Taula de continguts
27 les relacions: Araxes, Armènia occidental, Armeni, Armeni clàssic, Armeni mitjà, Armeni occidental, Armeni oriental, Armenis, Arquitectura armènia, Artsakh, Cassites, Diàspora armènia, Erevan, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Hayasa, Llac Van, Mont Nemrut, Muntanyes del Caucas, Muntanyes del Taure, Plana de l'Ararat, Plat (instrument musical), Regió d'Anatòlia Oriental, Regne d'Armènia (antiguitat), Rius de Turquia, Sassun, Urartià, Urartu.
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Altiplà d'Armènia і Araxes
Armènia occidental
XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) LArmènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.
Veure Altiplà d'Armènia і Armènia occidental
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Altiplà d'Armènia і Armeni
Armeni clàssic
Església de Sant Jacint a Varsòvia L'Armeni clàssic (grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni.
Veure Altiplà d'Armènia і Armeni clàssic
Armeni mitjà
L'armeni mitjà, també anomenat armeni de la Cilícia, tot i que l'últim terme pot confondre's amb dialectes moderns, correspon al segon període de l'armeni escrit i és la llengua emprada en molts llibres publicats entre els segles i. Ve després del grabar (armeni antic) i abans del ashkharhabar (armeni modern).
Veure Altiplà d'Armènia і Armeni mitjà
Armeni occidental
L'armeni occidental (ortografia clàssica:, arevmdahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni modern.
Veure Altiplà d'Armènia і Armeni occidental
Armeni oriental
L'armeni oriental (arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental.
Veure Altiplà d'Armènia і Armeni oriental
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).
Veure Altiplà d'Armènia і Armenis
Arquitectura armènia
Església del monestir de Geghard, Armènia, 1215 Larquitectura armènia és un estil arquitectònic desenvolupat pels habitants de l'Altiplà d'Armènia i és la que utilitzen principalment els armenis.
Veure Altiplà d'Armènia і Arquitectura armènia
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Veure Altiplà d'Armènia і Artsakh
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Veure Altiplà d'Armènia і Cassites
Diàspora armènia
Mapa de la diàspora armènia La Diàspora Armènia es refereix a les comunitats d'armenis fora de la República d'Armènia, incloent-hi l'autoproclamada República de l'Alt Karabakh.
Veure Altiplà d'Armènia і Diàspora armènia
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Altiplà d'Armènia і Erevan
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Altiplà d'Armènia і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
Hayasa
Hayasa era un regne situat a la regió de l'Altiplà d'Armènia, al sud de Trebisonda, que alguns veuen com l'antecedent immediat d'Armènia (Hayastan).
Veure Altiplà d'Armènia і Hayasa
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Altiplà d'Armènia і Llac Van
Mont Nemrut
El mont Nemrut és una muntanya de 2.134 metres d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.
Veure Altiplà d'Armènia і Mont Nemrut
Muntanyes del Caucas
Les muntanyes del Caucas són una serralada d'intersecció situada a Euràsia, entre la mar Negra i la mar Càspia a la regió del Caucas.
Veure Altiplà d'Armènia і Muntanyes del Caucas
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Altiplà d'Armènia і Muntanyes del Taure
Plana de l'Ararat
La Plana de l'Ararat (Արարատյան դաշտ Araratyan dašt) és una de les planes més grans de l'Altiplà d'Armènia.
Veure Altiplà d'Armènia і Plana de l'Ararat
Plat (instrument musical)
play El plat, plateret o címbal és un instrument musical de percussió, idiòfon i de so indeterminat que consisteix en un disc de metall lleugerament còncau.
Veure Altiplà d'Armènia і Plat (instrument musical)
Regió d'Anatòlia Oriental
La Regió d'Anatòlia Oriental (Doğu Anadolu Bölgesi) és una de les 7 regions geogràfiques de Turquia.
Veure Altiplà d'Armènia і Regió d'Anatòlia Oriental
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Veure Altiplà d'Armènia і Regne d'Armènia (antiguitat)
Rius de Turquia
alt.
Veure Altiplà d'Armènia і Rius de Turquia
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Veure Altiplà d'Armènia і Sassun
Urartià
Lurartià o vannic són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.
Veure Altiplà d'Armènia і Urartià
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Veure Altiplà d'Armènia і Urartu