Taula de continguts
200 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Abu-Múslim, Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní, Adab, Adí ibn Adí al-Kindí, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Aixurdan II, Akhlamu, Al-Abbàs ibn al-Mamun, Al-Abbàs ibn Muhàmmad, Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àdil I, Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Djazira, Al-Jazira (desambiguació), Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mansur ibn al-Mujàhid, Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Mútadid, Al-Muàddham ibn al-Àdil, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Al-Muktafí (abbàssida), Al-Muqtadí (abbàssida), Al-Qaida, Al-Thughur, Al-Walid ibn Tarif, Alamut, Ali Burunduk, Alpi I, An-Nàssir (abbàssida), Anah, Antic Orient Pròxim, Apilum, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Aq-Súnqur al-Hàjib, Ar-Raqqà, Arzen (ciutat), As-Sàlih Ayyub, Úmar ibn al-Khattab, Assadabad (Iran), Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Babaïyya, Badh, Badr al-Kharshani, ... Ampliar l'índex (150 més) »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí.
Veure Alta Mesopotàmia і Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abu-l-Hussayn Bàjkam
Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.
Veure Alta Mesopotàmia і Abu-l-Hussayn Bàjkam
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Veure Alta Mesopotàmia і Abu-Múslim
Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní
Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní (en àrab aḍ-Ḍaḥḥāk b. Qays ax-Xaybānī) fou un cap kharigita enfrontat a Marwan II.
Veure Alta Mesopotàmia і Ad-Dahhak ibn Qays aix-Xaybaní
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Veure Alta Mesopotàmia і Adab
Adí ibn Adí al-Kindí
Adí ibn Adí al-Kindí (segles VII-VIII) fou un tabi de la Jazira que va servir a Armènia amb Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí (706-709) i va arribar a governar aquest virregnat (ostikanat) per uns mesos.
Veure Alta Mesopotàmia і Adí ibn Adí al-Kindí
Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.
Veure Alta Mesopotàmia і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din
Aixurdan II
Aixurdan II o Aššur-dan II va ser rei d'Assíria, aproximadament entre el 935 aC i el 912 aC amb un regnat de 23 anys.
Veure Alta Mesopotàmia і Aixurdan II
Akhlamu
Akhlamu (en escriptura cuneïforme Aḫlamū, literalment 'els companys') eren grups semites seminòmades establerts a l'alta Mesopotàmia.
Veure Alta Mesopotàmia і Akhlamu
Al-Abbàs ibn al-Mamun
Al-Abbàs ibn al-Mamun (? - Manbij, 838) fou un pretendent al Califat Abbàssida del segon quart del.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Abbàs ibn al-Mamun
Al-Abbàs ibn Muhàmmad
Al-Abbàs ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah, més conegut simplement com a al-Abbàs ibn Muhàmmad (? - 802), fou un general abbàssida germà dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Abbàs ibn Muhàmmad
Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Al-Àdil I
Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Àdil I
Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din
Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din ——, conegut com a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o al-Àfdal (el Caire, 1169/1170 - Samòsata, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din
Al-Àixraf ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Àixraf ibn al-Àdil
Al-Djazira
Paraula àrab que vol dir "illa" i per extensió península.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Djazira
Al-Jazira (desambiguació)
* Toponímia: en àrab, al-Jazira designa una illa o de vegades una península, o els territoris entre dos grans rius, o separats d'altres terres per un desert.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Jazira (desambiguació)
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Mamun (abbàssida)
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Mansur (abbàssida)
Al-Mansur ibn al-Mujàhid
Al-Màlik al-Mansur Nàssir-ad-Din Ibrahim ibn al-Màlik al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh ——, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Xírkuh o al-Mansur ibn al-Mujàhid (mort el 28 de juny de 1246) fou emir aiúbida de Homs del gener/febrer del 1240, quan va succeir al seu pare al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh, al 1246, sota dependència inicialment d'as-Sàlih Ismaïl, de Damasc (1239-1245).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Mansur ibn al-Mujàhid
Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar
Al-Màlik al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah (vers 1171/1172 - Hama, 1220/1221) fou príncep aiúbida de Hama (1191-1221), historiador i mecenes.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Mústarxid (abbàssida)
Al-Mútadid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Mútadid
Al-Muàddham ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Muàddham Xàraf-ad-Din Issa ibn al-Àdil, més conegut com al-Muàddham ibn al-Àdil, fou emir aiúbida de Damasc oficialment del 1218 al 1227, però de facto des del 1198 fins al 1227.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Muàddham ibn al-Àdil
Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra
Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí
Al-Muktafí (abbàssida)
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Muktafí (abbàssida)
Al-Muqtadí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Muqtadí bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtadí (1056-1094), fou califa abbàssida de Bagdad (1075-1094).
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Muqtadí (abbàssida)
Al-Qaida
Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Qaida
Al-Thughur
Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Thughur
Al-Walid ibn Tarif
Al-Walid ibn Tàrif at-Taghlibí aix-Xaybaní aix-Xarí fou un rebel kharigita de la Jazira (794-795) en el regnat d'Harun ar-Raixid.
Veure Alta Mesopotàmia і Al-Walid ibn Tarif
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Veure Alta Mesopotàmia і Alamut
Ali Burunduk
Ali Burunduk - també transcrit vacil·lantment Borunduk, Barandak o Berendak - (nascut vers 1380 - mort en data desconeguda al segle XV) fou un amir de Tamerlà.
Veure Alta Mesopotàmia і Ali Burunduk
Alpi I
Nadjm al-Din Alpi fou un emir ortúkida de Mardin i Mayyafarikin.
Veure Alta Mesopotàmia і Alpi I
An-Nàssir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).
Veure Alta Mesopotàmia і An-Nàssir (abbàssida)
Anah
Anah o 'Ana o Anat és una ciutat de l'Iraq, a l'Eufrates, situada 148 km a l'oest de Hit.
Veure Alta Mesopotàmia і Anah
Antic Orient Pròxim
Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer LAntic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà.
Veure Alta Mesopotàmia і Antic Orient Pròxim
Apilum
Apilum fou un regne de l'alta Mesopotàmia existent vers 1765 aC.
Veure Alta Mesopotàmia і Apilum
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Veure Alta Mesopotàmia і Aq-Súnqur al-Bursuqí
Aq-Súnqur al-Hàjib
de nom complet Abu-Saïd aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Qàsssim ad-Dawla al-Hàjib fou atabeg d'Alep.
Veure Alta Mesopotàmia і Aq-Súnqur al-Hàjib
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Veure Alta Mesopotàmia і Ar-Raqqà
Arzen (ciutat)
Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.
Veure Alta Mesopotàmia і Arzen (ciutat)
As-Sàlih Ayyub
Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).
Veure Alta Mesopotàmia і As-Sàlih Ayyub
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Alta Mesopotàmia і Úmar ibn al-Khattab
Assadabad (Iran)
Assadabad és una ciutat de l'Iran, a la regió anomenada el Djibal a 54 km al sud-oest de Hamadan i al vessant occidental dels Alwand Kuh.
Veure Alta Mesopotàmia і Assadabad (Iran)
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Veure Alta Mesopotàmia і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Babaïyya
El moviment babaí o babaisme (babaïyya o, en turc, babailik) fou un moviment religiós d'Anatòlia desenvolupat al començament del com a resposta a la progressiva iranització del Soldanat de Rum i a la pèrdua de les tradicions musulmanes sunnites dels turcmans.
Veure Alta Mesopotàmia і Babaïyya
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Veure Alta Mesopotàmia і Badh
Badr al-Kharshani
Badr al-Kharxaní (primera meitat del s. X) fou un emir àrab, segurament originari de Kharxana, a Capadòcia, anomenat també Badr ibn Ammar al-Assadí.
Veure Alta Mesopotàmia і Badr al-Kharshani
Badr-ad-Din Lulu
Al-Màlik ar-Rahim as-Sultan Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu al-Armaní an-Nurí al-Atabakí, més conegut simplement com a Badr-ad-Din Lulu o Lulu (- 1259), fou regent dels ''atabegs'' zengites de Mossul i després emir de ple dret.
Veure Alta Mesopotàmia і Badr-ad-Din Lulu
Baixa Mesopotàmia
La Baixa Mesopotàmia ubicada al Creixent Fèrtil. La Baixa Mesopotàmia és la part sud de Mesopotàmia.
Veure Alta Mesopotàmia і Baixa Mesopotàmia
Balaam
Balaam va ser un profeta i endeví citat a la Biblia al Llibre dels Nombres que va viure cap al.
