SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 739 les relacions: A la catalana, Abadia territorial de Montecassino, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Aielo de Malferit, Aiora, Ajuntament de Badalona, Albalat dels Tarongers, Albuixec, Alcàntera de Xúquer, Alcoi, Alcoletge, Alexandre VI, Alfons, Alfons d'Aragó, Alfons I, Alfons II de Nàpols, Alfons III, Alfons IV, Alfons V, Alfonsí, Algímia d'Almonesir, Alia Vox, Almenara, Almogàver, Alpicat, Alvito (Itàlia), Alvor, Amadeu VIII de Savoia, Ancona, Andilla, Andrés Giménez Soler, Andreu Bertran, Andreu Febrer i Callís, Angelo Decembrio, Anselm Turmeda, Antic Hospital de Santa Maria, Antic Hospital de València, Antich de Bages, Antonello da Messina, Antoni (?) Calders, Antoni Amat, Antoni d'Avinyó i de Moles, Antoni de Fluvià, Antoni Mut Tomàs, Antoni Olzina, Antoni Pere Ferrer, Antoni Tallander, Antonio Beccadelli, Aragó (cognom), Arc (arma), ... Ampliar l'índex (689 més) » « Shrink índex

A la catalana

pàgines.

Veure Alfons el Magnànim і A la catalana

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure Alfons el Magnànim і Abadia territorial de Montecassino

Abu-Faris Abd-al-Aziz

Abu-Faris Abd-al-Aziz (Constantina, 1361 - Tilimsen, 1434) fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.

Veure Alfons el Magnànim і Abu-Faris Abd-al-Aziz

Aielo de Malferit

Aielo de Malferit és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Veure Alfons el Magnànim і Aielo de Malferit

Aiora

Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.

Veure Alfons el Magnànim і Aiora

Ajuntament de Badalona

LAjuntament de Badalona és l'administració pública local que governa i representa els interessos de la ciutat i municipi de Badalona.

Veure Alfons el Magnànim і Ajuntament de Badalona

Albalat dels Tarongers

Albalat dels Tarongers és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Veure Alfons el Magnànim і Albalat dels Tarongers

Albuixec

Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure Alfons el Magnànim і Albuixec

Alcàntera de Xúquer

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Veure Alfons el Magnànim і Alcàntera de Xúquer

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Veure Alfons el Magnànim і Alcoi

Alcoletge

Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Alcoletge

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Veure Alfons el Magnànim і Alexandre VI

Alfons

* Biografies.

Veure Alfons el Magnànim і Alfons

Alfons d'Aragó

* Alfons d'Aragó i Castella (1222-1260), príncep d'Aragó i fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.

Veure Alfons el Magnànim і Alfons d'Aragó

Alfons I

* Alfons I el Cast, dit també “el Trobador” (1154 - 1196), comte de Barcelona (com a Alfons I) i rei d'Aragó (com a Alfons II).

Veure Alfons el Magnànim і Alfons I

Alfons II de Nàpols

Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.

Veure Alfons el Magnànim і Alfons II de Nàpols

Alfons III

* Alfons III d'Aragó dit “el Franc” (1265-1291), comte de Barcelona i rei d'Aragó (1285-1291).

Veure Alfons el Magnànim і Alfons III

Alfons IV

* Alfons IV d'Aragó (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Alfons IV

Alfons V

* Alfons V de Lleó (996 - 1028), rei de Lleó i Galícia.

Veure Alfons el Magnànim і Alfons V

Alfonsí

Van rebre el nom d'alfonsí diverses monedes medievals encunyades per reis que tenien el nom d'Alfons:Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Alfons el Magnànim і Alfonsí

Algímia d'Almonesir

Algímia d'Almonesir (en castellà i oficialment Algimia de Almonacid, i en la parla xurra, L'Algimia) és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Veure Alfons el Magnànim і Algímia d'Almonesir

Alia Vox

Alia Vox és un segell discogràfic independent Català fundat per Jordi Savall i Montserrat Figueras el 1998.

Veure Alfons el Magnànim і Alia Vox

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Veure Alfons el Magnànim і Almenara

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Alfons el Magnànim і Almogàver

Alpicat

Alpicat és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.

Veure Alfons el Magnànim і Alpicat

Alvito (Itàlia)

Alvito és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci, situat al sud de Roma.

Veure Alfons el Magnànim і Alvito (Itàlia)

Alvor

Alvor és una freguesia portuguesa del municipi de Portimão, amb 15,25 km² d'àrea i 6.154 habitants (2011).

Veure Alfons el Magnànim і Alvor

Amadeu VIII de Savoia

Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.

Veure Alfons el Magnànim і Amadeu VIII de Savoia

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Veure Alfons el Magnànim і Ancona

Andilla

Andilla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Veure Alfons el Magnànim і Andilla

Andrés Giménez Soler

Andrés Giménez Soler (Saragossa, 1869 - Saragossa, 1938) fou un historiador i arabista aragonès, arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Veure Alfons el Magnànim і Andrés Giménez Soler

Andreu Bertran

Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.

Veure Alfons el Magnànim і Andreu Bertran

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Veure Alfons el Magnànim і Andreu Febrer i Callís

Angelo Decembrio

Angelo Camillo Decembrio fou un escriptor, diplomàtic, polític i un dels destacats humanistes del Renaixement italià.

Veure Alfons el Magnànim і Angelo Decembrio

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Veure Alfons el Magnànim і Anselm Turmeda

Antic Hospital de Santa Maria

L'edifici de l'antic Hospital de Santa Maria de Lleida, situat al Carrer Major davant de la Catedral Nova, és una mostra de l'arquitectura gòtica civil catalana dels segles XV i XVI.

Veure Alfons el Magnànim і Antic Hospital de Santa Maria

Antic Hospital de València

L'Antic Hospital de València, Antic Hospital General, Hospital de Folls de Santa Maria dels Pobres Innocents o Hospital d’Ignoscents, folls e orats, és l'edifici que va allotjar el primer gran hospital de València i on actualment es troba la principal Biblioteca Pública de la capital.

Veure Alfons el Magnànim і Antic Hospital de València

Antich de Bages

Antich de Bages fou un jurisconsult cesaraugustà i savi glossador de les observances del Regne d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Antich de Bages

Antonello da Messina

Antonello da Messina, nat Antonello di Giovanni di Antonio (Messina, c. 1430 — febrer de 1479) va ser un pintor sicilià del Renaixement.

Veure Alfons el Magnànim і Antonello da Messina

Antoni (?) Calders

Antoni (?) Calders (Llucmajor, — Mallorca) va ser un escriptor i eclesiàstic.

Veure Alfons el Magnànim і Antoni (?) Calders

Antoni Amat

Antoni Amat (Barcelona ? - ?), fou un escriptor català en llengua llatina.

Veure Alfons el Magnànim і Antoni Amat

Antoni d'Avinyó i de Moles

Antoni d'Avinyó i de Moles, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 17 de setembre de 1440.

Veure Alfons el Magnànim і Antoni d'Avinyó i de Moles

Antoni de Fluvià

Antoni de Fluvià fou Mestre de l'Hospital des de 1421 fins al 1437.

Veure Alfons el Magnànim і Antoni de Fluvià

Antoni Mut Tomàs

Antoni Mut Tomàs de Son Marrano i Cugulutx (Llucmajor, Mallorca, ~1421-1484) fou un polític mallorquí.

Veure Alfons el Magnànim і Antoni Mut Tomàs

Antoni Olzina

Antoni Olzina o Antonio de Olcina fou lloctinent general de Còrsega (1452-1455) en temps d'Alfons el Magnànim, comanador de Montalban de l'Orde de Montesa.

Veure Alfons el Magnànim і Antoni Olzina

Antoni Pere Ferrer

Antoni Pere Ferrer (segle XIV/XV - en mar, entre Barcelona i la Provença, 1471/72) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1458 i abat de Montserrat.

Veure Alfons el Magnànim і Antoni Pere Ferrer

Antoni Tallander

Làpida sepulcral de mossèn Borra, de bronze, al claustre de la catedral de Barcelona. La inscripció llatina l'identifica per aquest malnom i el qualifica de ''miles gloriosus'' (militar gloriós). D'acord amb models de la mateixa època, els cascavells que li pengen del cinturó s'han identificat més com a signe de cavalleria i distinció que de l'ofici de bufóDURAN, A.

Veure Alfons el Magnànim і Antoni Tallander

Antonio Beccadelli

Antonio Beccadelli (Palerm 1394 — Nàpols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista italià, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Antonio Beccadelli

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Aragó (cognom)

Arc (arma)

”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.

Veure Alfons el Magnànim і Arc (arma)

Arnau Fonolleda

Arnau Fonolleda (Barcelona 1390? - ? 1475?), fou un dels principals secretaris del rei Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Arnau Fonolleda

Arnau Roger de Pallars

va ser un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i tretzè copríncep d'Andorra ex officio entre 1436 i 1461.

Veure Alfons el Magnànim і Arnau Roger de Pallars

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Veure Alfons el Magnànim і Art cistercenc

Artal de Luna y Urrea

Artal de Luna y Urrea, VIII senyor de Luna (Esglésies, Sardenya, 1324) fou un noble aragonès del.

Veure Alfons el Magnànim і Artal de Luna y Urrea

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Veure Alfons el Magnànim і Arxiu de la Corona d'Aragó

Arxiu del Regne de València

L'Arxiu del Regne de València és un arxiu històric que custodia documents del Regne de València.

Veure Alfons el Magnànim і Arxiu del Regne de València

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Veure Alfons el Magnànim і Assalt al castell d'Alaró

Ausiàs Despuig

Ausiàs Despuig (Xàtiva, 1423 - Roma, 2 de setembre de 1483) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Ausiàs Despuig

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure Alfons el Magnànim і Ausiàs March

Álvaro de Luna y Jarana

Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.

Veure Alfons el Magnànim і Álvaro de Luna y Jarana

Íñigo López de Mendoza

Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana i Comte del "Real de Manzanares" (Carrión de los Condes, província de Palència, 19 d'agost de 1398 - Guadalajara, 25 de març de 1458), fou un militar i poeta del prerenaixement.

Veure Alfons el Magnànim і Íñigo López de Mendoza

Badia dels Alfacs

Torre de Sant Joan, al sector nord de la Badia dels Alfacs. La Badia dels Alfacs o els Alfacs és una terra baixa, pantanosa, a la part meridional del delta de l'Ebre, compresa entre la Ràpita (Montsià) i la desembocadura de l'Ebre.

Veure Alfons el Magnànim і Badia dels Alfacs

Ballesta

Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.

Veure Alfons el Magnànim і Ballesta

Banyalbufar

Banyalbufar és una vila i municipi mallorquí situat a l'oest de l'illa, entre la serra de Tramuntana i la mar Mediterrània.

Veure Alfons el Magnànim і Banyalbufar

Baronia de Castellvell

Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.

Veure Alfons el Magnànim і Baronia de Castellvell

Baronia de Càrcer

La Baronia de Càrcer és un títol nobiliari espanyol creat en 1437 pel rei Alfons V d'Aragó que, prèvia facultat real, va crear aquest vincle amb Maria Joana Benedetta d'Eslaba, sobre el senyoriu jurisdiccional que tenia sobre Càrcer el seu pare Pere Martínez d'Eslaba, des de 1427.

Veure Alfons el Magnànim і Baronia de Càrcer

Baronia de Molins de Rei

La baronia de Molins de Rei fou una jurisdicció senyorial concedida, el 1430, per Alfons el Magnànim a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima.

Veure Alfons el Magnànim і Baronia de Molins de Rei

Baronia de Sant Mori

Escut de la família Rocabertí La Baronia de Sant Mori era una unitat territorial que tenia el centre en el poble de Sant Mori (Empordà) i en el castell de Sant Mori, a més comptava amb el poble de Vilaür.

Veure Alfons el Magnànim і Baronia de Sant Mori

Bartolomeo Fàcio

Bartolomeo Facio (La Spezia, vers 1400 – Nàpols, 1457) fou un escriptor, historiador i humanista italià.

Veure Alfons el Magnànim і Bartolomeo Fàcio

Bartomeu Gras

Bartomeu Gras (Reus, 1386 - ?) va ser tresorer reial i diplomàtic.

Veure Alfons el Magnànim і Bartomeu Gras

Batalla de la Foç Pisana

La batalla de la Foç Pisana fou un combat naval que tingué lloc davant la desembocadura de l'Arno l'octubre de 1421, entre un estol de la Corona d'Aragó organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol de la República de Gènova, dirigit per Bautista di Campofregoso, que tenia la intenció d'atacar Nàpols.

Veure Alfons el Magnànim і Batalla de la Foç Pisana

Batalla de la Marina

La Batalla de la Marina fou un dels combats entre angevins, partidaris de Lluís III d'Anjou, i alfonsins, partidaris d'Alfons el Magnànim, per establir el successor al tron del Regne de Nàpols.

Veure Alfons el Magnànim і Batalla de la Marina

Batalla de Rafal Garcés (1452)

La Batalla de Rafal Garcés fou la topada definitiva que suposà la derrota de la Revolta Forana a Mallorca.

Veure Alfons el Magnànim і Batalla de Rafal Garcés (1452)

Batalla naval de Ponça (1435)

La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.

Veure Alfons el Magnànim і Batalla naval de Ponça (1435)

Benedetto Cotrugli

Benedetto Cotrugli (també Benedikt "Beno" Kotruljević, 1416, Dubrovnik - 1469, Aquila), mercader, economista, científic, diplomàtic i humanista.

Veure Alfons el Magnànim і Benedetto Cotrugli

Beneixama

Beneixama és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de l'Alcoià, (encara que a la zona administrativa de l'Alt Vinalopó), a la subcomarca de la Vall de Beneixama.

Veure Alfons el Magnànim і Beneixama

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Veure Alfons el Magnànim і Benevent

Beniarjó

Beniarjó és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Veure Alfons el Magnànim і Beniarjó

Benicàssim

Benicàssim (oficialment Benicàssim/Benicasim) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Veure Alfons el Magnànim і Benicàssim

Benimarfull

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Veure Alfons el Magnànim і Benimarfull

Benimassot

Benimassot és una població de la comarca del Comtat, al País Valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Benimassot

Berenguer d'Oms i de Santapau

Berenguer d'Oms i de Santapau (segle XIV-?1468), governador de Mallorca.

Veure Alfons el Magnànim і Berenguer d'Oms i de Santapau

Berenguer de Bardaixí i López de Sesé

Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.

Veure Alfons el Magnànim і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé

Berenguer de Bardaixí i Ram

Berenguer de Bardaixí i Ram, noble dels segles  i, fill segon del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.

Veure Alfons el Magnànim і Berenguer de Bardaixí i Ram

Berenguer de Puigpardines

Berenguer de Puigpardines (Sant Privat d'en Bas, Comtat de Besalú ? - ?), fou un cronista català que presumptivament visqué en el.

Veure Alfons el Magnànim і Berenguer de Puigpardines

Bernat d'Esplugues

Bernat d'Esplugues (? – Barcelona, 21 de febrer de 1433) fou un notari i escrivà del Consell de la Ciutat de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Bernat d'Esplugues

Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera

Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera (? - 1433), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.

Veure Alfons el Magnànim і Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera

Bernat de Requesens i de Santacoloma

Bernat de Requesens i de Santacoloma (? - 1469), va ser virrei de Sicília en dues ocasions: 1439-1340 sota regnat d'Alfons el Magnànim i de 1463 a 1466 en el regnat de Joan II.

Veure Alfons el Magnànim і Bernat de Requesens i de Santacoloma

Bernat Estrús

Bernat Estrús o Estruç (Girona?) va ser un poeta català.

Veure Alfons el Magnànim і Bernat Estrús

Bernat I de Vilamarí

Bernat I de Vilamarí († 1463) fou un noble i militar català del llinatge de Vilamarí.

Veure Alfons el Magnànim і Bernat I de Vilamarí

Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).

Veure Alfons el Magnànim і Bernat IV de Cabrera

Bernat VIII de Comenge

Bernat VIII de Comenge-Torena (1285-1336) vas ser comte de Comenge i vescomte de Torena.

Veure Alfons el Magnànim і Bernat VIII de Comenge

Berta d'Aragó

Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.

Veure Alfons el Magnànim і Berta d'Aragó

Bertran Samasó

Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.

Veure Alfons el Magnànim і Bertran Samasó

Bescuit de mar

Mostra de galeta marina (bescuit) de prop de 1852, conservada al Museu de Kronborg (Dinamarca). El bescuit de mar o galeta de mar és una mena de pa adaptat a les necessitats de conservació dels vaixells antics.

Veure Alfons el Magnànim і Bescuit de mar

Beseit

Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).

Veure Alfons el Magnànim і Beseit

Biagio Assereto

Biagio Assereto fou un almirall genovès del.

Veure Alfons el Magnànim і Biagio Assereto

Bisbat d'Oriola-Alacant

El bisbat o diòcesi d'Oriola - Alacant (en llatí: Dioecesis Oriolensis-Lucentinæ) és una diòcesi catòlica situada al País Valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Bisbat d'Oriola-Alacant

Bisbat de Noto

El bisbat de Noto (italià: Diocesi di Noto; llatí: Dioecesis Cuneensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siracusa, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure Alfons el Magnànim і Bisbat de Noto

Blanca Maria Visconti

Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.

Veure Alfons el Magnànim і Blanca Maria Visconti

Blesa

Blesa és un municipi d'Aragó a la província de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres.

Veure Alfons el Magnànim і Blesa

Boltanya

Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.

Veure Alfons el Magnànim і Boltanya

Borja (Aragó)

Borja és un municipi de la comarca del Camp de Borja, a l'oest de la província de Saragossa, a l'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Borja (Aragó)

Borja Papa

Borja Papa és una novel·la de Joan Francesc Mira publicada l'any 1996.

Veure Alfons el Magnànim і Borja Papa

Braccio da Montone

Andrea Fortebraccio, conegut com a Braccio da Montone (Perusa, 1 de juliol de 1368 - L'Aquila, 5 de juny de 1424) va ser un condottiero italià, governador de Bolonya, rector de Roma, senyor de Perusa, príncep de Càpua, comte de Montone i de Foggia i Gran Conestable del Regne de Nàpols.

Veure Alfons el Magnànim і Braccio da Montone

Buc (nàutica)

Buc de fusta folrat de coure Avant-projecte amb les línies de forma del buc, longitudinal i en secció transversal El buc és el cos d'un vaixell estanc a l'aigua (qualitat que permet la flotabilitat de tot el vaixell) i té una resistència estructural adequada per a resistir les forces que actuen sobre ell.

Veure Alfons el Magnànim і Buc (nàutica)

Bunifaziu

Bunifaziu (en francès Bonifacio) és una ciutat de Còrsega.

Veure Alfons el Magnànim і Bunifaziu

Bunyol

Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Veure Alfons el Magnànim і Bunyol

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Veure Alfons el Magnànim і Cabdet

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Veure Alfons el Magnànim і Calàbria

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Veure Alfons el Magnànim і Calixt III

Callosa d'en Sarrià

Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.

Veure Alfons el Magnànim і Callosa d'en Sarrià

Calvi

Calvi és un municipi de Còrsega, situat al nord-oest de l'illa, a la comarca de la Balagne, del departament de l'Alta Còrsega.

Veure Alfons el Magnànim і Calvi

Calze de la catedral de València

El calze de la Catedral de València El Calze de la catedral de València o Calze de València és una relíquia conservada a la catedral de València que alguns consideren que fou el Sant Calze emprat per Jesús de Natzaret durant el Sant Sopar per a servir vi, tal com diu l'Evangeli segons Mateu.

Veure Alfons el Magnànim і Calze de la catedral de València

Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim

La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.

Veure Alfons el Magnànim і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim

Can Catlar

Can Catlar és una casa senyorial situada al núm.

Veure Alfons el Magnànim і Can Catlar

Can Cerdà (Cerdanyola del Vallès)

Can Cerdà és una masia al barri de Can Cerdà al terme municipal de Cerdanyola del Vallès a la comarca catalana del Vallès Occidental.

Veure Alfons el Magnànim і Can Cerdà (Cerdanyola del Vallès)

Cançoner de Stúñiga

El Cançoner de Stúñiga és un recull de poesies líriques.

Veure Alfons el Magnànim і Cançoner de Stúñiga

Capella de Ministrers

''La fascinante deformidad''. Música Grotesca. Museu de Belles Arts de València, 15 de desembre de 2019 Capella de Ministrers és un grup de música valencià fundat el 1987 pel seu director Carles Magraner.

Veure Alfons el Magnànim і Capella de Ministrers

Capitulació de Vilafranca

La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.

Veure Alfons el Magnànim і Capitulació de Vilafranca

Carinyena (Aragó)

Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.

Veure Alfons el Magnànim і Carinyena (Aragó)

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Veure Alfons el Magnànim і Carles de Viana

Carles VII de França

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).

Veure Alfons el Magnànim і Carles VII de França

Carrosser

freixe Diligència que realitzava el trajecte Igualada-Barcelona. S'usa en els "Tres Tombs" organitzats per l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada Tricicle Benz de 1888. Tartana catalana Un carrosser és la persona que fabrica o dissenya carrosseries.

Veure Alfons el Magnànim і Carrosser

Carta de Logu

Primera pàgina de la Carta de Logu La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.

Veure Alfons el Magnànim і Carta de Logu

Cartoixa de l'Annunciata

La Cartoixa de l'Annunciata de Porta Coeli fou un monestir cartoixà ubicat a la ciutat de València, l'Horta.

Veure Alfons el Magnànim і Cartoixa de l'Annunciata

Casa d'Olesa

La Casa d'Olesa és una de les principals famílies aristocràtiques de Mallorca i de l'extint Regne de Mallorca.

Veure Alfons el Magnànim і Casa d'Olesa

Casa de Sureda

La casa de Sureda fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Casa de Sureda

Casa forta de Rocaspana

La Casa forta de Rocaspana és un casal medieval fortificat del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Casa forta de Rocaspana

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Casa reial d'Aragó

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Casal d'Aragó

Castel Sant'Elmo

El Castel Sant'Elmo és un castell medieval i actualment un museu (Museo Napoli Novecento 1910-1980).

Veure Alfons el Magnànim і Castel Sant'Elmo

Castell d'Argentera

El castell d'Argentera és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell d'Argentera

Castell d'Orenga

El castell d'Orenga és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell d'Orenga

Castell d'Oroners

El castell d'Oroners i el vilatge són situats en una balma, a l'extrem oriental de la serra de Montclús al vessant abrupte, orientat cap al sud-est, que baixa fins a la Noguera Pallaresa.

Veure Alfons el Magnànim і Castell d'Oroners

Castell de Boltanya

El castell de Boltanya (també anomenat Castell dels Comtes de Sobrarb, ja que no va ser en cap moment de la seva existència la residència oficial dels senyors del Comtat de Sobrarb) és una fortalesa construïda pels sarraïns de Sobrarb per defensar el Vall de l'Ara dels cristians durant la Reconquesta.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Boltanya

Castell de Bunyol

El castell de Bunyol s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud, assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i és un dels més grans de la província de València.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Bunyol

Castell de Cabrera (Noguera)

El castell de Cabrera és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Cabrera (Noguera)

Castell de Cervià

El Castell de Cervià és un castell al poble de Cervià de Ter, a la comarca del Gironès declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Cervià

Castell de Coaner

Castell de Coaner és un castell del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Coaner

Castell de Figuerola de Meià

Del castell de Figuerol de Meià, en resta una torre que domina Figuerola de Meià, al municipi de Camarasa.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Figuerola de Meià

Castell de Fontllonga

El castell de Fontllonga és un castell del poble de Fontllonga, al municipi de Camarasa (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Fontllonga

Castell de Gàver

Castell de Gàver és una torre del municipi d'Estaràs inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Gàver

Castell de l'Ou

El Castell de l'Ou (en napolità i italià:, nom llatí) és el castell més antic de la ciutat de Nàpols, situat en una península a l'extrem del golf que hi ha a l'oest d'aquesta ciutat.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de l'Ou

Castell de la Fabregada

El castell de la Fabregada és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de la Fabregada

Castell de la Vall d'Ariet

El castell de la Vall d'Ariet és un castell del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de la Vall d'Ariet

Castell de Montgai

El castell de Montgai és un castell al nucli urbà del poble de Montgai, del municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Montgai

Castell de Pallerols

El Castell de Pallerols és una antiga casa forta o castell d'origen romànic de Pallerols de Rialb, dins el municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Pallerols

Castell de Peralba

El castell de Peralba és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Peralba

Castell de Plegamans

Castell de Plegamans és un castell d'estil gòtic construït entre els segles  i al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Plegamans

Castell de Rúbies

El castell de Rúbies és situat al poblet de Rúbies, gairebé al cim del Montsec de Rúbies, a l'extrem occidental d'aquesta serralada.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Rúbies

Castell de Requesens

El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Requesens

Castell de Sant Antolí

El castell de Sant Antolí és una fortificació del poble de Sant Antolí, al terme municipal de Ribera d'Ondara (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Sant Antolí

Castell de Sant Oïsme

El castell de Sant Oïsme és una fortalesa situada al poble de la Baronia de Sant Oïsme dins del municipi de Camarasa, a la Noguera.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Sant Oïsme

Castell de Solivella

El castell de Solivella es troba a la part més alta de la vila de Solivella dominant gran part del terme.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Solivella

Castell de Vila Nova de Cerveira

El Castell de Vila Nova de Cerveira es troba a la freguesia i vila de Vila Nova de Cerveira, districte de Viana do Castelo, a Portugal.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Vila Nova de Cerveira

Castell de Vilassar

El Castell de Vilassar, situat a Vilassar de Dalt, al Maresme, es troba a l'extrem d'un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent (rost) al costat de ponent i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de la vila.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Vilassar

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Veure Alfons el Magnànim і Castell de Xàtiva

Castell dels Montcada

El Castell dels Montcada estava situat a la part alta de la ciutat de Vic i fou erigit a finals del.

Veure Alfons el Magnànim і Castell dels Montcada

Castell Nou de Nàpols

El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.

Veure Alfons el Magnànim і Castell Nou de Nàpols

Castell Vell de Rosanes

El Castell Vell de Rosanes (actualment també conegut com a castell de Sant Jaume) és un castell localitzat a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat.

Veure Alfons el Magnànim і Castell Vell de Rosanes

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Alfons el Magnànim і Castelló d'Empúries

Castelló de Farfanya

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.

Veure Alfons el Magnànim і Castelló de Farfanya

Castelló de Meià

El castell de Castelló de Meià és un castell del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Castelló de Meià

Castello Aragonese d'Ischia

El Castello Aragonese és una fortificació medieval que es troba en un illot situat a la part oriental d'Ischia (en les illes Flegrees), a l'extrem nord del Golf de Nàpols, Itàlia.

Veure Alfons el Magnànim і Castello Aragonese d'Ischia

Castellroig

Castellroig Castellroig (en Καστελλόριζο, Kastelórizo) o Megiste (en grec i oficialment, Μεγίστη, Megisti) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Veure Alfons el Magnànim і Castellroig

Catalanitat de La Celestina

La catalanitat de La Celestina és una tesi que defensa l'investigador i filòleg Jordi Bilbeny segons la qual La Celestina, obra pretesament pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui es coneix seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època que feu desaparèixer l'original català.

Veure Alfons el Magnànim і Catalanitat de La Celestina

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Veure Alfons el Magnànim і Català modern

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Veure Alfons el Magnànim і Catània

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Veure Alfons el Magnànim і Catedral de Palerm

Catedral de Sigüenza

La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.

Veure Alfons el Magnànim і Catedral de Sigüenza

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Veure Alfons el Magnànim і Catedral de València

Caterina Appiani

Caterina Appiani (Piombino vers 1398-Scarlino 1451) fou filla de Gerard Lleonard Appiani.

Veure Alfons el Magnànim і Caterina Appiani

Caterina de Lancaster

Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).

Veure Alfons el Magnànim і Caterina de Lancaster

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Veure Alfons el Magnànim і Càller

Càrcer

Càrcer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer.

Veure Alfons el Magnànim і Càrcer

Celada

Típica celada italiana de finals del segle XV Una celada és un tipus de casc militar usat des dels primers anys del, una modificació o perfeccionament del bacinet i diferent de l'elm.

Veure Alfons el Magnànim і Celada

Celestins

La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.

Veure Alfons el Magnànim і Celestins

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Cerdanyola del Vallès

Chariteo

Benet Garret, anomenat "Il Cariteo" (Barcelona, c. 1450 - Nàpols, 1514), fou un humanista i poeta català, que escrigué la seva obra en italià.

Veure Alfons el Magnànim і Chariteo

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).

Veure Alfons el Magnànim і Cimera Reial

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Veure Alfons el Magnànim і Cisma d'Occident

Climent VIII de Peníscola

Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Climent VIII de Peníscola

Coca Sant Climent

Maqueta de la coca de Mataró, al Museu d'Història de Catalunya, Barcelona. La coca Sant Climent devia tenir un aspecte semblant Nau típica medieval catalana: la coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta La coca Sant Climent fou una coca de grans dimensions, armada l'any 1331 per tretze ciutadans de Barcelona per a lluitar i defensar-se dels genovesos (enemics de Catalunya en aquella època).

Veure Alfons el Magnànim і Coca Sant Climent

Colantonio

''Crucifixió'', Museu Thyssen-Bornemisza. Museu di Capodimonte, Nàpols. Colantonio és el nom artístic i més conegut de Niccolò Antonio (circa 1420) fou un pintor napolità, conegut per haver estat un dels qui va formar Antonello da Messina, segons una carta datada el 20 de març de 1524 de l'humanista napolità del renaixement Pietro Summonte, que informa sobre l'estat de l'art a Nàpols i dels treballs a que hi feien pintors flamencs, parla de Colantonio i de la seua tècnica flamenca, que hom ha vist assimilada en l'art d'Antonello da Messina.

Veure Alfons el Magnànim і Colantonio

Collar de lliurea

Retrat de Thomas More portant el “collar de les esses”. El duc de Borgonya Felip el Bo amb el collar del Toisó d'or. Collar del Suprem Orde de Crist. Un collar de lliurea és un collar honorífic que forma part d'una lliurea.

Veure Alfons el Magnànim і Collar de lliurea

Comanda de Bajoles

La Comanda de Bajoles (altrament anomenada «Comanda de Sant Vicenç de Bajoles») fou un dels convents originàris de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, situat en l'actual terme municipal de Perpinyà vora Castell Rosselló (i no pas al mas Anglada com s'havia dit).

Veure Alfons el Magnànim і Comanda de Bajoles

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Veure Alfons el Magnànim і Comerç català medieval

Commentaria super Usaticis Barchinone

Consellers de Barcelona Commentaria super Usaticis Barchinone és una obra del jurista català Jaume Marquilles sobre els Usatges de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Commentaria super Usaticis Barchinone

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure Alfons el Magnànim і Compromís de Casp

Comtat d'Almenara

El Comtat d'Almenara fou una jurisdicció senyorial adquirida al segle XIV per la família Pròixita, i incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, originari del Regne de Nàpols: al web de l'Ajuntament d'Almenara Membres de la família han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Comtat d'Almenara

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Veure Alfons el Magnànim і Comtat d'Anjou

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Alfons el Magnànim і Comtat d'Empúries

Comtat de Cocentaina (títol)

El comtat de Cocentaina és un títol nobiliari concedit pel rei Alfons V d'Aragó al seu principal conseller d'afers napolitans Ximén Pérez de Corella l'any 1448.

Veure Alfons el Magnànim і Comtat de Cocentaina (títol)

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Veure Alfons el Magnànim і Comtat de Pallars Sobirà

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Alfons el Magnànim і Comtat de Ribagorça

Concòrdia de Valladolid

La concòrdia de Valladolid és el nom que rep la treva signada a Valladolid, el 7 de desembre de 1453, entre Joan de Navarra (futur Joan II d'Aragó) i el seu fill, Carles de Viana per la qual Carles fou posat en llibertat.

Veure Alfons el Magnànim і Concòrdia de Valladolid

Confraria de la Mare de Déu de Montserrat

La confraria de la Mare de Déu de Montserrat és una confraria o germandat que aplega especialment laics que tenen per vincle comú la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, més enllà del santuari.

Veure Alfons el Magnànim і Confraria de la Mare de Déu de Montserrat

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Veure Alfons el Magnànim і Conquesta de Navarra

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.

Veure Alfons el Magnànim і Conquesta del Regne de Nàpols

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Veure Alfons el Magnànim і Consell de Cent

Constança de Cabrera

Constança de Cabrera (Blanes, Selva, ? - Barcelona, 8 de setembre de 1433) fou abadessa dels monestirs de monges cistercenques de Santa Maria de Vallbona i després de Santa Maria de Valldonzella.

Veure Alfons el Magnànim і Constança de Cabrera

Constitució de l'Observança

La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.

Veure Alfons el Magnànim і Constitució de l'Observança

Construcció naval

Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. El creuer de passatgers ''Voyager of the Seas'' carregant combustible al Circular Quay de Sydney. En comparació, el petrolier ''Vitality'' sembla petit. La construcció naval o construcció de vaixells fa referència a totes les activitats destinades a la fabricació d'embarcacions, des de les barques més petites fins a les naus de grans dimensions.

Veure Alfons el Magnànim і Construcció naval

Convent de Jesús (Barcelona)

El convent de Jesús, o de Santa Maria de Jesús, fou un convent de franciscans situat al pla de Barcelona fora muralles, que va existir entre els segles XV i XIX.

Veure Alfons el Magnànim і Convent de Jesús (Barcelona)

Convent de Jesús (València)

El Convent de Religiosos Franciscans de Santa Maria de Jesús, o convent de Jesús, de València és un antic convent franciscà situat al barri de Patraix de la ciutat de València, al límit amb el barri de Jesús al qual donà nom.

Veure Alfons el Magnànim і Convent de Jesús (València)

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Veure Alfons el Magnànim і Convent de Sant Doménec (València)

Copa Farnese

gorgona La Copa Farnese (Tazza Farnese) és un camafeu de pedra del s. II ae en forma de copa, esculpit en l'Egipte ptolemaic amb àgata i ònix, que ara es troba al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols amb altres objectes de l'antiga Col·lecció Farnese.

Veure Alfons el Magnànim і Copa Farnese

Corçà

Corçà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Veure Alfons el Magnànim і Corçà

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó

Cort (noblesa)

arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Veure Alfons el Magnànim і Cort (noblesa)

Corts de Barcelona (1421-1423)

Les corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinenta del rei Alfons el Magnànim a Barcelona el 23 de juny de 1421.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Barcelona (1421-1423)

Corts de Barcelona (1431-1434)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1431 i 1434, si bé varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a Nàpols a partir del 29 de maig de 1432.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Barcelona (1431-1434)

Corts de Barcelona (1436-1437)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre maig de 1436 i 1437.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Barcelona (1436-1437)

Corts de Barcelona (1446-1448)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1446 i 1448.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Barcelona (1446-1448)

Corts de Barcelona (1454-1458)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Barcelona (1454-1458)

Corts de Lleida (1440)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Lleida el 1440.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Lleida (1440)

Corts de Montsó (1435-1436)

Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Montsó (1435-1436)

Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)

Corts de Tortosa (1429-1430)

Les Corts Catalanes són convocades a Tortosa per Alfons el Magnànim i se celebraren entre el 1429 i 1430.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Tortosa (1429-1430)

Corts de Tortosa (1442-1443)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Tortosa entre l'11 d'agost de 1442 i maig de 1443.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Tortosa (1442-1443)

Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu de 1421, Corts Generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general del regne, el dia 18 de març de 1421, a Tortosa estant, per a reunir-se a Traiguera el 15 d'abril.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu

Corts de Traiguera-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de Traiguera-Sant Mateu

Corts de València (1415)

Les Corts de València de 1415, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Ferran I, mentre celebrava corts a Barcelona, el 29 de març de 1413, per a iniciar-se a València el 15 d'abril.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de València (1415)

Corts de València (1417-1418)

Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de València (1417-1418)

Corts de València (1419)

Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de València (1419)

Corts de València (1437-1438)

Les Corts de València de 1437-1438, corts generals del regne de València, foren convocades per l'infant Joan, rei de Navarra, com a lloctinent general del regne, el dia 15 de desembre de 1436, a Castellfabib estant, per a reunir-se a València el 15 de gener de 1437, però foren posposades fins al 20 de febrer, dia en què es van inaugurar a la catedral de València.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de València (1437-1438)

Corts de València (1443-1446)

Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a València el 15 de març, al palau reial.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de València (1443-1446)

Corts de València-Morvedre

Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.

Veure Alfons el Magnànim і Corts de València-Morvedre

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Veure Alfons el Magnànim і Corts del Regne d'Aragó

Corts Generals de la Corona d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.

Veure Alfons el Magnànim і Corts Generals de la Corona d'Aragó

Costa Daurada

Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).

Veure Alfons el Magnànim і Costa Daurada

Crónica de Aragón

Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.

Veure Alfons el Magnànim і Crónica de Aragón

Cripta Napolitana

La cripta neapolitana o Gruta de Posillipo és un túnel romà realitzat a la calçada romana que unia Nàpols amb els camps Flegreus, construïda al començament de l'Imperi Romà.

Veure Alfons el Magnànim і Cripta Napolitana

Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó

Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles  i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.

Veure Alfons el Magnànim і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Veure Alfons el Magnànim і Croada contra la Corona d'Aragó

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.

Veure Alfons el Magnànim і Curial e Güelfa

Dalmau de Rocabertí i d'Erill

Dalmau de Rocabertí i d'Erill (? - 1479) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Veure Alfons el Magnànim і Dalmau de Rocabertí i d'Erill

Dalmau Ramon de Xetmar

Dalmau Ramon de Xetmar fou un cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem que va esdevenir Castellà d'Amposta entre 1421 i 1427 o 1430.

Veure Alfons el Magnànim і Dalmau Ramon de Xetmar

Dalmau VIII de Rocabertí

Dalmau VIII de Rocabertí i Ferrandis d'Híxar, fou vescomte de Rocabertí i de Peralada des de 1403 a 1454.

Veure Alfons el Magnànim і Dalmau VIII de Rocabertí

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Veure Alfons el Magnànim і Dénia

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Veure Alfons el Magnànim і Decadència

Decapitació de Sant Baldiri

La Decapitació de Sant Baldiri és una pintura gòtica de Lluís Dalmau de mitjans del que es va fer per formar part de l'antic retaule major gòtic de l'església de Sant Boi de Llobregat i es conserva al MNAC des del 2017.

Veure Alfons el Magnànim і Decapitació de Sant Baldiri

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Veure Alfons el Magnànim і Diada Nacional del País Valencià

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Veure Alfons el Magnànim і Dinastia Trastàmara

Dobler

Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.

Veure Alfons el Magnànim і Dobler

Doma

Cavall PRE en el "passage". La doma (en francès i anglès dressage) és l'art d'ensenyar a un cavall a ser dòcil, equilibrat i obedient.

Veure Alfons el Magnànim і Doma

Domènec Ram i Lanaja

Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.

Veure Alfons el Magnànim і Domènec Ram i Lanaja

Domenico Capranica

fou un cardenal i humanista italià.

Veure Alfons el Magnànim і Domenico Capranica

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Drassanes Reials de Barcelona

Ducat de Sora

El Ducat de Sora va ser un Estat semi-independent a la península Itàlica, creat el 1443 per Alfons V d'Aragó i dissolt el 1796.

Veure Alfons el Magnànim і Ducat de Sora

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Veure Alfons el Magnànim і Edat mitjana al País Valencià

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Veure Alfons el Magnànim і Edat mitjana als Països Catalans

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Veure Alfons el Magnànim і Edat mitjana de Catalunya

Eduard I de Portugal

Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.

Veure Alfons el Magnànim і Eduard I de Portugal

Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma

Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.

Veure Alfons el Magnànim і Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma

El Castellot (Ponts)

El Castellot de Sant Joan o castell de Torreblanca (o de la costa de Sant Joan), és una fortificació del municipi de Ponts (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і El Castellot (Ponts)

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Veure Alfons el Magnànim і Elda

Elionor d'Alburquerque

Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).

Veure Alfons el Magnànim і Elionor d'Alburquerque

Elionor d'Aragó-Urgell

Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.

Veure Alfons el Magnànim і Elionor d'Aragó-Urgell

Elionor d'Urgell

Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.

Veure Alfons el Magnànim і Elionor d'Urgell

Elionor de Nàpols

Elionor de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 1493) fou una princesa de Nàpols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.

Veure Alfons el Magnànim і Elionor de Nàpols

Elisabet d'Urgell i d'Aragó

Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.

Veure Alfons el Magnànim і Elisabet d'Urgell i d'Aragó

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Veure Alfons el Magnànim і Emirat de Balànsiya

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Veure Alfons el Magnànim і En guàrdia!

Enric d'Aragó i de Pimentel

Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Alfons el Magnànim і Enric d'Aragó i de Pimentel

Enric Giner Canet

Enric Giner Canet (Nules, 20 de juliol de 1899; València 1990) va ser un medallista, escultor i pintor valencià de reconegut prestigi en el seu àmbit de treball.

Veure Alfons el Magnànim і Enric Giner Canet

Enric I d'Empúries

Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.

Veure Alfons el Magnànim і Enric I d'Empúries

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Veure Alfons el Magnànim і Enric III de Castella

Enyego d'Àvalos

Enyego d'Àvalos (Íñigo Dávalos, com a nom de fonts; Inico d'Avalos, com se'l coneix a Itàlia; Toledo?, ca. 1414 – Nàpols, 1484) fou un cavaller valencià d'origen castellà a qui s'ha atribuït la novel·la Curial e Güelfa (Milà/Nàpols, 1445–1448).

Veure Alfons el Magnànim і Enyego d'Àvalos

Equitació catalana a Nàpols

Paraula original xàquima al llibre de menescalia. L'esment de Dieç en català (1436) és més antic que la primera cita del terme per part de Nebrija (1481). Transcripció parcialment modificada (per a facilitar la lectura). Cap.II. Del preniment e del adondament dels cavalls.

Veure Alfons el Magnànim і Equitació catalana a Nàpols

Ermita de Sant Joaquim d'Ademús

L'Ermita de Sant Joaquim d'Ademús és l'antiga capella de l'Hospital de Pobres de Santa Anna de la vil·la d'Ademús, al Racó d'Ademús.

Veure Alfons el Magnànim і Ermita de Sant Joaquim d'Ademús

Ermita de Sant Sebastià de la Guarda

L'ermita de Sant Sebastià de la Guarda és una església en la muntanya de Sant Sebastià del municipi de Palafrugell (Baix Empordà).

Veure Alfons el Magnànim і Ermita de Sant Sebastià de la Guarda

Escala de setge

Assalt amb escales de setge. Constantinoble (1450 - 1475). Giny de setge assiri (c 700 aC). Una escala de setge és una màquina de guerra adequada per a assaltar un mur fortificat elevat verticalment sobre terra.

Veure Alfons el Magnànim і Escala de setge

Escala del rei d'Aragó

L'escala del rei d'Aragó, excavada al penya-segat calcari, és el principal atractiu turístic de la ciutat de Bunifaziu (Còrsega).

Veure Alfons el Magnànim і Escala del rei d'Aragó

Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V.

Veure Alfons el Magnànim і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Escut d'Alcanar

L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.

Veure Alfons el Magnànim і Escut d'Alcanar

Escut d'Alcoi

L'escut d'Alcoi és un símbol oficial representatiu d'Alcoi, municipi del País Valencià i capital de la comarca de l'Alcoià.

Veure Alfons el Magnànim і Escut d'Alcoi

Escut de Beneixama

L'escut de Beneixama és el símbol representatiu oficial de Beneixama, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Veure Alfons el Magnànim і Escut de Beneixama

Escut de Girona

L'escut oficial de Girona té el següent blasonament.

Veure Alfons el Magnànim і Escut de Girona

Escut de Vilanova i la Geltrú

L'escut oficial de Vilanova i la Geltrú (Garraf) té el següent blasonament.

Veure Alfons el Magnànim і Escut de Vilanova i la Geltrú

Església de l'Assumpció d'Andilla

L'església de l'Assumpció situada a la part alta de la població d'Andilla (Serrans, País Valencià) és un temple catòlic d'origen gòtic, reformat successivament entre els segles  i. D'aquestes últimes destaquen l'original portada principal, una de les manifestacions més destacades en terres valencianes del Renaixement, el magnífic altar major de fins del, del que avui solament queden les pintures de les portes que ho protegien, pintades per Ribalta a principis del i la decoració del típica del barroc valencià d'aquest moment.

Veure Alfons el Magnànim і Església de l'Assumpció d'Andilla

Església de Sant Genís dels Agudells

Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Veure Alfons el Magnànim і Església de Sant Genís dels Agudells

Església de Vilar de Frades

Mestre João Vicente, fundador de l'Orde dels Lóios i del Convent de Vilar de FradesL'estampa prové de ''Galeria das ordens religiosas e militares desde a mais remota antiguidade até nossos dias adornada com muitas estampas'', d'autor desconegut, 1843.

Veure Alfons el Magnànim і Església de Vilar de Frades

Espasa de Vilardell

Lespasa de Vilardell és una de les espases de virtut o folklòriques més famoses de Catalunya, tal com reflecteix Martí de Riquer al seu llibre Llegendes històriques catalanes.

Veure Alfons el Magnànim і Espasa de Vilardell

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Veure Alfons el Magnànim і Eugeni IV

Expedició a Tunis (1424)

Alfons el Magnànim ordenà un atac contra les illes de Gerba i Quèrquens, bases de pirates que atacaven Sicília El comte Frederic de Luna i Ramon de Perellós comandaren un estol que recollí Pere d'Aragó, germà del rei, que resistia a Nàpols després del fracàs de la campanya naval d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Expedició a Tunis (1424)

Facultat d'Economia i Empresa (UB)

La Facultat d'Economia i Empresa pertany a la Universitat de Barcelona, institució que va ser fundada l'any 1450.

Veure Alfons el Magnànim і Facultat d'Economia i Empresa (UB)

Falconeria

Un astor, dibuix del 1903. La falconeria és l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres ocells rapinyaires per a la caça de volateria.

Veure Alfons el Magnànim і Falconeria

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Veure Alfons el Magnànim і Família Borja

Família Giginta

Els Giginta foren una família d'origen rossellonès que donà un gran nombre de figures il·lustres.

Veure Alfons el Magnànim і Família Giginta

Favara de Matarranya

Favara de Matarranya és una vila i municipi del Baix Aragó-Casp, històricament considerat del Matarranya.

Veure Alfons el Magnànim і Favara de Matarranya

Felip de Camps i de Subirats

, IV Marquès de Camps i III Baró d'Algerri, fou un noble català, fill de Jordi de Camps i de Casanova.

Veure Alfons el Magnànim і Felip de Camps i de Subirats

Felip de Malla

Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).

Veure Alfons el Magnànim і Felip de Malla

Felip III de Borgonya

fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Veure Alfons el Magnànim і Felip III de Borgonya

Felip Maria Visconti

Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.

Veure Alfons el Magnànim і Felip Maria Visconti

Felipa de Coïmbra i d'Urgell

Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.

Veure Alfons el Magnànim і Felipa de Coïmbra i d'Urgell

Ferdinando Galiani

va ser un economista italià, una de les principals figures italianes de la Il·lustració.

Veure Alfons el Magnànim і Ferdinando Galiani

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Alfons el Magnànim і Ferran d'Antequera

Ferran d'Aragó i Guardato

Ferran d'Aragó i Guardato (mort el 1542) fou un fill il·legítim de Ferran I de Nàpols (per tant, net d'Alfons el Magnànim) i de la seva amistançada Diana Guardato.

Veure Alfons el Magnànim і Ferran d'Aragó i Guardato

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.

Veure Alfons el Magnànim і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran I de Nàpols

Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Veure Alfons el Magnànim і Ferran I de Nàpols

Ferrando Valentí

Ferrando Valentí o Ferran Valentí, (Ciutat de Mallorca, s. XV-1476), jurista, humanista, escriptor i traductor mallorquí de família noble.

Veure Alfons el Magnànim і Ferrando Valentí

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Veure Alfons el Magnànim і Figueres

Filadèlfia (Itàlia)

Filadèlfia és una ciutat italiana de 5.435 habitants de la província de Vibo Valentia a Calàbria.

Veure Alfons el Magnànim і Filadèlfia (Itàlia)

Fira de Tots Sants de Cocentaina

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.

Veure Alfons el Magnànim і Fira de Tots Sants de Cocentaina

Fires i Festes de la Santa Creu

Les Fires i Festes de la Santa Creu són la festa major de la ciutat de Figueres.

Veure Alfons el Magnànim і Fires i Festes de la Santa Creu

Fortificació

revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.

Veure Alfons el Magnànim і Fortificació

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Veure Alfons el Magnànim і Francesc Climent Sapera

Francesc d'Aranda

Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.

Veure Alfons el Magnànim і Francesc d'Aranda

Francesc d'Arinyó

Francesc d'Arinyó (? segona meitat Segle XIV - ? 1429), fou un escriptor català en llengua llatina.

Veure Alfons el Magnànim і Francesc d'Arinyó

Francesc Ferran d'Ávalos

Fernando Francesco D'Ávalos. Francesc Ferran d'Ávalos, marquès de Pescara (Nàpols, 1489 - Milà, 4 de novembre de 1525), militar napolità d'orígens espanyols.

Veure Alfons el Magnànim і Francesc Ferran d'Ávalos

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt (1408 - Esglésies? 1480), baró de Nules i primer comte d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.

Veure Alfons el Magnànim і Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt

Francesc Rovira i Escuder

Francesc Rovira i Escuder (circa 1375, Morella - 22 de novembre de 1450, València) fou un cardenal valencià nomenat per l'antipapa Climent VIII.

Veure Alfons el Magnànim і Francesc Rovira i Escuder

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Veure Alfons el Magnànim і Francesc Sforza

Francesco Condulmer

fou un cardenal italià.

Veure Alfons el Magnànim і Francesco Condulmer

Francesco Laurana

Retrat d'Elionor d'Aragó a la Galleria Nazionale della Sicilia a Palerm, on s'aprecia la forma ovalada del rostre, típica de l'escultura de '''Francesco Laurana''' Francesco Laurana de la Vrana (Vrana, c. 1430 - 12 de març ? de 1502), va ser un escultor i medallista.

Veure Alfons el Magnànim і Francesco Laurana

Francesco Piccinino

Francesco Piccinino (c 1407 - 16 d'octubre de 1449) va ser un condottiero italià.

Veure Alfons el Magnànim і Francesco Piccinino

Francesco Spinola

Francesco Spinola fou un almirall genovès del.

Veure Alfons el Magnànim і Francesco Spinola

Frederic de Luna

Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.

Veure Alfons el Magnànim і Frederic de Luna

Frederic III de Nàpols

Sisè de '''Frederic III de Nàpols''', 1496-1501. Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).

Veure Alfons el Magnànim і Frederic III de Nàpols

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Veure Alfons el Magnànim і Fusta

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Veure Alfons el Magnànim і Gaeta

Galceran Albert

Galceran Albert Encara que algunes fonts l'esmenten com a Galceran Albertí (per exemple la GEC que, tot i així, es contradiu internament (enfront de). Bibliografia relativament antiga ja l'esmentava com a Albert (s. XIV - Elna, 23 de gener del 1453) fou bisbe de Mallorca i Elna.

Veure Alfons el Magnànim і Galceran Albert

Galceran de Requesens

* Galceran de Requesens i de Santacoloma, lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Galceran de Requesens

Galceran de Requesens i de Santacoloma

Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Galceran de Requesens i de Santacoloma

Galceran Martorell

Galceran Martorell era el gran dels set fills de Francesc Martorell i la seua esposa, Damiata, a més de Joanot (±1413 - 1468), l'escriptor de Tirant lo Blanc, Jofre, Jaume, Isabel, Aldonça i la petita Damiata.

Veure Alfons el Magnànim і Galceran Martorell

Galera catalana

La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).

Veure Alfons el Magnànim і Galera catalana

Gaspar d’Arinyó

Gaspar d'Arinyó (? - ?, segle xv) fou secretari de Joan II d'Aragó i, posteriorment, també ho seria del seu fill Ferran el Catòlic.

Veure Alfons el Magnànim і Gaspar d’Arinyó

Gavarda

Gavarda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Veure Alfons el Magnànim і Gavarda

Güelfa (personatge)

Güelfa és la protagonista femenina de la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa, escrita al i tradicionalment considerada anònima, si bé recentment s'ha atribuït a Enyego d'Àvalos.

Veure Alfons el Magnànim і Güelfa (personatge)

Genealogia dels Aragó, ducs de Cardona i de Sogorb i comtes d'Empúries

Vegeu la Llista de comtes d'Empúries.

Veure Alfons el Magnànim і Genealogia dels Aragó, ducs de Cardona i de Sogorb i comtes d'Empúries

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Veure Alfons el Magnànim і Gerba

Giacopo Antonio Venier

fou un cardenal i bisbe italià.

Veure Alfons el Magnànim і Giacopo Antonio Venier

Giovanni Berardi di Tagliacozzo

Giovanni Berardi di Tagliacozzo (Corcumello, 1380 - Roma, 21 de gener de 1449) va ser un cardenal italià, degà del Sagrat Col·legi Cardenalici.

Veure Alfons el Magnànim і Giovanni Berardi di Tagliacozzo

Giraldona Carlino

Giraldona Carlino (Napols, XIV segle – XV segle) va ser una noble italiana, amant del Rei de Nàpols Alfons V d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Giraldona Carlino

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Alfons el Magnànim і Girona

Giuniano Maio

Giuniano Maio (Iunianus Maius) (Nàpols, vers 1430 - ?, 1493) fou un humanista, filòleg i gramàtic italià.

Veure Alfons el Magnànim і Giuniano Maio

Giustizierato

Mapa amb la divisió administrativa de les Dues Sicílies Giustizierato, giustizierati en plural, eren les divisions administratives, assimilables a les províncies espanyoles, en què estava dividit el Regne de Nàpols durant el període en què va estar governat per les dinasties Hohenstaufen i Anjou.

Veure Alfons el Magnànim і Giustizierato

Gloriosa ensenya de l'Oriol

Pujada de l'estendard pel balcó de l'ajuntament per a evitar que s'incline. La senyera oriolana duta pel síndic i acompanyada per les autoritats municipals. Rèplica de l'estendart. La Gloriosa ensenya de l'Oriol, Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot més antiga que lensenya de València, i compta amb privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú, excepte davant de Déu i el Rei; és considerada un dels símbols de major tradició d'Espanya.

Veure Alfons el Magnànim і Gloriosa ensenya de l'Oriol

Gofrar

Mapa gofrat de las illes britàniques 1877 Gofrar (del fr. gaufrer), és una paraula d'origen francès adaptada a la terminologia tècnica de les arts gràfiques, en concret, dels tallers d'enquadernació.

Veure Alfons el Magnànim і Gofrar

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Veure Alfons el Magnànim і Gonzalo Fernández de Córdoba

Governador general de Mallorca

El governador general del Regne de Mallorca, fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.

Veure Alfons el Magnànim і Governador general de Mallorca

Granada de mà

La granada o granada de mà, també coneguda com a bomba de mà, és una arma antipersones que explota un curt temps després del seu alliberament.

Veure Alfons el Magnànim і Granada de mà

Granollers

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Veure Alfons el Magnànim і Granollers

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Veure Alfons el Magnànim і Gremi

Gremi de Tenders Revenedors

Instructa per los individuos del Gremi de tenders revenedors'', llibre amb les normes de funcionament del gremi (1842) El Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona, actualment coneguda com a Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, va ser creada per la gràcia de la reina Maria de Castella en nom del seu marit el rei Alfons el Magnànim, l'any 1447.

Veure Alfons el Magnànim і Gremi de Tenders Revenedors

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Veure Alfons el Magnànim і Guerra civil

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure Alfons el Magnànim і Guerra Civil catalana

Guerra Civil navarresa

La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.

Veure Alfons el Magnànim і Guerra Civil navarresa

Guerra dels Infants d'Aragó

La Guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la Corona d'Aragó que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.

Veure Alfons el Magnànim і Guerra dels Infants d'Aragó

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Veure Alfons el Magnànim і Guerra dels remences

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Veure Alfons el Magnànim і Guerra sardo-catalana

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Veure Alfons el Magnànim і Guerres d'Itàlia

Guerres de Llombardia

Les guerres de Llombardia foren uns conflictes al centre i nord d'Itàlia que implicaren la República de Venècia i el ducat de Milà, i els seus aliats.

Veure Alfons el Magnànim і Guerres de Llombardia

Guillem d'Arborea

Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem, fill de Bernat de Septimània) fou net de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona.

Veure Alfons el Magnànim і Guillem d'Arborea

Guillem Hug de Rocabertí

Guillem Hug de Rocabertí pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Veure Alfons el Magnànim і Guillem Hug de Rocabertí

Guillem Ramon de Montcada i de Luna

va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.

Veure Alfons el Magnànim і Guillem Ramon de Montcada i de Luna

Guillem Sagrera

Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.

Veure Alfons el Magnànim і Guillem Sagrera

Guillem VIII de Montferrat

Guillem VIII de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1464 al 1483.

Veure Alfons el Magnànim і Guillem VIII de Montferrat

Hèrcules I d'Este

Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.

Veure Alfons el Magnànim і Hèrcules I d'Este

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Veure Alfons el Magnànim і Heràldica

Història d'Alcoi

La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.

Veure Alfons el Magnànim і Història d'Alcoi

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Veure Alfons el Magnànim і Història de Badalona

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Alfons el Magnànim і Història de Barcelona

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Alfons el Magnànim і Història de Catalunya

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Veure Alfons el Magnànim і Història de Còrsega

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de l'humor

Una història de l'humor hauria de presentar els aspectes més importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats.

Veure Alfons el Magnànim і Història de l'humor

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Alfons el Magnànim і Història de Mallorca

Història de Paris e Viana

Història de Paris e Viana és una novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l'inventari de la biblioteca d'Alfons el Magnànim, hi figura un manuscrit de 1417.

Veure Alfons el Magnànim і Història de Paris e Viana

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Veure Alfons el Magnànim і Història de Sardenya

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Veure Alfons el Magnànim і Història de València

Història del País Valencià

citació.

Veure Alfons el Magnànim і Història del País Valencià

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Veure Alfons el Magnànim і Història dels gitanos

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Veure Alfons el Magnànim і Historiografia

Hug de Cardona i Gandia

Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470) fou senyor del Real, Benicanena, Benipeixar i Beniopa (a l'horta de Gandia) i senyor de Guadalest.

Veure Alfons el Magnànim і Hug de Cardona i Gandia

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i.

Veure Alfons el Magnànim і Humanisme

Humanisme a Mallorca

'''Alfons el Magnànim''', dibuixat per l'artista del renaixement Pisanello, el qual des del 1448 visqué els últims anys de la seva vida a la cort d'Alfons a Nàpols. L'humanisme és un moviment cultural que representa el renovellament dels estudis clàssics i que arrelà en la literatura italiana del i s'imposà per tot Europa durant els dos segles següents, contemporàniament al Renaixement.

Veure Alfons el Magnànim і Humanisme a Mallorca

Humanisme català

Humanisme català és la denominació emprada per una part de la crítica tradicional (Rubió, Riquer) per designar el moviment humanista en la Corona d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Humanisme català

Infants d'Aragó

Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Infants d'Aragó

Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació és un organisme cultural creat en 1948 per la Diputació Provincial de València, vinculat al Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Veure Alfons el Magnànim і Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació

Institucions forals de la ciutat de València

Casa de la Ciutat de València abans de ser enderrocada en 1865 Les institucions forals de la ciutat de València van ser les institucions representatives i de govern que van regir la ciutat de València (Regne de València) a l'època foral, és a dir, durant prop de cinc-cents anys, des de la conquesta de València pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I en 1238 fins a la promulgació per Felip V en 1707, del Decret de Nova Planta que va abolir els Furs de València, que va suposar que el Regne de València deixara d'existir per a passar a ser en una mera província del Regne d'Espanya.

Veure Alfons el Magnànim і Institucions forals de la ciutat de València

Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic

Plaça del Rei de Barcelona, on va haver-hi el regicidi frustrat de Ferran el Catòlic. L'intent d'assassinat del rei Ferran el Catòlic va ser un regicidi frustrat que va tenir lloc a Barcelona, al Principat de Catalunya, el 7 de desembre del 1492.

Veure Alfons el Magnànim і Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic

Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)

''Retrat d'Isabel d'Este'' realitzat per Ticià (Museu d'Història de l'Art de Viena) Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.

Veure Alfons el Magnànim і Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)

Isabel de Chiaromonte

Isabel de Chiaromonte (v 1424 - 1465), princesa consort de Nàpols (1458-1465).

Veure Alfons el Magnànim і Isabel de Chiaromonte

Isabel Suaris

Isabel Suaris (València, 1440 - 1490) fou una noble i escriptora del País Valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Isabel Suaris

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Veure Alfons el Magnànim і Ischia

Itàlia meridional

La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Veure Alfons el Magnànim і Itàlia meridional

Jacomart

Jaume Baco, Baçó o Mestre de la Porciúncula (València, 1411- 1461) fou un pintor valencià del.

Veure Alfons el Magnànim і Jacomart

Jan van Eyck

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.

Veure Alfons el Magnànim і Jan van Eyck

Jaume Callís

Jaume Callís (Vic, Osona, 1364-1370 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.

Veure Alfons el Magnànim і Jaume Callís

Jaume de Casafranca

escapulari (en castellà http://lema.rae.es/drae/?val.

Veure Alfons el Magnànim і Jaume de Casafranca

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Alfons el Magnànim і Jaume el Conqueridor

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Alfons el Magnànim і Jaume el Just

Jaume Gassull i Almenar

Jaume Gassull i Almenar, més conegut pel nom de ploma de Jaume Gassull o Jaume Gaçull, (Regne de València, – Regne de València, abans de 1515) fou un poeta valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Jaume Gassull i Almenar

Jaume Huguet

fou un pintor gòtic català.

Veure Alfons el Magnànim і Jaume Huguet

Jaume Pau

Jaume Pau (Perpinyà, ? - Barcelona, 1466) fou un notable jurista català.

Veure Alfons el Magnànim і Jaume Pau

Jaume Roig

Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.

Veure Alfons el Magnànim і Jaume Roig

Jaume Safont

''Dietari de la Diputació del General de Catalunya - 1454 a 1472'', edició del 1950. Jaume Safont (Barcelona, 1420-1487) fou un poeta i notari català.

Veure Alfons el Magnànim і Jaume Safont

Jeroni Pau

Jeroni Pau (Barcelona, entorn de 1458 - Barcelona, 1497) fou un destacat humanista català.

Veure Alfons el Magnànim і Jeroni Pau

Joan Aybrí

Joan Aybrí (- 1507) va ser un advocat perpinyanenc, assessor del governador del Rosselló del 1493 al 1507.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Aybrí

Joan de Bardaixí

Joan de Bardaixí (? – 1451?), militar hospitaler, fill del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.

Veure Alfons el Magnànim і Joan de Bardaixí

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Veure Alfons el Magnànim і Joan de Casanova

Joan de Joanes

''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.

Veure Alfons el Magnànim і Joan de Joanes

Joan de la Via

Joan de la Via (Girona, segle XV-Constantinoble, dies posteriors al 29 de maig de 1453) va ser un mercader i patró de nau ciutadà de Girona i de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Joan de la Via

Joan de Nàpols

Joan de Nàpols, també Joan d'Aragó (en italià Giovanni d'Aragona), (Nàpols 25 de juny de 1456-17 d'octubre de 1485) fou un cardenal i abat italià, fill del rei Ferran I de Nàpols i lloctinent general del Regne de Nàpols a la Terra di Lavoro.

Veure Alfons el Magnànim і Joan de Nàpols

Joan de Vilagut

Fra Joan de Vilagut fou un cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i des de 1427 castellà d'Amposta.

Veure Alfons el Magnànim і Joan de Vilagut

Joan Desgarrigues

Joan Desgarrigues fou un personatge originari del Rosselló que havia professat a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la que havia arribat a ocupar el càrrec de comanador del Mas Déu, la casa mare del Rosselló.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Desgarrigues

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Alfons el Magnànim і Joan el Sense Fe

Joan Fiveller

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Fiveller

Joan Grau (escultor)

Joan Grau (Constantí, 1608 - Manresa, 1685) fou un escultor i arquitecte del barroc català.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Grau (escultor)

Joan Hunyadi

Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Hunyadi

Joan I de Foix

Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Veure Alfons el Magnànim і Joan I de Foix

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Veure Alfons el Magnànim і Joan II de Castella

Joan II de Lorena

Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).

Veure Alfons el Magnànim і Joan II de Lorena

Joan III de Vilamarí

Joan de Vilamarí (? - ?, 1479), noble i militar català del llinatge de Vilamarí.

Veure Alfons el Magnànim і Joan III de Vilamarí

Joan Margarit i Pau

Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Margarit i Pau

Joan Pagès

Joan Pagès, fou conseller i vice-canceller del rei Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Pagès

Joan Ramon Folc I de Cardona

Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1400-1441).

Veure Alfons el Magnànim і Joan Ramon Folc I de Cardona

Joan Ramon Folc II de Cardona

Joan Ramon Folc II de Cardona (1400 - 1471) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).

Veure Alfons el Magnànim і Joan Ramon Folc II de Cardona

Joan Ramon Folc III de Cardona

Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).

Veure Alfons el Magnànim і Joan Ramon Folc III de Cardona

Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní

Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní (?-1479) fou príncep de Rossano, comte de Montalbo, Cariati i Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní

Joan Soler (bisbe)

va ser un religiós català, bisbe de Barcelona entre 1458 i 1463.

