Taula de continguts
77 les relacions: Abadia de Sant Víctor, Aegus, Aigües Sèxties, Alba Helvorium, Ambarres, Arverns, Batalla d'Octodurus, Batalla de Bibracte, Batalla de l'Arar, Bituitus, Brancus, Carpentum, Catilinàries, Catugnatos, Cerví (muntanya), Ciceró, Conjuració de Catilina, Dècim Juni Brut (cònsol), Declinació del llatí, Defensa de Marc Fontei, Delfinat, Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC), Gai Corneli Ceteg (conspirador), Gai Pomptí, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gens Fàbia, Germània Superior, Ginebra, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC), Guerra de les Gàl·lies, Guerres civils romanes, Helvecis, Història d'Occitània, Història de França, Història de les campanyes militars romanes, Història de Suïssa, Induciòmar, Induciòmar (al·lòbroge), Insula Allobrogum, Legió IX Hispana, Legió X Gemina, Llista de celtes històrics de l'edat antiga, Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC), Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC), Luci Cassi Longí (magistrat), Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Sergi Catilina, Luci Valeri Flac (pretor), ... Ampliar l'índex (27 més) »
Abadia de Sant Víctor
Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.
Veure Al·lòbroges і Abadia de Sant Víctor
Aegus
Aegus (en llatí Aegus) va ser un cap dels gals al·lòbroges que juntament amb el cap Roscillus va servir amb Juli Cèsar amb gran fidelitat durant la guerra a la Gàl·lia.
Veure Al·lòbroges і Aegus
Aigües Sèxties
Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).
Veure Al·lòbroges і Aigües Sèxties
Alba Helvorium
Alba Helvorium o Alba Augusta Helvorium, documentat també en la forma Alba Helviorum, fou una ciutat fundada pels romans, capital dels helvis.
Veure Al·lòbroges і Alba Helvorium
Ambarres
Els ambarres (en llatí Ambarri) van ser un poble gal a qui Juli Cèsar anomena aliat i parent dels hedus, dels que probablement n'eren una tribu.
Veure Al·lòbroges і Ambarres
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Veure Al·lòbroges і Arverns
Batalla d'Octodurus
La batalla d'Octodurus, l'hivern del 57-56 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Al·lòbroges і Batalla d'Octodurus
Batalla de Bibracte
La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Al·lòbroges і Batalla de Bibracte
Batalla de l'Arar
La batalla de l'Arar, lluitada el 58 aC, va ser una de les primeres batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Al·lòbroges і Batalla de l'Arar
Bituitus
Bituitus o segons algunes inscripcions, Betultus era un cabdill dels arverns a la Gàl·lia.
Veure Al·lòbroges і Bituitus
Brancus
Brancus segons diu Titus Livi, era un rei del poble gal dels al·lòbroges.
Veure Al·lòbroges і Brancus
Carpentum
Carro romà de quatre rodes Sesterci romà mostrant un ''carpentum'' tirat per dues mules. El carpentum va ser una mena de carruatge similar a l'harmamaxa grega.
Veure Al·lòbroges і Carpentum
Catilinàries
Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.
Veure Al·lòbroges і Catilinàries
Catugnatos
Catugnatos era un cabdill dels al·lòbroges que va dirigir una revolta contra Roma l'any 61 aC, i va derrotar a Manli Lentí, legat de Gai Pomptí el pretor de la província, i hauria destruït tot l'exèrcit romà si una violenta tempesta no ho hagués impedit oportunament.
Veure Al·lòbroges і Catugnatos
Cerví (muntanya)
El Cerví http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/cervin/view?searchterm.
Veure Al·lòbroges і Cerví (muntanya)
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Al·lòbroges і Ciceró
Conjuració de Catilina
La conjuració de Catilina va ser una conspiració política organitzada per Luci Sergi Catilina per aconseguir el poder a la República Romana amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents, durant el consolat de Marc Tul·li Ciceró i Gai Antoni Híbrida l'any 63 aC.
Veure Al·lòbroges і Conjuració de Catilina
Dècim Juni Brut (cònsol)
Dècim Juni Brut (Decimus Iunius D. F. M. N. Brutus) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Dècim Juni Brut (cònsol)
Declinació del llatí
Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.
Veure Al·lòbroges і Declinació del llatí
Defensa de Marc Fontei
Defensa de Marc Fontei (en llatí: Pro Fonteio) és un discurs del polític i escriptor romà Ciceró pronunciat l'any 69 aC (o al cap de poc temps) que sols ens ha arribat fragmentàriament i que s'engloba dins dels discursos polítics de Ciceró.
Veure Al·lòbroges і Defensa de Marc Fontei
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Veure Al·lòbroges і Delfinat
Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC)
Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Gai Calpurni Pisó (cònsol 67 aC)
Gai Corneli Ceteg (conspirador)
Gai Corneli Ceteg (Gaius Cornelius Cethegus) va ser un polític romà.
Veure Al·lòbroges і Gai Corneli Ceteg (conspirador)
Gai Pomptí
Gai Pomptí (en llatí Caius Pomptinus, però també Pomptinius, Pomtinius, Pomtinus i Pontinius) va ser un militar i magistrat romà del.
Veure Al·lòbroges і Gai Pomptí
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Al·lòbroges і Gals
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Al·lòbroges і Gàl·lia
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Al·lòbroges і Gàl·lia Narbonesa
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Veure Al·lòbroges і Gens Fàbia
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Veure Al·lòbroges і Germània Superior
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Al·lòbroges і Ginebra
Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC)
Gneu Domici Ahenobarb (en llatí Gneus Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC)
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Al·lòbroges і Guerra de les Gàl·lies
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Veure Al·lòbroges і Guerres civils romanes
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Veure Al·lòbroges і Helvecis
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Veure Al·lòbroges і Història d'Occitània
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Veure Al·lòbroges і Història de França
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Al·lòbroges і Història de les campanyes militars romanes
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Veure Al·lòbroges і Història de Suïssa
Induciòmar
* Induciomarus o Indutiomarus, cap dels gals al·lòbroges.
Veure Al·lòbroges і Induciòmar
Induciòmar (al·lòbroge)
Induciòmar (en llatí Induciomarus o Indutiomarus) va ser un cap gal dels al·lòbroges, un dels principals testimonis de càrrec contra Marc Fonteu quan va ser acusat l'any 69 aC de mala administració durant el seu govern de la província de la Gàl·lia Narbonense.
Veure Al·lòbroges і Induciòmar (al·lòbroge)
Insula Allobrogum
Insula Allobrogum era un lloc de la Gàl·lia Narbonesa on Anníbal va establir el seu quart campament després de creuar el Roine, en país dels Al·lòbroges, des on va iniciar el pas dels Alps, probablement seguint la vall de l'Isère, explica Titus Livi.
Veure Al·lòbroges і Insula Allobrogum
Legió IX Hispana
La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.
Veure Al·lòbroges і Legió IX Hispana
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Veure Al·lòbroges і Legió X Gemina
Llista de celtes històrics de l'edat antiga
Aquesta llista de celtes històrics de l'edat antiga inclou els principals personatges històrics celtes que varen ser recollits als textos clàssics pels autors grecs i llatins de l'edat antiga.
Veure Al·lòbroges і Llista de celtes històrics de l'edat antiga
Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC)
Luci Calpurni Pisó Cesoní (Lucius Calpurnius L. F. C. N. Piso Caesoninus) era un magistrat romà suposat fill de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 148 aC.
Veure Al·lòbroges і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC)
Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC)
Luci Cassi Longí (Lucius Cassius Q. F. Q. N. Longinus) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Luci Cassi Longí (cònsol 107 aC)
Luci Cassi Longí (magistrat)
Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà d'ascendència desconeguda.
Veure Al·lòbroges і Luci Cassi Longí (magistrat)
Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)
Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Veure Al·lòbroges і Luci Sergi Catilina
Luci Valeri Flac (pretor)
Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Luci Valeri Flac (pretor)
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Veure Al·lòbroges і Lugdúnum
Marc Fonteu
Marc Fonteu (en llatí Marcus Fonteius) va ser un magistrat romà del.
Veure Al·lòbroges і Marc Fonteu
Medul·les
Els medul·les (en llatí Medulli, en grec antic Μεδούαλλοι) van ser un poble gal alpí esmentat a una inscripció a un arc a Susa (Torí) i al Trofeu dels Alps.
Veure Al·lòbroges і Medul·les
Nantuates
Els nantuates (llatí Nantuates) van ser un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.
Veure Al·lòbroges і Nantuates
Parisis
Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.
Veure Al·lòbroges і Parisis
Pobles preromans d'Occitània
Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.
Veure Al·lòbroges і Pobles preromans d'Occitània
Publi Corneli Lèntul Sura
Publi Corneli Lèntul Sura (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Publi Corneli Lèntul Sura
Publi Gabini Capitó (conspirador)
Publi Gabini Capitó (Publius Gabinius Capito) va ser un conspirador romà, probablement fill del pretor Publi Gabini Capitó.
Veure Al·lòbroges і Publi Gabini Capitó (conspirador)
Publi Umbrè
Publi Umbrè (Publius Umbrenus) fou un dels secretaris de Catilina.
Veure Al·lòbroges і Publi Umbrè
Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC)
Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (en Quintus Fabius Q. Aemiliani F. Q. N. Maximus Allobrogicus) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC)
Quint Fabi Sanga
Quint Fabi Sanga (en llatí Quintus Fabius Sanga) era el patró dels al·lòbroges al qual els ambaixadors d'aquest poble van revelar els designis de Catilina i els altres conspiradors que li donaven suport.
Veure Al·lòbroges і Quint Fabi Sanga
Ròscil
Ròscil (en llatí Roscillus) va ser un cap gal.
Veure Al·lòbroges і Ròscil
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Veure Al·lòbroges і Sal·luvis
Savoia (departament)
La Savoia (73) (Savoie en francès i Savouè en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Al·lòbroges і Savoia (departament)
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Veure Al·lòbroges і Sèquans
Segal·launs
Els segal·launs (en llatí: Segallauni o Segovellauni, en grec antic Σεγαλλαυνοί, segons Claudi Ptolemeu) van ser un poble gal que vivia a l'oest dels al·lòbroges.
Veure Al·lòbroges і Segal·launs
Segusiaves
Els segusiaves (en llatí segusiavi o segusii, en grec σεγοσιανοί o σεγουσιανοί) foren un poble gal esmentat per Cèsar que diu que el 58 aC quan anava contra els helvecis va passar pel territori dels al·lòbroges i allí va creuar el Roine i va entrar en territori dels segusians.
Veure Al·lòbroges і Segusiaves
Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. S. n. Galba) va ser un magistrat romà.
Veure Al·lòbroges і Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)
Suïssa sota l'antiga Roma
Els territoris que avui en dia formen Suïssa foren part de la República Romana i l'Imperi Romà durant uns sis segles, des de la conquesta gradual de la regió pels exèrcits romans a partir del fins al declivi de l'Imperi Romà d'Occident al.
Veure Al·lòbroges і Suïssa sota l'antiga Roma
Teutomali
Teutomali (en llatí Teutomalius) era un rei dels sal·luvis (saluvii o salluvi) que després de la conquesta de l'oppidum d'Entremont i els seus territoris l'any 123 aC pel cònsol Gai Sexti Calví, que va sotmetre completament i on va fundar Aquae Sextiae, va vendre els sal·luvis supervivents com a esclaus.
Veure Al·lòbroges і Teutomali
Tit Volturci
Tit Volturci o Vulturci (en llatí Titus Volturcius o Vulturcius) va ser un polític, magistrat i conspirador a l'últim període de la República Romana.
Veure Al·lòbroges і Tit Volturci
Tricastins
Els tricastins (en llatí Tricastini, en grec antic Τρικαστινοί) eren un poble celto-lígur que vivia entre el Roine i els Alps.
Veure Al·lòbroges і Tricastins
Veragres
Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.
Veure Al·lòbroges і Veragres
Via Aquitània
Mapa de les vies romanes de la Gàl·lia, amb la '''Via Aquitània''' marcada a baix en vermell La Via Aquitània (en llatí Via Aquitania) fou una de les vies romanes de la Gàl·lia, construïda a partir de l'any 14 dC per unir Narbona, capital de la província de la Gàl·lia Narbonesa, amb Tolosa i Bordeus.
Veure Al·lòbroges і Via Aquitània
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Al·lòbroges і Viena del Delfinat
Vindalum
Vindalum o Vindalium (en grec antic Οὐίνδαλον segons Estrabó) era una ciutat de la Gàl·lia Narbonesa on Gneu Domici Ahenobarb va derrotar els al·lòbroges el 121 aC.
Veure Al·lòbroges і Vindalum
Voconcis
Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.
Veure Al·lòbroges і Voconcis
També conegut com Al.lòbriges, Allobregues, Allòbriges, Allobroges, Al·lòbriges, Al•lòbriges, Aŀlòbriges.