Veure Alta Mesopotàmia і Balaam
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Veure Alta Mesopotàmia і Banu Sulaym
Banu Xayban
Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.
Veure Alta Mesopotàmia і Banu Xayban
Barkaid
Barkaid fou una antiga vila d'època abbàssida en la ruta entre Nisibin i Mossul a la Djazira a uns 80 km de Nisibin i 130 de Mossul.
Veure Alta Mesopotàmia і Barkaid
Batalla de Harim
La batalla de Harim es lluità el 12 d'agost del 1164 a prop d'un castell situat en l'actual vila de Harim entre les forces de Nur-ad-Din Mahmud i un exèrcit croat del Comtat de Trípoli i el Principat d'Antioquia amb el suport de les tropes de l'Imperi Romà d'Orient i d'Armènia.
Veure Alta Mesopotàmia і Batalla de Harim
Batalla de Raban
La Batalla de Raban va ser un enfrontament armat que es va produir la tardor del 958, a prop de la fortalesa de Raban (al nord de Síria) entre l'exèrcit romà d'Orient, comandat pel general Joan Tsimiscés (defensant els territoris de Constantí VII), i les forces de Sayf-ad-Dawla, cap de l'Emirat Hamdànida d'Alep.
Veure Alta Mesopotàmia і Batalla de Raban
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Veure Alta Mesopotàmia і Bitlis
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Alta Mesopotàmia і Califat Omeia
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Veure Alta Mesopotàmia і Cassites
Clisura
En l'Imperi Romà d'Orient, una clisuraTERMCAT.
Veure Alta Mesopotàmia і Clisura
Codi d'Umar
El Codi d'Úmar, també conegut com a Pacte d'Úmar o Tractat d'Úmar (‘Tractat d'Úmar’;, ‘Acord d'Úmar’) o com a Lleis d'Úmar (‘Condicions d'Úmar’) és un tractat apòcrif entre els musulmans i els cristians de Síria, Mesopotàmia o Jerusalem que més tard obtindria rang canònic en la jurisprudència islàmica.
Veure Alta Mesopotàmia і Codi d'Umar
Creixent Fèrtil
El Creixent Fèrtil El Creixent Fèrtil és una regió històrica del Pròxim Orient que abastava part dels territoris de l'antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia.
Veure Alta Mesopotàmia і Creixent Fèrtil
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Alta Mesopotàmia і Dinastia aiúbida
Dinastia Àngel
Els Àngel, en grec medieval Ἄγγελος, van ser una família noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Romà d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204.
Veure Alta Mesopotàmia і Dinastia Àngel
Dinastia cassita
Regne de Babilònia durant el període cassita La dinastia cassita, també coneguda com la tercera dinastia babilònica, va ser una dinastia de reis d'origen cassita que va governar des de la ciutat de Babilònia a la segona meitat del mil·lenni II aC i que pertanyien a la mateixa família que regentava el regne de Babilònia entre el 1595 i el 1155 aC que va succeir l'Imperi paleobabilònic (1894-1595 aC).
Veure Alta Mesopotàmia і Dinastia cassita
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Veure Alta Mesopotàmia і Diyar Múdar
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Veure Alta Mesopotàmia і Diyar Rabia
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Alta Mesopotàmia і Diyarbakır
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Alta Mesopotàmia і Edat antiga
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Alta Mesopotàmia і Edessa (Mesopotàmia)
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Veure Alta Mesopotàmia і Emirat d'Armènia
Església Catòlica Siro-malabar
LEsglésia Catòlica Siro-Malabar (Edta Qatholiqi D'Malabar Suryaya; malaiàlam:;, ‘Església dels sirians malabars’) o Ésglésia dels catòlics sirians de Malabar és una església catòlica oriental arxiepiscopal major amb seu a Kerala, Índia.
Veure Alta Mesopotàmia і Església Catòlica Siro-malabar
Estàtues d'Ain Ghazal
Les estàtues d'Ain Ghazal són diverses figures grans modelades en algeps sobre canya, datades del neolític preceràmic C i descobertes a Jordània, al llogaret d'Ain Ghazal.
