Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Alfons XIII d'Espanya

Índex Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Taula de continguts

  1. 803 les relacions: Abelard Tona i Nadalmai, Abilio Calderón Rojo, Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, Acció Republicana, Alícia de Borbó-Parma (princesa de les Dues Sicílies), Alejandro Lerroux García, Alexandre de Hessen-Darmstadt, Alfons, Alfons d'Orleans i de Borbó, Alfons de Borbó, Alfons de Borbó i Dampierre, Alfons Sala i Argemí, Alfons XII d'Espanya, Altsasu, Amalio Gimeno y Cabañas, Ametlla d'Arenys, Anarquisme a Espanya, Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera, Angelet de les dents, Antoni Ferrer i Pi, Antoni Maura i Montaner, Antonio Aguilar y Correa, Antonio Goicoechea Cosculluela, Antonio Jiménez Jiménez, Antonio López Muñoz, Arc de Triomf de Barcelona, Arcadi Balaguer i Costa, Arcadi d'Arquer i Vives de Balaguer, Arenys de Mar, Armilla antibales, Art públic de Barcelona, Arturo Campión Jaimebon, Arturo de Pardo y Manuel de Villena, Assemblea de Parlamentaris, Assemblea Nacional Consultiva, Atemptat contra Eduardo Dato, Atemptat contra José Canalejas, Athletic Club, Augusto González-Besada y Mein, Aureliano de Beruete y Moret, Avinguda de la Reina Maria Cristina, Avinguda Diagonal, Álvaro de Figueroa y Torres, Ángel García Cardona, Ángel Ossorio y Gallardo, Índies Orientals Espanyoles, Ègara, Çò des de Socasau, Banco Popular Español, Bandera de la Segona República Espanyola, ... Ampliar l'índex (753 més) »

Abelard Tona i Nadalmai

Abelard Tona i Nadalmai (Barcelona, 1901 - Tijuana, Baixa Califòrnia, Mèxic, 1981) fou un polític i escriptor català, fill del polític federalista Baldomer Tona i Xiberta.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Abelard Tona i Nadalmai

Abilio Calderón Rojo

Abilio Calderón Rojo (* Grijota, 22 de febrer de 1867 - † Palència, 10 de juliol de 1939) fou un advocat i polític espanyol, fou Ministre de Foment i ministre de Treball, Comerç i Indústria durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Abilio Calderón Rojo

Acadèmia de Cavalleria de Valladolid

LAcadèmia de l'Arma de Cavalleria de Valladolid es va instal·lar en 1852 a l'edifici que uns anys abans s'havia pretès utilitzar com a presidi.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Acadèmia de Cavalleria de Valladolid

Acció Republicana

Acció Republicana (en castellà Acción Republicana) va ser una agrupació política de caràcter progressista i republicana fundada per Manuel Azaña el 1925 i que es constituí en partit polític el 1930.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Acció Republicana

Alícia de Borbó-Parma (princesa de les Dues Sicílies)

Alícia de Borbó-Parma i d'Habsburg-Lorena o Alícia de Borbó i d'Àustria (en castellà: Alícia de Borbón-Parma y Habsburgo-Lorena) (Viena, 13 de novembre de 1917 - Madrid, 28 de març de 2017), aristòcrata austríaca i infanta d'Espanya, era la vídua del duc de Calàbria, l'infant Alfons de Borbó-Dues Sicílies, fill de la princesa d'Astúries, Maria de la Mercè de Borbó, i pretendent a la Casa Reial de les Dues Sicílies.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alícia de Borbó-Parma (princesa de les Dues Sicílies)

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alejandro Lerroux García

Alexandre de Hessen-Darmstadt

Alexandre de Hessen-Darmstadt, príncep de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1823 - 1888).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alexandre de Hessen-Darmstadt

Alfons

* Biografies.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alfons

Alfons d'Orleans i de Borbó

Alfons d'Orleans i de Borbó (Madrid 1886 - Sanlúcar de Barrameda 1975).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alfons d'Orleans i de Borbó

Alfons de Borbó

* Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este (1849-1936), pretendent carlí a la Corona d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alfons de Borbó

Alfons de Borbó i Dampierre

Alfons Jaume Marcel·lí Manuel Víctor de Borbó i Dampierre (Roma, 20 d'abril de 1936-Beaver Creek, Colorado, 30 de gener de 1989) va ser el fill primogènit de l'infant Jaume de Borbó i Battenberg, per tant net del rei Alfons XIII, i d'Emmanuelle de Dampierre.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alfons de Borbó i Dampierre

Alfons Sala i Argemí

Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), al passeig del Comte d'Ègara (Terrassa) Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un enginyer industrial, advocat i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alfons Sala i Argemí

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Alfons XII d'Espanya

Altsasu

Altsasu (en basc, oficialment bilingüe Altsasu/Alsasua) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Altsasu

Amalio Gimeno y Cabañas

Amalio Gimeno y Cabañas, comte de Gimeno, (Cartagena, 31 de maig de 1852 - Madrid, 13 de setembre de 1936) va ser un metge, científic i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de Marina, de Governació, de Foment i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Amalio Gimeno y Cabañas

Ametlla d'Arenys

XIX. Les Ametlles d'Arenys són unes ametlles cobertes de sucre típiques d'Arenys de Mar, de la mida d'un ou de colom, que se solien vendre en paquets en forma de tub quadrat de cinq unitats o com a regal als convidats als batejos.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ametlla d'Arenys

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Anarquisme a Espanya

Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera

Durant la dictadura de Primo de Rivera, el Principat d'Andorra va ser objecte d'interès per nacionalistes espanyols i catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera

Angelet de les dents

dents de llet es col·loquen a sota el coixí i l'endemà al matí ja han desaparegut. L'angelet de les dents o simplement els angelets és un mite popular català destinat a tranquil·litzar els infants petits quan perden les dents de llet.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Angelet de les dents

Antoni Ferrer i Pi

fou un polític i advocat català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Antoni Ferrer i Pi

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Antoni Maura i Montaner

Antonio Aguilar y Correa

Antonio Aguilar y Correa, Marquès de Vega de Armijo (Madrid, 30 de juny de 1824 - Madrid, 13 de juny de 1908) va ser un polític president del govern d'Espanya (1906-1907).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Antonio Aguilar y Correa

Antonio Goicoechea Cosculluela

Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Antonio Goicoechea Cosculluela

Antonio Jiménez Jiménez

Antonio Jiménez Jiménez fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Antonio Jiménez Jiménez

Antonio López Muñoz

Antonio López Muñoz, comte de López Muñoz (Huelva, 1 d'abril de 1850 - Madrid, 15 de març de 1929) fou un escriptor i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, ministre d'Estat i ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Antonio López Muñoz

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Arc de Triomf de Barcelona

Arcadi Balaguer i Costa

, també conegut com Arcadi de Balaguer o Arcadi Balaguer i de Costa, primer baró d'Ovilvar, fou un industrial i dirigent esportiu vinculat al futbol i la caça.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Arcadi Balaguer i Costa

Arcadi d'Arquer i Vives de Balaguer

Arcadi d'Arquer i Vives de Balaguer (Barcelona, 1867 — 30 de setembre de 1931) fou un aristòcrata, polític, empresari i financer català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Arcadi d'Arquer i Vives de Balaguer

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Arenys de Mar

Armilla antibales

Armilla antibales. Una armilla antibales és una peça protectora que absorbeix l'impacte de bales, resquills d'explosions...

Veure Alfons XIII d'Espanya і Armilla antibales

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Art públic de Barcelona

Arturo Campión Jaimebon

Arturo Campión Jaimebon (Pamplona, 7 de maig de 1854 - Sant Sebastià, 18 d'agost de 1937) va ser un escriptor navarrès en euskera i castellà, lingüista, un dels fundadors i acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, regidor i diputat a Corts.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Arturo Campión Jaimebon

Arturo de Pardo y Manuel de Villena

Arturo de Pardo y Manuel de Villena (Madrid, 27 de març de 1870 - Panticosa (província d'Osca), 16 d'agost de 1907) fou un aristòcrata i polític espanyol, primer Duc d'Arévalo del Rey i VI Baró de Monte Villena.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Arturo de Pardo y Manuel de Villena

Assemblea de Parlamentaris

Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Assemblea de Parlamentaris

Assemblea Nacional Consultiva

LAssemblea Nacional Consultiva substituí a Espanya al Parlament encara que sense assumir el poder legislatiu durant la Dictadura de Primo de Rivera, en el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Assemblea Nacional Consultiva

Atemptat contra Eduardo Dato

El president del Govern espanyol i polític del Partit Conservador Eduardo Dato va morir a Madrid el 8 de març de 1921 víctima d'un atemptat anarquista.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Atemptat contra Eduardo Dato

Atemptat contra José Canalejas

L'atemptat contra José Canalejas va tenir lloc el 12 de novembre del 1912 a la Puerta del Sol, a Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Atemptat contra José Canalejas

Athletic Club

LAthletic Club, conegut com a Athletic Club de Bilbao, és un club de futbol basc, de la ciutat de Bilbao, a la província de Biscaia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Athletic Club

Augusto González-Besada y Mein

page.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Augusto González-Besada y Mein

Aureliano de Beruete y Moret

Aureliano de Beruete y Moret (Madrid, 1876-1922) fou un historiador i crític d'art, que va exercir com a director del Museu del Prado entre 1918 i 1922, sent el primer historiador d'art que va estar al capdavant del Museu.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Aureliano de Beruete y Moret

Avinguda de la Reina Maria Cristina

al fons. L'Avinguda de la Reina Maria Cristina és una avinguda del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, que enllaça Plaça d'Espanya amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) sobre el turó de Montjuïc. Rep el seu nom de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, segona muller d'Alfons XII i mare d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Avinguda de la Reina Maria Cristina

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Avinguda Diagonal

Álvaro de Figueroa y Torres

Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Álvaro de Figueroa y Torres

Ángel García Cardona

Ángel García Cardona (València, 8 de gener de 1856 - ibid., 26 de setembre de 1923) va ser un director de cinema valencià, considerat un dels pioners del cinema a Espanya i especialment del cinema valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ángel García Cardona

Ángel Ossorio y Gallardo

Ángel Ossorio y Gallardo va ser un jurista i polític demòcrata-cristià espanyol format en el liberalisme organicista catòlic, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII, ambaixador de la Segona República Espanyola i un dels protagonistes destacats en la gènesi i en els debats sobre la “solució corporativa” esdevinguts entre 1913 i 1931.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ángel Ossorio y Gallardo

Índies Orientals Espanyoles

Les Índies Orientals Espanyoles és el terme emprat per denominar els territoris de l'Imperi Espanyol a la zona d'Àsia-Pacífic durant el període que va des de 1565 fins a la Guerra hispano-estatunidenca.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Índies Orientals Espanyoles

Ègara

Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ègara

Çò des de Socasau

Çò des de Socasau és un edifici de Begòs al municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Çò des de Socasau

Banco Popular Español fou un banc fundat l'any 1926.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Banco Popular Español

Bandera de la Segona República Espanyola

La Bandera de la Segona República Espanyola, també coneguda amb el nom de bandera republicana, ensenya oficial d'Espanya en el període comprès entre 1931 i 1939, és una bandera tricolor horitzontal composta pels colors roig, groc i morat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Bandera de la Segona República Espanyola

Bandera Negra

La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Bandera Negra

Baró de Quadras

Palau-castell de Quadras a Massanes (la Selva) Baró de Quadras és un títol concedit el 1900 per la reina-regent d'Espanya Maria Cristina d'Àustria a l'industrial i cavaller de l'orde del Sant Sepulcre, Manuel de Quadras i Feliu (1860-1927), fill de l'empresari osonenc Josep Quadras i Prim, en memòria d'una antiga senyoria de la seva casa que datava de 1378.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baró de Quadras

Baró de Rialp

El títol nobil·liari de baró de Rialp fou concedit per primera vegada l'any 1925 a l'industrial barceloní i conseller de l'ajuntament de Barcelona Claudi de Rialp Navinés (1862 - 1949).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baró de Rialp

Baró de Santa Pau

Baró de Santa Pau és un títol nobiliari creat a Catalunya en data desconeguda.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baró de Santa Pau

Baronia d'Albalat i Segart

Corona de Baró. La baronia de Albalat i Segart fou una antiga senyoria de l'abadia de Fontclara (Llenguadoc), passà als Blanes el 1434 i als Vila-rasa el 1526.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia d'Albalat i Segart

Baronia d'Esponellà

escut del municipi d'Esponellà al Pla de l'Estany, que va donar nom a aquesta baronia. La Baronia d'Esponellà és un títol nobiliari espanyol creat el 14 de juliol de 1717 per l'Arxiduc pretendent Carles d'Àustria i reconegut com a títol del regne pel rei Felip V el 12 de març de 1728 a favor de Gaspar de Berart i de Cortada, senyor del castell d'Esponellà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia d'Esponellà

Baronia de Balsareny

la baronia de Balsareny és una jurisdicció senyorial posseïda inicialment pel llinatge dels Balsareny, originat pel primer veguer de Balsareny Guifré de Balsareny, la seva muller Emma Ingilberga de Besora i els seus fills Guisla, muller del comte Berenguer Ramon I de Barcelona, i el bisbe de Vic Guillem de Balsareny, successor d'Oliba i, com ell, promotor dels pactes de pau i treva.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia de Balsareny

Baronia de Bellpuig

La Baronia de Bellpuig fou una jurisdicció feudal concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d'Anglesola, senyor de Verdú.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia de Bellpuig

Baronia de Frignani i Frignestani

La Baronia de Frignani i Frignestani és un títol nobiliari espanyol creat el 30 d'agost de 1626 pel rei Felip IV a favor de Gaspar Palavicino y Centurión, escrivà i notari del Capítol de la Catedral de València.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia de Frignani i Frignestani

Baronia de Güell

La Baronia de Güell és un títol nobiliari espanyol creat el 22 de juliol de 1911 pel rei Alfons XIII a favor de Santiago Güell i López, qui era fill d'Eusebi Güell i Bacigalupi, I comte de Güell i de Luisa Isabel López Bru, filla del I marquès de Comillas.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia de Güell

Baronia de Montclar

La Baronia de Montclar és un títol nobiliari creat el 1919 pel rei Alfons XIII com a rehabilitació de l'antic títol de la feudalitat catalana, en el partit de Balaguer (Noguera), a favor de Josep Maria de Despujol i Ricart, VII marquès de Palmerola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia de Montclar

Baronia de Terrades

La baronia de Terrades és un títol nobiliari espanyol creat en el 26 de novembre de 1921 pel rei Alfons XIII a favor de Josep Maria Albert i Despujol, industrial català, que seria després alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i Procurador en Corts.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia de Terrades

Baronia de Viver

La Baronia de Viver és un títol nobiliari espanyol creat el 16 d'octubre de 1901 pel rei Alfons XIII a favor de Darius Rumeu i Torrents.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Baronia de Viver

Batalla d'Annual

La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Batalla d'Annual

Beatriu del Regne Unit (duquessa de Galliera)

Beatriu del Regne Unit, duquessa de Galliera (Eastwell Park de Kent 1884 - Sanlúcar de Barrameda 1966).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Beatriu del Regne Unit (duquessa de Galliera)

Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)

La princesa Beatriu de Battenberg. Beatriu del Regne Unit (Londres 1857 - 1944), princesa de Battenberg, fou l'última supervivent dels fills de la reina Victòria I del Regne Unit i del seu espòs el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Benicarló

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Benito Mussolini

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Berga

Bernat Riera Alemany

Bernat Riera Alemany (Andratx, 1874 - Palma, 1926) fou un metge i militar mallorquí.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Bernat Riera Alemany

Binèfar

Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Binèfar

Blas Infante Pérez de Vargas

Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Blas Infante Pérez de Vargas

Bloc Catòlic-Foralista

Bloc Catòlic Foralista va ser una agrupació electoral dels partits amb idelogia de dreta a Navarra i País Basc per a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931, una vegada proclamada la Segona República Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Bloc Catòlic-Foralista

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Borriana

Brooke Shields

Brooke Christa Shields és una actriu estatunidenca, nascuda el 31 de maig de 1965 a la Ciutat de Nova York, Nova York (Estats Units).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Brooke Shields

Buenaventura Durruti

nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Buenaventura Durruti

Ca n'Amat de la Muntanya

Ca n'Amat de la Muntanya és una masia del municipi de Terrassa, protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ca n'Amat de la Muntanya

Cabra salvatge ibèrica

La cabra muntesa o cabra salvatge (Capra pyrenaica), és una espècie de cabra salvatge que viu a la península Ibèrica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cabra salvatge ibèrica

Caciquisme

Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Caciquisme

Cadena SER

La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cadena SER

Cal Pons

Cal Pons, també conegut com a Colònia Pons, és una de les set colònies tèxtils del municipi de Puig-reig.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cal Pons

Callosa de Segura

Callosa de Segura és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Callosa de Segura

Camil Fabra i Fontanills

Camil Fabra i Fontanills (Barcelona, 9 de febrer de 1833 – 24 de juny de 1902) fou un empresari i polític català, marquès d'Alella des de 1889.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Camil Fabra i Fontanills

Camilo García de Polavieja y del Castillo

fou un militar i polític espanyol, de sobrenom «el general cristià» a causa de la seva religiositat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Camilo García de Polavieja y del Castillo

Campanyes de Ceuta, Tetuan i Larraix

Les companyes de Ceuta, Tetuan i Larraix són una sèrie d'operacions militars espanyoles entre 1913 i 1916 a la rodalia de Ceuta, Tetuan i Larraix al Marroc.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Campanyes de Ceuta, Tetuan i Larraix

Can Pasqual (Esparreguera)

Can Pasqual és una casa d'Esparreguera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Can Pasqual (Esparreguera)

Canal de l'Esquerra de l'Ebre

El canal entrant a Tortosa El Canal de l'Esquerra de l'Ebre és un canal de reg que transcorre paral·lel al riu Ebre, pel seu marge esquerre, a la comarca del Baix Ebre.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Canal de l'Esquerra de l'Ebre

Canfranc

Canfranc és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Canfranc

Capitania General de Cuba

La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi Espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Capitania General de Cuba

Capitania General de les Filipines

La Capitania General de les Filipines va ser una entitat territorial, integrant de l'Imperi Espanyol, adjunta al Virregnat de Nova Espanya, que va ser establerta per la Corona espanyola a les Índies Orientals Espanyoles, amb capital a Cebu i després aManila.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Capitania General de les Filipines

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Capità general de Catalunya

Carles Ferran d'Àustria

Carles Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Viena 1818 - Groß-Seelowitz (Moràvia) 1874).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carles Ferran d'Àustria

Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Carles Padrós i Rubió

Carles Padrós i Rubió (Sarrià, Barcelona, 9 de novembre de 1870 - Madrid, 30 de desembre de 1950) fou un polític i empresari català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carles Padrós i Rubió

Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó

L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó, filla de Carles VII, tot i que segons els postulats carlistes la seva mare no hauria pogut regnar (però si transmetre els seus drets), ja que l'origen dels "reis" carlistes venia que Carles Maria Isidre de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina per considerar en vigor la llei semi-sàlica de 1713.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó

Carles Sarthou Carreres

Carles Sarthou Carreres (Vila-real, 3 de novembre de 1876 - Xàtiva, 21 de juliol de 1971) fou un jutge i escriptor valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carles Sarthou Carreres

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carlisme

Carlos Cañal y Migolla

Carlos Cañal y Migolla (Sevilla, 3 de setembre de 1876 – Sanlúcar de Barrameda, 11 de setembre de 1938) va ser un advocat, arqueòleg i polític espanyol, ministre de Proveïments, ministre de Treball i ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carlos Cañal y Migolla

Carlos Cortezo

Carlos María Cortezo y Prieto de Orche (Madrid, 1 d'agost de 1850 - Madrid, 24 d'agost de 1933) fou un metge i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carlos Cortezo

Carlos Vázquez Úbeda

Carlos Vázquez Úbeda (Ciudad Real, 31 de desembre de 1869 - Barcelona, 31 d'agost de 1944), fou un pintor, il·lustrador i cartellista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carlos Vázquez Úbeda

Carolina Otero

Carolina Otero (Valga, 4 de novembre de 1868 - Niça, 10 d'abril de 1965) fou una ballarina gallega instal·lada a França, coneguda artísticament com la Bella Otero, i un dels personatges més destacats de la Belle Époque francesa en els cercles artístics i la vida galant de París.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carolina Otero

Carrer del Marqués de Cubas

Atemptat contra la vida del general Joan Prim i Prats al carrer del Turco, la nit del 27 de desembre de 1870. El carrer del Marqués de Cubas, abans el carrer del Turco, és un carrer del districte Centro de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carrer del Marqués de Cubas

Carrer Major (Madrid)

Carrer Mayor de Madrid. El carrer Major és un carrer de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Carrer Major (Madrid)

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa Batlló

Casa Ceremines

Casa Ceremines és una antiga casa pairal de Xerta (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa Ceremines

Casa Cervelló-Giudice

Quarteró núm. 15 de Garriga i Roca (c. 1860) La Casa Cervelló-Giudice, històricament coneguda també com a Casa Vilana, és un edifici situat als carrers de Montcada, 25 i de la Seca, 7 del barri de la Ribera de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa Cervelló-Giudice

Casa Ciriaco

Mingote. Casa Ciriaco és una tasca típica de Madrid, situada al costat de la Catedral de l'Almudena (carrer Mayor, 88).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa Ciriaco

Casa de América de Barcelona

La Casa de América de Barcelona, fundada el dos d'abril de l'any 1911, fou una important associació privada, vinculada a la Lliga Regionalista, encarregada de difondre la realitat econòmica catalana a Amèrica i les possibilitats d'inversió del continent americà durant la primera meitat del.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa de América de Barcelona

Casa de Campo

La Casa de Campo és el parc públic més gran del municipi de Madrid (Espanya).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa de Campo

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa de la Ciutat (Barcelona)

Casa es de Josep

La Casa es de Josep és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa es de Josep

Casa Lleó i Morera

La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casa Lleó i Morera

Casagemes (Badalona)

Castell de Ca l'Arnús Casagemes és un barri costaner de Badalona (Barcelonès) que forma part del Districte I juntament amb Canyadó, Centre, Coll i Pujol, Dalt de la Vila, Manresà i Progrés.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Casagemes (Badalona)

Castell d'Esponellà

El castell d'Esponellà és un castell amb origen al segle XI que va tenir activitat feudal final al.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Castell d'Esponellà

Castell de Canyelles

El castell de Canyelles és una edificació del del municipi de Canyelles (Garraf).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Castell de Canyelles

Castell de Santa Florentina

El castell de Santa Florentina, abans domus de Canet, és un antic edifici medieval del situat al N de Canet de Mar (Maresme), Catalunya, declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Castell de Santa Florentina

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Catalanisme

Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907

Fotografia parcial del comboi accidentat. A dalt a l'esquerra es pot veure la locomotora descarrilada. La catàstrofe ferroviària de Riudecanyes succeí el 25 de novembre de 1907 quan s'ensorrà el pont del ferrocarril que creua la riera de Riudecanyes (ubicat a la partició dels termes municipals de Mont-roig del Camp i Cambrils (Baix Camp), però ocorregut dintre del primer municipi) al pas de l'Express Barcelona-València, ocasionant un balanç de 22 morts i 49 ferits.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907

Catedral de Canàries

La catedral de Canàries, Santa Església Catedral-Basílica de Canàries o catedral Basílica de Santa Anna és una catedral, seu de la Diòcesi de Canàries de l'Església Catòlica Apostòlica Romana, que està situada en el nucli històric de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria, al barri de Vegueta, al costat de la plaça Major de Santa Anna de Las Palmas de Gran Canaria.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Catedral de Canàries

Cayetana Fitz-James Stuart

María del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y de Silva, 18a duquessa d'Alba, 11a duquessa de Berwick, Gran d'Espanya (Madrid, 28 de març de 1926 – Sevilla, 20 de novembre de 2014) va ser una aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba i la tercera dona a portar el títol per dret propi.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cayetana Fitz-James Stuart

Cayetano Redondo Aceña

Cayetano Redondo Aceña (Segòvia, 7 d'agost de 1888 - Madrid, 21 de maig de 1940) va ser un tipògraf, periodista i polític socialista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cayetano Redondo Aceña

César Silió y Cortés

César Silió y Cortès (Medina de Rioseco, 18 d'abril de 1865 - Madrid, 17 d'octubre de 1944) va ser un polític, jurisconsult, historiador i periodista espanyol, pare de l'historiador Vicente Silió Beleña.

Veure Alfons XIII d'Espanya і César Silió y Cortés

Círculo Ecuestre

El Círculo Ecuestre és un club privat fundat a Barcelona el 1856.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Círculo Ecuestre

CEIP Torres Jonama

El CEIP Torres Jonama és una institució d'educació infantil i primària, situada a Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і CEIP Torres Jonama

Charles Malato

Charles Malato (Toul, Lorena 1857 - ? 1938) fou un anarquista francès d'origen italià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Charles Malato

Chinchón

Chinchón és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Chinchón

Christian Franzen

Christian Franzen y Nisser (1864-1923) va ser un fotògraf nascut en Dinamarca que va desenvolupar la seva labor fotogràfica a Madrid; anomenat "fotògraf de reis i rei dels fotògrafs", fou el primer a realitzar a Espanya fotografies al magnesi i al llarg de la seva vida va fotografiar a gairebé tota la noblesa espanyola de la cort d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Christian Franzen

Cierva C.30

El Cierva C.30, era el segon model comercialitzat de l'autogir inventat i perfeccionat per l'enginyer espanyol Juan de la Cierva y Codorniu, fabricat al Regne Unit, entre altres països, i que el govern de la República en tenia 4 exemplars.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cierva C.30

Cinema mut

''The kid'', 1921 El cinema mut és el tipus de cinema que no té so pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa als diàlegs parlats, que sí que poden aparèixer en forma de subtítols.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cinema mut

Ciutat Universitària (barri de Madrid)

Ciutat Universitària és un barri de Madrid, part del districte de Moncloa-Aravaca, en el nord-oest de la ciutat espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ciutat Universitària (barri de Madrid)

Claudi Planas i Font

Claudi Planas i Font (Barcelona, Barcelonès, 1869-1931) va ésser un advocat i escriptor català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Claudi Planas i Font

Complot de Garraf

El complot de Garraf fou un atemptat frustrat contra la vida del rei Alfons XIII d'Espanya, planejat per Bandera Negra, sota l'organització d'Estat Català dirigida per Marcel·lí Perelló i Domingo, i que s'havia de dur a terme durant la visita prevista del rei a Barcelona des del 26 de maig de 1925.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Complot de Garraf

Comtat d'Albay

El Comtat d'Albay és un títol nobiliari espanyol creat el 6 d'agost de 1898 pel rei Alfons XIII a favor de Pedro de Govantes y Azcárraga, Senador del Regne, Diputat a Corts, etc., en reconeixement a la tasca realitzada per a impulsar les relacions comercials entre Espanya i les Filipines.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat d'Albay

Comtat d'Ègara

Escut de Terrassa, Vallès Occidental, actual localitat que en la Hispània romana es denominava '''Ègara'''. El Comtat d'Ègara és un títol nobiliari espanyol creat el 26 de maig de 1926 pel rei Alfons XIII a favor de l'industrial Alfons Sala i Argemí, Ministre de la Corona, Senador del Regne, etc.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat d'Ègara

Comtat de Caldes de Montbui

Escut de Caldes de Montbui El Comtat de Caldes de Montbui és un títol nobiliari espanyol creat el 22 d'abril de 1919 pel rei Alfons XIII a favor de Manuel Sanllehy i Girona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Caldes de Montbui

Comtat de Caralt

Josep de Caralt i Sala, primer comte de Caralt, ministre d'Hisenda, president de Foment del Treball Nacional. El Comtat de Caralt és un títol nobiliari espanyol, creat el 29 de desembre de 1916 (Reial decret de 23 d'agost de 1916), pel rei Alfons XIII d'Espanya, per a l'industrial català Josep de Caralt i Sala (1862-1944), Senador del Regne i Ministre d'Hisenda.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Caralt

Comtat de Fígols

Escut de Fígols, Berguedà. El Comtat de Figols és un títol nobiliari espanyol creat el 25 de febrer de 1909 pel rei Alfons XIII a favor de José Enrique de Olano y Loyzaga, President de la Diputació Provincial de Barcelona, Diputat a Corts, Senador del Regne La seva denominació fa referència a la localitat de Fígols, al Berguedà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Fígols

Comtat de Güell

El comtat de Güell és un títol nobiliari concedit el 1908 pel rei Alfons XIII a l'empresari català Eusebi Güell i Bacigalupi.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Güell

Comtat de Godó

'''Ramon Godó Lallana''', "I comte de Godó". El Comtat de Godó és un títol nobiliari espanyol creat el 2 de desembre de 1916 pel rei Alfons XIII a favor de Ramon Godó Lallana, empresari català, vinculat familiarment amb el diari La Vanguardia, així com amb nombroses publicacions, com Historia y Vida, etc.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Godó

Comtat de Guadalhorce

Pantà "Conde de Guadalhorce". El comtat de Guadalhorce és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Alfons XIII el 26 de novembre de 1921 a favor de Rafael Benjumea y Burín, ministre de Foment, enginyer de camins i polític, qui va realitzar l'embassament anomenat "Comte de Guadalhorce", al riu Turón, del que es beneficia la vall del riu Guadalhorce, a Andalusia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Guadalhorce

Comtat de la Mejorada

El Comtat de la Mejorada és un títol nobiliari espanyol creat el 27 de maig de 1617 pel rei Felip III a favor d'Antonio de Padilla Bobadilla y Mendoza.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de la Mejorada

Comtat de Lacambra

El Comtat de Lacambra és un títol nobiliari espanyol creat el 21 de novembre de 1927 pel rei Alfons XIII a favor de Francesc de Paula Lacambra i Lacambra, destacat industrial metal·lúrgic.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Lacambra

Comtat de Lavern

El comtat de Lavern és un títol nobiliari creat el 4 de gener de 1912 (Reial decret de 25 de desembre de 1911) pel rei Alfons XIII a favor de Pere Guerau Maristany i Oliver, diputat a Corts i president de l'Ateneu Barcelonès.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Lavern

Comtat de Montseny

Escut de Montseny. El Comtat de Montseny és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Alfons XIII en 1926 a favor de Josep Maria Milà i Camps en atenció a la seva gestió en la Presidència de la Diputació Provincial de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Montseny

Comtat de Motrico

El Comtat de Motrico és un títol nobiliari espanyol concedit per Alfons XIII en 1908 a l'enginyer de camins Evaristo de Churruca y Brunet.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Motrico

Comtat de Santa Maria de Sants

El Comtat de Santa María de Sants és un títol nobiliari espanyol creat el 30 de juny de 1909 pel rei Alfons XIII a favor de Maties Muntadas i Rovira, membre de la poderosa família Muntadas, que va potenciar el desenvolupament del municipi de Santa Maria de Sants (actualment barri de Sants, principalment amb la indústria tèxtil La España Industrial.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Santa Maria de Sants

Comtat de Sert

El Comtat de Sert és un títol nobiliari espanyol creat el 28 de novembre de 1904 pel rei Alfons XIII a favor de l'Enginyer Industrial Francesc Sert i Badía.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Sert

Comtat de Torre Nueva de Foronda

Escut de Vitòria, municipi en el qual està integrada actualment la localitat de '''Foronda'''. El Comtat de Torre Nueva de Foronda és un títol nobiliari espanyol creat el 20 de desembre de 1920 pel rei Alfons XIII a favor de Mariano de Foronda y González-Bravo, diputat a Corts, més tard II marquès de Foronda, II comte de Larrea.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Torre Nueva de Foronda

Comtat de Vallellano

El Comtat de Vallellano (en castellà: Condado de Vallellano) és un títol nobiliari espanyol, creat el 26 de maig de 1774 pel rei Carles III a favor de José Antonio Arredondo y Ambulodi.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Vallellano

Comtat de Vilallonga

El comtat de Vilallonga fou un títol concedit el 1603 pel rei Felip III de Castella a Pere Franquesa i Esteve, senyor de Vilallonga i secretari dels consells d'Aragó, de Castella, d'Inquisició i d'Estat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Comtat de Vilallonga

Concurs anual d'edificis artístics

Placa commemorativa d'edifici guanyador. En aquest cas de l'edició del 1909 al Palau de la Música Catalana Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens El concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Concurs anual d'edificis artístics

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Confederació Nacional del Treball

Cop d'estat de Primo de Rivera

El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cop d'estat de Primo de Rivera

Copa del Rei de futbol

La Copa del Rei de futbol, oficialment Campionat d'Espanya – Copa de Sa Majestat el Rei i coneguda amb altres denominacions segons l'època, és la segona competició de futbol en importància que es disputa a Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Copa del Rei de futbol

Corpus de Sitges

El Corpus de Sitges, que engloba la celebració de la festivitat del Corpus Christi, és una de les festes tradicionals i populars de Sitges.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Corpus de Sitges

Corts Constituents

Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Corts Constituents

Cròniques parlamentàries

Josep Pla (1917) Cròniques parlamentàries és una sèrie de tres volums de lObra Completa de Josep Pla que recull les seves cròniques polítiques i parlamentàries de Madrid durant els darrers anys del regnat d'Alfons XIII d'Espanya i de la Segona República Espanyola com a periodista de La Veu de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cròniques parlamentàries

Crema de convents de 1931 a Espanya

Ciutats on es van produir els successos Es coneix com a crema de convents de 1931 l'onada de violència, contra institucions de l'Església catòlica principalment, ocorreguda entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a l'estat espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Crema de convents de 1931 a Espanya

Cristòfol Montserrat i Jorba

Cristòfol Montserrat i Jorba (Barcelona, 1866 - Barcelona, 1935) fou un pintor català especialitzat en el gènere del retrat durant els segles XIX i XX.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cristòfol Montserrat i Jorba

Cristo de La Laguna

Cristo de La Laguna El Santíssim Cristo de La Laguna és una figura catòlica de gran importància històrica, artística i cultural que representa Jesús de Natzaret crucificat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cristo de La Laguna

Cristobal Litrán Canet

Cristóbal Litrán Canet (Almeria, 1860 - Rubí, 1926) va ser un polític, escriptor i periodista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cristobal Litrán Canet

Cursa de cavalls

Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Cursa de cavalls

Damià Mateu i Bisa

fou un industrial i polític català, pare de Miquel Mateu i Pla.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Damià Mateu i Bisa

Darius Rumeu i Freixa

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886 - Barcelona, 30 de gener de 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver, i de Dolors Freixa i Peyra, naturals de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Darius Rumeu i Freixa

Darius Rumeu i Torrents

Darius Rumeu i Torrents (Barcelona, 18 de juliol de 1849 - 9 de desembre de 1905) Fou un aristòcrata i polític català, des del 1901 baró de Viver, títol que li atorgà Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Darius Rumeu i Torrents

Dámaso Berenguer y Fusté

va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dámaso Berenguer y Fusté

Dècada del 1910

Enfonsament del Titànic.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dècada del 1910

Dia de la Hispanitat

El Dia de la Hispanitat o Festa Nacional d'Espanya commemora les efemèrides històriques del Descobriment d'Amèrica per part de Cristòfor Colom i els Reis Catòlics després de la signatura de les Capitulacions de Santa Fe.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dia de la Hispanitat

Dia internacional del llibre

El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada internacionalment cada 23 d'abril amb l'objectiu de promoure la lectura.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dia internacional del llibre

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Diada de Sant Jordi

Dictablanda del general Berenguer

General Dámaso Berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dictablanda del general Berenguer

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dictadura de Primo de Rivera

Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dinastia borbònica

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dinastia d'Anjou

Diputació Foral de Navarra

La Diputació Foral de Navarra o Nafarroako Foru Aldundia va ser la institució creada en 1839 per a la província de Navarra com a òrgan representatiu de la província a la que personifica per a la seva gestió econòmico-administrativa de la seva competència amb jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Diputació Foral de Navarra

Direcció General de Seguretat

La Direcció general de Seguretat (DGS) va ser un organisme autònom espanyol depenent del Ministeri de Governació i responsable de la política d'Ordre públic en tot el territori nacional d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Direcció General de Seguretat

Directori militar

En general, un Directori Militar és l'organització temporal del govern d'una nació de forma militar per mitjà de la força de les armes.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Directori militar

Directori militar de Primo de Rivera

Miguel Primo de Rivera després del seu nomenament com a Cap del Govern i President del Directori militar El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Directori militar de Primo de Rivera

Ducat d'Amalfi

El Ducat d'Amalfi és un títol nobiliari espanyol creat el 13 de novembre de 1642 per Felip IV de Castella a favor d'Ottavio Piccolomini d'Aragó.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ducat d'Amalfi

Ducat de la Seu d'Urgell

El ducat de la Seu d'Urgell és un títol nobiliari creat el 26 d'octubre de 1891 pel rei Alfons XIII, durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, a favor del tinent coronel Ramón Martínez de Campos i Rivera, marquès de Martínez de Campos, en record dels mèrits del seu pare, Arsenio Martínez de Campos y Antón, que havia pres la Seu d'Urgell als carlins i que amb el seu pronunciament de Sagunt contra la Primera República va propiciar el retorn de la monarquia a Espanya, amb Alfons XII com a rei.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ducat de la Seu d'Urgell

Ducat de Los Castillejos

'''Joan Prim i Prats''', Capità General dels Exèrcits, I marquès de Los Castillejos, I comte de Reus, I vescomte de Bruch, pare de '''Juan Prim i Agüero, I duc de los Castillejos'''. El Ducat de Los Castillejos és un títol nobiliari espanyol creat el 19 de febrer de 1871 pel rei Amadeu I d'Espanya a favor de Joan Prim i Agüero II marquès de Los Castillejos, per elevació del Marquesat a Ducat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ducat de Los Castillejos

Ducat de Maura

El ducat de Maura és el títol nobiliari espanyol que el rei Alfons XIII va concedir en 1930 al polític i historiador Gabriel Maura Gamazo, ennoblit en atenció als mèrits del seu pare Antoni Maura i Montaner, cinc vegades president del govern.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ducat de Maura

Ducat de Montalto

Vista de Montalto Uffugo. El Ducat de Montalto, és un títol nobiliari en referència a la localitat de Montalto, al Regne de Nàpols.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ducat de Montalto

Ducat de Parcent

El ducat de Parcent és un títol nobiliari concedit el 25 març de 1914 pel rei Alfons XIII a favor de Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent i desè comte de Contamina.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ducat de Parcent

Ducat de Rubí

El ducat de Rubí és un títol nobiliari concedit el 29 d'octubre de 1920 pel rei Alfons XIII a favor de Valerià Weyler i Nicolau, I marquès de Tenerife.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ducat de Rubí

Ducat de Santo Mauro

El ducat de Santo Mauro és un títol nobiliari espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ducat de Santo Mauro

Dueñas

Dueñas és un municipi de la província de Palència, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Dueñas

Eduard Ferrés i Puig

Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista i noucentista titulat per la Universitat de Barcelona el 31 de juliol de 1897.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eduard Ferrés i Puig

Eduard Maristany i Gibert

Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 26 de desembre de 1855 - 1941) va ser enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França i posteriorment de la Madrid-Saragossa-Alacant (les dues companyies es fusionaren) on ascendí fins a arribar a ser-ne el director.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eduard Maristany i Gibert

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eduard Toda i Güell

Eduardo Dato e Iradier

Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eduardo Dato e Iradier

Eduardo González Gallarza

Eduardo González Gallarza (Logronyo (La Rioja) 18 d'abril de 1898 - Madrid, 24 de maig de 1986) va ser un militar i pioner en l'aviació espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eduardo González Gallarza

Eduardo Ortega y Gasset

Eduardo Ortega y Gasset (Madrid, 1882 - Veneçuela, 1964) va ser un advocat polític republicà espanyol, germà major del filòsof, professor i escriptor José Ortega y Gasset.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eduardo Ortega y Gasset

Eduardo Sanz y Escartín

Severiano Eduardo Sanz y Escartín (Pamplona, gener de 1855 - Sant Sebastià, 28 de maig de 1939) fou un sociòleg i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eduardo Sanz y Escartín

Eixample Malagrida

L'Eixample Malagrida és un barri d'Olot, a la Garrotxa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eixample Malagrida

El coronel Macià

El coronel Macià és una pel·lícula escrita i dirigida per Josep Maria Forn que presenta alguns episodis de la vida de Francesc Macià abans d'esdevenir president de la Generalitat de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і El coronel Macià

El Masnou

El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Veure Alfons XIII d'Espanya і El Masnou

El Pardo (barri de Madrid)

El riu Manzanares, al seu pas per la Muntanya del Pardo. Interior de l'església principal d'El Pardo. El Pardo és un barri de Madrid integrat en el districte de Fuencarral-El Pardo.

Veure Alfons XIII d'Espanya і El Pardo (barri de Madrid)

Eleccions generals espanyoles de 1901

El liberal Sagasta, cap de govern fins a la seva mort el 1902 Eugenio Montero Ríos fou cap de govern de la mort de Sagasta fins a les eleccions de 1903 Eleccions generals espanyoles de 1901 foren convocades el 19 de maig de 1901 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eleccions generals espanyoles de 1901

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eleccions municipals espanyoles de 1931

Elionor de Borbó i Ortiz

, princesa d'Astúries, és la filla primogènita dels reis Felip VI i Letícia d'Espanya i ocupa el primer lloc en la línia successòria de la Corona espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Elionor de Borbó i Ortiz

Elizalde

Elizalde fou una marca catalana d'automòbils i motors d'aviació, fabricats per l'empresari Arturo Elizalde Rouvier i els seus descendents a Barcelona entre 1914 i 1951.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Elizalde

Elobey, Annobón i Corisco

Elobey, Annobón i Corisco va ser una administració colonial d'Espanya a l'Àfrica, constava de les petites illes anomenades Elobey Grande, Elobey Chico, Annobón, i Corisco (amb Mbañe i els illots Cocoteros i Conga), situades al Golf de Guinea.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Elobey, Annobón i Corisco

Emili Pujol i Villarrubí

Emili Pujol i Vilarrubí (la Granadella, 7 d'abril de 1886 - Barcelona, 15 de novembre de 1980) fou un instrumentista de guitarra i viola de mà, musicòleg, pedagog i compositor català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Emili Pujol i Villarrubí

Emiliano Iglesias Ambrosio

Emiliano Iglesias Ambrosio (Ponteareas, 28 de juliol de 1878 - Madrid, 3 d'octubre de 1943) fou un advocat, periodista i polític lerrouxista gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Emiliano Iglesias Ambrosio

Emilio Herrera Linares

Emilio Herrera Linares (Granada, 13 de febrer de 1879 - Ginebra, 13 de setembre de 1967) va ser un enginyer militar espanyol, destacat com a aviador i científic.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Emilio Herrera Linares

Emilio Ortuño Berte

Emilio Ortuño Berte (Orà, 28 de setembre de 1862 – Madrid, octubre de 1936) va ser un enginyer de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Emilio Ortuño Berte

Emilio Palomo Aguado

Emilio Palomo Aguado fou un escriptor i polític espanyol nascut a Santa Cruz de la Zarza (província de Toledo) en 1898.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Emilio Palomo Aguado

Empordà Federal

Empordà Federal (1911/1938) fou un periòdic setmanal Les fulles extraordinàries podien tenir altres dies d'aparició (dijous).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Empordà Federal

Enric d'Orleans (1933-2019)

, va ser un aristòcrata francès, pretendent al tron de França per la dinastia reial dels Orleans amb el nom d'Enric VII de França.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Enric d'Orleans (1933-2019)

Enric de Battenberg

Enric de Battenberg, príncep de Battenberg (Milà, 1858 - Costes africanes, 1895).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Enric de Battenberg

Enric Pérez i Farràs

Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884 - Cuautla, Mèxic 1949) fou un militar català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Enric Pérez i Farràs

Enric Sagnier i Villavecchia

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Enric Sagnier i Villavecchia

Epifani de Fortuny i de Carpi

Epifani de Fortuny i de Carpi (Barcelona, 7 d'abril de 1838 - 7 d'abril de 1924) fou un empresari i polític català, baró d'Esponellà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Epifani de Fortuny i de Carpi

Erich Raeder

Erich Johan Albert Raeder (24 d'abril de 1876 – 6 de novembre de 1960 va ser un militar naval alemany abans i durant la Segona Guerra Mundial. Ostentà el màxim rang naval possible (el de Großadmiral –Gran Almirall–) el 1939, i fou el primer que hi arribava des d'Alfred von Tirpitz.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Erich Raeder

Escola d'Arts i Oficis de Manresa

L'Escola d'Arts i Oficis de Manresa és una escola fundada a Manresa el 8 de gener de 1902 per l'alcalde Maurici Fius i Palà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Escola d'Arts i Oficis de Manresa

Escola del Treball de Barcelona

L'IES Escola del Treball de Barcelona és un institut d'educació secundària ubicat al recinte de l'Escola Industrial, a l'antiga fàbrica Can Batlló del carrer Urgell de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Escola del Treball de Barcelona

Escola lliure

El principi fonamental de l'escola lliure és substituir l'autoritat per la llibertat, s'incita a l'infant a aprendre mitjançant la curiositat canviant el sistema caduc de l'educació tradicional on s'aprenia mitjançant la força, sense la pressió ni les pautes de l'Estat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Escola lliure

Escultures de la Plaça de Catalunya

El conjunt d'escultures de la Plaça de Catalunya fou creat entre 1927 i 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Escultures de la Plaça de Catalunya

Escut d'Espanya

L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Escut d'Espanya

Església de la Concepció (La Orotava)

L'església de la Concepció situada en La Orotava de Tenerife, (Canàries, Espanya) és la parròquia matriu de la Nostra Senyora de la Concepció, una de les millors mostres del barroc en Canàries.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Església de la Concepció (La Orotava)

Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols

Borja De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Espanyolisme

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Esperanto

Estació de França

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Estació de França

Estació de Monforte de Lemos

LEstació de Monforte de Lemos és l'estació de ferrocarril més important de la província de Lugo, situada a la ciutat de Monforte de Lemos, i una de les més importants i amb major trànsit de passatgers de Galícia a causa de la confluència de les línies la Corunya-Lleó i Monforte-Redondela.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Estació de Monforte de Lemos

Estació Internacional de Canfranc

L'Estació Internacional de Canfranc és una estació de ferrocarril situada al municipi espanyol de Canfranc-Estació, a la província d'Osca, molt a prop de la frontera amb França.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Estació Internacional de Canfranc

Estany Pudent

L'estany Pudent és una llacuna situada al nord de Formentera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Estany Pudent

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Estat Català

Estatut jurídic del Govern Provisional

LEstatut Jurídic del Govern Provisional va ser la norma legal superior per la qual es va regir el Govern Provisional de la Segona República Espanyola des de la seva promulgació el mateix dia de la seva proclamació el 14 d'abril de 1931, fins a l'aprovació per les Corts Constituents de la nova Constitució de la República, el 9 de desembre de 1931.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Estatut jurídic del Govern Provisional

Esteban de Bilbao Eguía

Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Esteban de Bilbao Eguía

Estelada

La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Estelada

Eugènia de Montijo

Eugenia Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick, més coneguda com Eugènia de Montijo (Granada, 5 de maig de 1826 - Madrid, 11 de juliol de 1920) fou emperadriu dels francesos.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eugènia de Montijo

Eugeni Xammar i Puigventós

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eugeni Xammar i Puigventós

Eugenio Montero Ríos

Eugenio Montero Ríos (Santiago de Compostel·la, 13 de novembre de 1832 - Madrid, 12 de maig de 1914) va ser un polític i jurista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eugenio Montero Ríos

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Eusebi Güell i Bacigalupi

Evarist Arnús i de Ferrer

va ser un banquer, financer i home de negocis català, un dels personatges més destacats de l'alta burgesia barcelonina del segle XIX.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Evarist Arnús i de Ferrer

Evaristo de Churruca y Brunet

Evaristo de Churruca y Brunet, primer comte de Motrico (Izu, 26 d'octubre de 1841 – Bilbao, 3 d'abril de 1917), va ser un enginyer espanyol, conegut principalment per haver construït el Port Exterior de Bilbao.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Evaristo de Churruca y Brunet

Expedient Picasso

LExpedient Picasso és el nom amb què es coneix l'informe redactat pel general de divisió Juan Picasso González, destinat en el Consell Suprem de Guerra i Marina, en relació als fets esdevinguts en la Comandància General de Melilla durant els mesos de juliol i agost del 1921: l'anomenat Desastre d'Annual i l'abandó de les posicions.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Expedient Picasso

Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929

Poster L'Exposició Iberoamericana de Sevilla (Exposición Iberoamericana de Sevilla), inaugurada el 9 de maig de 1929 i clausurada el 21 de juny de 1930, va ser la primera Exposició Internacional per a donar mostra de l'agermanament entre Espanya i Portugal amb Amèrica; Espanya i Hispanoamèrica i Estats Units i Portugal amb Brasil i Macau.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Exposició Internacional de Barcelona

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Exposició Universal de Barcelona

Faustino Rodríguez-San Pedro

Faustino Rodríguez-San Pedro y Díaz-Argüelles (Gijón, 30 de juny de 1833 - Gijón, 10 de gener de 1925) va ser un advocat i polític asturià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Faustino Rodríguez-San Pedro

Fàbrica Bertrand i Serra

La Fàbrica Bertrand i Serra, més coneguda com la Fàbrica Nova és un edifici de Manresa (Bages) declarat bé cultural d'interès local.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fàbrica Bertrand i Serra

Fàbrica de Ciment Asland

La Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en Museu del Ciment Asland, és una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fàbrica de Ciment Asland

Félix Suárez Inclán

Félix Suárez Inclán y González Villar (Avilés, 23 de juny de 1854 - † Madrid, 1939) fou un advocat i polític espanyol, membre d'una destacada família de polítics asturians.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Félix Suárez Inclán

Federació Catalana de Rugby

La Federació Catalana de Rugby és l'organisme rector que ordena, impulsa i dirigeix tota l'activitat esportiva del rugbi a Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Federació Catalana de Rugby

Felip Díaz i Sandino

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) fou un militar i aviador català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Felip Díaz i Sandino

Felip Rodés i Baldrich

Felip Rodés i Baldrich (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès 1878 - Barcelona, juny de 1957) fou un polític i advocat català, diputat a Corts Espanyoles i ministre durant la restauració borbònica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Felip Rodés i Baldrich

Felip VI d'Espanya

Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Felip VI d'Espanya

Fernando Sasiaín Brau

Fernando Sasiaín Brau (Palència, 25 d'abril de 1894 - Sant Sebastià, 15 de novembre de 1957) va ser un polític republicà federal espanyol, alcalde de Sant Sebastià durant la Segona República.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fernando Sasiaín Brau

Fernando Suárez de Tangil y Angulo

Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 3 d'agost de 1886 - 6 de setembre de 1964), comte consort de Vallellano, pel seu matrimoni amb María de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano, fou un polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fernando Suárez de Tangil y Angulo

Fernando Valera Aparicio

Fernando Valera Aparicio (Madroñera, 20 de febrer de 1899 - París, 13 de febrer de 1982) va ser un polític i escriptor espanyol, nebot de l'escriptor Juan Valera y Alcalá Galiano.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fernando Valera Aparicio

Ferran Fabra i Puig

Ferran Fabra i Puig (Barcelona, 6 de març de 1866 - 12 de juliol de 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ferran Fabra i Puig

Ferrol

Ferrol és un municipi i una ciutat situada al nord de la província de la Corunya, a Galícia, capital de la comarca homònima.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ferrol

Fets del ¡Cu-Cut!

Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els "Fets del ¡Cu-Cut!" Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fets del ¡Cu-Cut!

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fets del sis d'octubre

Figuerola d'Orcau

Figuerola d'Orcau és una vila que tingué ajuntament propi fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, tot a la comarca del Pallars Jussà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Figuerola d'Orcau

Finca les Torres del Comte de Montseny

La Finca les Torres del Comte de Montseny, o Finca Milà i Camps, és un conjunt d'edificacions en una àmplia finca privada situada en el barri Centre d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Finca les Torres del Comte de Montseny

Fort del Cap Enderrocat

El fort del Cap Enderrocat és una antiga fortificació situada al Cap Enderrocat, a la costa del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, que disposava de bateries de costa per a la defensa de la badia de Palma.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fort del Cap Enderrocat

Fotògrafs Napoleon

Autorretrat doble d'Antonio Fernandez. La companyia fotogràfica Napoleon va ser una saga de fotògrafs professionals que can començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Fotògrafs Napoleon

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc Cambó i Batlle

Francesc Casas i Sala

fou un advocat i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc Casas i Sala

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc de Paula de Borbó i Castellví

va ser un noble espanyol, membre de la família Borbó, i cosí carnal del rei Alfons XII d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc de Paula de Borbó i Castellví

Francesc Domingo Marqués

Francisco Domingo Marquès (València, 1 de març de 1842 - Madrid, 22 de juliol de 1920) va ser un pintor eclèctic valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc Domingo Marqués

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Lacambra i Lacambra

Francesc Lacambra i Lacambra (Barcelona, 7 de febrer de 1886 - Barcelona, 13 de novembre de 1933) fou un empresari i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc Lacambra i Lacambra

Francesc Layret i Foix

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc Layret i Foix

Francesc Viñas i Renom

Francesc Viñas i Renom (Badalona, ca. 1833 - 11 de març de 1925) fou un polític liberal català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc Viñas i Renom

Francesc Vidal i Jevellí

Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, 1 de gener de 1848 - Barcelona, 11 d'octubre de 1914) va ser un dels ebenistes, tan moblista com decorador, més destacats de la ciutat de Barcelona a finals del vuit-cents pel fet de ser un dels primers professionals a potenciar l'artesania en el si del naixent esteticisme i modernisme català, format a lÉcole des Beaux-Arts de Paris.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francesc Vidal i Jevellí

Francisco Aparicio y Ruiz

Francisco Aparicio y Ruiz (Burgos, 17 de juliol de 1852 - ?) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Aparicio y Ruiz

Francisco Ascaso Abadía

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Ascaso Abadía

Francisco Bergamín y García

Francisco Bergamín y García (Campillos, província de Màlaga, 6 d'octubre de 1855 - Madrid, 13 de febrer de 1937) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Bergamín y García

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Franco Bahamonde

Francisco Gómez-Jordana Sousa

Francisco Gómez-Jordana Sousa I comte de Jordana (Madrid, 1 de febrer de 1876 - Sant Sebastià, 3 d'agost de 1944) va ser un militar espanyol, president de la Junta Tècnica de l'Estat del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola i ministre d'Afers exteriors durant la dictadura.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Gómez-Jordana Sousa

Francisco Javier de Salas González

Francisco Javier de Salas González (Madrid, 1871 - Paracuellos de Jarama, 8 de novembre de 1936) fou un militar espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Javier de Salas González

Francisco Javier Ugarte Pagés

Francisco Javier Ugarte y Pagés (Barcelona, 24 de febrer de 1852 - Madrid, 27 de juny de 1919) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Javier Ugarte Pagés

Francisco Moreno Zuleta

Francisco Moreno Zuleta (Jerez de la Frontera, 4 d'agost de 1880 - Madrid, 3 de juliol de 1963) va ser un advocat i polític espanyol, que va exercir els càrrecs de ministre d'Economia Nacional i d'Hisenda durant la dictadura del general Primo de Rivera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Moreno Zuleta

Francisco Peris Mencheta

Francisco Peris Mencheta (València, 29 de gener de 1844 - Barcelona, 23 d'agost de 1916) fou un polític i periodista valencià, considerat el precursor del reporterisme i fundador de la primera agència de notícies espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Peris Mencheta

Francisco Rubio Goula

Francisco Rubio Goula (Xàtiva, ? - ?) fou un advocat, polític banquer i comerciant valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Rubio Goula

Francisco Serrat y Bonastre

Francisco Serrat i Bonastre (Barcelona, 9 de gener de 1871 - Madrid, 20 de desembre de 1952) va ser un diplomàtic i ambaixador català, membre de la Junta Tècnica de l'Estat que va assumir el control de la zona controlada per les tropes revoltades després del cop d'estat que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Francisco Serrat y Bonastre

Franco, ese hombre

Franco, ese hombre, és un documental commemoratiu sobre la figura de Francisco Franco dirigit el 1964 pel director de cinema espanyol José Luis Sáenz de Heredia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Franco, ese hombre

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Franquisme

Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Frederic Escofet i Alsina

Frederic Travé i Escardó

Frederic Travé i Escardó (? 1858 - Barcelona, 28 de setembre de 1938) fou un advocat i polític català, baró de Montclar.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Frederic Travé i Escardó

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Futbol Club Barcelona

Gabino Bugallal Araújo

Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gabino Bugallal Araújo

Gabriel Maura Gamazo

fou un polític i historiador espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gabriel Maura Gamazo

Galeazzo von Thun und Hohenstein

Galeazzo von Thun und Hohenstein (Trento, 24 de setembre de 1850 – Roma, 26 de març de 1931) fou el 75è Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem entre 1905 i 1931.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Galeazzo von Thun und Hohenstein

Genealogia dels Borbons

La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Genealogia dels Borbons

Genealogia general dels Capets

Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Genealogia general dels Capets

Geneviève Vix

Geneviève Vix (Nantes, 1879 - París, 25 d'agost de 1939) fou una soprano francesa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Geneviève Vix

Gentilhome de cambra amb exercici

Gentilhome de Cambra amb exercici era una classe palatina de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya, a la qual, durant els regnats de Ferran VII, Isabel II, Amadeu de Savoia, Alfons XII i Alfons XIII, s'accedia com un honor conferit pel Monarca.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gentilhome de cambra amb exercici

George Burchett

George Burchett (també conegut com a 'King of Tattooists', el rei dels tatuadors) va néixer el 23 d'agost de 1872, a la localitat costanera de Brighton, East Sussex (Anglaterra) i es va convertir en un dels més famosos tatuadors del món.

Veure Alfons XIII d'Espanya і George Burchett

Germán Gil y Yuste

va ser un militar espanyol que va col·laborar amb el cop militar que va intentar enderrocar la II República i que va desencadenar la Guerra Civil espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Germán Gil y Yuste

Getafe

Emplaçament de Getafe dins de l'àrea metropolitana de Madrid. Getafe és un municipi situat a la zona sud de la Comunitat de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Getafe

Gimnàstic Futbol Club

El Gimnàstic Futbol Club (Gimnástico Football Club, Gimnástico FC o Gimnàstic de València) va ser un equip de futbol de la Ciutat de València, fundat el 16 de setembre de 1909 com a Gimnástico Football Club, i que va desaparèixer el 1939 al fusionar-se amb el FC Levante per tal de crear l'actual Llevant Unió Esportiva.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gimnàstic Futbol Club

Gonçal de Borbó i Battenberg

Gonçal de Borbó i Battenberg (Palau Reial de Madrid, 24 d'octubre de 1914 - Krumpendorf, Caríntia, 13 d'agost de 1934) va ser un Infant d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gonçal de Borbó i Battenberg

Gonzalo Fernández de la Mora y Mon

Gonzalo Fernández de la Mora y Mon (Barcelona, 30 d'abril de 1924 – Madrid, 10 de febrer de 2002) va ser un polític i assagista espanyol, ministre d'Obres Públiques durant el franquisme.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gonzalo Fernández de la Mora y Mon

Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Gran Metropolità de Barcelona

Gran Metropolità de Barcelona (Gran Metropolitano de Barcelona S.A.) va ser una empresa constituïda com a societat anònima el 26 de maig de 1921 per iniciar la construcció i explotació d'una línia de metro a la ciutat de Barcelona anomenada Gran Metro, avui operada com L3 de Lesseps a Liceu i com L4 de Passeig de Gràcia a Jaume I per part de FMB.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gran Metropolità de Barcelona

Granja Vella de Martí-Codolar

Els jardins de Martí-Codolar l'any 1914 Vista dels Jardins Martí-Codolar Visita de Joan Bosco a Martí-Codolar l'any 1886 La Granja Vella de Martí-Codolar és una finca residencial i agrícola situada entre els carrers del Cardenal Vidal i Barraquer i de la Granja Vella, l'Avinguda de Martí i Codolar i el Camí de Sant Genís a Horta de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Granja Vella de Martí-Codolar

Granollers

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Granollers

Graugés

Estany de Graugés. Gaugrés és un nucli del municipi d'Avià (Berguedà), originat en una antiga colònia agrícola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Graugés

Gregorio Jover Cortés

Gregorio Jover Cortés, dit el chino (Terol, 25 d'octubre de 1891La major pare de les fonts no informen de la data de naixement, només al web dona la data de naixement: 25 d'octubre. - Mèxic, 22 de març de 1964) fou un anarquista i revolucionari espanyol, comandant de la 28a Divisió o Columna Ascaso, que va lluitar al front d'Aragó, i amic íntim de Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gregorio Jover Cortés

Gregorio Marañón y Posadillo

Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 – ibídem, 27 de març de 1960) va ser un metge endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gregorio Marañón y Posadillo

Gregorio Vilatela Abad

Gregorio Vilatela Abad.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Gregorio Vilatela Abad

Grupo Godó

El Grupo Godó de Comunicación, o simplement Grup Godó, és un grup d'empreses dedicades a la comunicació constituït el 1998 i amb seu a la Torre Godó (Diagonal, 477).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Grupo Godó

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Guardamar del Segura

Guàrdia Urbana de Barcelona

La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) és el cos de policia local de la ciutat de Barcelona, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Guàrdia Urbana de Barcelona

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Guerra Civil espanyola

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Guerra del Rif

Guillem de Boladeres i Romà

Guillem de Boladeres i Romà (Maldà, Urgell, 10 de maig de 1851 — Sitges, Garraf, 31 d'octubre de 1928) fou un polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Guillem de Boladeres i Romà

Guillem de Luxemburg

Guillem príncep de Luxemburg (Castell de Betzdorf 1963) és un príncep de Luxemburg amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb una descendent del rei Alfons XIII d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Guillem de Luxemburg

Helios Gómez

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Helios Gómez

Himne de l'Exposició

LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Himne de l'Exposició

Himne de Riego

Enregistrament instrumental de l'himne LHimne de Riego, compost pel músic ontinyentí Josep Melcior Gomis, va ser compost en honor de Rafael del Riego, tinent coronel que es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII l'1 de gener de 1820 a la localitat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Himne de Riego

Hispania (revista)

Hispania revista (1899-1903) fou una publicació artística i literària, escrita en castellà en ple moviment modernista a Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Hispania (revista)

Hispano-Suiza

Hispano Suiza, escrit sovint Hispano-Suiza, és una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Hispano-Suiza

Hispano-Suiza Alfons XIII

LHispano-Suiza Alfons XIII (també anomenat T45) fou un automòbil esportiu de luxe fabricat entre 1911 i 1914 per l'empresa catalana amb seu a Barcelona Hispano-Suiza.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Hispano-Suiza Alfons XIII

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història d'Andalusia

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història d'Espanya

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història de Barcelona

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història de Catalunya

Història de l'escoltisme català

L'any 1912, quatre anys després que el general britànic Robert Baden-Powell creés l'escoltisme a Anglaterra, la premsa de Barcelona ja parlava de l'escoltisme i s'iniciava la presència d'escoltes al país.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història de l'escoltisme català

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de la Real Sociedad de Fútbol

La Real Sociedad de Fútbol, més coneguda com a Real Sociedad, és un club de futbol basc de la ciutat de Donosti, a Guipúscoa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història de la Real Sociedad de Fútbol

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història de Madrid

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història de Mallorca

Història del cinema català

La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història del cinema català

Història del metro de Barcelona

Mapa del metro de Barcelona. La història del metro de Barcelona té el seu origen en la inauguració del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actual línia Barcelona-Vallès) l'any 1863, que l'any 1929 es va soterrar, els projectes del Ferrocarril Metropolità Nord-Sud i del Ferrocarril Subterrani SO-NE, que van ser l'embrió del Gran Metro i del Metro Transversal, inaugurats respectivament els anys 1924 i 1926 per les companyies Gran Metropolità de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història del metro de Barcelona

Història del motociclisme a Catalunya

Cartell del Gran Premi de Barcelona de motocicletes i sidecars celebrat a Montjuïc l'any 1933 La història del motociclisme a Catalunya és el conjunt de fets relacionats amb la pràctica esportiva del motociclisme en aquest país al llarg de l'època històrica en què hi ha estat present, des de finals del fins a l'època actual.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història del motociclisme a Catalunya

Història del Reial Madrid Club de Futbol

Història del Reial Madrid Club de Futbol des dels seus inicis fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història del Reial Madrid Club de Futbol

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història del republicanisme espanyol

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Història econòmica de Catalunya

Hondures

Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Hondures

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Hotel Ritz (Madrid)

L'Hotel Ritz (1910) és un hotel de la ciutat de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Hotel Ritz (Madrid)

IES Jorge Juan

L'IES Jorge Juan és un institut d'educació secundària (ESO i batxillerat) de la ciutat d'Alacant que es localitza al Tossal de la ciutat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і IES Jorge Juan

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro (Vitòria, 11 de juliol de 1896 – Bucarest, 9 de febrer de 1966) va ser un militar i aviador espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro

Ildefons Sunyol i Casanovas

Ildefons Sunyol i Casanovas (Barcelona, 1866 - 21 d'agost de 1913) fou un advocat i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ildefons Sunyol i Casanovas

Inca (Mallorca)

Inca és un municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Inca (Mallorca)

Insurrecció de Jaca

La insurrecció de Jaca fou un alçament militar de la guarnició de Jaca els dies 12 i 13 de desembre de 1930, dirigida pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, i que pretenia la proclamació de la república a Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Insurrecció de Jaca

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Isabel II d'Espanya

Isidre Gassol i Civit

Isidre Gassol i Civit (Segura, Savallà del Comtat, 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917) fou un polític i empresari català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Isidre Gassol i Civit

Isla Mayor

Isla Mayor és una localitat andalusa situada a la província de Sevilla (Espanya).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Isla Mayor

Jacob Sales Reig

Jacob Sales Reig (València, 1849 - Madrid, 1905) fou un polític i dramaturg valencià, fill de Jaime Sales Gomis.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jacob Sales Reig

Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó

, conegut com a Jimmy Alba, va ser un noble, mecenes i polític espanyol, XVII duc d'Alba.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó

Jaime de Marichalar

Jaime Rafael Ramos María de Marichalar y Sáenz de Tejada (Pamplona, Navarra, 7 d'abril de 1963), més conegut com a Jaime de Marichalar, és l'exmarit de la infanta d'Espanya Elena de Borbó, amb qui va contreure matrimoni el 18 de març de 1995.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jaime de Marichalar

Jardins de la Glorieta

Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jardins de la Glorieta

Jaume Balius i Mir

Jaume Balius i Mir (Barcelona, 1904 - Ieras, Provença-Alps-Costa Blava, 13 de desembre de 1980) fou un periodista i escriptor anarquista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jaume Balius i Mir

Jaume Carner i Romeu

Jaume Carner i Romeu (el Vendrell, el Baix Penedès, 22 de febrer de 1867 — Barcelona, 27 de setembre 1934) fou un advocat i polític català, avi de Joan Reventós i Carner.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jaume Carner i Romeu

Jaume Compte i Canelles

Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític i lluitador nacionalista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jaume Compte i Canelles

Jaume de Borbó i de Borbó-Parma

Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931), va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jaume de Borbó i de Borbó-Parma

Jaume Mir Mas

fou un espia català al servei de Bèlgica i del Regne Unit durant la Primera Guerra Mundial.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jaume Mir Mas

Javier Tusell Gómez

Javier Tusell Gómez (Barcelona, 26 d'agost de 1945 – 8 de febrer de 2005) fou un historiador i polític català, criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a la UNED.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Javier Tusell Gómez

Jerónimo Marín Luis

Jerónimo Marín Luis fou un advocat, notari i polític espanyol, va ser batlle de Reus i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració Borbònica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jerónimo Marín Luis

Joan Antoni Güell i López

fou un empresari, polític, col·leccionista i historiador de l'art.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan Antoni Güell i López

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan Carles I d'Espanya

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan Casanovas i Maristany

Joan de Borbó i Battenberg

Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan de Borbó i Battenberg

Joan I de Luxemburg

va ser un aristòcrata luxemburguès, Gran duc de Luxemburg des de l'any 1964 i fins a l'any 2000, any en què abdicà en favor del seu fill primogènit, Enric I de Luxemburg.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan I de Luxemburg

Joan March i Ordinas

Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan March i Ordinas

Joan Padrós i Rubió

Joan Padrós i Rubió (Barcelona, 1 de desembre de 1869 - Arenas de San Pedro, Àvila, 1932) fou un dirigent esportiu i empresari català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan Padrós i Rubió

Joan Sauret i Garcia

fou un periodista, polític i impressor català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan Sauret i Garcia

Joan Ventosa i Calvell

MNAC). Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan Ventosa i Calvell

Joan Vilatobà i Fígols

Joan Vilatobà Fígols (Sabadell, Vallès Occidental, 15 de febrer de 1878 - 18 de febrer de 1954) fou un fotògraf i pintor català, un dels pioners del moviment pictoralista a l'Estat espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joan Vilatobà i Fígols

Joaquín Fernández Prida

Joaquín Fernández Prida (Oviedo, 31 de març de 1863 - † Madrid, 29 d'octubre de 1942) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia, ministre de Governació, ministre de Marina i ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquín Fernández Prida

Joaquín López Puigcerver

Joaquín López Puigcerver (València, 18 de novembre de 1841 - † Madrid, 28 de juny de 1906) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda, ministre de Foment, ministre de Gràcia i Justícia i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i novament ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquín López Puigcerver

Joaquín Ruíz-Giménez

Joaquín Ruiz-Giménez (12 de setembre de 1854, Jaén – 16 de juny de 1934, Madrid) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, ministre de Foment i ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquín Ruíz-Giménez

Joaquín Sánchez de Toca Calvo

Joaquín Sánchez de Toca Calvo o Calov (Madrid, 24 de setembre de 1852 - Pozuelo de Alarcón, 13 de juliol de 1942) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquín Sánchez de Toca Calvo

Joaquim Collar i Serra

Joaquim Collar i Serra (Figueres, 25 de novembre de 1906 — ?, Mèxic, 20 de juny de 1933) fou un militar i aviador català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquim Collar i Serra

Joaquim Lluhí i Rissech

Joaquim Lluhí i Rissech (Lloret de Mar, Selva 1866 - Castellterçol, Vallès Oriental 1929), fou un advocat, publicista, perit mercantil i polític republicà català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquim Lluhí i Rissech

Joaquim Milans del Bosch i Carrió

Joaquim Lleó Milans del Bosch i Carrió (Barcelona, 1854 - Madrid, 1936) fou un militar català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquim Milans del Bosch i Carrió

Joaquim Salvatella i Gibert

MNAC). Joaquim Salvatella i Gibert (Barcelona, 19 de novembre de 1881 - Madrid, 4 de juny de 1932) fou un advocat i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquim Salvatella i Gibert

Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintorNavarro (1999), p. 166 i artista gràfic valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Joaquim Sorolla i Bastida

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Antonio Primo de Rivera

José Bahamonde y de Lanz

José Bahamonde y de Lanz fou un jurista i polític espanyol que va ser ministre de Governació i ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Bahamonde y de Lanz

José Canalejas y Méndez

José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Canalejas y Méndez

José de Amézola y Aspizúa

José de Amézola y Aspizúa (Urkabustaiz, Àlaba, 9 de gener de 1874 - Cercedilla, 1922) fou un empresari, polític i esportista alabès.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José de Amézola y Aspizúa

José del Prado Palacio

José del Prado y Palacio (Jaén, 3 de gener de 1865 – Espelúy, 14 de febrer de 1926) va ser un enginyer i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII, així com alcalde de Jaén i alcalde de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José del Prado Palacio

José Enrique de Olano y Loyzaga

fou un polític i empresari basc, fill del navilier de Bilbao José Antonio de Olano e Iriondo, i fet comte de Fígols pel rei Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Enrique de Olano y Loyzaga

José Enrique Varela Iglesias

José Enrique Varela Iglesias (San Fernando (Cadis), 17 d'abril de 1891 - Tànger, Marroc, 24 de març de 1951), I marquès de Varela de San Fernando,Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014).

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Enrique Varela Iglesias

José Félix de Lequerica Erquiza

José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Félix de Lequerica Erquiza

José Finat y Escrivá de Romaní

José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Finat y Escrivá de Romaní

José Garnelo i Alda

José Garnelo i Alda (Énguera, Canal de Navarrés, 1866 - Montilla, Andalusia, 1944) fou un pintor valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Garnelo i Alda

José Gómez-Acebo y Cortina

José Gómez-Acebo y Cortina (Madrid, 22 de desembre de 1860 - Madrid, 26 de desembre de 1932) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Gómez-Acebo y Cortina

José Gutiérrez Solana

José Gutiérrez Solana (Madrid, 1886 - 24 de juny de 1945), pintor, gravador i escriptor expressionista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Gutiérrez Solana

José Luis Milà Sagnier

José Luis Milà i Sagnier (Barcelona, 1 de maig de 1918 - Esplugues de Llobregat, 29 de febrer de 2012), II comte de Montseny, va ser un advocat català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Luis Milà Sagnier

José Maestre Pérez

José Maestre Pérez (Monòver, 31 d'agost de 1866 - Madrid, 26 de març de 1933) va ser un metge i polític espanyol, titular de diferents ministeris durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Maestre Pérez

José María Albiñana Sanz

José María Albiñana Sanz (Énguera, Canal de Navarrés 1883 - Madrid 23 d'agost de 1936) fou un metge i polític valencià, fill i net de metges.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José María Albiñana Sanz

José María Celleruelo y Poviones

José María Celleruelo y Poviones (La Pola Siero, 1840 - Madrid, 4 de desembre de 1911) fou un advocat, periodista i polític asturià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José María Celleruelo y Poviones

José Martínez de Velasco

José Martínez de Velasco y Escolar (Madrid, 16 de juny de 1875 - Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Martínez de Velasco

José Nakens Pérez

José Nakens Pérez (Sevilla, 21 de novembre de 1841 – Madrid, 12 de novembre 1926) fou un periodista i escriptor espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Nakens Pérez

José Ribera Montes

José Ribera Montes (l'Alcúdia, 1869-1943) fou un mestre d'escola valencià que exercí durant la major part de la seua vida en Alcoi, on era conegut popularment com «el Mestre Ribera»: allí compta amb un carrer amb el seu nom i una placa en record seu.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Ribera Montes

José Rivera y Álvarez de Canero

José Rivera y Álvarez-Camero fou un militar i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Rivera y Álvarez de Canero

José Sanjurjo Sacanell

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Sanjurjo Sacanell

José Sánchez Guerra y Martínez

va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Sánchez Guerra y Martínez

José Tartiere y Lenegre

José Tartiere y Lenegre, és un enginyer industrial espanyol nascut a Bilbao el 21 de novembre de 1848 i mort a Lugones (Siero), Principat d'Astúries, el 18 d'abril de 1927.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Tartiere y Lenegre

José Villalba y Riquelme

fou un militar espanyol que va modernitzar l'ensenyament militar i va impulsar l'educació física escolar.

Veure Alfons XIII d'Espanya і José Villalba y Riquelme

Josefa Samper Bono

Josefa Samper Bono, més coneguda com a Pepita Samper (València, 1908 - 2 de juny de 1998) va ser una model valenciana, guanyadora del primer concurs Miss Espanya l'any 1929.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josefa Samper Bono

Josep Antoni d'Albert i Muntadas

Josep Antoni d'Albert i Muntadas, III comte de Santa Maria de Sants i II baró de Terrades (1910 — Barcelona, 5 de febrer de 1990) va ser un aristòcrata i industrial català, propietari de La España Industrial.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Antoni d'Albert i Muntadas

Josep Batlló i Casanovas

Josep Batlló i Casanovas (Barcelona, 29 d'abril de 1855 - Barcelona, 10 de març de 1934), va ser un home de negocis del sector tèxtil català de començaments del.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Batlló i Casanovas

Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Bertran i Musitu

Josep Casas i Costa

Josep Casas i Costa (Badalona, 1874- gener de 1950) va ser un impressor i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Casas i Costa

Josep de Caralt i Sala

Josep de Caralt i Sala, 1r comte de Caralt, (Barcelona, 19 d'agost de 1862 - Sant Andreu de Llavaneres, 12 de setembre de 1944).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep de Caralt i Sala

Josep de Peray i March

Josep de Peray i March (Barcelona, 1877- 1946) fou un advocat, arxiver i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep de Peray i March

Josep Garriga-Nogués i Roig

Josep Garriga-Nogués i Roig, nascut Josep Garriga i Roig,En 1913 Josep Garriga i Roig va obtenir autorització per afegir el segon cognom patern, Nogués, al primer, quedant d'ara endavant el cognom familiar amb la forma composta, Garriga-Nogués.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Garriga-Nogués i Roig

Josep Joffre i Plas

miniatura Josep Joffre i Plas (Ribesaltes, Rosselló, 12 de gener del 1852 – París, 3 de gener del 1931) fou un militar nord-català de l'exèrcit francès, mariscal de França i especialment famós per les batalles de la I Guerra Mundial i més particularment la Primera Batalla del Marne.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Joffre i Plas

Josep Maria Albert i Despujol

Josep Maria Albert i Despujol (Barcelona, 24 d'abril de 1886 - 24 de març de 1952), baró de Terrades, fou un polític i industrial cotoner català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Maria Albert i Despujol

Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Milà i Camps

Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 25 de maig de 1955) fou un polític i financer català, fill de Josep Maria Milà i Pi i cosí de Pere Milà i Camps.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Maria Milà i Camps

Josep Maria Prous i Vila

Josep Maria Prous i Vila (Reus, 12 d'agost de 1899 - Perpinyà, 1978) fou un escriptor català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Maria Prous i Vila

Josep Martinell i Bruguera

Josep Martinell i Bruguera (Palafrugell, 14 d'octubre de 1912 – 12 de març de 2001) fou un planià i pintor autodidacte palafrugellenc.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Martinell i Bruguera

Josep Masriera i Manovens

Josep Masriera i Manovens (Barcelona, 22 de gener de 1841 - 31 de gener de 1912) fou un pintor, orfebre, empresari i teòric.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Masriera i Manovens

Josep Pasqual Ortells López

Josep Pasqual Ortells López (Vila-real, Plana Baixa, 7 de juny de 1887 - 27 de novembre de 1961) fou un escultor valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Pasqual Ortells López

Josep Torres i Jonama

Josep Torres i Jonama (Palafrugell, 26 de desembre de 1857 – Niça, 15 de desembre de 1946) fou un industrial surer català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josep Torres i Jonama

Josepa Carlota de Bèlgica

Josepa Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg (Palau de Laeken 1927 - Castell de Fischbach 2005).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Josepa Carlota de Bèlgica

Juan Antonio Suanzes Fernández

Juan Antonio Suanzes Fernández marquès de Suanzes,Decret 1830/1960, d'1 de setembre.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan Antonio Suanzes Fernández

Juan Bautista Aznar-Cabañas

Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan Bautista Aznar-Cabañas

Juan de la Cierva y Peñafiel

Juan de la Cierva y Peñafiel (Mula, 11 de març de 1864 - Madrid, 11 de gener de 1938) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, de Guerra, d'Hisenda i de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i, novament ministre de Foment en l'últim govern de la monarquia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan de la Cierva y Peñafiel

Juan de Urruela y Morales

Juan de Urruela y Morales (Ciutat de Guatemala, 29 de gener de 1881 - Barcelona, 16 de desembre de 1947), 5è marqués de San Román de Ayala, fou un aristòcrata i esportista de Guatemala d'ascendència espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan de Urruela y Morales

Juan José Ruano de la Sota

Juan José Ruano de la Sota (* Santander, 15 de gener de 1871 - † Madrid, 10 de febrer de 1930) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan José Ruano de la Sota

Juan José Zapater Rodríguez

Convent de Sant Doménec de València. Juan José Zapater Rodríguez, conegut també com a Juan Zapater o J. J. Zapater, (València, 19 de març de 1867 - València, 1922) fou un pintor, il·lustrador i acadèmic valencià, en l'obra del qual destaquen els retrats i sèries costumistes i regionalistes valencianes.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan José Zapater Rodríguez

Juan Navarro Reverter

Juan Navarro Reverter (València, 27 de gener de 1844 - Madrid, 2 d'abril de 1924) fou un enginyer, literat i polític valencià, va ser ministre d'Hisenda durant el regnat de la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII període aquest en el qual també va ser ministre d'Estat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan Navarro Reverter

Juan Pérez San Millán y Miquel Polo

Juan Pérez San Millán y Miquel Polo (Madrid, 17 de desembre de 1868 - 1937), marquès de Benicarló, fou un enginyer i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan Pérez San Millán y Miquel Polo

Juan Sebastián Elcano (A-71)

El vaixell escola Juan Sebastián de Elcano és un bergantí goleta de l'Armada Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan Sebastián Elcano (A-71)

Juan Vigón Suero-Díaz

Juan Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 30 d'octubre de 1880 - Madrid, 25 de maig de 1955) va ser un militar espanyol, d'ideologia monàrquica, catòlic, i que va ser escollit pel rei Alfons XIII per educar als seus fills.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Juan Vigón Suero-Díaz

Julián Zugazagoitia Mendieta

Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Julián Zugazagoitia Mendieta

Julio Camba Andreu

Julio Camba Andreu (Vilanova de Arousa, Pontevedra, 16 de desembre de 1884 – Madrid, 28 de febrer de 1962) va ser un escriptor, periodista i humorista gallec en castellà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Julio Camba Andreu

Julio Ruiz de Alda

Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (Lizarra, Navarra, 7 d'octubre de 1897 - Madrid, 23 d'agost de 1936) fou un aviador espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Julio Ruiz de Alda

Julio Wais Sanmartín

Julio Wais San Martín (La Corunya, 29 d'agost de 1878 - Madrid, 16 d'abril de 1954) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Julio Wais Sanmartín

Junta per a l'Ampliació d'Estudis

La Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques va ser la institució encarregada de promoure la investigació i l'educació científica a Espanya en la primera part del, fins que el règim franquista la va fer desaparèixer, acabada la Guerra Civil (1936-1939).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Junta per a l'Ampliació d'Estudis

L'Arenal

L'Arenal (col·loquialment s'Arenal) és una localitat costanera de Mallorca, a les Illes Balears, situada entre el municipi de Llucmajor i el de Palma, separada per un torrent que les divideix que s'anomena Torrent des Jueus.

Veure Alfons XIII d'Espanya і L'Arenal

L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і L'Hospitalet de Llobregat

La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і La Bisbal d'Empordà

La Caixa

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.

Veure Alfons XIII d'Espanya і La Caixa

La Chopera

Mapa esquemàtic del barri de la Chopera amb els punts principals que influeixen en la seva evolució històrica. Vista de l'antic escorxador, actualment en procés de transformació (juny 2007). L'Hivernacle d'Arganzuela, construït en un dels edificis de l'antic escorxador.

Veure Alfons XIII d'Espanya і La Chopera

La dida

La dida és una peça clàssica de teatre escrita en vers per Frederic Soler i estrenada fa més de cent anys al Teatre Romea de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і La dida

La Salut (Badalona)

Mercat de La Salut Centre cívic de La Salut, al costat del mercat La Salut és un barri de Badalona (Barcelonès).

Veure Alfons XIII d'Espanya і La Salut (Badalona)

La Torre de Babel

La Torre de Babel va ser un periòdic satíric reusenc en castellà que va sortir el 1870, del qual només va sortir un únic número.

Veure Alfons XIII d'Espanya і La Torre de Babel

La Vila Joiosa

La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.

Veure Alfons XIII d'Espanya і La Vila Joiosa

La Voz de Reus

La Voz de Reus va ser un diari monàrquic conservador que es va publicar a la ciutat de Reus del 2 de setembre de 1930 al 23 de maig de 1931.

Veure Alfons XIII d'Espanya і La Voz de Reus

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Laïcisme

Lambert Alonso i Torres

Lambert Alonso i Torres (Godella, Horta Nord, 18 de setembre de 1863 - 19 de febrer de 1929) va ser un tenor i pintor del País Valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lambert Alonso i Torres

Lavapiés

Lavapiés és el nom d'una plaça del centre de Madrid, Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lavapiés

Líneas Aéreas Postales Españolas

Aeroport de le Bourget en segon terme s'aprecia un Douglas DC-2 de '''LAPE''' El Breguet 470 Fulgur de les LAPE que feia la línia Barcelona - Toulouse i que va fugir a França al final de la Guerra Civil Líneas Aéreas Postales Españolas (LAPE) fou una aerolínia que es va fundar en temps de la Segona República Espanyola i que després de la Guerra Civil Espanyola formaria part de la companyia Iberia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Líneas Aéreas Postales Españolas

Línia 3 del metro de Barcelona

Línia 3 La línia 3 o línia verda del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Línia 3 del metro de Barcelona

Línia 4 del metro de Barcelona

Línia 4 La línia 4 o línia groga del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Línia 4 del metro de Barcelona

Línia ferroviària Pau-Canfranc

Viaducte d'Escot La línia ferroviària Pau (Occitània)-Canfranc fou un dels quatre enllaços ferroviaris que varen ser construïts entre França i Espanya que travessa els Pirineus.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Línia ferroviària Pau-Canfranc

Línia Palamós-Girona-Banyoles

La línia Palamós-Girona-Banyoles era una línia de ferrocarril que unia les localitats de Palamós, Girona i Banyoles.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Línia Palamós-Girona-Banyoles

Legazpi (Madrid)

Mapa esquemàtic del barri de Legazpi en el que es mostren els punts principals que configuren el seu desenvolupament. Vista panoràmica des del pont de la Princesa. A l'esquerra pot observar-se part del Mercat Central de Fruites i Hortalisses i, després d'ell, els nous edificis d'habitatges sorgits en els últimes anys al barri de Legazpi.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Legazpi (Madrid)

Leonardo Torres Quevedo

Leonardo Torres Quevedo (Santa Cruz de Iguña, Molledo, Cantàbria, 28 de desembre de 1852 - Madrid, 18 de desembre de 1936) va ser l'enginyer que va patentar el primer aparell de radiodirecció del món.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Leonardo Torres Quevedo

Leopoldo Matos y Massieu

Leopoldo Matos y Massieu (Las Palmas de Gran Canaria, 6 d'agost de 1878 - † Hondarribia, 4 de setembre de 1936).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Leopoldo Matos y Massieu

Leopoldo Saro Marín

Leopoldo Saro Marín (Morón, Santa María del Puerto del Príncipe, actual Camagüey - Cuba -, 11 de gener de 1878 - Madrid, 19 d'agost de 1936) va ser un general de l'exèrcit espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Leopoldo Saro Marín

Les Masies de Voltregà

Les Masies de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre de la regió de l'Alt Ter.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Les Masies de Voltregà

Llei de Jurisdiccions

La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llei de Jurisdiccions

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lliga Regionalista

Llista d'alcaldes d'Almeria

Escut d'Almeria. Casa Consistorial d'Almeria. Aquesta és la llista d'alcaldes d'Almeria, encarregats de presidir l'Ajuntament d'Almeria, Andalusia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista d'alcaldes d'Almeria

Llista d'alcaldes de Figueres

Alexandre Deulofeu i Torres, filòsof, fou alcalde de Figueres l'any 1937 A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Figueres (1874-actualitat).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista d'alcaldes de Figueres

Llista d'alcaldes de Pamplona

Aquesta és la Llista dels alcaldes de l'Ajuntament de Pamplona des de 1844 fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista d'alcaldes de Pamplona

Llista d'alcaldes de Reus

Joan Mas el 1601 Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940 A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista d'alcaldes de Reus

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de batles de Campos

Llista de batles de Fornalutx

La llista de batles de Fornalutx és una llista que recull els noms dels alcaldes que han governat aquest municipi de la comarca mallorquina de la Serra de Tramuntana.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de batles de Fornalutx

Llista de batlles de Tarragona

A continuació es mostra la llista d'alcaldes contemporanis de Tarragona (1822-actualitat).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de batlles de Tarragona

Llista de batlles de València

L'Alcalde de València és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de València.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de batlles de València

Llista de consorts reials d'Espanya

La llista de consorts reials d'Espanya abasta des d'Isabel de Portugal, esposa de Carles I, fins a Letícia Ortiz Rocasolano, consort de l'actual rei Felip VI.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de consorts reials d'Espanya

Llista de fills il·lustres de Palma

Aquesta és una llista dels fills il·lustres de Palma, Mallorca.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de fills il·lustres de Palma

Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya

Aquesta és la Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Educació, inbstrucció pública, educació i ciència, etc) des de 1900 fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya

Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya

Llista de ministres d'Indústria d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres d'Indústria d'Espanya des de 1900 fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres d'Indústria d'Espanya

Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Llista de ministres de Foment d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Foment d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (Obres Públiques, Urbanisme, Comunicacions, etc) des del regnat de Ferran VII fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres de Foment d'Espanya

Llista de ministres de justícia d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Justícia d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte (1808) fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres de justícia d'Espanya

Llista de ministres de l'interior d'Espanya

Aquesta llista dels ministres de l'interior d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre de l'Interior, ministre de la governació, etc.) des del regnat de Ferran VII fins als nostres dies.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres de l'interior d'Espanya

Llista de ministres de Treball d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Treball d'Espanya des de la seva creació en 1920 fins ara.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de ministres de Treball d'Espanya

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Llista de plaques commemoratives de Barcelona (districtes 3 a 10)

Llista de plaques commemoratives de Barcelona, excepte els districtes de Ciutat Vella i l'Eixample, catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (districtes 3 a 10)

Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Eixample)

Llista de plaques commemoratives del districte de l'Eixample de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Eixample)

Llista de presidents d'Espanya

Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de presidents d'Espanya

Llista de presidents del Reial Madrid Club de Futbol

Foto de la Junta directiva del club l'any 1916 El que segueix és la llista de presidents del Reial Madrid Club de Futbol des de la seva fundació.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de presidents del Reial Madrid Club de Futbol

Llista de pretendents al tron de França

Malgrat l'existència de la República Francesa, sempre hi ha hagut pretendents al tron de França, tots ells descendents dels darrers reis de França.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de pretendents al tron de França

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de reis d'Espanya

Llista de sabadellencs

Ajax Miquel Calçada, més conegut com a ''Mikimoto'', periodista de televisió i ràdio Jordi Boixaderas, actor de teatre i televisió i doblador de pel·lícules Marc Gené, pilot de Fórmula 1 Albert Pla, cantautor i actor Marina Gatell, actriu de cinema, teatre i televisió Aquesta és una llista de la gent notable o coneguda que ha nascut o exercit una funció important a Sabadell.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llista de sabadellencs

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lluís Domènech i Montaner

Lluís Masriera i Rosés

Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, va ser el membre més rellevant de la nissaga Masriera, ja que va donar notorietat i fama internacional a la firma.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lluís Masriera i Rosés

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Plandiura i Pou

Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 8 de juliol de 1882 - Barcelona, 20 de juny de 1956) fou un industrial, polític i col·leccionista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lluís Plandiura i Pou

Lluís Rodas Fort

Lluís Rodas Fort (Sant Feliu de Guíxols, 13 de desembre de 1913 - Barcelona, gener de 2002) va ser un químic i farmacèutic català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lluís Rodas Fort

Lluïsa Vidal i Puig

, va ser una pintora catalana.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lluïsa Vidal i Puig

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Llucmajor

Lola Anglada

nom de ploma de Dolors Anglada i Sarriera, fou una narradora infantil i dibuixant catalana.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lola Anglada

Lorenzo Domínguez Pascual

Lorenzo Domínguez Pascual (* Sevilla, 1863 - † Madrid, 9 de desembre de 1926) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts i d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Lorenzo Domínguez Pascual

Los Solidarios

Los Solidarios va ser un grup anarquista armat fundat el 1922 com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Los Solidarios

Luis Armiñán Pérez

Luis Armiñan Pérez (Sancti Spíritus, Cuba, 14 de juliol de 1871 - Madrid, 2 d'octubre de 1949) fou un polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis Armiñán Pérez

Luis de Santiago y Aguirrebengoa

fou un militar i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis de Santiago y Aguirrebengoa

Luis de Urquijo y Ussía

Luis de Urquijo y Ussía (Laudio, 7 d'agost de 1881 - Madrid, 19 de juny de 1956) fou un banquer i polític basc, fet marquès d'Amurrio per Alfons XIII el 1919.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis de Urquijo y Ussía

Luis Espada Guntín

Luis Espada Guntín (Ourense, 4 de desembre de 1858 - Madrid, 1937) fou un advocat i polític gallec, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis Espada Guntín

Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert

Luis Jesús Fernández de Córdoba i Salabert (Madrid 1880 - 1956).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert

Luis Oliag Miranda

Luis Oliag Miranda (València, 08 d'abril de 1861 - 1933) fou un polític i militar valencià, fill de Vicente Oliag Carrá i de Escolàstica Miranda Forquet.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis Oliag Miranda

Luis Orgaz Yoldi

Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis Orgaz Yoldi

Luis Rodríguez de Viguri

Luis Rodríguez de Viguri (Santiago de Compostel·la, 16 d'octubre de 1881 - Madrid, 12 de desembre de 1945) fou un advocat, diplomàtic i polític espanyol, va ser ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i ministre d'Economia Nacional durant la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis Rodríguez de Viguri

Luis Santonja y Crespo

Luis Santonja y Crespo (Biar, 25 d'agost de 1823 - València, 7 de maig de 1897) fou un advocat i polític valencià, a qui el rei Alfons XIII li concedí el títol de marquès de Villagracia el 1884.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis Santonja y Crespo

Luis Silvela y Casado

Luis Silvela y Casado (Madrid, 3 de juny de 1865 - 1928) va ser un advocat, periodista i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Luis Silvela y Casado

Manifest dels Vint-i-set

El Manifest dels Vint-i-set fou una petició elevada el 1943 a Francisco Franco amb la signatura de disset procuradors durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), i d'altres deu persones de relleu en la vida nacional espanyola, sol·licitant neutralitat i restauració monàrquica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manifest dels Vint-i-set

Mansana de la Discòrdia

La mansana de la DiscòrdiaAl seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà dedica dues pàgines a la justificació etimològica del terme «mansana» com una denominació catalana derivada de manso que al seu cop prové del llatí mansio, mansionis.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mansana de la Discòrdia

Manuel Allendesalazar Muñoz

Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar (Guernica, 24 d'agost de 1856 - Madrid, 17 de maig de 1923) fou un enginyer i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Allendesalazar Muñoz

Manuel Argüelles y Argüelles

Manuel de Argüelles i Argüelles (Madrid, 1875-1945) va ser un advocat, polític i banquer espanyol, ministre d'Hisenda i de Fomento durant el regnat d'Alfons XIII, vicepresident del Banco Español de Crédito i fundador d'una dinastia de banquers que van influir en la vida empresarial espanyola fins a finals del segle XX des de diversos càrrecs del grup Banesto.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Argüelles y Argüelles

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Azaña Díaz

Manuel Cusí i Ferret

Manuel Cusí i Ferret (Vilanova i la Geltrú, 1857 - Barcelona, 1919) fou un pintor retratista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Cusí i Ferret

Manuel Fernández Silvestre

Manuel Fernández Silvestre y Pantiga (El Caney, província de Santiago de Cuba, 16 de desembre de 1871 - Annual, 22 de juliol de 1921) va ser un militar espanyol, comandant general de Ceuta (1919-1920) i de Melilla (1920-1921), en el transcurs de la Guerra del Rif, i principal responsable del desastre d'Annual.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Fernández Silvestre

Manuel Golmayo de la Torriente

Manuel Golmayo de la Torriente fou un jugador d'escacs i militar espanyol, nascut a l'Havana el 1883, i mort a Madrid el 1973.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Golmayo de la Torriente

Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (Trubia, Oviedo, 31 de gener de 1878 - Madrid, 1954) fou un advocat i polític asturià, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

Manuel Joaquim Raspall i Mayol

va ser un arquitecte modernista i noucentista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Joaquim Raspall i Mayol

Manuel Portela Valladares

Manuel Portela Valladares (Pontevedra, 31 de gener de 1867 - Bandòu, 29 d'abril de 1952) va ser un polític espanyol d'ideologia liberal centrista Va ser ministre durant el regnat d'Alfons XIII i va arribar a ser president del govern durant la Segona República Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Portela Valladares

Manuel Rico Avello

Manuel Rico Avello y García de Lañón (Villanueva de Trevías, Astúries, 20 de desembre de 1886 – Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de Governació (1933-34) i d'Hisenda (1935-36) durant la Segona República Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Manuel Rico Avello

Marc Birkigt

va ser un enginyer mecànic suís, pioner en el ram de l'automòbil i l'aviació, i un dels fundadors de la marca Hispano Suiza el 1904 a Barcelona, de la qual en va assumir la direcció tècnica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marc Birkigt

Marcel·lí Perelló i Domingo

Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona, 3 de gener de 1897 - Ciutat de Mèxic, 1961) fou un guerriller, polític i periodista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marcel·lí Perelló i Domingo

Mare de Déu de la Cinta

Catedral de Tortosa – Vista parcial de la capella de la Verge de la Cinta. La Verge de la Cinta o Mare de Déu de la Cinta és una de les diverses advocacions de la Verge Maria.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mare de Déu de la Cinta

Mare de Déu dels Miracles

Mare de Déu dels Miracles - Santa Maria de la Rábida. La Mare de Déu dels Miracles (en castellà Ntra. Sra. de los Milagros o Santa María de la Rábida) és una imatge religiosa catòlica que es venera al Monestir de La Rábida de la ciutat de Palos de la Frontera (Huelva).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mare de Déu dels Miracles

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria d'Orleans

Maria d'Orleans (Morgan House, prop de Richmond, Surrey, 13 de gener de 1865 - Copenhaguen, 4 de desembre de 1909) fou princesa de sang de França pertanyent a la casa d'Orleans amb el tractament d'altesa reial.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Maria d'Orleans

Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria

va ser infanta d'Espanya i princesa d'Astúries.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria

Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies

Maria Mercè de Borbó-Dues Sicílies i Orleans (Madrid, 1911 - Lanzarote, 2000) fou comtessa de Barcelona arran del seu casament amb l'infant Joan de Borbó.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies

Mariano de Cavia

Mariano Francisco de Cavia y Lac (Saragossa, 25 de setembre de 1855 – Madrid, 14 de juliol de 1920) va ser un periodista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mariano de Cavia

Mariano de Foronda

Mariano de Foronda y González Bravo, segon marquès de Foronda (El Escorial, 14 de setembre de 1873 - Foronda, Àlaba, 17 de juliol de 1961) fou un empresari espanyol, II marquès de Foronda, I comte de Torre Nova de Foronda, II comte de Larrea.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mariano de Foronda

Mariano Ordóñez García

Mariano Ordóñez García (Madrid, 8 de març de 1874 - 3 de juny de 1938), advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia, ministre d'Hisenda i ministre de Marina durant el regnat d'Alfons XIII d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mariano Ordóñez García

Mariano Rampolla del Tindaro

Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, Sicília, 17 d'agost de 1843 – Roma, 16 de desembre de 1913) fou un eclesiàstic i cardenal italià, secretari d'estat del papa Lleó XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mariano Rampolla del Tindaro

Marià Benlliure i Gil

Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marià Benlliure i Gil

Marià Castells i Simón

Marià Castells i Simón (Arenys de Mar 1876-1931), fou un projectista i dissenyador de puntes català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marià Castells i Simón

Marià Martí i Ventosa

Marià Martí i Ventosa († Barcelona, 1935) fou un empresari mariner i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marià Martí i Ventosa

Marquès de Cabanes

El títol de Marquès de Cabanes és un títol nobiliari espanyol creat el 30 de gener de 1922 pel rei Alfonso XIII a favor de Josep Garriga-Nogués i Roig, destacat financer, lligat a la Banca Garriga-Nogués que fou president de l'Associació de Banquers de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquès de Cabanes

Marquesat d'Aguilar de Vilaür

El marquesat d'Aguilar fou un títol concedit per l'arxiduc Carles l'any 1711 a favor de Josep d'Aguilar Caçador i d'Oluja.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Aguilar de Vilaür

Marquesat d'Alella

El marquesat d'Alella és un títol nobiliari concedit durant el regnat d'Alfons XIII, per la Reina Regent, Maria Cristina d'Habsburg Lorena, el 3 de juny de 1889 a favor de Camil Fabra i Fontanills, senador del regne i alcalde de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Alella

Marquesat d'Alhucemas

'''Penyal d'Alhucemas'''. L'illa més gran de les tres que componen les '''Illes Alhucemas'''. El Marquesat d'Alhucemas és un títol nobiliari espanyol creat el 5 de gener de 1911 pel rei Alfons XIII, a favor de Manuel García Prieto, President del Consell de Ministres, Senador vitalici.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Alhucemas

Marquesat d'Estella

El marquesat d'Estella és el títol nobiliari espanyol que el rei Alfons XII va concedir per decret del 25 de maig de 1877 al capità general Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, I comte de San Fernando de la Unión.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Estella

Marquesat d'Hoyos

El Marquesat d'Hoyos és un títol nobiliari hereditari del Regne d'Espanya que la reina Isabel II va atorgar amb Grandesa d'Espanya el 3 d'agost de 1866 al tinent general Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis (Boquerizo, Cantàbria, 4 d'abril de 1793 - Madrid 3 de setembre de 1876), Marquès de Zornoza, aleshores ministre de la Guerra.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Hoyos

Marquesat d'Olèrdola

Estàtua de Francesc de Paula Rius i Taulet, I marquès d'Olèrdola'''. Escut d'Olèrdola, Alt Penedès. El Marquesat d'Olèrdola és un títol nobiliari espanyol creat el 31 de desembre de 1889 durant la minoria d'edat del rei Alfons XIII d'Espanya, sent Regent del Regne, la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, a favor de Francesc de Paula Rius i Taulet, alcalde de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Olèrdola

Marquesat d'Olivart

El Marquesat d'Olivart és un títol nobiliari espanyol creat el 8 d'abril de 1929 pel rei Alfons XIII a favor de Ramon Jordi de Dalmau i Falces, Diputat a Corts, President de l'Associació Espanyola de Dret Internacional Marquès pontifici d'Olivart, etc.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Olivart

Marquesat d'Orís

Restes de l'antic Castell d'Orís, d'on era senyor Carles d'Orís Puiggener, I marquès d'Orís El Marquesat d'Orís és un títol nobiliari espanyol creat l'1 d'agost de 1708 per l'Arxiduc Carles d'Àustria a favor de Carles d'Orís i de Puiggener, senyor del castell d'Orís (Osona) del llinatge Orís.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Orís

Marquesat d'Urquijo

El Marquesat d'Urquijo és un títol nobiliari espanyol que el rei Amadeu I va concedir el 13 de maig de 1871 al financer i polític alabès Estanislao de Urquijo y Landaluce.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat d'Urquijo

Marquesat de Caldes de Montbui

Escut de Caldes de Montbui. El Marquesat de Caldes de Montbui és un títol nobiliari espanyol creat el 26 de març de 1917 pel rei Alfons XIII a favor d'Anna Girona i Vidal, filla de Manuel Girona i Agrafel i Carolina Vidal, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Caldes de Montbui

Marquesat de Carulla

El marquesat de Carulla és un títol nobiliari espanyol creat el 20 de setembre de 1919 pel rei Alfons XIII a favor de Vicenç Carulla i Margenat, rector de la Universitat de Barcelona, Senador del Regne.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Carulla

Marquesat de Castellbell

'''Castell de Castellbell''', a '''Castellbell i el Vilar'''. El Marquesat de Castellbell és un títol nobiliari concedit el 1702 per Felip V a Josep d'Amat i de Planella, senyor de Castellbell.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Castellbell

Marquesat de Ciria

El Marquesat de Ciria, és un títol nobiliari espanyol, concedit el 18 de setembre de 1777 pel rei Carles III a favor de José Pedro de Luna y Gorráiz Beaumont de Navarra.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Ciria

Marquesat de Foronda

El Marquesat de Foronda és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya, creat el 24 de juny de 1916 pel rei Alfons XIII a favor de Manuel de Foronda y Aguilera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Foronda

Marquesat de Galtero

El Marquesat de Galtero va ser un títol nobiliari pontifici atorgat l'11 de juny de 1900 pel Papa Lleó XIII a favor d'Eduardo de Casanova i de Galtero (1840-1916), i l'ús del qual va estar autoritzat en Espanya el 31 d'octubre de 1900 per Reial Autorització de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en nom del rei Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Galtero

Marquesat de Gelida

Joaquim Jover i Costa, primer marquès de Gelida; a ''La Ilustración Española y Americana'', 8 de setembre de 1896. El Marquesat de GelidaElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Gelida

Marquesat de Las Salinas

El Marquesat de las Salinas és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V, amb el vescomtat previ de Tagle, a favor de Juan Manuel Pérez de Tagle y Gómez de la Sierra.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Las Salinas

Marquesat de les Franqueses

El Marquesat de les Franqueses és un títol nobiliari creat el 31 de desembre de 1913 pel rei Alfons XIII a favor de Joan Sanpera i Torras, en reconeixement a la tasca efectuada en benefici del poble de Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de les Franqueses

Marquesat de Menas Albas

Escut de Menasalbas, província de Toledo.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Menas Albas

Marquesat de Moja

El marquesat de Moja és un títol nobiliari concedit l'11 de febrer el 1702 pel rei Felip V a favor de Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja (Olèrdola, Alt Penedès).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Moja

Marquesat de Molins

comtes de Pinohermoso a Oriola, Baix Segura, pares de Mariano Roca de Togores y Carrasco. Palau dels marquesos de Molins (Madrid), avui dependència de la Reial Acadèmia de la Història. El marquesat de Molins és un títol nobiliari espanyol, concedit per la Reina Isabel II a favor de Mariano Roca de Togores y Carrasco, per Reial decret del 15 de setembre de 1848 i Real Despatx del 4 de desembre següent.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Molins

Marquesat de Mont-roig

Escut de Mont-roig del Camp. El Marquesat de Mont-Roig és un títol nobiliari espanyol creat el 14 de febrer de 1889 pel rei Alfons XIII a favor d'Antoni Ferratges de Mesa i Ballester, Senador del Regne i Diputat a les Corts espanyoles cubà d'origen català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Mont-roig

Marquesat de Mura

El Marquesat de Mura és un títol nobiliari creat per l'arxiduc Carles d'Àustria el 31 d'agost de 1707, amb la denominació de "Marquesat de Sant Martí de Mura", a favor de Felicià de Cordelles i Ramanyer.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Mura

Marquesat de Portago

El Marquesat de Portago és un títol nobiliari espanyol creat el 13 d'octubre de 1744 pel rei Felip V a favor de José Gómez de Terán y Delgado, Tresorer General d'Hisenda i Ministre del Consell.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Portago

Marquesat de Rincón de San Ildefonso

El Marquesat de Rincón de San Ildefonso és un títol nobiliari espanyol creat el 29 d'agost de 1920 pel rei Alfons XIII a favor de José del Prado Palacio, Senador del Regne i alcalde de Madrid i de Jaén.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Rincón de San Ildefonso

Marquesat de Sant Antoni

El Marquesat de Sant Antoni va ser un títol nobiliari pontifici creat l'11 d'octubre de 1905 pel Papa Pius X a favor de Narcís Sicars i Salvadó, i autoritzat el seu ús a Espanya per Reial Autorització de data 24 d'agost de 1914 concedida pel rei Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Sant Antoni

Marquesat de Sant Esteve de Castellar

El Marquesat de Sant Esteve de Castellar és un títol nobiliari espanyol creat el 28 de setembre de 1896 pel rei Alfons XIII a favor d'Emilia Carles i Tolrà, vídua de Tolrà, en recompensa pels beneficis dispensats al poble de Sant Esteve de Castellar, anomenat actualment Castellar del Vallès.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Sant Esteve de Castellar

Marquesat de Santa Maria de Barberà

El Marquesat de Santa Maria de Barberà és un títol nobiliari, creat el 12 de juliol de 1702, pel rei Felip V d'Espanya a favor de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, fill de Josep Galceran de Pinós-Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà, i de la seva segona muller Maria de Rocabertí, baronessa de Montbui, i baronessa de Rialb.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Santa Maria de Barberà

Marquesat de Vilallonga

El marquesat de Vilallonga és un títol nobiliari espanyol creat el 20 de març de 1710 per l'Arxiduc pretendent Carles d'Àustria, a favor de Pau Ignasi de Dalmases i Ros.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Vilallonga

Marquesat de Vilanova i la Geltrú

Escut de '''Vilanova i la Geltrú, Garraf. El marquesat de Vilanova i la Geltrú és un títol nobiliari espanyol creat durant el regnat d'Alfons XIII, per la reina regent Maria Cristina d'Àustria, a favor de Rafaela Torrents i de Higuero, vídua de Josep Samà i Mota.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat de Vilanova i la Geltrú

Marquesat del Túria

El Marquesat del Túria és un títol nobiliari concedit l'any 1909 a Tomás Trénor i Palavicino, polític, empresari i filantrop valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marquesat del Túria

Martí Casas i Rabiol

Martí Casas i Rabiol (Malgrat de Mar, Maresme, 1845-1924) va ésser un sastre fins al 1867 quan passà a dedicar-se exclusivament al comerç de robes.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Martí Casas i Rabiol

Marxa Reial

La Marxa Reial (oficialment en castellà: La Marcha Real) és la denominació tradicional, conjuntament amb la de Marxa Granadera (Marcha Granadera), que rep l'himne nacional d'Espanya, adoptat de manera oficial per l'estat espanyol amb aquest caràcter, després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Marxa Reial

Mateo García de los Reyes

Mateo García de los Reyes va ser un militar, mariner i polític espanyol, primer cap i organitzador de l'Arma Submarina espanyola nascut el 6 de febrer de 1872 en Montevideo (Uruguai), on el seu pare, estava destinat com a Comandant de la fragata Almansa, i afusellat el 24 de novembre de 1936 en Paracuellos del Jarama (Madrid).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mateo García de los Reyes

Mateu Morral i Roca

Mateu Morral dibuixat a la revista russa ''Niva''. (1906) Mateu Morral Roca (Sabadell, 27 de novembre de 1879 - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mateu Morral i Roca

Maties Muntadas i Rovira

fou un industrial català, conegut també per la seva col·lecció privada d'art.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Maties Muntadas i Rovira

Mauro Bajatierra Morán

Mauro Bajatierra Morán (Madrid, 8 de juny de 1884 – Guindalera, Madrid, 28 de març de 1939) fou un periodista i anarcosindicalista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mauro Bajatierra Morán

Medalla Militar (França)

La Medalla Militar (Médaille Militaire) és una condecoració francesa, instituïda per Louis-Napoléon Bonaparte (més tard Napoleó III, llavors President de la Segona República Francesa) el 22 de gener de 1852 i atorgada a sots-oficials y tropa pel llarg servei i les accions de valentia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Medalla Militar (França)

Melquiades Álvarez González-Posada

Melquiades Álvarez González-Posada, (Gijón, 17 de maig de 1864 - Madrid, 22 d'agost de 1936) va ser un polític i jurista espanyol que en els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicolás Salmerón, per formar en 1912 el Partido Reformista, en el que va militar part de la classe intel·lectual espanyola del moment, com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Melquiades Álvarez González-Posada

Metro de Madrid

Esquema de la xarxa Típica boca de metro de Madrid, Tribunal Comboi a l'estació de Colombia El metro de Madrid és el sistema de metro que serveix la ciutat de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Metro de Madrid

Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel Maura Gamazo

Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 — Saragossa, 3 de juny de 1971) va ser un polític espanyol, fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Miguel Maura Gamazo

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Miguel Villanueva Gómez

Miguel Villanueva y Gómez (Madrid, 31 d'octubre de 1852 - Madrid, 13 de setembre de 1931) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i ministre de Foment, ministre de Marina, ministre d'Estat i ministre d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Miguel Villanueva Gómez

Millán Millán de Priego

Millán Millán de Priego y Bedmar (Jaén – Madrid, 1936) va ser un polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Millán Millán de Priego

Ministeri de Guerra d'Espanya

Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ministeri de Guerra d'Espanya

Ministeri de la Governació

El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ministeri de la Governació

Miquel Badia i Capell

Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Miquel Badia i Capell

Miquel Ferrer Sanxis

Miquel Ferrer Sanxis (Castelldefels, Baix Llobregat, 1899 - Barcelona, 1990) fou un polític i sindicalista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Miquel Ferrer Sanxis

Miquel Payà i Rico

Miquel Payà i Rico (Beneixama, 20 de desembre de 1811 — Toledo, 24 de desembre de 1891) va ser un cardenal valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Miquel Payà i Rico

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Molins de Rei

Mondariz

Mondariz és un municipi de la província de Pontevedra, a Galícia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mondariz

Mondariz-Balneario

Mondariz-Balneario és un petit municipi de la província de Pontevedra a Galícia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Mondariz-Balneario

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Monestir d'El Escorial

Monestir de La Rábida

El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Monestir de La Rábida

Monument a Mossèn Jacint Verdaguer

El monument a Mossèn Jacint Verdaguer, popularment El cuervo o La palmatòria, és un monument d'estil noucentista projectat per l'arquitecte Josep Maria Pericas i coronat amb una estàtua de bronze obra de l'escultor Joan Borrell i Nicolau que representa al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i Santaló.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Monument a Mossèn Jacint Verdaguer

Monument a Rafael Casanova

El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Monument a Rafael Casanova

Moriles

Moriles és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Moriles

Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera

El Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera és un museu d'història centrat en la història de les illes Pitiüses.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera

Museu de les Mines de Cercs

El Museu de les Mines de Cercs és un museu dedicat a la mineria del carbó situat a la colònia de Sant Corneli, terme municipal de Cercs, comarca del Berguedà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Museu de les Mines de Cercs

Museu del Prado

El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Museu del Prado

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Narcís Puget i Viñas

Narcís Puget i Viñas (Eivissa, 1874 - Santa Eulària del Riu, 1960) fou un pintor eivissenc influenciat per l'impressionisme, que es va especialitzar a pintar figures en un ambient costumista emmarcades en paisatges eivissencs.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Narcís Puget i Viñas

Narcís Sicars i Salvadó

Narcís Sicars i Salvadó (- Barcelona, 12 d'octubre de 1918), I marquès de Sant Antoni, Doctor en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona; escriptor i traductor; publicista.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Narcís Sicars i Salvadó

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Niceto Alcalá-Zamora

Nicolau de Grècia (príncep de Grècia)

Nicolau de Grècia, príncep de Grècia (Atenes 1872 - 1938) Príncep de Grècia i de Dinamarca.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Nicolau de Grècia (príncep de Grècia)

Nicolás Estévanez Murphy

fou un poeta, militar i polític canari.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Nicolás Estévanez Murphy

Noblesa Negra

Papa Pius IX L'expressió Noblesa negra (en italià Nobiltà manera) designa una facció de la noblesa italiana que va romandre al costat del papa Pius IX després de l'entrada de les tropes del rei Víctor Manuel II a Roma l'any 1870 posant fi a la independència dels Estats Pontificis.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Noblesa Negra

Noces d'Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg

Moneda amb l'efígie d'Alfons i Victòria Eugènia, 1908 Atemptat al carrer Mayor. Les noces d'Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg es va celebrar el dia 31 de maig de 1906 en la basílica de San Jerónimo el Real de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Noces d'Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg

Numància (Hispània)

Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Numància (Hispània)

Obra medallística d'Eusebi Arnau

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari, però sobretot destacà per la seva obra medallística.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Obra medallística d'Eusebi Arnau

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Observatori Fabra

Octavi Viader i Margarit

Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols, 1864 – 1938) va ser un impressor i editor guixolenc que s'especialitzà en llibres de luxe.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Octavi Viader i Margarit

Ojén

Ojén és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ojén

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Olot

Ontinyent

Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ontinyent

Oposició al franquisme

Oposició al franquisme, i en l'època simplement oposició, fa referència al conjunt de moviments polítics i socials que s'oposaven al franquisme o dictadura de Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939) fins a les primeres eleccions democràtiques (1977), any i mig després de la seva mort (1975).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Oposició al franquisme

Orde del Mèrit Civil

L'Orde del Mèrit Civil és, juntament amb l'Orde d'Isabel la Catòlica, un dels dos ordes actualment dependents del Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Orde del Mèrit Civil

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Orde del Toisó d'Or

Orde Militar de Maria Cristina

La Reial i Militar Orde de Maria Cristina, comunament coneguda com a Orde Militar de Maria Cristina, va ser una distinció militar espanyola vigent entre 1890 i 1931, encara que des d'aquest últim any fins al començament de la Guerra Civil es va mantenir el seu ús en actes públics i pensions encara que obligant als seus titulars a canviar les insígnies per altres noves en les quals s'havien substituït els símbols monàrquics i els colors de la bandera bicolor espanyola pels republicans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Orde Militar de Maria Cristina

Orde Naval de Maria Cristina

La Reial i Naval Orde de Maria Cristina, comunament coneguda com a Orde Naval de Maria Cristina, va ser una distinció militar espanyola vigent entre 1891 i 1931, encara que des d'aquest últim any fins al començament de la Guerra Civil es va mantenir el seu ús en actes públics i pensions encara que obligant als seus titulars a canviar les insígnies per altres noves en les quals s'havien substituït els símbols monàrquics i els colors de la bandera bicolor espanyola pels republicans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Orde Naval de Maria Cristina

ORMICA

L'Organització Militar Catalana (ORMICA) fou una societat militar de caràcter nacionalista catalana fundada el 1926 per Josep Maria Batista i Roca a partir de la Societat d'Estudis Militars (SEM) durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і ORMICA

Pablo Garnica y Echevarría

Pablo Garnica y Echevarría (Madrid, 28 de desembre de 1876 - Madrid, 12 de desembre de 1959) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia i de Proveïments durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pablo Garnica y Echevarría

Pablo Martín Alonso

Pablo Martín Alonso marquès de Villatorcas (Ferrol, 10 de juny de 1896 - Madrid, 11 de febrer de 1964) fou un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs al règim del General Franco.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pablo Martín Alonso

Pacte del Pardo

El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pacte del Pardo

Palau d'Aiete

El Palau d'Aiete (en basc Aieteko jauregia) és un palau de caràcter residencial, situat al barri del mateix nom de la ciutat guipuscoana de Sant Sebastià al País Basc.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau d'Aiete

Palau de Belém

El Palau Nacional de Belém (en portuguès Palácio Nacional de Belém) és l'actual residència del president de la República Portuguesa i fou un dels principals palaus de la família reial portuguesa al llarg dels segles  i.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau de Belém

Palau de Benicarló

El palau de Benicarló (o dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, al nucli antic de la ciutat de València.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau de Benicarló

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau de la Generalitat Valenciana

Palau de la Magdalena

El Palau de la Magdalena és a la península de la Magdalena, a Santander, Cantàbria (Espanya) i va ser construït entre els anys 1909 i 1911, per subscripció popular, com residència d'estiu de la família del rei Alfons XIII fins a l'any 1931 (proclamació de la Segona República Espanyola).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau de la Magdalena

Palau de les Belles Arts

El Palau de les Belles Arts fou un edifici construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 i situat a la cantonada dels passejos de Lluís Companys i de Pujades de Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau de les Belles Arts

Palau de Narros

Portal de Betlem» a mida real que s'hi representa tots els nadals. El Palau de Narros, també anomenat Palau dels Zarauz, està situat en l'entrada de la localitat guipuscoana de Zarautz, enfront de l'Església Parroquial de Santa María la Real. El palau data del i va ser la residència estiuenca de la reina Isabel II.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau de Narros

Palau Nacional (Barcelona)

El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau Nacional (Barcelona)

Palau Reial de la Granja de San Ildefonso

El Palau Reial de la Granja de San Ildefonso és una de les residències de la Família Reial Espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau Reial de la Granja de San Ildefonso

Palau Reial de Madrid

El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau Reial de Madrid

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau Reial de Pedralbes

Palau-Castell d'Alaquàs

El Palau-Castell d'Alaquàs, també conegut com a Castell d'Alaquàs o palau dels Aguilar, és una de les mansions nobiliàries pertanyents a l'època de la decadència feudal del, de la qual hi ha importants elements arquitectònics que anuncien el Renaixement.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palau-Castell d'Alaquàs

Palauet Albéniz

El Palauet Albéniz o Pavelló Reial de Montjuïc és un palau construït el primer quart del, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, prop de l'Estadi.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palauet Albéniz

Palos de la Frontera

La ciutat de Palos de la Frontera és un municipi situat a la província de Huelva.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Palos de la Frontera

Panteons i tombes de sobirans a Roma

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Panteons i tombes de sobirans a Roma

Parc de Can Solei i Ca l'Arnús

El Parc de Can Solei i Ca l'Arnús és un parc situat al barri de Casagemes de Badalona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Parc de Can Solei i Ca l'Arnús

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Parc del Laberint d'Horta

Parcent

Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) és un municipi que pertany a la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Parcent

Partit Agrari (Espanya)

El Partido Agrario Español va ésser un partit polític fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrària i liderat per José Martínez de Velasco.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Partit Agrari (Espanya)

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Partit Comunista d'Espanya

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Partit Republicà Radical

Pascual Amat y Esteve

Pascual Amat y Esteve (Iecla, Regió de Múrcia, 20 d'octubre de 1856 - Madrid, 10 d'agost de 1928) fou un advocat, militar i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pascual Amat y Esteve

Pati de l'Ambaixador Vich

Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) El pati de l'Ambaixador Vich és un ''cortile'' ('pati') renaixentista, fet amb marbre de Gènova, construït cap al 1525 en el palau de Jeroni Vich i Vallterra de la ciutat de València, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pati de l'Ambaixador Vich

Patrícia del Regne Unit

Lady Patrícia Ramsay (Londres 1886 - 1974).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Patrícia del Regne Unit

Patrimoni Nacional

Palau Reial de Madrid Monestir de l'Escorial Palau Reial d'Aranjuez Palau Reial de La Granja de San Ildefonso Palau Reial de Riofrío Patrimoni Nacional (Patrimonio Nacional, en castellà) és un ens autònom, dependent del Ministeri de la Presidència del Govern Espanyol, dedicat al manteniment dels béns de titularitat estatal a disposició del Rei d'Espanya i de la Família Reial Espanyola, per al seu ús com a residència o per a celebrar-hi actes d'Estat i cerimònies oficials.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Patrimoni Nacional

Paulino Díez Martín

Paulino Díez Martín (Burgos, 4 de maig de 1892 – Colón, Panamà, 1980) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Paulino Díez Martín

Peña Blanca

La Peña Blanca fou una agrupació política creada a Barcelona el 14 d'abril de 1931, el mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola per l'aristòcrata i poeta Miquel de Gomis i Casas.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Peña Blanca

Pedralbes

Pedralbes és un dels tres barris del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pedralbes

Pedro Rico López

Pedro Rico López (Madrid, 1888 - Ais de Provença, 1957) va ser un advocat i polític republicà espanyol, alcalde de Madrid en dues ocasions (1931-1934 i 1936).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pedro Rico López

Pedro Segura y Sáenz

'''Pedro Segura''' a Sevilla, fotografia feta al voltant de l'any 1950 Pedro Segura y Sáenz (Carazo, Burgos, 4 de desembre de 1880 - Madrid, 8 d'abril de 1957) va ser un religiós espanyol, membre de la jerarquia eclesiàstica, va ser cardenal i primat d'Espanya fins a la seva destitució el 1931.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pedro Segura y Sáenz

Pedro Vallina

Pedro Vallina Martínez (Guadalcanal, província de Sevilla, 1879 - Veracruz, Mèxic, 1970) va ser un metge i anarquista espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pedro Vallina

Pere Bosch-Labrús i Blat

Pere Bosch-Labrús i Blat (Barcelona, 25 de maig de 1869 - Santa Maria del Collell, Banyoles, 25 de juliol de 1936) fou un advocat, empresari industrial i aristòcrata català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pere Bosch-Labrús i Blat

Pere Guerau Maristany i Oliver

Pere Guerau Maristany i Oliver (el Masnou, Maresme, 12 de gener de 1863 - Barcelona, 23 de juliol de 1926) fou un polític i industrial català, comte de Lavern.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pere Guerau Maristany i Oliver

Pere Sabaté i Curto

Pere Sabaté i Curto (Tortosa, 1887- Badalona, 1943) fou un industrial i polític d'origen tortosí però establert a Badalona, alcalde de la localitat durant la dictadura de Primo de Rivera, des de 1924 a 1930.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pere Sabaté i Curto

Pergamins municipals de Barcelona

Pergamins municipals. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Any 1326 La sèrie documental dita Pergamins municipals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona s'anomena així per distingir-la d'altres sèries també en pergamí de l'Arxiu Històric però que tenen una filiació diferent, com els Pergamins patrimonials o els Pergamins gremials, provinents, respectivament, d'arxius aliens a la institució municipal (arxius privats i familiars) i de corporacions professionals o d'associacions assistencials vinculades a un ofici menestral.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pergamins municipals de Barcelona

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pistolerisme

Plus Ultra (hidroavió)

Trajecte del viatge del ''Plus Ultra'' Tripulació del Plus Ultra Plus Ultra va ser un hidroavió de l'aeronàutica militar espanyola que va realitzar, per primera vegada a la història, un vol entre Europa i Amèrica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Plus Ultra (hidroavió)

Pont del Ferrocarril de Valleta

El pont del Ferrocarril de Valleta és una pont de Llançà (Alt Empordà) sobre el ferrocarril de Portbou i és inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pont del Ferrocarril de Valleta

Pozoblanco

Pozoblanco és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Los Pedroches.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Pozoblanco

Práxedes Mateo Sagasta

va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Práxedes Mateo Sagasta

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Príncep d'Astúries

Premi Fastenrath

El Premi Fastenrath fou un guardó literari de novel·la, poesia o assaig, creat el 1909 pel rei d'Espanya Alfons XIII a instàncies de Louise Goldmann, vídua i marmessora del polígraf i hispanista alemany Johannes Fastenrath.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Premi Fastenrath

Proclamació de la República Catalana

La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Proclamació de la República Catalana

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Proclamació de la Segona República Espanyola

Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919

Edició del projecte d'Estatut publicat després de l'acte del Palau de la Música El Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 va ser aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona, el 24 i 25 de gener de 1919 amb el suport de tots els partits catalans: El Partit Republicà Català que prenia aquest Estatut com el seu objectiu principal, els radicals d'Alejandro Lerroux que li donaven suport, la Lliga Regionalista de Cambó que demanava una visió pragmàtica.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919

Prosperidad

Prosperidad o La Prosperidad és un barri del districte de Chamartín, situat a la zona nord-est de la ciutat de Madrid, i colindant amb el districte de Salamanca.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Prosperidad

Punta al coixí

Punts de llibre fets amb punta al coixí. Trobada de Boixets a Onda, abril 2015 La punta al coixí, randa o boixets és un art tèxtil que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l'ús d'un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Punta al coixí

Puntes de la Capella de Sant Jordi

Estovalles d'altar de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Disseny Marià Castells i Simón, 1927 Les Puntes de la Capella de Sant Jordi són tres peces de punta per a l'aixovar litúrgic de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya fetes entre els anys 1927 i 1929 per l'empresa de punta artesana d'Arenys de Mar Fábrica de Blondas y Encajes Joaquin y Mariano Castells.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Puntes de la Capella de Sant Jordi

Rafael Andrade Navarrete

Rafael Andrade Navarrete (Ardales, 25 de febrer de 1856 - † Madrid, 21 de juny de 1928) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Granada i va exercir com a advocat durant molts anys a Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rafael Andrade Navarrete

Rafael Benjumea y Burín

Rafael Benjumea y Burín (Sevilla, 23 de juliol de 1876 - Màlaga, 27 de setembre de 1952) I comte de Guadalhorce, fou un enginyer de camins i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rafael Benjumea y Burín

Rafael Gasset Chinchilla

Rafael Gasset Chinchilla (Madrid, 23 de setembre de 1866 - 11 d'abril de 1927) fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques durant la regència de Maria Cristina d'Àustria cartera que, al costat de la d'i ministre de Foment, repetiria durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rafael Gasset Chinchilla

Rafael Guerra Bejarano

Rafael Guerra Bejarano «Guerrita» (Còrdova, 6 de març de 1862 - Còrdova, 21 de febrer de 1941 va ser un torero andalús.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rafael Guerra Bejarano

Rafael Sancho Alegre

Rafael Sancho Alegre (Casp, 1888? -) fou un anarquista aragonès, autor d'un intent frustrat d'atemptat contra el rei Alfons XIII en 1913.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rafael Sancho Alegre

Raimundo Fernández Villaverde

Raimundo Fernández Villaverde Alviach. Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Raimundo Fernández Villaverde

Rainier de Borbó-Dues Sicílies

Rainier de Borbó-Dues Sicílies, príncep de les Dues Sicílies (Canes, 1883 - La Combe, 1973).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rainier de Borbó-Dues Sicílies

Ramón Areces Rodríguez

Ramón Areces Rodríguez (La Mata, Astúries, 15 de setembre de 1904 – Madrid, 30 de juliol de 1989) va ser un empresari espanyol, fundador d'El Corte Inglés.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramón Areces Rodríguez

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Menéndez Pidal

Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramón Menéndez Pidal

Ramir Rocamora Bernat

Monument a Bartrina, de Ramir Rocamora Ramir Rocamora Bernat va ser un notable escultor català nascut a Reus el 2 de febrer de 1877, que va viure a cavall entre el i el.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramir Rocamora Bernat

Ramon Archs i Serra

fou un dirigent anarcosindicalista català, fill de Manuel Archs i Solanelles, afusellat al Castell de Montjuïc el 1894.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramon Archs i Serra

Ramon Carreras i Pons

Ramón Carreras i Pons (la Jonquera, 2 de febrer de 1893 - Còrdova, 1971) fou un mestre i polític català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramon Carreras i Pons

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramon Casas i Carbó

Ramon de Dalmases i Villavecchia

Ramon de Dalmases i Villavecchia (Barcelona 3 d'octubre de 1897-1983), II marquès de Mura, fou un aristòcrata i bibliòfil català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramon de Dalmases i Villavecchia

Ramon Godó i Lallana

, primer comte de Godó, fou un empresari i polític català, fill de Carles Godó i Pié i nebot de Bartomeu Godó i Pié, fundadors del diari La Vanguardia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ramon Godó i Lallana

Real Betis Balompié

El Real Betis Balompié, més conegut simplement com a Real Betis o Reial Betis és una entitat esportiva de la ciutat de Sevilla a Andalusia, constituïda actualment com a societat anònima esportiva, que juga actualment a la primera divisió.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Real Betis Balompié

Real Club España

El Real Club España fou un club de futbol mexicà de la ciutat de Mèxic.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Real Club España

Real Club Victoria

El Real Club Victoria fou un antic club de futbol canari de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Real Club Victoria

Real Murcia Club de Fútbol

El Real Murcia Club de Fútbol és un club de futbol fundat l'any 1908 a Múrcia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Real Murcia Club de Fútbol

Real Santuario del Santísimo Cristo de La Laguna

Interior del santuari, amb la imatge del Crist en l'altar major El Real Santuario del Santísimo Cristo de La Laguna és una església que es troba a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna a l'illa de Tenerife (Illes Canàries, Espanya).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Real Santuario del Santísimo Cristo de La Laguna

Real Sociedad Gimnástica Española

La Real Sociedad Gimnástica Española, també coneguda com a Gimnástica de Madrid, fou un club esportiu de la ciutat de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Real Sociedad Gimnástica Española

Real Sporting de Gijón

LSporting de Gijón és un club de futbol de Xixón, Astúries.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Real Sporting de Gijón

Regència

El terme regència designa diverses formes de govern delegat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Regència

Regionalisme i nacionalisme a Espanya

XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Regionalisme i nacionalisme a Espanya

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rei d'Espanya

Reial Automòbil Club de Catalunya

El Reial Automòbil Club de Catalunya, abreujat RACC, és un club d'automobilistes català constituït l'any 1906 que compta amb vora 1.000.000 de socis, fet que el converteix en el més gran de l'estat espanyol i en una organització de referència internacional en l'àmbit de la mobilitat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Automòbil Club de Catalunya

Reial Cercle Artístic de Barcelona

270px El Reial Cercle Artístic és una societat privada sense ànim de lucre declarada d'interès cultural (2003), la finalitat de la qual és reunir persones que cultiven o tenen afecció a les belles arts i fomentar les activitats culturals.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Cercle Artístic de Barcelona

Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

Reial Club Deportiu Mallorca

El Reial Club Deportiu Mallorca Sociedad Anónima Deportiva (abreujat: RCD Mallorca), sovint anomenat només Mallorca, és un club de futbol, fundat el 1916 a Palma amb el nom de Real Sociedad Alfonso XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Club Deportiu Mallorca

Reial Estament Militar del Principat de Girona

El Reial Estament Militar del Principat de Girona és una de les reials corporacions nobiliàries espanyoles, amb seu a Girona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Estament Militar del Principat de Girona

Reial Federació Espanyola de Futbol

La Reial Federació Espanyola de Futbol (en castellà: Real Federación Española de Fútbol, RFEF) és l'òrgan rector del futbol espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Federació Espanyola de Futbol

Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona

La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona és una confraria de Tarragona fundada l'any 1545 i que a principis del és un dels principals referents, a Catalunya, de les tradicions de la Setmana Santa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona

Reial Madrid Club de Futbol

El Reial Madrid Club de Futbol (castellà: Real Madrid Club de Fútbol) és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Madrid Club de Futbol

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Reial Moto Club de Catalunya

El Reial Moto Club de Catalunya, abreujat RMCC, és una històrica entitat esportiva barcelonina nascuda l'any 1916 com a successora de l'anterior Moto Club Deportivo Barcelona, fundat el 1913.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reial Moto Club de Catalunya

Reinosa

Reinosa és un municipi i ciutat de la comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya) i el centre administratiu i econòmic de la comarca de Campoo-Los Valles, a més d'un dels nuclis urbans més importants de l'interior de Cantàbria.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Reinosa

Renovación Española

Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Renovación Española

República parlamentària

Estats amb sistema presidencial amb govern vinculat al parlament. Una república parlamentària és una república que funciona sota un sistema de govern parlamentari on el poder executiu (el govern) obté la seva legitimitat i és responsable davant la legislatura (el parlament).

Veure Alfons XIII d'Espanya і República parlamentària

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Republicanisme espanyol

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Restauració borbònica

Ret fi

Alba de ret fi. Casa Artigas d'Arenys de Mar El ret fi català o punta d'Arenys és una punta al coixí blanca característica de la costa nord de Barcelona (Maresme) i realitzada en cotó.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ret fi

Ribeira

Ribeira és un municipi costaner del sud de la província de la Corunya, a Galícia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ribeira

Ricard de Capmany i Roura

va ser un pintor i decorador modernista català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ricard de Capmany i Roura

Ricard Pedrals i Blanxart

Ricard Pedrals i Blanxart (Granollers, Vallès Oriental, 8 de juliol de 1920 - 17 de setembre de 2017) va ser un capellà i pedagog català, reconegut per impulsar de l'escoltisme confessional català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Ricard Pedrals i Blanxart

Rita Mercader i Mussons

Placa a la seva casa natal, instal·lada l'any 1914 i recol·locada de nou el 1939 Sor Rita Mercader i Mussons (Igualada, 11 de desembre de 1847 - Madrid, 2 de juliol de 1908)Diari ABC, 11 d'agost de 1914, pàg.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rita Mercader i Mussons

Robert d'Àustria-Este

Robert d'Àustria-Este, duc de Mòdena (Viena 1915 - Basilea 1996).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Robert d'Àustria-Este

Roque Sáenz Peña

Roque Sáenz Peña (Buenos Aires, 19 de març de 1851 - † ídem. 9 d'agost de 1914), fou un advocat, polític argentí i heroi peruà, i combatent voluntari de l'exèrcit peruà a la Guerra del Pacífic (1879-1883).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Roque Sáenz Peña

Rosa Laviña Carreras

Rosa Laviña i Carreras (Palafrugell, 1918 – Tolosa, 2011) treballà de modista i de molt jove va ser militant a les Joventuts Llibertàries de Palafrugell.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Rosa Laviña Carreras

Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

Salvador Bermúdez de Castro O'Lawlor (Madrid, 1 de novembre de 1863 - 20 de gener de 1945) va ser un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

Salvador Castelló i Carreras

Salvador Castelló i Carreras (Arenys de Mar, 21 d'agost de 1863 - 1950) fou zoòleg, enginyer agrònom i fundador de la Reial Escola d'Avicultura.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Salvador Castelló i Carreras

Salvador Moreno Fernández

Salvador Moreno Fernández (Ferrol, La Corunya, 14 d'octubre de 1886 – Madrid, 2 de maig de 1966) va ser un militar espanyol que va participar en la rebel·lió militar contra la II República que va desencadenar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), després de la qual va ocupar diversos càrrecs en el dictadura de Franco, entre ells el de ministre de Marina.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Salvador Moreno Fernández

Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

El Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu és una obra del Vendrell protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Sant Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Sant Fost de Campsentelles

Sant Lluís

Sant Lluís és una població i municipi de Menorca.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Sant Lluís

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Sant Sebastià

Santiago Alba Bonifaz

Santiago Alba Bonifaz (Zamora, 23 de desembre de 1872 - Sant Sebastià, 8 d'abril de 1949) fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre de Marina, Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Santiago Alba Bonifaz

Santiago Casares Quiroga

fou un polític gallec de caràcter republicà que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per Manuel Azaña.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Santiago Casares Quiroga

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Santiago Ramón y Cajal

Santuari de Sant Josep de la Muntanya

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut (Gràcia, Barcelona), obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Santuari de Sant Josep de la Muntanya

Saturnino Esteban Miguel de Collantes

Saturnino Esteban Miguel y Collantes (Madrid, 6 de setembre de 1847 - 1937) fou un periodista i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Saturnino Esteban Miguel de Collantes

Segismundo Moret y Prendergast

Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Segismundo Moret y Prendergast

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Segle XX a Catalunya

Segon Eixample de Pamplona

Ubicació del Segon Eixample de Pamplona Plànol del Segon Eixample de Pamplona. El Segon Eixample (en euskera Bigarren Zabalgunea) és el barri del centre de la ciutat de Pamplona, capital de la Comunitat Foral de Navarra.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Segon Eixample de Pamplona

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Segona República Espanyola

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Setmana Tràgica

Seu central de la Caixa Sabadell

La Seu central de la Caixa Sabadell és un edifici modernista propietat de la Caixa d'Estalvis de Sabadell situat al carrer de Gràcia, 17, de Sabadell.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Seu central de la Caixa Sabadell

Severiano Martínez Anido

Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Severiano Martínez Anido

Societat Astronòmica de França

La Societat Astronòmica de França (Société astronomique de France), o SAF és una associació francesa fundada per Camille Flammarion el 1887, reconeguda d'utilitat pública i regida per la llei de l'1 de juliol del 1901 (és a dir, una associació voluntària).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Societat Astronòmica de França

Sofia de Borbó i Ortiz

, infanta d'Espanya, és la segona filla dels reis Felip VI i Letizia d'Espanya, germana petita de la princesa d'Astúries i segona en la línia successòria de la Corona espanyola.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Sofia de Borbó i Ortiz

Soledad Villafranca Los Arcos

Soledad Villafranca Los Arcos (Aoiz, Navarra, 1880 - Barcelona, 1948) fou una anarquista i pedagoga de l'Escola Moderna fundada pel seu company sentimental Francesc Ferrer i Guàrdia.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Soledad Villafranca Los Arcos

Subirats

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Subirats

Tavernes de la Valldigna

Tavernes de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, de la qual és la capital.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Tavernes de la Valldigna

Tèxtils Bertrand Serra SA

Tèxtils Bertrand Serra SA va ser una empresa catalana del sector tèxtil del cotó amb seu a Barcelona, però la fàbrica més important era a Manresa, una de les més emblemàtiques de Catalunya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Tèxtils Bertrand Serra SA

Túnel de Viella

Imatge de 2005 de l'interior de l'antic túnel Imatge de 2011 de l'interior del nou túnel El Túnel de Viella és un túnel situat al nord-oest de Catalunya que comunica les comarques de la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Túnel de Viella

Temporada 1901-1902 del FC Barcelona

La temporada 1901-02 va ser la 3a de la història del FC Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Temporada 1901-1902 del FC Barcelona

Temporada 1929-1930 del Liceu

El 27 de maig es va fer una funció fora d'abonament de Madama Butterfly, que va significar el debut de Rosetta Pampanini, i que fou una funció de gala en honor i amb assistència del rei d'Espanya Alfons XIII i la reina Victòria.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Temporada 1929-1930 del Liceu

Tivenys

Tivenys (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Tivenys

Tomás Giménez Bernabé

Tomás Giménez Bernabé (Monòver, 1877- ? 1968) fou alcalde de l'Hospitalet de Llobregat de 1923 a 1930, durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Tomás Giménez Bernabé

Tomás Montejo y Rica

Tomás Montejo i Rica (Baeza, 13 de desembre de 1856 - † Madrid, 29 d'abril de 1933) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Tomás Montejo y Rica

Tomás Trénor Palavicino

Tomás Trénor y Palavicino (València, 6 d'abril de 1864 - Madrid, 1913) va ser un aristòcrata, militar, empresari, polític i filantrop valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Tomás Trénor Palavicino

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Tombes dels comtes de Barcelona

Torà

Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Torà

Torre Nova de cal Pons

La Torre Nova de cal Pons és un edifici de finals del, que fou residència dels amos de Cal Pons.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Torre Nova de cal Pons

Torrelaguna

Torrelaguna és un municipi del Nord-est de la Comunitat de Madrid.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Torrelaguna

Torrevella

Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Torrevella

Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Torroella de Montgrí

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Transició democràtica espanyola

Trenet de la Marina

Antiga estació de la Marina d'Alacant El Trenet de la Marina és un ferrocarril de via estreta que connecta la ciutat d'Alacant amb Dénia, al llarg d'un recorregut de quasi cent quilòmetres que discorre de manera paral·lela a la costa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Trenet de la Marina

Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya

La Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) o, simplement, Joventut Comunista, és l'organització juvenil del Partit Comunista d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya

Unió Militar Espanyola

La Unió Militar Espanyola (en castellà: Unión Militar Española, UME) va ser una organització clandestina de dreta creada el 1932 entre els oficials de l'exèrcit espanyol.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Unió Militar Espanyola

València republicana

La València republicana comprèn l'època de l'auge del Blasquisme fins a la derrota de la Segona República.

Veure Alfons XIII d'Espanya і València republicana

Valentí Fargnoli Annetta

Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944), sovint documentat erròniament com Valentí Fargnoli Iannetta, fou un dels fotògrafs més destacats de les comarques gironines durant la primera meitat del.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Valentí Fargnoli Annetta

Valerià Weyler i Nicolau

va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Valerià Weyler i Nicolau

Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Víctor Pradera Larumbe

Víctor Pradera Larumbe (Pamplona, 1873 - Sant Sebastià, 6 de setembre de 1936) va ser un enginyer, advocat, polític i assagista tradicionalista espanyol, amb especial significació a Navarra.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Víctor Pradera Larumbe

Vescomtat d’Hostoles

El vescomtat d'Hostoles és un títol nobiliari concedit l'any 1474 pel rei Joan II d'Aragó a Francesc de Verntallat, capità i conseller del rei, senyor del castell d'Hostoles (Sant Feliu de Pallerols).

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vescomtat d’Hostoles

Vescomtat de Bell-lloc

El Vescomtat de Bell-lloc és un títol nobiliari espanyol creat el 17 de maig de 1924 pel rei Alfons XIII a favor de Francesc Xavier de Mercader i de Zufía, General de Divisió de Cavalleria, casat amb Lluïsa Llorach i Dolsa, germana de la mecenes Isabel Llorach.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vescomtat de Bell-lloc

Vescomtat de Bosch-Labrús

El vescomtat de Bosch-Labrús és un títol nobiliari espanyol creat el 25 de novembre de 1926 pel rei Alfons XIII a favor de Pere Bosch-Labrús i Blat pels mèrits del seu pare Pere Bosch i Labrús.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vescomtat de Bosch-Labrús

Vescomtat de Forgas

El Vescomtat de Forgas és un títol nobiliari espanyol creat el 30 de maig de 1919 pel rei Alfons XIII a favor de Joan Maria Forgas i Frígola, Senador del Regne i Diputat a Corts.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vescomtat de Forgas

Vescomtat de Güell

El Vescomtat de Güell és un títol nobiliari espanyol creat el 22 de juliol de 1911 pel rei Alfons XIII a favor de Claudi Güell i López, fill d'Eusebi Güell i Bacigalupi, I comte de Güell i de la seva esposa Luisa Isabel López i Bru, filla del I marquès de Comillas.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vescomtat de Güell

Via Laietana

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Via Laietana

Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba

Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba (* Madrid, 11 de febrer de 1865 - † Madrid, 15 de setembre de 1921) fou un Advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba

Vicente Piniés Bayona

Pío Vicente de Piniés Bayona (Osca, 29 de juny de 1875 - Madrid, 29 de novembre de 1943) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia i Governació durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vicente Piniés Bayona

Victòria dels Àngels

Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles i a Catalunya Victòria dels Àngels (Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005), fou una soprano i cantant d'òpera catalana de la segona meitat del, de les més reconegudes arreu, especialment per la seva activitat en els anys cinquanta i seixanta, el període més brillant de la seva carrera.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Victòria dels Àngels

Victòria Eugènia de Battenberg

Victòria Eugènia de Battenberg (Balmoral, Escòcia, 24 d'octubre de 1887 - Lausana, 15 d'abril de 1969) va ser una princesa britànica, filla d'Enric de Battenberg i Beatriu d'Anglaterra, i reina consort d'Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XIII.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Victòria Eugènia de Battenberg

Victoria Eugenia Antzokia

El Victoria Eugenia Antzokia (en basc) o Teatro Victoria Eugenia (en espanyol) és un teatre de Sant Sebastià, al País Basc.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Victoria Eugenia Antzokia

Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa

Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa (Madrid, 16 d'abril de 1917 - Sevilla, 18 d'agost de 2013) coneguda com a Mimi Medinaceli, va ser una aristòcrata espanyola, XVIII duquessa de Medinaceli, títol al qual s'afegeixen molts altres, i fins a nou vegades amb Grandesa d'Espanya.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa

Vila d'Arico

Vila d'Arico és una de les entitats de població que conformen el municipi d'Arico, a l'illa de Tenerife —Canàries, Espanya—, sent la seva capital administrativa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vila d'Arico

Villaluenga de la Sagra

Villaluenga de la Sagra és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Villaluenga de la Sagra

Virgilio Leret Ruiz

Vigilio Leret Ruiz (Pamplona, 23 d'agost de 1902 - melilla, 18 de juliol de 1936) va ser un militar, aviador, enginyer i inventor espanyol, que es va mantenir lleial a la República després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i fou possiblement el primer oficial executat pels revoltats en aquesta guerra.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Virgilio Leret Ruiz

Vita (vaixell)

El 'Vita' va ser un iot, construït el 1931 a Kiel (Alemanya), amb el nom d'Argosy.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Vita (vaixell)

Wenceslao Roces Suárez

Wenceslao Roces Suárez (Soto (Sobrescobiu), 3 de febrer de 1897 - Mèxic, 28 de març de 1992) va ser un jurista, historiador, traductor i polític asturià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Wenceslao Roces Suárez

William James Entwistle

William James Entwistle FBA (Cheng Yang Kwan, Xina, 17 de desembre de 1895 - Oxford, 13 de juny de 1952) fou un hispanista i cervantista britànic.

Veure Alfons XIII d'Espanya і William James Entwistle

Xavier Sardà i Tàmaro

Francisco Javier Sardà Tàmaro, més conegut com a Xavier Sardà o Javier Sardà (Barcelona, 16 d'abril de 1958) és un periodista, locutor de ràdio i presentador de televisió català.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Xavier Sardà i Tàmaro

Zita de Borbó-Parma

Zita de Borbó-Parma, emperadriu d'Àustria (Lucca, la Toscana, Itàlia, 9 de maig de 1892 - Monestir franciscà de Zizers, Graubünden, Suïssa, 14 de març de 1989) fou princesa de Borbó-Parma amb el grau d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'últim emperador austrohongarès, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, esdevenint així l'última emperadriu consort de la casa d'Habsburg.

Veure Alfons XIII d'Espanya і Zita de Borbó-Parma

(925) Alphonsina

(925) Alphonsina és un asteroide descobert el 13 de gener de 1920 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Alfons XIII d'Espanya і (925) Alphonsina

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 13 de setembre

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 14 d'abril

14 d'abril: Macià contra Companys

14 d'abril: Macià contra Companys és una pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, estrenada el 2011, basada en la proclamació de la República Catalana que va tenir lloc el 14 d'abril de 1931.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 14 d'abril: Macià contra Companys

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 17 de maig

1886

;Països Catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 1886

1902

;Països Catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 1902

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Veure Alfons XIII d'Espanya і 1925

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 1929

1931

;Països Catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 1931

1941

;Països Catalans.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 1941

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 2 d'abril

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 2 de juny

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 21 de juny

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 6 de febrer

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Alfons XIII d'Espanya і 6 de juny

També conegut com Alfons XIII, Alfons XIII de Castella, Alfons XIII de Castella, rei constitucional d'Espanya, Alfonso León Fernando María Jaime Isidro Pascual Antonio de Borbón y Austria-Lorena, Alfonso XIII, Atemptat contra Alfons XIII.

, Bandera Negra, Baró de Quadras, Baró de Rialp, Baró de Santa Pau, Baronia d'Albalat i Segart, Baronia d'Esponellà, Baronia de Balsareny, Baronia de Bellpuig, Baronia de Frignani i Frignestani, Baronia de Güell, Baronia de Montclar, Baronia de Terrades, Baronia de Viver, Batalla d'Annual, Beatriu del Regne Unit (duquessa de Galliera), Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg), Benicarló, Benito Mussolini, Berga, Bernat Riera Alemany, Binèfar, Blas Infante Pérez de Vargas, Bloc Catòlic-Foralista, Borriana, Brooke Shields, Buenaventura Durruti, Ca n'Amat de la Muntanya, Cabra salvatge ibèrica, Caciquisme, Cadena SER, Cal Pons, Callosa de Segura, Camil Fabra i Fontanills, Camilo García de Polavieja y del Castillo, Campanyes de Ceuta, Tetuan i Larraix, Can Pasqual (Esparreguera), Canal de l'Esquerra de l'Ebre, Canfranc, Capitania General de Cuba, Capitania General de les Filipines, Capità general de Catalunya, Carles Ferran d'Àustria, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles Padrós i Rubió, Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, Carles Sarthou Carreres, Carlisme, Carlos Cañal y Migolla, Carlos Cortezo, Carlos Vázquez Úbeda, Carolina Otero, Carrer del Marqués de Cubas, Carrer Major (Madrid), Casa Batlló, Casa Ceremines, Casa Cervelló-Giudice, Casa Ciriaco, Casa de América de Barcelona, Casa de Campo, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa es de Josep, Casa Lleó i Morera, Casagemes (Badalona), Castell d'Esponellà, Castell de Canyelles, Castell de Santa Florentina, Catalanisme, Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907, Catedral de Canàries, Cayetana Fitz-James Stuart, Cayetano Redondo Aceña, César Silió y Cortés, Círculo Ecuestre, CEIP Torres Jonama, Charles Malato, Chinchón, Christian Franzen, Cierva C.30, Cinema mut, Ciutat Universitària (barri de Madrid), Claudi Planas i Font, Complot de Garraf, Comtat d'Albay, Comtat d'Ègara, Comtat de Caldes de Montbui, Comtat de Caralt, Comtat de Fígols, Comtat de Güell, Comtat de Godó, Comtat de Guadalhorce, Comtat de la Mejorada, Comtat de Lacambra, Comtat de Lavern, Comtat de Montseny, Comtat de Motrico, Comtat de Santa Maria de Sants, Comtat de Sert, Comtat de Torre Nueva de Foronda, Comtat de Vallellano, Comtat de Vilallonga, Concurs anual d'edificis artístics, Confederació Nacional del Treball, Cop d'estat de Primo de Rivera, Copa del Rei de futbol, Corpus de Sitges, Corts Constituents, Cròniques parlamentàries, Crema de convents de 1931 a Espanya, Cristòfol Montserrat i Jorba, Cristo de La Laguna, Cristobal Litrán Canet, Cursa de cavalls, Damià Mateu i Bisa, Darius Rumeu i Freixa, Darius Rumeu i Torrents, Dámaso Berenguer y Fusté, Dècada del 1910, Dia de la Hispanitat, Dia internacional del llibre, Diada de Sant Jordi, Dictablanda del general Berenguer, Dictadura de Primo de Rivera, Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, Dinastia borbònica, Dinastia d'Anjou, Diputació Foral de Navarra, Direcció General de Seguretat, Directori militar, Directori militar de Primo de Rivera, Ducat d'Amalfi, Ducat de la Seu d'Urgell, Ducat de Los Castillejos, Ducat de Maura, Ducat de Montalto, Ducat de Parcent, Ducat de Rubí, Ducat de Santo Mauro, Dueñas, Eduard Ferrés i Puig, Eduard Maristany i Gibert, Eduard Toda i Güell, Eduardo Dato e Iradier, Eduardo González Gallarza, Eduardo Ortega y Gasset, Eduardo Sanz y Escartín, Eixample Malagrida, El coronel Macià, El Masnou, El Pardo (barri de Madrid), Eleccions generals espanyoles de 1901, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Elionor de Borbó i Ortiz, Elizalde, Elobey, Annobón i Corisco, Emili Pujol i Villarrubí, Emiliano Iglesias Ambrosio, Emilio Herrera Linares, Emilio Ortuño Berte, Emilio Palomo Aguado, Empordà Federal, Enric d'Orleans (1933-2019), Enric de Battenberg, Enric Pérez i Farràs, Enric Sagnier i Villavecchia, Epifani de Fortuny i de Carpi, Erich Raeder, Escola d'Arts i Oficis de Manresa, Escola del Treball de Barcelona, Escola lliure, Escultures de la Plaça de Catalunya, Escut d'Espanya, Església de la Concepció (La Orotava), Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols, Espanyolisme, Esperanto, Estació de França, Estació de Monforte de Lemos, Estació Internacional de Canfranc, Estany Pudent, Estat Català, Estatut jurídic del Govern Provisional, Esteban de Bilbao Eguía, Estelada, Eugènia de Montijo, Eugeni Xammar i Puigventós, Eugenio Montero Ríos, Eusebi Arnau i Mascort, Eusebi Güell i Bacigalupi, Evarist Arnús i de Ferrer, Evaristo de Churruca y Brunet, Expedient Picasso, Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Faustino Rodríguez-San Pedro, Fàbrica Bertrand i Serra, Fàbrica de Ciment Asland, Félix Suárez Inclán, Federació Catalana de Rugby, Felip Díaz i Sandino, Felip Rodés i Baldrich, Felip VI d'Espanya, Fernando Sasiaín Brau, Fernando Suárez de Tangil y Angulo, Fernando Valera Aparicio, Ferran Fabra i Puig, Ferrol, Fets del ¡Cu-Cut!, Fets del sis d'octubre, Figuerola d'Orcau, Finca les Torres del Comte de Montseny, Fort del Cap Enderrocat, Fotògrafs Napoleon, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Casas i Sala, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc de Paula de Borbó i Castellví, Francesc Domingo Marqués, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Lacambra i Lacambra, Francesc Layret i Foix, Francesc Viñas i Renom, Francesc Vidal i Jevellí, Francisco Aparicio y Ruiz, Francisco Ascaso Abadía, Francisco Bergamín y García, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Gómez-Jordana Sousa, Francisco Javier de Salas González, Francisco Javier Ugarte Pagés, Francisco Moreno Zuleta, Francisco Peris Mencheta, Francisco Rubio Goula, Francisco Serrat y Bonastre, Franco, ese hombre, Franquisme, Frederic Escofet i Alsina, Frederic Travé i Escardó, Futbol Club Barcelona, Gabino Bugallal Araújo, Gabriel Maura Gamazo, Galeazzo von Thun und Hohenstein, Genealogia dels Borbons, Genealogia general dels Capets, Geneviève Vix, Gentilhome de cambra amb exercici, George Burchett, Germán Gil y Yuste, Getafe, Gimnàstic Futbol Club, Gonçal de Borbó i Battenberg, Gonzalo Fernández de la Mora y Mon, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Gran Metropolità de Barcelona, Granja Vella de Martí-Codolar, Granollers, Graugés, Gregorio Jover Cortés, Gregorio Marañón y Posadillo, Gregorio Vilatela Abad, Grupo Godó, Guardamar del Segura, Guàrdia Urbana de Barcelona, Guerra Civil espanyola, Guerra del Rif, Guillem de Boladeres i Romà, Guillem de Luxemburg, Helios Gómez, Himne de l'Exposició, Himne de Riego, Hispania (revista), Hispano-Suiza, Hispano-Suiza Alfons XIII, Història d'Andalusia, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'escoltisme català, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Real Sociedad de Fútbol, Història de Madrid, Història de Mallorca, Història del cinema català, Història del metro de Barcelona, Història del motociclisme a Catalunya, Història del Reial Madrid Club de Futbol, Història del republicanisme espanyol, Història econòmica de Catalunya, Hondures, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hotel Ritz (Madrid), IES Jorge Juan, Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro, Ildefons Sunyol i Casanovas, Inca (Mallorca), Insurrecció de Jaca, Isabel II d'Espanya, Isidre Gassol i Civit, Isla Mayor, Jacob Sales Reig, Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, Jaime de Marichalar, Jardins de la Glorieta, Jaume Balius i Mir, Jaume Carner i Romeu, Jaume Compte i Canelles, Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, Jaume Mir Mas, Javier Tusell Gómez, Jerónimo Marín Luis, Joan Antoni Güell i López, Joan Carles I d'Espanya, Joan Casanovas i Maristany, Joan de Borbó i Battenberg, Joan I de Luxemburg, Joan March i Ordinas, Joan Padrós i Rubió, Joan Sauret i Garcia, Joan Ventosa i Calvell, Joan Vilatobà i Fígols, Joaquín Fernández Prida, Joaquín López Puigcerver, Joaquín Ruíz-Giménez, Joaquín Sánchez de Toca Calvo, Joaquim Collar i Serra, Joaquim Lluhí i Rissech, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, Joaquim Salvatella i Gibert, Joaquim Sorolla i Bastida, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, José Antonio Primo de Rivera, José Bahamonde y de Lanz, José Canalejas y Méndez, José de Amézola y Aspizúa, José del Prado Palacio, José Enrique de Olano y Loyzaga, José Enrique Varela Iglesias, José Félix de Lequerica Erquiza, José Finat y Escrivá de Romaní, José Garnelo i Alda, José Gómez-Acebo y Cortina, José Gutiérrez Solana, José Luis Milà Sagnier, José Maestre Pérez, José María Albiñana Sanz, José María Celleruelo y Poviones, José Martínez de Velasco, José Nakens Pérez, José Ribera Montes, José Rivera y Álvarez de Canero, José Sanjurjo Sacanell, José Sánchez Guerra y Martínez, José Tartiere y Lenegre, José Villalba y Riquelme, Josefa Samper Bono, Josep Antoni d'Albert i Muntadas, Josep Batlló i Casanovas, Josep Bertran i Musitu, Josep Casas i Costa, Josep de Caralt i Sala, Josep de Peray i March, Josep Garriga-Nogués i Roig, Josep Joffre i Plas, Josep Maria Albert i Despujol, Josep Maria Batista i Roca, Josep Maria Milà i Camps, Josep Maria Prous i Vila, Josep Martinell i Bruguera, Josep Masriera i Manovens, Josep Pasqual Ortells López, Josep Torres i Jonama, Josepa Carlota de Bèlgica, Juan Antonio Suanzes Fernández, Juan Bautista Aznar-Cabañas, Juan de la Cierva y Peñafiel, Juan de Urruela y Morales, Juan José Ruano de la Sota, Juan José Zapater Rodríguez, Juan Navarro Reverter, Juan Pérez San Millán y Miquel Polo, Juan Sebastián Elcano (A-71), Juan Vigón Suero-Díaz, Julián Zugazagoitia Mendieta, Julio Camba Andreu, Julio Ruiz de Alda, Julio Wais Sanmartín, Junta per a l'Ampliació d'Estudis, L'Arenal, L'Hospitalet de Llobregat, La Bisbal d'Empordà, La Caixa, La Chopera, La dida, La Salut (Badalona), La Torre de Babel, La Vila Joiosa, La Voz de Reus, Laïcisme, Lambert Alonso i Torres, Lavapiés, Líneas Aéreas Postales Españolas, Línia 3 del metro de Barcelona, Línia 4 del metro de Barcelona, Línia ferroviària Pau-Canfranc, Línia Palamós-Girona-Banyoles, Legazpi (Madrid), Leonardo Torres Quevedo, Leopoldo Matos y Massieu, Leopoldo Saro Marín, Les Masies de Voltregà, Llei de Jurisdiccions, Lliga Regionalista, Llista d'alcaldes d'Almeria, Llista d'alcaldes de Figueres, Llista d'alcaldes de Pamplona, Llista d'alcaldes de Reus, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Fornalutx, Llista de batlles de Tarragona, Llista de batlles de València, Llista de consorts reials d'Espanya, Llista de fills il·lustres de Palma, Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya, Llista de ministres d'educació, ciència i esport d'Espanya, Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya, Llista de ministres d'Indústria d'Espanya, Llista de ministres de Defensa d'Espanya, Llista de ministres de Foment d'Espanya, Llista de ministres de justícia d'Espanya, Llista de ministres de l'interior d'Espanya, Llista de ministres de Treball d'Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de plaques commemoratives de Barcelona (districtes 3 a 10), Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Eixample), Llista de presidents d'Espanya, Llista de presidents del Reial Madrid Club de Futbol, Llista de pretendents al tron de França, Llista de reis d'Espanya, Llista de sabadellencs, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Masriera i Rosés, Lluís Nicolau i d'Olwer, Lluís Plandiura i Pou, Lluís Rodas Fort, Lluïsa Vidal i Puig, Llucmajor, Lola Anglada, Lorenzo Domínguez Pascual, Los Solidarios, Luis Armiñán Pérez, Luis de Santiago y Aguirrebengoa, Luis de Urquijo y Ussía, Luis Espada Guntín, Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert, Luis Oliag Miranda, Luis Orgaz Yoldi, Luis Rodríguez de Viguri, Luis Santonja y Crespo, Luis Silvela y Casado, Manifest dels Vint-i-set, Mansana de la Discòrdia, Manuel Allendesalazar Muñoz, Manuel Argüelles y Argüelles, Manuel Azaña Díaz, Manuel Cusí i Ferret, Manuel Fernández Silvestre, Manuel Golmayo de la Torriente, Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, Manuel Portela Valladares, Manuel Rico Avello, Marc Birkigt, Marcel·lí Perelló i Domingo, Mare de Déu de la Cinta, Mare de Déu dels Miracles, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Maria d'Orleans, Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria, Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, Mariano de Cavia, Mariano de Foronda, Mariano Ordóñez García, Mariano Rampolla del Tindaro, Marià Benlliure i Gil, Marià Castells i Simón, Marià Martí i Ventosa, Marquès de Cabanes, Marquesat d'Aguilar de Vilaür, Marquesat d'Alella, Marquesat d'Alhucemas, Marquesat d'Estella, Marquesat d'Hoyos, Marquesat d'Olèrdola, Marquesat d'Olivart, Marquesat d'Orís, Marquesat d'Urquijo, Marquesat de Caldes de Montbui, Marquesat de Carulla, Marquesat de Castellbell, Marquesat de Ciria, Marquesat de Foronda, Marquesat de Galtero, Marquesat de Gelida, Marquesat de Las Salinas, Marquesat de les Franqueses, Marquesat de Menas Albas, Marquesat de Moja, Marquesat de Molins, Marquesat de Mont-roig, Marquesat de Mura, Marquesat de Portago, Marquesat de Rincón de San Ildefonso, Marquesat de Sant Antoni, Marquesat de Sant Esteve de Castellar, Marquesat de Santa Maria de Barberà, Marquesat de Vilallonga, Marquesat de Vilanova i la Geltrú, Marquesat del Túria, Martí Casas i Rabiol, Marxa Reial, Mateo García de los Reyes, Mateu Morral i Roca, Maties Muntadas i Rovira, Mauro Bajatierra Morán, Medalla Militar (França), Melquiades Álvarez González-Posada, Metro de Madrid, Miguel de Unamuno y Jugo, Miguel Maura Gamazo, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miguel Villanueva Gómez, Millán Millán de Priego, Ministeri de Guerra d'Espanya, Ministeri de la Governació, Miquel Badia i Capell, Miquel Ferrer Sanxis, Miquel Payà i Rico, Molins de Rei, Mondariz, Mondariz-Balneario, Monestir d'El Escorial, Monestir de La Rábida, Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, Monument a Rafael Casanova, Moriles, Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, Museu de les Mines de Cercs, Museu del Prado, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Narcís Puget i Viñas, Narcís Sicars i Salvadó, Niceto Alcalá-Zamora, Nicolau de Grècia (príncep de Grècia), Nicolás Estévanez Murphy, Noblesa Negra, Noces d'Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg, Numància (Hispània), Obra medallística d'Eusebi Arnau, Observatori Fabra, Octavi Viader i Margarit, Ojén, Olot, Ontinyent, Oposició al franquisme, Orde del Mèrit Civil, Orde del Toisó d'Or, Orde Militar de Maria Cristina, Orde Naval de Maria Cristina, ORMICA, Pablo Garnica y Echevarría, Pablo Martín Alonso, Pacte del Pardo, Palau d'Aiete, Palau de Belém, Palau de Benicarló, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau de la Magdalena, Palau de les Belles Arts, Palau de Narros, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial de la Granja de San Ildefonso, Palau Reial de Madrid, Palau Reial de Pedralbes, Palau-Castell d'Alaquàs, Palauet Albéniz, Palos de la Frontera, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, Parc del Laberint d'Horta, Parcent, Partit Agrari (Espanya), Partit Comunista d'Espanya, Partit Republicà Radical, Pascual Amat y Esteve, Pati de l'Ambaixador Vich, Patrícia del Regne Unit, Patrimoni Nacional, Paulino Díez Martín, Peña Blanca, Pedralbes, Pedro Rico López, Pedro Segura y Sáenz, Pedro Vallina, Pere Bosch-Labrús i Blat, Pere Guerau Maristany i Oliver, Pere Sabaté i Curto, Pergamins municipals de Barcelona, Pistolerisme, Plus Ultra (hidroavió), Pont del Ferrocarril de Valleta, Pozoblanco, Práxedes Mateo Sagasta, Príncep d'Astúries, Premi Fastenrath, Proclamació de la República Catalana, Proclamació de la Segona República Espanyola, Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919, Prosperidad, Punta al coixí, Puntes de la Capella de Sant Jordi, Rafael Andrade Navarrete, Rafael Benjumea y Burín, Rafael Gasset Chinchilla, Rafael Guerra Bejarano, Rafael Sancho Alegre, Raimundo Fernández Villaverde, Rainier de Borbó-Dues Sicílies, Ramón Areces Rodríguez, Ramón Franco y Bahamonde, Ramón Menéndez Pidal, Ramir Rocamora Bernat, Ramon Archs i Serra, Ramon Carreras i Pons, Ramon Casas i Carbó, Ramon de Dalmases i Villavecchia, Ramon Godó i Lallana, Real Betis Balompié, Real Club España, Real Club Victoria, Real Murcia Club de Fútbol, Real Santuario del Santísimo Cristo de La Laguna, Real Sociedad Gimnástica Española, Real Sporting de Gijón, Regència, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Rei d'Espanya, Reial Automòbil Club de Catalunya, Reial Cercle Artístic de Barcelona, Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, Reial Club Deportiu Mallorca, Reial Estament Militar del Principat de Girona, Reial Federació Espanyola de Futbol, Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, Reial Madrid Club de Futbol, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reial Moto Club de Catalunya, Reinosa, Renovación Española, República parlamentària, Republicanisme espanyol, Restauració borbònica, Ret fi, Ribeira, Ricard de Capmany i Roura, Ricard Pedrals i Blanxart, Rita Mercader i Mussons, Robert d'Àustria-Este, Roque Sáenz Peña, Rosa Laviña Carreras, Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor, Salvador Castelló i Carreras, Salvador Moreno Fernández, Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles, Sant Lluís, Sant Sebastià, Santiago Alba Bonifaz, Santiago Casares Quiroga, Santiago Ramón y Cajal, Santuari de Sant Josep de la Muntanya, Saturnino Esteban Miguel de Collantes, Segismundo Moret y Prendergast, Segle XX a Catalunya, Segon Eixample de Pamplona, Segona República Espanyola, Setmana Tràgica, Seu central de la Caixa Sabadell, Severiano Martínez Anido, Societat Astronòmica de França, Sofia de Borbó i Ortiz, Soledad Villafranca Los Arcos, Subirats, Tavernes de la Valldigna, Tèxtils Bertrand Serra SA, Túnel de Viella, Temporada 1901-1902 del FC Barcelona, Temporada 1929-1930 del Liceu, Tivenys, Tomás Giménez Bernabé, Tomás Montejo y Rica, Tomás Trénor Palavicino, Tombes dels comtes de Barcelona, Torà, Torre Nova de cal Pons, Torrelaguna, Torrevella, Torroella de Montgrí, Transició democràtica espanyola, Trenet de la Marina, Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya, Unió Militar Espanyola, València republicana, Valentí Fargnoli Annetta, Valerià Weyler i Nicolau, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, Víctor Pradera Larumbe, Vescomtat d’Hostoles, Vescomtat de Bell-lloc, Vescomtat de Bosch-Labrús, Vescomtat de Forgas, Vescomtat de Güell, Via Laietana, Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba, Vicente Piniés Bayona, Victòria dels Àngels, Victòria Eugènia de Battenberg, Victoria Eugenia Antzokia, Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa, Vila d'Arico, Villaluenga de la Sagra, Virgilio Leret Ruiz, Vita (vaixell), Wenceslao Roces Suárez, William James Entwistle, Xavier Sardà i Tàmaro, Zita de Borbó-Parma, (925) Alphonsina, 13 de setembre, 14 d'abril, 14 d'abril: Macià contra Companys, 17 de maig, 1886, 1902, 1925, 1929, 1931, 1941, 2 d'abril, 2 de juny, 21 de juny, 6 de febrer, 6 de juny.