Accés més ràpid que el navegador!
115 les relacions: Albergínia bonica, Albergínia d'Almagro, Alberginiera, Aliment, Antocianina, Arancino, Arna del tomàquet, İmambayıldı, Baia, Bemisia tabaci, Botritis, Brandada de bacallà, Bush tomato, Calendari republicà francès, Caponata, Cassola de tros de Juneda, Caviar, Centres d'origen de Vavílov, Chamin, Coca de gaspatxo, Coca de recapte, Cotiledó, Croqueta, Cuina libanesa, Cuina sefardita, Domesticació, Encarsia formosa, Escabetx, Escalivar, Fainé, Farciment, Figat, Figuera del Mas Vell del Lledoner, Fregida, Fruit, Fuchsia Dunlop, Gastronomia d'Armènia, Gastronomia d'Eivissa i Formentera, Gastronomia d'Espanya, Gastronomia d'Israel, Gastronomia d'Itàlia, Gastronomia de França, Gastronomia de Grècia, Gastronomia de l'Alacantí, Gastronomia de l'Alt Urgell, Gastronomia de l'Azerbaidjan, Gastronomia de l'Horta, Gastronomia de la Ciutat del Vaticà, Gastronomia de la Costera, Gastronomia de la Marina Alta, ..., Gastronomia de la Ribera, Gastronomia de les Filipines, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia de Mallorca, Gastronomia de Menorca, Gastronomia de Sri Lanka, Gastronomia de Tunísia, Gastronomia del Kazakhstan, Gastronomia del Magrib, Gastronomia del Segrià, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia jueva, Gemistà, Gontougo, Hünkarbeğendi, Història de la gastronomia als Països Catalans, Hivernacles d'Almeria, Hortalissa, Janaki Ammal, Jinmeiyō kanji, Juneda, Karnıyarık, Köpoğlu mancası, Kebab, Lasanya, Liutenitsa, Llepassa, Llibre de Sent Soví, Llista de plantes cultivades, Meze, Morella vera, Moronou, Mussaca, Pabucaki, Pakora, Pasta al forn, Patatera, Patlıcan kebabı, Patlıcan salata, Patlıcanlı köfte, Patlıcanlı kebap, Piadina, Puré d'albergínia, Ratatolha, Revolució agrícola àrab, Samfaina, Símbols valencians, Skordalià, Solanals, Solanàcies, Solanòidies, Solanum, Tacuinum sanitatis, Tallarina, Türlü, Tiramina, Truita d'ous, Truita de patates, Tsukemono, Verdura, Virus del fruit rugós marró del tomàquet, Xamfrà, Xwles occidentals, Zacuscă, Zero vegetatiu. Ampliar l'índex (65 més) »
Albergínia bonica
Albergínia bonica L'albergínia bonica és una varietat local que només es conrea a una desena d'hortes empordaneses.
Nou!!: Albergínia і Albergínia bonica · Veure més »
Albergínia d'Almagro
El calze de l'albergínia d'Almagro ocupa dos terços o més del fruit Albergínies d'Almagro ''confitades''. Albergínies d'Almagro farcides amb pasta de pebrot i travessades per un bastonet de fonoll Les Albegínies d'Almagro (Berenjenas de Almagro) són un tipus d'albergínia (Solanum melongena tipus depressum) de la varietat "Dealmagro" que es cultiven en alguns pobles de la comarca del Campo de Calatrava, en el centre de la província de Ciudad Real (Castella-La Manxa, Espanya) i es comercialitzen en conserva.
Nou!!: Albergínia і Albergínia d'Almagro · Veure més »
Alberginiera
Vista general d'una alberginiera. Detall de la flor d'albergínia Lalberginiera (Solanum melongena) és una planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, és cultivada per a la seva fruita, l'albergínia.
Nou!!: Albergínia і Alberginiera · Veure més »
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Nou!!: Albergínia і Aliment · Veure més »
Antocianina
No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre. Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.
Nou!!: Albergínia і Antocianina · Veure més »
Arancino
L'arancino (arancinu o arancina en sicilià, segons la regió, en plural arancini o arancine respectivament) és una especialitat de la cuina siciliana.
Nou!!: Albergínia і Arancino · Veure més »
Arna del tomàquet
L'arna de la tomata o el cuc minador de la tomata, amb el seu nom científic Tuta absoluta, és un insecte petit lepidòpter de la família dels gelèquids.