Veure Alta Mesopotàmia і Estàtues d'Ain Ghazal
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Alta Mesopotàmia і Eufrates
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Alta Mesopotàmia і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
Frontera entre Síria i l'Iraq
La frontera entre Síria i l'Iraq és la frontera de 599 kilòmetres a través d'Al-Jazira i el Desert Siri que separa l'oest de l'Iraq de l'est de Síria.
Veure Alta Mesopotàmia і Frontera entre Síria i l'Iraq
Frontera entre Síria i Turquia
La frontera entre Síria i Turquia és la frontera de 822 kilòmetres que separa el sud de Turquia del nord i est de Síria.
Veure Alta Mesopotàmia і Frontera entre Síria i Turquia
George Weah
George Weah (Monròvia, 1 d'octubre de 1966) és un exfutbolista i posteriorment polític liberià.
Veure Alta Mesopotàmia і George Weah
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Veure Alta Mesopotàmia і Gihad
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Veure Alta Mesopotàmia і Guerra Civil dels abbàssides
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Alta Mesopotàmia і Guerres arabo-romanes
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Alta Mesopotàmia і Hamdànides
Hamoukar
Hamoukar (en àrab: حموكار) és un gran jaciment arqueològic situat a la regió de Jazira, al nord-est de Síria (governació d'Al-Hasakah), prop de les fronteres amb l'Iraq i Turquia.
Veure Alta Mesopotàmia і Hamoukar
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Alta Mesopotàmia і Harran
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Alta Mesopotàmia і Harun ar-Raixid
Haruniye
Haruniye (antigament Al Haruniyya) fou una fortalesa de l'edat mitjana a la Djazira entre Maraix i Ayn Zarba.
Veure Alta Mesopotàmia і Haruniye
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Veure Alta Mesopotàmia і Hatra
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Alta Mesopotàmia і Hülegü
Hiritum
Hiritum va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que estava situada entre l'Eufrates i el Tigris, a la vora del canal d'Irnina que els unia, en allò que avui en dia és l'Iraq.
Veure Alta Mesopotàmia і Hiritum
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Alta Mesopotàmia і Història d'Armènia
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Veure Alta Mesopotàmia і Història de la civilització islàmica
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Alta Mesopotàmia і Història de Mesopotàmia
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Veure Alta Mesopotàmia і Història del Caucas
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Alta Mesopotàmia і Història dels kurds
Home d'Urfa
L'home d'Urfa, també conegut com el gegant de Balıklıgöl, és una antiquíssima estàtua antropomorfa trobada en les excavacions de Balıklıgöl prop d'Urfa, a l'àrea geogràfica de la Mesopotàmia superior, al sud-est de la moderna Turquia.
Veure Alta Mesopotàmia і Home d'Urfa
Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad
Hussam-ad-Dawla Abu-Hassan al-Muqàl·lad ibn al-Mussàyyib, més conegut senzillament com al-Muqàl·lad ibn al-Mussàyyib o com Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad (en àrab Ḥusām ad-Dawla Abū Ḥassān al-Muqallad b. al-Musayyib) (?-1000/1001) fou un emir dels uqàylides o Banu Uqayl de Mossul i la Jazira del 996 al 1001.
Veure Alta Mesopotàmia і Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad
Hussayn ibn Hamdan
Al-Hussayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith al-Adawí at-Taghlibí, més conegut senzillament com a al-Hussayn ibn Hamdan fou el primer cap dels hamdànides després emirs de Mosul i Alep.
Veure Alta Mesopotàmia і Hussayn ibn Hamdan
Iazidisme
El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).
Veure Alta Mesopotàmia і Iazidisme
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Veure Alta Mesopotàmia і Ibn Hàwqal
Ibn Kil·lis
Abu-l-Fàraj Yaqub ibn Yússuf, més conegut com a Ibn Kil·lis (Bagdad, 930 - el Caire, 22 de febrer de 991) fou un important visir fatimita d'Egipte, d'origen jueu.
Veure Alta Mesopotàmia і Ibn Kil·lis
Ibrahim ibn Abd-Al·lah
Ibrahim ibn Abd-Al·lah (Medina, 715 - prop de Bàssora, 763) fou un rebel hassànida enfrontat al califa abbàssida al-Mansur.
Veure Alta Mesopotàmia і Ibrahim ibn Abd-Al·lah
Ibrahim ibn al-Walid
Ibrahim ibn al-Walid o, tot simplement, Ibrahim (- Gran Zab, 29 de gener de 750) fou califa omeia marwànida de Damasc (4 d'octubre de 744 - 4 de desembre de 744).
Veure Alta Mesopotàmia і Ibrahim ibn al-Walid
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Alta Mesopotàmia і Il-kanat
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Veure Alta Mesopotàmia і Ilghazi I
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Veure Alta Mesopotàmia і Imad-ad-Din Zengi I
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Alta Mesopotàmia і Imperi Romà d'Orient
Ishaq ibn Múslim
Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.
Veure Alta Mesopotàmia і Ishaq ibn Múslim
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Veure Alta Mesopotàmia і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Iyad ibn Ghanm
Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia.
Veure Alta Mesopotàmia і Iyad ibn Ghanm
Izz-ad-Din Massud I
Izz-ad-Din Massud ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Izz-ad-Din Massud (? - Mossul, 30 d'agost de 1193) fou el cinquè atabeg zengita de Mossul.
Veure Alta Mesopotàmia і Izz-ad-Din Massud I
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Alta Mesopotàmia і Jalal-ad-Din Mangubertí
Kaykaus I
Izz al-Din Kaykaus I fou sultà seljúcida de Rum del 1211 al 1221.
Veure Alta Mesopotàmia і Kaykaus I
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Veure Alta Mesopotàmia і Kaykubad I
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Alta Mesopotàmia і Kharigisme
Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun
Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896).
Veure Alta Mesopotàmia і Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun
Llista d'estats per era
Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques.
Veure Alta Mesopotàmia і Llista d'estats per era
Lluita per Bagdad (1402)
La lluita per Bagdad i l'Iraq Arabí va tornar a esclatar el 1402 entre els timúrides i els jalayírides.
Veure Alta Mesopotàmia і Lluita per Bagdad (1402)
Maadd
Maaad fou un nom col·lectiu per les tribus àrabs del nord d'Aràbia.
Veure Alta Mesopotàmia і Maadd
Magzalia
Magzalia (o Tell Magzalia) és un jaciment arqueològic neolític del nord de l'Iraq, situat al llarg d'un uadi a la vora de les muntanyes Jabal Sinjar, prop de Tal Afar, a la governació de Nínive.
Veure Alta Mesopotàmia і Magzalia
Mahmud ibn Nasr
Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.
Veure Alta Mesopotàmia і Mahmud ibn Nasr
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Veure Alta Mesopotàmia і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Alta Mesopotàmia і Malatya
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Veure Alta Mesopotàmia і Manbij
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.
Veure Alta Mesopotàmia і Mardin
Marwan I
Abu-l-Qàssim o Abu-Abd-al-Màlik Marwan (I) ibn al-Hàkam o, més senzillament, Marwan I —— (623-685) fou califa omeia marwànida de Damasc (684-685).
Veure Alta Mesopotàmia і Marwan I
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Veure Alta Mesopotàmia і Marwan II
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Veure Alta Mesopotàmia і Marzban
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Veure Alta Mesopotàmia і Massud ibn Muhàmmad
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Alta Mesopotàmia і Màlik-Xah I
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Veure Alta Mesopotàmia і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Múslim ibn Qurayx
Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.
Veure Alta Mesopotàmia і Múslim ibn Qurayx
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Alta Mesopotàmia і Mesopotàmia
Mesopotàmia (desambiguació)
* Toponímia.
Veure Alta Mesopotàmia і Mesopotàmia (desambiguació)
Mir Ali Kalender
Mir Ali Kalender o Kalander (+1402) fou un amir jalayírida, governador de Mendeli o Mandali a l'Iraq Arabí, a l'est de Bagdad i prop del Tigris.
Veure Alta Mesopotàmia і Mir Ali Kalender
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Veure Alta Mesopotàmia і Mirdàsides
Monestir de Martqopi
El monestir de Martqopi (en georgià: მარტყოფის ღვთაების მონასტერი) és un monestir ortodox georgià proper al poble de Martqopi, a uns 25 km a l'est de Tbilissi, a Geòrgia.
Veure Alta Mesopotàmia і Monestir de Martqopi
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Alta Mesopotàmia і Mossul
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Veure Alta Mesopotàmia і Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad
Izz-ad-Din Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad al-Halabí, més conegut simplement com a Ibn Xaddad, fou un historiador sirià nascut a Alep el 1217 i mort al Caire el 1285.
Veure Alta Mesopotàmia і Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad
Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa
Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa fou emir xaibànida de Djazira, Arzanene i Diyar Bakr amb capital a Amida.
Veure Alta Mesopotàmia і Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa
Muhàmmad ibn Marwan
Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).
Veure Alta Mesopotàmia і Muhàmmad ibn Marwan
Nasr ibn Sàlih
Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.
Veure Alta Mesopotàmia і Nasr ibn Sàlih
Nasr ibn Xabath al-Uqaylí
Nasr ibn Xabath al-Uqaylí al-Laythí fou un cap rebel anti-abbàssida del al front de part dels qaisites de la Jazira.
Veure Alta Mesopotàmia і Nasr ibn Xabath al-Uqaylí
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Veure Alta Mesopotàmia і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Neolític ceràmic
cultura Obeid al sud-est, que després es va expandir fins a cobrir tota la regió El neolític ceràmic o Neolític tardà va començar al voltant del 6.400 aC al Creixent Fèrtil, succeint el període del Neolític preceràmic.
Veure Alta Mesopotàmia і Neolític ceràmic
Neolític del Pròxim Orient
El Neolític del Pròxim Orient és cronològicament el primer episodi de transició d'un paleolític a un estil de vida neolític que es va produir al món.
Veure Alta Mesopotàmia і Neolític del Pròxim Orient
Neolític preceràmic A
El Neolític preceràmic A (o PPNA,per les sigles en anglès de Pre-Pottery Neolithic A) és una de les fases del neolític desenvolupades a l'Orient Pròxim.
Veure Alta Mesopotàmia і Neolític preceràmic A
Numairites
Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.
Veure Alta Mesopotàmia і Numairites
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Veure Alta Mesopotàmia і Numàyrides
Obeid
L'Obeid, El Obeid, al-Ubaid, o simplement Obeid o Ubaid, va ser un poblament de la zona meridional de Mesopotàmia.
Veure Alta Mesopotàmia і Obeid
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Veure Alta Mesopotàmia і Ortúkides
Període paleoassiri
LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.
Veure Alta Mesopotàmia і Període paleoassiri
Prehistòria de Mesopotàmia
Museu d'art Walters, Baltimore La prehistòria de Mesopotàmia és el període comprès entre el Paleolític i l'aparició de l'escriptura a la part del Creixent Fèrtil situat al voltant dels rius Tigris i Eufrates, així com zones circumdants com els contraforts de Zagros, el sud-est d'Anatòlia i nord-oest de Síria.
Veure Alta Mesopotàmia і Prehistòria de Mesopotàmia
Primera República Siriana
La República de Síria o República Siriana fou un estat semi-independent que va existir entre 1930 i 1946.
Veure Alta Mesopotàmia і Primera República Siriana
Principat de Djazira
El principat de la Jazira fou un petit estat kurd autònom durant uns quants segles a la regió de la Jazira.
Veure Alta Mesopotàmia і Principat de Djazira
Qàhtaba ibn Xabib
Abu-Abd-al-Hamid Qàhtaba ibn Xàbib ibn Khàlid ibn Madan at-Taí, més conegut senzillament com a Qàhtaba ibn Xabib o Qàhtaba (m. 749) fou un general abbàssida, cap de la dawa (missió) abbàssida del Khurasan abans del triomf de la dinastia.
Veure Alta Mesopotàmia і Qàhtaba ibn Xabib
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Veure Alta Mesopotàmia і Qutayba ibn Múslim
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Veure Alta Mesopotàmia і Qutb-ad-Din Mawdud
Ras al-Ayn
Ras al-Ayn o Ayn Warda (literalment ‘cap de la font’) és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.
Veure Alta Mesopotàmia і Ras al-Ayn
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Alta Mesopotàmia і Regió de Síria
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Veure Alta Mesopotàmia і Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Alta Mesopotàmia і Saladí
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Veure Alta Mesopotàmia і Salamiyya
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Veure Alta Mesopotàmia і Samsam-ad-Dawla
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Alta Mesopotàmia і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Sayf-ad-Din Ghazi II
Sayf-ad-Din Ghazi ibn Mawdud ibn Zankí, més conegut simplement com a Sayf-ad-Din Ghazi II (? - ?, 29 de juny de 1180) fou emir zengita de Mossul (1170-1180).
Veure Alta Mesopotàmia і Sayf-ad-Din Ghazi II
Sàbiq ibn Mahmud
Sàbiq ibn Mahmud fou el darrer emir mirdàsida d'Alep (1076-1080).
Veure Alta Mesopotàmia і Sàbiq ibn Mahmud
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Veure Alta Mesopotàmia і Semíramis
Setge d'Alamut
El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.
Veure Alta Mesopotàmia і Setge d'Alamut
Siirt
Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Alta Mesopotàmia і Siirt
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Veure Alta Mesopotàmia і Silvan
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Alta Mesopotàmia і Siríac
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Alta Mesopotàmia і Soldanat de Rum
Soran
Bandera de l'Emirat de Soran Soran (1835) Soran o Suran (en kurd سۆران) fou un emirat kurd establert el 1399.
Veure Alta Mesopotàmia і Soran
Subartu
Subartu o Subar (en accadi Šubartum/Subartum/ina Šú-ba-ri, en assiri Mât Šubarri; en sumeri: Su-bir4/Subar/Šubur; Subari a les Cartes d'Amarna i Šbr a Ugarit) va ser un país al nord de Namar, a l'Alta Mesopotàmia i a la zona del Tigris superior.
Veure Alta Mesopotàmia і Subartu
Sukman I
Suqman (I) ibn Àrtuq Muín-ad-Din fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Mardin.
Veure Alta Mesopotàmia і Sukman I
Suruç
Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa).
Veure Alta Mesopotàmia і Suruç
Taghlibites
El taghlibites, a vegades Banu Taghlib, foren una tribu àrab del Diyar Mudar i Diyar Rabia.
Veure Alta Mesopotàmia і Taghlibites
Tahir ibn Ahmad
Malik Tahir ibn Ahmad, en algunes obres antigues apareix com Al-Zahir ibn Ahmad, (+1403) fou un príncep jalayírida, fill d'Ahmad ibn Uways.
Veure Alta Mesopotàmia і Tahir ibn Ahmad
Tawuk
Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.
Veure Alta Mesopotàmia і Tawuk
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Veure Alta Mesopotàmia і Tàhir ibn al-Hussayn
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Veure Alta Mesopotàmia і Tútuix I
Terratrèmol d'Alep de 1138
El terratrèmol d'Alep de 1138 fou un dels terratrèmols més mortífers de la història.
Veure Alta Mesopotàmia і Terratrèmol d'Alep de 1138
Tikrit
Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.
Veure Alta Mesopotàmia і Tikrit
Tulúnida
La dinastia tulúnida o dels tulúnides fou una nissaga que va regir Egipte del 868 al 968 com a governadors (emirs) del califat, tot i que en la pràctica amb un gran poder i de fet de manera hereditària.
Veure Alta Mesopotàmia і Tulúnida
Uqayl
Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.
Veure Alta Mesopotàmia і Uqayl
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Alta Mesopotàmia і Vaspurakan
Vilayat de Mossul
El vilayat de Mossul (o vilayet de Mossul) fou una província de l'Imperi Otomà que va existir del 1879 al 1925, els darrers set anys sota administració britànica.
Veure Alta Mesopotàmia і Vilayat de Mossul
Xaibànida
Dinasties musulmanes.
Veure Alta Mesopotàmia і Xaibànida
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Veure Alta Mesopotàmia і Xaibànides
Xaibànides (desambiguació)
* Xaibànides (shaybànides) o Banu Xayban, dinastia d'Armènia, Djazira, Diyar Rabia i Diyar Bakr al segle IX.
Veure Alta Mesopotàmia і Xaibànides (desambiguació)
Yahya ibn Abd Allah
Yahya ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (nascut vers 745/746 fou un alida de Medina, iman zaydita al Daylam. Va ser educat per l'imam xiïta imamita Djafar al-Sadik. Va participar en la revolta del hasanita Sahib Fakkh a Medina el 786, que va fracassar i es va refugiar junt amb el seu germà Idris (després Idris I del Marroc) i altres amb un membre del clan dels Khuzaa que els va ajudar a fugir en vaixell a Abissínia.
Veure Alta Mesopotàmia і Yahya ibn Abd Allah
Yashmakhadad
Yashmakhadad o Yasmakh-Addu va ser rei de Mari, a l'antiga Mesopotàmia.
Veure Alta Mesopotàmia і Yashmakhadad
Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.
Veure Alta Mesopotàmia і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid II
Yazid ibn Abd-al-Màlik o Yazid II (Damasc 687-724) va ser un califa omeia marwànida que va governar entre 720 i la seva mort, de tuberculosi, el 724.
Veure Alta Mesopotàmia і Yazid II
Yússuf ibn Úmar ath-Thaqafí
Yússuf ibn Úmar ath-Thaqafí fou governador omeia de l'Iraq (738-744).
Veure Alta Mesopotàmia і Yússuf ibn Úmar ath-Thaqafí
Zawakil
Els zawàqil foren unes bandes de mercenaris i bandits àrabs de l'època abbàssida que operaven a la Jazira i el Xam (nord de Síria).
Veure Alta Mesopotàmia і Zawakil
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Veure Alta Mesopotàmia і Zengita
També conegut com Al-Jazira, Djezira.
, Badr-ad-Din Lulu, Baixa Mesopotàmia, Balaam, Banu Sulaym, Banu Xayban, Barkaid, Batalla de Harim, Batalla de Raban, Bitlis, Califat Omeia, Cassites, Clisura, Codi d'Umar, Creixent Fèrtil, Dinastia aiúbida, Dinastia Àngel, Dinastia cassita, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Diyarbakır, Edat antiga, Edessa (Mesopotàmia), Emirat d'Armènia, Església Catòlica Siro-malabar, Estàtues d'Ain Ghazal, Eufrates, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Frontera entre Síria i l'Iraq, Frontera entre Síria i Turquia, George Weah, Gihad, Guerra Civil dels abbàssides, Guerres arabo-romanes, Hamdànides, Hamoukar, Harran, Harun ar-Raixid, Haruniye, Hatra, Hülegü, Hiritum, Història d'Armènia, Història de la civilització islàmica, Història de Mesopotàmia, Història del Caucas, Història dels kurds, Home d'Urfa, Hussam-ad-Dawla al-Muqàl·lad, Hussayn ibn Hamdan, Iazidisme, Ibn Hàwqal, Ibn Kil·lis, Ibrahim ibn Abd-Al·lah, Ibrahim ibn al-Walid, Il-kanat, Ilghazi I, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Romà d'Orient, Ishaq ibn Múslim, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Iyad ibn Ghanm, Izz-ad-Din Massud I, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kaykaus I, Kaykubad I, Kharigisme, Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, Llista d'estats per era, Lluita per Bagdad (1402), Maadd, Magzalia, Mahmud ibn Nasr, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Malatya, Manbij, Mardin, Marwan I, Marwan II, Marzban, Massud ibn Muhàmmad, Màlik-Xah I, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Múslim ibn Qurayx, Mesopotàmia, Mesopotàmia (desambiguació), Mir Ali Kalender, Mirdàsides, Monestir de Martqopi, Mossul, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad, Muhàmmad ibn Àhmad ibn Issa, Muhàmmad ibn Marwan, Nasr ibn Sàlih, Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Neolític ceràmic, Neolític del Pròxim Orient, Neolític preceràmic A, Numairites, Numàyrides, Obeid, Ortúkides, Període paleoassiri, Prehistòria de Mesopotàmia, Primera República Siriana, Principat de Djazira, Qàhtaba ibn Xabib, Qutayba ibn Múslim, Qutb-ad-Din Mawdud, Ras al-Ayn, Regió de Síria, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Saladí, Salamiyya, Samsam-ad-Dawla, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sayf-ad-Din Ghazi II, Sàbiq ibn Mahmud, Semíramis, Setge d'Alamut, Siirt, Silvan, Siríac, Soldanat de Rum, Soran, Subartu, Sukman I, Suruç, Taghlibites, Tahir ibn Ahmad, Tawuk, Tàhir ibn al-Hussayn, Tútuix I, Terratrèmol d'Alep de 1138, Tikrit, Tulúnida, Uqayl, Vaspurakan, Vilayat de Mossul, Xaibànida, Xaibànides, Xaibànides (desambiguació), Yahya ibn Abd Allah, Yashmakhadad, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yazid II, Yússuf ibn Úmar ath-Thaqafí, Zawakil, Zengita.