Comunicació

1194 les relacions: Aïxa, Abbàs ibn Firnàs, Abbàs ibn Nàssih, Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Karim al-Jilí, Abd-al-Màlik ibn Úmar, Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí, Abd-al-Wàhid al-Marrakuixí, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, Abd-Al·lah ibn Iyad, Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix, Abd-ar-Rahman al-Fihrí, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abd-ar-Rahman ibn Àlqama, Abd-ar-Rahman III, Abd-ar-Rahman V, Abdennur Prado, Abraham ibn Daud, Abraham ibn Ezra, Abrera, Abu Taixufín I, Abu Tawr, Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí, Abu-Bakr at-Turtuixí, Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar, Abu-Ghàlib Tammam ibn Àlqama, Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar, Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-Ishaq al-Ilbirí, Abu-Jàfar ad-Dabbí, Abu-l-Abbàs an-Nabatí, Abu-l-Ayx Àhmad, Abu-l-Baqà ar-Rundí, Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí, Abu-l-Hàssan Raixid, Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí, Abu-l-Khayr al-Ixbilí, Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hussayn ibn Qassi, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Abu-Marwan Ibn Zuhr, Abu-Màdyan, Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ar-Ruixatí, Abu-Nuwàs, Abu-s-Salt ad-Daní, Abu-Ubayd al-Bakrí, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Abu-Zayd, Adelantado, ..., Ademús, Adoberies de Lleida, Adopcionisme, Ador, Ahmad Sawqi, Aix-Xubiyya, Akhbar Majmua, Al Tall, Al-Abbàs ibn al-Àhnaf, Al-Azraq, Al-Bataïhí, Al-Ghassaniyya, Al-Hàkam ibn Ukkaixa, Al-Hàkam II, Al-Hàytham ibn Ubayd al-Kinaní, Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Al-Idrissí, Al-Ksar es-Seghir, Al-Mansur (abbàssida), Al-Maqqarí, Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí, Al-Qalassadí, Al-Udhrí, Al-Xerif al-Taliq, Alaba wa-l-Kila, Alacant, Alarif, Albacar, Albacete, Albaicín, Albalat de l'Arzebispe, Alcaid, Alcassaba, Alcassaba de Màlaga, Alcassaba de Mèrida, Alcassaba dels Oudayas, Alcàsser (arquitectura), Alcàsser de Segòvia, Alcoi, Alcoraia, Aldeias do Xisto, Alfauir, Alfondeguilla, Alfons el Cast, Alfons I de Portugal, Algarve, Algèria, Alhambra, Almansa, Almansor, Almúnia, Almeria, Almiserà, Almogàver, Almoines, Alpetragius (cràter), Alpont, Alquímia, Alqueria, Amírides, Ambientador, Amir al-muminín, Amor cortès, An-Nuwayrí, Andalusia, Andújar, Anticatalanisme, Antrotopònim, Apotecari, Aqüeducte dels Arquets, Ar-Ramadí, Ar-Russafí, Arabisme, Arabista, Aragonès de les comunitats aragoneses, Aràbia Saudita, Ardales, Arenas (Màlaga), Ares dels Oms, Ariana (Tunísia), Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí, Armada fatimita, Arnau de Romaní, Arnedo, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura de Portugal, Arquitectura islàmica, Arquitectura medieval, Arquitectura romànica, Arròs de la terra, Art asturià, Art de Catalunya, Art del Renaixement, Art emiral i califal, Art islàmic a Portugal, Art mossàrab, Art mudèjar, Art nassarita, Art públic de Barcelona, Artau II de Pallars Sobirà, Aryabhata, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí, Úbeda, Úmar ibn Hafsun, Asp, Assut de la Séquia de Rascanya, Astrolabi d'al-Sahlî, Astronomia islàmica medieval, At-Tighnarí, Ataifor de Son Fornés, Ath-Thaghr al-Alà, Ath-Thaghr al-Aqsà, Ath-Thaghr al-Àwsat, Atles Català, Atles Mèdici-Laurentià, Avempace, Averrois, Averrois (cràter), Avicebró, Awlad Mandil, Ayt Iraten, Ayyub ibn Habib al-Lakhmí, Az-Zahrawí, Az-Zarqalí, Azzun ibn Ghalbun, Ángel Garó, Ípsilon d'Andròmeda c, Ènnec Aritza, Ònnega Fortúnez, Évariste Lévi-Provençal, Àïxa bint Abd-al-Aziz, Àger (nucli antic), Àhmad ibn Ibrahim ibn az-Zubayr, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar, Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí, Àrab, Àrab dialectal, Àrabs, Àrabs baladís, Balànsiya, Balj ibn Bixr al-Quxayrí, Bandera d'Andalusia, Banu Dhi-n-Nun, Banu Ghàniya, Banu Hilal, Banu Hud, Banu Qassi, Banu Riyah, Banu Salama, Banys de l'Almirall, Barbitanya, Baronia de Castellvell, Barxeta, Batalla d'al-Lujj, Batalla d'Arnisol, Batalla de Calatañazor, Batalla de Getares, Batalla de la Garona, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Mollerussa, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Sagrajas, Batalla de Tolosa (721), Batalla de Torà, Batalla de Tourtour, Baza, Bètica, Beldi, Bellreguard, Ben Abet, Beniarjó, Benicalap, Benidorm, Benifairó de la Valldigna, Beniflà, Benigembla, Benirredrà, Bescuit, Betzoar, Biblia Parva, Bisbat de Sion, Bizerta, Bjǫrn Járnsíða, Blas Infante Pérez de Vargas, Blau, Boltanya, Borbotó, Borriana, Botànica, Bulay, Burj, Cabeçó d'Or, Cabilencs, Caid, Calaceit, Calassanç (Osca), Calàbria, Cal·ligrafia, Cal·ligrafia àrab, Caldas de Monchique, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Califato ¾, Camp (agricultura), Camporrobles, Canal de Bellús a Xàtiva, Canal navegable, Canó, Cant mossàrab, Canya de sucre, Capitell andalusí d'època califal, Caravaca de la Cruz, Carlemany, Carles Martell, Carpesa, Cartaya, Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà), Casa Palau dels Vives, Casal d'Urgell, Casas de Lázaro, Casas de Reina, Cassida, Castell d'Agres, Castell d'Albesa, Castell d'Alcalá de la Selva, Castell d'Alcalá la Real, Castell d'Alcoletge, Castell d'Alcoutim, Castell d'Alferce, Castell d'Algerri, Castell d'Aljezur, Castell d'Alpetea, Castell d'Alpont, Castell d'Altafulla, Castell d'Andilla, Castell d'Arrifana, Castell d'Énguera, Castell d'Eramprunyà, Castell d'Oliola, Castell d'Otonel, Castell de Bellver, Castell de Boltanya, Castell de Borró, Castell de Butsènit, Castell de Cabdet, Castell de Camarasa, Castell de Campvim, Castell de Carbonera, Castell de Carratalà, Castell de Castelldans, Castell de Castellfollit de Riubregós, Castell de Castielfabib, Castell de Chipiona, Castell de Chirel, Castell de Cirat, Castell de Cofrents, Castell de Concabella, Castell de Conill, Castell de Dénia, Castell de Gerb, Castell de Gormaz, Castell de la Barcella, Castell de la Concepció, Castell de la Pileta, Castell de la Senyoria, Castell de Llorenç de Montgai, Castell de Madrona de Dosaigües, Castell de Miravet, Castell de Montgai, Castell de Montornés (Benicàssim), Castell de Morella, Castell de Navarrés, Castell de Paüls, Castell de Paderne, Castell de Peníscola, Castell de Perputxent, Castell de Petrés, Castell de Planes, Castell de Preixens, Castell de Rubió de Sòls, Castell de Sagunt, Castell de Seta, Castell de Tartareu, Castell de Travadell, Castell de Vilallonga, Castell de Vilella, Castell de Xalans, Castell de Xarafull, Castell de Xelva, Castell de Xert, Castell de Xestalgar, Castell de Zuheros, Castell del Benicadell, Castell del Castellar, Castell del Catllar, Castell del Poyo, Castell Formós, Castell i muralles de Culla, Castell i muralles de Cullera, Castell i muralles de Requena, Castell i muralles de Riba-roja de Túria, Castell i vilatge d'Escarp, Castell Palau d'Albalat dels Tarongers, Castell Palau de la Baronia (Alcàsser), Castella - la Manxa, Castellana negra, Castellar (Jaén), Castelló de la Plana, Castelo Belinho, Castelo de Cola, Catalunya Nova, Catedral Mariamita de Damasc, Càndia, Càntera (recipient), César Vidal Manzanares, Cíbola, Cúpula gallonada, Censura, Centre de Documentació i Museu Tèxtil, Ceretans, Cerro da Vila, Ciència medieval, Cisterna àrab de Quart de Poblet, Ciutadella (arquitectura), Ciutat iberoromana fortificada la Carència, Civilització, Clariano, Claverol (Conca de Dalt), Coïmbra, Cob (material), Cocentaina, Coloquinta, Comí, Combat de Llívia, Comerç àrab d'esclaus, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Coïmbra, Comtat de Manresa, Comtats catalans, Comtes, Comunitat de Madrid, Conca (Castella - la Manxa), Conflicte del Sàhara Occidental, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Còrdova, Conquesta de Navarra, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Conreu de la palmera al camp d'Elx, Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia, Constantí, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Conversions forçades als regnes hispànics, Cora (divisió administrativa), Cora de Todmir, Corona d'Aragó, Corrala, Corrents de l'islam, Corts de Tortosa (1225), Coure, Covetes dels Moros, Creta, Croada d'al-Mariyya, Croada noruega, Croada pisano-catalana, Cultura jueva, Cuscús, Dahir, Daia Vella, Daimús, Daniya, el jardí de l'harem, Dansa oriental, Darga, Dawla, Dècada del 1010, Dírham, De rebus Hispaniae, Deià, Derna, Diada de Sant Jordi, Dialecte, Diàspora basca, Diòcesi d'Asidonia-Jerez, Dinar, Dinastia almohade, Dinastia marínida, Domàs, Dominació musulmana de Catalunya, Domingo Blasco, Dona d'aigua, Dubai, Dunaix ben Labrat, Edafologia, Edat antiga als Països Catalans, Edat d'or de l'islam, Edat mitjana, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edom (Europa), Egilona, El Bedorc, El Castellar-l'Oliveral, El Castellot (Ponts), El Cid (sèrie de televisió), El collar de la coloma, El filòsof autodidacte, El Fondó de les Neus, El Fondó dels Frares, El Genovés, El Molón, El Morabet, El Palmar (barri de València), El Palmerar, El Picarcho, El Pilar de la Foradada, Emfiteusi, Emigració espanyola, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Emirat de Granada, Emirat de Làrida, Emirat de Lurqa, Emirat de Mayūrqa, Emirat de Màlaqa, Emirat de Niebla, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Sicília, Emirat de Tulàytula, Emirat de Turtuixa, Emirat maghrawa de Tlemcen, Enciclopèdia dels Germans de la Puresa, Encimbellament, Ermengol I d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Ermita de la Mare de Déu del Roser (Aiora), Ermita fortificada d'Albalat (Cabanes), Esclavatge a Àfrica, Esclavisme a Catalunya, Esclavitud a l'edat mitjana, Escola de Lleida, Escola monàstica, Escuela de Estudios Árabes, Escut i bandera de Salines, Esferes celestes, Església de l'Assumpció d'Alaquàs, Església de Sant Miquel de Montblanc, Església del Sant Sepulcre (Torres del Río), Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Esgrafiat (terrissa), Esmalt, Espanya, Espanya (geografia), Espanyolisme, Espanyols, Espasa geneta, Estat coixí, Estat nació, Estel, Esteve ben Basili, Etiologia, Europa, Expansió de l'islam, Expedició de Carlemany del 778, Expulsió dels jueus d'Espanya, Extremadura, Faiança, Far, Farciment, Favara, Fàbrica de paper, Fàlsafa, Fátima de Madrid, Fèlix d'Urgell, Felícia de Roucy, Feudalisme, Feudalisme a Catalunya, Fitna de l'Àndalus, Fonamentalisme, Fontdepou, Formentera del Segura, Fortuny I de Pamplona, Frente Andaluz de Liberación, Frente de Liberación de Andalucía, Fuentidueña de Tajo, Fundació Ibn Tufayl d'Estudis Àrabs, Gandia, Garcia I de Lleó, Gastó I de Bearn, Gastronomia a Al-Àndalus, Gastronomia d'Aragó, Gastronomia de l'Imperi Otomà, Génave, Gharb al-Àndalus, Gihadisme, Gilan, Globalització, Gofrar, Gos d'aigües espanyol, Gregori d'Òstia, Grombalia, Guardamar de la Safor, Guardamar del Segura, Guaret, Guerres arabo-romanes, Guiscarda de Bearn, Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní, Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, Hafsa bint al-Hajj ar-Rakuniyya, Hawwara, Hàndhala ibn Safwan, Hàzim, Hernán-Valle, Hisn, Hisn Yakka, Història d'Algèria, Història d'Andalusia, Història d'Andorra, Història d'Astúries, Història d'Espanya, Història d'Extremadura, Història d'Hongria, Història de Barcelona, Història de Castella - la Manxa, Història de Catalunya, Història de Galícia, Història de l'Aragó, Història de la botànica, Història de la ciència, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la civilització islàmica, Història de la Comunitat de Madrid, Història de la navegació, Història de la Regió de Múrcia, Història de la regió mediterrània, Història de La Rioja, Història de Madrid, Història de Mallorca, Història de Marràqueix, Història de Navarra, Història de Silves, Història de Tarragona, Història de Tunísia, Història de Villena, Història del Comtat d'Urgell, Història del País Valencià, Història del paisatge, Història del safrà, Història del Sàhara Occidental, Història dels escacs, Història dels jueus, Història dels jueus de Kairuan, Història dels Pirineus, Història medieval del País Valencià, Història política del món, Historiografia, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Hodonímia de Barcelona, Hudhayfa ibn al-Ahwas al-Qaysí, Ibadisme, Ibn Abd-Rabbih, Ibn Abi-Zamanayn, Ibn al-Abbar, Ibn al-Arabí, Ibn al-Arif, Ibn al-Awwam, Ibn al-Baytar, Ibn al-Faradí, Ibn al-Hajj, Ibn al-Jadd, Ibn al-Labbana, Ibn al-Murabi, Ibn al-Qattà, Ibn al-Qitt, Ibn al-Qutiyya, Ibn Amira al-Makhzumí, Ibn as-Saffar, Ibn as-Samh, Ibn az-Zaqqaq, Ibn Àssim, Ibn Baixkuwal, Ibn Baki, Ibn Barrajan, Ibn Battuta, Ibn Darraj al-Qastallí, Ibn Dihya, Ibn Faradj al-Djayyani, Ibn Firnas (cràter), Ibn Gharsiya, Ibn Ghàlib, Ibn Hamdís, Ibn Hayyan, Ibn Hazm, Ibn Hàwqal, Ibn Hubayx, Ibn Hud, Ibn Idhari, Ibn Jubayr, Ibn Khafaja, Ibn Khaldun, Ibn Khayr al-Ixbilí, Ibn Luyūn, Ibn Madà, Ibn Massarra, Ibn Muadh al-Jayyaní, Ibn Quzman, Ibn Saada, Ibn Saïd al-Maghribí, Ibn Sara As-Santarini, Ibn Sàlim al-Kalaí, Ibn Sídah, Ibn Taymiyya, Ibn Túmart, Ibn Tufayl, Ibn Usfur, Ibn Xuhayd, Ibn Yaïx, Ibn Zaydun, Idrís al-Àsghar, Iecla, Ifranj, Ignasi González i Llubera, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi de Mali, Independència de Portugal, Indumentària tradicional del País Valencià, Influències islàmiques en l'art cristià, Invasió musulmana de la Gàl·lia, Invasions hongareses d'Europa, Iqlim, Isaac Alfassi, Isaac ben Rovèn, el Barceloní, Ishaq ibn Alí ibn Yússuf, Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí, Islam, Issa ibn Dínar, Issam al-Khawlaní, Jaciment arqueològic de Barrada, Jàbir ibn Àflah, Jàfar ibn Alí ibn Hamud, Jerez de la Frontera, Joan Vernet i Ginés, Jonàs ibn Janah, Josep Ben Meir Ibn Sabara, Jota aragonesa, Judaisme, Judaisme català, Judà ben David Hayyuj, Judà Ibn Tibon, Jueus, Jueus a Espanya, Julio Samsó Moya, Jund, Juneda, Juviles, Juz (administració), Kalaât El Andalous, Katalanim, Kàhina, Khalaf ibn Abd al-Aziz al-Kabtawri, Khanià, Kharja, Khàzars, Kitab mafàkhir al-bàrbar, Kudaa, Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí, L'Alcúdia de Crespins, L'Alcúdia de Veo, L'Horta de València, La Carlota, La Cuirassa, La Font d'en Carròs, La Granja de la Costera, La Granja de Rocamora, La Iessa, La Llosa de Ranes, La Pobla de Farnals, La Ràpita (Vallfogona de Balaguer), La Ribera Alta, La Rioja, La Torrecilla (Xelva), Laqant, Láujar de Andarax, Le Collier perdu de la colombe, Lesbiana, Liber Ignium, Libro de los juegos, Literatura àrab, Literatura castellana, Literatura hispanohebrea, Litiasi vesical, Llívia, Llegenda negra espanyola, Lleida, Llengua vàndala, Llibre de cuina, Llibre del Repartiment, Llibre del Repartiment d'Oriola, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista d'apòstates de l'islam, Llista d'historiadors musulmans, Llista de comtes d'Urgell, Llista de fabricants d'instruments astronòmics, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de prenoms àrabs, Llista de reis de Granada, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Llocnou de Sant Jeroni, Lluís el Pietós, Lubna, Lucena, Madīnat al-Zahrā, Madina Mayurqa, Maghila, Maghrawa, Magrib, Maimònides, Malikisme, Malilla, Mallorca (desambiguació), Mansa Musa I, Marca Hispànica, Maria Alphaizuli, Maria Jesús Viguera Molins, Marroc, Marsella, Marxalenes, Masia del Jutge Llíria, Masmuda, Massarrojos, Matemàtiques a l'islam medieval, Matmata (berbers), Maysara, Màlaga, Màlik ibn Anas, Màslama al-Majrití, Música basca, Música tradicional libanesa, Medina Sidonia, Medyuna, Melilla, Menahem ben Saruq, Menorca, Menzel Abderrahmen, Menzel Bouzelfa, Mercenari, Merlet, Mesquita d'Ibn Tulun, Mesquita de Còrdova, Mesquita de les Tres Portes, Mesquita Ibn Ruschd-Goethe, Miguel Alcobendas Tirado, Millena, Miniatura, Miniatura àrab, Miquel Barceló i Perelló, Miquel II el Tartamut, Miquel III l'Embriac, Mir Geribert, Miramar, Mliana, Moisès ibn Ezra, Monestir de Santa Clara la Real, Monestir de Santo Domingo de Silos, Morella, Moriscos, Moros (grup humà), Mossàrab, Mossàrab de les Illes Balears, Mossàrabs, Muhammad al-Haik al-Andalusí, Muhàmmad aix-Xafra, Muhàmmad an-Nàssir, Muhàmmad I, Muhàmmad I al-Ghàlib, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí, Muhàmmad ibn Abd-Al·lah al-Aixjaí, Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí, Muhàmmad ibn Mardanix, Muhàmmad ibn Wàssul, Muhàmmad ibn Yússuf al-Warraq, Muhja bint at-Tayyaní, Muhya bint Ibn Abd ar-Razzaq, Muhyí-d-Din al-Maghribí, Muladí, Munuza, Muqàddam ibn Muafa al-Qabri, Muralla àrab de València, Muralla d'Àvila, Muralla de Benissanó, Muralla medieval de València, Muralles d'Ontinyent, Muralles de Benafigos, Muralles de les Coves de Vinromà, Muralles medievals de Tortosa, Museu Arqueològic del Teatre Romà, Museu Comarcal de la Noguera, Museu d'Història de Manacor, Museu Dámaso Navarro, Museu de Ceràmica (Barcelona), Museu de Sant Boi de Llobregat, Museu Sefardita, Museu Tèxtil i d'Indumentària, Mussa ibn Nussayr, Mustàkhrij, Muzayna, Nacer Khemir, Nafza, Nakur, Navarra, Navas de Tolosa (entitat de població), Navegació astronòmica, Neteja ètnica, Nisba (onomàstica), Nombre, Nombres aràbics, Noms de les Illes Balears, Normands, Nou (fruit del noguer), Nouria Benghabrit-Remaoun, Nucli antic de la Vila de Sagunt, Nucli històric de Borriana, Nucli històric de Culla, Numeració aràbiga, Numeració romana, Nur-ad-Din al-Bitrují, Omeies, Ontinyent, Orà, Oròsia de Jaca, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Ordoni IV de Lleó, Orgue, Orientalisme, Oriol d'Aragó, Oriola, Oviedo, País Valencià, Palau de l'Aljaferia, Palau de la Duquessa d'Almodòvar, Palau Mnebhi, Palau municipal de Cabanes, Papa Innocenci III, Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi, Pederàstia, Pedralba, Pedro Martínez Montávez, Pegalajar, Peníscola, Penjant, Pensament islàmic, Pere de Bearn, Pestinyo, Pietro d'Abano, Pintura medieval, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Pirineus, Pisa catalana, Plaça de la Cinta, Plaça de ses Verdures, Plàcid de Subiaco, Poblat de Mesas do Castelinho, Poblat ibèric emmurallat del Tos Pelat, Poblat ibèric murat Los Villares, Poblat islàmic de Ponta do Castelo, Pobles del Nord, Poema de Fernán González, Pont de Silves, Pont del Cairat, Pont romà de Còrdova, Porcari de Lerins i companys màrtirs, Porta de Las Granadas, Portuguesos, Pou petrolífer, Priego de Córdoba, Província d'Almeria, Província de Huelva, Qadib, Qasmuna bat Ismail, Qastíliya (Granada), Qàssim ibn Àsbagh, Quraix, Rabí, Radio Tarifa, Rafelbunyol, Rahal, Rajola, Ramir I d'Astúries, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Llull, Ras Jebel, Rascanya, Ràbita, Ràbita Califal de les Dunes de Guardamar del Segura, Ràixid ibn Muhàmmad, Ràtzia, Ràtzia de 794, Ràtzia de 815, Réquiem por Granada, Real (residència), Rebab, Recinte emmurallat de Benaguasil, Recinte emmurallat de Cabanes, Regió de Múrcia, Regiment Castilla, Regne d'Astúries, Regne de l'Algarve, Regne de Lleó, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de València, Regne Visigot, Rellotge d'aigua, Renaixement, Renaixement del segle XII, Repartiment, República de Salé, Reserva de la Biosfera Dehesas de Sierra Morena, Restes de la Torre de Trullàs, Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus, Revolta contra els almoràvits, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Revolució Abbàssida, Ribera Navarra, Rif, Rifenys, Ritu hispà, Riu Gaià, Rocafort, Romanç africà, Romesco, Rosa Zaragoza i Lluch, Ruta del Califat, Ruzafa, Saïd al-Andalusí, Safareig de reg, Saidí, Salíhida, Salines, Salvador Jàfer i Sanxis, Samàwal al-Maghribí, Samuel ha-Naguid, San Ginés de la Jara, San Miguel de Pedroso, San Nicolás del Puerto, Sanhadja, Sant Joan de Lleida, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Jordi, Sant Josep de la Figuera, Santaver, Saqaliba, Saqiya, Saqueig de Damiata (853), Sara la Goda, Saragossa, Saraqusta, Sàyyid, Sínode de Frankfurt, Sefardites, Segle XII, Serafín Fanjul García, Sersell, Setge d'Aledo, Setge d'Oriola (1145), Setge de Menerba, Setge de Saraqusta (777), Setge de Saraqusta (778), Setge de Saraqusta de 781, Setge de Sevilla (1247-1248), Sigilmasa, Sigurd I de Noruega, Silla, Sinagoga Espanyola, Sistema de numeració Hindú-Àrab, Sisteró, Sitra, Soc (mercat), Solibernat, Soliman, Son Comelles, Son Trobat, Sorba, Soses, Sot de Xera, Sufisme, Taifa de Granada, Taixfín ibn Alí, Takurunna, Tammam ibn Àlqama, Tarifa, Tarragona, Tànger, Tànger-Tetuan, Tàrraco, Teòfil (emperador), Teboulbou, Tebourba, Temple de la Reparació (Tortosa), Teoria geocèntrica, Testour, Tetuan, Thalaba ibn Salama al-Amilí, Thawaba ibn Salama al-Judhamí, Thoma, Tinença de Benifassà, Tlemcen, Tomás de Torquemada, Toponímia del País Valencià, Torrassa de Sant Joanet, Torre, Torre Alháquime, Torre Amador, Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel, Torre Bermeja (Benalmádena), Torre Comaro, Torre d'Alcoforados, Torre d'en Roig (Xert), Torre de Botafuegos, Torre de Felx, Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla), Torre de l'Alcúdia, Torre de l'Ermita, Torre de la Calaforra (Elx), Torre de la Font Bona (Banyeres de Mariola), Torre de Mariola, Torre de Paterna, Torre de Rassef, Torre de Ria, Torre de Satarenya, Torre de sentinella, Torre del Canuto (Rute), Torre del Castell Palau dels Bellvís, Torre del Far (Santa Coloma de Farners), Torre del Mas, Torre del Palau d'Antella, Torre del Palau dels Comtes de Cirat, Torre del Palomar (Culla), Torre del Perdigal (Almeria), Torre del Pla de la Casa, Torre dels Budells, Torre dels Enagistes, Torre dels Masos de Millà, Torre el Molinar (Xert), Torre Escaletes (Santa Pola), Torre Espioca, Torre i muralles dels Borja, Torre Matella, Torre Mussa, Torre musulmana de Silla, Torre Olla, Torre Tadeo (Borriana), Torreta de Xiva, Tractat d'Alcaràs, Traduccions de la Bíblia, Traginer, Transmissió dels textos clàssics grecs, Tribunal de les Aigües de València, Trill, Trobador, Tugíbides, Tulipomania, Tunísia medieval, Turtuixa, Ubayd Allah ben Qasim, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab, Udhra ibn Abd-Al·lah al-Fihrí, Umm Al-Ala Bint Yusuf, Umm bint Marwan ibn al-Hàkam, Universitat medieval, Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí, Urbanisme de Barcelona, Urbici de Nocito, Ustad, Uthman ibn Abi-Nissa al-Khathamí, Utique, València, Valí, Valiat de l'Àndalus, Valladolid, Vallfogona de Balaguer, Via Làctia, Vikings (sèrie de televisió), Vilatge, Vil·la romana de São Cucufate, Villena, Vinallop, Wal·lada bint al-Mustakfí, Washington Irving, Xaltix, Xarat, Xarq al-Àndalus, Xauen, Xàtiva, Xurta, Yahya I ibn Muhàmmad, Yahya ibn Salama al-Kalbí, Yahya II, Yama'a Islámica de Al-Andalus, Yazid II, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman, Yússuf ibn Taixfín, Yehudà ha-Leví, Yosef ibn Saddiq, Zahirisme, Zaida (muller d'Alfons VI), Zawi ibn Ziri, Zàjal, Zero, Ziryab, 1008, 1068, 1135, 1153, 1191, 1198, 1204, 1285, 25 de novembre, 26 de març, 6 de juliol, 7 de gener, 726, 728, 732, 737, 755, 772, 780, 781, 784, 788, 792, 994. Ampliar l'índex (1144 més) » « Shrink índex