Veure Alfons el Magnànim і Joan Soler (bisbe)

Joana d'Aragó i d'Enríquez

Joana d'Aragó (Barcelona 1455 - Nàpols 1517), princesa d'Aragó i reina consort de Nàpols (1476-1494).

Veure Alfons el Magnànim і Joana d'Aragó i d'Enríquez

Joana d'Urgell

Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).

Veure Alfons el Magnànim і Joana d'Urgell

Joana de Rocabertí i de Fenollet

Joana de Rocabertí i Fenollet fou filla del vescomte de Rocabertí Felip Dalmau I de Rocabertí i d'Esclarmunda de Fenollet, filla del vescomte d'Illa-Canet.

Veure Alfons el Magnànim і Joana de Rocabertí i de Fenollet

Joana II de Nàpols

Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).

Veure Alfons el Magnànim і Joana II de Nàpols

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Veure Alfons el Magnànim і Joanot Martorell

Jordi d'Ornós

Jordi d'Ornós (Perpinyà?, circa 1380 - Carpentràs (Provença), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomàtic català.

Veure Alfons el Magnànim і Jordi d'Ornós

Jordi de Bardaixí i Ram

Jordi de Bardaixí, eclesiàstic del, bisbe de Tarassona.

Veure Alfons el Magnànim і Jordi de Bardaixí i Ram

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.

Veure Alfons el Magnànim і Jordi de Sant Jordi

Jordi de Trebisonda

Pàgina del llibre X dels ''"Comentaris sobre l'Almagest"''. El diagrama de l'esquerra és el model de l'òrbita del planeta Mercuri, a la dreta algunes dades sobre aquest planeta i el començament del paràgraf sobre el planeta Venus.

Veure Alfons el Magnànim і Jordi de Trebisonda

Jordi Sanç

Jordi Sanç (? - 1525) fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins al 1512.

Veure Alfons el Magnànim і Jordi Sanç

Josep Galofre Coma

Josep Galofré Coma (Barcelona, 1819 - 10 de gener de 1877) fou un pintor català.

Veure Alfons el Magnànim і Josep Galofre Coma

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Jueus catalans

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Alfons el Magnànim і Juny

Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca

Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.

Veure Alfons el Magnànim і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca

Jurats de València

Els Jurats eren l'òrgan executiu suprem de govern de la ciutat de València a l'època foral, és a dir, durant l'existència del Regne de València (1238-1707).

Veure Alfons el Magnànim і Jurats de València

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Veure Alfons el Magnànim і Jutjat d'Arborea

Krujë

Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.

Veure Alfons el Magnànim і Krujë

Kyriacus Anconitanus

Mar Negre, tots van ser atesos per Ciriaco durant els seus viatges. Kyriacus Anconitanus, (en català Quirze d'Ancona) també conegut com a Ciriaco Pizzicolli o Ciriaco d'Ancona (Ancona c.1391 – Cremona c. 1455), va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats italià.

Veure Alfons el Magnànim і Kyriacus Anconitanus

L'Alcúdia

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Veure Alfons el Magnànim і L'Alcúdia

L'Énova

L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Veure Alfons el Magnànim і L'Énova

L'Espelt

L'Espelt és un nucli de població que pertany al municipi d'Òdena, a la comarca de l'Anoia.

Veure Alfons el Magnànim і L'Espelt

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Veure Alfons el Magnànim і La Baronia de Rialb

La Barraca d'Aigües Vives

La Barraca d'Aigües Vives és un llogaret de la Ribera, situat a la Vall d'Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, part al terme municipal d'Alzira i una part més petita al de Carcaixent, amb 815 habitants el 2006.

Veure Alfons el Magnànim і La Barraca d'Aigües Vives

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Veure Alfons el Magnànim і La Biga i la Busca

La Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Veure Alfons el Magnànim і La Pobla de Vallbona

La Selva (les Illes)

La Selva és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, al Vallespir (Catalunya Nord), que del 1790 al 1823 tingué comuna pròpia.

Veure Alfons el Magnànim і La Selva (les Illes)

Lampedusa

Lampedusa és una illa italiana situada davant de la costa de Tunísia.

Veure Alfons el Magnànim і Lampedusa

Lavello

Lavello és un municipi de la província de Potenza, a Basilicata, Itàlia.

Veure Alfons el Magnànim і Lavello

Les Àligues

Les Àligues és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Les Àligues

Lionel d'Este

fou un condottiere i polític italià membre de la Casa d'Este, marquès de Ferrara de 1441 a 1450.

Veure Alfons el Magnànim і Lionel d'Este

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Alfons el Magnànim і Literatura catalana

Llaurí

Llaurí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Veure Alfons el Magnànim і Llaurí

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Veure Alfons el Magnànim і Llegenda de les quatre barres de sang

Llibre de Menescalia

El Llibre de Menescalia, manuscrit català, traduit al castellà com Libro de Albeytería, es convertí en els segles XV i XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la llengua catalana, en aquella època, s'havia estès per tota la Mediterrània, a part de ser entesa gran part d'Europa per la seva similitud amb l'occità (que inclou el gascó, el provençal), el llombard, el milanese, etc..

Veure Alfons el Magnànim і Llibre de Menescalia

Llibre del Coch

El Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch cs (ço es) de qualsevol manera, potatges y salses compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo senyor Don Ferrando Rey de Napols, més conegut com a Llibre del Coch, és un receptari català del escrit pel mestre Robert i del qual la primera impressió que actualment es guarda és de l'any 1520, en català i a Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Llibre del Coch

Llibre del Sindicat Remença

miniatura El Llibre del Sindicat Remença és un document manuscrit en llatí escrit entre el 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions per a triar els síndics o representants dels remences (o serfs) de diverses diòcesis catalanes.

Veure Alfons el Magnànim і Llibre del Sindicat Remença

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Veure Alfons el Magnànim і Llista de batles de Campos

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de bisbes d'Urgell

Llista de celebritats alcoianes

Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de celebritats alcoianes

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de comtes d'Empúries

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de comtes de Barcelona

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de Corts Catalanes

Llista de corts generals valencianes

Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de corts generals valencianes

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona

El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona

Llista de referències catalanes en obres escrites

Portada de Nostra Senyora de París. La noia representa Esmeralda, gitana catalana. En moltes obres escrites hi ha referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de referències catalanes en obres escrites

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de reis d'Aragó

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de reis de Mallorca

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de reis de Sardenya

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de reis de València

Llista de reusencs

A continuació es presenta una llista dels reusencs més destacats per ordre alfabètic del primer cognom.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de reusencs

Llista de virreis de Sicília

Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.

Veure Alfons el Magnànim і Llista de virreis de Sicília

Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia

El 1356, Dénia es eregit en comtat.

Veure Alfons el Magnànim і Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Veure Alfons el Magnànim і Lloctinent de Catalunya

Lloctinent general del Regne de Mallorca

El lloctinent general del Regne de Mallorca fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca, en funció d'àlter ego del rei.

Veure Alfons el Magnànim і Lloctinent general del Regne de Mallorca

Lloctinent General del Regne de València

El Lloctinent General del Regne de València era la més alta magistratura de la Corona al Regne de València, una mena d'alter ego del rei, qui el nomenava entre els membres de la família reial, primer, i més tard, entre els membres de l'alta noblesa.

Veure Alfons el Magnànim і Lloctinent General del Regne de València

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Veure Alfons el Magnànim і Llotja de la Seda

Lluís Alimbrot

Lluís Alimbrot o Louis Alincbrot, és el nom amb què era conegut el pintor flamenc Lodewijk Allyncbrood, (Bruges, c. 1410 - València, octubre de 1460).

Veure Alfons el Magnànim і Lluís Alimbrot

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Lluís Dalmau

Lluís de Nàpols

Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.

Veure Alfons el Magnànim і Lluís de Nàpols

Lluís de Prades i d'Arenós

Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.

Veure Alfons el Magnànim і Lluís de Prades i d'Arenós

Lluís de Santàngel

Estàtua de Lluís de Santàngel a València Lluís de Santàngel (València (?) -1498), cortesà de Ferran el Catòlic i protector de Cristòfor Colom; fill de Lluís de Santàngel el Vell i de Brianda.

Veure Alfons el Magnànim і Lluís de Santàngel

Lluís III de Provença

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Veure Alfons el Magnànim і Lluís III de Provença

Lluís III Gonzaga

Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.

Veure Alfons el Magnànim і Lluís III Gonzaga

Lluís Vich i de Corbera

Lluís Vich i de Corbera (València, ¿?-1477) fou un noble i alt funcionari valencià, amb el càrrec de Mestre Racional del Regne de València.

Veure Alfons el Magnànim і Lluís Vich i de Corbera

Lo mal any primer

Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.

Veure Alfons el Magnànim і Lo mal any primer

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Veure Alfons el Magnànim і Lo somni

Loise De Rosa

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità.

Veure Alfons el Magnànim і Loise De Rosa

Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí

Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.

Veure Alfons el Magnànim і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.

Veure Alfons el Magnànim і Lorenzo Valla

Lucrezia d'Alagno

filla de Nicola, primer senyor feudal del Casal de la "Torre dell'Annunciata" (la futura Torre Annunziata) i de Covella Toraldo, és coneguda en la història per ser la preferida d'Alfons V d'Aragó, rei de Nàpols i pels assaigs dedicats a ella per Benedetto Croce.

Veure Alfons el Magnànim і Lucrezia d'Alagno

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Veure Alfons el Magnànim і Mals usos

Manel Appiani

Manel Appiani (Pisa, vers 1380 - Piombino, 1457), fill de Jaume I Appiani, fou comte palatí del sacre imperi el 27 de desembre de 1441, i senyor de Piombino, Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola el 19 de febrer de 1451.

Veure Alfons el Magnànim і Manel Appiani

Manises

Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Veure Alfons el Magnànim і Manises

Manuel Dieç

Mossèn Manuel Díeç, Dies o Díez, al qual alguns afegeixen de Calataiud, cavaller, escriptor, veterinari i menescal català de la primera meitat del.

Veure Alfons el Magnànim і Manuel Dieç

Maquinària de setge

Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.

Veure Alfons el Magnànim і Maquinària de setge

Marc de Vilalba

Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.

Veure Alfons el Magnànim і Marc de Vilalba

Mare de Déu de la Font de Fontcoberta

Mare de Déu de la Font de Fontcoberta és una obra de Fontcoberta (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Mare de Déu de la Font de Fontcoberta

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu dels Consellers

Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Mare de Déu dels Consellers

Maria d'Aragó i d'Alburquerque

Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).

Veure Alfons el Magnànim і Maria d'Aragó i d'Alburquerque

Maria de Bardaixí i Ram

Maria de Bardaixí i Ram fou una dama aragonesa del.

Veure Alfons el Magnànim і Maria de Bardaixí i Ram

Maria de Castella

212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).

Veure Alfons el Magnànim і Maria de Castella

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes.

Veure Alfons el Magnànim і Marina de guerra catalana

Marquesat d'Ariany

El Marquesat d'Ariany és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V el 13 de gener de 1717 a favor de Marc Antoni Cotoner i Sureda, militar i polític que va donar suport al pretendent francès durant la Guerra de Successió.

Veure Alfons el Magnànim і Marquesat d'Ariany

Marquesat de Camarasa

El marquesat de Camarasa és un títol nobiliari.

Veure Alfons el Magnànim і Marquesat de Camarasa

Marquesat de Dénia

El Marquesat de Dénia és una històrica comarca del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca de la Marina Alta.

Veure Alfons el Magnànim і Marquesat de Dénia

Marquesat de la Pobla de Rocamora

El títol nobiliari de Marqués de la Pobla de Rocamora va ser atorgat per la Reina Isabel II a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias per Reial decret del 30 de maig de 1867.

Veure Alfons el Magnànim і Marquesat de la Pobla de Rocamora

Marquesat del Palmer

El marquesat del Palmer és un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatlar i Serralta.

Veure Alfons el Magnànim і Marquesat del Palmer

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Alfons el Magnànim і Marsella

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Alfons el Magnànim і Martí l'Humà

Martiri de santa Llúcia

Reconstrucció hipotètica assumint la incorporació de la ''predel·la de la Passió'', avui a la catedral de Barcelona. Versió proposada per G.Macias i R.Cornudella El Martiri de santa Llúcia és una pintura sobre taula obra de Bernat Martorell realitzada entre 1435 i 1440.

Veure Alfons el Magnànim і Martiri de santa Llúcia

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Veure Alfons el Magnànim і Martorell

Martorell (llinatge)

Els Martorell eren un llinatge gandienc dels segles  i, al qual pertanyia, com a figura més destacada, l'autor Joanot Martorell.

Veure Alfons el Magnànim і Martorell (llinatge)

Mateu Guimerà d'Agrigent

Mateu Guimerà (Agrigent, Sicília, ca. 1377 - Palerm, 7 de gener de 1450) va ser un frare franciscà, un dels principals impulsors de la reforma dels franciscans observants i bisbe d'Agrigent.

Veure Alfons el Magnànim і Mateu Guimerà d'Agrigent

Melcior de Gualbes

Melcior de Gualbes va ser un poeta català del segle XV que va estar vinculat a les corts de Ferran d'Antequera i d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Melcior de Gualbes

Mestre racional

El mestre racional (magister racionalis) era un càrrec dins l'organització política i fiscal de la corona d'Aragó, encarregat de la tresoreria dels diversos regnes que la constituïen.

Veure Alfons el Magnànim і Mestre racional

Millena

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Veure Alfons el Magnànim і Millena

Miquel Navarro Sorní

és un historiador i sacerdot valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Miquel Navarro Sorní

Molí de Pals

El Molí de Pals, també anomenat Molí Gros, Castell de Sant Miquel o Mas Tafurer, és una antiga construcció que ha estat castell, molí i mas durant cinc segles.

Veure Alfons el Magnànim і Molí de Pals

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Molins de Rei

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Veure Alfons el Magnànim і Moneda catalana

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Veure Alfons el Magnànim і Monestir de la Saïdia

Monestir de la Trinitat

El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Monestir de la Trinitat

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Veure Alfons el Magnànim і Monestir de Sant Bernat de Rascanya

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Veure Alfons el Magnànim і Monestir de Sant Cugat

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Veure Alfons el Magnànim і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Monestir de Santa Maria de la Valldigna

Montlleó (Sardenya)

Montlleó (en sard, Monteleone i en italià, Monteleone Rocca Doria) és un municipi italià, dins de la província de Sàsser.

Veure Alfons el Magnànim і Montlleó (Sardenya)

Montsoriu (llinatge)

Els Montsoriu, o també Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari català, que es va estendre per altres territoris de la Corona d'Aragó en distints moments de l'edat mitjana.

Veure Alfons el Magnànim і Montsoriu (llinatge)

Morea otomana

Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.

Veure Alfons el Magnànim і Morea otomana

Muro d'Alcoi

Muro d'Alcoi (també conegut com a Muro del Comtat i popularment com a Muro) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Veure Alfons el Magnànim і Muro d'Alcoi

Muzio Attendolo Sforza

Muzio Attendolo Sforza (Cotignola, 28 de maig de 1369 — Aterno, 4 de gener de 1424) va ser un condottiero italià, fundador de la dinastia Sforza, va liderar un exèrcit bolonyès i florentí a la batalla de Casalecchio.

Veure Alfons el Magnànim і Muzio Attendolo Sforza

Nadal Gàver

Nadal Gàver (Barcelona, ? - ? 1474), fou un frare mercedari català del.

Veure Alfons el Magnànim і Nadal Gàver

Napolità

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.

Veure Alfons el Magnànim і Napolità

Navarrès-aragonès

El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.

Veure Alfons el Magnànim і Navarrès-aragonès

Navegació a vela

Menna, anys 1422-1411 aC). La navegació a vela és un tipus de navegació marítima que es realitza amb una embarcació de vela.

Veure Alfons el Magnànim і Navegació a vela

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Alfons el Magnànim і Nàpols

Nicolau Caldés

Fra Nicolau Caldés (Llucmajor, Mallorca, segle XV) fou un escriptor i religiós franciscà mallorquí.

Veure Alfons el Magnànim і Nicolau Caldés

Noto

Noto / Nuotu és un municipi italià de l'illa de Sicília a la província de Siracusa.

Veure Alfons el Magnànim і Noto

Nou Barons de la Fama

Els Nou Barons de la Fama, també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra, són els nobles que segons la llegenda acompanyaren Otger Cataló en la conquesta als sarraïns de les actuals terres catalanes, anys abans que els carolingis.

Veure Alfons el Magnànim і Nou Barons de la Fama

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms.

Veure Alfons el Magnànim і Numeració del Casal d'Aragó

Oliva (Safor)

Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.

Veure Alfons el Magnànim і Oliva (Safor)

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Alfons el Magnànim і Olot

Orde del Drac

L'orde del Drac, en llatí Societas Draconistrarum, i en alemany: Drachenorden i en hongarès: Sárkány Lovagrend, fou un orde militar del Sacre Imperi romanogermànic, instituït pel rei d'Hongria Segimon I, futur emperador, el 1408, per lluitar contra l'Imperi Otomà i l'heretgia hussita.

Veure Alfons el Magnànim і Orde del Drac

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms.

Veure Alfons el Magnànim і Ordinals dels reis d'Aragó

Organologia

Ilustració del ''Syntagma musicum'' de Praetorius Léon Theremin, 1924 Quadrangularus Reversum, Harry Partch ±1960 Moodswinger, Yuri Landman, 2006 L'organologia és la ciència que estudia els instruments musicals.

Veure Alfons el Magnànim і Organologia

Ottolino Zoppo

Ottolino Zoppo fou un diplomàtic del ducat de Milà del segle XV El 1426 va pactar la pau entre el ducat de Milà i l'Antiga Confederació Suïssa, i en 1435, sent ambaixador de Felip Maria Visconti a Gaeta, que es va posar sota la protecció milanesa, i el va advertir de la possibilitat que Alfons el Magnànim, que ambicionava el Regne de Nàpols, ataqués el seu port, i el servís de cap de pont per les seves ambicions, i Visconti va enviar Francesco Spinola amb 800 homes, dels quals 400 eren ballesters, a defensar la ciutat.

Veure Alfons el Magnànim і Ottolino Zoppo

Pagès de remença

Un pagès de remença era un pagès de la Catalunya medieval que estava lligat, juntament a la seva família, a un mas o a les terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença o pagament, i sempre que el senyor ho acceptés.

Veure Alfons el Magnànim і Pagès de remença

Palau (arquitectura)

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.

Veure Alfons el Magnànim і Palau (arquitectura)

Palau Comtal de Cocentaina

El palau Comtal de Cocentaina és un palau renaixentista ubicat a la població de Cocentaina, a la comarca del Comtat.

Veure Alfons el Magnànim і Palau Comtal de Cocentaina

Palau consistorial de València

L'Ajuntament de València és la seu del consell municipal de la ciutat de València.

Veure Alfons el Magnànim і Palau consistorial de València

Palau de la Duquessa d'Almodòvar

El Palau de la Duquessa d'Almodóvar o Palau de la Vila http://www.turismo.ontinyent.es/cast/patrimoni/patrimoni2.htm és un palau residencial situat a la plaça de Sant Roc d'Ontinyent (la Vall d'Albaida, País Valencià).

Veure Alfons el Magnànim і Palau de la Duquessa d'Almodòvar

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Veure Alfons el Magnànim і Palau de la Generalitat Valenciana

Palau de Valldaura

El Palau de Valldaura provenia d'un monestir anterior de l'orde del Cister situat a la vall de Valldaura a la serra barcelonina de Collserola.

Veure Alfons el Magnànim і Palau de Valldaura

Palau del Real

El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.

Veure Alfons el Magnànim і Palau del Real

Palau dels Ferrer

El palau dels Ferrer al barri de Sanç (L'Énova), és un edifici construït a finals del segle XV per la família del senyor de la localitat.

Veure Alfons el Magnànim і Palau dels Ferrer

Palau dels Mercader

El Palau dels Mercader és un palau gòtic del ubicat al carrer dels Cavallers 26, de València.

Veure Alfons el Magnànim і Palau dels Mercader

Palau Vilaragut

Mosaic que recorda la intervenció de Sant Vicent Ferrer per posar pau entre els Vilaragut i els Centelles. Plaça de l'Almoina El Palau Vilaragut fou un palau renaixentista de València, enderrocat el 1959.

Veure Alfons el Magnànim і Palau Vilaragut

Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.

Veure Alfons el Magnànim і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia

Paolo Romano

Paolo Romano (ca.1445-ca.1470), també conegut com a Paolo Tuccone i com a Paolo di Mariano di Tuccio Taccone va ser un escultor italià del Renaixement.

Veure Alfons el Magnànim і Paolo Romano

Parc de la Devesa

El Parc de la Devesa de Girona, és el parc urbà més gran de Catalunya, està situat entre el Ter, l'Onyar i el Güell, a l'oest del nucli històric de la ciutat de Girona.

Veure Alfons el Magnànim і Parc de la Devesa

Paris e Viana

Paris e Viana, fi del o primeria del, és una novel·la breu de la qual existiren nombroses versions en català, francès, castellà, italià… De la lectura conjunta es dedueix que totes procedeixen d'un original primitiu no conservat.

Veure Alfons el Magnànim і Paris e Viana

Partida doble

El sistema de partida doble o comptabilitat de doble entrada és el mètode o sistema de registre de les operacions més utilitzat en comptabilitat.

Veure Alfons el Magnànim і Partida doble

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Veure Alfons el Magnànim і Pau de Caltabellotta

Pau de Terracina

Sent aliats contra Francesco Sforza, Eugeni IV i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un acord formal a Terracina el 14 de juny 1443.

Veure Alfons el Magnànim і Pau de Terracina

Pavies

Pavies (en castellà i oficialment, Pavías) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Veure Alfons el Magnànim і Pavies

Pedrenyaler

pàgines.

Veure Alfons el Magnànim і Pedrenyaler

Pelatge bai

pages.

Veure Alfons el Magnànim і Pelatge bai

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere Brusca

Pere Brusca fou un cantor i compositor d'origen aragonès del segle XV.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Brusca

Pere Colell

Pere Colell (finals s. XV – principis s. XVI) fou capellà i cantor a la capella del rei Martí l'Humà cap a l’any 1398.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Colell

Pere d'Aragó i d'Alburquerque

Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.

Veure Alfons el Magnànim і Pere d'Aragó i d'Alburquerque

Pere de Biure

Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Fra Pere de Biure (segle XV) fou un cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem català.

Veure Alfons el Magnànim і Pere de Biure

Pere de Darnius

Pere de Darnius, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat en 12 d'agost de 1437.

Veure Alfons el Magnànim і Pere de Darnius

Pere de Foix el Vell

fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.

Veure Alfons el Magnànim і Pere de Foix el Vell

Pere de Palou

Pere de Palou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el juliol de 1434.

Veure Alfons el Magnànim і Pere de Palou

Pere de Portugal

Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).

Veure Alfons el Magnànim і Pere de Portugal

Pere de Rocabertí i d'Erill

Pere de Rocabertí i d'Erill (?, aprox. 1415 — ?, aprox. 1490) militar català, baró de Sant Mori i de Maella.

Veure Alfons el Magnànim і Pere de Rocabertí i d'Erill

Pere de Vilagut

Pere de Vilagut (? - 1449) fou un noble empordanès, senyor de Sant Mori, fill de Bernat de Vilagut i germà d'un altre Bernat de Vilagut, Guillem de Vilagut i el castellà d'Amposta fra Joan de Vilagut.

Veure Alfons el Magnànim і Pere de Vilagut

Pere Descatlar i de Santa Coloma

Pere Descatlar i de Santa Coloma (Mallorca, ? — Mallorca, 1482) fou un cavaller mallorquí al servei d'Alfons el Magnànim, mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial de Mallorca.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Descatlar i de Santa Coloma

Pere Escuder

Pere Escuder fou un noble català del.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Escuder

Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced

Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced (Ribagorça, a 1413 – v 1460) Fou vescomte d'Èvol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced

Pere Joan (escultor)

Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Joan (escultor)

Pere Joan de Masdovelles

Pere Joan de Masdovelles (segle XV) fou un poeta català, pertanyent a una família de la petita noblesa del Penedès que donà també altres dos poetes cèlebres: el seu oncle Guillem (mort cap al 1440) i el seu germà Joan Berenguer (ca. 1417 - ca. 1479).

Veure Alfons el Magnànim і Pere Joan de Masdovelles

Pere Joan de Santcliment

Pere Joan de Santcliment i de Casa-saja, àlies Burguès de Santcliment i de Casa-saja (Barcelona, segle XV - Catalunya, 1474) fou un mercader i després ciutadà honrat de Barcelona pertanyent al llinatge dels Santcliment.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Joan de Santcliment

Pere Joan Llobet

Pere Joan Llobet (Barcelona, ? - ?, 9 de maig de 1460), fou un teòleg lul·lista català.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Joan Llobet

Pere Marginet

Pere Marginet (Vallclara, Conca de Barberà o l'Albi, Garrigues, ca. 1370 - Poblet, Conca de Barberà, 1435) fou un eclesiàstic català.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Marginet

Pere Miquel Carbonell i Soler

fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Veure Alfons el Magnànim і Pere Miquel Carbonell i Soler

Pere Oller

Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Oller

Pere Tomic

Pere Tomic o Tomich (Bagà, s. XV – abans de 1481) va ser un cavaller i historiador català, autor del llibre Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona i castlà del castell d'Aristot (1446-1447).

Veure Alfons el Magnànim і Pere Tomic

Pere Torroella

va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i de Carles de Viana.

Veure Alfons el Magnànim і Pere Torroella

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.

Veure Alfons el Magnànim і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí

Perrinet peravoter

Perrinet peravoter (Fou un músic, probablement valencià, que figura pels anys 1425 i 1426 en la Capella del Palau Reial de València com a sonador dels orguens de la Capilla del Senyor Rey, en aquell temps Alfons V d'Aragó sent un dels primers organistes dels quals es fa menció en la història musical espanyola.

Veure Alfons el Magnànim і Perrinet peravoter

Picador de cavalls

“Aires” de terra. Gravat de Parrocel de ''l'École de cavalerie'', François Robichon de La Guérinière (ed.1733) En l'Edat Mitjana i èpoques posteriors, un picador era una persona dedicada a domar i ensinistrar cavalls.

Veure Alfons el Magnànim і Picador de cavalls

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Veure Alfons el Magnànim і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Pintura renaixentista d'Itàlia

Rafael. ''Les esposalles de la Mare de Déu'' Giovanni Bellini, ''La Mare de Déu i el Xiquet amb sants'' La pintura del Renaixement italià va començar a la fi del i tingué el seu període màxim des de la primeria del fins a finals del a la península Itàlica, que en aquell temps estava dividida en moltes àrees polítiques.

Veure Alfons el Magnànim і Pintura renaixentista d'Itàlia

Pisanello

Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.

Veure Alfons el Magnànim і Pisanello

Plaça d'Alfons el Magnànim

Agapit Vallmitjana) a la plaça d'Alfons el Magnànim, a la ciutat de València La plaça d'Alfons el Magnànim, també coneguda com El Parterre és una plaça de la ciutat de València situada a la fita entre els barris de Sant Francesc i la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Veure Alfons el Magnànim і Plaça d'Alfons el Magnànim

Poggio Bracciolini

Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.

Veure Alfons el Magnànim і Poggio Bracciolini

Poncianes

Situació de les illes Poncianes, al golf de Gaeta Les illes Poncianes (en italià isole Ponziane o també isole Pontine) són un arxipèlag volcànic de la mar Tirrena, situat al golf de Gaeta, a uns 30-40 km al sud del cap Circeo, a la costa occidental de la península Itàlica, que pertany a l'Estat Italià.

Veure Alfons el Magnànim і Poncianes

Pont d'Anoia

El pont d'Anoia és un pont de Martorell (Baix Llobregat) sobre el riu Anoia que uneix el nucli antic, anomenat la Vila, a la dreta del riu, amb els barris nous a l'esquerra del riu.

Veure Alfons el Magnànim і Pont d'Anoia

Pont Trencat

El Pont Trencat està situat a l'entrada de la vila de Sant Celoni des de Barcelona, al costat de la carretera comarcal.

Veure Alfons el Magnànim і Pont Trencat

Pont Vell d'Alfarràs

El Pont Vell és un pont de vuit ulls, d'arcs de mig punt dels quals encara se'n conserven tres en peu, construït amb pedra picada i desbastada.

Veure Alfons el Magnànim і Pont Vell d'Alfarràs

Pontaniana

LAcadèmia Pontaniana és una institució que va ser fundada cap al 1440 a Nàpols, amb la primitiva denominació de Porticus Antonianus, per Antonio Beccadelli sota la protecció del rei catalano-aragonès Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Pontaniana

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Veure Alfons el Magnànim і Port de Barcelona

Port de Pals

Mapa de Catalunya any 1696 publicat en Amsterdam per Cornelis Danckerts a on es pot veure l'entrada de Pals ''Mapa del Principado de Cataluña de Ambrosio Borsano'', de 1687, amb la llegenda ''"Puerto"'' davant de la gola del Ter. Biblioteca Nacional de España.

Veure Alfons el Magnànim і Port de Pals

Port Fangós

El Port Fangós va ser un port marítim ubicat al Delta de l'Ebre utilitzat principalment per a la preparació de les expedicions militars durant els segles XIII i XIV.

Veure Alfons el Magnànim і Port Fangós

Porta al final del carrer de l'Església (Montgai)

La Porta al final del carrer de l'Església és una obra de Montgai (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Porta al final del carrer de l'Església (Montgai)

Porta de Quart

La Porta de Quart o Torres de Quart (o també «portal» o «portes») és un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de València, per tal de defensar-la.

Veure Alfons el Magnànim і Porta de Quart

Portada/article setembre 26

Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.

Veure Alfons el Magnànim і Portada/article setembre 26

Portal de Figuerola de Meià

El Portal de Figuerola de Meià és una obra amb elements romànics de Figuerola de Meià, al municipi de Camarasa (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Portal de Figuerola de Meià

Potries

Potries (IPA) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Veure Alfons el Magnànim і Potries

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Veure Alfons el Magnànim і Príncep de Girona

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і President de la Generalitat de Catalunya

Privilegi de Gaeta

El Privilegi de Gaeta fou un privilegi promulgat pel rei d'Aragó Alfons el Magnànim el 17 de juny del 1439 a Gaeta (Regne de Nàpols) i que abolia el Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365) En virtut del Privilegi de Gaeta s'atorgava que el regne de Mallorca "en res en lo món sia sotmès al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges".

Veure Alfons el Magnànim і Privilegi de Gaeta

Privilegi de Sant Feliu de Guíxols

El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols

Psalterium alias Laudatorium

Inici del ''Psalterium alias Laudatorium'' de Francesc Eiximenis segons el manuscrit 726 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València El Psalterium alias laudatorium («Psalteri també anomenat Laudatori») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí entre 1404 i 1408 a València i dedicada finalment al papa d'Avinyó Benet XIII.

Veure Alfons el Magnànim і Psalterium alias Laudatorium

Rabec

El rabec és un instrument de corda fregada normalment amb el fons o darrere de la caixa de ressonància arrodonit i un perfil que des del coll fins a la caixa va augmentant gradualment.

Veure Alfons el Magnànim і Rabec

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Veure Alfons el Magnànim і Ral

Ramon d'Ortafà

Ramon d'Ortafà (Rosselló) fou un noble català.

Veure Alfons el Magnànim і Ramon d'Ortafà

Recort

Recort és una obra de caràcter historiogràfic compilada per Gabriel Turell i finalitzada l'any 1476.

Veure Alfons el Magnànim і Recort

Reggio de Calàbria

Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.

Veure Alfons el Magnànim і Reggio de Calàbria

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Veure Alfons el Magnànim і Regne de les Dues Sicílies

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Veure Alfons el Magnànim і Regne de Nàpols

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Veure Alfons el Magnànim і Regne de Sicília

Reial d'or de Mallorca

Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Veure Alfons el Magnànim і Reial d'or de Mallorca

Reial Estament Militar del Principat de Girona

El Reial Estament Militar del Principat de Girona és una de les reials corporacions nobiliàries espanyoles, amb seu a Girona.

Veure Alfons el Magnànim і Reial Estament Militar del Principat de Girona

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Veure Alfons el Magnànim і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Relíquies relacionades amb Jesús

Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme.

Veure Alfons el Magnànim і Relíquies relacionades amb Jesús

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Veure Alfons el Magnànim і Remences

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Veure Alfons el Magnànim і Renat I

República Ambrosiana

La República Ambrosiana - Aurea Repubblica Ambrosiana - fou el govern republicà amb el qual es conegué el Ducat de Milà entre 1447 i 1450.

Veure Alfons el Magnànim і República Ambrosiana

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Veure Alfons el Magnànim і República de Gènova

Retaule de la Transfiguració (Martorell)

''Jesús i la samaritana'', escena del ''Retaule de la Transfiguració'' de Bernat Martorell El Retaule de la Transfiguració és un quadre de Bernat Martorell dipositat a la Catedral de Barcelona, el qual fou pintat en 1445-1452.

Veure Alfons el Magnànim і Retaule de la Transfiguració (Martorell)

Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi

El Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi és un retaule d'estil gòtic obra de Jaume Huguet realitzat entre 1462-1475 per a la capella dels Esparters i Vidriers de la catedral de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi

Retrats dels reis d'Aragó

Retrats dels reis d'Aragó és un conjunt de quatre pintures al tremp sobre taula obra de Gonçal Peris Sarrià i Jaume Mateu, realitzades el 1427.

Veure Alfons el Magnànim і Retrats dels reis d'Aragó

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Veure Alfons el Magnànim і Revolta del comte d'Urgell

Revolta Forana

La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Veure Alfons el Magnànim і Revolta Forana

Ribesalbes

Ribesalbes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Veure Alfons el Magnànim і Ribesalbes

Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga

Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga (Nàpols, 16 d'abril de 1882 – Nàpols, 21 de juliol de 1959) fou un arxivista, historiador i genealogista italià, que tingué un important paper com a director de lArchivio di Stato de Nàpols, particularment en la seva reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial.

Veure Alfons el Magnànim і Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga

Rinaldo Piscicello

Rinaldo Piscicello, anomenat el cardenal de Nàpols (Nàpols, Itàlia, llavors capital del Regne de Nàpols, cap a 1415/1416 - Roma, 14 de juliol de 1457) va ser un cardenal italià del.

Veure Alfons el Magnànim і Rinaldo Piscicello

Roís de Corella

* Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Veure Alfons el Magnànim і Roís de Corella

Roca (cognom)

El cognom Roca és un cognom d'origen català, molt estès per tota la península ibèrica.

Veure Alfons el Magnànim і Roca (cognom)

Roderic de la Guitarra

Roderic de la Guitarra, va ser un llaütista i intèrpret espanyol, actiu principalment durant la primera meitat del segle XV.

Veure Alfons el Magnànim і Roderic de la Guitarra

Rodolf Sirera Turó

Rodolf Sirera Turó (València, 26 de febrer de 1948) és un traductor, guionista, dramaturg, assessor i gestor públic valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Rodolf Sirera Turó

Roger Bernat I de Pallars Sobirà

Roger Bernat I de Pallars-Mataplana i de Foix-Castellbò (1370 - 1424) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1416 - 1424).

Veure Alfons el Magnànim і Roger Bernat I de Pallars Sobirà

Romeu de Corbera

Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.

Veure Alfons el Magnànim і Romeu de Corbera

Roques del Corpus Christi de València

Quatre roques a les Alberedetes (2022) Les roques del Corpus son uns escenaris mòbils o plataformes transportables que sostenen els entremesos de la processó del Corpus: elements decoratius, tramoies o figures i actors que representen escenes bíbliques, al·legòriques o vides de sants.

Veure Alfons el Magnànim і Roques del Corpus Christi de València

Salàs de Pallars

Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.

Veure Alfons el Magnànim і Salàs de Pallars

Salvà

Salvà és un cognom o llinatge molt estès als Països Catalans i del qual també se'n troben variants als estats de França, Itàlia i Suïssa.

Veure Alfons el Magnànim і Salvà

Sanç (L'Énova)

Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.

Veure Alfons el Magnànim і Sanç (L'Énova)

Sant Bernadí de Siena predicant davant d'Alfons V d'Aragó

Sant Bernadí de Siena predicant davant d'Alfons V d'Aragó és una pintura realitzat per Francisco de Goya per a la basílica de San Francisco el Grande de Madrid, a la dècada de 1780.

Veure Alfons el Magnànim і Sant Bernadí de Siena predicant davant d'Alfons V d'Aragó

Sant Calze

XVI mostra el Calze de la catedral de València A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.

Veure Alfons el Magnànim і Sant Calze

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou un monestir de jerònims situat a les envistes de Barcelona, a la muntanya de la Vall d'Hebron, dins l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.

Veure Alfons el Magnànim і Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Sant Martí d'Alanzell

Sant Martí d'Alanzell és una possessió de Mallorca situada dins el terme de Vilafranca de Bonany.

Veure Alfons el Magnànim і Sant Martí d'Alanzell

Santa Anna de Montornès

Santa Anna és una ermita a la partida de Montornès al terme municipal de Montblanc, a 4 km de Barberà de la Conca.

Veure Alfons el Magnànim і Santa Anna de Montornès

Santa Clara de Perpinyà

L'església del convent de Santa Clara Santa Clara de Perpinyà és l'antiga capella del convent de Santa Clara, després presó, de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Veure Alfons el Magnànim і Santa Clara de Perpinyà

Santa Maria de Jesús de Gràcia

Santa Maria de Jesús és una església parroquial al barri de Gràcia de Barcelona situada al número 3 del carrer Gràcia.

Veure Alfons el Magnànim і Santa Maria de Jesús de Gràcia

Santuari de la Mare de Déu del Tura

El Santuari del Tura, de Santa Maria del Tura, o de la Mare de Déu del Tura és una església d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Alfons el Magnànim і Santuari de la Mare de Déu del Tura

Saqueig de Marsella

El Saqueig de Marsella fou un combat naval que va tenir lloc a Marsella el 1423 al retorn de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Saqueig de Marsella

Símbols de la Vila Joiosa

L'escut, la bandera i l'emblema de la Vila Joiosa són els símbols representatius de la Vila Joiosa, municipi del País Valencià, a la comarca de la Marina Baixa.

Veure Alfons el Magnànim і Símbols de la Vila Joiosa

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.

Veure Alfons el Magnànim і Segle d'or valencià

Segona Guerra de Nàpols

La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.

Veure Alfons el Magnànim і Segona Guerra de Nàpols

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.

Veure Alfons el Magnànim і Senyera reial

Senyor de Balaguer

El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.

Veure Alfons el Magnànim і Senyor de Balaguer

Senyoriu de Benferri

El Senyoriu de Benferri va ser concedit a Jaime de Rocamora y Rocamora a mitjan pel Rei d'Aragó Alfons V.

Veure Alfons el Magnànim і Senyoriu de Benferri

Senyoriu de Rebollet

La Baronia de Rebollet o el Senyoriu de Rebollet va ser un antic terme senyorial situat al sud-est de l'Horta de Gandia, que a principis del comprenia la nova vila cristiana de la Font d'en Carròs (que és com va ser rebatejada l'alqueria de Rafalí) i les alqueries de Rafelgescar, Potries, Beniflà, Rafelcofer, l'Alcudiola, l'Alqueria Nova (anomenada posteriorment l'Alqueria de la Comtessa) i l'Alqueria dels Frares.

Veure Alfons el Magnànim і Senyoriu de Rebollet

Serra de las Cabrillas

La serra de las Cabrillas (en castellà) és una alineació muntanyosa entre les comarques valencianes de la Foia de Bunyol i la Plana d'Utiel que forma part del Sistema Ibèric.

Veure Alfons el Magnànim і Serra de las Cabrillas

Setge de Bonifacio

Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.

Veure Alfons el Magnànim і Setge de Bonifacio

Setge de Calvi

El setge de Calvi fou una de les batalles de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Setge de Calvi

Setge de Gerba (1432)

El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Setge de Gerba (1432)

Setge de Girona de 1467

El Setge de Girona de 1467 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Veure Alfons el Magnànim і Setge de Girona de 1467

Setge de Nàpols (1437-1442)

El Setge de Nàpols fou un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim.

Veure Alfons el Magnànim і Setge de Nàpols (1437-1442)

Setge de Roses de 1466

El setge de Roses de 1466 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Veure Alfons el Magnànim і Setge de Roses de 1466

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Alfons el Magnànim і Sicília

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).

Veure Alfons el Magnànim і Sicilià

Simó Ballester

Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).

Veure Alfons el Magnànim і Simó Ballester

Simó de Vallgornera i de Castellvell

Simó de Vallgornera i de Castellvell (castell de Vilarnau de Dalt, Canet de Rosselló, - després de 1434) va ser un noble nord-català que lluità a Itàlia al costat del rei Alfons IV de Catalunya.

Veure Alfons el Magnànim і Simó de Vallgornera i de Castellvell

Simó Salvador

Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.

Veure Alfons el Magnànim і Simó Salvador

Sinarques

Sinarques (en castellà i oficialment Sinarcas, i en la parla xurra, Senarcas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, encara que culturalment i històricament forma part de la comarca dels Serrans.

Veure Alfons el Magnànim і Sinarques

Sindicat dels Tres Estaments

El Sindicat dels Tres Estaments, format per mercaders, artistes i menestrals, neix a Barcelona el 19 de novembre de 1452 amb l'objectiu de protegir els interessos d'aquests col·lectius.

Veure Alfons el Magnànim і Sindicat dels Tres Estaments

Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana

La Sindicatura de Comptes del País Valencià és l'òrgan al qual correspon el control extern econòmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en el seu territori i de la resta del sector públic valencià, així com dels comptes que ho justifiquen.

Veure Alfons el Magnànim і Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana

Skanderbeg

Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.

Veure Alfons el Magnànim і Skanderbeg

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Veure Alfons el Magnànim і Sogorb

Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

Veure Alfons el Magnànim і Studium generale

Sueca

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.

Veure Alfons el Magnànim і Sueca

Tafurea

Vista lateral d'una tarida habilitada pel transport de cavalls. Una '''tafurea''' era molt semblant. Una tafurea era una embarcació medieval usada per a transport en general i, en accions militars, per a transportar cavalls i ginys de guerra.

Veure Alfons el Magnànim і Tafurea

Talarn

Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Veure Alfons el Magnànim і Talarn

Taula de Canvi de Girona

La Taula de Canvi i Comuns Dipòsits de la ciutat de Girona (1443-1778) va ser una institució econòmica encarregada de gestionar els dipòsits i girs de diners, custodiar joies i altres objectes de valor, i exercir funcions de tresoreria municipal.

Veure Alfons el Magnànim і Taula de Canvi de Girona

Teodor Gaza

Retrat de Teodor Gaza, obra de Sandro Botticelli. Teodor Gaza (en llatí Theodorus Gazes, en grec Θεόδωρος Γαζῆς, de vegades incorrectament anomenat Teodor de Gaza) fou un humanista i un dels darrers escriptors romans d'Orient.

Veure Alfons el Magnànim і Teodor Gaza

Tomàs Mieres

Tomàs Mieres (Girona, 1400 - Barcelona, 1474) fou un jurista català, doctor en ambdós drets.

Veure Alfons el Magnànim і Tomàs Mieres

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Tombes dels comtes de Barcelona

Torre d'Alfauir

La Torre d'Alfauir, es troba al centre de l'esmentada població (envoltada d'habitatges particulars), en la comarca de la Safor de la província de València.

Veure Alfons el Magnànim і Torre d'Alfauir

Torre de Benissahat

La Torre de Benissahat, situada al carrer de la Santíssima Trinitat, 18, en la localitat de la Vall d'Uixó, a la comarca de la Plana Baixa, Castelló, és una torre defensiva declarada, genèricament, com a Bé d'Interès Cultural, amb anotació ministerial R-I-51-0012130, i data d'anotació 30 de maig de 2008.

Veure Alfons el Magnànim і Torre de Benissahat

Torre del Cargol

La Torre del Cargol o força d'Estany és una torre de guaita i defensa del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons el Magnànim і Torre del Cargol

Torre del Portitxol (Xàbia)

La Torre del Portitxol, també anomenada Torre del Cap Prim, és una torre de guaita situada prop del Cap de Martí, o Cap Prim, a la partida del Portitxol, al municipi de Xàbia (Marina Alta).

Veure Alfons el Magnànim і Torre del Portitxol (Xàbia)

Tractat de Granada (1500)

El tractat de Granada va ser una aliança militar pactada entre Lluís XII de França i Ferran II d'Aragó en els antecedents de la guerra de Nàpols de 1501 -1504, per repartir-se entre ambdós el territori del Regne de Nàpols, sota el govern de Frederic III de Nàpols.

Veure Alfons el Magnànim і Tractat de Granada (1500)

Tractat de Lodi

El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.

Veure Alfons el Magnànim і Tractat de Lodi

Tractat de Majano

El tractat de Majano de 1430 establí les bases de la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó per la Guerra dels Infants d'Aragó.

Veure Alfons el Magnànim і Tractat de Majano

Tractat de Milà

El Tractat de Milà fou un tractat de suport mutu signat en octubre de 1435 entre Alfons el Magnànim i Felip Maria Visconti, duc de Milà, i senyor de Gènova, durant la Conquesta del Regne de Nàpols, en la demanda del tro del Regne de Nàpols el primer, i en la disputa contra els Sforza i el Papat del segon, i el Magnànim fou alliberat.

Veure Alfons el Magnànim і Tractat de Milà

Tragèdia de Lançalot

Tragèdia de Lançalot és una novel·la cavalleresca signada per mossèn Gras publicada el 1496.

Veure Alfons el Magnànim і Tragèdia de Lançalot

Transport medieval de cavalls

coques eren els principals vaixells de transport del nord d'Europa. El transport de cavalls a l'edat mitjana es feia mitjançant vaixells habilitats per aquesta finalitat que van demostrar ser prou eficaços per a transportar cavalls a les llargues distàncies requerides, ja fos per a la guerra o pel transport en general.

Veure Alfons el Magnànim і Transport medieval de cavalls

Triomf de la mort

El Triomf de la mort és un fresc aïllat (600 x 642 cm) que es conserva a la Galleria regionale del Palazzo Abatellis de Palerm, tot i que la seva procedència era el pati interior del Palazzo Sclafani.

Veure Alfons el Magnànim і Triomf de la mort

Tuïr

Tuïr (pronunciat) és una comuna de la Catalunya del Nord, de 7.347 habitants el 2013, a la comarca del Rosselló.

Veure Alfons el Magnànim і Tuïr

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Alfons el Magnànim і Universitat de Barcelona

Universitat de Girona

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.

Veure Alfons el Magnànim і Universitat de Girona

Universitat de València. Biblioteca Històrica

L'origen de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València es remunta a la donació, el 1785, dels llibres de l'insigne valencià '''Francesc Pérez Baier'''.

Veure Alfons el Magnànim і Universitat de València. Biblioteca Històrica

Vaixells medievals

Vaixells catalans del segle XIV amb timó de codast (aleshores anomenats "timons de roda"). Sistema de timó de codast que va contribuir significativament a l'èxit dels vaixells europeus en l'era de l'exploració. Disposició de les llates "tinglades" (esquerra) i "juxtaposades" (dreta).

Veure Alfons el Magnànim і Vaixells medievals

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Alfons el Magnànim і València

València a l'Època de l'Esplendor

Al València va viure una etapa de gran desenvolupament econòmic i esplendor cultural i artístic, anomenada el segle d'or o l'Època de l'Esplendor.

Veure Alfons el Magnànim і València a l'Època de l'Esplendor

Vehicle únic

Cotxe del film Chitty Chitty Bang Bang pàgines.

Veure Alfons el Magnànim і Vehicle únic

Verdesca

Beaune (França) Una verdesca és una construcció militar defensiva feta de fusta.

Veure Alfons el Magnànim і Verdesca

Vicent Climent (eclesiàstic)

Vicent Climent (1410?-1474) fou un eclesiàstic i diplomàtic valencià.

Veure Alfons el Magnànim і Vicent Climent (eclesiàstic)

Vila fortificada de Tuïr

esquerra La Vila fortificada de Tuïr és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila de Tuïr, a la comarca del Rosselló, Catalunya Nord.

Veure Alfons el Magnànim і Vila fortificada de Tuïr

Vilanova de Meià

Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Veure Alfons el Magnànim і Vilanova de Meià

Violant de Perellós

Violant de Perellós, o de Perellors (? - Vallbona de les Monges, 24 d’agost de 1422), fou una monja cistercenca, abadessa de Santa Maria de Vallbona.

Veure Alfons el Magnànim і Violant de Perellós

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Veure Alfons el Magnànim і Virrei de Sardenya

Vlad II Dracul

Vlad II (en), també conegut com a Vlad Dracul o Vlad el drac (abans de 1395 - novembre de 1447), va ser voivoda de Valàquia de 1436 a 1442, i de nou de 1443 a 1447.

Veure Alfons el Magnànim і Vlad II Dracul

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Veure Alfons el Magnànim і Xèrica

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Alfons el Magnànim і 1 de juny

1416

; Països Catalans.

Veure Alfons el Magnànim і 1416

1421

;Països Catalans.

Veure Alfons el Magnànim і 1421

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Veure Alfons el Magnànim і 1433

1435

Països Catalans Resta del món.

Veure Alfons el Magnànim і 1435

1442

El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Veure Alfons el Magnànim і 1442

1443

; Països Catalans.

Veure Alfons el Magnànim і 1443

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Alfons el Magnànim і 1450

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Alfons el Magnànim і 19 de febrer

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Alfons el Magnànim і 2 de juny

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Veure Alfons el Magnànim і 3 de novembre

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Alfons el Magnànim і 3 de setembre

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Veure Alfons el Magnànim і 5 d'agost

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Veure Alfons el Magnànim і 8 de juliol

També conegut com Alfons I de Nàpols, Alfons III de València, Alfons IV de Catalunya, Alfons IV el Magnànim, Alfons V d'Aragó, Alfons V el Magnànim, Cort de Nàpols.

, Arnau Fonolleda, Arnau Roger de Pallars, Art cistercenc, Artal de Luna y Urrea, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu del Regne de València, Assalt al castell d'Alaró, Ausiàs Despuig, Ausiàs March, Álvaro de Luna y Jarana, Íñigo López de Mendoza, Badia dels Alfacs, Ballesta, Banyalbufar, Baronia de Castellvell, Baronia de Càrcer, Baronia de Molins de Rei, Baronia de Sant Mori, Bartolomeo Fàcio, Bartomeu Gras, Batalla de la Foç Pisana, Batalla de la Marina, Batalla de Rafal Garcés (1452), Batalla naval de Ponça (1435), Benedetto Cotrugli, Beneixama, Benevent, Beniarjó, Benicàssim, Benimarfull, Benimassot, Berenguer d'Oms i de Santapau, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Berenguer de Bardaixí i Ram, Berenguer de Puigpardines, Bernat d'Esplugues, Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera, Bernat de Requesens i de Santacoloma, Bernat Estrús, Bernat I de Vilamarí, Bernat IV de Cabrera, Bernat VIII de Comenge, Berta d'Aragó, Bertran Samasó, Bescuit de mar, Beseit, Biagio Assereto, Bisbat d'Oriola-Alacant, Bisbat de Noto, Blanca Maria Visconti, Blesa, Boltanya, Borja (Aragó), Borja Papa, Braccio da Montone, Buc (nàutica), Bunifaziu, Bunyol, Cabdet, Calàbria, Calixt III, Callosa d'en Sarrià, Calvi, Calze de la catedral de València, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Can Catlar, Can Cerdà (Cerdanyola del Vallès), Cançoner de Stúñiga, Capella de Ministrers, Capitulació de Vilafranca, Carinyena (Aragó), Carles de Viana, Carles VII de França, Carrosser, Carta de Logu, Cartoixa de l'Annunciata, Casa d'Olesa, Casa de Sureda, Casa forta de Rocaspana, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Castel Sant'Elmo, Castell d'Argentera, Castell d'Orenga, Castell d'Oroners, Castell de Boltanya, Castell de Bunyol, Castell de Cabrera (Noguera), Castell de Cervià, Castell de Coaner, Castell de Figuerola de Meià, Castell de Fontllonga, Castell de Gàver, Castell de l'Ou, Castell de la Fabregada, Castell de la Vall d'Ariet, Castell de Montgai, Castell de Pallerols, Castell de Peralba, Castell de Plegamans, Castell de Rúbies, Castell de Requesens, Castell de Sant Antolí, Castell de Sant Oïsme, Castell de Solivella, Castell de Vila Nova de Cerveira, Castell de Vilassar, Castell de Xàtiva, Castell dels Montcada, Castell Nou de Nàpols, Castell Vell de Rosanes, Castelló d'Empúries, Castelló de Farfanya, Castelló de Meià, Castello Aragonese d'Ischia, Castellroig, Catalanitat de La Celestina, Català modern, Catània, Catedral de Palerm, Catedral de Sigüenza, Catedral de València, Caterina Appiani, Caterina de Lancaster, Càller, Càrcer, Celada, Celestins, Cerdanyola del Vallès, Chariteo, Cimera Reial, Cisma d'Occident, Climent VIII de Peníscola, Coca Sant Climent, Colantonio, Collar de lliurea, Comanda de Bajoles, Comerç català medieval, Commentaria super Usaticis Barchinone, Compromís de Casp, Comtat d'Almenara, Comtat d'Anjou, Comtat d'Empúries, Comtat de Cocentaina (títol), Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Concòrdia de Valladolid, Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, Conquesta de Navarra, Conquesta del Regne de Nàpols, Consell de Cent, Constança de Cabrera, Constitució de l'Observança, Construcció naval, Convent de Jesús (Barcelona), Convent de Jesús (València), Convent de Sant Doménec (València), Copa Farnese, Corçà, Corona d'Aragó, Cort (noblesa), Corts de Barcelona (1421-1423), Corts de Barcelona (1431-1434), Corts de Barcelona (1436-1437), Corts de Barcelona (1446-1448), Corts de Barcelona (1454-1458), Corts de Lleida (1440), Corts de Montsó (1435-1436), Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420), Corts de Tortosa (1429-1430), Corts de Tortosa (1442-1443), Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu, Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València (1415), Corts de València (1417-1418), Corts de València (1419), Corts de València (1437-1438), Corts de València (1443-1446), Corts de València-Morvedre, Corts del Regne d'Aragó, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Costa Daurada, Crónica de Aragón, Cripta Napolitana, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Curial e Güelfa, Dalmau de Rocabertí i d'Erill, Dalmau Ramon de Xetmar, Dalmau VIII de Rocabertí, Dénia, Decadència, Decapitació de Sant Baldiri, Diada Nacional del País Valencià, Dinastia Trastàmara, Dobler, Doma, Domènec Ram i Lanaja, Domenico Capranica, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat de Sora, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Eduard I de Portugal, Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, El Castellot (Ponts), Elda, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Aragó-Urgell, Elionor d'Urgell, Elionor de Nàpols, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Emirat de Balànsiya, En guàrdia!, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric Giner Canet, Enric I d'Empúries, Enric III de Castella, Enyego d'Àvalos, Equitació catalana a Nàpols, Ermita de Sant Joaquim d'Ademús, Ermita de Sant Sebastià de la Guarda, Escala de setge, Escala del rei d'Aragó, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Escut d'Alcanar, Escut d'Alcoi, Escut de Beneixama, Escut de Girona, Escut de Vilanova i la Geltrú, Església de l'Assumpció d'Andilla, Església de Sant Genís dels Agudells, Església de Vilar de Frades, Espasa de Vilardell, Eugeni IV, Expedició a Tunis (1424), Facultat d'Economia i Empresa (UB), Falconeria, Família Borja, Família Giginta, Favara de Matarranya, Felip de Camps i de Subirats, Felip de Malla, Felip III de Borgonya, Felip Maria Visconti, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Ferdinando Galiani, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó i Guardato, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran I de Nàpols, Ferrando Valentí, Figueres, Filadèlfia (Itàlia), Fira de Tots Sants de Cocentaina, Fires i Festes de la Santa Creu, Fortificació, Francesc Climent Sapera, Francesc d'Aranda, Francesc d'Arinyó, Francesc Ferran d'Ávalos, Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt, Francesc Rovira i Escuder, Francesc Sforza, Francesco Condulmer, Francesco Laurana, Francesco Piccinino, Francesco Spinola, Frederic de Luna, Frederic III de Nàpols, Fusta, Gaeta, Galceran Albert, Galceran de Requesens, Galceran de Requesens i de Santacoloma, Galceran Martorell, Galera catalana, Gaspar d’Arinyó, Gavarda, Güelfa (personatge), Genealogia dels Aragó, ducs de Cardona i de Sogorb i comtes d'Empúries, Gerba, Giacopo Antonio Venier, Giovanni Berardi di Tagliacozzo, Giraldona Carlino, Girona, Giuniano Maio, Giustizierato, Gloriosa ensenya de l'Oriol, Gofrar, Gonzalo Fernández de Córdoba, Governador general de Mallorca, Granada de mà, Granollers, Gremi, Gremi de Tenders Revenedors, Guerra civil, Guerra Civil catalana, Guerra Civil navarresa, Guerra dels Infants d'Aragó, Guerra dels remences, Guerra sardo-catalana, Guerres d'Itàlia, Guerres de Llombardia, Guillem d'Arborea, Guillem Hug de Rocabertí, Guillem Ramon de Montcada i de Luna, Guillem Sagrera, Guillem VIII de Montferrat, Hèrcules I d'Este, Heràldica, Història d'Alcoi, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de Còrsega, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'humor, Història de Mallorca, Història de Paris e Viana, Història de Sardenya, Història de València, Història del País Valencià, Història dels gitanos, Historiografia, Hug de Cardona i Gandia, Humanisme, Humanisme a Mallorca, Humanisme català, Infants d'Aragó, Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, Institucions forals de la ciutat de València, Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic, Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua), Isabel de Chiaromonte, Isabel Suaris, Ischia, Itàlia meridional, Jacomart, Jan van Eyck, Jaume Callís, Jaume de Casafranca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Gassull i Almenar, Jaume Huguet, Jaume Pau, Jaume Roig, Jaume Safont, Jeroni Pau, Joan Aybrí, Joan de Bardaixí, Joan de Casanova, Joan de Joanes, Joan de la Via, Joan de Nàpols, Joan de Vilagut, Joan Desgarrigues, Joan el Sense Fe, Joan Fiveller, Joan Grau (escultor), Joan Hunyadi, Joan I de Foix, Joan II de Castella, Joan II de Lorena, Joan III de Vilamarí, Joan Margarit i Pau, Joan Pagès, Joan Ramon Folc I de Cardona, Joan Ramon Folc II de Cardona, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, Joan Soler (bisbe), Joana d'Aragó i d'Enríquez, Joana d'Urgell, Joana de Rocabertí i de Fenollet, Joana II de Nàpols, Joanot Martorell, Jordi d'Ornós, Jordi de Bardaixí i Ram, Jordi de Sant Jordi, Jordi de Trebisonda, Jordi Sanç, Josep Galofre Coma, Jueus catalans, Juny, Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, Jurats de València, Jutjat d'Arborea, Krujë, Kyriacus Anconitanus, L'Alcúdia, L'Énova, L'Espelt, La Baronia de Rialb, La Barraca d'Aigües Vives, La Biga i la Busca, La Pobla de Vallbona, La Selva (les Illes), Lampedusa, Lavello, Les Àligues, Lionel d'Este, Literatura catalana, Llaurí, Llegenda de les quatre barres de sang, Llibre de Menescalia, Llibre del Coch, Llibre del Sindicat Remença, Llista de batles de Campos, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de celebritats alcoianes, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Llista de referències catalanes en obres escrites, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llista de reusencs, Llista de virreis de Sicília, Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia, Lloctinent de Catalunya, Lloctinent general del Regne de Mallorca, Lloctinent General del Regne de València, Llotja de la Seda, Lluís Alimbrot, Lluís Dalmau, Lluís de Nàpols, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís de Santàngel, Lluís III de Provença, Lluís III Gonzaga, Lluís Vich i de Corbera, Lo mal any primer, Lo somni, Loise De Rosa, Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, Lorenzo Valla, Lucrezia d'Alagno, Mals usos, Manel Appiani, Manises, Manuel Dieç, Maquinària de setge, Marc de Vilalba, Mare de Déu de la Font de Fontcoberta, Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu dels Consellers, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Maria de Bardaixí i Ram, Maria de Castella, Marina de guerra catalana, Marquesat d'Ariany, Marquesat de Camarasa, Marquesat de Dénia, Marquesat de la Pobla de Rocamora, Marquesat del Palmer, Marsella, Martí l'Humà, Martiri de santa Llúcia, Martorell, Martorell (llinatge), Mateu Guimerà d'Agrigent, Melcior de Gualbes, Mestre racional, Millena, Miquel Navarro Sorní, Molí de Pals, Molins de Rei, Moneda catalana, Monestir de la Saïdia, Monestir de la Trinitat, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Montlleó (Sardenya), Montsoriu (llinatge), Morea otomana, Muro d'Alcoi, Muzio Attendolo Sforza, Nadal Gàver, Napolità, Navarrès-aragonès, Navegació a vela, Nàpols, Nicolau Caldés, Noto, Nou Barons de la Fama, Numeració del Casal d'Aragó, Oliva (Safor), Olot, Orde del Drac, Ordinals dels reis d'Aragó, Organologia, Ottolino Zoppo, Pagès de remença, Palau (arquitectura), Palau Comtal de Cocentaina, Palau consistorial de València, Palau de la Duquessa d'Almodòvar, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau de Valldaura, Palau del Real, Palau dels Ferrer, Palau dels Mercader, Palau Vilaragut, Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Paolo Romano, Parc de la Devesa, Paris e Viana, Partida doble, Pau de Caltabellotta, Pau de Terracina, Pavies, Pedrenyaler, Pelatge bai, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pere Brusca, Pere Colell, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Pere de Biure, Pere de Darnius, Pere de Foix el Vell, Pere de Palou, Pere de Portugal, Pere de Rocabertí i d'Erill, Pere de Vilagut, Pere Descatlar i de Santa Coloma, Pere Escuder, Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, Pere Joan (escultor), Pere Joan de Masdovelles, Pere Joan de Santcliment, Pere Joan Llobet, Pere Marginet, Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Oller, Pere Tomic, Pere Torroella, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Perrinet peravoter, Picador de cavalls, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintura renaixentista d'Itàlia, Pisanello, Plaça d'Alfons el Magnànim, Poggio Bracciolini, Poncianes, Pont d'Anoia, Pont Trencat, Pont Vell d'Alfarràs, Pontaniana, Port de Barcelona, Port de Pals, Port Fangós, Porta al final del carrer de l'Església (Montgai), Porta de Quart, Portada/article setembre 26, Portal de Figuerola de Meià, Potries, Príncep de Girona, President de la Generalitat de Catalunya, Privilegi de Gaeta, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, Psalterium alias Laudatorium, Rabec, Ral, Ramon d'Ortafà, Recort, Reggio de Calàbria, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Reial d'or de Mallorca, Reial Estament Militar del Principat de Girona, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Relíquies relacionades amb Jesús, Remences, Renat I, República Ambrosiana, República de Gènova, Retaule de la Transfiguració (Martorell), Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi, Retrats dels reis d'Aragó, Revolta del comte d'Urgell, Revolta Forana, Ribesalbes, Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga, Rinaldo Piscicello, Roís de Corella, Roca (cognom), Roderic de la Guitarra, Rodolf Sirera Turó, Roger Bernat I de Pallars Sobirà, Romeu de Corbera, Roques del Corpus Christi de València, Salàs de Pallars, Salvà, Sanç (L'Énova), Sant Bernadí de Siena predicant davant d'Alfons V d'Aragó, Sant Calze, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Sant Martí d'Alanzell, Santa Anna de Montornès, Santa Clara de Perpinyà, Santa Maria de Jesús de Gràcia, Santuari de la Mare de Déu del Tura, Saqueig de Marsella, Símbols de la Vila Joiosa, Segle d'or valencià, Segona Guerra de Nàpols, Senyera reial, Senyor de Balaguer, Senyoriu de Benferri, Senyoriu de Rebollet, Serra de las Cabrillas, Setge de Bonifacio, Setge de Calvi, Setge de Gerba (1432), Setge de Girona de 1467, Setge de Nàpols (1437-1442), Setge de Roses de 1466, Sicília, Sicilià, Simó Ballester, Simó de Vallgornera i de Castellvell, Simó Salvador, Sinarques, Sindicat dels Tres Estaments, Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, Skanderbeg, Sogorb, Studium generale, Sueca, Tafurea, Talarn, Taula de Canvi de Girona, Teodor Gaza, Tomàs Mieres, Tombes dels comtes de Barcelona, Torre d'Alfauir, Torre de Benissahat, Torre del Cargol, Torre del Portitxol (Xàbia), Tractat de Granada (1500), Tractat de Lodi, Tractat de Majano, Tractat de Milà, Tragèdia de Lançalot, Transport medieval de cavalls, Triomf de la mort, Tuïr, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València. Biblioteca Històrica, Vaixells medievals, València, València a l'Època de l'Esplendor, Vehicle únic, Verdesca, Vicent Climent (eclesiàstic), Vila fortificada de Tuïr, Vilanova de Meià, Violant de Perellós, Virrei de Sardenya, Vlad II Dracul, Xèrica, 1 de juny, 1416, 1421, 1433, 1435, 1442, 1443, 1450, 19 de febrer, 2 de juny, 3 de novembre, 3 de setembre, 5 d'agost, 8 de juliol.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat