166 les relacions: Adalil, Albert Monteys i Homar, Almirós, Almogàver Muntanyes de Prades, Almogàvers (desambiguació), Almogàvers (joc de rol), Aragó, Aragó!, Ascona, Atac a Albalat, Atac a Serinhan, Atac a Tudela, Ballesta, Bandera negra (símbol), Banderes de Catalunya, Barranc d'Algendar, Batalla d'Ània, Batalla d'Àulax, Batalla de Cibistra, Batalla de Falconara, Batalla de Gagliano, Batalla de Gal·lípoli (1305), Batalla de Gal·lípoli (1306), Batalla de Germe, Batalla de Llucmajor, Batalla de Ponça (1300), Batalla de Tira, Batalla del cap de l'Artaqui, Batalla del Cefís, Batalla del coll de Panissars, Batalla del mont Hemus, Bàybars I, Beilicat dels karàsides, Berenguer d'Entença i de Montcada, Berenguer d'Entença i Santmartí-Castellvell, Bernat de Rocafort, Bonifaci de Verona, Cabdet, Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia, Carrer d'Entença, Carrer de Muntaner, Casa Pau Ramon, Castell de Falgons, Castell de la Talaia, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Cefís de Beòcia, Cocentaina, Combat de Santa Maria, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta de Còrdova, ..., Conquesta de Conca, Conquesta de Mallorca, Conquesta feudal hispànica, Corona d'Aragó, Crema de Peralada, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Dalmau VI de Rocabertí, Damas Calvet i de Budallès, Dard (arma), Dàulia, Dècada del 1300, Dècada del 1310, Della Scala, Desperta Ferro!, Despertaferro (pel·lícula), Domokós, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Emili Saló i Ramell, En guàrdia!, Entrada de Roger de Flor a Constantinoble, Exèrcit romà d'Orient, Expedició a Tunis (1282-1286), Felip I de Tàrent, Fira de Tots Sants de Cocentaina, Fossar de les Moreres, Ganivet, Gerba, Gilbert de Rocafort, Gonçal, Gonella, Gran Companyia Catalana, Gualter V de Brienne, Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra dels armanyaguesos, Guerres romano-búlgares, Guerres romano-otomanes, Guillem d'Entença i de Montcada, Guillem Galceran de Cartellà, Guy de Montfort, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Villena, Història dels uniformes militars, Història militar de Catalunya, Historiografia, Hodonímia de Barcelona, Imperi Romà d'Orient, Infanteria lleugera, Itàlia espanyola, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Jesús Blasco Monterde, Josep Maria Sert i Badia, Josep Tero, Joseph Pascot, Les quatre grans Cròniques, Llança, Llegenda negra espanyola, Lurte, Manfred I d'Atenes, Massacre dels genovesos, Megaduc, Mercenari, Miquel IX Paleòleg, Miquelet, Monestir dels Ibers, Na Palomera, Osman I, Pacte d'Oloron, Palau Comtal de Cocentaina, Pàccia, Penya Almogàvers, Peones, Pera (Constantinoble), Peralada, Pere el Gran, Pere II el Gran al coll de Panissars, Portopí, Ramon III de Montcada, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Rex pacis, Roger, Roger de Flor, Roger de Llúria, Roger de Llúria (almogàver), Roger Desllor, Russo de Finar, Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2007, Sant Jordi, Saqueig d'Agde, Símbols nacionals de Catalunya, Senyor de la guerra, Setge d'Ull, Setge de Bursa, Setge de Magnèsia, Setge de Messina (1300), Tallaferro (còmic), Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Tirant lo Blanc (pel·lícula), Tràcia, Tudela, Venjança Catalana, Vespres Sicilianes, 1282, 1302, 1305, 1311, 15 d'agost, 15 de març, 30 d'agost, 4 d'abril. Ampliar l'índex (116 més) »
Adalil
Ladalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes.
Nou!!: Almogàver і Adalil · Veure més »
Albert Monteys i Homar
Albert Monteys i Homar (Barcelona, 1971) és un autor de còmic català, conegut sobretot pels seus treballs per al setmanari satíric El Jueves, revista de la qual va ser director.
Nou!!: Almogàver і Albert Monteys i Homar · Veure més »
Almirós
Almirós (grec: Αλμυρός), antigament Halmirós, és un poble i municipi grec situat a la unitat perifèrica de Magnèsia.
Nou!!: Almogàver і Almirós · Veure més »
Almogàver Muntanyes de Prades
L'Almogàver Muntanyes de Prades és una caminada de resistència no competitiva, organitzada per l'Associació d'Amics de les Muntanyes de Prades, que forma part del Circuit Català de Caminades de Resistència (CCCR) de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
Nou!!: Almogàver і Almogàver Muntanyes de Prades · Veure més »
Almogàvers (desambiguació)
* Els Almogàvers eren unes companyies de soldats mercenaris de l'època medieval.
Nou!!: Almogàver і Almogàvers (desambiguació) · Veure més »
Almogàvers (joc de rol)
Almogàvers és un joc de rol del 1995 que fou el primer publicat en català.
Nou!!: Almogàver і Almogàvers (joc de rol) · Veure més »
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Aragó, Aragó! · Veure més »
Ascona
L'ascona és un tipus d'arma llancívola (com una llança curta), que es llançava per ferir a distància.
Nou!!: Almogàver і Ascona · Veure més »
Atac a Albalat
L'atac a Albalat fou un dels episodis de la Conquesta del Regne de València per Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Almogàver і Atac a Albalat · Veure més »
Atac a Serinhan
L'atac a Serinhan, esdevingut el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Atac a Serinhan · Veure més »
Atac a Tudela
El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Atac a Tudela · Veure més »
Ballesta
Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.
Nou!!: Almogàver і Ballesta · Veure més »
Bandera negra (símbol)
Novel·la històrica anticolonial xilena (1843) La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter.
Nou!!: Almogàver і Bandera negra (símbol) · Veure més »
Banderes de Catalunya
Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.
Nou!!: Almogàver і Banderes de Catalunya · Veure més »
Barranc d'Algendar
El barranc d'Algendar o Aljandar és l'accident més important de l'altiplà miocènic del sud menorquí.
Nou!!: Almogàver і Barranc d'Algendar · Veure més »
Batalla d'Ània
La Batalla d'Ània es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Ània (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient, Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques del beilicat (o gavella) de Tin.
Nou!!: Almogàver і Batalla d'Ània · Veure més »
Batalla d'Àulax
La Batalla d'Àulax (també anomenada Batalla de Filadelfia) fou una batalla decisivaSáez Abad, cap.
Nou!!: Almogàver і Batalla d'Àulax · Veure més »
Batalla de Cibistra
La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).
Nou!!: Almogàver і Batalla de Cibistra · Veure més »
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Almogàver і Batalla de Falconara · Veure més »
Batalla de Gagliano
La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Almogàver і Batalla de Gagliano · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1305)
La Batalla de Gal·lípoli va ser una batalla de la guerra de la Venjança Catalana que va tenir lloc a Tràcia el 1305 on els almogàvers assetjats a la ciutat de Gal·lípoli van trencar el setge de l'exèrcit romà d'Orient causant-li nombroses baixes.
Nou!!: Almogàver і Batalla de Gal·lípoli (1305) · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1306)
La Defensa de Gal·lipoli es va lliurar el juliol de 1306 a Gal·lípoli (Tràcia), i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient contra tropes de genovesos i romans d'Orient comandats per Antoni Spinola.
Nou!!: Almogàver і Batalla de Gal·lípoli (1306) · Veure més »
Batalla de Germe
La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304Montcada cap.XIII a Germe (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'emirat dels germiyànides.
Nou!!: Almogàver і Batalla de Germe · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Almogàver і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Batalla de Ponça (1300)
La batalla de Ponça del 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Almogàver і Batalla de Ponça (1300) · Veure més »
Batalla de Tira
La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Menteşe-oğhlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat dels germiyànides (Gabella de Cesa) i de l'emirat de Tin (Gabella de Tin).
Nou!!: Almogàver і Batalla de Tira · Veure més »
Batalla del cap de l'Artaqui
La Batalla del cap de l'Artaqui o batalla del riu Cízic es va lliurar l'octubre de 1303 a la península d'Anatòlia, prop del cap de l'Artaqui, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat dels karàsides.
Nou!!: Almogàver і Batalla del cap de l'Artaqui · Veure més »
Batalla del Cefís
La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.
Nou!!: Almogàver і Batalla del Cefís · Veure més »
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Nou!!: Almogàver і Batalla del coll de Panissars · Veure més »
Batalla del mont Hemus
La Batalla del mont Hemus es va lliurar el 6 de juliol del 1306 a peu del mont Hemus (Carpats al llindar de Tràcia).
Nou!!: Almogàver і Batalla del mont Hemus · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Almogàver і Bàybars I · Veure més »
Beilicat dels karàsides
El beilicat dels karàsides (també anomenat Karesi, Karasi, o Karesioğulları, o beilicat del Cap de l'Artaqui) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1299 i 1361 i estava situada aproximadament a la regió de la Mar de Màrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri.
Nou!!: Almogàver і Beilicat dels karàsides · Veure més »
Berenguer d'Entença i de Montcada
Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.
Nou!!: Almogàver і Berenguer d'Entença i de Montcada · Veure més »
Berenguer d'Entença i Santmartí-Castellvell
Escut d'armes de la casa d'Entença. Berenguer de Montpeller Subirats-Sant Martí d'Entença o Berenguer V d'Entença (? - 1294/1300) fou el cinquè baró d'Entença, i senyor de Xiva, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà.
Nou!!: Almogàver і Berenguer d'Entença i Santmartí-Castellvell · Veure més »
Bernat de Rocafort
Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.
Nou!!: Almogàver і Bernat de Rocafort · Veure més »
Bonifaci de Verona
Bonifaci de Verona (Bonifacio da Verona; mort a finals del 1317 o principis del 1318) fou un senyor croat llombard de la Francocràcia de finals del i principis del.
Nou!!: Almogàver і Bonifaci de Verona · Veure més »
Cabdet
Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).
Nou!!: Almogàver і Cabdet · Veure més »
Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia
La campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia fou una sèrie d'enfrontaments militars que oposaren la Gran Companyia Catalana, combatent a sou de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg i l'Imperi Otomà a principis del a Anatòlia.
Nou!!: Almogàver і Campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia · Veure més »
Carrer d'Entença
El carrer d'Entença és un carrer de Barcelona situat al districte de l'Eixample i de Les Corts.
Nou!!: Almogàver і Carrer d'Entença · Veure més »
Carrer de Muntaner
El carrer de Muntaner és un dels carrers de Barcelona.
Nou!!: Almogàver і Carrer de Muntaner · Veure més »
Casa Pau Ramon
Projecte d'obertura del carrer de Sant Oleguer. La lletra B correspon a la fàbrica d'indianes de Gregori French Quarteró núm. 89 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa Pau Ramon era un edifici situat a la cantonada dels carrers de Sant Pau i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Nou!!: Almogàver і Casa Pau Ramon · Veure més »
Castell de Falgons
El castell termenat de Falgons, declarat bé cultural d'interès nacional, és a Falgons, entitat de població del disseminat terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, a poca distància de l'església parroquial de Sant Vicenç de Falgons, al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort de les serres de Finestres i Rocacorba.
Nou!!: Almogàver і Castell de Falgons · Veure més »
Castell de la Talaia
El Castell de la Talaia o de Villena (en castellà Castillo de la Atalaya), s'alça sobre un contrafort de la serra de Sant Cristòfol o de la Vila, a la ciutat de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), pròxim a la línia de separació amb la província d'Albacete i domina l'antiga línia fronterera entre Castella i Aragó.
Nou!!: Almogàver і Castell de la Talaia · Veure més »
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.
Nou!!: Almogàver і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »
Cefís de Beòcia
El riu Cefís El riu Cefís (Κηφισός, Kifissós; Cephisus) és un riu de la Grècia Central que rega les regions de la Fòcida i Beòcia.
Nou!!: Almogàver і Cefís de Beòcia · Veure més »
Cocentaina
Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.
Nou!!: Almogàver і Cocentaina · Veure més »
Combat de Santa Maria
El Combat de Santa Maria dit així per ocórrer el dia de l'Assumpció de Maria de 1285 a Girona.
Nou!!: Almogàver і Combat de Santa Maria · Veure més »
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »
Conquesta catalanoaragonesa de Menorca
La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »
Conquesta de Còrdova
Ferran III el sant, conqueridor de Còrdova La conquesta castellana de Qurtuba (actual Còrdova), succeí l'any 1236 dins del context de la reconquesta cristiana (722-1492), sota el regnat de Ferran III el Sant (1217-1252), caracteritzat per la gran expansió que dugué a terme al sud de la península Ibèrica i per ser benevolent amb els habitants de les ciutats derrotades.
Nou!!: Almogàver і Conquesta de Còrdova · Veure més »
Conquesta de Conca
La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.
Nou!!: Almogàver і Conquesta de Conca · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Almogàver і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Almogàver і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Almogàver і Corona d'Aragó · Veure més »
Crema de Peralada
La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Crema de Peralada · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Almogàver і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Croada de Jaume I
La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.
Nou!!: Almogàver і Croada de Jaume I · Veure més »
Dalmau VI de Rocabertí
Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.
Nou!!: Almogàver і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »
Damas Calvet i de Budallès
Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 11 de desembre de 1836 - Barcelona, 2 de novembre de 1891) fou un enginyer, poeta i dramaturg català.
Nou!!: Almogàver і Damas Calvet i de Budallès · Veure més »
Dard (arma)
El dard és una arma de tipus llançívol composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat una fulla esmolada o punxeguda.
Nou!!: Almogàver і Dard (arma) · Veure més »
Dàulia
Dàulia (Δαύλεια, Dàvlia) és un poble i antic municipi de Grècia, situat a la unitat perifèrica de Beòcia i integrat en el municipi de Levàdia d'ençà de la reforma administrativa grega del 2011.
Nou!!: Almogàver і Dàulia · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і Dècada del 1300 · Veure més »
Dècada del 1310
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і Dècada del 1310 · Veure més »
Della Scala
Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.
Nou!!: Almogàver і Della Scala · Veure més »
Desperta Ferro!
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.
Nou!!: Almogàver і Desperta Ferro! · Veure més »
Despertaferro (pel·lícula)
Despertaferro! El crit del foc és una pel·lícula catalana dirigida per Jordi Amorós.
Nou!!: Almogàver і Despertaferro (pel·lícula) · Veure més »
Domokós
Domokós (grec: Δομοκός; antigament Thaumakos, Θαυμακός) és un municipi de la unitat perifèrica grega de la Grècia Central.
Nou!!: Almogàver і Domokós · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Almogàver і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Almogàver і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Emili Saló i Ramell
Emili Saló i Ramell (Granollers, 1 de juny del 1905 - Barcelona, 13 de setembre del 1988), va ser músic i compositor, especialment de sardanes, les quals ocasionalment signà amb el pseudònim Pau Marons.
Nou!!: Almogàver і Emili Saló i Ramell · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Almogàver і En guàrdia! · Veure més »
Entrada de Roger de Flor a Constantinoble
Lentrada de Roger de Flor a Constantinoble és la temàtica escollida pel pintor malagueny José Moreno Carbonero per a la tela que havia de decorar el saló de conferències del Palau del Senat espanyol.
Nou!!: Almogàver і Entrada de Roger de Flor a Constantinoble · Veure més »
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Nou!!: Almogàver і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »
Expedició a Tunis (1282-1286)
Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.
Nou!!: Almogàver і Expedició a Tunis (1282-1286) · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Almogàver і Felip I de Tàrent · Veure més »
Fira de Tots Sants de Cocentaina
La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.
Nou!!: Almogàver і Fira de Tots Sants de Cocentaina · Veure més »
Fossar de les Moreres
Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Almogàver і Fossar de les Moreres · Veure més »
Ganivet
ganivet tradicional nòrdic Ganivet Kukri Un ganivet, coltell (o cotell) i raor o rasor és un estri que s'utilitza per tallar coses.
Nou!!: Almogàver і Ganivet · Veure més »
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Nou!!: Almogàver і Gerba · Veure més »
Gilbert de Rocafort
Gilbert de Rocafort (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Almogàver і Gilbert de Rocafort · Veure més »
Gonçal
Gonzalo Perales Roy (Sants, Barcelona) és un músic, compositor, productor musical i director de cors.
Nou!!: Almogàver і Gonçal · Veure més »
Gonella
La gonella és una peça de vestir tradicional de la pagesia a les illes Balears, composta de cos i de falda més o menys llarga.
Nou!!: Almogàver і Gonella · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Almogàver і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Gualter V de Brienne
Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.
Nou!!: Almogàver і Gualter V de Brienne · Veure més »
Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328
La guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, o primera guerra civil de l'era dels Paleòlegs.
Nou!!: Almogàver і Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328 · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Almogàver і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guerra dels armanyaguesos
La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.
Nou!!: Almogàver і Guerra dels armanyaguesos · Veure més »
Guerres romano-búlgares
Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.
Nou!!: Almogàver і Guerres romano-búlgares · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Almogàver і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Guillem d'Entença i de Montcada
Guillem II de Montpeller d'Entença (1294-1321) fou l'últim baró de la dinastia Entença del que es va passar a denominar baronia que fou d'en Guillem d'Entença.
Nou!!: Almogàver і Guillem d'Entença i de Montcada · Veure més »
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Nou!!: Almogàver і Guillem Galceran de Cartellà · Veure més »
Guy de Montfort
Guy de Montfort (1244- vers 1288) va ser comte de Nola, fill del sisè comte de Leicester Simó de Montfort i d'Elionor d'Anglaterra.
Nou!!: Almogàver і Guy de Montfort · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Almogàver і Història de Barcelona · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Almogàver і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Villena
Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.
Nou!!: Almogàver і Història de Villena · Veure més »
Història dels uniformes militars
De l'antiguitat al els exèrcits combatien amb indumentària civil, només que combinada amb armes i amb equipament defensiu (cascos, escuts, cuirasses…).
Nou!!: Almogàver і Història dels uniformes militars · Veure més »
Història militar de Catalunya
La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.
Nou!!: Almogàver і Història militar de Catalunya · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Almogàver і Historiografia · Veure més »
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Almogàver і Hodonímia de Barcelona · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Almogàver і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Infanteria lleugera
Sergent britànic amb uniforme de campanya (1898). La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.
Nou!!: Almogàver і Infanteria lleugera · Veure més »
Itàlia espanyola
Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).
Nou!!: Almogàver і Itàlia espanyola · Veure més »
Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
Nou!!: Almogàver і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau) · Veure més »
Jesús Blasco Monterde
, va ser un autor de còmic català, creador de Cuto i Anita Diminuta.
Nou!!: Almogàver і Jesús Blasco Monterde · Veure més »
Josep Maria Sert i Badia
Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.
Nou!!: Almogàver і Josep Maria Sert i Badia · Veure més »
Josep Tero
Josep Tero (l'Escala, Alt Empordà, 26 de novembre de 1951), cantautor català que va irrompre a l'escena musical als anys vuitanta, com un dels màxims exponents de l'anomenada «segona generació» de la cançó en català.
Nou!!: Almogàver і Josep Tero · Veure més »
Joseph Pascot
Joseph Pascot "Jep" (Portvendres, Rosselló, 11 de desembre del 1897 – Rabairac (Dordonya), 4 de juny del 1974) fou un jugador nord-català de rugbi a 15, militar i ministre de França amb el Règim de Vichy.
Nou!!: Almogàver і Joseph Pascot · Veure més »
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Almogàver і Les quatre grans Cròniques · Veure més »
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Nou!!: Almogàver і Llança · Veure més »
Llegenda negra espanyola
XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.
Nou!!: Almogàver і Llegenda negra espanyola · Veure més »
Lurte
Lurte ('allau' en aragonès) és un grup musical de folk metal procedent d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Lurte · Veure més »
Manfred I d'Atenes
Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.
Nou!!: Almogàver і Manfred I d'Atenes · Veure més »
Massacre dels genovesos
La Massacre dels genovesos és l'enfrontament armat que es produí el setembre del 1303 a Constantinoble entre la colònia de mercaders genovesos residents a la ciutat i les tropes almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Almogàver і Massacre dels genovesos · Veure més »
Megaduc
El megaduc de l'Imperi Romà d'Orient Aleix Apocauc (1341-1345) El megaduc (Megas Doux, Μέγας Δουξ, en grec; megadux en llatí) fou el quart càrrec en importància després de l'emperador romà d'Orient dins de l'alta jerarquia politicomilitar de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Almogàver і Megaduc · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Almogàver і Mercenari · Veure més »
Miquel IX Paleòleg
Miquel IX Paleòleg (en grec:, Mikhaïl ho Paleologos) (17 d'abril del 1277 al 12 d'octubre del 1320) fou el fill gran d'Andrònic II Paleòleg i Anna d'Hongria (filla d'Esteve V d'Hongria), i fou associat pel seu pare al tron el 1294.
Nou!!: Almogàver і Miquel IX Paleòleg · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Almogàver і Miquelet · Veure més »
Monestir dels Ibers
El monestir dels Ibers (en grec: Μονή Ιβήρων, Moní Ivíron; en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos.
Nou!!: Almogàver і Monestir dels Ibers · Veure més »
Na Palomera
Na Palomera (Peralada, c. 1240 - 1285) fou una heroïna catalana.
Nou!!: Almogàver і Na Palomera · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: Almogàver і Osman I · Veure més »
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Nou!!: Almogàver і Pacte d'Oloron · Veure més »
Palau Comtal de Cocentaina
El palau Comtal de Cocentaina és un palau renaixentista ubicat a la població de Cocentaina, a la comarca del Comtat.
Nou!!: Almogàver і Palau Comtal de Cocentaina · Veure més »
Pàccia
Pàccia (grec antic: Πακτύη) va ser una ciutat de l'antiga Grècia situada al Quersonès Traci.
Nou!!: Almogàver і Pàccia · Veure més »
Penya Almogàvers
La Penya Almogàvers és una penya oficial del FC Barcelona.
Nou!!: Almogàver і Penya Almogàvers · Veure més »
Peones
Peones (terme espanyol; en singular, peón) era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona de Castella per lluitar contra les taifes islàmiques de la península Ibèrica.
Nou!!: Almogàver і Peones · Veure més »
Pera (Constantinoble)
Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Almogàver і Pera (Constantinoble) · Veure més »
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Almogàver і Peralada · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Almogàver і Pere el Gran · Veure més »
Pere II el Gran al coll de Panissars
Pere II el Gran al coll de Panissars és una obra d'art de Bartomeu Ribó pintada cap al 1866 i exposada actualment al Museu d'Història de Catalunya.
Nou!!: Almogàver і Pere II el Gran al coll de Panissars · Veure més »
Portopí
Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.
Nou!!: Almogàver і Portopí · Veure més »
Ramon III de Montcada
Ramon III de Montcada (?, s. XIII – 1286/90), senyor de Fraga, fou un militar català.
Nou!!: Almogàver і Ramon III de Montcada · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Almogàver і Ramon Llull · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Almogàver і Ramon Muntaner · Veure més »
Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.
Nou!!: Almogàver і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Almogàver і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Rex pacis
Rex pacis (rei de la pau) és la denominació donada pel publicista Pierre Dubois a un rei cristià (que ell proposava fos Felip IV de França i que hauria de facilitar la reconquesta de Terra Santa, encapçalant una coalició de tots els prínceps cristians.
Nou!!: Almogàver і Rex pacis · Veure més »
Roger
Roger és un nom propi masculí comú en català, també estès en països de parla anglesa o francesa.
Nou!!: Almogàver і Roger · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Almogàver і Roger de Flor · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Almogàver і Roger de Llúria · Veure més »
Roger de Llúria (almogàver)
Roger de Llúria (Neopàtria, 1321? - Tebes, 1370) fou un mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria.
Nou!!: Almogàver і Roger de Llúria (almogàver) · Veure més »
Roger Desllor
Roger Desllor fou un cavaller del Rosselló que estava al servei de Gualter V de Brienne, el duc d'Atenes, pel que va contractar el 1310 als almogàvers.
Nou!!: Almogàver і Roger Desllor · Veure més »
Russo de Finar
Russo de Finar (també Rosso de Finar o Russo de Finale) (?, ? - Constantinoble, setembre de 1303).
Nou!!: Almogàver і Russo de Finar · Veure més »
Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2007
El 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 19 i el diumenge 22 d'abril de 2007 al pavelló nr.
Nou!!: Almogàver і Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2007 · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Almogàver і Sant Jordi · Veure més »
Saqueig d'Agde
El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Saqueig d'Agde · Veure més »
Símbols nacionals de Catalunya
Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.
Nou!!: Almogàver і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »
Senyor de la guerra
Senyor de la guerra és un terme, traduït literalment de l'anglès 'warlord', que serveix per fer referència a una persona amb poder que té de facto el control militar d'una àrea, gràcies a un grup de forces armades lleials al senyor de la guerra, i no a l'autoritat central.
Nou!!: Almogàver і Senyor de la guerra · Veure més »
Setge d'Ull
El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Setge d'Ull · Veure més »
Setge de Bursa
El setge de Bursa va ocórrer el 1326, quan els otomans van idear un audaç pla per apoderar-se de la ciutat de Bursa.
Nou!!: Almogàver і Setge de Bursa · Veure més »
Setge de Magnèsia
El Setge de Magnèsia fou un dels episodis de la Companyia Catalana d'Orient a l'Imperi Romà d'Orient, que tingué lloc quan els grecs es revoltaren contra els catalans el 1304.
Nou!!: Almogàver і Setge de Magnèsia · Veure més »
Setge de Messina (1300)
El Setge de Messina de 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Almogàver і Setge de Messina (1300) · Veure més »
Tallaferro (còmic)
Tallaferro és una sèrie de còmic en català amb guió de Victor Mora i dibuixos de Jesús Blasco i Adrià Blasco.
Nou!!: Almogàver і Tallaferro (còmic) · Veure més »
Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.
Nou!!: Almogàver і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »
Tirant lo Blanc (pel·lícula)
Tirant lo Blanc és una pel·lícula de 2006 dirigida per Vicente Aranda i basada en el llibre homònim de Joanot Martorell.
Nou!!: Almogàver і Tirant lo Blanc (pel·lícula) · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Almogàver і Tràcia · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Almogàver і Tudela · Veure més »
Venjança Catalana
català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.
Nou!!: Almogàver і Venjança Catalana · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Almogàver і Vespres Sicilianes · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1282 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Almogàver і 1302 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Almogàver і 1305 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1311 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Almogàver і 15 d'agost · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Almogàver і 15 de març · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Almogàver і 30 d'agost · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Almogàver і 4 d'abril · Veure més »