Accés més ràpid que el navegador!
213 les relacions: Abjad, Abkhaz, Abraham Galante, Adigué, Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí, Al-Nasr, Al-Qaida, Albanès, Alfabet, Alfabet amazic aràbic, Alfabet arameu, Alfabet aràbic uigur, Alfabet ciríl·lic, Alfabet de xat àrab, Alfabet fenici, Alfabet georgià, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Alfabet maltès, Alfabet N'ko, Alfabet nabateu, Alfabet persa, Alfabet samarità, Alfabet siríac, Alfabet sorabe, Alfabet sud-aràbic, Alfabet turc, Alfabet turcman, Alfabet zaghawa, AlSaudiah, Amazic, Aragonès de la Vall de l'Ebre, Art antic, Art persa, Ayin, Azerbaidjan, Ġayn, Àfar (llengua), Àlef, Àrab, Àrab clàssic, Àrab egipci, Àrabs, Àzeri, Balutxi, Baqa ash-Sharqiyya, Belarús (llengua), Bet, Bombai, ..., Brahui, Caf (lletra), Cal·ligrafia, Cal·ligrafia àrab, Cal·ligrafia islàmica, Casa Vicens, Castell de Tavernes, Cia-Cia, Classificació DIN 16518, Codificació de caràcters, Comores, Conquesta musulmana de Pèrsia, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Cronograma (inscripció), Dàlet, Dècada del 510, Dòlar de Brunei, Distribució de fitxes de l'Scrabble, Domari, Domini de primer nivell territorial, Dullay, Edward William Lane, Emblema de Brunei, Escriptura, Escriptura de caixa única, Escriptura de dreta a esquerra, Escut de l'Iran, FEH, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Garshuni, Gilgit, Governació de Beni Suef, Grafologia àrab, Gris-gris, Guímel, Gurmukhi, Hamza, Hatoon al-Fassi, Haussa, Hausses, He (lletra), Het, Hindi, Hira, Història de l'alfabet, Història de la literatura, Història de les Comores, Història del Kirguizstan, Història dels jueus de Tessalònica, Ibn Muqla, Idioma marwari, Imperi Persa, Indonesi, Influències islàmiques en l'art cristià, Ingúix, Iod, ISO 15924, ISO 3166-2:BH, ISO 3166-2:DZ, ISO 3166-2:EG, ISO 3166-2:SA, ISO 3166-2:TN, ISO 646, Jamasp Namag, Jawi, Karakalpak, Kazakh, Kharja, Kirguís, Kirguizstan, Kumyk, Kurd, Kurd del nord, Làmed, Leila Khaled, Lesguià, Literatura amaziga, Literatura àrab, Literatura àzeri, Literatura medieval, Llengües de Síria, Llengües del Pakistan, Llengües iràniques, Llengües mandenkà, Llengües turqueses, Lletra, Llista de sistemes d'escriptura, Madurès, Magrib, Mahmud al-Kaixgarí, Malaiàlam, Malgaix, Mandinkà, Matemàtiques a l'islam medieval, Mazanderani, Medalla de Guerra (Imperi Otomà), Medalla de la Reina del Sudan, Mem (lletra), Minúscula, Nadine Chahine, Naira, Nogai, Notació matemàtica, Numeració aràbiga, Numeració aràbiga oriental, Nun (lletra), Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva velar sorda, Om (mantra), Ortografia armènia reformada, Paixtu, Pèrsia, Pe, Persa, Ploms del Sacromonte, Província del Kazakhstan Oriental, Qof, Reix, Revolució Turca, Rifeny, Ringgit, Rohingya, Sade, Sanç (L'Énova), Sanjaq, SATTS, Sàmec, Semisil·labari, Seraiki (llengua), Sin, Sini (cal·ligrafia), Siríac, Sistema d'escriptura, Solfeig, Solmització, Somali, Somoni, Suahili, Taixelhit, Taw, Teoria de les laringals, Tet (lletra), Thúluth, Tigin, Tipografia àrab, Transcripció dels jeroglífics, Turc otomà, Urdú, Vall de Ferganà, Viquipèdia en àzeri, Viquipèdia en persa, Waw, Xadda, Xin (lletra), Zain, Zazaqui, Ц, امارات., .dz, .qa, .sa, 31 d'agost, 786. Ampliar l'índex (163 més) »
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Nou!!: Alfabet àrab і Abjad · Veure més »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Nou!!: Alfabet àrab і Abkhaz · Veure més »
Abraham Galante
Abraham Galante o Avram Galanti Bodrumlu (Bodrum, 4 de gener de 1873 - Istanbul, 8 d'agost de 1961) va ser un educador, acadèmic, polític i nacionalista turc d'origen jueu.
Nou!!: Alfabet àrab і Abraham Galante · Veure més »
Adigué
La llengua adigué (адыгэбзэ, adygebze, adəgăbză) és una de les dues llengües oficials de la república d'Adiguèsia en la Federació Russa, l'altra n'és el rus.
Nou!!: Alfabet àrab і Adigué · Veure més »
Administració Autònoma del Nord i Est de Síria
Rojava, 2014 Rojava, 2015 Rojava, 2016 L'Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, també coneguda com Kurdistan Occidental o Rojava, és un territori kurd administrat de facto pel Comitè Suprem Kurd i que forma part de iure de la República Àrab Siriana.
Nou!!: Alfabet àrab і Administració Autònoma del Nord i Est de Síria · Veure més »
Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí
Abu-Abd-ar-Rahman al-Khalil ibn Àhmad ibn Amr ibn Tamim al-Farahidí al-Azdí al-Yahmadí al-Basrí ——, més conegut com a al-Khalil ibn Àhmad o al-Farahidí, fou un escriptor i filòleg del sud d'Aràbia (actual Oman).
Nou!!: Alfabet àrab і Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí · Veure més »
Al-Nasr
Al-Nasr o Al Nasr (en alfabet àrab النصر, literalment 'Victòria') és el nom que utilitzen molts clubs de futbol del món de parla àrab.
Nou!!: Alfabet àrab і Al-Nasr · Veure més »
Al-Qaida
Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.
Nou!!: Alfabet àrab і Al-Qaida · Veure més »
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Alfabet àrab і Albanès · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet · Veure més »
Alfabet amazic aràbic
Poesia amaziga en alfabet àrab amb traducció al francès Document en amazic del Jebel Nefousa - Líbia L'alfabet amazic aràbic és un alfabet de base aràbica que ha estat usada com a escriptura per algunes llengües amazigues durant l'edat mitjana.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet amazic aràbic · Veure més »
Alfabet arameu
Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet arameu · Veure més »
Alfabet aràbic uigur
Lalfabet aràbic uigur (en uigur ئۇيغۇر ئەرەب يېزىقى, Uyghur Ereb Yëziqi, abreujat UEY) és un alfabet d'escriptura aràbiga usat per escriure l'uigur, especialment pel poble uigur de la Xina.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet aràbic uigur · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet de xat àrab
L'alfabet de xat àrab s'utilitza per comunicar-se en llengua àrab a través d'Internet o per enviar missatges curts mitjançant telèfons mòbils en els casos en què l'alfabet àrab real no està disponible per raons tècniques.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet de xat àrab · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet fenici · Veure més »
Alfabet georgià
La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet georgià · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabet maltès
L'alfabet maltès és l'alfabet emprat per escriure la llengua maltesa.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet maltès · Veure més »
Alfabet N'ko
L'alfabet N'Ko (mandenkà) és un alfabet ideat per Solomana Kante en 1949 com a sistema d'escriptura per als diferents parlars de la llengua mandenkà d'Àfrica Occidental.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet N'ko · Veure més »
Alfabet nabateu
L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus al.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet nabateu · Veure més »
Alfabet persa
L'alfabet persa és l'alfabet que s'empra per escriure el persa.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet persa · Veure més »
Alfabet samarità
Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet samarità · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet siríac · Veure més »
Alfabet sorabe
Text escrit en l'alfabet sorabe Text escrit en alfabet sorabe El sorabe, o sora-be, és un alfabet basat en l'alfabet àrab que s'empra per a transcriure l'idioma malgaix des del s. XV.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet sorabe · Veure més »
Alfabet sud-aràbic
Lalfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern المُسند, al-musnad) és l'alfabet que utilitzaren les llengües sud-aràbigues antigues.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet sud-aràbic · Veure més »
Alfabet turc
L'alfabet turc és l'alfabet llatí amb algunes modificacions.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet turc · Veure més »
Alfabet turcman
L'alfabet turcman és una variant de l'alfabet llatí emprada al Turkmenistan.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet turcman · Veure més »
Alfabet zaghawa
Parells de majúscules (esquerra) i minúscules (dreta) de l'alfabet zaghawa (Beria). L'ordre segueix el del llatí: /a b d ɛ f ɡ h~ħ ɪ ʒ k l m n ɲ ŋ ɔ p ɾ~r s ʃ t ʊ w j/. Lalfabet zaghawa o Alfabet Beria, Beria Giray Erfe ('Marques d'escriptura zaghawa'), és una escriptura alfabètica indígena creada per a la llengua zaghawa de Darfur i del Txad.
Nou!!: Alfabet àrab і Alfabet zaghawa · Veure més »
AlSaudiah
El nom àrab السعودية, romanitzat com AlSaudiah,, Rouse és el codi del domini de primer nivell territorial per a l'Aràbia Saudita.
Nou!!: Alfabet àrab і AlSaudiah · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Alfabet àrab і Amazic · Veure més »
Aragonès de la Vall de l'Ebre
L'Aragonès de la Vall de l'Ebre és un dialecte de l'aragonès que es parlava a la Depressió de l'Ebre d'Aragó fins que en els segles XVI i XVII principalment es va produir un procés de substitució lingüística per part del castellà, quedant lèxic residual en l'actual castellà d'Aragó que ho ha substituït.
Nou!!: Alfabet àrab і Aragonès de la Vall de l'Ebre · Veure més »
Art antic
84-376-0194-0.
Nou!!: Alfabet àrab і Art antic · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Alfabet àrab і Art persa · Veure més »
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Ayin · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Alfabet àrab і Azerbaidjan · Veure més »
Ġayn
La ġayn (en àrab (ḡayn)) és la dinovena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numèric de 1000, en l'ordre abjadí).
Nou!!: Alfabet àrab і Ġayn · Veure més »
Àfar (llengua)
L'àfar és una llengua cuixítica parlada al sud d'Eritrea, a la regió Àfar d'Etiòpia i a la costa djibutiana de la mar Roja per prop d'un milió i mig de persones i que integra, juntament amb el saho, el grup sahoàfar, subdivisió del cuixític oriental de les Terres Baixes.
Nou!!: Alfabet àrab і Àfar (llengua) · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Àlef · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Alfabet àrab і Àrab · Veure més »
Àrab clàssic
Làrab clàssic, també anomenat àrab culte i àrab alcorànic, és una varietat de l'idioma àrab.
Nou!!: Alfabet àrab і Àrab clàssic · Veure més »
Àrab egipci
Làrab egipci és una versió col·loquial de l'àrab parlada a Egipte per uns 76 milions d'habitants.
Nou!!: Alfabet àrab і Àrab egipci · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Alfabet àrab і Àrabs · Veure més »
Àzeri
Làzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanés és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan) i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).
Nou!!: Alfabet àrab і Àzeri · Veure més »
Balutxi
El balutxi és una llengua parlada al Balutxistan, que inclou parts de l'Afganistan, el Pakistan i l'Iran.
Nou!!: Alfabet àrab і Balutxi · Veure més »
Baqa ash-Sharqiyya
Baqa ash-Sharqiyya és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 16 kilòmetres al nord-est de Tulkarem.
Nou!!: Alfabet àrab і Baqa ash-Sharqiyya · Veure més »
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Nou!!: Alfabet àrab і Belarús (llengua) · Veure més »
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Bet · Veure més »
Bombai
Bombai (marathi: मुंबई, Mumbai, pronunciat /'mumbəi/; la forma catalana tradicional deriva de la forma anglesa Bombay) és la capital de l'estat de Maharashtra i, la ciutat més gran de l'Índia.
Nou!!: Alfabet àrab і Bombai · Veure més »
Brahui
Llengües dravídiques; la zona del brahui a dalt a l'esquerra El brahui és una llengua parlada al Balutxistan, que és una província del Pakistan.
Nou!!: Alfabet àrab і Brahui · Veure més »
Caf (lletra)
La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Caf (lletra) · Veure més »
Cal·ligrafia
Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.
Nou!!: Alfabet àrab і Cal·ligrafia · Veure més »
Cal·ligrafia àrab
Bàsmala amb forma d'au: una composició cal·ligràfica àrab clàssica. La cal·ligrafia àrab (‘art de la línia’) és un art decoratiu propi dels pobles que utilitzen l'alfabet àrab i les seves variants.
Nou!!: Alfabet àrab і Cal·ligrafia àrab · Veure més »
Cal·ligrafia islàmica
XVIII (estil ''thúluth'') La cal·ligrafia islàmica és l'art de l'escriptura manuscrita i la cal·ligrafia en les llengües que empren l'alfabet àrab o els altres alfabets que en deriven.
Nou!!: Alfabet àrab і Cal·ligrafia islàmica · Veure més »
Casa Vicens
La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.
Nou!!: Alfabet àrab і Casa Vicens · Veure més »
Castell de Tavernes
El castell de Tavernes o d'Alcalà d'Alfàndec és una antiga fortificació musulmana situada al municipi de Tavernes de la Valldigna (la Safor, País Valencià) que està protegida com a bé d'interès cultural, amb anotació ministerial RI-51-0010914 de data 29 d'octubre de 2002.
Nou!!: Alfabet àrab і Castell de Tavernes · Veure més »
Cia-Cia
La llengua cia-cia, també coneguda com a buton occidental o buton meridional, és una llengua austronèsia que es parla principalment als voltants de la ciutat de Bau-Bau, al sud de l'illa de Buton, prop de la costa de Cèlebes, a Indonèsia.
Nou!!: Alfabet àrab і Cia-Cia · Veure més »
Classificació DIN 16518
La classificació DIN 16518 és una de les diverses propostes existents de classificació de lletres tipogràfiques.
Nou!!: Alfabet àrab і Classificació DIN 16518 · Veure més »
Codificació de caràcters
La codificació de caràcters és el mètode que permet convertir un caràcter d'un llenguatge natural (alfabet o sil·labari) en un símbol d'un altre sistema de representació, com un nombre o una seqüència de polsos elèctrics en un sistema electrònic, aplicant normes o regles de codificació.
Nou!!: Alfabet àrab і Codificació de caràcters · Veure més »
Comores
Comores Les Comores, oficialment Unió de les Comores (‘la Unió Comoresa’), són un estat insular africà situat a l'extrem septentrional del canal de Moçambic, a l'oceà Índic, entre el nord de Madagascar i el nord de Moçambic.
Nou!!: Alfabet àrab і Comores · Veure més »
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Nou!!: Alfabet àrab і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Nou!!: Alfabet àrab і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »
Cronograma (inscripció)
''Se'''CU'''n'''D'''a '''DI'''e '''JU'''n'''II''' '''C'''onse'''C'''ra'''VI'''t '''D'''o'''U'''tre'''L'''o'''UX'''''. Cronograma sobre l'entrada de l'Església de la Mare de Déu de l'Anunciació de Spalbeek (Bèlgica) que expressa l'any 1890. Un cronograma és una frase o inscripció en què unes lletres específiques, interpretades com a numerals, mostren una data determinada quan es reordenen o es sumen els seus valors.
Nou!!: Alfabet àrab і Cronograma (inscripció) · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Dàlet · Veure més »
Dècada del 510
La dècada del 510 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 510 fins al 31 de desembre del 519.
Nou!!: Alfabet àrab і Dècada del 510 · Veure més »
Dòlar de Brunei
El dòlar de Brunei (en malai ringgit Brunei o, simplement, ringgit; en l'escriptura tradicional aràbiga ريڠڬيت بروني o ريڠڬيت) és la moneda oficial del soldanat de Brunei.
Nou!!: Alfabet àrab і Dòlar de Brunei · Veure més »
Distribució de fitxes de l'Scrabble
El joc de tauler Scrabble té una distribució de fitxes específica per a cada llengua.
Nou!!: Alfabet àrab і Distribució de fitxes de l'Scrabble · Veure més »
Domari
El domari és una llengua del grup de les llengües indoàries parlada a diverses regions del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
Nou!!: Alfabet àrab і Domari · Veure més »
Domini de primer nivell territorial
Un domini de primer nivell territorial (ccTLD, per "country code top-level domain") és un domini d'Internet que s'utilitza o està reservat per a un país, estat sobirà o un territori dependent.
Nou!!: Alfabet àrab і Domini de primer nivell territorial · Veure més »
Dullay
El dullay és un continu dialectal (hi ha controvèrsia sobre si es tracta de dialectes d'un idioma o d'un grup de llengües emparentades) parlat a Etiòpia per unes 30000 persones que també rep el nom de werize.
Nou!!: Alfabet àrab і Dullay · Veure més »
Edward William Lane
Edward William Lane (17 de setembre de 1801, Hereford, Anglaterra - 19 d'agost de 1876, Worthing, Anglaterra) fou un orientalista, traductor i lexicògraf britànic, conegut per la seva traducció de Les mil i una nits.
Nou!!: Alfabet àrab і Edward William Lane · Veure més »
Emblema de Brunei
Lemblema de Brunei (i no un escut d'armes, ja que no respecta les lleis de l'heràldica) data del 1932 i es va adoptar oficialment el 29 d'octubre del 1959.
Nou!!: Alfabet àrab і Emblema de Brunei · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Alfabet àrab і Escriptura · Veure més »
Escriptura de caixa única
Una escriptura de caixa única, també anomenat alfabet unicameral, monocameral, és un tipus d'escriptura que no distingeix entre minúscules i majúscules, és a dir, que té només una alçada de caixa per a cada caràcter.
Nou!!: Alfabet àrab і Escriptura de caixa única · Veure més »
Escriptura de dreta a esquerra
En una escriptura de dreta a esquerra o de dalt a baix (comunament abreujat com o abreviat), l'escriptura comença des de la dreta de la pàgina i contínua cap a l'esquerra.
Nou!!: Alfabet àrab і Escriptura de dreta a esquerra · Veure més »
Escut de l'Iran
L'escut d'armes de la República Islàmica de l'Iran és un logotip que representa el monograma estilitzat d'Al·là en l'escriptura persa de l'àrab (الله) i alhora al·ludeix al dogma alcorànic resumit en la frase La ilaha il l-Al·lah ('No hi ha cap més Déu que Al·là').
Nou!!: Alfabet àrab і Escut de l'Iran · Veure més »
FEH
* Federació Europea d'Handbol, màxim organisme rector de l'handbol d'Europa.
Nou!!: Alfabet àrab і FEH · Veure més »
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Alfabet àrab і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial) · Veure més »
Garshuni
Lalfabet garxuní o karxuní o karšuni és el nom que rep l'alfabet siríac emprat pels cristians de Síria i Mesopotàmia per tal d'escriure l'àrab.
Nou!!: Alfabet àrab і Garshuni · Veure més »
Gilgit
Autovia Karakoram; clicar sobre la imatge per ampliar. Buda de Kargah Gilgit (urdú-caràcters aràbics -: گلگت; hindi - caràcters devanagari -: गिलगित) és la capital dels Territoris del Nord (Pakistan) i també un dels principals punts de partida de la regió per les expedicions de muntanyisme cap a les serralades del Karakoram (o Karakorum) i de l'Himàlaia (els altres punts són Skardu i Karimabad) a poca distància dona Gilgit.
Nou!!: Alfabet àrab і Gilgit · Veure més »
Governació de Beni Suef
La governació de Beni Suef és una de les governacions o muhàfadhes d'Egipte que es troba al centre del país.
Nou!!: Alfabet àrab і Governació de Beni Suef · Veure més »
Grafologia àrab
La grafologia àrab estudia els grafismes àrabs aplicant les mateixes tècniques metodològiques d'estudi que la grafologia tradicional occidental, encara que a causa de la diferència formal amb l'alfabet occidental, aquestes tècniques són adaptades a les peculiaritats de la cal·ligrafia àrab.
Nou!!: Alfabet àrab і Grafologia àrab · Veure més »
Gris-gris
Tuareg gris-gris Gris-grís, també anomenat grígrí o grisgris, és un amulet vodú originari d'Àfrica.
Nou!!: Alfabet àrab і Gris-gris · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Guímel · Veure més »
Gurmukhi
El gurmukhi (AFI:; panjabi: شاہ مکھی, gurmukhi: ਸ਼ਾਹਮੁਖੀ) és un abugida (o alfabet sil·làbic) usat en l'idioma panjabi.
Nou!!: Alfabet àrab і Gurmukhi · Veure més »
Hamza
Hamza (ء). La hamza (en àrab), o ء, és un grafema auxiliar de l'alfabet àrab que representa l'oclusió glotal o cort de veu.
Nou!!: Alfabet àrab і Hamza · Veure més »
Hatoon al-Fassi
Hatoon Ajwad al-Fassi (en àrab, Yeda, 1964) és una sufragista, activista pels drets de la dona.
Nou!!: Alfabet àrab і Hatoon al-Fassi · Veure més »
Haussa
El haussa o hausa (o abakwariga, o habe, o haoussa, o kado, o mgbakpa, etc) és una llengua del grup occidental de les llengües txadianes, dins la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Alfabet àrab і Haussa · Veure més »
Hausses
Els haussa són un grup ètnic que habita al Sahel a l'Àfrica Occidental, a les regions del nord de Nigèria i al sud-est del Níger.
Nou!!: Alfabet àrab і Hausses · Veure més »
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і He (lletra) · Veure més »
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Het · Veure més »
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Nou!!: Alfabet àrab і Hindi · Veure més »
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Nou!!: Alfabet àrab і Hira · Veure més »
Història de l'alfabet
La història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.
Nou!!: Alfabet àrab і Història de l'alfabet · Veure més »
Història de la literatura
La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.
Nou!!: Alfabet àrab і Història de la literatura · Veure més »
Història de les Comores
La història de les Comores es remunta a quan van ser poblades des de la segona meitat del primer mil·lenni, les diferents illes de l'arxipèlag de les Comores van tenir una història molt annexa, encara que no totalment comuna.
Nou!!: Alfabet àrab і Història de les Comores · Veure més »
Història del Kirguizstan
Mapa històric de l'Àsia Central Home a cavall al Kirguizstan Aquest article tracta sobre la història del Kirguizstan.
Nou!!: Alfabet àrab і Història del Kirguizstan · Veure més »
Història dels jueus de Tessalònica
Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Alfabet àrab і Història dels jueus de Tessalònica · Veure més »
Ibn Muqla
Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.
Nou!!: Alfabet àrab і Ibn Muqla · Veure més »
Idioma marwari
L'idioma Marwari (Marwari मारवाड़ी; també dit Marvari, Marwadi, Marvadi) és un idioma rajasthaní parlat a l'estat indi de Rajasthan.
Nou!!: Alfabet àrab і Idioma marwari · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Alfabet àrab і Imperi Persa · Veure més »
Indonesi
L'indonesi (oficialment és anomenat bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia.
Nou!!: Alfabet àrab і Indonesi · Veure més »
Influències islàmiques en l'art cristià
Exemple de la influència islàmica en l'art cristià: plat de ceràmica hispano-morisc, aproximadament de 32 cm de diàmetre, amb el monograma cristià "IHS", decorat en blau cobalt i lluentor dorat, València, c.1430-1500. Influències islàmiques en l'art cristià es refereix a la influència de l'art islàmic sobre l'art cristià, en la producció artística en el món islàmic des del VIII fins al.
Nou!!: Alfabet àrab і Influències islàmiques en l'art cristià · Veure més »
Ingúix
Lingúix o ГІалгІай Ğalğaj (pronunciat /ʁəl.ʁɑj/) és una llengua caucàsica parlada pels ingúixos, poble que viu a Ingúixia, Txetxènia, Ossètia del Nord-Alània i l'Uzbekistan.
Nou!!: Alfabet àrab і Ingúix · Veure més »
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Iod · Veure més »
ISO 15924
La norma ISO 15924 és la llista dels «codis per la representació dels noms d'escriptures».
Nou!!: Alfabet àrab і ISO 15924 · Veure més »
ISO 3166-2:BH
ISO 3166-2:BH és el subconjunt per a Bahrain de l'estàndard ISO 3166-2, publicat per l'Organització Internacional per Estandardització (ISO) que defineix els codis de les principals subdivisions administratives.
Nou!!: Alfabet àrab і ISO 3166-2:BH · Veure més »
ISO 3166-2:DZ
ISO 3166-2:DZ és el subconjunt per a Algèria de l'estàndard ISO 3166-2, publicat per l'Organització Internacional per Estandardització (ISO) que defineix els codis de les principals subdivisions administratives.
Nou!!: Alfabet àrab і ISO 3166-2:DZ · Veure més »
ISO 3166-2:EG
ISO 3166-2:EG és el subconjunt per a Egipte de l'estàndard ISO 3166-2, publicat per l'Organització Internacional per Estandardització (ISO) que defineix els codis de les principals subdivisions administratives.
Nou!!: Alfabet àrab і ISO 3166-2:EG · Veure més »
ISO 3166-2:SA
ISO 3166-2:SA és l'entrada per Aràbia Saudita en ISO 3166-2, part de l'ISO 3166 estàndard publicat per l'Organització Internacional per Estandardització (ISO), el qual defineix codis pels noms de les subdivisions principals (p. ex., províncies o estats) de tots els països.
Nou!!: Alfabet àrab і ISO 3166-2:SA · Veure més »
ISO 3166-2:TN
ISO 3166-2:TN és l'entrada de l'ISO 3166-2, part de la norma ISO, que defineix codis pels noms de les principals subdivisions de Tunísia (que té "TN" com a codi ISO 3166-1 alpha-2) Inclou 24 governacions.
Nou!!: Alfabet àrab і ISO 3166-2:TN · Veure més »
ISO 646
L'ISO/CEI 646 (ICS n°35.040) és una norma ISO qui des del 1972 va especificar els codis de caràcters gràfics codificades sobre 7 bits a partir dels quals diverses normes nacionals han derivat.
Nou!!: Alfabet àrab і ISO 646 · Veure més »
Jamasp Namag
El Jamasp Namag o Jamasp Nameh (var: Jāmāsp Nāmag, Jāmāsp Nāmeh, "Història de Jamasp") és un llibre de revelacions en persa mitjà.
Nou!!: Alfabet àrab і Jamasp Namag · Veure més »
Jawi
El jawi és l'alfabet aràbic adaptat per escriure en malai.
Nou!!: Alfabet àrab і Jawi · Veure més »
Karakalpak
El karakalpak és una llengua turquesa parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'uzbeka del Karakalpakistan.
Nou!!: Alfabet àrab і Karakalpak · Veure més »
Kazakh
El kazakh és una llengua turquesa de la branca kiptxak, amb una forta relació amb el kirguís o el nogai, parlada per uns 8.300.000 kazakhs, especialment al Kazakhstan i també als països veïns.
Nou!!: Alfabet àrab і Kazakh · Veure més »
Kharja
La kharja (de l'àrab, ‘sortida, eixida (acció)’) és la tornada, composta en àrab andalusí, en romànic o, més aviat, en una varietat mixta de romànic i àrab dialectal, d'una moaixakha, gènere poètic estròfic de l'Àndalus escrit en àrab o en hebreu.
Nou!!: Alfabet àrab і Kharja · Veure més »
Kirguís
El kirguís (en alfabet ciríl·lic, кыргызча o кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, kırgızça o kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizstan, junt amb el rus.
Nou!!: Alfabet àrab і Kirguís · Veure més »
Kirguizstan
El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Alfabet àrab і Kirguizstan · Veure més »
Kumyk
Situació del kymyk al Daguestan La llengua kumyk (també kúmik, qumuq, kumuk, kumuklar, i kumyki) (кумык) és una llengua turca, parlada pel poble dels kumyks al Daguestan, república de la Federació Russa.
Nou!!: Alfabet àrab і Kumyk · Veure més »
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Nou!!: Alfabet àrab і Kurd · Veure més »
Kurd del nord
El kurd del nord, també dit kurmanji, és un grup de dialectes kurds predominantment parlats al sud-est de Turquia, al nord-oest de l'Iran, al nord de l'Iraq i al nord de Síria.
Nou!!: Alfabet àrab і Kurd del nord · Veure més »
Làmed
La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Làmed · Veure més »
Leila Khaled
Leila Khaled, amb nom de guerra «Xàdia Abu Gazala», (Haifa, aleshores Mandat Britànic de Palestina, 9 d'abril de 1944) és una activista política palestina, membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), el Consell Nacional Palestí (CNP), la Unió General de Dones Palestines (UGDP) i la Unió General d'Estudiants Palestins (UGEP).
Nou!!: Alfabet àrab і Leila Khaled · Veure més »
Lesguià
Lesguià, també dit daguestànic, és una llengua caucàsica del nord-est parlada pels lesguians que viuen al sud del Daguestan (una república de Rússia) i el nord de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Alfabet àrab і Lesguià · Veure més »
Literatura amaziga
Terenci és poeta i també traductor amazic de l'antiguitat, autor de la frase «Res humà no m’és estrany» La literatura amaziga o literatura berber és el conjunt de produccions literàries que sorgeixen i es transmeten oralment entre els pobles amazics.
Nou!!: Alfabet àrab і Literatura amaziga · Veure més »
Literatura àrab
Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.
Nou!!: Alfabet àrab і Literatura àrab · Veure més »
Literatura àzeri
La literatura àzeri (Azərbaycan ədəbiyyatı) es refereix a la literatura escrita en àzeri, una llengua turquesa, que actualment és la llengua oficial de l'Estat de la República de l'Azerbaidjan i és la llengua majoritària de l'Azerbaidjan Iranià.
Nou!!: Alfabet àrab і Literatura àzeri · Veure més »
Literatura medieval
El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
Nou!!: Alfabet àrab і Literatura medieval · Veure més »
Llengües de Síria
L'àrab és la llengua oficial de Síria.
Nou!!: Alfabet àrab і Llengües de Síria · Veure més »
Llengües del Pakistan
Al Pakistan es parlen dotzenes de llengües com a llengües maternes.
Nou!!: Alfabet àrab і Llengües del Pakistan · Veure més »
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Nou!!: Alfabet àrab і Llengües iràniques · Veure més »
Llengües mandenkà
El mandenkà, de vegades escrit mandingà, mandinkà, o malinké és un continu dialectal d'Àfrica occidental.
Nou!!: Alfabet àrab і Llengües mandenkà · Veure més »
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Nou!!: Alfabet àrab і Llengües turqueses · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Alfabet àrab і Lletra · Veure més »
Llista de sistemes d'escriptura
Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.
Nou!!: Alfabet àrab і Llista de sistemes d'escriptura · Veure més »
Madurès
Madurès en alfabet javanès. El madurès és la llengua dels maduresos, de l'Illa de Madura i de Java oriental, a Indonèsia; també es parla a les petites i veïnes illes Kangean i illes Sapudi, com també la parlen migrants a altres parts d'Indonèsia, concretament, al creixent oriental de Java (que comprèn Pasuruan, Surabaya, Malang fins a Banyuwangi), les illes Masalembu, i fins i tot alguns a Kalimantan.
Nou!!: Alfabet àrab і Madurès · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Alfabet àrab і Magrib · Veure més »
Mahmud al-Kaixgarí
Mapa del món de Mahmud al-Kaixgarí orientat cap a l'est, a partir del seu ''Diwān lughāt at-turk'' mostra, al voltant de la seva residència karakhànida, Balasagun com a centre d'una selecció de països, ciutats i pobles, les muntanyes, rius i llacs coneguts per ell i un cercle envoltat per un món oceànic. "Dona-li llet al que et nega l'aigua; al bon home se li desapareixen els ossos, però queda el seu nom." Divan-ı Lugat-it Turk, el més antic diccionari turc. Mahmud ibn al-Hussain ibn Muhàmmad al-Kaixgari (alfabet àrab: محمود بن الحسين بن محمد الكاشغري) o Kaşgarlı Mahmud (turc) va ser un erudit i lexicògraf turc del.
Nou!!: Alfabet àrab і Mahmud al-Kaixgarí · Veure més »
Malaiàlam
El malaiàlam (മലയാളം, malayāḷaṁ) o malabar és una de les quatre principals llengües dravídiques del sud de l'Índia.
Nou!!: Alfabet àrab і Malaiàlam · Veure més »
Malgaix
Zones principals amb diferent parla El malgaix (malagasy en malgaix) és la llengua parlada a Madagascar i a les illes Comores, Mayotte i Reunió, mitjançant els contactes entre aquestes illes i Madagascar.
Nou!!: Alfabet àrab і Malgaix · Veure més »
Mandinkà
El mandinkà —de vegades escrit, erròniament, mandinga, per influència de la literatura en francès— és un dialecte de la llengua mandenkà, (de la branca de les llengües mandé, família lingüística del Congo-Níger), parlat a l'extrem occidental de la seva àrea lingüística.
Nou!!: Alfabet àrab і Mandinkà · Veure més »
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Nou!!: Alfabet àrab і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »
Mazanderani
El mazanderani (en mazanderani: مازِرونی), també conegut com a tabari (en aquesta llengua: تبری) és un idioma de la branca nord-occidental de les llengües iràniques parlat per uns 4 milions de persones de l'Iran.
Nou!!: Alfabet àrab і Mazanderani · Veure més »
Medalla de Guerra (Imperi Otomà)
La Medalla de Guerra otomana (turc: Harp Madalyası), més coneguda com l'Estrella de Gal·lípoli o la Lluna Creixent de Ferro (de l'alemany Eiserner Halbmond, en al·lusió a la Creu de Ferro) era una condecoració militar de l'Imperi Otomà, instituïda pel Sultà Mehmed Reshad V l'1 de març de 1915 per valentia en combat.
Nou!!: Alfabet àrab і Medalla de Guerra (Imperi Otomà) · Veure més »
Medalla de la Reina del Sudan
Revers La Medalla de la Reina del Sudan va ser autoritzada el març de 1899 i concedida a les forces britàniques i egípcies que van participar en la campanya del Sudan entre juny de 1896 i setembre de 1898.
Nou!!: Alfabet àrab і Medalla de la Reina del Sudan · Veure més »
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Mem (lletra) · Veure més »
Minúscula
La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.
Nou!!: Alfabet àrab і Minúscula · Veure més »
Nadine Chahine
Nadine Chahine (en àrab: نادين شاهين) és una dissenyadora libanesa de tipus o "fonts" en alfabet àrab.
Nou!!: Alfabet àrab і Nadine Chahine · Veure més »
Naira
La naira és la unitat monetària de Nigèria.
Nou!!: Alfabet àrab і Naira · Veure més »
Nogai
Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais.
Nou!!: Alfabet àrab і Nogai · Veure més »
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Nou!!: Alfabet àrab і Notació matemàtica · Veure més »
Numeració aràbiga
Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.
Nou!!: Alfabet àrab і Numeració aràbiga · Veure més »
Numeració aràbiga oriental
La numeració aràbiga oriental és la representació dels nombres en alguns països del món.
Nou!!: Alfabet àrab і Numeració aràbiga oriental · Veure més »
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Nun (lletra) · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Alfabet àrab і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Alfabet àrab і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Om (mantra)
La síl·laba Om en devanagari Om (en devanāgarī: ओ, pronunciat awm) és una síl·laba en sànscrit considerada pels diversos corrents del pensament indi com el so original, primordial, a partir del qual l'Univers s'estructurà.
Nou!!: Alfabet àrab і Om (mantra) · Veure més »
Ortografia armènia reformada
Entre 1922 i 1924 es va posar en pràctica una reforma de l'alfabet armeni a la Unió Soviètica.
Nou!!: Alfabet àrab і Ortografia armènia reformada · Veure més »
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Nou!!: Alfabet àrab і Paixtu · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Alfabet àrab і Pèrsia · Veure més »
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Pe · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Alfabet àrab і Persa · Veure més »
Ploms del Sacromonte
Els Ploms del Sacromonte o Llibres plumbis són una de les més famoses falsificacions històriques.
Nou!!: Alfabet àrab і Ploms del Sacromonte · Veure més »
Província del Kazakhstan Oriental
La província del Kazakhstan Oriental o de l'Est (kazakh: Шығыс Қазақстан облысы/Şığıs Qazaqstan oblısı/شىعىس قازاقستان وبلىسى (grafies cirílica, latina i àrab respectivament), rus: Восточно-Казахстанская область, transliterat com a Vostochno-Kazajstanskaya óblast) és una província del Kazakhstan.
Nou!!: Alfabet àrab і Província del Kazakhstan Oriental · Veure més »
Qof
La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Qof · Veure més »
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Reix · Veure més »
Revolució Turca
canadenc d'una dona al Quebec llegint un signe que llegeix:«Butlletí de notícies: per primera vegada en la història de Turquia, les dones votaran i seran elegibles a l'oficina pública en les eleccions generals que tenen lloc aquesta setmana.»Les dones es van concedir el dret de vot a Turquia el 1930, però el dret al vot no es va estendre a les dones en les eleccions provincials del Quebec fins al 1940. Atatürk com a impulsor de la reforma de l'alfabet a Turquia, imatge de 20 de setembre de 1928 La Revolució Turca o la Revolució d'Atatürk, també conegudes com a les Reformes d'Atatürk, són una sèrie de reformes modernitzadores de Turquia que han canviat el curs de la història turca.
Nou!!: Alfabet àrab і Revolució Turca · Veure més »
Rifeny
Home marroquí parlant el Rifeny El rifeny, tarifit, tarifiyt o chelja és una varietat de les llengües amazigues parlada pels rifenys, habitants de la regió del Rif, al nord-est del Marroc.
Nou!!: Alfabet àrab і Rifeny · Veure més »
Ringgit
El ringgit (en malai ringgit Malaysia o, simplement, ringgit; en l'escriptura tradicional aràbiga ريڠݢيت مليسيا o ريڠݢيت) és la moneda oficial de Malàisia.
Nou!!: Alfabet àrab і Ringgit · Veure més »
Rohingya
Els rohingyes són un poble d'Arakan de religió musulmana, per contraposició als rakhines que són budistes.
Nou!!: Alfabet àrab і Rohingya · Veure més »
Sade
La (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi,, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Sade · Veure més »
Sanç (L'Énova)
Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.
Nou!!: Alfabet àrab і Sanç (L'Énova) · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Alfabet àrab і Sanjaq · Veure més »
SATTS
El SATTS (Standard Arabic Technical Transliteration System - Sistema de transliteració tècnica de l'àrab estàndard) és un estàndard que utilitza l'exèrcit dels Estats Units per transcriure l'alfabet àrab amb lletres de l'alfabet llatí.
Nou!!: Alfabet àrab і SATTS · Veure més »
Sàmec
La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Sàmec · Veure més »
Semisil·labari
Una de les propostes de semisil·labari tartessi. Adaptat de Rodríguez Ramos 2000 Semisil·labari ibèric nord-oriental dual. Adaptat de Ferrer i Jané 2005 Semisil·labari ibèric nord-oriental no-dual Un semisil·labari és un sistema d'escriptura mixta que combina característiques dels sil·labaris i dels alfabets, és a dir que presenta signes que representen síl·labes i signes que representen sons consonàntics i vocàlics.
Nou!!: Alfabet àrab і Semisil·labari · Veure més »
Seraiki (llengua)
La llengua saraiki o seraiki és una llengua indoiraniana parlada al Pakistan i a l'Índia.
Nou!!: Alfabet àrab і Seraiki (llengua) · Veure més »
Sin
* Arqueologia; Sin o Isin va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Alfabet àrab і Sin · Veure més »
Sini (cal·ligrafia)
Exemple de cal·ligrafia sini. La cal·ligrafia sini és una forma d'escriptura àrab dels xinesos musulmans.
Nou!!: Alfabet àrab і Sini (cal·ligrafia) · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Alfabet àrab і Siríac · Veure més »
Sistema d'escriptura
logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.
Nou!!: Alfabet àrab і Sistema d'escriptura · Veure més »
Solfeig
Melodia de l'himne a Sant Joan El solfeig o solfa és la tècnica d'entonar una melodia –fent cas de l'entonació, la durada, la intensitat i el fraseig de la partitura– gesticulant la marca del compàs i pronunciant els noms de les notes musicals entonades.
Nou!!: Alfabet àrab і Solfeig · Veure més »
Solmització
Solmització és el sistema de notació musical utilitzat a Amèrica (excepte Estats Units), Espanya, França, Itàlia i Portugal per nomenar les notes musicals mitjançant les síl·labes do, re, mi, fa, sol, la i si.
Nou!!: Alfabet àrab і Solmització · Veure més »
Somali
Mapa del domini lingüístic somali. El somali Retrieved on 21 September 2013.
Nou!!: Alfabet àrab і Somali · Veure més »
Somoni
El somoni (en caràcters ciríl·lics tadjiks сомони, en caràcters àrabs سامانی) és la moneda del Tadjikistan, que va substituir el ruble tadjik el 30 d'octubre del 2000 a raó d'1 somoni per cada 1.000 rubles.
Nou!!: Alfabet àrab і Somoni · Veure més »
Suahili
Àrea de parla suahili Detall de l'àrea de parla suahili Parenostre en suahili El suahili (anomenat kiswahili en suahili) és una llengua bantu àmpliament parlada a l'Àfrica Oriental.
Nou!!: Alfabet àrab і Suahili · Veure més »
Taixelhit
Percentatge de parlants de taixelhit (ús quotidià, en 2004)format ref http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html El taixelhit és un dialecte amazic, dins les llengües afroasiàtiques de la branca nord.
Nou!!: Alfabet àrab і Taixelhit · Veure més »
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Taw · Veure més »
Teoria de les laringals
Es coneix com a laringals a un conjunt de tres sons de consonant que apareixen en les reconstruccions de les llengües protoindoeuropees.
Nou!!: Alfabet àrab і Teoria de les laringals · Veure més »
Tet (lletra)
La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Tet (lletra) · Veure més »
Thúluth
La Bandera de l'Aràbia Saudita, amb la inscripció de la ''xahada'' en ''thúluth'' salat escrita en ''thúluth'' El thúluth (‘terç’) és una varietat de cal·ligrafia àrab que va fer la seva primera aparició al (segle quart de l'Hègira).
Nou!!: Alfabet àrab і Thúluth · Veure més »
Tigin
Tigin o tegin (pl. tigit o tegit; en alfabet turquès antic: 𐱅𐰃𐰏𐰤; en alfabet arabopersa) és un títol en turquès antic que, en origen, significa ‘príncep’.
Nou!!: Alfabet àrab і Tigin · Veure més »
Tipografia àrab
linotipia per a l'àrab. Dissenyada en 1959, va solucionar diversos problemes tècnics existents en la tipografia àrab i va anar àmpliament usat en diaris i mitjans de comunicació. La tipografia àrab és el disseny de tipus de lletres de l'alfabet àrab (que s'anomena alifat), és a dir, el disseny de tots els caràcters de l'alfabet amb una unitat d'estil per al seu ús massiu.
Nou!!: Alfabet àrab і Tipografia àrab · Veure més »
Transcripció dels jeroglífics
Jeroglífics inscrits als murs del temple de Kom Ombo. Per a la transcripció dels jeroglífics, diuen que hi ha tantes normes com egiptòlegs.
Nou!!: Alfabet àrab і Transcripció dels jeroglífics · Veure més »
Turc otomà
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Alfabet àrab і Turc otomà · Veure més »
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Nou!!: Alfabet àrab і Urdú · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Alfabet àrab і Vall de Ferganà · Veure més »
Viquipèdia en àzeri
La Viquipèdia en àzeri (àzeri del nord: Azərbaycanca Vikipediya, àzeri del sud: تورکجه ویکیپدیا) és una Viquipèdia en idioma àzeri (la interfície d'edició i la pàgina principal han estat accessibles temporalment mitjançant subtítols de l'àzeri del sud, escrit en alfabet àrab), llançada el gener de 2002.
Nou!!: Alfabet àrab і Viquipèdia en àzeri · Veure més »
Viquipèdia en persa
La Viquipèdia en persa (ویکیپدیا، دانشنامهٔ آزاد romanitzat com a Vikipediā, Dānešnāme-ye Āzād) és l'edició en persa de la Viquipèdia.
Nou!!: Alfabet àrab і Viquipèdia en persa · Veure més »
Waw
La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Waw · Veure més »
Xadda
100x100px La xadda (etimològicament ‘intensificació, èmfasi, reforç’) o taxdid (etimològicament ‘enfortiment, consolidació; èmfasi’) és un grafema auxiliar de l'alifat que indica la geminació o quantitat llarga de la consonant sobre la qual va escrit.
Nou!!: Alfabet àrab і Xadda · Veure més »
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Xin (lletra) · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: Alfabet àrab і Zain · Veure més »
Zazaqui
El zazaqui (en zazaqui: zazaki), també anomenat zazaki, kirmanjki, kirdki i dimli és una llengua indoeuropea parlada pels zazes, a l'Anatòlia oriental (Turquia).
Nou!!: Alfabet àrab і Zazaqui · Veure més »
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Nou!!: Alfabet àrab і Ц · Veure més »
امارات.
امارات.
Nou!!: Alfabet àrab і امارات. · Veure més »
.dz
.dz és l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) d'Algèria.
Nou!!: Alfabet àrab і .dz · Veure més »
.qa
.qa és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Qatar.
Nou!!: Alfabet àrab і .qa · Veure més »
.sa
.sa és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) en alfabet llatí de l'Aràbia Saudita.
Nou!!: Alfabet àrab і .sa · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfabet àrab і 31 d'agost · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Alfabet àrab і 786 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfabet aràbic, Alfabet cúfic, Alifat, Caràcters aràbics, Escriptura àrab.
