustafà, Çaldiran, Çankırı, Çorlu, Baiazet I, Baiazet II, Beilicats de Canik, Burhan al-Din, Ciril VII de Constantinoble, Danixmend Ghazi, Danixmendites, Dhu l-Nun, Dialectes de la llengua armènia, Divriği, Eretnaoğulları, Esteve d'Amàsia, Estrabó, Eutiqui de Constantinoble, Eyalat, Gülsüm Kav, Gran Visir, Gregori d'Amàsia, Gregori Taumaturg, Guerres romano-otomanes, Interregne otomà, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Ismaïl II de Pèrsia, Jahan Xah Bahadur, Kara Yazidji, Karbala, Kaykhusraw II, Köprülü Mehmet Paixà, Kilij Arslan I, Kirkuk, Korkud, Kufstein, Ladik (Samsun), Llista de carreteres europees de classe A, Llista de ciutats de Turquia, Mahidevran, Mehmet I, Mehmet II, Merzifon, Mitridàtica, ..., Mustafa Kemal Atatürk, Neòfit VIII de Constantinoble, Organització territorial de l'Imperi Otomà, Papa Benet IV, Pîremêrd, Piri Mehmed Paixà, Pont Polemoníac, Província d'Amasya, Províncies de Turquia, Regió del Pont, Regne del Pont, Regnes antics d'Anatòlia, Roussel de Bailleul, Rufí d'Assís, Selim I, Sivas, Sofroni III de Constantinoble, Sokollu Mehmed Paixà, Suleyman I, Tabriz, Tamerlà, Tàtars negres, Tema (circumscripció administrativa), Teodor d'Amàsia, Teofilacte de Constantinoble, Tractat d'Amasya, Trebisonda, Uzun Hasan, Vezirköprü, Xarif ul-Menar-zade, Yeşilırmak. Ampliar l'índex (31 més) »
Ahmadi ben Khird Tadj al-Din
Ahmadi ibn Khird Tadj-ad-Din o Ahmedi (vers 1335- Amasya 1413) fou el poeta otomà més gran del.
Nou!!: Amasya і Ahmadi ben Khird Tadj al-Din · Veure més »
Ala al-Din Ali ibn Ahmad Djamali
Mawlana Ala al-Din Ali ibn Ahmad ibn Muhammad Djamali (també conegut com a Zenbilli Ali Efendi) fou un religiós turc.
Nou!!: Amasya і Ala al-Din Ali ibn Ahmad Djamali · Veure més »
Ali Fuat Cebesoy
Ali Fuat Cebesoy (1882, Istanbul - 10 gener 1968, Istanbul) fou un militar, polític i home d'estat turc.
Nou!!: Amasya і Ali Fuat Cebesoy · Veure més »
Anatòlic (cavall)
L'anatòlic, o Anadolu (en turc) és una raça de poni natiu de Turquia.
Nou!!: Amasya і Anatòlic (cavall) · Veure més »
Assentaments antics a Turquia
Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.
Nou!!: Amasya і Assentaments antics a Turquia · Veure més »
Şehzade Ahmet
Ahmet fou un príncep (Şehzade) de l'Imperi Otomà, fill de Baiazet II.
Nou!!: Amasya і Şehzade Ahmet · Veure més »
Şehzade Mustafà
Şehzade Mustafà Mukhlisi (1515 – 5 o 6 d'octubre de 1553), fou un príncep otomà (Şehzade), governador de Manisa de 1533 a 1541 i d'Amasya de 1541 a 1553, fill de Solimà I el Magnífic i de Mahidevran Sultan.
Nou!!: Amasya і Şehzade Mustafà · Veure més »
Çaldiran
Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.
Nou!!: Amasya і Çaldiran · Veure més »
Çankırı
Çankırı, antigament Gangra (del grec Γάγγρα), i més tard Germanicòpolis (del grec Γερμανικόπολις), és una ciutat de Turquia, a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kızılırmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Amasya і Çankırı · Veure més »
Çorlu
Çorlu (antigament Čorlu) és una ciutat del nord-oest de Turquia, a la regió de Tràcia Oriental, dins la província de Tekirdağ.
Nou!!: Amasya і Çorlu · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Amasya і Baiazet I · Veure més »
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Nou!!: Amasya і Baiazet II · Veure més »
Beilicats de Canik
Els beilicats de Canik (turc Canik beylikleri) és el nom que reberen un grup de petits principats oghuz al nord d'Anatòlia durant els segles i.
Nou!!: Amasya і Beilicats de Canik · Veure més »
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Nou!!: Amasya і Burhan al-Din · Veure més »
Ciril VII de Constantinoble
Ciril VII de Constantinoble (en grec Κύριλλος Ζ') va ser Patriarca de Constantinoble del 3 d'octubre de 1855 al 13 de juliol de 1860.
Nou!!: Amasya і Ciril VII de Constantinoble · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: Amasya і Danixmend Ghazi · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Amasya і Danixmendites · Veure més »
Dhu l-Nun
Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.
Nou!!: Amasya і Dhu l-Nun · Veure més »
Dialectes de la llengua armènia
La classificació dels dialectes de la llengua armènia es basa en el llibre Classification des dialectes arméniens (Classificació del dialectes armenis) de 1909 pel lingüista armeni Hratxià Atxarian, publicat a París.
Nou!!: Amasya і Dialectes de la llengua armènia · Veure més »
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Nou!!: Amasya і Divriği · Veure més »
Eretnaoğulları
Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-kànides (1326-1337) i després com a sobirans.
Nou!!: Amasya і Eretnaoğulları · Veure més »
Esteve d'Amàsia
Esteve d'Amàsia o Esteve II (en Στέφανος Β') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 925 al 928.
Nou!!: Amasya і Esteve d'Amàsia · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Amasya і Estrabó · Veure més »
Eutiqui de Constantinoble
Eutiqui (Theium, Frígia, 512 - Constantinoble, 6 d'abril de 582) va ser un monjo romà d'Orient, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Amasya і Eutiqui de Constantinoble · Veure més »
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Amasya і Eyalat · Veure més »
Gülsüm Kav
Gülsüm Kav fent una conferència el 2019. Gülsüm Kav (Amasya, 1971) és una metgessa turca, cofundadora i representant de la Plataforma Acabarem amb l'Assassinat de Dones, organització civil que lluita contra la violència de gènere a Turquia.
Nou!!: Amasya і Gülsüm Kav · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Amasya і Gran Visir · Veure més »
Gregori d'Amàsia
Gregori IV de Constantinoble o Gregori d'Amàsia (en grec Γρηγόριος Δ') va ser patriarca de Constantinoble durant dos mesos l'any 1623.
Nou!!: Amasya і Gregori d'Amàsia · Veure més »
Gregori Taumaturg
Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), va ser un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.
Nou!!: Amasya і Gregori Taumaturg · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Amasya і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Interregne otomà
Linterregne otomà també conegut com a triumvirat otomà, en turc Fetret Devri, va ser un període caòtic a l'Imperi Otomà al començament del, posterior a la derrota del sultà Baiazet I en la Batalla d'Ankara a mans de Tamerlà el 1402 durant la invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, en la que Bayezid, que fou capturat.
Nou!!: Amasya і Interregne otomà · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Amasya і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Ismaïl II de Pèrsia
Ismail II de Pèrsia (farsi: شاه اسماعیل دوم, Esma'il, nascut 1533/1534 o 1537, mort a Qazwin el 24 de novembre de 1577), fou el tercer xa safàvida de Pèrsia (1576-1577).
Nou!!: Amasya і Ismaïl II de Pèrsia · Veure més »
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Nou!!: Amasya і Jahan Xah Bahadur · Veure més »
Kara Yazidji
Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.
Nou!!: Amasya і Kara Yazidji · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Amasya і Karbala · Veure més »
Kaykhusraw II
Giyath al-Din Kaykhusraw II (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou soldà de Rum (1237 al 1246) fill i successor d'Ala al-Din Kaykubad I. Va succeir el seu pare el 1237.
Nou!!: Amasya і Kaykhusraw II · Veure més »
Köprülü Mehmet Paixà
Köprülü Mehmed Paixà (1578- 31 d'octubre de 1661) fou un gran visir otomà.
Nou!!: Amasya і Köprülü Mehmet Paixà · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Amasya і Kilij Arslan I · Veure més »
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Nou!!: Amasya і Kirkuk · Veure més »
Korkud
Abu l-Khayr Muhammad Korkud ibn Bayazid (Amasya, 1470 - Egrigöz, 1513) fou un príncep otomà fill gran de Baiazet II, sultà durant 17 dies.
Nou!!: Amasya і Korkud · Veure més »
Kufstein
Kufstein és una ciutat de l'estat del Tirol, a Àustria, situada al llarg del riu Inn, a la banda inferior de la vall del riu, prop de la frontera amb Bavària, Alemanya, i és l'emplaçament d'un antic camp de desplaçats de l'Administració de les Nacions Unides per a l'Auxili i la Rehabilitació durant la Segona Guerra Mundial, al sector francès.
Nou!!: Amasya і Kufstein · Veure més »
Ladik (Samsun)
Ladik és una ciutat de Turquia, i districte de la província de Samsun.
Nou!!: Amasya і Ladik (Samsun) · Veure més »
Llista de carreteres europees de classe A
Aquesta és la llista de les carreteres europees de classe A. Les carreteres de classe A són els principals eixos de comunicació de la xarxa europea, es classifiquen en quatre grups.
Nou!!: Amasya і Llista de carreteres europees de classe A · Veure més »
Llista de ciutats de Turquia
Aquesta és una llista de les ciutats de Turquia de més de 10.000 habitants.
Nou!!: Amasya і Llista de ciutats de Turquia · Veure més »
Mahidevran
Mahidevran, coneguda també com a Gülbahar (turc otomà: ماه دوران, ca.1500 – 3 de febrer de 1581) fou la dona consort primera de Solimà I el Magnífic de l'Imperi Otomà abans d'Hürrem Sultan, i la mare del príncep Şehzade Mustafà.
Nou!!: Amasya і Mahidevran · Veure més »
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Amasya і Mehmet I · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Amasya і Mehmet II · Veure més »
Merzifon
Merzifon (en persa antic: Merzban; antic grec: Μυρσυφων, Mersyphòn) és una ciutat i districte de la província d'Amasya a la regió de la Mar Negra a Turquia amb una superfície de 970 km² i una població de 67.281 habitants (2000) dels quals 45.613 habitants viuen a la mateixa ciutat i la resta del districte.
Nou!!: Amasya і Merzifon · Veure més »
Mitridàtica
La dinastia mitridàtica era una nissaga probablement d'origen aquemènida que va governar el Pont, primer una satrapia persa i després el Regne del Pont, des del començament del fins al 47 aC.
Nou!!: Amasya і Mitridàtica · Veure més »
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Nou!!: Amasya і Mustafa Kemal Atatürk · Veure més »
Neòfit VIII de Constantinoble
Neòfit VIII (en grec Νεόφυτος Η') va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1891 al 1894.
Nou!!: Amasya і Neòfit VIII de Constantinoble · Veure més »
Organització territorial de l'Imperi Otomà
Mapa de l'Imperi Otomà de 1855. El títol original és ''Das osmannische Reich, XVIIten Jahrhundert'', obra del cartògraf alemany Karl Spruner von Merz (1803-1892). Lorganització territorial de l'Imperi Otomà és el conjunt de les diferents divisions administratives en què es va organitzar estatalment l'Imperi Otomà, de la qual n'estan exclosos els diferents tipus d'estats vassalls i tributaris.
Nou!!: Amasya і Organització territorial de l'Imperi Otomà · Veure més »
Papa Benet IV
Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.
Nou!!: Amasya і Papa Benet IV · Veure més »
Pîremêrd
Tawfeq Mahmoud Hamza o Pîremêrd (1867 - 19 de juny de 1950) va ser un poeta, escriptor, novel·lista i periodista kurd.
Nou!!: Amasya і Pîremêrd · Veure més »
Piri Mehmed Paixà
Pïrï Mehmed Pasha (Piri Mehmet Paixà, mort el 1532/1533) fou gran visir otomà nadiu d'Amasya.
Nou!!: Amasya і Piri Mehmed Paixà · Veure més »
Pont Polemoníac
Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.
Nou!!: Amasya і Pont Polemoníac · Veure més »
Província d'Amasya
Amasya és una província de Turquia, situada al Riu Yeşilırmak, Regió de la Mar Negra, nord del país.
Nou!!: Amasya і Província d'Amasya · Veure més »
Províncies de Turquia
Turquia es divideix en 81 províncies, anomenades ıl en turc (plural ıller).
Nou!!: Amasya і Províncies de Turquia · Veure més »
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Nou!!: Amasya і Regió del Pont · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Amasya і Regne del Pont · Veure més »
Regnes antics d'Anatòlia
A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.
Nou!!: Amasya і Regnes antics d'Anatòlia · Veure més »
Roussel de Bailleul
Roussel de Bailleul (mort el 1077), conegut igualment com a Frangòpul (grec medieval: Φραγγόπουλος), fou un aventurer (o exiliat) normand que viatjà a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Amasya і Roussel de Bailleul · Veure més »
Rufí d'Assís
Rufí d'Assís (Assís, Úmbria, final del segle II - Costano, 238) va ser l'evangelitzador i primer bisbe d'Assís.
Nou!!: Amasya і Rufí d'Assís · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Amasya і Selim I · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Amasya і Sivas · Veure més »
Sofroni III de Constantinoble
Sofroni III de Constantinoble (en grec Σωφρόνιος Γ') va ser Patriarca de Constantinoble del 2 d'octubre de 1863 al 16 de desembre de 1866, i després patriarca d'Alexandria amb el nom de Sofroni IV d'Alexandria (de l'11 de juny de 1870 al 3 de setembre de 1899. Va néixer a Istanbul en una família acomodada. L'any 1820 va ser ordenat diaca, i el 1839, quan ja era sacerdot i bisbe, elegit metropolità de Quios. El 1855 era metropolità d'Amasya, i el 1863, després de la dimissió de Joaquim II va ser nomenat patriarca de Constantinoble en el seu lloc. Durant el seu mandat va integrar al Patriarcat les esglésies de les Illes Jòniques, que havien estat independents, i es va reiniciar la discussió amb l'Església Ortodoxa Romanesa per l'anomenada «Qüestió dels Monestirs», ja que el príncep Alexandre Joan Cuza, cap del Principat de Romania, havia confiscat les propietats del Patriarcat de Jerusalem, del d'Antioquia i del d'Alexandria, i també els monestirs del Mont Atos i el de Santa Caterina del Sinaí. L'any 1866 va renunciar al patriarcat i es va retirar a les Illes dels Prínceps, fins a l'any 1870, quan va quedar vacant la seu del Patriarcat d'Alexandria. Va ocupar el lloc fins a l'any 1899, quan va morir.
Nou!!: Amasya і Sofroni III de Constantinoble · Veure més »
Sokollu Mehmed Paixà
Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.
Nou!!: Amasya і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Nou!!: Amasya і Suleyman I · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Amasya і Tabriz · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Amasya і Tamerlà · Veure més »
Tàtars negres
Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.
Nou!!: Amasya і Tàtars negres · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Amasya і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Teodor d'Amàsia
Teodor d'Amàsia, en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος, va ser un bisbe i escriptor romà d'Orient.
Nou!!: Amasya і Teodor d'Amàsia · Veure més »
Teofilacte de Constantinoble
Teofilacte de Constantinoble o Teofilacte Lecapè en grec medieval Θεοφύλακτος Λακαπήνος, nascut l'any 917 i mort el 27 de febrer del 956, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient patriarca de Constantinoble des del 2 de febrer del 933 fins a la seva mort el 956.
Nou!!: Amasya і Teofilacte de Constantinoble · Veure més »
Tractat d'Amasya
El tractat d'Amasya fou un conveni de pau entre Turquia i Pèrsia que fou signat a la ciutat d'Amasya (Amàsia) entre perses i otomans el 29 de maig de 1555 que va cloure la Guerra otomano-safàvida de 1532 a 1555.
Nou!!: Amasya і Tractat d'Amasya · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Amasya і Trebisonda · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Amasya і Uzun Hasan · Veure més »
Vezirköprü
Vezırköprü (grafia otomana Wezır Köprü) és una població de Turquia al nord d'Anatòlia a la província de Samsun a 35 km de Merifün (Merzifon) i a 18 km d'una branca del Kızılırmak.
Nou!!: Amasya і Vezirköprü · Veure més »
Xarif ul-Menar-zade
Xarif ul-Menar-zade, de nom complet Ahmed Efendi Şarihü'l Menarzâde fou un historiador turc otomà (Amasya, ? - 1657).
Nou!!: Amasya і Xarif ul-Menar-zade · Veure més »
Yeşilırmak
Yeşilırmak (en turc, significa 'Riu verd') és un riu de la regió de la mar Negra, al nord de Turquia, conegut en grec antic com Ίρις, Iris.
Nou!!: Amasya і Yeşilırmak · Veure més »
