Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alexander Hamilton Stephens

Índex Alexander Hamilton Stephens

Alexander Stephens Alexander Hamilton Stephens (Wilkes, Geòrgia, 1812- Atlanta, 1883) fou un polític sudista, primer i únic vicepresident dels Estats Confederats d'Amèrica.

7 les relacions: Batalla de Gettysburg, Crawford Long, Estats Confederats d'Amèrica, Hamilton, Jefferson Davis, President dels Estats Confederats d'Amèrica, Stephen Mallory.

Batalla de Gettysburg

La Batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra. L'Exèrcit del Potomac, del general George Gordon Meade, de la Unió, va aturar l'atac de l'Exèrcit de Virgínia del Nord, dirigit per Robert Lee, acabant-ne la invasió del Nord. Després de l'èxit de la Batalla de Chancellorsville el maig de 1863, Lee va portar el seu exèrcit per la vall de Shenandoah per envair el Nord per segona vegada, amb l'esperança d'arribar fins a Harrisburg, Pennsilvània, o fins i tot Filadèlfia i influir en els polítics del Nord perquè abandonessin la guerra. Lincoln va fer que el general Joseph Hooker el perseguís amb el seu exèrcit, però va ser rellevat només tres dies abans de la batalla pel general Meade. Els xocs entre els exèrcits van començar a Gettysburg l'1 de juliol de 1863, a mesura que Lee hi concentrava les seves forces. Una divisió de cavalleria de la Unió defensava al principi uns petits promontoris del nord-oest de la ciutat, i aviat van ser reforçats amb dos cossos d'infanteria de la Unió. Això no obstant, dos cossos nombrosos dels confederats els van assaltar des del nord-oest i del nord, trencant les línies de la Unió, i fent retirar els defensors pels carrers de la ciutat cap als pujols que hi havia al sud. El segon dia de batalla, la major part dels dos exèrcits ja s'havia reunit. La línia de la Unió es va disposar en formació defensiva en forma d'ham. Lee va llançar un assalt contra el flanc esquerre de la Unió i va haver-hi lluites ferotges en diferents punts. A la dreta de la Unió, les primeres escaramusses van convertir-se en assalts complets en dos pujols. Per tot el camp de batalla, malgrat les pèrdues significatives, els defensors de la Unió van aguantar les línies. El tercer dia de batalla, van continuar les lluites als pujols de la dreta, i va haver-hi batalles de cavalleria cap a l'est i al sud, però el punt culminant va ser un assalt d'infanteria de 12.500 confederats contra el centre de la línia de la Unió a Cemetery Ridge, que ha passat a la història com la Càrrega de Pickett. La càrrega va ser rebutjada pels fusellers i foc d'artilleria, provocant grans pèrdues a l'exèrcit confederat. Lee va dirigir el seu exèrcit en una difícil retirada cap a Virgínia. Entre 46.000 i 51.000 americans van ser baixes en la batalla. El novembre d'aquell any, el president Lincoln va aprofitar la cerimònia d'inauguració del Cementiri Nacional de Gettysburg per honrar els caiguts i redefinir l'objectiu de la guerra al seu històric discurs de Gettysburg. Aquest mapa en forma oval mostra com era el camp de batalla de Gettysburg durant l'1 i el 3 de juliol de 1863. S'hi veuen les posicions de les tropes, de l'artilleria i els moviments, el relleu del terreny, drenatge, camins, ferrocarrils i cases amb el nom dels residents a l'època de la Batalla de Gettysburg.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Batalla de Gettysburg · Veure més »

Crawford Long

Crawford Williamson Long (Danielsville, 1 de novembre de 1815 - Athens, 16 de juny de 1878) va ser un metge i farmacèutic nord-americà principalment reconegut per ser un dels primers a utilitzar dietilèter com a anestèsic.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Crawford Long · Veure més »

Estats Confederats d'Amèrica

Els Estats Confederats d'Amèrica (en anglès: Confederate States of America) (també coneguts com la Confederació, en oposició a la "Unió", que representen els Estats Units d'Amèrica) van ser l'entitat política que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, i Louisiana).

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Estats Confederats d'Amèrica · Veure més »

Hamilton

* Toponímia.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Hamilton · Veure més »

Jefferson Davis

Jefferson Davis (Comtat de Christian, Kentucky, 1808 - Nova Orleans, Louisiana, 1889) fou un polític sudista, primer i únic president dels Estats Confederats d'Amèrica.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Jefferson Davis · Veure més »

President dels Estats Confederats d'Amèrica

El President dels Estats Confederats d'Amèrica va ser el Cap d'Estat i Cap de Govern dels Estats Confederats d'Amèrica, que es van formar a partir dels estats que van declarar la seva secessió dels Estats Units.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і President dels Estats Confederats d'Amèrica · Veure més »

Stephen Mallory

Stephen Mallory Stephen Russell Mallory Sr (Illa de Trinitat, 1813 - Pensacola, 9 de novembre de 1873) va ser un polític nord-americà.

Nou!!: Alexander Hamilton Stephens і Stephen Mallory · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »