Taula de continguts
120 les relacions: Aleksandr Matvéiev, Aleksandr Opekuixin, Aleksandr Serafimóvitx, Aleksandr Uliànov, Alexandra de Hessen-Darmstadt, Alexandre, Alexandre de Rússia, Alexandre I de Bulgària, Alexandre II de Rússia, Alexandre III, Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Rússia), Armènia russa, Arquebisbat de Varsòvia, Élisabeth Vigée Le Brun, Barba, Belarús, Bernstorff, Boris Papandopulo, Capitulació d'Estònia i Livònia, Catedral d'Alexandre Nevski (Bakú), Catedral de Sant Pere i Sant Pau, Catedral del Crist Salvador, Constantí "KR" de Rússia, Cop de maig, Cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà, Cristià IX, Dagmar de Dinamarca, Dècada del 1890, Dinastia Romànov, Elisabet de Hessen-Darmstadt, Emperadriu vídua, Ernest August de Hannover (duc de Cumberland), Eslavofilisme, Fèliks Iussúpov, Frederic Guillem d'Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, Frontera entre França i Surinam, Gran Duc Nicolau Mikhàïlovitx de Rússia, Gran Ducat de Finlàndia, Gueorgui Koniús, Helena de Rússia (princesa de Grècia), Història d'Estònia, Història de Belarús, Història de Letònia, Història de Rússia, Holstein-Gottorp, Hovevei Tsion, Ióssif Stalin, Imperi Rus, Ivan Deliànov, Ivan Ilín, ... Ampliar l'índex (70 més) »
Aleksandr Matvéiev
Aleksandr Teréntievitx Matvéiev (en rus: Алекса́ндр Тере́нтьевич Матве́ев) - Saràtov, 25 d'agost de 1878 — Moscou, 22 d'octubre de 1960, escultor rus i soviètic, crític d'art; mestre i pedagog la creativitat del qual ha tingut una influència marcada per al desenvolupament de l'art plàstic contemporani.
Veure Alexandre III de Rússia і Aleksandr Matvéiev
Aleksandr Opekuixin
Aleksandr Mikhailovitx Opekuixin (en rus, Александр Михайлович Опекушин) va ser un escultor rus, nascut el 28 de novembre de 1838 i mort el 4 de març de 1923.
Veure Alexandre III de Rússia і Aleksandr Opekuixin
Aleksandr Serafimóvitx
nom complet amb patronímic, Aleksandr Serafimóvitx Serafimóvitx, Алекса́ндр Серафи́мович Серафимо́вич (nom real Aleksandr Serafimóvitx Popov, Алекса́ндр Серафи́мович Попо́в), fou un escriptor rus i soviètic.
Veure Alexandre III de Rússia і Aleksandr Serafimóvitx
Aleksandr Uliànov
Aleksandr Ilitx Uliànov (en rus: Алекса́ндр Ильи́ч Улья́нов; 12 d'abril de 1866 - 20 de maig de 1887) fou un revolucionari rus, germà gran de Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin).
Veure Alexandre III de Rússia і Aleksandr Uliànov
Alexandra de Hessen-Darmstadt
La princesa '''Alexandra de Hessen-Darmstadt''', tsarina de Rússia Alexandra de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, 6 de juny de 1872 - Iekaterinburg, 17 de juliol de 1918) fou princesa de Hessen-Darmstadt i, pel seu matrimoni amb el tsar Nicolau II, tsarina de Rússia (1894-1918) amb el nom d'Alexandra Fiódorovna Romànova.
Veure Alexandre III de Rússia і Alexandra de Hessen-Darmstadt
Alexandre
* Papes.
Veure Alexandre III de Rússia і Alexandre
Alexandre de Rússia
El gran duc Alexandre de Rússia l'any 1903 en un ball de la cort de Sant Petersburg. Alexandre de Rússia, gran duc de Rússia (Tiflis 1866 - Roquebrune (França) 1933).
Veure Alexandre III de Rússia і Alexandre de Rússia
Alexandre I de Bulgària
Alexandre Josep de Battenberg (5 d'abril de 1857 - 17 de novembre de 1893) va ser el primer príncep (kniaz) de la moderna Bulgària, i regnà des del 29 d'abril de 1879 fins al 7 de setembre de 1886.
Veure Alexandre III de Rússia і Alexandre I de Bulgària
Alexandre II de Rússia
Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.
Veure Alexandre III de Rússia і Alexandre II de Rússia
Alexandre III
* Alexandre III (papa) (Siena ? - Civitá Castellana, 1181), papa de l'església catòlica.
Veure Alexandre III de Rússia і Alexandre III
Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Rússia)
Les grans duquesses de Rússia (d'esquerra a dreta): Tatiana, Olga, Anastàsia i Maria, gran duquessa de Rússia des del seu naixement en el grau d'altesa imperial era filla del tsar Nicolau II de Rússia i de la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt.
Veure Alexandre III de Rússia і Anastàsia de Rússia (gran duquessa de Rússia)
Armènia russa
L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Armènia russa
Arquebisbat de Varsòvia
Larquebisbat de Varsòvia (polonès: Archidiecezja warszawska; llatí: Archidioecesis Varsaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Veure Alexandre III de Rússia і Arquebisbat de Varsòvia
Élisabeth Vigée Le Brun
Élisabeth Vigée Le Brun (París, Regne de França, 16 d'abril de 1755 - 30 de març, 1842), fou una pintora francesa, una de les més destacades del.
Veure Alexandre III de Rússia і Élisabeth Vigée Le Brun
Barba
La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.
Veure Alexandre III de Rússia і Barba
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Alexandre III de Rússia і Belarús
Bernstorff
La finca de Bernstorff fou regalada pel rei Frederic V de Dinamarca al seu ministre d'afers exteriors J.H.E. Bernstorff qui l'emprà com a residència d'estiu per ell i la seva família.
Veure Alexandre III de Rússia і Bernstorff
Boris Papandopulo
Boris Papandopulo (Honnef, 25 de febrer de 1906 - Zagreb, 16 d'octubre de 1991) fou un compositor i director d'orquestra croat.
Veure Alexandre III de Rússia і Boris Papandopulo
Capitulació d'Estònia i Livònia
Amb la Capitulació d'Estònia i Livonia el 1710 els Dominis de Suècia d'Estonia i Livònia s'integraren a l'Imperi RusLuts (2006), pàg.
Veure Alexandre III de Rússia і Capitulació d'Estònia i Livònia
Catedral d'Alexandre Nevski (Bakú)
La catedral Alexandre Nevski (en rus: Александро-Невский Собор, àzeri: Aleksandr Nevski Başkilsəsi, sovint anomenada Qızıllı kilsə, L'Església daurada) va ser la principal catedral ortodoxa russa a Bakú, quan va ser construïda (1898), fins a la seva destrucció el 1936 durant l'era de Stalin.
Veure Alexandre III de Rússia і Catedral d'Alexandre Nevski (Bakú)
Catedral de Sant Pere i Sant Pau
La Catedral de Sant Pere i Sant Pau, o de Pere i Pau (en rus Петропавловский собор, Petropàvlovski sobor), és un temple ortodox rus situat dintre del complex de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, a la ciutat de Sant Petersburg (Rússia).
Veure Alexandre III de Rússia і Catedral de Sant Pere i Sant Pau
Catedral del Crist Salvador
La catedral del Crist Salvador (en rus: Храм Христа Спасителя, Khram Khrista Spasítelia) és un temple de l'Església ortodoxa russa situat a la ciutat de Moscou, construït en el segons el projecte de l'arquitecte Konstantín Ton.
Veure Alexandre III de Rússia і Catedral del Crist Salvador
Constantí "KR" de Rússia
Constantí de Rússia, gran duc de Rússia (Sant Petersburg, 1858 - 1915).
Veure Alexandre III de Rússia і Constantí "KR" de Rússia
Cop de maig
El Cop de maig (Majski prevrat) fou un cop d'estat en què el rei Alexandre Obrenović i la seva esposa, la reina Draga, van ser assassinats al Palau Reial de Belgrad la matinada de l'.
Veure Alexandre III de Rússia і Cop de maig
Cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà
Cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà Mehmet IV de Turquia, també coneguda com a Cosacs de Zaporòjia redactant un manifest (Запорожцы пишут письмо турецкому султан, o senzillament Запорожцы, Zaporojtsi) és una pintura realitzada pel pintor rus Ilià Repin, de 203 cm per 358 cm iniciada el 1880 i completada el 1891.
Veure Alexandre III de Rússia і Cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà
Cristià IX
Cristià IX de Dinamarca (Gottorp, 8 d'abril de 1818 - Copenhaguen, 1906) fou el primer rei de Dinamarca de la branca dels Glücksburg de la casa reial dels Oldenburg.
Veure Alexandre III de Rússia і Cristià IX
Dagmar de Dinamarca
Dagmar de Dinamarca, Maria Fiódorovna (Марии Фёдоровны) com a tsarina de Rússia (Copenhaguen 1847 - 1928).
Veure Alexandre III de Rússia і Dagmar de Dinamarca
Dècada del 1890
La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899.
Veure Alexandre III de Rússia і Dècada del 1890
Dinastia Romànov
Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).
Veure Alexandre III de Rússia і Dinastia Romànov
Elisabet de Hessen-Darmstadt
Elisabet de Hessen-Darmstadt, gran duquessa de Rússia (Darmstadt 1864 - Alapàievsk Rússia 1918), nascuda altesa gran ducal, la princesa Elisabet Alexandra Lluïsa Alícia de Hessen-Darmstadt adquirí el títol de gran duquessa de Rússia arran del seu matrimoni amb el gran duc Sergi de Rússia.
Veure Alexandre III de Rússia і Elisabet de Hessen-Darmstadt
Emperadriu vídua
L'emperadriu vídua (també vídua de l'emperador o emperadriu mare) (en xinès i japonès: 皇太后; pinyin: húangtàihòu; rōmaji: Kōtaigō; pronunciació coreana: Hwang Tae Hu; vietnamita: Hoàng Thái Hậu) és el títol donat a la mare d'un emperador xinès, japonès, coreà o vietnamita.
Veure Alexandre III de Rússia і Emperadriu vídua
Ernest August de Hannover (duc de Cumberland)
Ernest August de Hannover, duc de Cumberland (Hannover 1845 - Gmunden, Àustria 1923) va ser príncep de Hannover i del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial.
Veure Alexandre III de Rússia і Ernest August de Hannover (duc de Cumberland)
Eslavofilisme
Aleksei Khomiakov Ivan Kiréievski Leslavofília o eslavofilismefou una corrent literari i religiós del pensament social i filosòfic de Rússia, que va prendre forma durant els anys trenta i quaranta del segle XIX,amb l'objectiu de revelar la identitat de Rússia, les seves típiques diferències amb Occident.
Veure Alexandre III de Rússia і Eslavofilisme
Fèliks Iussúpov
Irene el 1915 Fèliks Iussúpov, príncep Iussúpov i comte Sumarókov-Elston (Sant Petersburg 1887 - París 1967).
Veure Alexandre III de Rússia і Fèliks Iussúpov
Frederic Guillem d'Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg
Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Friedrich Wilhelm von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg), va néixer a Lindenau-Prússia el 4 de gener de 1785 i va morir a Gottorp, ducat de Schleswig el 17 de febrer de 1831.
Veure Alexandre III de Rússia і Frederic Guillem d'Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg
Frontera entre França i Surinam
La frontera entre França i Surinam és una frontera internacional contínua que delimita els territoris nacionals de tots dos països adjacents al nord d'Amèrica del Sud, així com fora d'ella a l'oceà Atlàntic.
Veure Alexandre III de Rússia і Frontera entre França i Surinam
Gran Duc Nicolau Mikhàïlovitx de Rússia
El Gran Duc Nicolau Mikhàïlovitx de Rússia (en rus: Великий князь Никола́й Миха́йлович), (26 d'abril de 1859 – 28 de gener de 1919) va ser el fill gran del Gran Duc Miquel Nikolàievitx de Rússia i un cosí germà d'Alexandre III.
Veure Alexandre III de Rússia і Gran Duc Nicolau Mikhàïlovitx de Rússia
Gran Ducat de Finlàndia
Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.
Veure Alexandre III de Rússia і Gran Ducat de Finlàndia
Gueorgui Koniús
Gueorgiui Eduàrdovitx Koniús, Гео́ргий Эдуа́рдович Коню́с (Moscou, Imperi Rus, 30 de novembre de 1862 - 28 d'agost de 1933) fou un musicòleg i compositor rus, també conegut fora de Rússia com a Georges Conus.
Veure Alexandre III de Rússia і Gueorgui Koniús
Helena de Rússia (princesa de Grècia)
Helena de Rússia, princesa de Grècia (Tsàrskoie Seló, Sant Petersburg 1882 - Atenes 1957).
Veure Alexandre III de Rússia і Helena de Rússia (princesa de Grècia)
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010.
Veure Alexandre III de Rússia і Història d'Estònia
Història de Belarús
Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.
Veure Alexandre III de Rússia і Història de Belarús
Història de Letònia
La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.
Veure Alexandre III de Rússia і Història de Letònia
Història de Rússia
La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.
Veure Alexandre III de Rússia і Història de Rússia
Holstein-Gottorp
Escut d'armes de la Casa de Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp.
Veure Alexandre III de Rússia і Holstein-Gottorp
Hovevei Tsion
Hovevei Tsion (en hebreu: חובבי ציון) (en català: "Els Amants de Sió") és el nom d'un moviment popular jueu, social i nacional, que va estar actiu entre finals del i principis del.
Veure Alexandre III de Rússia і Hovevei Tsion
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Alexandre III de Rússia і Ióssif Stalin
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Alexandre III de Rússia і Imperi Rus
Ivan Deliànov
Ivan Davidovitx Deliànov (en rus: Иван Давыдович Делянов), (12 de desembre de 1818, Moscou, Imperi Rus - 10 de gener de 1898, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un comte i polític rus, membre del Consell d'Estat (1874), ministre d'Instrucció Pública sota el tsar Alexandre III (1882-1897) i sota el tsar Nicolau II (1882-1897).
Veure Alexandre III de Rússia і Ivan Deliànov
Ivan Ilín
Ivan Aleksàndrovitx Ilín (Ива́н Алекса́ндрович Ильи́н; 28 de març del 1883 - 21 de desembre de 1954) fou un religiós, polític i filòsof rus emigrat blanc publicista i un ideòleg de la Unió Militar Russa.
Veure Alexandre III de Rússia і Ivan Ilín
Józef Piłsudski
Józef Piłsudski de Kościesza (Zułów, prop de Vílnius, actual Lituània, 5 de desembre de 1867 - Varsòvia, 12 de maig de 1935) va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa.
Veure Alexandre III de Rússia і Józef Piłsudski
Jordi de Rússia (gran duc de Rússia II)
Jordi de Rússia (gran duc de Rússia II) Jordi de Rússia, gran duc de Rússia (Tsàrskoie Seló 1871 - Caucas 1899).
Veure Alexandre III de Rússia і Jordi de Rússia (gran duc de Rússia II)
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Veure Alexandre III de Rússia і Khivà
Kolivan
Kolivan - Колывань és un possiólok de la província de Novossibirsk, a Rússia.
Veure Alexandre III de Rússia і Kolivan
Konstantín Pobedonóstsev
Konstantín Petróvitx Pobedonóstsev (en rus: Константин Петрович Победоносцев) (Moscou, 21 de maig de 1827 † Sant Petersburg, 23 de març de 1907) va ser un jurista, polític, i pensador rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Konstantín Pobedonóstsev
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Lenin
Liubov Akselrod
Liubov Issaàkovna Akselrod, nascuda amb el nom dEmter Akselrod, Любовь (Эмтер) Исааковна Аксельрод, també coneguda pel nom de guerra Ortodox (Ортодокс), (Vilenkóvitxi, 1868 - Moscou, 5 de febrer de 1946) va ser una revolucionària, filòsofa marxista i teòrica de l'art russa.
Veure Alexandre III de Rússia і Liubov Akselrod
Livàdia (Crimea)
Livàdia (en ucraïnès Лівадія; en tàtar de Crimea Livadiya, en rus Ливадия) és un assentament de tipus urbà de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna ubicada a 3km a l'oest de Ialta.
Veure Alexandre III de Rússia і Livàdia (Crimea)
Lliga dels Tres Emperadors
La Lliga dels Tres Emperadors (també coneguda en alemany com Dreikaiserbund) va ser una aliança formada en 1872 pels emperadors de l'Imperi alemany, de l'Imperi austrohongarès i de l'Imperi rus: les tres majors potències de l'est i centre d'Europa en aquell moment.
Veure Alexandre III de Rússia і Lliga dels Tres Emperadors
Llista de composicions de Txaikovski
Piotr Ilitx Txaikovski Piotr Ilitx Txaikovski va compondre algunes obres molt populars entre els melòmans—Romeu i Julieta, lObertura 1812, els seus tres ballets El trencanous, El llac dels cignes i La Bella Dorment; i la Marxa eslava.
Veure Alexandre III de Rússia і Llista de composicions de Txaikovski
Llista de dictadors
imperi. Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, de Guinea Equatorial, ha estat el dictador més durador de tot Àfrica. Robert Mugabe, de Zimbàbue. Hosni Mubarak, d'Egipte. Ióssif Stalin, de la Unió Soviètica. Adolf Hitler, d'Alemanya. Benito Mussolini, d'Itàlia.
Veure Alexandre III de Rússia і Llista de dictadors
Llista de sobirans i presidents del territori rus
Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.
Veure Alexandre III de Rússia і Llista de sobirans i presidents del territori rus
Lluïsa de Hessen-Kassel
La princesa Lluïsa de Hessen-Kassel, reina de Dinamarca. Lluïsa de Hessen-Kassel, reina de Dinamarca (Kassel 1817 - Bernstorff 1898).
Veure Alexandre III de Rússia і Lluïsa de Hessen-Kassel
Louis B. Mayer
Louis Burt Mayer, nascut amb el nom de Ezemiel Mayer (Dymer, Imperi Rus, actualment Ucraïna, 12 de juliol de 1884 - Los Angeles, 29 d'octubre de 1957) va ser un productor de cinema estatunidenc d'origen jueu ucraïnés. Fou un dels creadors de la productora cinematogràfica Metro-Goldwyn-Mayer (MGM).
Veure Alexandre III de Rússia і Louis B. Mayer
Maria de Hessen-Darmstadt
La princesa '''Maria de Hessen-Darmstadt''', tsarina de Rússia L'emperadriu Maria Alexandrovna de Rússia amb els seus fills Maria i Sergei, 1861 Maria de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1824 - Sant Petersburg 1880).
Veure Alexandre III de Rússia і Maria de Hessen-Darmstadt
Maria de Rússia (cap de la casa imperial de Rússia)
Maria de Rússia (Madrid, Espanya, 1953) és la gran duquessa de Rússia i cap de la casa imperial de Rússia des de l'any 1992, any en què morí el seu pare, el gran duc Vladimir de Rússia.
Veure Alexandre III de Rússia і Maria de Rússia (cap de la casa imperial de Rússia)
Maria de Rússia (duquessa de Saxònia-Coburg Gotha)
Maria de Rússia amb el seu marit Alfred, Duc d'Edimburg i el seu fill gran. Maria Alexandrovna Romanov, duquessa de Saxònia-Coburg Gotha (Tsàrskoie Seló 1850 - Zúric 1920).
Veure Alexandre III de Rússia і Maria de Rússia (duquessa de Saxònia-Coburg Gotha)
Maria de Rússia (gran duquessa de Rússia)
La gran duquessa Maria de Rússia. Maria de Rússia, gran duquessa de Rússia (Peterhof, 1899 - Iekaterinburg, 1918) fou una aristòcrata russa, Gran duquessa de Rússia amb el doble tractament d'altesa imperial i reial.
Veure Alexandre III de Rússia і Maria de Rússia (gran duquessa de Rússia)
Maria Isabel d'Orleans (comtessa de París)
Maria Isabel d'Orleans, princesa d'Orleans (Sevilla 1848 - Villamanrique de la Condesa (província de Sevilla) 1919).
Veure Alexandre III de Rússia і Maria Isabel d'Orleans (comtessa de París)
Mark Antokolski
Mark Antokolski, en rus: Марк Матве́евич Антоко́льский, Mark Matvieevitx Antokolski (Vílnius, Imperi Rus, 2 de novembre de 1843-Frankfurt del Main, Imperi alemany, 9 de juliol de 1902).
Veure Alexandre III de Rússia і Mark Antokolski
Mikhaïl Skóbelev
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Dmítrievitx Skóbelev, fou un general rus famós per la seva conquesta de l'Àsia Central i el seu heroisme durant la Guerra russoturca (1877-1878).
Veure Alexandre III de Rússia і Mikhaïl Skóbelev
Mikhailo Drahomànov
Mikhailo Petròvitx Drahomànov (18 de setembre de 1841 - 2 de juliol de 1895) va ser una figura pública i intel·lectual ucraïnesa.
Veure Alexandre III de Rússia і Mikhailo Drahomànov
Miquel Aleksàndrovitx de Rússia
Miquel Aleksàndrovitx de Rússia (en rus: Михаи́л Александрович Рома́нов; Sant Petersburg, 9 de desembre de 1878 - Perm, 13 de juny de 1918) fou gran duc de Rússia i, per les circumstàncies que el tsar Nicolau II de Rússia hagué d'abdicar, esdevingué durant un dia dipositari dels drets dels Romànov a la corona de l'Imperi Rus, però en rebutjà els drets.
Veure Alexandre III de Rússia і Miquel Aleksàndrovitx de Rússia
Miquel de Rússia (gran duc de Rússia II)
Miquel de Rússia, gran duc de Rússia (Peterhof 1832 - Canes 1909).
Veure Alexandre III de Rússia і Miquel de Rússia (gran duc de Rússia II)
Monestir de Bodbe
El monestir de Bodbe, també conegut com el monestir de Santa Ninó a Bodbe (en georgià: ბოდბის წმინდა ნინოს მონასტერი), és un complex monàstic de l'Església ortodoxa georgiana i seu dels bisbes de Bodbe; es troba a 2 km de la ciutat de Sighnaghi, a Kakhètia, a Geòrgia.
Veure Alexandre III de Rússia і Monestir de Bodbe
Monestir de Novo Athos
El monestir de Novo Athos o monestir de Simó el Cananeu (en rus: Новоафонский монастырь; en georgià: ახალი ათონის მონასტერი) és un monestir masculí situat al peu del Mont Athos d'Abkhàzia (Geòrgia).
Veure Alexandre III de Rússia і Monestir de Novo Athos
Mort de Piotr Ilitx Txaikovski
Tomba de Txaikovski al cementeri Tikhvin de Sant Petersburg. El 6 de novembre de 1893, nou dies després de l'estrena de la seua sisena simfonia, la Patètica, Piotr Ilitx Txaikovski va morir a Sant Petersburg.
Veure Alexandre III de Rússia і Mort de Piotr Ilitx Txaikovski
Muhammad Rahim Bahadur Khan II
Muhammad Rahim Khan II Muhammad Rahim Bahadur Khan II fou kan de Khivà fill i successor de Sayyid Muhammad Khan quan aquest va morir el setembre de 1864.
Veure Alexandre III de Rússia і Muhammad Rahim Bahadur Khan II
Museu Estatal d'Història (Moscou)
Vista lateral El Museu Estatal d'Història (Государственный Исторический музей) és entre la plaça Roja i la plaça Manege de Moscou.
Veure Alexandre III de Rússia і Museu Estatal d'Història (Moscou)
Museu Puixkin
El Museu Puixkin de Moscou (en el seu nom oficial, Museu Estatal d'Arts Plàstiques) és el segon gran museu de Rússia dedicat a l'art europeu, només superat per l'Hermitage de Sant Petersburg.
Veure Alexandre III de Rússia і Museu Puixkin
Museu Rus
El Museu Rus (en rus Русский музей, Russki muzei), fins al 1917 anomenat Museu Rus de sa Majestat Imperial Alexandre III (Русский Музей Императора Александра III, Russki Muzei Imperàtora Aleksandra III), és un museu de Sant Petersburg dedicat íntegrament a artistes russos.
Veure Alexandre III de Rússia і Museu Rus
Nadejda von Meck
Nadejda Filarètovna von Meck (en rus: Надежда Филаретовна фон Мекк) (10 de febrer de 1831 - Niça, 13 de gener de 1894) va ser la rica viuda russa d'un magnat rus dels ferrocarrils, Karl von Meck.
Veure Alexandre III de Rússia і Nadejda von Meck
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Veure Alexandre III de Rússia і Nicolau II de Rússia
Nikita Mikhalkov
Nikita Serguéievitx Mikhalkov (rus: Ники́та Серге́евич Михалко́в, Nikita Serguéievitx Mikhalkov) (Moscou, URSS, 21 d'octubre de 1945) és un actor, director de cinema, guionista i productor de cinema soviètic i rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Nikita Mikhalkov
Nikolai Nikolàievitx Romànov el Vell
Gran Duc Nikolai Nikolàievitx Romànov (en rus: Великий князь Николай Николаевич) (27 de juliol del 1831 - 13 d'abril del 1891) fou el tercer noi i sisè fill del tsar Nicolau I de Rússia i de la tsarina Carlota de Prússia.
Veure Alexandre III de Rússia і Nikolai Nikolàievitx Romànov el Vell
Nikolai von Bunge
Nikolai Karl Paul von Bunge (tr.), més conegut com a Nikolai Bunge, va ser l'arquitecte preeminent germano-rus del capitalisme rus sota Alexandre III.
Veure Alexandre III de Rússia і Nikolai von Bunge
Olga de Rússia (duquessa d'Oldenburg)
La gran duquessa Olga de Rússia i el príncep Pere d'Oldenburg al 1901 Olga de Rússia, duquessa d'Oldenburg (Peterhoff 1882 - Ontàrio 1960).
Veure Alexandre III de Rússia і Olga de Rússia (duquessa d'Oldenburg)
Olga de Rússia (gran duquessa de Rússia)
Olga Nikolaevna de Rússia, gran duquessa de Rússia (Palau Alexandre de Tsàrskoie Seló 1895 - executada a Iekaterinburg el 1918).
Veure Alexandre III de Rússia і Olga de Rússia (gran duquessa de Rússia)
Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg
L'Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg, també coneguda com a Orquestra Filharmònica de Leningrad durant un temps, va ser fundada el 1882 i és l'orquestra simfònica més antiga de Rússia.
Veure Alexandre III de Rússia і Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg
Ou de Fabergé
L'Ou Fabergé ''Moscou Kremlin'' del 1906. ''Ram de lliris'' (Ou rellotge) Un Ou de Fabergé és una de les milers de joies en forma d'ou creades per la casa Fabergé des del 1885 fins a 1917.
Veure Alexandre III de Rússia і Ou de Fabergé
Palau Anítxkov
Pont i palau Anítxkov el 1753 El palau Anítxkov (en rus: Аничков дворец, Anítxkov dvorets) és un antic palau imperial de Sant Petersburg (Rússia) situat a la cruïlla de la Nevski Prospekt i el canal de la Fontanka.
Veure Alexandre III de Rússia і Palau Anítxkov
Palau de Livàdia
Pati italià del palau de Livàdia. La capella del palau El Palau de Livàdia (en ucraïnès Лівадійський палац, en rus Ливадийский дворец, en tàtar de Crimea Livadiya Sarayi), va ser un lloc d'estiueig de l'últim tsar de Rússia, Nicolau II, i la seva família a Livadiya, Crimea al sud d'Ucraïna.
Veure Alexandre III de Rússia і Palau de Livàdia
Paolo Trubetskoi
Paolo Trubetskoi (se'l coneix com a Paolo per haver nascut a Itàlia) o Pàvel Petróvitx Trubetskoi Павел Петрович Трубецкой, Intra di Verbania, 15 de febrer de 1866 - Novara, 12 de febrer de 1938) Escultor i pintor rus nascut a Itàlia. Destacat en l'art impressionista.
Veure Alexandre III de Rússia і Paolo Trubetskoi
Patriarca de Moscou
L'Església dels Dotze Apòstols, seu domèstica dels Patriarques de Moscou El Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies - ПатриархМосковский и всея Руси - és el títol del màxim representant de l'Església Ortodoxa Russa, també coneguda com a Patriarcat de Moscou.
Veure Alexandre III de Rússia і Patriarca de Moscou
Política lingüística de Letònia
La política lingüística a Letònia es basa en els articles 4 i 114 de la Constitució de Letònia, declarant el letó com a llengua oficial de l'Estat i afermant els drets de les minories ètniques en preservar i desenvolupar les seves llengües.
Veure Alexandre III de Rússia і Política lingüística de Letònia
Pont Alexandre III
El pont Alexandre III és un pont que travessa el Sena entre el 7è i el 8è districte de París.
Veure Alexandre III de Rússia і Pont Alexandre III
Praskóvia Ivanóvskaia
Praskóvia Semiónovna Ivanóvskaia, Праско́вья Семёновна Ивано́вская (de casada Voloixenko, Волошенко,, poble de Sokovnino, vólost de Mestxerinskaia, uiezd de Txernski gubèrnia de Tula, Imperi Rus-Poltava, URSS), fou una escriptora, revolucionària i terrorista russa, membre del partit Naródnaia Vólia i del Partit Social Revolucionari.
Veure Alexandre III de Rússia і Praskóvia Ivanóvskaia
Principat de Bulgària
Principat de Bulgària, Княжество България Kniàjestvo Balgària és el nom oficial de Bulgària des de l'adopció de la Constitució de Tàrnovo el 1879 fins a la independència en 1908.
Veure Alexandre III de Rússia і Principat de Bulgària
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Alexandre III de Rússia і Rússia
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Veure Alexandre III de Rússia і Revolució Russa
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Revolució russa de 1905
Sófia Peróvskaia
Sófia Lvovna Peróvskaia, Со́фья Льво́вна Перо́вская (Sant Petersburg- Sant Petersburg), fou una revolucionària russa, membre de l'organització terrorista revolucionària "Naródnaia Vólia".
Veure Alexandre III de Rússia і Sófia Peróvskaia
Sergi de Rússia
Sergi de Rússia, gran duc de Rússia (Tsàrskoie Seló 1857 - Moscou 1905).
Veure Alexandre III de Rússia і Sergi de Rússia
Tatiana de Rússia
Gran duquessa Tatiana Nikoláyevna de Rússia, (en rus, Великая Княжна Татья́на Никола́евна), (29 de maig (O. S.)/10 de juny (N. S.) de 1897 – 17 de juliol de 1918), segona filla de l'últim tsar Nicolàs II i la tsarina Alexandra. Va néixer al Palau Peterhof el 10 de juny de 1897, va ser considerada la més elegant de les seves germanes.
Veure Alexandre III de Rússia і Tatiana de Rússia
The Barber of Siberia
The Barber of Siberia (títol internacional en anglès de l'original en rus: Сибирский цирюльник, transl. Sibirski tsiryúlnik) és una comèdia dramàtica russa de 1998 dirigida per Nikita Mikhalkov i coproduïda per tres països més.
Veure Alexandre III de Rússia і The Barber of Siberia
Tractat de Santo Stefano
El Tractat de Santo Stefano (3 de març de 1878) és l'acord que va imposar Rússia a l'Imperi Otomà després de la seva victòria en la guerra russo-turca de 1877.
Veure Alexandre III de Rússia і Tractat de Santo Stefano
Transsiberià
El Transsiberià (en rus: Транссиби́рская магистра́ль, Transsibírskaia maguistral o simplement Трансси́б, Transsib) és una xarxa ferroviària que uneix la Rússia europea amb l'Extrem Orient Rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Transsiberià
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Alexandre III de Rússia і Tsar
Tsarat de Polònia
El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat, successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.
Veure Alexandre III de Rússia і Tsarat de Polònia
Tsars de Rússia
En diferents moments, els governants dels principats russos van portar el títol de Kniaz (traduït com Duc o Príncep), Veliki Kniaz (traduït com Gran Duc, Gran Príncep), Tsar i Emperador.
Veure Alexandre III de Rússia і Tsars de Rússia
Ucàs d'Ems
El Ukàs d'Ems (en rus: Эмский указ, Emski ukaz; ucraïnès: Емський указ, Ems'kyy ukaz) va ser un edicte (en rus: ucàs) secret del tsar Alexandre II de Rússia promulgat en 1876, pel qual es prohibia expressament l'ús de l'idioma ucraïnès en textos de qualsevol classe dins de l'Imperi rus, amb l'excepció de la reimpressió d'antics documents.
Veure Alexandre III de Rússia і Ucàs d'Ems
Valdemar de Dinamarca (fill de Cristià IX)
Valdemar de Dinamarca (Bernstorff, 27 d'octubre de 1858 - Copenhaguen, 1939) fou Príncep de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial.
Veure Alexandre III de Rússia і Valdemar de Dinamarca (fill de Cristià IX)
Valentín Rasputin
Valentín Grigórievitx Rasputin, Валенти́н Григо́рьевич Распу́тин (districte d'Ust-Udà, 15 de març de 1937 – Moscou, 14 de març de 2015) fou un escriptor rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Valentín Rasputin
Vera Fígner
Vera Nikolàievna Fígner (Ве́ра Никола́евна Фи́гнер, per matrimoni Filíppova, Фили́ппова; al vilatge de Nikífórovo, uiezd de Tetiúixi, gubèrnia de Kazan-15 de juny de 1942 a Moscou) fou una revolucionària russa, membre del Comitè Executiu de "Naródnaia Vólia" i més endavant eserista.
Veure Alexandre III de Rússia і Vera Fígner
Viatxeslav von Pleve
Viatxeslav Konstantínovitx von Pleve (en rus: Вячесла́в Константи́нович фон Пле́ве, romanització: Vjačeslav Konstantínovič von Pleve), també anomenat Plehve o von Plehwe (Mesxovsk, 1846 - Sant Petersburg, 1904), fou un funcionari, polític i ministre rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Viatxeslav von Pleve
Vladímir de Rússia (gran duc de Rússia)
Vladímir de Rússia, gran duc de Rússia (Sant Petersburg 1847 - 1909).
Veure Alexandre III de Rússia і Vladímir de Rússia (gran duc de Rússia)
Vsévolod Meierhold
Vsévolod Emílievitx Meierhold (en rus: Всеволод Эмильевич Мейерхольд) (Penza -Imperi Rus, 28 de gener de 1874 - Moscou, Unió Soviètica, 2 de febrer de 1940) va ser un director teatral, actor i teòric rus.
Veure Alexandre III de Rússia і Vsévolod Meierhold
Xènia de Rússia
, Ксения Александровна, Ksénia Aleksàndrovna, fou Gran Duquessa de Rússia.
Veure Alexandre III de Rússia і Xènia de Rússia
Zemstvo
Zemstvo (Земство AFI plural Zemstva земства) va ser una forma de govern local instituït durant les grans reformes liberals realitzades en l'Imperi Rus pel tsar Alexandre II de Rússia.
Veure Alexandre III de Rússia і Zemstvo
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Alexandre III de Rússia і 1894