Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Abraham ibn Ezra, Aldonça Martorell, Alfaquí, Alfondeguilla, Anna, Bonastruc ça Porta, Calaf, Call, Call d'Inca, Call de Barcelona, Call Jueu de Montblanc, Cap de la Vila (Miravet), Capella de San Blas de la catedral de Toledo, Cartoixa de Valldecrist, Castell de Castro, Castelló d'Empúries, Catedral d'Osca, Catedral de Màlaga, Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Sevilla, Cobeña, Convent de Santa Clara (Castelló d'Empúries), Dones i matemàtiques, Entrena, Església de la Sang (l'Alcora), Expulsió dels jueus d'Espanya, Francisco Fernández y González, Hasdai Cresques, Història d'Alacant, Jacob Mantino, Joan el Caçador, Jueria de Sagunt, Jueus a Espanya, Jueus catalans, Jueus mallorquins, L'Aleixar, Literatura hispanohebrea, Llop ibn Muhàmmad, Lucena, Maria de Luna, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Pere el Gran, Porta de l'Aljama, Portada/article maig 31, Ramon de Torrelles i de Blanes, Ràtzies de 897 i 898, Referèndum sobre la construcció de minarets a Suïssa de 2009, Sant Crist de Balaguer, Saraqusta, Segona Sinagoga (Castelló d'Empúries), ..., Setge de Làrida (884), Seu de Silves, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Xuetes, Zarq Perfet. Ampliar l'índex (5 més) »
Abraham ibn Ezra
Portada del Comentari a l'Èxode, d'Abraham ibn Ezra (publicat a Nàpols el 1488) Abraham ibn Ezra (Tudela, ca. 1089 - Calahorra, ca. 1167), fou un erudit jueu andalusí, que cultivà la poesia, l'exegesi bíblica, la filosofia, la gramàtica hebrea i les ciències dels astres (astronomia, astrologia, matemàtiques i calendari).
Nou!!: Aljama і Abraham ibn Ezra · Veure més »
Aldonça Martorell
Aldonça Martorell era la penúltima dels set fills de Francesc Martorell i la seua esposa, Damiata, a més de Galceran, Joanot, l'escriptor (±1413 - 1468), Jofre, Jaume, Isabel i la petita Damiata.
Nou!!: Aljama і Aldonça Martorell · Veure més »
Alfaquí
Alfaquí (de l'àrab, literalment ‘jurisconsult’, plural) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).
Nou!!: Aljama і Alfaquí · Veure més »
Alfondeguilla
Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Aljama і Alfondeguilla · Veure més »
Anna
Anna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.
Nou!!: Aljama і Anna · Veure més »
Bonastruc ça Porta
Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.
Nou!!: Aljama і Bonastruc ça Porta · Veure més »
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Aljama і Calaf · Veure més »
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Nou!!: Aljama і Call · Veure més »
Call d'Inca
El Call d'Inca és un antic nucli d'habitatges i comerços els propietaris dels quals eren practicants de la religió jueva.
Nou!!: Aljama і Call d'Inca · Veure més »
Call de Barcelona
El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.
Nou!!: Aljama і Call de Barcelona · Veure més »
Call Jueu de Montblanc
El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.
Nou!!: Aljama і Call Jueu de Montblanc · Veure més »
Cap de la Vila (Miravet)
El Cap de la Vila és l'autèntic nucli antic de Miravet, format per carrers estrets i costeruts donat que el terreny és abrupte.
Nou!!: Aljama і Cap de la Vila (Miravet) · Veure més »
Capella de San Blas de la catedral de Toledo
La capella de San Blas és una capella en honor de sant Blai de Sebaste que es troba a la planta baixa de la Catedral de Toledo amb accés des del mateix claustre.
Nou!!: Aljama і Capella de San Blas de la catedral de Toledo · Veure més »
Cartoixa de Valldecrist
La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Nou!!: Aljama і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »
Castell de Castro
El castell de Castro forma part de la serra d'Espadà, i el seu emplaçament es troba aturonat al cim del mateix nom a 787 metres sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abasta des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins al cap de Cullera, des de Penyagolosa fins als Columbrets.
Nou!!: Aljama і Castell de Castro · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Aljama і Castelló d'Empúries · Veure més »
Catedral d'Osca
La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.
Nou!!: Aljama і Catedral d'Osca · Veure més »
Catedral de Màlaga
La Catedral Basílica de la Encarnación (en català Catedral de l'Encarnació) és una de les joies renaixentistes més valuoses d'Andalusia.
Nou!!: Aljama і Catedral de Màlaga · Veure més »
Catedral de Santiago de Compostel·la
La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.
Nou!!: Aljama і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Catedral de Sevilla
La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.
Nou!!: Aljama і Catedral de Sevilla · Veure més »
Cobeña
Cobeña és un municipi de la Comunitat de Madrid, a la comarca de Cuenca del Medio Jarama.
Nou!!: Aljama і Cobeña · Veure més »
Convent de Santa Clara (Castelló d'Empúries)
El Convent de Santa Clara és un convent dins l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries, entre la basílica menor de Santa Maria (barri del puig Salner) i l'antiga aljama jueva de la vila (puig de l'Eramala).
Nou!!: Aljama і Convent de Santa Clara (Castelló d'Empúries) · Veure més »
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Nou!!: Aljama і Dones i matemàtiques · Veure més »
Entrena
Entrena és una localitat a 13 km de Logronyo, a la província de La Rioja.
Nou!!: Aljama і Entrena · Veure més »
Església de la Sang (l'Alcora)
L'Església de la Sang de l'Alcora, a la comarca de l'Alcalatén és un monument declarat Bé de Rellevància Local, amb codi d'identificació 12.04.005-005, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).
Nou!!: Aljama і Església de la Sang (l'Alcora) · Veure més »
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Nou!!: Aljama і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »
Francisco Fernández y González
Francisco Fernández y González (Albacete; 26 de setembre de 1833 - Madrid, 30 de juny de 1917) és un escriptor, filòleg, arabista, orientalista i historiador espanyol.
Nou!!: Aljama і Francisco Fernández y González · Veure més »
Hasdai Cresques
Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu.
Nou!!: Aljama і Hasdai Cresques · Veure més »
Història d'Alacant
Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.
Nou!!: Aljama і Història d'Alacant · Veure més »
Jacob Mantino
Jacob Mantino, nascut com a Jacob ben Shemuel (Tortosa, Baix Ebre, 1490 - Roma?, o Damasc (Síria), 1549) fou un metge, rabí i filòsof jueu d'origen català que va practicar la medicina a Bolonya i a Venècia.
Nou!!: Aljama і Jacob Mantino · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Aljama і Joan el Caçador · Veure més »
Jueria de Sagunt
La Jueria de Sagunt és l'antic barri jueu (o call) d'aquesta ciutat del Camp de Morvedre.
Nou!!: Aljama і Jueria de Sagunt · Veure més »
Jueus a Espanya
Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.
Nou!!: Aljama і Jueus a Espanya · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: Aljama і Jueus catalans · Veure més »
Jueus mallorquins
La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.
Nou!!: Aljama і Jueus mallorquins · Veure més »
L'Aleixar
L'Aleixar és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Aljama і L'Aleixar · Veure més »
Literatura hispanohebrea
Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.
Nou!!: Aljama і Literatura hispanohebrea · Veure més »
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Nou!!: Aljama і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Lucena
Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.
Nou!!: Aljama і Lucena · Veure més »
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Nou!!: Aljama і Maria de Luna · Veure més »
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
El Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB) és el referent museístic de la comarca, amb un àmbit d'actuació que depassa la geografia local de la seva seu central a Montblanc.
Nou!!: Aljama і Museu Comarcal de la Conca de Barberà · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Aljama і Pere el Gran · Veure més »
Porta de l'Aljama
Porta de l'Aljama és una obra de Miravet (Ribera d'Ebre) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Aljama і Porta de l'Aljama · Veure més »
Portada/article maig 31
Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.
Nou!!: Aljama і Portada/article maig 31 · Veure més »
Ramon de Torrelles i de Blanes
Ramon de Torrelles i de Blanes (? - 1419/1420?) era fill d'Antoni de Torrelles i Marc i germà de Pere de Torrelles i de Blanes.
Nou!!: Aljama і Ramon de Torrelles i de Blanes · Veure més »
Ràtzies de 897 i 898
Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.
Nou!!: Aljama і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »
Referèndum sobre la construcció de minarets a Suïssa de 2009
Resultats del referèndum «Contra la construcció de minarets» a Suïssa. Tan sols 4 dels 26 cantons suïssos s'oposaren a la prohibició. (novembre del 2009) El referèndum «conta la construcció de minarets a Suïssa» és una experiència de democràcia directa a Suïssa que té l'origen en les discussions sobre la construcció de minarets als pobles suïssos de Wangen bei Olten, Langenthal i Wil, i que va culminar en una Iniciativa Legislativa Popular liderada per la Unió Democràtica del Centre (UDC) i la Unió Democràtica Federal (UDF) de prohibir legalment la construcció de minarets a Suïssa per considerar-los "símbol aparent d'una reivindicació política i religiosa del poder, que qüestiona els drets fonamentals" davant d'aquells que consideraven la iniciativa com una mostra d'islamofòbia.
Nou!!: Aljama і Referèndum sobre la construcció de minarets a Suïssa de 2009 · Veure més »
Sant Crist de Balaguer
El Sant Crist de Balaguer és un santuari i basílica situat al Pla d'Almatà de Balaguer.
Nou!!: Aljama і Sant Crist de Balaguer · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Aljama і Saraqusta · Veure més »
Segona Sinagoga (Castelló d'Empúries)
La Sinagoga del Puig del Mercadal és un edifici del municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Aljama і Segona Sinagoga (Castelló d'Empúries) · Veure més »
Setge de Làrida (884)
El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.
Nou!!: Aljama і Setge de Làrida (884) · Veure més »
Seu de Silves
La Seu de Silves és una antiga catedral situada a la ciutat i freguesia del mateix nom, al districte de Faro, a Portugal.
Nou!!: Aljama і Seu de Silves · Veure més »
Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca
El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.
Nou!!: Aljama і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Nou!!: Aljama і Xuetes · Veure més »
Zarq Perfet
Zarq Perfet fou un poeta jueu de la segona meitat del que probablement morí a Barcelona a principis del.
Nou!!: Aljama і Zarq Perfet · Veure més »