Nou!!: Albergínia і Arna del tomàquet · Veure més »
İmambayıldı
İmambayıldı (en turc, literalment vol dir que l'imam es desmaia, metafòricament li va agradar molt) és un plat d'albergínia de la cuina turca que es fa al forn.
Nou!!: Albergínia і İmambayıldı · Veure més »
Baia
Hi ha moltes baies que es poden trobar al mercat, però només algunes són baies de veritat. Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós.
Nou!!: Albergínia і Baia · Veure més »
Bemisia tabaci
La mosca blanca del tabac (Bemisia tabaci) és una espècie d'insecte hemípter de la família Aleyrodidae.
Nou!!: Albergínia і Bemisia tabaci · Veure més »
Botritis
cep de la varietat Riesling. La botritis és una malaltia causada pel fong Botrytis cinerea, que ataca molts cultius, com ara la vinya, arbres fruiters, maduixa, tomàquet, pebrot, albergínia, hortícoles variades i plantes ornamentals.
Nou!!: Albergínia і Botritis · Veure més »
Brandada de bacallà
La brandada (o abrandada) de bacallà, cimitomba o sacsacollons és una plat elaborat amb bacallà que tradicionalment es fa pràcticament arreu de CatalunyaEl gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002.
Nou!!: Albergínia і Brandada de bacallà · Veure més »
Bush tomato
Bush tomatoes Bush tomato (fruit) El terme bush tomato (tomàquet d'arbust) es refereix al fruit o a la planta sencera de certes espècies del gènere Solanum natives de les parts més àrides d'Austràlia.
Nou!!: Albergínia і Bush tomato · Veure més »
Calendari republicà francès
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.
Nou!!: Albergínia і Calendari republicà francès · Veure més »
Caponata
''Caponata'' La caponata (en sicilià capunata) és un guisat tradicional de la cuina siciliana.
Nou!!: Albergínia і Caponata · Veure més »
Cassola de tros de Juneda
Cassola de Tros de Juneda La cassola de tros de Juneda és un menjar típic de la vila de Juneda molt conegut dins la gastronomia catalana.
Nou!!: Albergínia і Cassola de tros de Juneda · Veure més »
Caviar
Set tipus diferents de caviar El caviar és un aliment processat fet amb els ous de peix (fresa) no fertilitzats i salats obtinguts de diferents peixos.
Nou!!: Albergínia і Caviar · Veure més »
Centres d'origen de Vavílov
Els centres d'origen de Vavílov són una formulació teòrica del botànic rus Nikolai Vavílov.
Nou!!: Albergínia і Centres d'origen de Vavílov · Veure més »
Chamin
Detall d'un plat de ħamín. El ħamín o també hamín (judeocastellà, hammin, ḥamin (חמין, חַמִּין) és una espècie de bullit servit durant el Sàbat a les cases dels jueus sefardites. La paraula ħamín té el seu origen etimològic en la paraula hebrea חם—"calor", pel fet que roman durant llarg temps en una font de calor: forn, xemeneia, o una olla de cocció lenta. La font de la paraula prové de la Mixnà Xabbat on ħamín es refereix a una font d'"aigua calenta". A algunes parts del món sefardita aquest tipus de plat s'anomena "s'chinah" o "sh'chinah", mot procedent d'una altra paraula hebrea per a "calor".
Nou!!: Albergínia і Chamin · Veure més »
Coca de gaspatxo
La coca de gaspatxo és una coca rodona i plana feta amb farina de blat i aigua sense llevat.
Nou!!: Albergínia і Coca de gaspatxo · Veure més »
Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.
Nou!!: Albergínia і Coca de recapte · Veure més »
Cotiledó
Els dos cotilèdons de ''Jacaranda mimosifolia'' El cotiledó o cotilèdon és un conjunt de les fulles embrionàries de la planta en germinació.
Nou!!: Albergínia і Cotiledó · Veure més »
Croqueta
Una croqueta Una croqueta o raola és una preparació gastronòmica sovint en forma de cilindre o esfera.
Nou!!: Albergínia і Croqueta · Veure més »
Cuina libanesa
Mostra de cuina libanesa. La cuina libanesa és la gastronomia pròpia del Líban.
Nou!!: Albergínia і Cuina libanesa · Veure més »
Cuina sefardita
La cuina sefardita és el conjunt de costums culinaris dels jueus sefardites, tots aquells descendents de les comunitats jueves que van viure a la Península Ibèrica fins l'expulsió impulsada pels Reis Catòlics l'any 1492.
Nou!!: Albergínia і Cuina sefardita · Veure més »
Domesticació
El xai, una de les primeres espècies a ser domesticades La domesticació és l'acció de fer que un organisme esdevingui domèstic, és a dir, que visqui al costat de l'ésser humà i es criï a casa.
Nou!!: Albergínia і Domesticació · Veure més »
Encarsia formosa
Encarsia formosa és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels afelínids (Aphelinidae).
Nou!!: Albergínia і Encarsia formosa · Veure més »
Escabetx
Lescabetx és un tipus de confitat en una base de vinagre, espècies i sal, que té l'objectiu de conservar aliments.
Nou!!: Albergínia і Escabetx · Veure més »
Escalivar
Pebrot i albergínia escalivats, o escalivada Escalivar és una de les tècniques més antigues de la cuina catalana tradicional.
Nou!!: Albergínia і Escalivar · Veure més »
Fainé
La fainé és un plat típic de la província de Sàsser en particular a Sàsser i a l'Alguer i a la zona de Carloforte, originat durant la dominació genovesa.
Nou!!: Albergínia і Fainé · Veure més »
Farciment
dolmes (hortalissa farcida d'arròs) i farcellets de fulla de vinya Un farciment, farcit o farcida és, en gastronomia, una barreja d'ingredients amb els quals s'omple atapeïdament un aliment (una verdura, un peix, una au…) i que a la gastronomia dels Països Catalans, típicament, que es considera més ric que el mateix ingredient.
Nou!!: Albergínia і Farciment · Veure més »
Figat
El figat és una preparació dolça típica menorquina que consisteix a coure figues de cristià tallades a trossos a foc lent fins que aquestes es desfan en una mena de confitura homogènia.
Nou!!: Albergínia і Figat · Veure més »
Figuera del Mas Vell del Lledoner
La Figuera del Mas Vell del Lledoner (Ficus carica) és un arbre que es troba a Vallirana (el Baix Llobregat), el qual és una de les figueres més velles, grosses i belles de tot Catalunya.
Nou!!: Albergínia і Figuera del Mas Vell del Lledoner · Veure més »
Fregida
Patates fregides Una croqueta Peix fregit Bunyols de bacallà Bunyols dolços La fregida és una tècnica de cocció a la qual l'aliment se submergeix en un recipient ple de greix a elevada temperatura i es cou en aquest, mentre se li continua aplicant calor, usualment al fogó.
Nou!!: Albergínia і Fregida · Veure més »
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Nou!!: Albergínia і Fruit · Veure més »
Fuchsia Dunlop
és una escriptora i cuinera anglesa especialitzada en cuina xinesa, especialment la de Sichuan, i va ser la primera occidental a formar-se com a xef a lInstitut de Cuina Superior de Sichuan a Chengdu (Xina).
Nou!!: Albergínia і Fuchsia Dunlop · Veure més »
Gastronomia d'Armènia
La gastronomia d'Armènia correspon als plats i tradicions culinàries dels pobles armenis, sent a més part integrant de la diàspora armenia.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia d'Armènia · Veure més »
Gastronomia d'Eivissa i Formentera
Sobrassada La gastronomia d'Eivissa i Formentera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina de l'Illa d'Eivissa i de l'illa de Formentera, la qual es va repoblar el per eivissencs.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia d'Eivissa i Formentera · Veure més »
Gastronomia d'Espanya
La gastronomia d'Espanya és la gastronomia tradicional pròpia del conjunt de l'actual Espanya.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia d'Espanya · Veure més »
Gastronomia d'Israel
Típic esmorzar israelià. Amanida israeliana d'albergínies amb maionesa. La gastronomia d'Israel (המטבח הישראלי) és una cuina molt diversa a causa de les diferents influències culturals que la componen.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia d'Israel · Veure més »
Gastronomia d'Itàlia
La cuina d'Itàlia és extremadament variada.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia d'Itàlia · Veure més »
Gastronomia de França
La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de França · Veure més »
Gastronomia de Grècia
La gastronomia de Grècia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Grècia.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de Grècia · Veure més »
Gastronomia de l'Alacantí
La cuina de l'Alacantí tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina alacantina.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de l'Alacantí · Veure més »
Gastronomia de l'Alt Urgell
La cuina de l'Alt Urgell, també anomenada cuina de l'Urgellet, tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina urgellenca.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de l'Alt Urgell · Veure més »
Gastronomia de l'Azerbaidjan
Dolma azerbaidjanès. Duchbara. Arròs pilaf. La gastronomia de l'Azerbaidjan és el conjunt de gastronomies tradicionals de les ètnies i cultures de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de l'Azerbaidjan · Veure més »
Gastronomia de l'Horta
La cuina de l'Horta tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina de l'Horta de València.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de l'Horta · Veure més »
Gastronomia de la Ciutat del Vaticà
La determinació de la gastronomia de la Ciutat del Vaticà és molt difícil, ja que el Vaticà és un microestat.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de la Ciutat del Vaticà · Veure més »
Gastronomia de la Costera
La cuina de la Costera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de la Costera · Veure més »
Gastronomia de la Marina Alta
La cuina de la Marina Alta tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca valenciana.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de la Marina Alta · Veure més »
Gastronomia de la Ribera
La cuina de la Ribera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia riberenca.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de la Ribera · Veure més »
Gastronomia de les Filipines
Adob filipí de porc. La Gastronomia de les Filipines és un conjunt de costums culinàries associades als habitants de les Filipines, aquesta cuina està influïda tant per les cuines del sud-est asiàtic com per la cuina espanyola per raó dels tres segles de colonització hispana.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de les Filipines · Veure més »
Gastronomia de les Illes Balears
La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de les Illes Balears · Veure més »
Gastronomia de Mallorca
Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de Mallorca · Veure més »
Gastronomia de Menorca
La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de Menorca · Veure més »
Gastronomia de Sri Lanka
Plat típic de Sri Lanka amb arròs i curri. Plat típic de Sri Lanka amb arròs i gambes. La gastronomia de Sri Lanka ha pres forma al llarg de la història amb grans influències dels mercaders estrangers i els països veïns, així com les influències entre les ètnies locals.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de Sri Lanka · Veure més »
Gastronomia de Tunísia
La gastronomia de Tunísia o cuina tunisiana és la gastronomia tradicional pròpia de Tunísia.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia de Tunísia · Veure més »
Gastronomia del Kazakhstan
Preparació de menjar a Almati (Kazakhstan). La gastronomia del Kazakhstan són els hàbits i costums culinaris dels habitants del Kazakhstan.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia del Kazakhstan · Veure més »
Gastronomia del Magrib
El Magrib inclou diverses cultures, ètnies i estats La gastronomia del Magrib o cuina magribina és la gastronomia tradicional pròpia de les ètnies i països del Magrib, que és la part occidental del nord d'Àfrica.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia del Magrib · Veure més »
Gastronomia del Segrià
La gastronomia del Segrià és el menjar i les begudes típiques de la cuina de la comarca catalana del Segrià, una comarca de Ponent encapçalada per la ciutat de Lleida.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia del Segrià · Veure més »
Gastronomia dels Països Catalans
La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »
Gastronomia jueva
La gastronomia jueva és una col·lecció de les diferents tradicions culinàries del poble jueu a través de diferents parts del món.
Nou!!: Albergínia і Gastronomia jueva · Veure més »
Gemistà
La gemistà (grec γεμιστά) és un plat de la cuina grega, consistent en tomàquets i pebrots farcits d'arròs i espècies, cuits al forn.
Nou!!: Albergínia і Gemistà · Veure més »
Gontougo
Districte de Zanzan, del que forma part la regió de Gontougo. Mesquita de Bondoukou del segle XIX Gontougo és una de les 31 regions de Costa d'Ivori.
Nou!!: Albergínia і Gontougo · Veure més »
Hünkarbeğendi
Hünkarbeğendi o Hünkârbeğendi és un plat de carn i albergínia de la cuina turca.
Nou!!: Albergínia і Hünkarbeğendi · Veure més »
Història de la gastronomia als Països Catalans
romana Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del neolític a l'època actual.
Nou!!: Albergínia і Història de la gastronomia als Països Catalans · Veure més »
Hivernacles d'Almeria
Els hivernacles d'Almeria vistos des d'un satèl·lit La comarca del Poniente, on es troben els hivernacles, també és la més meridional d'Almeria Els hivernacles d'Almeria estan situats a la comarca administrativa del Ponent d'Almeria i concretament en les comarques naturals del Campo de Níjar i el Campo de Dalías.
Nou!!: Albergínia і Hivernacles d'Almeria · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Albergínia і Hortalissa · Veure més »
Janaki Ammal
Janaki Ammal, nascuda com a Edavaleth Kakkat Janaki Ammal (Tellichery, Kerala, 4 de novembre de 1897 - Chennai, Tamil Nadu, 15 de febrer de 1984) va ser una ser una botànica, i citòloga índia, que va fer importants contribucions a la genètica, l'evolució, fitogeografia i etnobotànica.
Nou!!: Albergínia і Janaki Ammal · Veure més »
Jinmeiyō kanji
forma tradicional). El jinmeiyō kanji és una llista de 983 caràcters xinesos, creats com un grup suplementari dels caràcters que poden ser usats de manera legal per registrar noms propis al Japó, complementària a la llista de "caràcters usats comunament" o jōyō kanji, que es refereix als caràcters d'ús quotidià al Japó.
Nou!!: Albergínia і Jinmeiyō kanji · Veure més »
Juneda
Juneda és una vila de Catalunya situada al nord de la comarca de les Garrigues, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Albergínia і Juneda · Veure més »
Karnıyarık
Karnıyarık és un plat d'albergínia i carn picada de la cuina turca.
Nou!!: Albergínia і Karnıyarık · Veure més »
Köpoğlu mancası
''süzme yoğurt'' (iogurt filtrat). Köpoğlu mancası o Amanida de Köpoğlu (Köpoğlu salatası en turc) és un meze de la cuina turca.
Nou!!: Albergínia і Köpoğlu mancası · Veure més »
Kebab
El kebab (també anomenat kebap, kabob, kebob o kabab), fa referència a un ampli ventall de plats de carn rostida, generalment cuinats en broquetes, que són originaris d'Orient Mitjà.
Nou!!: Albergínia і Kebab · Veure més »
Lasanya
Plat de lasanya La lasanya (italià: lasagna, plural: lasagne) és un tipus de pasta en làmines d'origen italià.
Nou!!: Albergínia і Lasanya · Veure més »
Liutenitsa
Ljutenica, lyutenitsa o lutenica (serbi: љутеница, búlgar: лютеница, macedoni: лутеница; lyuto o luto significa picant) és un condiment de verdura picant habitual a la cuina búlgara, macedònia i sèrbia.
Nou!!: Albergínia і Liutenitsa · Veure més »
Llepassa
''Xanthium strumarium'' La llapassa, repalassa borda o bardana borda (Xanthium strumarium) és una planta del gènere Xanthium de la família Asteraceae.
Nou!!: Albergínia і Llepassa · Veure més »
Llibre de Sent Soví
El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.
Nou!!: Albergínia і Llibre de Sent Soví · Veure més »
Llista de plantes cultivades
La FAO estima que en l'actualitat només 30 cultius proporcionen el 95% de les necessitats energètiquees de l'ésser humà i quatre d'ells (arròs, blat, dacsa i patates) en proporcionen el 60%.
Nou!!: Albergínia і Llista de plantes cultivades · Veure més »
Meze
Un meze o mezze (en turc meze; en àrab: مزة, mazza; en persa مزه, mazze; en grec μεζές, mezes; en Búlgar, en serbi i en macedònic мезе, meze), en la cuina de l'est del mediterrani i de l'Orient Mitjà, és una selecció d'aperitius variada que sol anar acompanyada d'una beguda alcohòlica, com el rakı a Turquia o l'ouzo a Grècia.
Nou!!: Albergínia і Meze · Veure més »
Morella vera
La morella vera, morella negra, solatre, herba mora, pebre d'ase i tomaca borda (Solanum nigrum) és una planta herbàcia de la família de les solanàcies d'origen sud-americà i emparentada amb l'albergínia (Solanum melongena) i el tomàquet (Solanum lycopersicum) que actualment creix pràcticament a tot el món.
Nou!!: Albergínia і Morella vera · Veure més »
Moronou
Moronou està situat al sud del districte de Lacs Moronou és una de les 31 regions de Costa d'Ivori.
Nou!!: Albergínia і Moronou · Veure més »
Mussaca
Moussaka amb creïlles i carbassó. Moussaka, transcrit en català com a mussaca (àrab: مسقعة, musaqqa; grec: μουσακάς, Mousakas), és un plat a base d'albergínies típic dels Balcans, la Mediterrània Oriental i l'Orient Pròxim.
Nou!!: Albergínia і Mussaca · Veure més »
Pabucaki
Pabucaki o Pabucaki Zimirnika és un plat d'albergínia de la cuina turca, (pp 273 - 275) més propi de la Regió de l'Egeu.
Nou!!: Albergínia і Pabucaki · Veure més »
Pakora
Dues varietats de pakores: una amb cebes (esquerra) i l'altra amb patates (dreta) Pakora (en hindi पकोड़ा) és un tipus de plat procedent de la gastronomia de l'Índia i que consisteix a fregir verdures empanades amb una pasta feta amb farina de cigrons, aigua i espècies.
Nou!!: Albergínia і Pakora · Veure més »
Pasta al forn
mandonguilles fregides. La pasta al forn (pasta al forno) és un plat típic de la gastronomia tradicional italiana fet de pasta, diferents ingredients segons les receptes locals o el que queda a la nevera, i sovint gratinat al formatge o a la beixamel.
Nou!!: Albergínia і Pasta al forn · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Albergínia і Patatera · Veure més »
Patlıcan kebabı
Patlıcan islim kebabı Patlıcan kebabı o islim kebabı és un estofat de la cuina turca fet amb albergínia i carn de vedella (o de vegades d'ovella) com a ingredients bàsics.
Nou!!: Albergínia і Patlıcan kebabı · Veure més »
Patlıcan salata
''Patlıcan salatası'' o amanida de albergínia. Patlıcan salata o Patlıcan salatası (amanida d'albergínia en turc) és un meze de la cuina turca.
Nou!!: Albergínia і Patlıcan salata · Veure més »
Patlıcanlı köfte
Patlıcanlı köfte i cacık. Patlıcanlı köfte és un plat de köfte amb albergínia de la cuina turca.
Nou!!: Albergínia і Patlıcanlı köfte · Veure més »
Patlıcanlı kebap
Patlıcanlı kebap o patlıcan kebap és un plat de carn picada de la cuina turca.
Nou!!: Albergínia і Patlıcanlı kebap · Veure més »
Piadina
La piadina o piada és un producte alimentari que consisteix en una fina focaccia de farina de blat, saïm o oli d’oliva, bicarbonat o rent, sal i aigua, que es cuina tradicionalment en una planxa de terracota, anomenada «teglia» (tégia en romanyol) o «testo» (tëst), però actualment es cuina més sovint sobre una planxa de metall o sobre una planxa de pedra refractària.
Nou!!: Albergínia і Piadina · Veure més »
Puré d'albergínia
El puré d'albergínia, babaganuix o mutàbal, també conegut com a karhmus Riffi (en amazic, al Rif), baba ganuj, Baba Ghanoush, Baba Ghannouj, Baba Ghannoug (els darrers són diferents transcripcions de l'), o mutabal en armeni, Abugannuc en turc o melitzanossalata (‘amanida d'albergínia’) en grec, és un aperitiu de la cuina balcànica, nord d'Àfrica i de la mediterrània oriental, fet a base d'albergínia cuita i trinxada amb una forquilla o al morter.
Nou!!: Albergínia і Puré d'albergínia · Veure més »
Ratatolha
La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.
Nou!!: Albergínia і Ratatolha · Veure més »
Revolució agrícola àrab
Flor de cotoner, planta que va tenir gran expansió en el món àrab medievalLa revolució agrícola àrab o revolució agrícola de l'Islam és el període de grans innovacions en l'agricultura que van tenir lloc en la zona d'influència de l'islam medieval entre el al, revolució verda de l'edat mitjana,Thomas F. Glick (1977), "Noria Pots in Spain", Technology and Culture 18 (4), pp.
Nou!!: Albergínia і Revolució agrícola àrab · Veure més »
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Nou!!: Albergínia і Samfaina · Veure més »
Símbols valencians
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.
Nou!!: Albergínia і Símbols valencians · Veure més »
Skordalià
Skordalià (centre) amb hummus, verdures i pa de pita Skordalià (σκορδαλιά, en grec, també s'anomena αλιάδα) és un puré espès o salsa de la cuina grega fets per la combinació d'all aixafat amb una base que pot ser un puré de patata, d'anous, d'ametlles, o de pa dur remullat, i després sucat en oli d'oliva per fer-ne una emulsió suau.
Nou!!: Albergínia і Skordalià · Veure més »
Solanals
Solanal (Solanales) és un ordre de plantes amb flor.
Nou!!: Albergínia і Solanals · Veure més »
Solanàcies
Les solanàcies són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les solanals (Solanales), dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides, amb una distribució cosmopolita.
Nou!!: Albergínia і Solanàcies · Veure més »
Solanòidies
Solanoideae és una subfamília de la família de plantes amb flors solanàcia i és germana de la subfamília Nicotianoideae.
Nou!!: Albergínia і Solanòidies · Veure més »
Solanum
S. atropurpureum'') fruit (''Solanum robustum'') flors (''Solanum wendlandii'') flors (''Solanum pyracanthum'') fruit miniatura Solanum és un gènere de plantes amb flor dins la família de les solanàcies.
Nou!!: Albergínia і Solanum · Veure més »
Tacuinum sanitatis
El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.
Nou!!: Albergínia і Tacuinum sanitatis · Veure més »
Tallarina
Tallarines crues Les tallarines o tallarins, i vetes, de tagliatelle, és un tipus de pasta italiana amb forma de veta.
Nou!!: Albergínia і Tallarina · Veure més »
Türlü
Türlü de verdures Türlü amb carn acompanyat per un plat de pilav i altre de iogurt. Türlü és un plat de la cuina turca.
Nou!!: Albergínia і Türlü · Veure més »
Tiramina
La tiramina (4-hidroxi-fenetilamina, para-tiramina, p-tiramina) és una monoamina derivada de l'aminoàcid tirosina.
Nou!!: Albergínia і Tiramina · Veure més »
Truita d'ous
Truita d'ou Una truita d'ous, truita, truitada, truita caragolada o ous en truita i ous caragolats és un plat que es prepara deixatant (sacsejant) els ous (rovell i clara) i posteriorment fregint amb poc oli el líquid que en resulta.
Nou!!: Albergínia і Truita d'ous · Veure més »
Truita de patates
La truita de patates (dita de creïlles o pataques al País Valencià) o paret a la Catalunya del Nord i quan és ben grossa, muralla, coneguda a Castella i alguns llocs d'Espanya com a tortilla española (en català, literalment, truita espanyola) és un plat popular, d'origen molt humil, d'àmplia distribució arreu de la península Ibèrica, illes Balears, Occitània i, en versions que afegeixen altres hortalisses, a Catalunya, Itàlia (frittata) i altres països de la Mediterrània.
Nou!!: Albergínia і Truita de patates · Veure més »
Tsukemono
''Nuka zuke'' és un ''tsukemono'' de ''nuka'' (cogombre, pastanaga i albergínia). ''Nukazuke''. El tsukemono (渍 物) és un adobat japonès de verdures.
Nou!!: Albergínia і Tsukemono · Veure més »
Verdura
Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.
Nou!!: Albergínia і Verdura · Veure més »
Virus del fruit rugós marró del tomàquet
El virus del fruit rugós marró del tomàquet (en anglès, Tomato brown rugose fruit virus; ToBRFV) és un virus de les plantes del gènere Tobamovirus que es va descriure per primera vegada l'any 2015.
Nou!!: Albergínia і Virus del fruit rugós marró del tomàquet · Veure més »
Xamfrà
Mercado de la Esperanza a Santander, on el xamfrà articula les façanes i permet que cadascuna tingui el seu acabament cantoner independent Un xamfrà és un recurs urbanístic que consisteix a unir amb una línia obliqua els costats de les illes en les seves cantonades, eliminant-ne aquestes, amb l'objectiu de millorar la circulació i ampliar les cruïlles, fet que provoca que les parcel·les situades en aquests llocs tinguin circumstàncies físiques especials.
Nou!!: Albergínia і Xamfrà · Veure més »
Xwles occidentals
Els xwles occidentals (o swla-gbe) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua gbe, xwela occidental i que viuen al litoral de Benín i a l'extrem sud-oriental de Togo.
Nou!!: Albergínia і Xwles occidentals · Veure més »
Zacuscă
La zacuscă és un plat de verdures fregides en oli, típic de molts països dels Balcans, especialment de Romania.
Nou!!: Albergínia і Zacuscă · Veure més »
Zero vegetatiu
El coneixement del zero vegetatiu i la integral tèrmica necessària permet escollir per cultivar les diverses varietats de blat de moro les quals tenen diferències en les necessitats de temperatures. El zero vegetatiu en agricultura és la temperatura a partir de la qual una planta inicia o contínua el seu creixement vegetatiu.
Nou!!: Albergínia і Zero vegetatiu · Veure més »
