Comunicació

350 les relacions: Abraham de Clarmont, Adelelm de Burgos, Ademar d'Angulema, Administració militar alemanya a la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial, Agrivoltaica, Aimar de Borbó, Alagnon, Alan Stivell, Albalat de la Ribera, Albert Dauzat, Alfons de Poitiers, Alier, Alier (Loira), Aligot, Alvèrnia-Roine-Alps, Amadeu de Clermont el Vell, André Lwoff, André Manaranche, Antonin Magne, Apol·linar, Aquitània, Ariana (Tunísia), Arquebisbat de Clarmont, Arquimbald IV de Borbó, Arquimbald VIII de Borbó, Arsèni Vermenosa, Art paleolític, Artensa, Arverns, Astèrix, Aubrac, Audrey Tautou, Aureli del Velai, Austorc de Segret, Austremoni de Clarmont, Avit, Émile Oustalet, Étienne Baluze, Étienne Pascal, Basili d'Ais, Basol, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de l'11 de setembre, Benigne del Velai, Berald II, Bernart Amorós, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Bertran de la Tor, Bisbat de Lo Puèi de Velai, ..., Bisbat de Lodeva, Bisbat de Moulins, Blaise Pascal, Blanca Selva i Henry, Blau d'Alvèrnia, Bonafós, Bonaventura Sabater March, Bonet de Clarmont, Borgonya, Bourrée, Brac d'Alvèrnia, Cabecou, Caldoche, Calmini de Mozac, Campionat de França d'enduro, Cantal, Cantal (formatge), Cantó de Chaldasaigas, Cantó de Condat, Cantó de Mauriac, Cantó de Salèrn, Cantó de Sanhas, Cantó de Sant Flor Sud, Cantó de Vic de Cera, Carladès, Castanhau, Castelloza, Català oriental, Catedral de Clarmont-Ferrand, Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Cézallier, Centre geogràfic d'Europa, Chanson d'amour, Chantal Lauby, Charles Dupuy, Chaslus, Cher (departament), Chiaramonte, Christophe Antoine Gerle, Cicló extratropical Klaus, Circumscripció Massís Central-Centre, Circumscripcions del Parlament Europeu, Circumscripcions franceses a les Eleccions europees, Clafotís, Claude Abraham de Tubières de Grimoard, Claude Lanzmann, Claustre del Mas del Vent, Coc cruesà, Columnes basàltiques, Comarques d'Occitània, Combralhas, Comissari Maigret, Comtat d'Alvèrnia, Comtat d'Autun, Comtat d'Orlhac, Comtat de Boulogne, Comtat de Carcassona, Comtat de Gavaldà, Comtat de Lió, Comtat de Roergue, Comtat de Tolosa, Concili de Clarmont (535), Concili de Maruèjols, Congrés de Commentry, Consell Regional d'Alvèrnia, Constitució civil del clergat, Coq au vin, Cronologia de la ràdio en català, Delfí de França, Delfinat del Vienès, Dordonya (riu), Dret lingüístic de l'occità, Ducat d'Aquitània, Ducat de Gascunya, Eau Mère, Ebles Manzer, Ebroí, Edat antiga als Països Catalans, Eleccions regionals franceses de 2004, Els Centristes, Els rius de color porpra 2: Els àngels de l'apocalipsi, Emenó de Poitiers, Enric II d'Anglaterra, Església de Santa Maria del Puig, Estació militar de ràdio de Pierre-sur-Haute, Esteve d'Alvèrnia, Esteve de Grandmont, Ettringita, Eudes I d'Aquitània, Exònim, Falgons, Farcellets de col, Farinetes, Felibritge, Felip I de Borgonya, Felip III de França, Fijac, Flamenca, Forez (província), Fourme d'Ambert, France 3, Frèdol de Tolosa, Frederic Zégierman, Gaperon, Garcia I Centul, Garin de Montaigu, Gastronomia d'Alvèrnia, Gastronomia d'Occitània, Gavatx, Gàl·lia, Gérard Lenorman, Geffroyita, Geoffroy de Donjon, Geografia de França, Geologia, George Onslow, Germaine Pichot, Girard de Rosselhon, Gondobald, Gratons, Guerau d'Orlhac, Guerra civil franca, Guerra dels Mercenaris, Guillaume de Chateauneuf, Guillaume de Villaret, Guillem d'Alvèrnia, Guillem I de Tolosa, Guntram Bosó, Guy de Maupassant, Hans Hollein, Hèctor de Provença, Henri Harpignies, Hippolyte Aucouturier, Història d'Occitània, Història de Mònaco, Humfrid, Ingilrada, Institut d'Estudis Occitans, Jacques Roca, Jean de Lastic, Jean-Baptiste Carrier, Jean-Baptiste Eugène Bellier de La Chavignerie, Jean-Baptiste Faure, Jean-Baptiste Massillon, Jean-Baptiste Rames, Jean-Jacques Olier, Joan IV d'Alençon, Joël Queirel, Juli Nepot, Juraments d'Estrasburg, Kujarge, La Calandreta, La Guiola (formatge), La Nef (cooperativa de serveis financers), La Tor d'Alvèrnia, Libertatǃ, Licor de genciana, Limanha, Literatura catalana, Literatura occitana, Llemosí (antiga regió administrativa francesa), Llengües d'Europa, Llengua d'Alvèrnia, Llenguadoc, Lleonci d'Arle, Llista d'agermanaments de municipis valencians, Llista de ciutats europees per població, Llista de cornamuses, Llista de formatges d'Occitània, Llista de formatges francesos, Llista de topònims terminats en -ona, Llista de trobadors, Llop II, Llop III Centul, Lluís el Pietós, Lluís VIII de França, Loira, Louis Marcoussis, Louis Ramond de Carbonnières, Louise de Marillac, Marca llemosina, Marcel·lí d'Ambrun, Marcelle Werbrouck, Marie Touchet, Marni Nixon, Marta Brossier, Maurice Pialat, Mòmmol, Mende, Mercuri (mitologia), Michel de L'Hospital, Michel Rolle, Migdia-Pirineus, Nacionalisme occità, Nancy Wake, Nèustria, Nicolas Bourbaki, Nicolas Desmarest, Nord-occità, NUTS de nivell I, Occitans, Occità, Occità alvernès, Occitània, Occitània del segle XIV al XVII, Occitània i la regionalització del 1981, Odalric, Odiló de Cluny, Orde de Fontevrault, Orde de Grandmont, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orlhac (Alvèrnia), ORTF, Pa de fajol, País Gavai, Pal·ladi del Gavaldà, Paolozzo di Arrigo della Faggiuola, París-Niça 1953, Pastis de treflas, Patrimoni de la Humanitat a França, Paul Doumer, Pèire Cardenal, Pèire de Vic, Peire de Maensac, Peire Rogier, Peirol, Peperino, Període visigòtic a Catalunya, Pere el Venerable (Cluny), Piare Bonaud, Pierre d'Aubusson, Pierre de Vielle-Bride, Pierre Teilhard de Chardin, Plaques de matrícula de França, Pobles preromans d'Occitània, Poesia trobadoresca, Pons de Capduelh, Potée bourguignonne, Potée Lorraine, Prehistòria a França, Projecte de Clarmont, Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC), Ral·li de Monte-Carlo, Ratafia, Regió francesa, Regne de Borgonya, Regne de Tolosa, Relíquies relacionades amb Jesús, Revolta dels tuchins, Ricard Cor de Lleó, Ricimer, Riutort, Roergue, Rogièr Teulat, Roine-Alps, Rumex acetosa, Ruta de França, Sail Mohamed, Saint Agur Blue, Saint-nectaire, Salers (formatge), Salvi d'Albi, Sandrine Bonnaire, Sant Prepuci, Segona Croada, Senyoria de Borbó, Senyoria de Grailly, Senyoria de Salins, Sidoni Apol·linar, Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai, Sud Ràdio, Sufix -acum, Sulpici I de Bourges, Teodor de Marsella, Teodoric I d'Austràsia, Thierry Charbonnier, Tortú, Traquiandesita basàltica, Tripó, Truèire, Trufada, Uranotungstita, Valéry Giscard d'Estaing, Valeric de Leuconay, Vercingetòrix, Vergonha, Vescomtat de Mâcon, Vescomtat de Murat, Vescomtat de Tièrn, Vilareal (Òlt i Garona), Visigots federats, Vulcania, Waifré, 13 d'octubre, 1384, 18 de gener, 1841, 1942, 19a etapa del Tour de França 2008, 3 de desembre. Ampliar l'índex (300 més) » « Shrink índex

Abraham de Clarmont

Abraham de Clarmont, de Saint-Cirgues, o d'Alvèrnia (Síria, començament del s. V - Clarmont d'Alvèrnia, entre 474 i 481, o 480) fou un monjo sirià, establert a Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Abraham de Clarmont · Veure més »

Adelelm de Burgos

Adelelm de Burgos (en castellà antic: Adelhem, Adelelme o Lesmes; en francès: Aleaume) o Adelelm abat (Loudun, Poitou, ca. 1035 - Burgos, 30 de gener de 1097) va ser un monjo francès, bisbe de Burgos.

Nou!!: Alvèrnia і Adelelm de Burgos · Veure més »

Ademar d'Angulema

Aimar o Ademar († 2 d'abril de 926) fou comte de Poitiers de 890 a 902 i comte d'Angulema de 916 a 926.

Nou!!: Alvèrnia і Ademar d'Angulema · Veure més »

Administració militar alemanya a la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial

Ladministració militar a França - Militärverwaltung in Frankreich; Occupation de la France par l'Allemagne - va ser una autoritat d'ocupació provisional establerta per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial per administrar la zona ocupada a les zones del nord i l'oest de França.

Nou!!: Alvèrnia і Administració militar alemanya a la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Agrivoltaica

Instal·lació agrovoltaica amb plaques que protegeixen cultius sensibles (aquí tomaquets) a Dornbirn a Àustria Hivernacle agrivoltaic a Sorgà (Itàlia) L'agrivoltaica o l'agrivoltaisme és la producció d'energia solar al camp, mentre es manté la producció alimentària o la ramaderia.

Nou!!: Alvèrnia і Agrivoltaica · Veure més »

Aimar de Borbó

Aimar de Borbó, o Aimard o Ademar, (c.894 - c.953) va ser senyor de Souvigny i l'avantpassat més remot conegut de la Casa de Borbó.

Nou!!: Alvèrnia і Aimar de Borbó · Veure més »

Alagnon

LAlagnon és un riu del centre de França.

Nou!!: Alvèrnia і Alagnon · Veure més »

Alan Stivell

Alan Stivell en un concert a Brest (2013). Alan Stivell (Alan Cochevelou, Riam, Puèi Domat, 6 de gener de 1944) és un cantautor i músic bretó que utilitza per als seus treballs diverses llengües cèltiques al que s'afegixen el francès, l'anglès i altres diverses llengües.

Nou!!: Alvèrnia і Alan Stivell · Veure més »

Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Alvèrnia і Albalat de la Ribera · Veure més »

Albert Dauzat

Albert Dauzat (Guéret, 4 de juliol de 1877 - París, 31 d'octubre de 1955) fou un lingüista francès.

Nou!!: Alvèrnia і Albert Dauzat · Veure més »

Alfons de Poitiers

Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.

Nou!!: Alvèrnia і Alfons de Poitiers · Veure més »

Alier

Alier (en Allier, en Alèir, en arpità: Aliér) és un departament francès adscrit a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Alvèrnia і Alier · Veure més »

Alier (Loira)

L'Alier (Alèir en occità, Allier en francès) és un riu francès del centre de França, un afluent major del Loira.

Nou!!: Alvèrnia і Alier (Loira) · Veure més »

Aligot

L'aligot (en occità, «aligòt») és una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac i estesa per les regions d'Alvèrnia i Llemosí.

Nou!!: Alvèrnia і Aligot · Veure més »

Alvèrnia-Roine-Alps

Alvèrnia-Roine-Alps (Auvergne-Rhône-Alpes en francès; Auvèrnhe Ròse Aups en occità; Ôvèrgne-Rôno-Arpes en francoprovençal) és una de les 13 regions de la França europea creada l'1 de gener de 2016, que comprèn la Metròpoli de Lió i 12 departaments.

Nou!!: Alvèrnia і Alvèrnia-Roine-Alps · Veure més »

Amadeu de Clermont el Vell

Amadeu de Clermont el Vell o Amadeu I de Clermont (Castell d'Hauterives, Delfinat, actual Val d'Isèra, segona meitat del - Abadia de Bonnevaux, Isèra, 1150), fou senyor d'Hauterives i pare de Sant Amadeu de Lausana.

Nou!!: Alvèrnia і Amadeu de Clermont el Vell · Veure més »

André Lwoff

André Michel Lwoff (Ainay-le-Château, França 1902 - París 1994) fou un microbiòleg i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1965.

Nou!!: Alvèrnia і André Lwoff · Veure més »

André Manaranche

André Manaranche (8 de gener de 1927, Chatou, França - 12 d'abril de 2020, Lilla, França) fou un sacerdot, teòleg i escriptor francès.

Nou!!: Alvèrnia і André Manaranche · Veure més »

Antonin Magne

Antonin Magne (Ytrac, Alvèrnia, 15 de febrer de 1904 - Arcachon, 8 de setembre de 1983) fou un ciclista francès, guanyador dues vegades del Tour de França i una del Campionat del Món de Ciclisme.

Nou!!: Alvèrnia і Antonin Magne · Veure més »

Apol·linar

* Claudi Apol·linar, comandant de la flota romana.

Nou!!: Alvèrnia і Apol·linar · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Alvèrnia і Aquitània · Veure més »

Ariana (Tunísia)

Ariana és una ciutat de Tunísia, capital de la governació d'Ariana i de la delegació del mateix nom (Ariana Ville o Ariana Médine).

Nou!!: Alvèrnia і Ariana (Tunísia) · Veure més »

Arquebisbat de Clarmont

Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.

Nou!!: Alvèrnia і Arquebisbat de Clarmont · Veure més »

Arquimbald IV de Borbó

Arquimbald IV de Borbó, anomenat «el Fort» (1030 - 22 de setembre de 1095), va ser senyor de Borbó de 1078 fins a la seva mort.

Nou!!: Alvèrnia і Arquimbald IV de Borbó · Veure més »

Arquimbald VIII de Borbó

Arquimbald VIII de Borbó, anomenat "el Gran", (- 21 de juliol de 1242) va ser senyor de Borbó.

Nou!!: Alvèrnia і Arquimbald VIII de Borbó · Veure més »

Arsèni Vermenosa

Arsèni Vermenosa (en francès Arsène Vermenouze) (Eitrac, Alvèrnia, 1850-1910) fou un poeta occità, animador del felibritge alvernès.

Nou!!: Alvèrnia і Arsèni Vermenosa · Veure més »

Art paleolític

Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.

Nou!!: Alvèrnia і Art paleolític · Veure més »

Artensa

Situació de l'Artense al Massís Central L'Artensa (occità) o Artense (francès), és un altiplà granític situat al centre del Massís Central, a cavall dels departament del Cantal i del Puy-de-Dôme.

Nou!!: Alvèrnia і Artensa · Veure més »

Arverns

Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.

Nou!!: Alvèrnia і Arverns · Veure més »

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Nou!!: Alvèrnia і Astèrix · Veure més »

Aubrac

Situació de l'Aubrac al Massís Central. L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític situat al centre del Massís Central.

Nou!!: Alvèrnia і Aubrac · Veure més »

Audrey Tautou

Audrey Tautou (Belmont, Alvèrnia, 9 d'agost de 1976)Partida de naixement núm.

Nou!!: Alvèrnia і Audrey Tautou · Veure més »

Aureli del Velai

Aureli de Velai fou bisbe de lo Puèi de Velai la segona meitat del, entre ca.

Nou!!: Alvèrnia і Aureli del Velai · Veure més »

Austorc de Segret

Austorc de Segret (fl....post 1270...) fou un trobador occità, concretament de l'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Austorc de Segret · Veure més »

Austremoni de Clarmont

Austremoni de Clarmont (Itàlia?, - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ser el primer bisbe de Clarmont, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Alvèrnia і Austremoni de Clarmont · Veure més »

Avit

Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).

Nou!!: Alvèrnia і Avit · Veure més »

Émile Oustalet

Dr Jean Frédéric Émile Oustalet (24 d'agost de 1844 – 23 d'octubre de 1905) va ser un zoòleg francès. La seva tesi va versar sobre Recherches sur les insectes fossiles des terrains tertiaires de la France (1874) on estudia els fòssils principalment de l'Auvergne i els voltants de Aix-en-Provence. Oustalet va estar a Montbéliard, en la secció de Doubs.

Nou!!: Alvèrnia і Émile Oustalet · Veure més »

Étienne Baluze

Fig. 1 - 2: Illustració de la revisió a ''Histoire genealogique de la maison d'Auvergne'' (Acta Eruditorum, 1709) Étienne Baluze (nascut el 24 de novembre del 1630 a Tula, Llemosí - mort a París el 28 de juliol del 1718) fou un historiador, bibliotecari i editor de documents i manuscrits de França.

Nou!!: Alvèrnia і Étienne Baluze · Veure més »

Étienne Pascal

Étienne Pascal va ser un intel·lectual francès del, conegut, sobretot, per ser el pare de Blaise Pascal i per haver estudiat la corba coneguda com a cargol de Pascal.

Nou!!: Alvèrnia і Étienne Pascal · Veure més »

Basili d'Ais

Basili d'Ais va ser bisbe d'Ais de Provença al.

Nou!!: Alvèrnia і Basili d'Ais · Veure més »

Basol

Basol (Basolus) fou dux d'Aquitània en el primer quart del.

Nou!!: Alvèrnia і Basol · Veure més »

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Nou!!: Alvèrnia і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »

Batalla de l'11 de setembre

La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Alvèrnia і Batalla de l'11 de setembre · Veure més »

Benigne del Velai

Benigne del Velai fou bisbe de lo Puèi de Velai (també anomenada Anis, dAnitium) que va exercir segurament al començament del.

Nou!!: Alvèrnia і Benigne del Velai · Veure més »

Berald II

Berald II dit el Gran o el Comte Camus (1333 - 17 de gener del 1399) fou delfí d'Alvèrnia (1356-1399) comte de Clarmont i senyor de Mercoeur (1356-1371), fill i successor (1356) de Berald I, delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i senyor de Mercoeur i de Maria de Villemur (vers 1315-1383).

Nou!!: Alvèrnia і Berald II · Veure més »

Bernart Amorós

Bernart Amorós o Amoros (segles  i) va ser un clergue i trobador occità, originari de Sant Flor, a l'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Bernart Amorós · Veure més »

Bernat II de Tolosa

Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).

Nou!!: Alvèrnia і Bernat II de Tolosa · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Nou!!: Alvèrnia і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Bertran de la Tor

Bertran de la Tor (...1200-1222) fou un trobador occità, concretament de l'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Bertran de la Tor · Veure més »

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: Alvèrnia і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »

Bisbat de Lodeva

François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.

Nou!!: Alvèrnia і Bisbat de Lodeva · Veure més »

Bisbat de Moulins

El bisbat de Moulins - Diocèse de Moulins, Dioecesis Molinensis - és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: Alvèrnia і Bisbat de Moulins · Veure més »

Blaise Pascal

fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Nou!!: Alvèrnia і Blaise Pascal · Veure més »

Blanca Selva i Henry

Marie Blanche Selva (Briva, Llemosí, 29 de gener de 1884-Sant Amanç-Talenda, Alvèrnia, 3 de desembre de 1942) va ser pianista, pedagoga, musicòloga, escriptora i compositora.

Nou!!: Alvèrnia і Blanca Selva i Henry · Veure més »

Blau d'Alvèrnia

El blau d'Alvèrnia (Blau d'Auvèrnhe en occità i Bleu d'Auvergne en francès) és un formatge blau que es fa a Alvèrnia amb llet crua o pasteuritzada de vaca i que tradicionalment té forma cilíndrica.

Nou!!: Alvèrnia і Blau d'Alvèrnia · Veure més »

Bonafós

Bonafós fou un trobador o, més probablement, un joglar del.

Nou!!: Alvèrnia і Bonafós · Veure més »

Bonaventura Sabater March

Bonaventura Sabater March (Reus, - segle XIX) va ser un comerciant i ciutadà honrat de Catalunya que arribà a alcalde de Reus.

Nou!!: Alvèrnia і Bonaventura Sabater March · Veure més »

Bonet de Clarmont

Bonet, bisbe de Clarmont, en llatí Bonitus (Alvèrnia, vers 623 - Lió, 710), fou un bisbe que succeí son germà Avit en el bisbat de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Bonet de Clarmont · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Alvèrnia і Borgonya · Veure més »

Bourrée

Borrèia d'Alvèrnia en una fotografia de principis del segle XX Ritme habitual del pas d'una bourrée a dos temps La borrèia o bourrée és un tipus de dansa tradicional de dos i tres temps molt estesa per Occitània, d'origen basc segons certs especialistes.

Nou!!: Alvèrnia і Bourrée · Veure més »

Brac d'Alvèrnia

El brac d'Alvèrnia és una raça de gos originària de l'àrea muntanyenca del departament de Cantal, a la regió històrica d'Alvèrnia, França.

Nou!!: Alvèrnia і Brac d'Alvèrnia · Veure més »

Cabecou

El cabecon (en francès cabecon) és un formatge francès fet amb llet de cabra, originari de les regions del Carcí (Quercy en francès), del Rouergue, d'Alvèrnia i del Perigord.

Nou!!: Alvèrnia і Cabecou · Veure més »

Caldoche

Caldoche és el nom amb què és coneguda la població de Nova Caledònia que és majoritàriament d'origen europeu (encara que barrejada amb altres elements) i és instal·lada al territori des de mitjans del.

Nou!!: Alvèrnia і Caldoche · Veure més »

Calmini de Mozac

Calmini, o Calminius o Calmilius (Alvèrnia, segle VII - ca. 700) fou un noble occità que va fundar diverses abadies i que ell mateix va viure com a eremita i monjo.

Nou!!: Alvèrnia і Calmini de Mozac · Veure més »

Campionat de França d'enduro

El Campionat de França d'enduro (en francès: Championnat de France d'enduro), regulat per la federació francesa de motociclisme (FFM, Fédération française de motocyclisme), és la màxima competició d'enduro que es disputa a França.

Nou!!: Alvèrnia і Campionat de França d'enduro · Veure més »

Cantal

Cantal o Cantau (en occità general) o Chantal i Chantau en alvernès és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Alvèrnia і Cantal · Veure més »

Cantal (formatge)

El cantal és un formatge de pasta premsada no cuita fet amb llet crua o pasteuritzada de vaca.

Nou!!: Alvèrnia і Cantal (formatge) · Veure més »

Cantó de Chaldasaigas

El Cantó de Chaudes-Aigues és un cantó francès del departament del Cantal, a la regió d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Cantó de Chaldasaigas · Veure més »

Cantó de Condat

El Cantó de Condat és un cantó francès del departament del Cantal, a la regió d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Cantó de Condat · Veure més »

Cantó de Mauriac

El Cantó de Mauriac és un cantó francès del departament del Cantal, a la regió d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Cantó de Mauriac · Veure més »

Cantó de Salèrn

El Cantó de Salers és un cantó francès del departament del Cantal, a la regió d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Cantó de Salèrn · Veure més »

Cantó de Sanhas

El Cantó de Sanhas és un cantó francès del departament del Cantal, a la regió d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Cantó de Sanhas · Veure més »

Cantó de Sant Flor Sud

El Cantó de Sant Flor Sud és un cantó francès del departament del Cantal, a la regió d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Cantó de Sant Flor Sud · Veure més »

Cantó de Vic de Cera

El Cantó de Vic de Cera és un cantó francès del departament del Cantal, a la regió d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Cantó de Vic de Cera · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Alvèrnia і Carladès · Veure més »

Castanhau

La Castanhau és una comarca d'Occitània segons la classificació de Frederic Zégierman situada a Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Castanhau · Veure més »

Castelloza

vida, en vermell, i retrat Castelloza va ser una trobairitz nascuda vers 1200.

Nou!!: Alvèrnia і Castelloza · Veure més »

Català oriental

El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

Nou!!: Alvèrnia і Català oriental · Veure més »

Catedral de Clarmont-Ferrand

La catedral de Clarmont-Ferrand, o de la Nostra Senyora de l'Assumpció, és un edifici gòtic a Clarmont-Ferrand, França, que va ser precedida, al mateix emplaçament, de tres santuaris cristians.

Nou!!: Alvèrnia і Catedral de Clarmont-Ferrand · Veure més »

Catedral de Sant Ponç de Tomièiras

L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.

Nou!!: Alvèrnia і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras · Veure més »

Cézallier

El Sejalèir o Chasaleir segons L'Auvergnat de poche (en francès Cézalier, Cézallier) és un altiplà del Massís Central és una regió d'Occitània situat a l'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Cézallier · Veure més »

Centre geogràfic d'Europa

Aquest mapa mostra algunes de les ubicacions que pretenien el títol de «Centre d'Europa» La ubicació del centre geogràfic d'Europa depèn de la definició de les fronteres d'Europa, principalment si les illes remotes han d'incloure's per definir els punts extrems d'Europa, i sobre el mètode per calcular el resultat final.

Nou!!: Alvèrnia і Centre geogràfic d'Europa · Veure més »

Chanson d'amour

Chanson d'amour (títol original en francès Quand j'étais chanteur) és una pel·lícula francesa dirigida per Xavier Giannoli i estrenada el 13 de setembre del 2006.

Nou!!: Alvèrnia і Chanson d'amour · Veure més »

Chantal Lauby

Chantal Lauby (Gap, 23 de març de 1948) és una presentadora francesa de televisió, després humorista i actriu. Ha format part del grup d'humoristes Les Nuls.

Nou!!: Alvèrnia і Chantal Lauby · Veure més »

Charles Dupuy

Charles Alexandre Dupuy (Le Puy-en-Velay, 5 de novembre de 1851 - Illa (Rosselló), 23 de juliol de 1923) fou un polític francès, tres vegades primer ministre de la República Francesa.

Nou!!: Alvèrnia і Charles Dupuy · Veure més »

Chaslus

Chaslus fou una senyoria feudal d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Chaslus · Veure més »

Cher (departament)

Cher (18) és un departament francès que pren el nom del riu homònim.

Nou!!: Alvèrnia і Cher (departament) · Veure més »

Chiaramonte

Els Chiaramonte, també coneguts com Chiaromonte, Chiaramonti o, en català, com els Claramunt de Sicília, són la branca noble siciliana de l'ancestral familia catalana dels Claramunt.

Nou!!: Alvèrnia і Chiaramonte · Veure més »

Christophe Antoine Gerle

Christophe Antoine Gerle (Riam, Alvèrnia, 1736 - París, 1801 o 1805) dit «dom Gerle» és un dels diputats de l'Assemblea Constituent durant la Revolució francesa, representats al cèlebre quadre del pintor Jacques-Louis David (1748-1825) per commemorar el Jurament del joc de pilota el 20 de juny de 1789, malgrat que, en realitat hi va ser absent.

Nou!!: Alvèrnia і Christophe Antoine Gerle · Veure més »

Cicló extratropical Klaus

El cicló extratropical Klaus va ser un cicló de latitud mitjana que va afectar els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 especialment el nord d'Espanya i el sud de França ocasionant diverses víctimes mortals i importants danys materials.

Nou!!: Alvèrnia і Cicló extratropical Klaus · Veure més »

Circumscripció Massís Central-Centre

La Circumscripció Massís Central-Centre és una circumscripció electoral francesa utilitzada cada 5 anys des de 2004 durant les Eleccions al Parlament Europeu per a designar, mitjançant una elecció de sufragi universal directe, 5 (6 en 2004) dels 72 eurodiputats (78 en 2004) que li corresponen a França segons el Tractat de Niça dels 736 membres del Parlament Europeu.

Nou!!: Alvèrnia і Circumscripció Massís Central-Centre · Veure més »

Circumscripcions del Parlament Europeu

Circumscripcions electorals europees Les circumscripcions del Parlament Europeu són circumscripcions electorals per escollir els diputats del Parlament Europeu de la Unió Europea.

Nou!!: Alvèrnia і Circumscripcions del Parlament Europeu · Veure més »

Circumscripcions franceses a les Eleccions europees

Eurodiputats assignats per circumscripció Les Circumscripcions franceses a les Eleccions europees foren constituïdes el 2003 mitjançant la Loi Électorale n° 2003-327 de l'11 d'abril de 2003, que divideixen França en 8 circumscripcions electorals per a designar 72 eurodiputats (78 en 2004) que seran elegits per sufragi universal directe a les Eleccions al Parlament Europeu.

Nou!!: Alvèrnia і Circumscripcions franceses a les Eleccions europees · Veure més »

Clafotís

Se sol servir al recipient El clafotís (de clafir, omplir atapeïdament) és un pastís típic de la cuina occitana originari de la regió del Llemosí i en la seva versió més tradicional guarnit amb cireres.

Nou!!: Alvèrnia і Clafotís · Veure més »

Claude Abraham de Tubières de Grimoard

Claude Abraham de Tubières de Grimoard de Pestel de Lévis (c. 1672 - 1759) va ser un líder militar francès al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Alvèrnia і Claude Abraham de Tubières de Grimoard · Veure més »

Claude Lanzmann

'''Claude Lanzmann''' el 2011 Claude Lanzmann (Bois-Colombes, Illa de França; 27 de novembre de 1925 - París, 5 de juliol de 2018) va ser un director de cinema, guionista, productor i periodista francès. La seva obra mestra és Shoah, un documental de nou hores i mitja de duració sobre l'Holocaust.

Nou!!: Alvèrnia і Claude Lanzmann · Veure més »

Claustre del Mas del Vent

El claustre del Mas del Vent és un conjunt arquitectònic historicista neoromànic, datat de principis del, que es troba dins del Mas del Vent, una finca privada del municipi de Palamós (Baix Empordà) des de 1959.

Nou!!: Alvèrnia і Claustre del Mas del Vent · Veure més »

Coc cruesà

El coc cruesà, conegut simplement en llemosí com a coc de nous, és un pa de pessic tradicionalment rodó, més aviat estret i molt alt, a l'estil típic dels cocs occitans, perfumat amb nous i ratafia de nou verda i que es menja tebi, sovint acompanyat d'una crema lleugera.

Nou!!: Alvèrnia і Coc cruesà · Veure més »

Columnes basàltiques

Columnes hexagonals de basalt a la Calçada del Gegant, comtat d'Antrim, Irlanda del Nord. Los Órganos, a La Gomera, Canàries. Basalts amb algunes formes pentagonals a Devergasteinn, a prop de Kirkjubæjarklaustur, al sud d'Islàndia. Les columnes basàltiques (o columnata basàltica o òrgans basàltics) són formacions regulars de pilars més o menys verticals, amb forma de prismes poligonals (predominantment hexagonals), que es formen per fractura progressiva de la roca durant el refredament relativament lent de lava basàltica en algunes colades, en xemeneies volcàniques o en calderes que no arriben a desbordar-se buidar-se sobtadament, de manera que llur refredament passa in situ.

Nou!!: Alvèrnia і Columnes basàltiques · Veure més »

Comarques d'Occitània

regions) d'Occitania Les encontrades (comarques) d'Occitània Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Alvèrnia і Comarques d'Occitània · Veure més »

Combralhas

Situació de Combrailles al Massís Central Les Combrailles (o la Combraille) (Combralha o las Combralhas en occità) és un territori situat a cavall dels departaments del Puy-de-Dôme, de l'Alier (a la regió d'Alvèrnia) i de la Cruesa (a la regió del Llemosí) i que forma part del Massís Central.

Nou!!: Alvèrnia і Combralhas · Veure més »

Comissari Maigret

neerlandesa de Delfzijl. Jules Maigret, més conegut com el comissari Maigret o, simplement, Maigret, és un comissari fictici de la policia judicial francesa creat per Georges Simenon que ha protagonitzat 78 novel·les i 28 contes, escrits entre 1929 i 1972, encara que l'any que es va publicar la seva primera novel·la, Pietr el Letó, va ser el 1931.

Nou!!: Alvèrnia і Comissari Maigret · Veure més »

Comtat d'Alvèrnia

El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).

Nou!!: Alvèrnia і Comtat d'Alvèrnia · Veure més »

Comtat d'Autun

El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.

Nou!!: Alvèrnia і Comtat d'Autun · Veure més »

Comtat d'Orlhac

El comtat d'Orlhac fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc centrada a la població d'Aurillac (Orlhac en occità).

Nou!!: Alvèrnia і Comtat d'Orlhac · Veure més »

Comtat de Boulogne

El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).

Nou!!: Alvèrnia і Comtat de Boulogne · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Alvèrnia і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Alvèrnia і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Lió

El comtat de Lió o del Lionès fou una jurisdicció feudal de França, centrada a la ciutat de Lió, sorgida del nucli principal del ducat de Lió.

Nou!!: Alvèrnia і Comtat de Lió · Veure més »

Comtat de Roergue

Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).

Nou!!: Alvèrnia і Comtat de Roergue · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Alvèrnia і Comtat de Tolosa · Veure més »

Concili de Clarmont (535)

A la localitat avui coneguda com a Clarmont d'Alvèrnia, (capital de la regió d'Alvèrnia i del departament del Puy-de-Dôme, al centre sud de França, en el cor del Massís Central), (llavors coneguda com a Arvernis o Avernum), a partir del 8 de novembre de l'any 535, quinze prelats del regne d'Austràsia (part nord-oriental del Regne Franc durant el període dels reis merovingis), van assistir sota la presidència d'Honorat, Bisbe de Bourges, a un sínode o concili plenari, o nacional (de menor rang que els anomenats Concilis ecumènics), conegut com a Primer Concili de Clermont.

Nou!!: Alvèrnia і Concili de Clarmont (535) · Veure més »

Concili de Maruèjols

El concili de Maruèjols (o Marvejols) fou una reunió de bisbes i nobles francs principalment de la Provença, celebrat el final del 589 o començament del 590 a la frontera entre el Gavaldà, el Roergue i l'Alvèrnia, al lloc on hi ha la moderna població de Marvejols, occità Maruèjols.

Nou!!: Alvèrnia і Concili de Maruèjols · Veure més »

Congrés de Commentry

El congrés de Commentry és un dels congressos del moviment obrer i socialista francès que es fan almenys cada any, des de 1876 amb les primeres convencions obreres, fins a l'actualitat, organitzats pel Partit Socialista (França) actual.

Nou!!: Alvèrnia і Congrés de Commentry · Veure més »

Consell Regional d'Alvèrnia

El Consell regional d'Alvèrnia era l'assemblea elegida que dirigia la regió francesa d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Consell Regional d'Alvèrnia · Veure més »

Constitució civil del clergat

La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.

Nou!!: Alvèrnia і Constitució civil del clergat · Veure més »

Coq au vin

Pas inicial de la seva elaboració El coq au vin (en francès: "gall al vi") és un plat emblemàtic de la gastronomia francesa, elaborat amb talls de gall marinats, després estofats en vi negre o blanc, realçat amb un bouquet garni, cansalada, xampinyons, pastanagues i cebes.

Nou!!: Alvèrnia і Coq au vin · Veure més »

Cronologia de la ràdio en català

A Catalunya i al Principat d’Andorra, a diferència d’altres territoris de llengua catalana, les ràdios estatals espanyoles Ràdio Nacional d’Espanya, COPE, Europa FM, Hit FM, Kiss FM, Loca FM, Els 40 Principals, Els 40 Classic, Els 40 Dance, Onda Cero, Cadena Dial, Ràdio 3, Ràdio 5, Melodia Fm, Radio Marca, Cadena 100, Rock FM, Xtra FM, i la Cadena SER tenen programació en català.

Nou!!: Alvèrnia і Cronologia de la ràdio en català · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: Alvèrnia і Delfí de França · Veure més »

Delfinat del Vienès

El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.

Nou!!: Alvèrnia і Delfinat del Vienès · Veure més »

Dordonya (riu)

La Dordonya (Dordogne en francès; Dordonha en occità) és un riu d'Occitània al sud-oest de França.

Nou!!: Alvèrnia і Dordonya (riu) · Veure més »

Dret lingüístic de l'occità

El dret lingüístic és el marc legal d'aprenentatge i ús lingüístic.

Nou!!: Alvèrnia і Dret lingüístic de l'occità · Veure més »

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Alvèrnia і Ducat d'Aquitània · Veure més »

Ducat de Gascunya

El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).

Nou!!: Alvèrnia і Ducat de Gascunya · Veure més »

Eau Mère

L'Eau Mère (Aigua Mare) és un riu d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Eau Mère · Veure més »

Ebles Manzer

Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934.

Nou!!: Alvèrnia і Ebles Manzer · Veure més »

Ebroí

Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.

Nou!!: Alvèrnia і Ebroí · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Alvèrnia і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Eleccions regionals franceses de 2004

Tendència política dels Consells Regionals després de les eleccions del 2004 Les Eleccions regionals franceses de 2004 se celebraren el 21 i el 28 de març de 2004.

Nou!!: Alvèrnia і Eleccions regionals franceses de 2004 · Veure més »

Els Centristes

Els Centristes (en francés, Les Centristes) és un partit polític francès de centredreta creat el 29 de maig de 2007, també amb el nom de Partit Social Liberal Europeu, en una conferència de premsa a l'Assemblea Nacional Francesa convocada per 18 diputats: Jean-Pierre Abelin, Bernard Bosson, Charles de Courson, Stéphane Demilly, Francis Hillmeyer, Olivier Jardé, Yvan Lachaud, Maurice Leroy, Claude Leteurtre, Hervé Morin, Nicolas Perruchot, Jean-Luc Préel, François Rochebloine, André Santini, Rudy Salles, François Sauvadet, i Francis Vercamer, que fou publicada a Le Monde.

Nou!!: Alvèrnia і Els Centristes · Veure més »

Els rius de color porpra 2: Els àngels de l'apocalipsi

Els rius de color porpra 2: Els àngels de l'apocalipsi (títol original: Les Rivières pourpres 2: Les Anges de l'apocalypse) és una pel·lícula franco-italiana-britànica dirigida per Olivier Dahan, estrenada el 2004.

Nou!!: Alvèrnia і Els rius de color porpra 2: Els àngels de l'apocalipsi · Veure més »

Emenó de Poitiers

Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).

Nou!!: Alvèrnia і Emenó de Poitiers · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: Alvèrnia і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Església de Santa Maria del Puig

L'església de Santa Maria del Puig o ermita del Puig és una obra del municipi d'Esparreguera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Alvèrnia і Església de Santa Maria del Puig · Veure més »

Estació militar de ràdio de Pierre-sur-Haute

L'estació militar de ràdio de Pierre-sur-Haute és un complex de 0,3 km² (30 ha) utilitzat per comunicacions militars franceses.

Nou!!: Alvèrnia і Estació militar de ràdio de Pierre-sur-Haute · Veure més »

Esteve d'Alvèrnia

Esteve d'Alvèrnia fou un magnat notable d'Aquitània, vescomte i comte usurpador d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Esteve d'Alvèrnia · Veure més »

Esteve de Grandmont

Esteve de Muret, de Grandmont o de Tièrn (Tièrn, Alvèrnia, 1046 - Muret, 8 de febrer de 1124) fou un religiós occità, inspirador (habitualment se'n considera fundador) de l'orde monàstic de Grandmont. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Alvèrnia і Esteve de Grandmont · Veure més »

Ettringita

Lettringita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'ettringita.

Nou!!: Alvèrnia і Ettringita · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Alvèrnia і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Alvèrnia і Exònim · Veure més »

Falgons

Castell de Falgons vist des del cantó nord-oest Falgons és un poble al municipi de Sant Miquel de Campmajor i una antiga baronia, a la comarca del Pla de l'Estany.

Nou!!: Alvèrnia і Falgons · Veure més »

Farcellets de col

Els caulets o col farcida són una mena de mandonguilles de carn picada envoltades amb fulles de col, que es couen a la cassola en un sofregit i se serveixen com a plat o com a acompanyament, en especial de carns de caça.

Nou!!: Alvèrnia і Farcellets de col · Veure més »

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Nou!!: Alvèrnia і Farinetes · Veure més »

Felibritge

El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.

Nou!!: Alvèrnia і Felibritge · Veure més »

Felip I de Borgonya

Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).

Nou!!: Alvèrnia і Felip I de Borgonya · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Alvèrnia і Felip III de França · Veure més »

Fijac

Fijac (en francès Figeac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i la regió Occitània.

Nou!!: Alvèrnia і Fijac · Veure més »

Flamenca

Flamenca o Roman de Flamenca és una novel·la anònima occitana, atribuïda sovint a Arnaud de Carcassés, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue.

Nou!!: Alvèrnia і Flamenca · Veure més »

Forez (província)

El Forez (pronunciació: /fɔ.ʁɛ/; en occità: Forés, en arpità: Forêz) és una regió natural i històrica francesa situada, majoritàriament, al centre de l'actual departament del Loira (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: Alvèrnia і Forez (província) · Veure més »

Fourme d'Ambert

El fourme d'Ambert (o forma d'Embèrt en occità) és un formatge francès de la regió d'Alvèrnia (i també del departament del Loira), creat, en el seu origen, als voltants d'Embèrt (Ambert en francès) (Puèi Domat) amb denominació AOC des del 9 de maig de 1972, compartint AOC amb la fourme de Montbrison.

Nou!!: Alvèrnia і Fourme d'Ambert · Veure més »

France 3

France 3 és un canal públic de televisió francès que, a més de França, es pot sintonitzar a Andorra, Bèlgica i Luxemburg.

Nou!!: Alvèrnia і France 3 · Veure més »

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Nou!!: Alvèrnia і Frèdol de Tolosa · Veure més »

Frederic Zégierman

Frederic Zégierman (o en francès Frédéric Zégierman; París, 1962) és un geògraf occità originari de la comarca del Castanhau (Alvèrnia).

Nou!!: Alvèrnia і Frederic Zégierman · Veure més »

Gaperon

El Gaperon és un formatge francès de la regió de l'Alvèrnia amb fines herbes i all.

Nou!!: Alvèrnia і Gaperon · Veure més »

Garcia I Centul

Garcia I Centul fou un comte de Gascunya fins a la seva mort el 819, fill probable de Centul, que al seu torn era fill segurament de Llop II.

Nou!!: Alvèrnia і Garcia I Centul · Veure més »

Garin de Montaigu

Garin de Montaigu, gentilhome d'Alvèrnia, mariscal dels hospitalers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, fou elegit 13è Mestre de l'Hospital, el 1207 o potser el 1208.

Nou!!: Alvèrnia і Garin de Montaigu · Veure més »

Gastronomia d'Alvèrnia

La cuina alvernesa és la cuina tradicional d'Alvèrnia, que està emmarcada dins de la cuina occitana i és molt propera a la cuina llemosina.

Nou!!: Alvèrnia і Gastronomia d'Alvèrnia · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Alvèrnia і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gavatx

La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.

Nou!!: Alvèrnia і Gavatx · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Alvèrnia і Gàl·lia · Veure més »

Gérard Lenorman

Gérard Christian Éric Lenormand (Bénouville, Calvados; 9 de febrer de 1945), més conegut simplement com Gérard Lenorman, és un cantautor francès.

Nou!!: Alvèrnia і Gérard Lenorman · Veure més »

Geffroyita

La geffroyita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pentlandita.

Nou!!: Alvèrnia і Geffroyita · Veure més »

Geoffroy de Donjon

Geoffroy de Donjon també conegut com a Geoffroy de Duisson fou Mestre de l'Hospital entre 1193 i 1202, data de la seva mort.

Nou!!: Alvèrnia і Geoffroy de Donjon · Veure més »

Geografia de França

Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la distància més gran nord-sud: Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar). La França metropolitana té quatre fronts marítims (de nord a sud): el Mar del Nord, el Canal de la Mànega, l'oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. La longitud total de les seves costes ateny 3.427 km. A excepció de la seva frontera nord-est, el país es troba delimitat principalment per mars, l'oceà i fronteres naturals: Rin, Serralada del Jura, Alps, Pirineus.

Nou!!: Alvèrnia і Geografia de França · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Alvèrnia і Geologia · Veure més »

George Onslow

André George Louis Onslow (Clarmont d'Alvèrnia, Alvèrnia, 27 de juliol de 1784 - Clarmont d'Alvèrnia, 3 d'octubre de 1853) fou un compositor francès.

Nou!!: Alvèrnia і George Onslow · Veure més »

Germaine Pichot

Germaine Pichot (París, 1 de desembre de 1880 - París, 2 de desembre de 1948) és el nom amb què era coneguda Laure Antoine Gargallo, modista, ballarina en alguns cabarets del Paris del 1900 i model pictòrica de molts artistes del moment.

Nou!!: Alvèrnia і Germaine Pichot · Veure més »

Girard de Rosselhon

Casament de Girard i Berta. Miniatura de l'obra Girard de Rosselhon Girard de Rosselhon és una cançó de gesta del cicle dels vassalls rebels, composta vers el 1180; se'n conserven diverses versions que presenten una varietat lingüística (textos en occità i francès antics) i formal.

Nou!!: Alvèrnia і Girard de Rosselhon · Veure més »

Gondobald

Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.

Nou!!: Alvèrnia і Gondobald · Veure més »

Gratons

Els gratons o grattons són una preparació a base de retalls de carn magra de porc i de trossos de greix rostits, com uns llardons de grans dimensions.

Nou!!: Alvèrnia і Gratons · Veure més »

Guerau d'Orlhac

Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.

Nou!!: Alvèrnia і Guerau d'Orlhac · Veure més »

Guerra civil franca

La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.

Nou!!: Alvèrnia і Guerra civil franca · Veure més »

Guerra dels Mercenaris

La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.

Nou!!: Alvèrnia і Guerra dels Mercenaris · Veure més »

Guillaume de Chateauneuf

Guillaume de Chateauneuf, originari d'Alvèrnia, fou el 19è Mestre de l'Hospital entre 1242 i la data de la seva mort, el 1258.

Nou!!: Alvèrnia і Guillaume de Chateauneuf · Veure més »

Guillaume de Villaret

Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.

Nou!!: Alvèrnia і Guillaume de Villaret · Veure més »

Guillem d'Alvèrnia

Guillem d'Alvèrnia (1190-1249) fou un filòsof i teòleg, bisbe de París i conseller del rei Lluís IX de França.

Nou!!: Alvèrnia і Guillem d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Alvèrnia і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guntram Bosó

Guntram Bosó o Gontran Bosó fou duc d'Austràsia (governador del Llemosí) i un dels principals nobles del país al darrer terç del.

Nou!!: Alvèrnia і Guntram Bosó · Veure més »

Guy de Maupassant

Henri René Albert Guy de Maupassant (AFI) (castell de Miromesnil, Tourville-sur-Arques, 5 d'agost de 1850-París, 6 de juliol de 1893) va ser un popular escriptor francès del.

Nou!!: Alvèrnia і Guy de Maupassant · Veure més »

Hans Hollein

Detall del Museu d'Art Modern de Frankfurt, obra de Hans Hollein. Hans Hollein (30 de març de 1934, Viena – 24 d'abril de 2014), fou un arquitecte i dissenyador austríac.

Nou!!: Alvèrnia і Hans Hollein · Veure més »

Hèctor de Provença

Hèctor de Provença (? – mort a Autun la Pasqua del 675), fou prefecte i patrici de Provença o Marsella.

Nou!!: Alvèrnia і Hèctor de Provença · Veure més »

Henri Harpignies

Henri Harpignies al seu taller Henri Harpignies (Valenciennes, 28 de juny de 1819 - Saint-Privé, 28 agost de 1916) va ser un pintor, paisatgista, aquarel·lista i gravador francès de l'Escola de Barbizon.

Nou!!: Alvèrnia і Henri Harpignies · Veure més »

Hippolyte Aucouturier

Hippolyte Aucouturier (La Celle, Alvèrnia, 17 d'octubre de 1876 - París, 22 d'abril de 1944) fou un ciclista francès.

Nou!!: Alvèrnia і Hippolyte Aucouturier · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Alvèrnia і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Mònaco

Mònaco és actualment un principat independent.

Nou!!: Alvèrnia і Història de Mònaco · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: Alvèrnia і Humfrid · Veure més »

Ingilrada

Ingilrada, vídua de Borrell, fou una propietària noble catalana.

Nou!!: Alvèrnia і Ingilrada · Veure més »

Institut d'Estudis Occitans

L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.

Nou!!: Alvèrnia і Institut d'Estudis Occitans · Veure més »

Jacques Roca

Jacques Roca és el nom amb què ha passat a la història del motociclisme Jaume Joan Roca (Benissanet, 3 de novembre de 1934 - 30 de juliol de 2007), pilot de velocitat, mecànic i preparador de motocicletes català de renom internacional.

Nou!!: Alvèrnia і Jacques Roca · Veure més »

Jean de Lastic

Jean Bompar de Lastic (1371-1454), fou el 36è Mestre de l'Hospital, quan el 1437 va succeir al mestre Antoni de Fluvià, d'origen català.

Nou!!: Alvèrnia і Jean de Lastic · Veure més »

Jean-Baptiste Carrier

Litografia de Jean-Baptiste Carrier Jean-Baptiste Carrier (Iolet, Alvèrnia 1756 - París 1794) va ser un revolucionari francès.

Nou!!: Alvèrnia і Jean-Baptiste Carrier · Veure més »

Jean-Baptiste Eugène Bellier de La Chavignerie

Jean-Baptiste Eugène Bellier de la Chavignerie és un entomòleg francès, nascut el 28 de gener de 1819 i mort el 25 de setembre de 1888 a Évreux.

Nou!!: Alvèrnia і Jean-Baptiste Eugène Bellier de La Chavignerie · Veure més »

Jean-Baptiste Faure

Jean-Baptiste Faure (Moulins-sur-Allier, Alvèrnia, 15 de gener de 1830 - París, 19 de novembre de 1914) fou baríton i compositor francès.

Nou!!: Alvèrnia і Jean-Baptiste Faure · Veure més »

Jean-Baptiste Massillon

Estàtua de Massillon, a la plaça Massillon a Hyères Jean-Baptiste Massillon, (Hyères (Var), 24 de juny de 1663 - Beauregard-l'Évêque, 28 de setembre de 1742) va ser un clergue francès, bisbe de Clermont a l'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Jean-Baptiste Massillon · Veure més »

Jean-Baptiste Rames

Jean-Baptiste Étienne Rames (Orlhac, 1832-1894) va ser un geòleg i arqueòleg francès.

Nou!!: Alvèrnia і Jean-Baptiste Rames · Veure més »

Jean-Jacques Olier

Jean-Jacques Olier (París, 20 setembre de 1608 - 2 d'abril de 1657) fou un sacerdot francès, representant de l'escola espiritual francesa i fundador de la Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici.

Nou!!: Alvèrnia і Jean-Jacques Olier · Veure més »

Joan IV d'Alençon

Joan IV d'Alençon,(o Joan II, perquè va ser el segon que va portar el títol de duc), nascut a Argentan el 2 de març de 1409, mort a París el 8 de setembre de 1476, duc d'Alençon, comte de Perche, fill de Joan I i de Maria de Bretanya, fou un príncep de sang i un cap de guerra francès del.

Nou!!: Alvèrnia і Joan IV d'Alençon · Veure més »

Joël Queirel

és un empresari i antic pilot de motociclisme francès que va ser un pioner de l'enduro a França.

Nou!!: Alvèrnia і Joël Queirel · Veure més »

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Nou!!: Alvèrnia і Juli Nepot · Veure més »

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Nou!!: Alvèrnia і Juraments d'Estrasburg · Veure més »

Kujarge

El kujarge és la llengua pròpia de Jebel Mirra, Wadi Salih i Wadi Azum (Txad i Sudan).

Nou!!: Alvèrnia і Kujarge · Veure més »

La Calandreta

La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.

Nou!!: Alvèrnia і La Calandreta · Veure més »

La Guiola (formatge)

El formatge La Guiola (en occità, formatge La Guiòla i, en francès, laguiole), és un formatge de pasta premsada no cuita que es fa a la regió d'Aubrac.

Nou!!: Alvèrnia і La Guiola (formatge) · Veure més »

La Nef (cooperativa de serveis financers)

La Nef és una cooperativa francesa de finances solidàries.

Nou!!: Alvèrnia і La Nef (cooperativa de serveis financers) · Veure més »

La Tor d'Alvèrnia

La senyoria de La Tor fou una jurisdicció feudal d'Alvèrnia, origen de la família de La Tor, que després fou La Tor d'Alvèrnia quan el 1389 Bertran IV de La Tor, fill de Guiu i de Maria de Roger de Beaufort, es va casar amb Maria d'Alvèrnia, comtessa hereva d'Alvèrnia; aquesta nissaga es va estendre fins al comte Joan III de La Tor d'Alvèrnia (1467-1501).

Nou!!: Alvèrnia і La Tor d'Alvèrnia · Veure més »

Libertatǃ

Libertat ! és un moviment polític socialista i occitanista creat el 2009 al Bearn.

Nou!!: Alvèrnia і Libertatǃ · Veure més »

Licor de genciana

El licor de genciana és una beguda alcohòlica de gust amarg i de color groc intens feta amb arrels de genciana i que es beu com a aperitiu.

Nou!!: Alvèrnia і Licor de genciana · Veure més »

Limanha

La Limanha (en francès Limagne) és una gran plana de la regió d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Limanha · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Alvèrnia і Literatura catalana · Veure més »

Literatura occitana

Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.

Nou!!: Alvèrnia і Literatura occitana · Veure més »

Llemosí (antiga regió administrativa francesa)

El Llemosí (en occità Lemosin i en francès Limousin) fou una de les 26 regions de França, que només coincideix parcialment amb la regió històrica del Llemosí.

Nou!!: Alvèrnia і Llemosí (antiga regió administrativa francesa) · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Alvèrnia і Llengües d'Europa · Veure més »

Llengua d'Alvèrnia

La Llengua d'Alvèrnia era una de les llengües en què es dividia l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, juntament amb les llengües de Provença, França, Itàlia, Aragó, Espanya, Alemanya i Anglaterra.

Nou!!: Alvèrnia і Llengua d'Alvèrnia · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Alvèrnia і Llenguadoc · Veure més »

Lleonci d'Arle

Lleonci d'Arle (en Leontius, en Λεόντιος) va ser un bisbe de la ciutat d'Arle (Arelatum) de la meitat del.

Nou!!: Alvèrnia і Lleonci d'Arle · Veure més »

Llista d'agermanaments de municipis valencians

Açò és una llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats alfabèticament per nom del municipi (sense l'article definit): els agermanaments d'Altea, pertanyents al Douzelage, apareixen marcats en blau.

Nou!!: Alvèrnia і Llista d'agermanaments de municipis valencians · Veure més »

Llista de ciutats europees per població

En aquesta llista de ciutats europees per població es recullen les ciutats d'Europa amb una població superior als 100.000 habitants.

Nou!!: Alvèrnia і Llista de ciutats europees per població · Veure més »

Llista de cornamuses

La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.

Nou!!: Alvèrnia і Llista de cornamuses · Veure més »

Llista de formatges d'Occitània

Un mapa d'Occitània Rocafort Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat.

Nou!!: Alvèrnia і Llista de formatges d'Occitània · Veure més »

Llista de formatges francesos

Mapa amb les principals AOC L'any correspon a l'any en què va ser concedida l'Appellation d'origine contrôlée.

Nou!!: Alvèrnia і Llista de formatges francesos · Veure més »

Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.

Nou!!: Alvèrnia і Llista de topònims terminats en -ona · Veure més »

Llista de trobadors

La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.

Nou!!: Alvèrnia і Llista de trobadors · Veure més »

Llop II

Llop II fou duc de Gascunya nomenat per Carles I (Carlemany) avançat el 768.

Nou!!: Alvèrnia і Llop II · Veure més »

Llop III Centul

Llop III Centul fou duc de Gascunya, probable fill de Centul al seu torn possible fill de Llop II.

Nou!!: Alvèrnia і Llop III Centul · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Alvèrnia і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Nou!!: Alvèrnia і Lluís VIII de França · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Alvèrnia і Loira · Veure més »

Louis Marcoussis

Ludwik Kazimierz Wladyslaw Markus (Varsòvia, 14 de novembre de 1883 — Cusset, Alvèrnia, 22 d'octubre de 1941) va ser un pintor polonès naturalitzat francès, conegut amb el nom de Louis Marcoussis.

Nou!!: Alvèrnia і Louis Marcoussis · Veure més »

Louis Ramond de Carbonnières

Louis François Ramond de Carbonnières (o Louise François Élisabeth Ramond), baró de Carbonnières, (4 de gener de 1755, Estrasburg - 14 maig 1827, París), va ser un polític, geòleg i botànic francès.

Nou!!: Alvèrnia і Louis Ramond de Carbonnières · Veure més »

Louise de Marillac

Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül.

Nou!!: Alvèrnia і Louise de Marillac · Veure més »

Marca llemosina

Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.

Nou!!: Alvèrnia і Marca llemosina · Veure més »

Marcel·lí d'Ambrun

Marcel·lí d'Ambrun (nord d'Àfrica, s. IV - Ambrun, Gàl·lia, 374) fou el primer bisbe d'Ambrun.

Nou!!: Alvèrnia і Marcel·lí d'Ambrun · Veure més »

Marcelle Werbrouck

Marcelle Werbrouck (23 de maig de 1889 – 1 d'agost de 1959) fou la primera egiptòloga belga.

Nou!!: Alvèrnia і Marcelle Werbrouck · Veure més »

Marie Touchet

'''Marie Touchet''' Marie Touchet (Orleans, 1549 - París, 28 de març de 1638) fou una cortesana francesa, amant de Carles IX de França.

Nou!!: Alvèrnia і Marie Touchet · Veure més »

Marni Nixon

Margaret Nixon McEathron, més coneguda com a Marni Nixon, (Altadena, 22 de febrer de 1930 - Nova York, 24 de juliol de 2016) va ser una soprano estatunidenca i cantant dobladora no acreditada d'actrius destacades en musicals de pel·lícules.

Nou!!: Alvèrnia і Marni Nixon · Veure més »

Marta Brossier

Marta Brossier (Romorantin-Lanthenay, Centre – Vall del Loira, vers el 1547 - vers el 1600) fou una impostora francesa.

Nou!!: Alvèrnia і Marta Brossier · Veure més »

Maurice Pialat

Maurice Pialat (Cunlhac, Alvèrnia, 31 d'agost de 1925 – 6è districte de París, 11 de gener de 2003) va ser un director, guionista i actor francès.

Nou!!: Alvèrnia і Maurice Pialat · Veure més »

Mòmmol

Mòmmol o Euni Mòmmol (en llatí Eunius Mummolus o Mommolus o Mummulus, en francès Mummol o Momble- († 585),, probablement un gal·loromà, fill del comte d'Auxerre Pœonius (Peoni). Mòmmol fou comte d'Auxerre a partir del 561, i fou també general i patrici de la Provença borgonyona al servei del rei franc Guntram de Borgonya de 569 a 581.

Nou!!: Alvèrnia і Mòmmol · Veure més »

Mende

Mende (nom occità i francès) és una ciutat del departament francès del Losera i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Alvèrnia і Mende · Veure més »

Mercuri (mitologia)

XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Alvèrnia і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Michel de L'Hospital

Michel de L'Hospital (Aigapersa, Alvèrnia, 1503 o 1507 - Belesbat, Illa de França, 13 de març de 1573) fou un escriptor i polític francès.

Nou!!: Alvèrnia і Michel de L'Hospital · Veure més »

Michel Rolle

Michel Rolle va ser un matemàtic francès dels segles XVII-XVIII, conegut per haver enunciat el teorema que porta el seu nom.

Nou!!: Alvèrnia і Michel Rolle · Veure més »

Migdia-Pirineus

Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.

Nou!!: Alvèrnia і Migdia-Pirineus · Veure més »

Nacionalisme occità

Bandera independentista occitana. L'Estelada, bandera independentista occitana d'esquerra. El nacionalisme occità és un moviment polític que reivindica la creació de l'Estat d'Occitània secessionat de França.

Nou!!: Alvèrnia і Nacionalisme occità · Veure més »

Nancy Wake

Nancy Grace Augusta Wake AC GM, més coneguda com a Nancy Wake (30 d'agost de 1912, Wellington, Nova Zelanda - 7 d'agost de 2011, Londres, Regne Unit) fou una espia britànica durant el final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Alvèrnia і Nancy Wake · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Alvèrnia і Nèustria · Veure més »

Nicolas Bourbaki

N.

Nou!!: Alvèrnia і Nicolas Bourbaki · Veure més »

Nicolas Desmarest

Nicolas Desmarest (Soulaines-Dhuys, 16 de setembre de 1725 - París, 28 de setembre de 1815), va ser un geòleg francès.

Nou!!: Alvèrnia і Nicolas Desmarest · Veure més »

Nord-occità

El nord-occità és un conjunt supradialectal de l'occità, que agrupa l'alvernès, el llemosí i el vivaroalpí.

Nou!!: Alvèrnia і Nord-occità · Veure més »

NUTS de nivell I

La nomenclatura de les unitats territorials estadístiques o NUTS, és una codificació geogràfica estàndard per fer referència a les divisions administratives dels països amb fins estadístics.

Nou!!: Alvèrnia і NUTS de nivell I · Veure més »

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Nou!!: Alvèrnia і Occitans · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Alvèrnia і Occità · Veure més »

Occità alvernès

L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa.

Nou!!: Alvèrnia і Occità alvernès · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Alvèrnia і Occitània · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: Alvèrnia і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Occitània i la regionalització del 1981

Evolució d'Occitània des dels anys 70.

Nou!!: Alvèrnia і Occitània i la regionalització del 1981 · Veure més »

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Nou!!: Alvèrnia і Odalric · Veure més »

Odiló de Cluny

Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048.

Nou!!: Alvèrnia і Odiló de Cluny · Veure més »

Orde de Fontevrault

LOrde de Fontevrault és un orde monàstic, fundat per Robert d'Arbrissel en 1100 que va existir fins al 1792.

Nou!!: Alvèrnia і Orde de Fontevrault · Veure més »

Orde de Grandmont

LOrde de Grandmont o dels grandmontans o grandmontesos, va ésser un orde monàstic de vida semieremítica, fundat a la regió de Llemotges a partir de la inspiració de sant Esteve de Muret cap al final del.

Nou!!: Alvèrnia і Orde de Grandmont · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Alvèrnia і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orlhac (Alvèrnia)

Orlhac, Aurillac o Ourlhat en alvernès, és un municipi al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: Alvèrnia і Orlhac (Alvèrnia) · Veure més »

ORTF

L'Office de radiodiffusion-télévision française (ORTF) fou una empresa pública de la República Francesa encarregada dels serveis audiovisuals, creada el 27 de juny de 1964 per la llei núm.

Nou!!: Alvèrnia і ORTF · Veure més »

Pa de fajol

El pa de fajol o pa de blat negre, és un dels anomenats pans especials.

Nou!!: Alvèrnia і Pa de fajol · Veure més »

País Gavai

El país Gavai correspon aproximadament a la regió del Blaiès. Situació geogràfica del País Gavai al sud de l'àrea lingüística del saintongès. El País Gavai, també anomenat, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est.

Nou!!: Alvèrnia і País Gavai · Veure més »

Pal·ladi del Gavaldà

Pal·ladi (Palladius) fou comte del Gavaldà coincidint en el temps amb el bisbe Parteni del Gavaldà (vers 561-584).

Nou!!: Alvèrnia і Pal·ladi del Gavaldà · Veure més »

Paolozzo di Arrigo della Faggiuola

Paolozzo di Arrigo della Faggiuola (Romanya, s. XIV) va ser un noble italià.

Nou!!: Alvèrnia і Paolozzo di Arrigo della Faggiuola · Veure més »

París-Niça 1953

La París-Niça 1953 fou l'11a edició de la París-Niça.

Nou!!: Alvèrnia і París-Niça 1953 · Veure més »

Pastis de treflas

El pastís de patata occità (en occità, pastis de treflas o pastis de pompiras; i en francès, pâté de pommes de terre o gateau de pommes de terre) és un plat tradicional d'Occitània, especialitat del Llemosí i del seu veí el Borbonès.

Nou!!: Alvèrnia і Pastis de treflas · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat a França

L'any 2017, 43 béns havien estat declarats a França, 3 dels quals es localitzen fora del continent europeu, ja que estan a Nova Caledònia, que és territori dependent, a Reunió, departament d'ultramar i a la Polinèsia Francesa.

Nou!!: Alvèrnia і Patrimoni de la Humanitat a França · Veure més »

Paul Doumer

Paul Doumer (Orlhac, Cantal, Alvèrnia 1857 - París 1932) fou un polític francès, President de la República francesa el 1931-1932.

Nou!!: Alvèrnia і Paul Doumer · Veure més »

Pèire Cardenal

cançoner I Pèire Cardenal (lo Puèi de Velai, Alvèrnia, 1180 - Montpeller 1278) fou un trobador occità.

Nou!!: Alvèrnia і Pèire Cardenal · Veure més »

Pèire de Vic

Pèire de Vic conegut com a lo monge de Montaudon (el monjo de Montaudon) va ser un trobador nascut vers l'any 1143 a Castelvielh de Vic de Carladés, Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Pèire de Vic · Veure més »

Peire de Maensac

Peire de Maensac (fl. primera meitat del s. XIII) fou un trobador occità.

Nou!!: Alvèrnia і Peire de Maensac · Veure més »

Peire Rogier

Peire de Rogier (en occità: Pèire Rogièr o Pèire Rotgièr) va ser un trobador d'Alvèrnia que exercí entre els anys 1160 i 1180.

Nou!!: Alvèrnia і Peire Rogier · Veure més »

Peirol

Peirol (fl....1188-1222...) fou un trobador occità.

Nou!!: Alvèrnia і Peirol · Veure més »

Peperino

La Porta Pretòria d'Albano Laziale (Itàlia), un clar exemple de la gran durada i la superfície grisa del '''peperino''' El peperino (nom italià, derivat del llatí tardà lapis peperinus, 'pedra de pebre') és un tuf volcànic de color marró o gris que conté fragments de basalt i pedra calcària, amb cristalls disseminats d'augita, mica, magnetita, leucita i altres minerals similars.

Nou!!: Alvèrnia і Peperino · Veure més »

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Nou!!: Alvèrnia і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »

Pere el Venerable (Cluny)

Pere de Montboissier o Pere el Venerable (Alvèrnia, França, 1092-1094 - Cluny, 25 de desembre de 1156) va ser un monjo benedictí francès, novè abat de Cluny des de 1122.

Nou!!: Alvèrnia і Pere el Venerable (Cluny) · Veure més »

Piare Bonaud

Piare Bonaud o Pierre Bonnaud (Chamalières, Alvèrnia, 1931-2023) és un universitari francès, antic professor de geografia a la Universitat Blaise Pascal de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Piare Bonaud · Veure més »

Pierre d'Aubusson

bombarda La inscripció diu: "F. PETRUS DAUBUSSON M HOSPITALIS IHER". Pierre d'Aubusson, nascut el 1423 al castell de Le Monteil (avui Le Monteil-au-Vicomte al departament de la Cruesa) i mort el 1503 a Rodes, fou Mestre de l'Hospital, cardenal i legat papal a Àsia.

Nou!!: Alvèrnia і Pierre d'Aubusson · Veure més »

Pierre de Vielle-Bride

Pierre de Vieille-Brioude, o Vieille-Bride fou el divuitè Mestre de l'Hospital.

Nou!!: Alvèrnia і Pierre de Vielle-Bride · Veure més »

Pierre Teilhard de Chardin

Pierre Teilhard de Chardin (1955) Pierre Teilhard de Chardin (Orcines, 1 de maig del 1881 - Nova York, 10 d'abril del 1955) fou un teòleg, paleontòleg i filòsof francès, que ha estat internacionalment reconegut pels seus esforços conciliadors entre la ciència i els preceptes de la fe catòlica.

Nou!!: Alvèrnia і Pierre Teilhard de Chardin · Veure més »

Plaques de matrícula de França

Matrícula francesa actual i explicació del sistema que s'utilitza. Model de matrícula quadrada. Les plaques de matrícula dels vehicles de França segueixen un sistema anomenat SIV (Système d'Immatriculation des Véhicules) introduït a partir de l'abril de 2009 i format per una combinació de dues lletres més tres xifres i un segon grup de dues lletres més separats tots per guionets (per exemple, 9px AB-123-AB).

Nou!!: Alvèrnia і Plaques de matrícula de França · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Alvèrnia і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Nou!!: Alvèrnia і Poesia trobadoresca · Veure més »

Pons de Capduelh

Pons de Capduelh (fl....1190-1237...) fou un trobador occità.

Nou!!: Alvèrnia і Pons de Capduelh · Veure més »

Potée bourguignonne

La potée bourguignonne (en francès bullit borgonyó) és una especialitat gastronòmica tradicional de la regió francesa de Borgonya.

Nou!!: Alvèrnia і Potée bourguignonne · Veure més »

Potée Lorraine

La potée lorraine, o potaye en lorenès, és una especialitat gastronòmica tradicional de la regió francesa de Lorena.

Nou!!: Alvèrnia і Potée Lorraine · Veure més »

Prehistòria a França

Lascaux Venus de Lespugue La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Nou!!: Alvèrnia і Prehistòria a França · Veure més »

Projecte de Clarmont

Projecte o Prejecte, anomenat saint Priest à Clarmont i al Lionès, saint Prix a l'Illa de França i a la Picardia, saint Projet al Cantal, o saint Préjet a l'Alt Loira i a l'Alier.

Nou!!: Alvèrnia і Projecte de Clarmont · Veure més »

Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC)

Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (en Quintus Fabius Q. Aemiliani F. Q. N. Maximus Allobrogicus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Alvèrnia і Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC) · Veure més »

Ral·li de Monte-Carlo

Marcus Grönholm amb el seu Peugeot 307 WRC a l'edició del 2004 El Ral·li de Monte-Carlo (oficialment en francès, Rallye automobile Monte-Carlo) és un ral·li organitzat per lAutomobile Club de Monaco (entitat responsable també del Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1 i la Copa Kart de Mònaco).

Nou!!: Alvèrnia і Ral·li de Monte-Carlo · Veure més »

Ratafia

La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.

Nou!!: Alvèrnia і Ratafia · Veure més »

Regió francesa

La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.

Nou!!: Alvèrnia і Regió francesa · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Alvèrnia і Regne de Borgonya · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Alvèrnia і Regne de Tolosa · Veure més »

Relíquies relacionades amb Jesús

Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme.

Nou!!: Alvèrnia і Relíquies relacionades amb Jesús · Veure més »

Revolta dels tuchins

La Revolta dels tuchins fou una revolta esdevinguda al Llenguadoc (Occitània) entre 1381 i 1384 contra les imposicions fiscals i la presència de mercenaris.

Nou!!: Alvèrnia і Revolta dels tuchins · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Alvèrnia і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Ricimer

Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.

Nou!!: Alvèrnia і Ricimer · Veure més »

Riutort

* Riutort (Puigbalador), llogaret de Puigbalador (Capcir).

Nou!!: Alvèrnia і Riutort · Veure més »

Roergue

Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.

Nou!!: Alvèrnia і Roergue · Veure més »

Rogièr Teulat

Rogièr Teulat (Fraissinet, 16 de desembre de 1938) és un lingüista occità.

Nou!!: Alvèrnia і Rogièr Teulat · Veure més »

Roine-Alps

El Roine-Alps (Rhône-Alpes en francès; Rôno-Arpes en francoprovençal; Ròse-Aups / Ròse-Alps en occità) és una antiga regió de la França europea.

Nou!!: Alvèrnia і Roine-Alps · Veure més »

Rumex acetosa

L'agrella o agrelles (Rumex acetosa) és una planta de la família de les poligonàcies i del gènere Rumex.

Nou!!: Alvèrnia і Rumex acetosa · Veure més »

Ruta de França

La Ruta de França (en francès: Route de France) era una competició ciclista per etapes que es disputava per la regió francesa de l'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Ruta de França · Veure més »

Sail Mohamed

Sail Mohamed Ameriane ben Amerzaine (Cabília, 14 d'octubre de 1894 – abril de 1953) fou un anarquista algerià que va lluitar a la guerra civil espanyola dins la Centúria Sébastien Faure de la Columna Durruti.

Nou!!: Alvèrnia і Sail Mohamed · Veure més »

Saint Agur Blue

El Saint Agur és una marca de formatge industrial de pasta granulada que pertany al grup alimentari productor de formatges Bongrain.

Nou!!: Alvèrnia і Saint Agur Blue · Veure més »

Saint-nectaire

El sent nectari o sant nectari (i en francès saint-nectaire) és un formatge de pasta premsada no cuita francès originari del municipi alvernès del mateix nom.

Nou!!: Alvèrnia і Saint-nectaire · Veure més »

Salers (formatge)

El salers és un formatge de pasta premsada no cuita francès de llet crua de vaca, elaborat no només a Salers, sinó també al voltant de l'Alvèrnia als departaments del Cantal, del Puy-de-Dôme, i també a la Corrèze i l'Avairon.

Nou!!: Alvèrnia і Salers (formatge) · Veure més »

Salvi d'Albi

Salvi d'Albi (Albi?, primera meitat del - 584) fou bisbe d'Albi entre el 571 o 574 i el 584.

Nou!!: Alvèrnia і Salvi d'Albi · Veure més »

Sandrine Bonnaire

Sandrine Bonnaire (Gatnac, 31 de maig de 1967) és una actriu i directora de cinema francesa.

Nou!!: Alvèrnia і Sandrine Bonnaire · Veure més »

Sant Prepuci

La ''Circumcisió de Jesús'' (detall), de Friedrich Herlin El Sant Prepuci és una de les diverses relíquies atribuïdes a Jesús de Natzaret, en aquest cas el prepuci producte de la seva circumcisió.

Nou!!: Alvèrnia і Sant Prepuci · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Alvèrnia і Segona Croada · Veure més »

Senyoria de Borbó

senyor de Borbó de la família de Dampierre La senyoria de Borbó fou una jurisdicció feudal del Regne de França, centrada al castell de Borbó (moderna ciutat de Bourbon-l'Archambault just al centre de França) antic Castrum Borboniensis i que apareix a la taula de Peutinger com Aquae Bormonis.

Nou!!: Alvèrnia і Senyoria de Borbó · Veure més »

Senyoria de Grailly

Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.

Nou!!: Alvèrnia і Senyoria de Grailly · Veure més »

Senyoria de Salins

La senyoria de Salins fou una jurisdicció feudal donada en feu per l'abat de Sant Maurici de Valais a Alberic I vescomte de Mâcon el 942.

Nou!!: Alvèrnia і Senyoria de Salins · Veure més »

Sidoni Apol·linar

Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Alvèrnia і Sidoni Apol·linar · Veure més »

Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai

Aureli, Suacri, Escutari, Armentari i Benigne són els bisbes de Lo Puèi de Velai que succeeixen Evodi del Velai a la seu episcopal entre 385 i mitjan segle VII.

Nou!!: Alvèrnia і Suacri, Armentari, Escutari, Aureli i Benigne del Velai · Veure més »

Sud Ràdio

Sud Ràdio (en francés, Sud Radio) és una emissora de ràdio privada de caràcter generalista amb vocació nacional francesa.

Nou!!: Alvèrnia і Sud Ràdio · Veure més »

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Nou!!: Alvèrnia і Sufix -acum · Veure més »

Sulpici I de Bourges

Sulpici I o Sulpici Sever (mort el 591) fou un bisbe de Bourges, venerat com a sant.

Nou!!: Alvèrnia і Sulpici I de Bourges · Veure més »

Teodor de Marsella

Teodor de Marsella (Marsella, s. VI - 591) fou bisbe de Marsella entre 582 i 591.

Nou!!: Alvèrnia і Teodor de Marsella · Veure més »

Teodoric I d'Austràsia

Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.

Nou!!: Alvèrnia і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »

Thierry Charbonnier

és un antic pilot de motociclisme i automobilisme occità de renom internacional.

Nou!!: Alvèrnia і Thierry Charbonnier · Veure més »

Tortú

Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.

Nou!!: Alvèrnia і Tortú · Veure més »

Traquiandesita basàltica

Una traquiandesita basàltica és una roca volcànica de composició intermèdia entre la traquiandesita i el basalt.

Nou!!: Alvèrnia і Traquiandesita basàltica · Veure més »

Tripó

Els tripons (occità: tripons, francès: tripoux) és un plat tradicional de la cuina occitana consistent en uns farcellets de tripes de vedella, que típicament se serveixen amb aligot o trufada.

Nou!!: Alvèrnia і Tripó · Veure més »

Truèire

Malzieu-Ville, a la Losera. La Truèire (Truyère en francès) és un riu francès del Massís Central que discorre pels departaments de la Losera, el Cantal i l'Avairon.

Nou!!: Alvèrnia і Truèire · Veure més »

Trufada

Avi del Cantal preparant una trufada. La trufada és un plat occità tradicional al Cantal (Alvèrnia) a base de patates, formatge i cansalada principalment, que s'assembla una mica a una truita de patates que es desfà en fils de formatge fos.

Nou!!: Alvèrnia і Trufada · Veure més »

Uranotungstita

La uranotungstita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Alvèrnia і Uranotungstita · Veure més »

Valéry Giscard d'Estaing

fou un polític francès, president de la República francesa del 1974 al 1981.

Nou!!: Alvèrnia і Valéry Giscard d'Estaing · Veure més »

Valeric de Leuconay

Valeric de Leuconay o Valeri -del llatí Walaricus o Galaricus- (Alvèrnia, ~565 - Saint-Valery-sur-Somme, 12 de desembre de 622) fou un monjo i abat columbanià.

Nou!!: Alvèrnia і Valeric de Leuconay · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Alvèrnia і Vercingetòrix · Veure més »

Vergonha

genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.

Nou!!: Alvèrnia і Vergonha · Veure més »

Vescomtat de Mâcon

El vescomtat de Mâcon fou una jurisdicció feudal del Regne de França.

Nou!!: Alvèrnia і Vescomtat de Mâcon · Veure més »

Vescomtat de Murat

El vescomtat de Murat fou una jurisdicció feudal de l'Alvèrnia, al Carladès amb centre a Murat.

Nou!!: Alvèrnia і Vescomtat de Murat · Veure més »

Vescomtat de Tièrn

El vescomtat de Tièrn fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a l'Alvèrnia, fundada a mitjans del per Matfred, suposat fill del vescomte d'Alvèrnia (coneguts també com a Vescomtes de Clarmont).

Nou!!: Alvèrnia і Vescomtat de Tièrn · Veure més »

Vilareal (Òlt i Garona)

Vilareal (en francès Villeréal) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Alvèrnia і Vilareal (Òlt i Garona) · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: Alvèrnia і Visigots federats · Veure més »

Vulcania

Vulcania, el "Parc europeu del Vulcanisme", és un parc d'atraccions educatiu i un museu dels Volcans.

Nou!!: Alvèrnia і Vulcania · Veure més »

Waifré

Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.

Nou!!: Alvèrnia і Waifré · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alvèrnia і 13 d'octubre · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Alvèrnia і 1384 · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alvèrnia і 18 de gener · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Alvèrnia і 1841 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Alvèrnia і 1942 · Veure més »

19a etapa del Tour de França 2008

Perfil de la 19a etapa del Tour de França 2008 La 19a etapa del Tour de França 2008 es va córrer el divendres 25 de juliol, entre Roanne i Montluçon, amb un recorregut de 165,5 quilòmetres.

Nou!!: Alvèrnia і 19a etapa del Tour de França 2008 · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alvèrnia і 3 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alvernya, Auvergne.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant