Accés més ràpid que el navegador!
84 les relacions: Abadia d'Echternach, Acadèmia Palatina, Adopcionisme, Adrià I, Alberic d'Utrecht, Aldfrith, Alfabet gòtic, Alfabet llatí, Angilbert, Anglaterra, Anno Domini, Antic arquebisbat de York, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Tours, Arts liberals, Ava de Melk, Èric d'Auxerre, Æthelred I, Beda, Bertinalda, Bisbat de Halberstadt, Cal·ligrafia, Capitular de Villis, Carlemany, Ciència medieval, Cinturó de castedat, Claude-Gaspard Bachet de Méziriac, Coenwulf, Comentaris de la Guerra Civil, Cynethryth, Dècada del 790, Diumenge de Trinitat, Eardwulf de Northúmbria, Ecgfrith, Elipand, Elisagar, Escola catedralícia, Escriptura carolíngia, Fèlix d'Urgell, Fredegís de Tours, Gildas de Rhuys, Grendel, Guerres Saxones, Haimó, Història de l'estètica, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Imperi Carolingi, Jean-Victor Schnetz, Leidrat de Lió, Literatura anglo-llatina, ..., Literatura irlandesa antiga, Literatura llatina, Llatí, Llatí medieval, Llista de filòsofs del cristianisme, Luitgarda d'Alamània, Magister meus no vol que me miras, novell, Mapamundis antics, Mil·lenni I, Minúscula, Museu del Louvre, Nebridi de Narbona, Northúmbria, Orde del Cister, Osbald de Northúmbria, Patrologia Latina, Paulí II, Pere Miquel Carbonell i Soler, Raban Maur, Regnes germànics, Renaixement carolingi, Sínode de Frankfurt, Segle VIII, Teodulf d'Orleans, Traduccions llatines del segle XII, Transmissió dels textos clàssics grecs, Universitat medieval, Vikings, Vox populi, vox Dei, Willehad de Bremen, Willibrord d'Utrecht, 19 de maig, 781, 782. Ampliar l'índex (34 més) »
Abadia d'Echternach
LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.
Nou!!: Alcuí de York і Abadia d'Echternach · Veure més »
Acadèmia Palatina
Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.
Nou!!: Alcuí de York і Acadèmia Palatina · Veure més »
Adopcionisme
Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.
Nou!!: Alcuí de York і Adopcionisme · Veure més »
Adrià I
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.
Nou!!: Alcuí de York і Adrià I · Veure més »
Alberic d'Utrecht
Alberic d'Utrecht (mort el 21 d'agost del 784 va ser un monjo benedictí i el bisbe d'Utrecht.
Nou!!: Alcuí de York і Alberic d'Utrecht · Veure més »
Aldfrith
Aldfrith, (mort el 14 de desembre de 704 o 705) de vegades anomenat Aldfrid, Aldfridus (llatí), o Flann Fína Mac Ossu (irlandès clàssic) va ser rei de Northúmbria des del 685 fins a la seva mort.
Nou!!: Alcuí de York і Aldfrith · Veure més »
Alfabet gòtic
Lalfabet gòtic és un alfabet per escriure la llengua gòtica creat el per Úlfila amb el propòsit de traduir la Bíblia.
Nou!!: Alcuí de York і Alfabet gòtic · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Alcuí de York і Alfabet llatí · Veure més »
Angilbert
Angilbert (- 18 de febrer del 814) fou un franc servidor de la cort de Carlemany, a qui auxilià com a diplomàtic, abat i poeta.
Nou!!: Alcuí de York і Angilbert · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Alcuí de York і Anglaterra · Veure més »
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Nou!!: Alcuí de York і Anno Domini · Veure més »
Antic arquebisbat de York
Larquebisbat de York (anglès: archdiocese of York; llatí: Archidioecesis Eboracensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: Alcuí de York і Antic arquebisbat de York · Veure més »
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: Alcuí de York і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Alcuí de York і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Nou!!: Alcuí de York і Arts liberals · Veure més »
Ava de Melk
Ava de Melk o Ava de Göttweig (Baixa Àustria?, ca. 1060 - Kleinwien, Àustria, 7 de febrer de 1127) és la primera poeta coneguda en llengua alemanya.
Nou!!: Alcuí de York і Ava de Melk · Veure més »
Èric d'Auxerre
Èric d'Auxerre ((en francès Heiric d'Auxerre, Auxerre 841 - 876) va ser un monjo oblat del monestir benedictí de Sant Germà d'Auxerre (Borgonya, França).
Nou!!: Alcuí de York і Èric d'Auxerre · Veure més »
Æthelred I
Æthelred I va ser rei de Northúmbria dues vegades, primer del 774 al 779 i després del 790 al 796.
Nou!!: Alcuí de York і Æthelred I · Veure més »
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Nou!!: Alcuí de York і Beda · Veure més »
Bertinalda
Bertinalda, també anomenada Berta, és una reina consort d'Astúries la historicitat de la qual no està confirmada.
Nou!!: Alcuí de York і Bertinalda · Veure més »
Bisbat de Halberstadt
El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.
Nou!!: Alcuí de York і Bisbat de Halberstadt · Veure més »
Cal·ligrafia
Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.
Nou!!: Alcuí de York і Cal·ligrafia · Veure més »
Capitular de Villis
El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.
Nou!!: Alcuí de York і Capitular de Villis · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Alcuí de York і Carlemany · Veure més »
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Nou!!: Alcuí de York і Ciència medieval · Veure més »
Cinturó de castedat
Xilografia satírica alemanya - s.XVI Un cinturó de castedat és una mena de braguer de ferro, amb un forrellat, que suposadament s'obligava a portar a algunes dones a l'edat mitjana per evitar les infidelitats sexuals o en certs casos extrems, els pares d'algunes famílies els feien portar als seus fills i filles per mantenir-los verges fins que es casessin.
Nou!!: Alcuí de York і Cinturó de castedat · Veure més »
Claude-Gaspard Bachet de Méziriac
Claude-Gaspar Bachet de Méziriac va ser un humanista francès del.
Nou!!: Alcuí de York і Claude-Gaspard Bachet de Méziriac · Veure més »
Coenwulf
Coenwulf (també escrit Cenwulf, Kenulf, o Kenwulph) va ser rei de Mèrcia des del desembre del 796 fins a la seva mort el 821.
Nou!!: Alcuí de York і Coenwulf · Veure més »
Comentaris de la Guerra Civil
Comentaris de la Guerra Civil (Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.
Nou!!: Alcuí de York і Comentaris de la Guerra Civil · Veure més »
Cynethryth
Cynethryth (Cyneðryð; Morta després del 798) fou una reina de Mèrcia, muller del rei Offa de Mèrcia i mare del rei Ecgfrith.
Nou!!: Alcuí de York і Cynethryth · Veure més »
Dècada del 790
Sense descripció.
Nou!!: Alcuí de York і Dècada del 790 · Veure més »
Diumenge de Trinitat
El Diumenge de Trinitat és el primer després de Pentecosta, en què l'església cristiana celebra el dogma de la Santíssima Trinitat.
Nou!!: Alcuí de York і Diumenge de Trinitat · Veure més »
Eardwulf de Northúmbria
Eardwulf va ser rei de Northúmbria des de l'any 796 fins al 806.
Nou!!: Alcuí de York і Eardwulf de Northúmbria · Veure més »
Ecgfrith
Ecgfrith fou el rei de Mèrcia a la mort del seu pare, el poderós Offa, el 29 de juliol del 796.
Nou!!: Alcuí de York і Ecgfrith · Veure més »
Elipand
Elipand (717 - †808) va ser arquebisbe de Toledo a la fi del, i principal defensor de l'adopcionisme.
Nou!!: Alcuí de York і Elipand · Veure més »
Elisagar
Elisagar o Helisacar (Elisagarus, segle VIII- + després del 837) fou un clergue d'origen got de Septimània, que fou canceller de Lluís el Pietós de vers el 808 al 817, restant després proper a la cort excepte per un breu període del 830 al 833.
Nou!!: Alcuí de York і Elisagar · Veure més »
Escola catedralícia
L'Escola Catedralícia de Trondheim, fundada el 1152, és l'escola més antiga de Noruega. Avui funciona com un institut de educació secundària. Una escola catedralícia o episcopal és una institució d'origen medieval que es desenvolupa al voltant de les biblioteques de les catedrals europees amb la funció específica de la formació del clergat.
Nou!!: Alcuí de York і Escola catedralícia · Veure més »
Escriptura carolíngia
Pàgina de l'evangeli de Lluc L'escriptura carolíngia, també coneguda com a escriptura carolina o minúscula carolina (s. VIII - XII), és el tipus d'escriptura nascuda a Europa, d'orígens incerts, que es va desenvolupar i impulsar a l'imperi de Carlemany gràcies a la seva promoció (d'aquí el seu nom) entre els segles VII i XII.
Nou!!: Alcuí de York і Escriptura carolíngia · Veure més »
Fèlix d'Urgell
Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).
Nou!!: Alcuí de York і Fèlix d'Urgell · Veure més »
Fredegís de Tours
Fredegís de Tours o Fredegisus en llatí (mort el 834 a Tours) fou un clergue i lletrat del Renaixement carolingi, canceller de l'emperador Lluís I el Pietós.
Nou!!: Alcuí de York і Fredegís de Tours · Veure més »
Gildas de Rhuys
Gildas de Rhuys (Strathclyde, Escòcia, vers 496 o 516 - Rhuys, Bretanya, França, vers 570) fou un eclesiàstic i monjo destacat de l'església celta-cristiana a Britània.
Nou!!: Alcuí de York і Gildas de Rhuys · Veure més »
Grendel
Grendel és un gegant que apareix al poema èpic anglosaxó Beowulf (700–750) i un suposat descendent de Caín.
Nou!!: Alcuí de York і Grendel · Veure més »
Guerres Saxones
Les Guerres Saxones van tenir lloc al nord-oest de l'actual Alemanya entre 772 i 804, quan Carlemany va iniciar una campanya d'ocupació a fi de sotmetre els saxons que les habitaven.
Nou!!: Alcuí de York і Guerres Saxones · Veure més »
Haimó
Haimó - Haymo - (mort el 28 de març del 853) fou un monjo benedictí i teòleg alemany que serví com a bisbe de Halberstadt i escrigué sobre matèries religioses.
Nou!!: Alcuí de York і Haimó · Veure més »
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Nou!!: Alcuí de York і Història de l'estètica · Veure més »
Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).
Nou!!: Alcuí de York і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Alcuí de York і Imperi Carolingi · Veure més »
Jean-Victor Schnetz
Combat davant l'Ajuntament de París el 28 de juliol de 1830. Llenç a l'oli d'Schnetz, Museu del Petit-Palais. Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York qui li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos. Jean-Victor Schnetz fou un pintor francès nascut a Versalles el 1787 i mort a París el 1870.
Nou!!: Alcuí de York і Jean-Victor Schnetz · Veure més »
Leidrat de Lió
Leidrat (francès Leidrade, llatí Laidradus o Leidradus) (Francònia vers 743/745-després del 821) fou bisbe de Lió del 798 al 814 i bisbe d'Urgell en funcions (799 - 806) després que, Fèlix d'Urgell, fos titllat d'adopcionista pels teòlegs carolingis i, per aquesta causa, deposat i confinat a Lió.
Nou!!: Alcuí de York і Leidrat de Lió · Veure més »
Literatura anglo-llatina
La literatura anglo-llatina és literatura de Gran Bretanya escrita originalment en llatí.
Nou!!: Alcuí de York і Literatura anglo-llatina · Veure més »
Literatura irlandesa antiga
Text en irlandès antic (s. VIII) La Literatura irlandesa antiga és una de les literatures vernacles més antigues d'Europa occidental, encara que es troben inscripcions que utilitzen l'irlandès i el llatí a les pedres d'Ogham que daten del segle IV, indicant l'ús simultani d'ambdues llengües en aquest període de l'antiguitat tardana.
Nou!!: Alcuí de York і Literatura irlandesa antiga · Veure més »
Literatura llatina
La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.
Nou!!: Alcuí de York і Literatura llatina · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Alcuí de York і Llatí · Veure més »
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Nou!!: Alcuí de York і Llatí medieval · Veure més »
Llista de filòsofs del cristianisme
Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.
Nou!!: Alcuí de York і Llista de filòsofs del cristianisme · Veure més »
Luitgarda d'Alamània
Luitgarda d'Alamània, nascuda vers 776, morta el 4 de juny de 800 a Tours, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, última esposa de Carlemany.
Nou!!: Alcuí de York і Luitgarda d'Alamània · Veure més »
Magister meus no vol que me miras, novell
Magister meus no vol que me miras, novell (el meu mestre no vol que em miris, novell), és una nota al marge que Jaume de Vilanueva va poder observar en un llibre de la biblioteca del monestir de Ripoll cap a 1806/07 i que va publicar al tom VIII del seu "Viaje literario a las iglesias de España".
Nou!!: Alcuí de York і Magister meus no vol que me miras, novell · Veure més »
Mapamundis antics
Reconstrucció del mapa d'Hecataeus Els mapamundis antics abasten les representacions del món des de l'antiguitat clàssica a l'època dels descobriments i el naixement de la geografia moderna.
Nou!!: Alcuí de York і Mapamundis antics · Veure més »
Mil·lenni I
El mil·lenni després de Crist, o de l'Era Comuna, va abastar els anys des de l'1 fins al 1000.
Nou!!: Alcuí de York і Mil·lenni I · Veure més »
Minúscula
La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.
Nou!!: Alcuí de York і Minúscula · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Alcuí de York і Museu del Louvre · Veure més »
Nebridi de Narbona
Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.
Nou!!: Alcuí de York і Nebridi de Narbona · Veure més »
Northúmbria
Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al Henry de Huntingdon.
Nou!!: Alcuí de York і Northúmbria · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Alcuí de York і Orde del Cister · Veure més »
Osbald de Northúmbria
Osbald va ser rei de Northúmbria l'any 796 durant gairebé un mes, després de l'assassinat d'Æthelred I el 18 d'abril.
Nou!!: Alcuí de York і Osbald de Northúmbria · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: Alcuí de York і Patrologia Latina · Veure més »
Paulí II
Catedral de Cividale, on és enterrat Paulí d'Aquileia o Paulí II com a patriarca de la ciutat (Premariacco, ~750 - Cividale del Friuli, 11 de gener de 802) fou un religiós vènet, patriarca d'Aquileia i figura destacada del Renaixement carolingi.
Nou!!: Alcuí de York і Paulí II · Veure més »
Pere Miquel Carbonell i Soler
fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).
Nou!!: Alcuí de York і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »
Raban Maur
Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.
Nou!!: Alcuí de York і Raban Maur · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Alcuí de York і Regnes germànics · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Alcuí de York і Renaixement carolingi · Veure més »
Sínode de Frankfurt
El Sínode de Frankfurt fou una reunió de bisbes de l'estat carolingi convocat per Carlemany a la ciutat de Frankfurt.
Nou!!: Alcuí de York і Sínode de Frankfurt · Veure més »
Segle VIII
El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.
Nou!!: Alcuí de York і Segle VIII · Veure més »
Teodulf d'Orleans
Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.
Nou!!: Alcuí de York і Teodulf d'Orleans · Veure més »
Traduccions llatines del segle XII
Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.
Nou!!: Alcuí de York і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »
Transmissió dels textos clàssics grecs
Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.
Nou!!: Alcuí de York і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »
Universitat medieval
s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.
Nou!!: Alcuí de York і Universitat medieval · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Alcuí de York і Vikings · Veure més »
Vox populi, vox Dei
Vox populi, vox Dei, o també escrit Voicce populi sovint abreujat com a vox populi, és una locució llatina que significa: "la veu del poble és la veu de Déu", és a dir, que l'opinió pública és en possessió de la veritat.
Nou!!: Alcuí de York і Vox populi, vox Dei · Veure més »
Willehad de Bremen
Willehad --Willehadus -- (mort el 8 de novembre de 789) fou un missioner cristià anglosaxó i bisbe de Bremen.
Nou!!: Alcuí de York і Willehad de Bremen · Veure més »
Willibrord d'Utrecht
Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.
Nou!!: Alcuí de York і Willibrord d'Utrecht · Veure més »
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alcuí de York і 19 de maig · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Alcuí de York і 781 · Veure més »
782
El 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Alcuí de York і 782 · Veure més »
