Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí, Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz, Abu-l-Fidà, Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla, Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah, Al-Hàytham ibn Ubayd al-Kinaní, Ala al-Din Karba, Al·là, Aleran de Troyes, Ani, Annàzides, Anuixirwan ibn Manuixihr, Anuixtigin, Ashir, At-Tàï (abbàssida), Atabeg, Çağrı Beg Dawud, Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk, Badr-ad-Din Lulu, Balian d'Ibelin, Banu Xayban, Baptisme de Kíev, Batalla d'Albelda, Batalla d'Azaz, Batalla d'Haran, Batalla de Harim, Batalla de Hattin, Bohemond III d'Antioquia, Carlemany, Ciutat de Yarkand, Cumans, Destrucció de patrimoni per Estat Islàmic, Dieta de Paderborn, Dinastia Anuixtigínida, Djebé, El Llibre dels Reis, Enciclopèdia, Expedició de Carlemany del 778, Fadlawayh, Focas (família), Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gòtia, Göksu, Genguis Khan, Guifré el Pilós, Història del Turkmenistan, Hotan, Ibn al-Qalanissí, Ibrahim ibn al-Walid, Ikhxid, ..., Ildegízida, Ildegiz, Ilghazi I, Imad-ad-Din Zengi I, Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient, Izz-ad-Din Massud I, Köneürgenç, Khwarizm, Krak dels Cavallers, Laridjan, Literatura àrab, Literatura kurda, Llista d'historiadors musulmans, Majd al-Mulk, Malik Ayaz Abu l-Nadjm, Maragha, Merv, Mopsuèstia, Muhàmmad Pahlawan, Nasir al-Din Kubača, Nasr-ad-Dawla Àhmad, Natanz, Numàyrides, Otrar, Península de Manguistau, Ramla, Ràtzies de 897 i 898, Saladí, Salamiyya, Saveh, Setge de Jerusalem (1187), Setge de Làrida (884), Silvan, Subotai, Sufrites, Sviatoslav I de Kíev, Tàrent, Timurtaix, Tus, Txaghaniyan, Txormaghan, Uggwag ibn Zalwi, Xah Ghazi Rustam V, Xams-ad-Dawla Sulayman, Xirvanxah, Yahya ibn Úmar al-Lamtuní. Ampliar l'índex (46 més) »
Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí
Abd-Al·lah ibn Yassín al-Jazulí (? - prop de Rommani, Marroc, 7 de juliol de 1059) fou un cap religiós musulmà, fundador del moviment dels almoràvits.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí · Veure més »
Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz
Abu-l-Fat·h Muhàmmad ibn Annaz fou el fundador de la dinastia annàzida.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz · Veure més »
Abu-l-Fidà
Al-Màlik al-Muàyyad Abu-l-Fidà Ismaïl Imad-ad-Din ibn (al-Àfdal) Alí ibn (al-Mudhàfar) Mahmud ibn (al-Mansur) Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xàhanxah ibn Ayyub ——, més conegut simplement com a Abu-l-Fidà (Damasc, novembre del 1273 - Hamat, 27 d'octubre de 1331), fou un príncep i historiador aiúbida sirià.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Abu-l-Fidà · Veure més »
Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Abu-n-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla fou un emir kurd de la dinastia Hasanwàyhida.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla · Veure més »
Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah
Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kujastaní fou un militar del al Khurasan, nascut a Kujistan (Badgis al nord-est d'Herat) i mort el 882.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Al-Hàytham ibn Ubayd al-Kinaní
Al-Hàytham ibn Ubayd al-Kilabí, al-Hàytham ibn Ubayd al-Kinaní, al-Hàytham ibn Ufayr al-Kinaní o al-Hàytham ibn Abd-al-Kafí fou valí de l'Àndalus (729-730).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Al-Hàytham ibn Ubayd al-Kinaní · Veure més »
Ala al-Din Karba
Ala al-Din Karba (o Karpa) Arslan fou atabeg ahmadílida de Maragha.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ala al-Din Karba · Veure més »
Al·là
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Al·là · Veure més »
Aleran de Troyes
Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Aleran de Troyes · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ani · Veure més »
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Annàzides · Veure més »
Anuixirwan ibn Manuixihr
Anuixirwan ibn Manuixihr ibn Kabus (mort vers 1050) fou sobirà de la dinastia d'emirs ziyàrides de Tabaristan i Gurgan al.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Anuixirwan ibn Manuixihr · Veure més »
Anuixtigin
Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Anuixtigin · Veure més »
Ashir
Ashir o Aixir és una antiga ciutat fortificada d'Àfrica del nord, a l'actual territori d'Algèria, uns 100 km al sud-sud-oest d'Alger, al Djebel Titerï.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ashir · Veure més »
At-Tàï (abbàssida)
Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com at-Tàï (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і At-Tàï (abbàssida) · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Atabeg · Veure més »
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Çağrı Beg Dawud · Veure més »
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk (Balkh, ? - ?, 1149/1150) fou un visir seljúcida i abbàssida i fill del famós visir seljúcida Nidham-al-Mulk (mort en 1092).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk · Veure més »
Badr-ad-Din Lulu
Al-Màlik ar-Rahim as-Sultan Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu al-Armaní an-Nurí al-Atabakí, més conegut simplement com a Badr-ad-Din Lulu o Lulu (- 1259), fou regent dels ''atabegs'' zengites de Mossul i després emir de ple dret.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Badr-ad-Din Lulu · Veure més »
Balian d'Ibelin
Balian d'Ibelin (1143 – 1193), anomenat pels sarraïns Shaear Wahid (el Pelut), fou un noble del Regne de Jerusalem que participà en les croades del.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Balian d'Ibelin · Veure més »
Banu Xayban
Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Banu Xayban · Veure més »
Baptisme de Kíev
''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Baptisme de Kíev · Veure més »
Batalla d'Albelda
La primera batalla d'Albelda tingué lloc a la vora d'Albelda de Iregua el 851 entre les forces musulmanes de Mussa II el Gran, cap dels Banu Qassi i governador de Tudela, en nom de l'Emirat de Qúrtuba, i un exèrcit de francs i gascons de França Occidental, probablement aliats amb el Regne d'Astúries.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Batalla d'Albelda · Veure més »
Batalla d'Azaz
En la batalla d'Azaz les forces dels estats croats, comandades pel rei Balduí II de Jerusalem, derrotaren l'exèrcit dels turcs seljúcides que tenia com a cap a Aq-Sunqur il-Bursuqi, l'11 de juny del 1125 —o el 13 de juny segons una altra font— i aixecaren el setge que havien posat a la ciutat.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Batalla d'Azaz · Veure més »
Batalla d'Haran
La batalla d'Haran fou un enfrontament armat entre les forces del Principat d'Antioquia i les del Comtat d'Edessa contra els turcs seljúcides, el 7 de maig del 1104.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Batalla d'Haran · Veure més »
Batalla de Harim
La batalla de Harim es lluità el 12 d'agost del 1164 a prop d'un castell situat en l'actual vila de Harim entre les forces de Nur-ad-Din Mahmud i un exèrcit croat del Comtat de Trípoli i el Principat d'Antioquia amb el suport de les tropes de l'Imperi Romà d'Orient i d'Armènia.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Batalla de Harim · Veure més »
Batalla de Hattin
La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Batalla de Hattin · Veure més »
Bohemond III d'Antioquia
Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Carlemany · Veure més »
Ciutat de Yarkand
Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ciutat de Yarkand · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Cumans · Veure més »
Destrucció de patrimoni per Estat Islàmic
El Temple de Baal de Palmira, construït el 32 dC, va ser totalment destruït per ISIL l'agost de 2015 La destrucció de patrimoni per Estat Islàmic va ser una pràctica habitual a partir del 2014 a l'Iraq, Síria i una part de Líbia.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Destrucció de patrimoni per Estat Islàmic · Veure més »
Dieta de Paderborn
La Dieta de Paderborn va ser una dieta imperial de temps de Carlemany que, d'acord amb els Annals Franco Royal, es va reunir a Paderborn (Padari Brunno en els documents medievals) l'any 777.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Dieta de Paderborn · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Djebé
Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Djebé · Veure més »
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і El Llibre dels Reis · Veure més »
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Enciclopèdia · Veure més »
Expedició de Carlemany del 778
L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »
Fadlawayh
Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Fadlawayh · Veure més »
Focas (família)
Focas, en grec medieval Φωκᾶς, va ser una família de l'Imperi Romà d'Orient originària del tema de Capadòcia que va donar, durant els segles IX i X diversos militars i polítics.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Focas (família) · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Gòtia · Veure més »
Göksu
El Göksu (traduït com 'Aigua Blava', també Geuk Su, Goksu Nehri, edat mitjana Saleph, clàssic Calycadnus) és un riu de l'altiplà Taşeli a Turquia.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Göksu · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Genguis Khan · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Guifré el Pilós · Veure més »
Història del Turkmenistan
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Història del Turkmenistan · Veure més »
Hotan
Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat: 和阗; antic tradicional xinès: 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Hotan · Veure més »
Ibn al-Qalanissí
Abu-Yala Hamza ibn Àssad ibn Alí ibn Muhàmmad at-Tamimí ——, més conegut com a Ibn al-Qalanissí —— (Damasc, c.1071-18 de març de 1160) fou un cronista en llengua àrab i home d'estat que visqué a Damasc durant el.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ibn al-Qalanissí · Veure més »
Ibrahim ibn al-Walid
Ibrahim ibn al-Walid o, tot simplement, Ibrahim (- Gran Zab, 29 de gener de 750) fou califa omeia marwànida de Damasc (4 d'octubre de 744 - 4 de desembre de 744).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ibrahim ibn al-Walid · Veure més »
Ikhxid
Ikhxid fou un títol que van portar alguns sobirans iranians de Sogdiana i Ferganà abans de l'islam i fins que aquest va penetrar a la zona.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ikhxid · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ildegízida · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ildegiz · Veure més »
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ilghazi I · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient
àrab Abu-Firàs al-Hamdaní fou un dels presoners intercanviats el 966 després d'uns anys de captivitat a Constantinoble. En el transcurs de les guerres arabo-romanes, periòdicament es dugueren a terme intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient · Veure més »
Izz-ad-Din Massud I
Izz-ad-Din Massud ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Izz-ad-Din Massud (? - Mossul, 30 d'agost de 1193) fou el cinquè atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Izz-ad-Din Massud I · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Köneürgenç · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Khwarizm · Veure més »
Krak dels Cavallers
El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Krak dels Cavallers · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Laridjan · Veure més »
Literatura àrab
Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Literatura àrab · Veure més »
Literatura kurda
Literatura kurda és la literatura feta en kurd.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Literatura kurda · Veure més »
Llista d'historiadors musulmans
Llista d'historiadors musulmans, des del sorgiment de l'islam fins al, que es poden adscriure a la historiografia islàmica clàssica.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Llista d'historiadors musulmans · Veure més »
Majd al-Mulk
Majd-al-Mulk o Abu-l-Fadl Àssad ibn Muhàmmad al-Kummí al-Balasaní Majd-al-Mulk, en persa Abu'l-Fazl As'ad ibn Mohammad Qomi al-Balasani Majd-al-Molk (1048 - 7 de setembre del 1099), fou un visir seljúcida.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Majd al-Mulk · Veure més »
Malik Ayaz Abu l-Nadjm
Malik Ayaz Abu l-Nadjm ibn Aymak (mort 1057/1058) fou un esclau turc dels gaznèvides, fill d'Aymak Abu l-Nadjm, i servidor a la cort del sultà Mahmud de Gazni del que fou el favorit.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Malik Ayaz Abu l-Nadjm · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Maragha · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Merv · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Mopsuèstia · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Nasir al-Din Kubača
Nasir al-Din Kubača Kabača o Kubacha fou un mameluc turc de Muizz al-Din Muhammad de Ghur (s. XIII).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Nasir al-Din Kubača · Veure més »
Nasr-ad-Dawla Àhmad
Nasr-ad-Dawla Abu-Nasr Àhmad ibn Marwan, més conegut senzillament com a Nasr-ad-Dawla Àhmad, fou emir de la dinastia marwànida de Diyarbakir.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Nasr-ad-Dawla Àhmad · Veure més »
Natanz
Natanz és un municipi de l'Iran a la província d'Isfahan, capital del comtat (sharestan) del mateix nom (abans era un subdistricte o bakhsh del comtat de Kashan).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Natanz · Veure més »
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Numàyrides · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Otrar · Veure més »
Península de Manguistau
La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Península de Manguistau · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ramla · Veure més »
Ràtzies de 897 i 898
Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Saladí · Veure més »
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Salamiyya · Veure més »
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Saveh · Veure més »
Setge de Jerusalem (1187)
El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Setge de Jerusalem (1187) · Veure més »
Setge de Làrida (884)
El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Setge de Làrida (884) · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Silvan · Veure més »
Subotai
Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Subotai · Veure més »
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Sufrites · Veure més »
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Sviatoslav I de Kíev · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Tàrent · Veure més »
Timurtaix
* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Timurtaix · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Tus · Veure més »
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Txaghaniyan · Veure més »
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Txormaghan · Veure més »
Uggwag ibn Zalwi
Uggwag ibn Zal·lu o, arabitzat, Wajjaj ibn Zalwí al-Lamtí —— fou un alfaquí maliquita que va fundar una dar o casa d'estudi i pietat al Sus del Marroc, coneguda com a Dar al-murabitun, de la qual en va sortir el fundador de la moviment almoràvit.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Uggwag ibn Zalwi · Veure més »
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »
Xams-ad-Dawla Sulayman
Xams-ad-Dawla Sulayman fou emir ortúkida de Mayyafarikin, fill d'Ilghazi I i el seu successor a aquesta ciutat i districte.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Xams-ad-Dawla Sulayman · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Xirvanxah · Veure més »
Yahya ibn Úmar al-Lamtuní
Yahya ibn Úmar ibn Talakakin al-Lamtuní (?-1056) fou xeic de la tribu amaziga dels Lamtuna i cap dels almoràvits.
Nou!!: Alí ibn al-Athir і Yahya ibn Úmar al-Lamtuní · Veure més »