Aïxa

Àïxa bint Àhmad al-Qurtubiyya —en àrab عائِشَة بنت ٱحمد القُرْطُبِيَّة, ʿĀʾixa bint Aḥmad al-Qurṭubiyya—, més coneguda simplement com a Àïxa o com Àïxa al-Qurtubiyya (morta a Qúrtuba, Àndalus, 1009) va ser una poeta del, filla del poeta Ibn Hazm i que va escriure la majoria de la seva obra en àrab.

Nou!!: Al-Àndalus і Aïxa · Veure més »

Abbàs ibn Firnàs

Abu-l-Qàssin Abbàs ibn Firnàs ibn Wardús, més conegut simplement com a Abbàs ibn Firnàs, (810 – 887) fou un erudit andalusí a la cort dels emirs al-Hàkam I, Abd-ar-Rahman II i Muhàmmad I. Era un mawla amazic de la regió de Takurunna (Ronda).

Nou!!: Al-Àndalus і Abbàs ibn Firnàs · Veure més »

Abbàs ibn Nàssih

Abu-l-Alà Abbàs ibn Nàssih ath-Thaqafí al-Jazarí fou un poeta de l'Àndalus del.

Nou!!: Al-Àndalus і Abbàs ibn Nàssih · Veure més »

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Abd-al-Karim al-Jilí

Qutb-ad-Din Abd-al-Karim ibn Ibrahim ibn Abd-al-Karim ibn Khalifa ibn Àhmad al-Jilí, més conegut simplement com a Abd-al-Karim al-Jilí (1365? - 1428?), fou un xeic sufí descendent d'Abd-al-Qàdir al-Jilaní, i autor de L'home perfecte, considerada una de les obres mestres de literatura sufí.

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-al-Karim al-Jilí · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Úmar

Abd-al-Màlik ibn Úmar (? - 788) fou un militar andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-al-Màlik ibn Úmar · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí

Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí (m. Còrdova, 742) fou valí de l'Àndalus (732-734 i 740-741).

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí · Veure més »

Abd-al-Wàhid al-Marrakuixí

Abu-Muhàmmad Abd-al-Wàhid ibn Alí at-Tamimí al-Marrakuixí (Marràqueix, 8 de juliol de 1185-?, vers 1224) fou un historiador marroquí del, nascut a Marràqueix però que va viure a Fes, i després a Sevilla (on va servir el governador almohade).

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-al-Wàhid al-Marrakuixí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Bulugguín

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, també conegut amb els ''làqabs'' al-Mudhàffar bi-L·lah i an-Nàssir li-din-Al·lah (1056 - d. 1095), fou el quart i darrer emir zírida de la taifa de Granada (1073 - 1090).

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-Al·lah ibn Bulugguín · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Iyad

Abd-Al·lah ibn Iyad fou un guerrer i governador andalusí de Múrsiya (1145-1147).

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-Al·lah ibn Iyad · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix

Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix (?- Chinchilla de Monte-Aragón, 1146) fou un cabdill andalusí descendent d'una família d'aristòcrates muladins.

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix · Veure més »

Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Abd-ar-Rahman ibn Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman al-Fihrí (? - 755), fou un general musulmà, besnet del conqueridor d'Ifríqiya, Uqba ibn Nafi, i membre d'una important nissaga àrab d'aquesta regió, els fíhrides, sota els omeies i els abbàssides.

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn Àlqama

Abd-ar-Rahman ibn Àlqama al-Lakhmí (?-747) fou valí d'Arbuna.

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-ar-Rahman ibn Àlqama · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abd-ar-Rahman V

Abd-ar-Rahman V o Abd-ar-Rahman ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar al-Mustàdhhir bi-L·lah —— (vers 1003-1024) fou un dels darrers califes omeies de Còrdova o l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Abd-ar-Rahman V · Veure més »

Abdennur Prado

, nascut Ignacio Prado Pavón, és un intel·lectual musulmà català, fundador i president de la Junta Islàmica Catalana des del 2005.

Nou!!: Al-Àndalus і Abdennur Prado · Veure més »

Abraham ibn Daud

Abraham ibn Daud, també conegut com a RABaD I (Còrdova, ca. 1110 - Toledo, 1180), fou un historiador apologètic del judaisme i el primer filòsof jueu plenament aristotèlic.

Nou!!: Al-Àndalus і Abraham ibn Daud · Veure més »

Abraham ibn Ezra

Portada del Comentari a l'Èxode, d'Abraham ibn Ezra (publicat a Nàpols el 1488) Abraham ibn Ezra (Tudela, ca. 1089 - Calahorra, ca. 1167), fou un erudit jueu andalusí, que cultivà la poesia, l'exegesi bíblica, la filosofia, la gramàtica hebrea i les ciències dels astres (astronomia, astrologia, matemàtiques i calendari).

Nou!!: Al-Àndalus і Abraham ibn Ezra · Veure més »

Abrera

Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Nou!!: Al-Àndalus і Abrera · Veure més »

Abu Taixufín I

Abu-Taixufín (I) Abd-ar-Rahman ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín I (1293-1337) fou el cinquè emir de la dinastia abdalwadita de Tlemcen.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu Taixufín I · Veure més »

Abu Tawr

Abu-Tawr fou valí de Waixqa.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu Tawr · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí

Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí, més conegut senzillament com a Hamdun, fou un dirigent fatimita a Ifríqiya.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí · Veure més »

Abu-Bakr at-Turtuixí

Abu-Bakr Muhàmmad ibn al-Walid at-Turtuixí, també anomenat Ibn Abi-Ràndaqa o Ibn Abi-Ràndaqa at-Turtuixí (Turtuixa, 1059 - Alexandria, 1126) va ser un estudiós andalusí del dret malikita, la sunna i l'aritmètica.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Bakr at-Turtuixí · Veure més »

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn, més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar · Veure més »

Abu-Ghàlib Tammam ibn Àlqama

Abu-Ghàlib Tammam ibn Àlqama fou un mawla del governador omeia de Kufa (678) Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah ibn Uthman ibn Rabia ath-Thaqafí.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Ghàlib Tammam ibn Àlqama · Veure més »

Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar

Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar (mort en 1027) fou un poeta andalusí que fou visir de Còrdova sota el hàjib Abd-al-Màlik al-Mudhàffar després de l'execució d'Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Idrís al-Jazirí (1004), conjuntament amb el gran cadi Ibn Dhakwan.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar · Veure més »

Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Hàmid al-Gharnatí · Veure més »

Abu-Ishaq al-Ilbirí

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Massud ibn Saïd at-Tujibí al-Ilbirí, conegut simplement com a Abu-Ishaq al-Ilbirí (finals del - 1067) fou un poeta andalusí originari de Medina Elvira (Ilbira).

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Ishaq al-Ilbirí · Veure més »

Abu-Jàfar ad-Dabbí

Abu-Jàfar Àhmad ibn Yahya ibn Àhmad ibn Amira ad-Dabbí o, més senzillament, Abu-Jàfar ad-Dabbí (en àrab Abū Jaʿfar aḍ-Ḍabbī) fou un savi andalusí del, nascut a Vélez, a l'oest de Llorca.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Jàfar ad-Dabbí · Veure més »

Abu-l-Abbàs an-Nabatí

Abu-l-Abbàs an-Nabatí, també conegut simplement com a an-Nabatí o com a Ibn ar-Rumiyya ('Fill de la cristiana') o encara com a al-Hàfidh ('Qui coneix l'Alcorà i la Tradició de memòria') (Sevilla, entre 1165 i 1172-Sevilla?, 1239 o 1240), va ser un botànic andalusí que aplicà l'observació i l'experimentació directa sobre les plantes.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Abbàs an-Nabatí · Veure més »

Abu-l-Ayx Àhmad

Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun fou emir idríssida del Magrib.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Ayx Àhmad · Veure més »

Abu-l-Baqà ar-Rundí

Abu-l-Baqà Sàlih ibn Xarif ar-Rundí —en àrab أبو البقاء صالح بن شريف الرندي.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Baqà ar-Rundí · Veure més »

Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abd-al-Ghaní al-Fihrí al-Husrí, més conegut senzillament com a Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí o Abu-l-Hàssan al-Husrí (1029-1095) fou un poeta àrab de l'Ifríqiya, cec, nascut a Kairuan vers 1029.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí · Veure més »

Abu-l-Hàssan Raixid

d'''Al-Mugrib fī ḥulā al-Magrib'', en què es parla sobre Hasan Rashid Abu-l-Hàssan Ràixid ibn Sulayman al-Bilyaní —en àrab أبو الحسن راشد بن سليمان البلياني, Abū l-Ḥasan Rāxid ibn Sulaymān al-Bilyānī— va ser un poeta andalusí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Hàssan Raixid · Veure més »

Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí

Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí (m. 747) fou valí de l'Àndalus (743-745).

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí · Veure més »

Abu-l-Khayr al-Ixbilí

Abu-l-Khayr al-Ixbilí (en àrab Abū l-Ḫayr al-Ixbīlī), també conegut pel làqab aix-Xajjar (en àrab al-Xajjār, literalment "l'Arboricultor") fou un botànic andalusí nascut a Ixbíliya que va viure en dates desconegudes, però amb seguretat abans del, molt probablement al.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Khayr al-Ixbilí · Veure més »

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hussayn ibn Qassi

Mértola Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hussayn ibn Qassi fou un rebel contra els almoràvits que va operar al sud de Portugal amb centre a Silves i sobirà amb títol d'imam.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hussayn ibn Qassi · Veure més »

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun · Veure més »

Abu-Marwan Ibn Zuhr

Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-l-Alà Zuhr ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Marwan ibn Zuhr al-Ixbilí al-Iyadí, més conegut com a Abu-Marwan ibn Zuhr o, simplement, com a Ibn Zuhr o, segons la versió llatinitzada del seu nom, com a Avenzoar (Peñaflor, 1063/1091-Sevilla, 1161), fou un metge, filòsof i poeta andalusí, membre d'una família originària de Xàtiva.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Marwan Ibn Zuhr · Veure més »

Abu-Màdyan

Abu-Màdyan Xuayb ibn al-Hussayn al-Andalussí, més conegut senzillament com a Abu-Màdyan (1126-1197) fou un místic andalusí del, nascut el 1126 a Cantillana prop de Sevilla.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Màdyan · Veure més »

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ar-Ruixatí

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Alí ibn Khàlaf ibn Àhmad ibn Úmar al-Lakhmí al-Marí al-Andalussí ar-Ruixatí o, més senzillament, Ar-Ruixatí (en àrab ar-Ruxāṭī) fou un historiador andalusí nascut a Oriola el 1074.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ar-Ruixatí · Veure més »

Abu-Nuwàs

Abu-Nuwàs al-Hàssan ibn Hani al-Hakamí, més conegut simplement com a Abu-Nuwàs (literalment ‘el de Cabellera arrissada’) (Ahvaz, Pèrsia, c. 755 - Bagdad, c. 814) va ser un poeta persa en llengua àrab, que pertanyia al corrent modern; és un dels poetes clàssics més coneguts.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Nuwàs · Veure més »

Abu-s-Salt ad-Daní

Abu-s-Salt Umayya ibn Abd-al-Aziz ibn Abi-s-Salt al-Andalussí ad-Daní, conegut com a Abu-s-Salt Umayya o Abu-s-Salt ad-Daní o de Dénia (Dénia, 1067 - Mahdia, 23 d'octubre de 1134), fou un filòsof andalusí, un dels primers a desenvolupar el saber filosòfic a l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-s-Salt ad-Daní · Veure més »

Abu-Ubayd al-Bakrí

Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Ubayd al-Bakrí · Veure més »

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí · Veure més »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: Al-Àndalus і Abu-Zayd · Veure més »

Adelantado

Nuño Núñez Rasura, jutge suprem de Castella i un dels seus legisladors. Nascut a Amaya l'any 789 morí als volts de 862. Amaya fou conquerida per Alfons I d'Astúries Diversos autors atribueixen la figura de l'''adelantado mayor'' a Ferran III de Castella. Duarte Núñez de León escriu que el pare d'aquest rei, Alfons IX, tingué per «''adelantado de León''» a Martín Sánchez, fil de don Sancho. Corona de Castella pels volts de 1360 i àmbit d'''adelantamientos'' Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial.

Nou!!: Al-Àndalus і Adelantado · Veure més »

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.

Nou!!: Al-Àndalus і Ademús · Veure més »

Adoberies de Lleida

Les adoberies de Lleida són un conjunt arquitectònic del segle XVII on es realitzaven treballs relacionats amb la pell, com ara l'assecament, el tint o la venda, localitzades i excavades entre els anys 2000 i 2006 a l'actual Rambla de Ferran de Lleida.

Nou!!: Al-Àndalus і Adoberies de Lleida · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Al-Àndalus і Adopcionisme · Veure més »

Ador

Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Ador · Veure més »

Ahmad Sawqi

Monument a Ahmad Sawqi a la Villa Borghese Ahmad o Ahmed Shawqi o Chawqi (el Caire, 1868 - 23 d'octubre de 1932) fou un poeta i dramaturg egipci.

Nou!!: Al-Àndalus і Ahmad Sawqi · Veure més »

Aix-Xubiyya

La xubiyya va ser un moviment cultural i polític principalment actiu del al, organitzat per musulmans d'origen no-àrab, que contestava la primacia dels àrabs dins de la comunitat islàmica o umma.

Nou!!: Al-Àndalus і Aix-Xubiyya · Veure més »

Akhbar Majmua

Akhbar majmua (‘Notícies recollides’ o, més lliurement, ‘Recull de notícies’) és una crònica anònima escrita en àrab que relata la conquesta de l'Àndalus pels àrabs, durant el període de l'emirat dependent i de l'emirat independent omeia fins a Abd-ar-Rahman III.

Nou!!: Al-Àndalus і Akhbar Majmua · Veure més »

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Nou!!: Al-Àndalus і Al Tall · Veure més »

Al-Abbàs ibn al-Àhnaf

Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Àhnaf al-Hanafí al-Yamamí an-Najdí, més conegut senzillament com al-Abbàs ibn al-Àhnaf (Bàssora, 750 - 808), fou un poeta àrab de la tribu dels Hanifa, famós per la seva poesia amorosa.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Abbàs ibn al-Àhnaf · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Azraq · Veure més »

Al-Bataïhí

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mamun ibn Fàtik al-Bataïhí, més conegut simplement com al-Bataïhí (mort en 1125), fou un visir fatimita.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Bataïhí · Veure més »

Al-Ghassaniyya

Al-Ghassaniyya va ser una adiba ('dona de lletres') i poeta andalusina originària de Bajjana, l'actual Pechina (província d'Almeria, Andalusia), que va viure probablement durant els segles  o XI.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Ghassaniyya · Veure més »

Al-Hàkam ibn Ukkaixa

Al-Hàkam ibn Ukkaixa —— (? - Sevilla, 15 d'agost de 1075) fou un militar muladí andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Hàkam ibn Ukkaixa · Veure més »

Al-Hàkam II

Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Hàkam II · Veure més »

Al-Hàytham ibn Ubayd al-Kinaní

Al-Hàytham ibn Ubayd al-Kilabí, al-Hàytham ibn Ubayd al-Kinaní, al-Hàytham ibn Ufayr al-Kinaní o al-Hàytham ibn Abd-al-Kafí fou valí de l'Àndalus (729-730).

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Hàytham ibn Ubayd al-Kinaní · Veure més »

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, conegut a les cròniques llatines com Alaor, fou valí de l'Àndalus (716-719).

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí · Veure més »

Al-Idrissí

Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (1100-1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Idrissí · Veure més »

Al-Ksar es-Seghir

Al-Ksar es-Seghir (literalment ‘el Castell Petit’) és una comuna rural de la província de Fahs-Anjra de la regió de Tànger-Tetuan-Al Hoceima.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Ksar es-Seghir · Veure més »

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »

Al-Maqqarí

Al-Maqqarí, de nom complet Xihab-ad-Din Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Yahya al-Khuraixí va ésser un historiador àrab nascut a Tlemcen cap al 1577 i mort al Caire el 1632.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Maqqarí · Veure més »

Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí

Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o al-Múndhir I (? - 1021/1022) va ser el fundador de la dinastia tugíbida que va governar l'emirat de Saraqusta, del qual ell va ser sobirà entre els anys 1018 i 1021/1022.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí · Veure més »

Al-Qalassadí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Alí al-Quraixí al-Bastí al-Qalassadí, més conegut com a Alí ibn Muhàmmad al-Qalassadí o, simplement, com a al-Qalassadí, fou un matemàtic i jurista andalusí nascut a Baza el 1412 i mort el 1486.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Qalassadí · Veure més »

Al-Udhrí

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Úmar ibn Anas al-Udhrí ad-Dalaí, més conegut simplement com al-Udhrí (Dalías, Almeria, 1003 - Almeria, 1085), fou un tradicionista, historiador i geògraf andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Udhrí · Veure més »

Al-Xerif al-Taliq

Abu-Abd-al-Màlik Marwan ibn Abd-ar-Rahman ibn Marwan ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir, conegut com aix-Xarif at-Taliq (958-1005), fou un poeta andalusí, rebesnét del califa Abd-ar-Rahman III.

Nou!!: Al-Àndalus і Al-Xerif al-Taliq · Veure més »

Alaba wa-l-Kila

Alaba wa-l-Kila (Àlaba i els Castells) fou una denominació geogràfica usada pels cronistes àrabs entre els segles II i IX per designar la part de la península Ibèrica més exposada als atacs de pillatge dels àrabs, les conegudes saifes (saifa) que l'emirat de Còrdova enviaven cada any.

Nou!!: Al-Àndalus і Alaba wa-l-Kila · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Al-Àndalus і Alacant · Veure més »

Alarif

Reial Alcàsser de Sevilla Alarif (de l'àrab d'Al-Àndalus «al'aríf», al seu torn de l'àrab clàssic «‘arīf», 'expert') és un terme per denominar el mestre d'obra mudèjar, en l'herència cultural del període musulmà en aquest territori.

Nou!!: Al-Àndalus і Alarif · Veure més »

Albacar

Un albacar és un tipus de fortificació pròpia de la baixa edat mitjana, consistent en un recinte emmurallat, no habilitat per a residència habitual i usat com a refugi pels habitants d'un nucli de població o territori immediat, en els casos en què aquest es troba amenaçat per un enemic.

Nou!!: Al-Àndalus і Albacar · Veure més »

Albacete

Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.

Nou!!: Al-Àndalus і Albacete · Veure més »

Albaicín

L'Albaicín és un barri de la ciutat de Granada, a Andalusia, que conserva l'estructura i l'aspecte que tenia en l'època musulmana medieval.

Nou!!: Al-Àndalus і Albaicín · Veure més »

Albalat de l'Arzebispe

Albalat de l'Arzebispe és una població d'Aragó, de la província de Terol, situat a l'esquerra del riu Martín, a la comarca del Baix Martín.

Nou!!: Al-Àndalus і Albalat de l'Arzebispe · Veure més »

Alcaid

Un alcaid (de l'àrab, ‘governador’, ‘aquell qui mana’) era, en època andalusina, el nom que rebien els governadors d'una cora, d'una ciutat o d'un castell.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcaid · Veure més »

Alcassaba

Lalcassaba (de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic, ‘ciutadella’) és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcassaba · Veure més »

Alcassaba de Màlaga

Alcassaba i teatre romàL'alcassaba de Màlaga és una fortificació de l'època musulmana.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcassaba de Màlaga · Veure més »

Alcassaba de Mèrida

Lalcassaba àrab de Mèrida és la fortificació musulmana més antiga de la península Ibèrica, construïda el a la ciutat de Mèrida (Espanya) al costat del pont romà sobre el riu Guadiana. Està declarada com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO dins el Conjunt arqueològic de Mèrida.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcassaba de Mèrida · Veure més »

Alcassaba dels Oudayas

La Alcassaba dels Oudayas (en àrab قصبة الأوداية, Qaṣba al-Ūdāya) és una alcassaba de Rabat, Marroc.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcassaba dels Oudayas · Veure més »

Alcàsser (arquitectura)

Pati de l'alcàsser de Sevilla Un alcàsser —de l'àrab andalusí alqáṣr, aquest de l'àrab clàssic القصر, al-qaṣr, ‘fortalesa’, ‘palau’, i aquest del llatí castrum, ‘campament’, ‘castell'—  és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcàsser (arquitectura) · Veure més »

Alcàsser de Segòvia

L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcàsser de Segòvia · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcoi · Veure més »

Alcoraia

Alcoraia és una possessió de Montuïri (Mallorca) situada al sud-est del terme municipal que es troba dividia entre Alcoraia Nou i Alcoraia Vell.

Nou!!: Al-Àndalus і Alcoraia · Veure més »

Aldeias do Xisto

El llogaret de Talasnal Aldeias do Xisto ('llogarets d'esquist' en català), dins del Programa das Aldeias do Xist, és un projecte posat en pràctica a partir de l'any de 2001 per la Comissió de Coordinació i Desenvolupament Regional del Centre (CCDRC), que empra fons comunitaris mitjançant el Programa Operacional de la Regió Centre (Mesura II.6, component FEDER). En la fase inicial se'n seleccionaren 24 candidatures corresponents a un igual nombre de llogarets de 14 municipis de la Regió del Centre (Pinhal Interior Nord i Pinhal Interior Sud). Ara per ara en formen part 27 llogarets de 16 municipis. Entrada al llogaret de Talasnal Aquest conjunt de 27 llogarets distribuïts en 16 municipis amb construccions fetes d'esquist se situades en 4 regions principals: la serra da Lousã, la serra do Açor, el Zêzere i el Tejo-Ocreza; la majoria dels llogarets són a la serra da Lousã (12), seguits de 6 a la zona del Zêzere, 5 a la serra do Açor i 4 al Tejo-Ocreza.

Nou!!: Al-Àndalus і Aldeias do Xisto · Veure més »

Alfauir

Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Alfauir · Veure més »

Alfondeguilla

Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Al-Àndalus і Alfondeguilla · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Al-Àndalus і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons I de Portugal

Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).

Nou!!: Al-Àndalus і Alfons I de Portugal · Veure més »

Algarve

LAlgarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.

Nou!!: Al-Àndalus і Algarve · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Algèria · Veure més »

Alhambra

LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).

Nou!!: Al-Àndalus і Alhambra · Veure més »

Almansa

Almansa és un municipi de la província d'Albacete.

Nou!!: Al-Àndalus і Almansa · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Al-Àndalus і Almansor · Veure més »

Almúnia

Almúnia és un assentament agropecuari de l'època musulmana a la península Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Almúnia · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Almeria · Veure més »

Almiserà

Almiserà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Almiserà · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Al-Àndalus і Almogàver · Veure més »

Almoines

Almoines és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Almoines · Veure més »

Alpetragius (cràter)

Oblique view from Apollo 12 Alpetragius és un cràter lunar situat a la vora oriental de Mare Nubium, al sud-oest del cràter molt més gran Alphonsus.

Nou!!: Al-Àndalus і Alpetragius (cràter) · Veure més »

Alpont

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Al-Àndalus і Alpont · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Al-Àndalus і Alquímia · Veure més »

Alqueria

Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Alqueria · Veure més »

Amírides

Els amírides foren els descendents de l'hàjib de Còrdova Almansor (Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí).

Nou!!: Al-Àndalus і Amírides · Veure més »

Ambientador

Ambientadors de la marca Febreze Un ambientador és tant la substància o compost orgànic aromàtic que perfuma un ambient com el recipient que serveix per contenir aquest element.

Nou!!: Al-Àndalus і Ambientador · Veure més »

Amir al-muminín

Lamir al-muminín o príncep dels creients, també traduït com a emir o comanador dels creients, és un títol que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els musulmans.

Nou!!: Al-Àndalus і Amir al-muminín · Veure més »

Amor cortès

''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.

Nou!!: Al-Àndalus і Amor cortès · Veure més »

An-Nuwayrí

Xihab-ad-Din Àhmad ibn Abd-al-Wahhab ibn Muhàmmad an-Nuwayrí, més conegut simplement com a Xihab-ad-Din an-Nuwairí o com a an-Nuwayrí (Akhmim, 5 d'abril de 1279-el Caire, 5 de juny de 1333) fou un historiador i jurisconsult egipci.

Nou!!: Al-Àndalus і An-Nuwayrí · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Al-Àndalus і Andalusia · Veure més »

Andújar

Andújar és un municipi de la província de Jaén a Andalusia (Espanya).

Nou!!: Al-Àndalus і Andújar · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Al-Àndalus і Anticatalanisme · Veure més »

Antrotopònim

Un antrotopònim (o antropotopònim) és un toponím que prové o conté un antropònim, és a dir, d'un nom propi de persona.

Nou!!: Al-Àndalus і Antrotopònim · Veure més »

Apotecari

Apotecari per Jost Amman i Hans Sachs, 1568 Els apotecaris i apotecàries foren els precursors dels farmacèutics.

Nou!!: Al-Àndalus і Apotecari · Veure més »

Aqüeducte dels Arquets

Laqüeducte dels Arquets o aqüeducte dels Arcs situat a Manises a la comarca de l'Horta Oest, és un aqüeducte que permet salvar la séquia de Quart, el barranc del Salt d'Aigua.

Nou!!: Al-Àndalus і Aqüeducte dels Arquets · Veure més »

Ar-Ramadí

Abu-Úmar Yussuf ibn Harun al-Kindí al-Qurtubí ar-Ramadí, més conegut senzillament com a ar-Ramadí —en àrab أبو عمر يوسف بن هارون الكندي القرطبي الرمادي, Abū ʿUmar Yūsuf b. Hārūn al-Kindī al-Qurṭubī ar-Ramādī— fou un poeta andalusí del, mort el 1013.

Nou!!: Al-Àndalus і Ar-Ramadí · Veure més »

Ar-Russafí

Abu-Abd-Al·lah Muhàmnmad ibn Ghàlib ar-Russafí al-Balansí, més conegut senzillament com a ar-Russafí (mort en 1177), fou un notable poeta andalusí valencià d'origen àrab, nascut a Russafa, prop de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Ar-Russafí · Veure més »

Arabisme

Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.

Nou!!: Al-Àndalus і Arabisme · Veure més »

Arabista

Riad Un arabista és l'estudiós especialitzat en la llengua i la cultura àrab. De la llarga llista de noms importants, poden enunciar-se clàssics com Lévi-Provençal, Dozy, Miguel Casiri, Arberry, Ahlwardt, o els espanyols Diego de Guadix, Julián Ribera, Serafin Fanjul, Miguel Asín Palacios o Emilio García Gómez.

Nou!!: Al-Àndalus і Arabista · Veure més »

Aragonès de les comunitats aragoneses

L'Aragonès de les comunitats aragoneses es va parlar a les comunitats de Calataiud, Daroca, Comunitat de Terol i Albarrasí, a més de les capitals d'aquelles comunitats.

Nou!!: Al-Àndalus і Aragonès de les comunitats aragoneses · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Al-Àndalus і Aràbia Saudita · Veure més »

Ardales

Ardales és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga, entre Álora, Teba i Casarabonela, situada en els contraforts septentrionals de la Sierra de las Nieves en la seva transició cap als embassaments del Guadalhorce.

Nou!!: Al-Àndalus і Ardales · Veure més »

Arenas (Màlaga)

Arenas és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.

Nou!!: Al-Àndalus і Arenas (Màlaga) · Veure més »

Ares dels Oms

Ares dels Oms és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Serrania.

Nou!!: Al-Àndalus і Ares dels Oms · Veure més »

Ariana (Tunísia)

Ariana és una ciutat de Tunísia, capital de la governació d'Ariana i de la delegació del mateix nom (Ariana Ville o Ariana Médine).

Nou!!: Al-Àndalus і Ariana (Tunísia) · Veure més »

Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí

Arib ibn Sad (o Saïd) al-Kàtib al-Qurtubí fou un mawla andalusí que va ocupar alts càrrecs.

Nou!!: Al-Àndalus і Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí · Veure més »

Armada fatimita

Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles  i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.

Nou!!: Al-Àndalus і Armada fatimita · Veure més »

Arnau de Romaní

Arnau de Romaní (Bolonya, ? — València, 1.276), va ser un jurista provinent de Bolonya que va acabar formant part de la primitiva noblesa del regne; fou un cavaller valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Arnau de Romaní · Veure més »

Arnedo

Arnedo és un municipi de la Rioja, a la comarca d'Arnedo, a la Rioja Baixa, a la riba esquerra del riu Cidacos i a 35 km de Logronyo.

Nou!!: Al-Àndalus і Arnedo · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Al-Àndalus і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura de Portugal

consulta.

Nou!!: Al-Àndalus і Arquitectura de Portugal · Veure més »

Arquitectura islàmica

La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.

Nou!!: Al-Àndalus і Arquitectura islàmica · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Al-Àndalus і Arquitectura medieval · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Al-Àndalus і Arquitectura romànica · Veure més »

Arròs de la terra

L'arròs de la terra és un plat propi de la cuina menorquina que tradicionalment es feia els dies de la porquejada (matança del porc).

Nou!!: Al-Àndalus і Arròs de la terra · Veure més »

Art asturià

Església de Santa María del Naranco L'art asturià o preromànic asturià és un estil artístic englobat dins el preromànic, localitzat a la península Ibèrica a la zona adjacent a la mar Cantàbrica que va quedar lliure de l'ocupació musulmana a finals del.

Nou!!: Al-Àndalus і Art asturià · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Al-Àndalus і Art de Catalunya · Veure més »

Art del Renaixement

El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.

Nou!!: Al-Àndalus і Art del Renaixement · Veure més »

Art emiral i califal

Lart emiral i califal és l'art que aparegué a l'Àndalus en les seues primeres etapes de consolidació, l'emirat de Còrdova i el califat de Còrdova.

Nou!!: Al-Àndalus і Art emiral i califal · Veure més »

Art islàmic a Portugal

Església de Nossa Senhora da Anunciação, antiga mesquita de Mértola L'art islàmic a Portugal es va desenvolupar arran de l'ocupació musulmana del país (712-1249).

Nou!!: Al-Àndalus і Art islàmic a Portugal · Veure més »

Art mossàrab

Lart mossàrab neix a partir de la conquesta cristiana de territoris al nord de la península Ibèrica quan, a partir del, artistes mossàrabs procedents d'al-Àndalus s'hi desplaçaren.

Nou!!: Al-Àndalus і Art mossàrab · Veure més »

Art mudèjar

Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Art mudèjar · Veure més »

Art nassarita

Pati dels Lleons de l'Alhambra Lart nassarita és un estil d'art islàmic sorgit a l'època tardana de l'Àndalus, al Regne nassarita de Granada.

Nou!!: Al-Àndalus і Art nassarita · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Al-Àndalus і Art públic de Barcelona · Veure més »

Artau II de Pallars Sobirà

Artau II de Pallars Sobirà (c. 1065 (?) - 1124) fou comte de Pallars Sobirà (1081-1124).

Nou!!: Al-Àndalus і Artau II de Pallars Sobirà · Veure més »

Aryabhata

Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.

Nou!!: Al-Àndalus і Aryabhata · Veure més »

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).

Nou!!: Al-Àndalus і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »

As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí

As-Sumayl ibn Hàtim ibn Xàmir ibn Dhi-l-Jàwxan al-Kilabí (m. Còrdova, 759), conegut també com a as-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí o, simplement, com a as-Sumayl, cabdill qaysita i home de confiança dels darrers valís de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí · Veure més »

Úbeda

Úbeda és un municipi de la província de Jaén (Andalusia).

Nou!!: Al-Àndalus і Úbeda · Veure més »

Úmar ibn Hafsun

Ruïnes de Bobastro Úmar ibn Hafs ibn Jàfar, més conegut pel malnom Ibn Hafsun o com a Úmar ibn Hafsun (mort el 918) va ser el cabdill d'una rebel·lió (880-918) contra l'emirat omeia de Córdova.

Nou!!: Al-Àndalus і Úmar ibn Hafsun · Veure més »

Asp

Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km.

Nou!!: Al-Àndalus і Asp · Veure més »

Assut de la Séquia de Rascanya

L'assut de la séquia de Rascanya, que actualment està en desús al dur a terme la construcció de l'Assut del Repartiment, més conegut com la Cassola, en Quart de Poblet, era el punt de presa d'aigua de la séquia de Rascanya, la més baixa de les que naixien pel marge nord del riu Túria.

Nou!!: Al-Àndalus і Assut de la Séquia de Rascanya · Veure més »

Astrolabi d'al-Sahlî

Lastrolabi d'as-Sahlí és una peça que forma part de l'art islàmic andalusí i que data de l'època de la Taifa de Toledo, una de les taifes de l'Àndalus que sorgeix de la descomposició del Califat de Còrdova en 1035 i finalitza amb la conquesta cristiana el 1085 i, que en el moment de construcció de l'astrolabi estava governada per Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, de la dinastia dels Banu Dhi-n-Nun, que va ser rei de la taifa toledana entre 1043 i 1075.

Nou!!: Al-Àndalus і Astrolabi d'al-Sahlî · Veure més »

Astronomia islàmica medieval

Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles  i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.

Nou!!: Al-Àndalus і Astronomia islàmica medieval · Veure més »

At-Tighnarí

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Màlik al-Murrí al-Hajj al-Gharnatí at-Tighnarí, més conegut senzillament com a at-Tighnarí (Tighnar, Granada, segle XI -) fou un agrònom, poeta i literat andalusí, possiblement també fou metge, i ocupà càrrecs polítics.

Nou!!: Al-Àndalus і At-Tighnarí · Veure més »

Ataifor de Son Fornés

L'ataifor de Son Fornés és un plat de ceràmica vidriada de la primera meitat del.

Nou!!: Al-Àndalus і Ataifor de Son Fornés · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Al-Àndalus і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Ath-Thaghr al-Aqsà

Ath-Thaghr al-Aqsa, també coneguda per la seva traducció literal com Frontera Extrema o Marca Extrema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre, integrada en ath-Thaghr al-Alà o Marca Superior, la circumscripció més allunyada de Qúrtuba i la més propera i exposada al perill cristià.

Nou!!: Al-Àndalus і Ath-Thaghr al-Aqsà · Veure més »

Ath-Thaghr al-Àwsat

Ath-Thaghr al-Àwsat, també coneguda per la seva traducció literal Frontera Mitjana (o Frontera del Mig) o Marca mitjana (o Marca del Mig), era una divisió administrativa i militar al nord de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Ath-Thaghr al-Àwsat · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Nou!!: Al-Àndalus і Atles Català · Veure més »

Atles Mèdici-Laurentià

Mapa del món de l'atles Mèdici-Laurentià, del 1351 dC. L' Atles Mèdici-Laurentià, també conegut simplement com l'Atles dels Mèdici (i altres variants, com per exemple "Laurenziano Gaddiano", "Laurentian Portolano", "Atlante Mediceo" o "Atles Laurentià"), és un conjunt anònim de mapes del, probablement elaborats per un cartògraf genovès i datats explícitament el 1351 dC, encara que la majoria dels historiadors creuen que van ser realitzats, o almenys retocats, més tard.

Nou!!: Al-Àndalus і Atles Mèdici-Laurentià · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Al-Àndalus і Avempace · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Averrois · Veure més »

Averrois (cràter)

Averrois, és un cràter d'impacte lunar localitzat al nord-oest del cràter més gran Ciril.

Nou!!: Al-Àndalus і Averrois (cràter) · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Avicebró · Veure més »

Awlad Mandil

Els Awlad Mandil o Banu Mandil (o) van ser una família dels Maghrawa que va dominar algunes regions del Magrib central en el període comprès aproximadament entre el 1160 i el 1372.

Nou!!: Al-Àndalus і Awlad Mandil · Veure més »

Ayt Iraten

Els Ayt Iraten (ⴰⵢⵜ ⵉⵔⴰⵜⴻⵏ) són un grup amazic de la Gran Cabília.

Nou!!: Al-Àndalus і Ayt Iraten · Veure més »

Ayyub ibn Habib al-Lakhmí

Ayyub ibn Habib al-Lakhmí fou valí de l'Àndalus (716).

Nou!!: Al-Àndalus і Ayyub ibn Habib al-Lakhmí · Veure més »

Az-Zahrawí

Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abbàs az-Zahrawí ——, conegut a Occident com a Abulcasis o Albucasis, fou un destacat metge andalusí, potser nascut al raval de Còrdova, del.

Nou!!: Al-Àndalus і Az-Zahrawí · Veure més »

Az-Zarqalí

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya an-Naqqaix az-Zarqalí, més conegut simplement com a az-Zarqalí (Qúrtuba, c. 1029 - Ixbíliya, 1087), va ser un important astrònom de l'Àndalus, anomenat pels antics autors occidentals Azarquiel.

Nou!!: Al-Àndalus і Az-Zarqalí · Veure més »

Azzun ibn Ghalbun

Azzun ibn Ghalbun fou un noble musulmà d'al-Àndalus, que al final del es va erigir en rei (emir) de la comarca de Molina de Aragón, amb territoris que al nord són dins l'Aragó i al sud dins de Castellà.

Nou!!: Al-Àndalus і Azzun ibn Ghalbun · Veure més »

Ángel Garó

Ángel Manuel Paredes Hortelano (La Línea de la Concepción, província de Cadis, 12 de gener de 1965), conegut com a Ángel Garó, és un actor, i humorista espanyol.

Nou!!: Al-Àndalus і Ángel Garó · Veure més »

Ípsilon d'Andròmeda c

Ípsilon d'Andròmeda c (υAndromedae c), anomenat formalment Samh, és un planeta extrasolar que orbita al voltant d'Ípsilon d'Andròmeda A, un estel similar al Sol, cada 243,1 dies.

Nou!!: Al-Àndalus і Ípsilon d'Andròmeda c · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Al-Àndalus і Ènnec Aritza · Veure més »

Ònnega Fortúnez

Ònnega Fortúnez o Íñiga FortúnezJayyusi 1992, Fletcher 2006, (848 - després de l'any 890) fou una princesa bascaBarrucand & Bednorz 1999, del Regne de Pamplona, posteriorment denominat Regne de Navarra.

Nou!!: Al-Àndalus і Ònnega Fortúnez · Veure més »

Évariste Lévi-Provençal

Évariste Lévi-Provençal fou un historiador, escriptor, orientalista arabista i traductor francés nascut el 1894 i mort el 1956.

Nou!!: Al-Àndalus і Évariste Lévi-Provençal · Veure més »

Àïxa bint Abd-al-Aziz

Àïxa bint Abd-al-Aziz ibn Mussa (nascuda entre 713 i 717) Gran Enciclopedia Larousse, 1967, tom IV fou filla d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr i Egilona.

Nou!!: Al-Àndalus і Àïxa bint Abd-al-Aziz · Veure més »

Àger (nucli antic)

El nucli d'Àger és el centre antic de la vila d'Àger (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Àger (nucli antic) · Veure més »

Àhmad ibn Ibrahim ibn az-Zubayr

Abu-Jàfar Àhmad ibn Ibrahim ibn az-Zubayr ibn Muhàmmad ath-Thaqafi al-Assimí, més conegut simplement com a Ibn az-Zubayr, fou un historiador andalusí, nascut a Jaén el 1230 i mort a Granada el 26 d'agost de 1308.

Nou!!: Al-Àndalus і Àhmad ibn Ibrahim ibn az-Zubayr · Veure més »

Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar

Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar (Còrdova 1005- Almeria 1054) fou un poeta andalusí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar · Veure més »

Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí

Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí (m. 726) fou valí de l'Àndalus (721-726).

Nou!!: Al-Àndalus і Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Al-Àndalus і Àrab · Veure més »

Àrab dialectal

Pròxim Orient Àrab dialectal és el nom genèric que reben les varietats d'àrab parlat, enfront de l'àrab clàssic i la seva derivació, l'àrab estàndard.

Nou!!: Al-Àndalus і Àrab dialectal · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Nou!!: Al-Àndalus і Àrabs · Veure més »

Àrabs baladís

Els àrabs baladís o, tot simplement, els baladís (en àrab العرب البلديون, al-ʿarab al-baladiyyūn, en singular العربي البلدي, al-ʿarabī al-baladī, literalment els "àrabs indígenes") són, en el context de l'Àndalus, els primers àrabs instal·lats en aquesta regió en època de Mussa ibn Nussayr i dels primers valís, així com llurs descendents.

Nou!!: Al-Àndalus і Àrabs baladís · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: Al-Àndalus і Balànsiya · Veure més »

Balj ibn Bixr al-Quxayrí

Balj ibn Bixr al-Quxayrí (mort a Còrdova, 742) fou un cabdill militar àrab i valí de l'Àndalus (742).

Nou!!: Al-Àndalus і Balj ibn Bixr al-Quxayrí · Veure més »

Bandera d'Andalusia

La bandera d'Andalusia, segons la defineix l'article 6.1 de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Bandera d'Andalusia · Veure més »

Banu Dhi-n-Nun

Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara.

Nou!!: Al-Àndalus і Banu Dhi-n-Nun · Veure més »

Banu Ghàniya

Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).

Nou!!: Al-Àndalus і Banu Ghàniya · Veure més »

Banu Hilal

Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.

Nou!!: Al-Àndalus і Banu Hilal · Veure més »

Banu Hud

Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.

Nou!!: Al-Àndalus і Banu Hud · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Al-Àndalus і Banu Qassi · Veure més »

Banu Riyah

El Banu Riyah foren una tribu àrab, la principal del hilàlides o Banu Hilal.

Nou!!: Al-Àndalus і Banu Riyah · Veure més »

Banu Salama

Els Banu Salama —en àrab بنو سلامة, Banū Salāma, literalment «descendents de Salama»— fou una família musulmana que va governar la meitat nord d'Aragó durant el darrer quart del.

Nou!!: Al-Àndalus і Banu Salama · Veure més »

Banys de l'Almirall

Els Banys de l'Almirall és un edifici al barri de la Xerea, districte de la Ciutat Vella de València proper al Palau de l'Almirall d'Aragó, d'arquitectura islàmica, construït en el i utilitzat fins al.

Nou!!: Al-Àndalus і Banys de l'Almirall · Veure més »

Barbitanya

Barbitanya fou una ciutat de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Barbitanya · Veure més »

Baronia de Castellvell

Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.

Nou!!: Al-Àndalus і Baronia de Castellvell · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Al-Àndalus і Barxeta · Veure més »

Batalla d'al-Lujj

La batalla d'al-Lujj, lliurada el 5 de febrer de 1146, va enfrontar el Regne de Castella contra els musulmans a al-Lujj, Vol.9, p.250 llogaret proper a Chinchilla de Monte-Aragón (segurament la moderna Lezuza o la moderna Alatoz).

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla d'al-Lujj · Veure més »

Batalla d'Arnisol

La Batalla d'Arnisol de 1126 formà part de la campanya d'Alfons I d'Aragó sobre Balansiya i Qurtuba.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla d'Arnisol · Veure més »

Batalla de Calatañazor

La batalla de Calatañazor va ser una enfrontament fictici que suposadament va tenir lloc a Calatañazor (Sòria) el juliol de l'any 1002.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Calatañazor · Veure més »

Batalla de Getares

La batalla de Getares fou un dels episodis de la Guerra de Granada.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Getares · Veure més »

Batalla de la Garona

La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de la Garona · Veure més »

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »

Batalla de Mollerussa

La batalla de Mollerussa fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Mollerussa · Veure més »

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »

Batalla de Sagrajas

La batalla de Sagrajas o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Sagrajas · Veure més »

Batalla de Tolosa (721)

La batalla de Tolosa de 721 va ser una victòria de l'exèrcit franc comandat pel duc Eudes I d'Aquitània, sobre l'exèrcit musulmà del Califat Omeia.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Tolosa (721) · Veure més »

Batalla de Torà

La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Torà · Veure més »

Batalla de Tourtour

La batalla de Tourtour fou una batalla del 973 entre les forces cristianes liderades per Guillem I de Provença contra els pirates sarraïns que entre 889-890 s'havien establert a Fraxinetum (Provença) provinents de l'Àndalus i Ifríqiya.

Nou!!: Al-Àndalus і Batalla de Tourtour · Veure més »

Baza

Baza és un municipi de la província de Granada.

Nou!!: Al-Àndalus і Baza · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Al-Àndalus і Bètica · Veure més »

Beldi

El beldi o baldi designa una categoria social de la societat tunisiana, constituïda pels ciutadans que viuen en l'entorn urbà de la capital, Tunis, abans del.

Nou!!: Al-Àndalus і Beldi · Veure més »

Bellreguard

Bellreguard és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Bellreguard · Veure més »

Ben Abet

Ben Abet, també escrit Benhabet, en àrab Ibn Abbād, fou un senyor andalusí mallorquí nascut a final del i mort el que apostatà i es passà al cristianisme durant la Conquesta de Mallorca del Rei en Jaume el 1229.

Nou!!: Al-Àndalus і Ben Abet · Veure més »

Beniarjó

Beniarjó és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Beniarjó · Veure més »

Benicalap

Benicalap és un districte de la ciutat de València, situat a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Nou!!: Al-Àndalus і Benicalap · Veure més »

Benidorm

Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.

Nou!!: Al-Àndalus і Benidorm · Veure més »

Benifairó de la Valldigna

Casa consistorial del municipi Benifairó de la Valldigna és una població del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Benifairó de la Valldigna · Veure més »

Beniflà

Beniflà (IPA) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Beniflà · Veure més »

Benigembla

Benigembla és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el País Valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Benigembla · Veure més »

Benirredrà

Benirredrà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Benirredrà · Veure més »

Bescuit

Un bescuit, a la majoria dels països, és un producte alimentari amassat i cuit dues vegades a base de farina, la segona fornejada feta a foc lent.

Nou!!: Al-Àndalus і Bescuit · Veure més »

Betzoar

El betzoar és una acumulació d'alguna substància no digerible, capaç de formar masses de volum variable, que es pot trobar en els intestins o estómacs dels animals o altres llocs.

Nou!!: Al-Àndalus і Betzoar · Veure més »

Biblia Parva

La Biblia Parva (en català: "petita Bíblia") és un document apologètic cristià en català atribuït a la mateixa obra a un anònim bisbe de Jaén i, posteriorment i de manera anacrònica, a sant Pere Pasqual.

Nou!!: Al-Àndalus і Biblia Parva · Veure més »

Bisbat de Sion

El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Al-Àndalus і Bisbat de Sion · Veure més »

Bizerta

Bizerta és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb uns 115.000 habitants.

Nou!!: Al-Àndalus і Bizerta · Veure més »

Bjǫrn Járnsíða

Él túmul de Björn Costat de Ferro (''Björn Järnsidas hög'') a l'illa de Munsö, en el llac Mälaren, Suècia. El túmul és coronat per una pedra amb la Inscripció Rúnica d'Uppland 13. Björn Costat de Ferro o Björn Costelles de Ferro (nòrdic antic: Bjǫrn Járnsíða, islandès: Björn Járnsíða, suec: Björn Järnsida, danès: Bjørn Jernside; llatí medieval: Bier Costae ferreae) fou un rei llegendari de Suècia que hauria viscut en algun moment del segle IX.

Nou!!: Al-Àndalus і Bjǫrn Járnsíða · Veure més »

Blas Infante Pérez de Vargas

Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.

Nou!!: Al-Àndalus і Blas Infante Pérez de Vargas · Veure més »

Blau

El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).

Nou!!: Al-Àndalus і Blau · Veure més »

Boltanya

Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Al-Àndalus і Boltanya · Veure més »

Borbotó

Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.

Nou!!: Al-Àndalus і Borbotó · Veure més »

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Al-Àndalus і Borriana · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: Al-Àndalus і Botànica · Veure més »

Bulay

Bulay o Poley fou el nom àrab d'un antic castell de l'Àndalus al sud d'Hispània.

Nou!!: Al-Àndalus і Bulay · Veure més »

Burj

Un burj fou una torre que, a l'època andalusina, fortificava un lloc de poblament i, per extensió, tot el petit poble al seu redós.

Nou!!: Al-Àndalus і Burj · Veure més »

Cabeçó d'Or

Cim del Cabeçó d'Or El Cabeçó d'Or és una serra ubicada en la comarca valenciana de l'Alacantí, prop del municipi de Busot.

Nou!!: Al-Àndalus і Cabeçó d'Or · Veure més »

Cabilencs

Els cabilencs (o; àrab algerià) són un grup ètnic originari de la Cabília (en cabilenc Tamurt n Ieqvayel o Tamurt n Igawawen, ‘país dels cabilencs'), una regió amazigòfona d'Algèria predominantment muntanyosa.

Nou!!: Al-Àndalus і Cabilencs · Veure més »

Caid

Caid (de l'àrab qàïd, plural quwwad) és un terme àrab poc precís que designa un cap militar que pot anar de capità a general.

Nou!!: Al-Àndalus і Caid · Veure més »

Calaceit

El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Al-Àndalus і Calaceit · Veure més »

Calassanç (Osca)

Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).

Nou!!: Al-Àndalus і Calassanç (Osca) · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Al-Àndalus і Calàbria · Veure més »

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Nou!!: Al-Àndalus і Cal·ligrafia · Veure més »

Cal·ligrafia àrab

Bàsmala amb forma d'au: una composició cal·ligràfica àrab clàssica. La cal·ligrafia àrab (‘art de la línia’) és un art decoratiu propi dels pobles que utilitzen l'alfabet àrab i les seves variants.

Nou!!: Al-Àndalus і Cal·ligrafia àrab · Veure més »

Caldas de Monchique

Caldas de Monchique, també coneguda com a Termas de Monchique, és una població termal situada a la freguesia de Monchique, del municipi de Monchique, a l'Algarve, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Caldas de Monchique · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Al-Àndalus і Califa · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Al-Àndalus і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Al-Àndalus і Califat Fatimita · Veure més »

Califato ¾

Califato ¾ o Califato 3×4 és un grup música andalús.

Nou!!: Al-Àndalus і Califato ¾ · Veure més »

Camp (agricultura)

Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.

Nou!!: Al-Àndalus і Camp (agricultura) · Veure més »

Camporrobles

Camporrobles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.

Nou!!: Al-Àndalus і Camporrobles · Veure més »

Canal de Bellús a Xàtiva

El Canal de Bellús a Xàtiva és una obra hidràulica que voreja el marge esquerre del riu Albaida.

Nou!!: Al-Àndalus і Canal de Bellús a Xàtiva · Veure més »

Canal navegable

Resclosa del canal Saint-Martin Un canal navegable és una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com llacs, rius o oceans i mitjançant diferents tipus d'embarcacions.

Nou!!: Al-Àndalus і Canal navegable · Veure més »

Canó

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.

Nou!!: Al-Àndalus і Canó · Veure més »

Cant mossàrab

Es coneix com a cant mossàrab (encara que una denominació més precisa seria visigòtic o hispànic) a l'expressió musical associada a la litúrgia hispànica, pròpia de l'Església visigòtica espanyola i que perviu fins als nostres dies.

Nou!!: Al-Àndalus і Cant mossàrab · Veure més »

Canya de sucre

Un camp segant-se de canya de sucre La canyamel, canya de sucre o canya dolça (Saccharum officinarum) és una planta de la família de les Poaceae.

Nou!!: Al-Àndalus і Canya de sucre · Veure més »

Capitell andalusí d'època califal

''Capitell andalusí d'època califal'' del MNAC El capitell andalusí d'època califal és una escultura (talla en marbre) de 41,5 x 36 x 36 cm realitzada cap als anys 961-970 (350-360 segons el calendari musulmà, d'acord amb la inscripció del temps del califa Al-Hàkam II), la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Al-Àndalus і Capitell andalusí d'època califal · Veure més »

Caravaca de la Cruz

Caravaca de la Cruz és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia, a la comarca de les Terres Altes, la qual capitalitza.

Nou!!: Al-Àndalus і Caravaca de la Cruz · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Al-Àndalus і Carlemany · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Al-Àndalus і Carles Martell · Veure més »

Carpesa

Carpesa és un poble de València (antigament dit pedania), inclosa en el districte de Pobles del Nord.

Nou!!: Al-Àndalus і Carpesa · Veure més »

Cartaya

Cartaya és una localitat i municipi espanyol de la província de Huelva, comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Cartaya · Veure més »

Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà)

La Casa fortificada dels Templaris, a Les Coves de Vinromà, a la comarca de la Plana Alta, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, identificat amb el codi 12.05.050-005, en no comptar amb anotació ministerial, i segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Al-Àndalus і Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà) · Veure més »

Casa Palau dels Vives

La Casa-Palau dels Vives de Canyamàs es troba als afores de la població de Benifairó de les Valls, a la sortida cap a Quart de les Valls i Quartell i enfront de l'església parroquial.

Nou!!: Al-Àndalus і Casa Palau dels Vives · Veure més »

Casal d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.

Nou!!: Al-Àndalus і Casal d'Urgell · Veure més »

Casas de Lázaro

Imatge de la Vall del riu al seu pas per Casas de Lázaro. Casas de Lázaro és un municipi de la província d'Albacete, que es troba a 46 km de la capital de la província.

Nou!!: Al-Àndalus і Casas de Lázaro · Veure més »

Casas de Reina

Casas de Reina és un municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura, a la comarca de Campiña Sur.

Nou!!: Al-Àndalus і Casas de Reina · Veure més »

Cassida

La cassida —de l'àrab قصيدة, qaṣīda— és la forma estròfica bàsica de la poesia àrab clàssica.

Nou!!: Al-Àndalus і Cassida · Veure més »

Castell d'Agres

El castell d'Agres és un castell en la població valenciana d'Agres (el Comtat).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Agres · Veure més »

Castell d'Albesa

El Castell d'Albesa, també conegut com el castell del Cinto, és un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Albesa · Veure més »

Castell d'Alcalá de la Selva

El Castell d'Alcalá de la Selva o Castell dels Heredia és un castell situat a la localitat espanyola d'Alcalá de la Selva, a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Alcalá de la Selva · Veure més »

Castell d'Alcalá la Real

Vista aèria de la fortalesa de la Mota. alcàsser. Castell d'Alcalá la Real o Fortalesa de la Mota és un recinte defensiu, situat en el turó de la Mota, a 1.029 msnm, a la ciutat d'Alcalá la Real, a la província de Jaén, datat de l'època nassarita (segles  i), encara que presenta alguns trets anteriors.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Alcalá la Real · Veure més »

Castell d'Alcoletge

Les restes del castell d'Alcoletge són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d'Alcoletge.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Alcoletge · Veure més »

Castell d'Alcoutim

Castell d'Alcoutim: vista sobre el riu Guadiana Castell d'Alcoutim: aspecte de les muralles Castell d'Alcoutim El Castell d'Alcoutim, també conegut com Castell Nou, a l'Algarve, es troba a la vila, freguesia i municipi d'Alcoutim, al districte de Faro, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Alcoutim · Veure més »

Castell d'Alferce

El Castell d'Alferce, oficialment conegut com a Jaciment Arqueològic del Turó del Castell d'Alferce, i també com a Castell de Pedra Branca, és un monument situat a la freguesia d'Alferce, part del municipi de Monchique, a l'Algarve, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Alferce · Veure més »

Castell d'Algerri

El Castell d'Algerri és un castell d'Algerri a la Noguera declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Algerri · Veure més »

Castell d'Aljezur

El castell d'Aljezur és un monument militar de la vila d'Aljezur, al districte de Faro, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Aljezur · Veure més »

Castell d'Alpetea

El castell d'Alpetea va ser una antiga fortificació espanyola alçada a 1266 msnm sobre un turó de difícil accés al costat de la confluència dels rius Gallo i Tajo, en el Parc Natural de l'Alto Tajo, a el sud de Villar de Cobeta, dins del terme municipal de Zaorejas (Guadalajara).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Alpetea · Veure més »

Castell d'Alpont

El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Alpont · Veure més »

Castell d'Altafulla

El Castell d'Altafulla o Castell dels Montserrat és un palau castell del Tarragonès que data del 1059.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Altafulla · Veure més »

Castell d'Andilla

Les restes del castell d'Andilla, d'origen musulmà, ocupen el cim del turó de gairebé 900 metres d'altura que domina la població, al costat de l'ermita de Santa Agnès.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Andilla · Veure més »

Castell d'Arrifana

El castell d'Arrifana (en portugués: ribat de Arrifana) fou un complex religiós i militar del període musulmà, situat al municipi d'Aljezur, al districte de Faro, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Arrifana · Veure més »

Castell d'Énguera

El castell d'Enguera, és a prop del nucli urbà del municipi del mateix nom, a la comarca de La Canal de Navarrés, de la província de València i està declarat bé d'interès cultural amb número d'anotació ministerial RI - 51-0010676 i data de l'anotació 27 d'agost 2001.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Énguera · Veure més »

Castell d'Eramprunyà

El castell d'Eramprunyà és una obra de Gavà (Baix Llobregat) declarada Bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Eramprunyà · Veure més »

Castell d'Oliola

El castell d'Oliola és un castell termenat d'Oliola (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Oliola · Veure més »

Castell d'Otonel

El Castell d'Otonel es troba al llogaret del mateix nom http://www.ine.es/nomen2/index.do El INE atribuye a Otonel 29 habitantes en 2011, luego es una aldea y no un despoblado.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell d'Otonel · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Boltanya

El castell de Boltanya (també anomenat Castell dels Comtes de Sobrarb, ja que no va ser en cap moment de la seva existència la residència oficial dels senyors del Comtat de Sobrarb) és una fortalesa construïda pels sarraïns de Sobrarb per defensar el Vall de l'Ara dels cristians durant la Reconquesta.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Boltanya · Veure més »

Castell de Borró

El castell de Borró és una fortalesa d'origen musulmà que es troba en el terme de Ròtova (la Safor, València), sobre la penya de Borró, a 240 msnm.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Borró · Veure més »

Castell de Butsènit

El castell de Butsènit és un castell del poble de Butsènit d'Urgell, al municipi de Montgai (Noguera), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya..

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Butsènit · Veure més »

Castell de Cabdet

Mur oest del castell. El Castell de Cabdet es troba a la localitat albacetenya de Cabdet, al barri de la Vila.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Cabdet · Veure més »

Castell de Camarasa

El Castell de Camarasa és un castell termenat del municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Camarasa · Veure més »

Castell de Campvim

El Castell de Campvim és un castell del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Campvim · Veure més »

Castell de Carbonera

Planta del castell de carbonera El Castell de la Carbonera està situat en un turó -anomenat Turó del Castell- a la Serra del Benicadell, al límit entre els termes de Beniatjar i Otos.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Carbonera · Veure més »

Castell de Carratalà

El castell de Carratalà i l'antic vilatge eren situats al cim i al vessant d'un tossal allargat que s'alça a 1 km de la població d'Aitona (Segrià).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Carratalà · Veure més »

Castell de Castelldans

Les ruïnes del Castell de Castelldans són situades al cim d'un tossal allargassat que domina pel nord el poble de Castelldans.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Castelldans · Veure més »

Castell de Castellfollit de Riubregós

El castell de Castellfollit o de Castellfollit de Riubregós és un castell, és a dir, una fortificació, al municipi de Castellfollit de Riubregós, a la comarca de l'Anoia (Catalunya).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Castellfollit de Riubregós · Veure més »

Castell de Castielfabib

El castell de Castielfabib és un castell existent de la vila de Castielfabib, municipi pertanyent a la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Castielfabib · Veure més »

Castell de Chipiona

El castell de Chipiona és una antiga fortalesa situada en el municipi de Chipiona, Cadis, Espanya.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Chipiona · Veure més »

Castell de Chirel

El Castell de Xirell és una fortalesa situada al municipi valencià de Cortes de Pallars.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Chirel · Veure més »

Castell de Cirat

El Castell de Cirat és un edifici històric ubicat a la comarca de l'Alt Millars, al País Valencià, al damunt d'un promontori sobre el barranc de les Salines, tot controlant el meandre que del riu Millars al pas per la vila.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Cirat · Veure més »

Castell de Cofrents

El Castell de Cofrents és una fortalesa construïda a 394 metres sobre el nivell del mar, la part més alta de la capital del municipi del mateix nom.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Cofrents · Veure més »

Castell de Concabella

El Castell de Concabella fou un palau senyorial al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Concabella · Veure més »

Castell de Conill

El castell termenat de Conill es trobaria a la petita entitat de població del mateix nom, del municipi de Pujalt.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Conill · Veure més »

Castell de Dénia

El castell de Dénia sobremira la mar des d'un tossal enmig de la ciutat.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Dénia · Veure més »

Castell de Gerb

El castell de Gerb és un castell del poble de Gerb, al municipi d'Os de Balaguer (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Gerb · Veure més »

Castell de Gormaz

El castell de Gormaz o fortalesa califal de Gormaz és una fortificació situada a la província espanyola de Sòria.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Gormaz · Veure més »

Castell de la Barcella

El castell de la Barcella, també conegut localment com el Castellet, és un castell situat en la part nord-est de la serra del Benicadell, a 760 m. d'altitud, en el terme de l'Orxa (el Comtat), entre la Vall d'Albaida i la sub-comarca de la Vall de Perputxent.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de la Barcella · Veure més »

Castell de la Concepció

El castell de la Concepció és una construcció medieval del xiii o xiv enclavada sobre el turó del mateix nom que s'alça sobre el port de Cartagena (Múrcia), en Espanya.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de la Concepció · Veure més »

Castell de la Pileta

El Castell de la Pileta era un castell medieval que es trobava a l'entrada septentrional de Cortes de Pallars.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de la Pileta · Veure més »

Castell de la Senyoria

El Castell de la Senyoria és al centre d'Alfara del Patriarca, a la comarca de l'Horta Nord, a la província de València; a una altitud de 35 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de la Senyoria · Veure més »

Castell de Llorenç de Montgai

El Castell de Llorenç és un castell al poble de Sant Llorenç de Montgai, al municipi de Camarasa (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Llorenç de Montgai · Veure més »

Castell de Madrona de Dosaigües

El castell de Madrona, al municipi de Dosaigües, a la comarca de La Foia de Bunyol, és un monument declarat Bé d'interès cultural de la província de València, amb anotació ministerial número RI-51-0010805, i data d'anotació 17 de juny de 2002.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Madrona de Dosaigües · Veure més »

Castell de Miravet

El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Miravet · Veure més »

Castell de Montgai

El castell de Montgai és un castell al nucli urbà del poble de Montgai, del municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Montgai · Veure més »

Castell de Montornés (Benicàssim)

El Castell de Montornés, situat al terme municipal de Benicàssim a la Plana Alta és una fortalesa d'origen andalusì del construïda sobre restes d'origen romà, que se situa sobre un cim escarpat a la serra del Desert de les Palmes, a 4 quilòmetres de la població i a una altura de 500 m, en una situació estratègica per a la defensa de la zona, dominant un gran espai marítim entre les desembocadures del Coves i del Millars.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Montornés (Benicàssim) · Veure més »

Castell de Morella

El castell de Morella és un castell-fortalesa d'origen musulmà, situat estratègicament sobre un penyal a 1.073 msnm.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Morella · Veure més »

Castell de Navarrés

El castell de Navarrés, a la província de València (Espanya), és una fortalesa d'origen musulmà de petites dimensions, que es localitza en un turó d'escassa alçada proper a la població.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Navarrés · Veure més »

Castell de Paüls

Les restes del castell de Paüls són al capdamunt del turó per on s'esglaona el poble de Paüls.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Paüls · Veure més »

Castell de Paderne

El Castell de Paderne és un monument militar de la freguesia de Paderne, part del municipi d'Albufeira, de la regió de l'Algarve, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Paderne · Veure més »

Castell de Peníscola

El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Peníscola · Veure més »

Castell de Perputxent

El castell de Perputxent (de l'àrab hins burbudjân) és un castell situat al terme municipal de l'Orxa (el Comtat), a les proximitats del nucli urbà i en una situació estratègica des d'on es domina part del curs del riu Serpis.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Perputxent · Veure més »

Castell de Petrés

El castell de Petrés o casa castell del Baró de Petrés és una fortalesa que es troba a Petrés (província de València).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Petrés · Veure més »

Castell de Planes

El castell de Planes és un castell situat al terme municipal de Planes (el Comtat), al bell mig del nucli urbà i en una situació estratègica, entre la confluència de dos barrancs, el de l'Or i un afluent d'aquest.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Planes · Veure més »

Castell de Preixens

El castell de Preixens és un castell del municipi de Preixens (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Preixens · Veure més »

Castell de Rubió de Sòls

El castell de Rubió de Sòls és un castell termenat situat a la part alta del serrat en terres de Rubió de Baix, entitat de població del municipi de Foradada (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Rubió de Sòls · Veure més »

Castell de Sagunt

El castell de Sagunt és una fortalesa situada dalt la muntanya que protegix la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre, País Valencià).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Sagunt · Veure més »

Castell de Seta

El castell de Seta o castell de la Costurera és un castell situat a 2 km a l'est del municipi de Balones (el Comtat), sobre un tossal a la serra d'Almudaina.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Seta · Veure més »

Castell de Tartareu

El castell de Tartareu és un castell de Tartareu, al municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Tartareu · Veure més »

Castell de Travadell

El castell de Travadell és un castell situat al terme municipal de Millena (el Comtat).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Travadell · Veure més »

Castell de Vilallonga

El castell de Vilallonga, també conegut com a castell dels Moros, és un castell d'origen musulmà de la comarca de la Safor (País Valencià).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Vilallonga · Veure més »

Castell de Vilella

El Castell d'Almiserà o de Vilella, conegut localment com a Castell de la Serra, se situa a uns dos quilòmetres al nord-oest d'Almiserà.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Vilella · Veure més »

Castell de Xalans

El Castell de Xalans, està ubicat al municipi anteriorment esmentat, situat sobre el cim d'un turó, a la comarca de la Vall de Cofrents de la província de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Xalans · Veure més »

Castell de Xarafull

El Castell de Xarafull, es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall de Cofrents, de la província de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Xarafull · Veure més »

Castell de Xelva

El Castell i les muralles de Xelva conformen un Bé d'Interès Cultural inscrit amb el codi 46.10.106-004 i anotació ministerial RI-51-0010723 de 19 de febrer de 2002.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Xelva · Veure més »

Castell de Xert

El Castell de Xert, a la comarca del Baix Maestrat, és com el seu nom indica un castell, però actualment no queda res d'ell, ja que sobre el mateix es va realitzar l'edificació de l'anomenada Església vella de Xert, la qual es localitza en el nucli antic del municipi de Xert.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Xert · Veure més »

Castell de Xestalgar

El Castell de Xestalgar està al municipi del mateix nom, a la comarca dels Serrans de la província de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Xestalgar · Veure més »

Castell de Zuheros

El castell de Zuheros és una estructura fortificada situada al municipi de Zuheros (Còrdova, Espanya).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell de Zuheros · Veure més »

Castell del Benicadell

El castell de Benicadell o de Penacadell és un castell situat al terme municipal de Gaianes (el Comtat).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell del Benicadell · Veure més »

Castell del Castellar

El castell del Castellar està situat al municipi d'Oliva, a la comarca de la Safor, de la província de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell del Castellar · Veure més »

Castell del Catllar

El castell del Catllar, s'alça a la part alta de la vila del mateix nom, damunt les restes d'un poblat fortificat a l'edat del ferro (segles VII-V aC) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià a la riba esquerra.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell del Catllar · Veure més »

Castell del Poyo

Les ruïnes del Castell del Poyo es troben al cim d'un elevat turó (Turó del Poyo), són conegudes com a Fort del Collado, es troben al terme municipal d'Alpont a uns 12 quilòmetres al nord d'aquesta població, a prop de llogaret del Collado.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell del Poyo · Veure més »

Castell Formós

El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell Formós · Veure més »

Castell i muralles de Culla

El castell i la muralla de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un conjunt fortificat format per les restes del castell de Culla i del recinte emmurallat de la mateixa localitat.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell i muralles de Culla · Veure més »

Castell i muralles de Cullera

El castell i muralles de Cullera són un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba a l'esmentada població valenciana.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell i muralles de Cullera · Veure més »

Castell i muralles de Requena

El castell i muralles de Requena, són un Bé d'interés cultural, que es troben al municipi de Requena (la Plana d'Utiel, província de València) amb número d'anotació ministerial: RI-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell i muralles de Requena · Veure més »

Castell i muralles de Riba-roja de Túria

El castell i muralles de Riba-roja de Túria formen un bé d'interès cultural que es troba al carrer de la Cisterna i plaça Eusebi Benedito de Riba-roja de Túria (València).

Nou!!: Al-Àndalus і Castell i muralles de Riba-roja de Túria · Veure més »

Castell i vilatge d'Escarp

Les restes de la torre del castell d'Escarp i l'antic vilatge són situades a l'est de la població de la Granja d'Escarp, al cim d'un turó anomenat Punta del Calvari.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell i vilatge d'Escarp · Veure més »

Castell Palau d'Albalat dels Tarongers

La Casa palau d'Albalat dels Tarongers, també coneguda com a casa del Castell o casa dels Blanes, http://www.cult.gva.es/dgpa/BIC/detalles_bics.asp?IdInmueble.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell Palau d'Albalat dels Tarongers · Veure més »

Castell Palau de la Baronia (Alcàsser)

El Castell Palau de la Baronia es troba a la plaça del Castell, al municipi d'Alcàsser, a la comarca de l'Horta Sud de la província de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Castell Palau de la Baronia (Alcàsser) · Veure més »

Castella - la Manxa

Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.

Nou!!: Al-Àndalus і Castella - la Manxa · Veure més »

Castellana negra

Gallina castellana negra La castellana negra o gallina castellana negra és una raça espanyola de pollastre domèstic.

Nou!!: Al-Àndalus і Castellana negra · Veure més »

Castellar (Jaén)

Castellar (anteriorment conegut com a Castellar del Condado o Castellar de Santisteban) és una població i municipi de la província de Jaén.

Nou!!: Al-Àndalus і Castellar (Jaén) · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Al-Àndalus і Castelló de la Plana · Veure més »

Castelo Belinho

Castelo Belinho és un jaciment arqueològic al municipi de Portimão, a Portugal, on es trobaren vestigis dels períodes neolític i musulmà.

Nou!!: Al-Àndalus і Castelo Belinho · Veure més »

Castelo de Cola

Castelo de Cola, també conegut com a Castro da Cola o Cidade de Marrachique, es troba a l'Alentejo, a la freguesia, ciutat i municipi d'Ourique, districte de Beja, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Castelo de Cola · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Al-Àndalus і Catalunya Nova · Veure més »

Catedral Mariamita de Damasc

La Catedral Mariamita de Damasc, també coneguda com a Església Maryamiyya, és una de les esglésies greco-ortodoxes més antigues de Damasc, capital de Síria.

Nou!!: Al-Àndalus і Catedral Mariamita de Damasc · Veure més »

Càndia

Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.

Nou!!: Al-Àndalus і Càndia · Veure més »

Càntera (recipient)

Càntera de La Rambla (Còrdova) Una càntera és un recipient o atuell fet de fang o d'algun metall o un altre material impermeable, que serveix per a guardar, conservar i transportar líquids.

Nou!!: Al-Àndalus і Càntera (recipient) · Veure més »

César Vidal Manzanares

César Vidal Manzanares (Madrid, 1958) és un historiador, escriptor i periodista espanyol autor de nombroses obres de divulgació històrica i de novel·les de literatura infantil i juvenil.

Nou!!: Al-Àndalus і César Vidal Manzanares · Veure més »

Cíbola

Cíbola és una ciutat llegendària plena de riqueses, que durant l'època colonial se suposava en algun lloc del nord de la Nova Espanya, en el que avui és el nord de Mèxic i el sud-oest dels Estats Units.

Nou!!: Al-Àndalus і Cíbola · Veure més »

Cúpula gallonada

Cúpula gallonada de la catedral de Zamora Un galló idealitzat d'una possible volta La cúpula gallonada o cúpula lobulada és un tipus de cúpula composta per nervadures de mig punt (semicircumferències) i superfícies còncaves (plementeria) que uneixen els gallons d'una taronja.

Nou!!: Al-Àndalus і Cúpula gallonada · Veure més »

Censura

Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Nou!!: Al-Àndalus і Censura · Veure més »

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil és una institució museística situada a Terrassa, ciutat de gran tradició tèxtil, al carrer de Salmerón, número 25, al costat del castell cartoixa de Vallparadís.

Nou!!: Al-Àndalus і Centre de Documentació i Museu Tèxtil · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Al-Àndalus і Ceretans · Veure més »

Cerro da Vila

Cerro de Vila, també conegut com Vil·la Romana de Vilamoura, és un jaciment arqueològic de Vilamoura, al municipi de Loulé, a la regió de l'Algarve, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Cerro da Vila · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Al-Àndalus і Ciència medieval · Veure més »

Cisterna àrab de Quart de Poblet

La Cisterna àrab de Quart de Poblet és un antic dipòsit d'aigua situat a la plaça de l'Església de Quart de Poblet.

Nou!!: Al-Àndalus і Cisterna àrab de Quart de Poblet · Veure més »

Ciutadella (arquitectura)

Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Nou!!: Al-Àndalus і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »

Ciutat iberoromana fortificada la Carència

La ciutat iberoromana fortificada la Carència, també coneguda com a poblat ibèric la Carència, és un jaciment iberoromà que va ser descobert el 1887 i està situat a tres quilòmetres del municipi de Torís, a la serralada del Portell, a la comarca de la Ribera Alta valenciana.

Nou!!: Al-Àndalus і Ciutat iberoromana fortificada la Carència · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Al-Àndalus і Civilització · Veure més »

Clariano

El riu Clariano és un riu valencià que discorre per la Vall d'Albaida.

Nou!!: Al-Àndalus і Clariano · Veure més »

Claverol (Conca de Dalt)

Claverol és un poble del terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Al-Àndalus і Claverol (Conca de Dalt) · Veure més »

Coïmbra

Coïmbra (en portuguès Coimbra) és un municipi portuguès, capital del districte de Coïmbra, situada a la regió del Centre, dins la subregió de Baixo Mondego.

Nou!!: Al-Àndalus і Coïmbra · Veure més »

Cob (material)

Construcció d'una paret exterior amb ''cob'' El cob, cobb, o clom a Gal·les, és un terme anglès testificat al voltant de l'any 1600 per anomenar un antic material natural de construcció fet de subsòl, aigua, material orgànic fibrós (típicament palla) i de vegades calç.

Nou!!: Al-Àndalus і Cob (material) · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: Al-Àndalus і Cocentaina · Veure més »

Coloquinta

La coloquinta (Citrullus colocynthis) és una herba perenne de la família de les cucurbitàcies, que té una polpa esponjosa i molt amarga usada com a purgant.

Nou!!: Al-Àndalus і Coloquinta · Veure més »

Comí

El comí, anomenat també comí castellà (Cuminum cyminum), és una planta de la família de les apiàcies, originària del Turquestan.

Nou!!: Al-Àndalus і Comí · Veure més »

Combat de Llívia

En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.

Nou!!: Al-Àndalus і Combat de Llívia · Veure més »

Comerç àrab d'esclaus

Les principals rutes de comerç d'esclaus a Àfrica durant l'edat mitjana. El comerç àrab d'esclaus era la pràctica de l'esclavitud al món àrab, sobretot a Àsia Occidental, Àfrica del Nord, Àfrica Oriental, la Banya d'Àfrica i certes parts d'Europa (com Ibèria i Sicília).

Nou!!: Al-Àndalus і Comerç àrab d'esclaus · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Al-Àndalus і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Al-Àndalus і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Al-Àndalus і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Coïmbra

El Comtat de Coïmbra (en portuguès: Condado de Coimbra) va ser un estat situat a l'oest de la península Ibèrica, instituït com a unitat militar de defensa fronterera del Regne de Lleó enfront d'al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Comtat de Coïmbra · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Al-Àndalus і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Al-Àndalus і Comtats catalans · Veure més »

Comtes

Comtes és una minisèrie documental sobre els orígens de la nació catalana.

Nou!!: Al-Àndalus і Comtes · Veure més »

Comunitat de Madrid

La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment, Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre de la qual, al centre de la Meseta Central.

Nou!!: Al-Àndalus і Comunitat de Madrid · Veure més »

Conca (Castella - la Manxa)

Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Nou!!: Al-Àndalus і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »

Conflicte del Sàhara Occidental

El conflicte del Sahara Occidental és un conflicte en curs entre el poble sahrauí i el Front Polisario contra el Regne del Marroc.

Nou!!: Al-Àndalus і Conflicte del Sàhara Occidental · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Conquesta de Còrdova

Ferran III el sant, conqueridor de Còrdova La conquesta castellana de Qurtuba (actual Còrdova), succeí l'any 1236 dins del context de la reconquesta cristiana (722-1492), sota el regnat de Ferran III el Sant (1217-1252), caracteritzat per la gran expansió que dugué a terme al sud de la península Ibèrica i per ser benevolent amb els habitants de les ciutats derrotades.

Nou!!: Al-Àndalus і Conquesta de Còrdova · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Al-Àndalus і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Al-Àndalus і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Conreu de la palmera al camp d'Elx

El conreu de la palmera al camp d'Elx és la pràctica agrícola pròpia exercida tradicionalment a la ciutat d'Elx i als camps pròxims.

Nou!!: Al-Àndalus і Conreu de la palmera al camp d'Elx · Veure més »

Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia

El Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia és un tribunal mil·lenari La Vanguardia, 8 d'octubre de 2010 encarregat de resoldre els conflictes que sorgeixen a l'entorn de l'ús comú de l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part.

Nou!!: Al-Àndalus і Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Al-Àndalus і Constantí · Veure més »

Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.

Nou!!: Al-Àndalus і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »

Conversions forçades als regnes hispànics

''The Moorish Proselytes of Archbishop Ximenes'', (Els prosèlits magrebins de l'arquebisbe Ximenes, Granada, 1500), obra d'Edwin Long (1829–1891) que representa un baptisme massiu de musulmans Les conversions forçades de musulmans als regnes hispànics es van promulgar a través d'una sèrie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hispànica als actuals estats d'Espanya i de Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Conversions forçades als regnes hispànics · Veure més »

Cora (divisió administrativa)

Cores de l'emirat (929). Algunes cores andalusines a les actuals províncies de Cadis i Màlaga Una cora (de l'àrab, i aquest del grec, ‘país', ‘contrada’) és una antiga divisió administrativa de l'Àndalus sota el govern d'un valí.

Nou!!: Al-Àndalus і Cora (divisió administrativa) · Veure més »

Cora de Todmir

Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.

Nou!!: Al-Àndalus і Cora de Todmir · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Al-Àndalus і Corona d'Aragó · Veure més »

Corrala

Corrala de Sombrerete, façana del Mesón de Paredes ''La vida podría ser de color Rosa'', lema esgrafiat al peu de "La Corrala" amb pati obert al carrer de Mesón de Paredes, declarada Monument Nacional en 1977. Detall d'una corrala a Lavapiés (Madrid). S'anomena corrala a un tipus d'habitatge, característic del Madrid tradicional dissenyada com a casa de corredor amb armadura de fusta i balconades que donen a un pati interior.

Nou!!: Al-Àndalus і Corrala · Veure més »

Corrents de l'islam

Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.

Nou!!: Al-Àndalus і Corrents de l'islam · Veure més »

Corts de Tortosa (1225)

Les Corts de Tortosa van ser convocades a l'abril de 1225, a Tortosa pel rei Jaume el Conqueridor per tractar la conquesta feudal de les terres de l'al-Àndalus al sud del seu regne.

Nou!!: Al-Àndalus і Corts de Tortosa (1225) · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Al-Àndalus і Coure · Veure més »

Covetes dels Moros

El conjunt anomenat Covetes dels Moros és un grup de coves-finestres, o coves artificials amb orificis en forma de finestra, penjades a meitat d'un penya-segat rocós.

Nou!!: Al-Àndalus і Covetes dels Moros · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Al-Àndalus і Creta · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Al-Àndalus і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Croada noruega

La croada noruega fou una croada que començà el 1107 i acabà el 1110.

Nou!!: Al-Àndalus і Croada noruega · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Al-Àndalus і Croada pisano-catalana · Veure més »

Cultura jueva

XIV. La cultura jueva abraça diversos fenòmens relacionats entre si, tant religiosos com seculars.

Nou!!: Al-Àndalus і Cultura jueva · Veure més »

Cuscús

Cuscús, amb verdures i cigrons. El cuscús (en amazic seksu, en àrab al-kuskus) és un plat d'origen amazic, preparat a partir de sèmola de blat (o a vegades altres cereals com l'arròs).

Nou!!: Al-Àndalus і Cuscús · Veure més »

Dahir

Dahir o Zahir (Dhahir), 'ajuda' o 'suport', és el nom donat a un decret del sobirà musulmà concedint una prerrogativa administrativa, per exemple un nomenament per un càrrec polític o religiós, o per la concessió d'un privilegi; els privilegis es podien transmetre als descendents si així s'estipulava.

Nou!!: Al-Àndalus і Dahir · Veure més »

Daia Vella

Daia Vella (Daya Vieja en castellà) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Al-Àndalus і Daia Vella · Veure més »

Daimús

Daimús és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Daimús · Veure més »

Daniya, el jardí de l'harem

Daniya, el jardí de l'harem (títol original en castellà Daniya, jardín del harén) és una pel·lícula catalana dirigida per Carles Mira, estrenada l'any 1988.

Nou!!: Al-Àndalus і Daniya, el jardí de l'harem · Veure més »

Dansa oriental

Dansa oriental, 1920 La dansa oriental és un conjunt de danses tradicionals i populars de diferents pobles i cultures des del Marroc, passant per tota la Mediterrània sud, Turquia (Grècia també, en part, per raons històriques), el mar Negre, la península Aràbiga i el golf Pèrsic.

Nou!!: Al-Àndalus і Dansa oriental · Veure més »

Darga

Sancho traginant la darga de don Quixot; grup escultòric de MadridUna darga o dargó era un escut amb un perfil ovalat o semblant a un cor, format per diferents pells d'antílop o animal similar, enganxades o cosides, la qual cosa el dotava d'una gran lleugeresa i flexibilitat.

Nou!!: Al-Àndalus і Darga · Veure més »

Dawla

El mot àrab ad-Dawla significa ‘la dinastia’ o ‘l'Estat’ i s'empra en molts títols honorífics o làqabs al món islàmic.

Nou!!: Al-Àndalus і Dawla · Veure més »

Dècada del 1010

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і Dècada del 1010 · Veure més »

Dírham

El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.

Nou!!: Al-Àndalus і Dírham · Veure més »

De rebus Hispaniae

De rebus Hispaniae o Historia Gothica és una història d'Espanya (geografia) escrita en llatí per l'arquebisbe de Toledo, el navarrès Rodrigo Jiménez de Rada, a la primera meitat del (v 1243) per encàrrec del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Al-Àndalus і De rebus Hispaniae · Veure més »

Deià

Deià és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Al-Àndalus і Deià · Veure més »

Derna

'''Derna درنة''' Derna, Darna o Darnah és una ciutat de la costa nord de Líbia a la Cirenaica.

Nou!!: Al-Àndalus і Derna · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Nou!!: Al-Àndalus і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Al-Àndalus і Dialecte · Veure més »

Diàspora basca

La diàspora basca és com es coneix la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.

Nou!!: Al-Àndalus і Diàspora basca · Veure més »

Diòcesi d'Asidonia-Jerez

La diòcesi d'Asidonia-Jerez (en llatí, Dioecesis Assidonensis-Ierezensis), coneguda també simplement per diòcesi de Jerez, és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sevilla.

Nou!!: Al-Àndalus і Diòcesi d'Asidonia-Jerez · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Al-Àndalus і Dinar · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Al-Àndalus і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: Al-Àndalus і Dinastia marínida · Veure més »

Domàs

xiv Domàso damàs (de l', ‘Damasc’, a través de la forma catalana medieval del nom d'aquesta ciutat, Damàs o Domàs) és un teixit estampat reversible de seda, llana, lli, cotó o fibres sintètiques, amb un dibuix format pel teixit.

Nou!!: Al-Àndalus і Domàs · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Al-Àndalus і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Domingo Blasco

Domingo Blasco, anomenat Dentudo, fou un religiós castellà, que fou bisbe d'Àvila entre 1213 i 1239.

Nou!!: Al-Àndalus і Domingo Blasco · Veure més »

Dona d'aigua

Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.

Nou!!: Al-Àndalus і Dona d'aigua · Veure més »

Dubai

L'emirat de Dubai és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU).

Nou!!: Al-Àndalus і Dubai · Veure més »

Dunaix ben Labrat

Dunaix ben Labrat o Dunaix ben Labrat ha-Leví (Fes, ca. 925-Còrdova, ca. 990) fou un gramàtic i poeta jueu establert a l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Dunaix ben Labrat · Veure més »

Edafologia

Ledafologia és la ciència que estudia els sòls com a substrat del món vegetal.

Nou!!: Al-Àndalus і Edafologia · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Al-Àndalus і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Al-Àndalus і Edat d'or de l'islam · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Al-Àndalus і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: Al-Àndalus і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Al-Àndalus і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edom (Europa)

Edom és la denominació hebrea emprada pels jueus en època medieval per designar els territoris cristians situats entre el Pirineu i Sefarad.

Nou!!: Al-Àndalus і Edom (Europa) · Veure més »

Egilona

Egilona o Egilo, també coneguda com a Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs (c. 659 Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58. El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat. o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.

Nou!!: Al-Àndalus і Egilona · Veure més »

El Bedorc

El Bedorc o també El Badorc és un petit poble català al municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia (província de Barcelona).

Nou!!: Al-Àndalus і El Bedorc · Veure més »

El Castellar-l'Oliveral

Carrer Principal amb carrer Alqueria d'Aznar El Castellar-l'Oliveral és una pedania de la ciutat de València, situada al sud d'aquesta.

Nou!!: Al-Àndalus і El Castellar-l'Oliveral · Veure més »

El Castellot (Ponts)

El Castellot de Sant Joan o castell de Torreblanca (o de la costa de Sant Joan), és una fortificació del municipi de Ponts (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і El Castellot (Ponts) · Veure més »

El Cid (sèrie de televisió)

El Cid és una sèrie de televisió espanyola d'acció, història i drama produïda per Zebra Producciones per Prime Video.

Nou!!: Al-Àndalus і El Cid (sèrie de televisió) · Veure més »

El collar de la coloma

El collar de la coloma o Tawq al-hamama és una obra en prosa del escrita en àrab per Ibn Hazm.

Nou!!: Al-Àndalus і El collar de la coloma · Veure més »

El filòsof autodidacte

El filòsof autodidacte (en àrab Hayy ibn Yaqzan, en llatí Philosophus autodidactus) és la primera novel·la àrab i la primera novel·la filosòfica, escrita per Ibn Tufayl, filòsof i metge del de l'Al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і El filòsof autodidacte · Veure més »

El Fondó de les Neus

El Fondó de les Neus (oficialment Hondón de las Nieves/el Fondó de les Neus) és una població del País Valencià, situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Al-Àndalus і El Fondó de les Neus · Veure més »

El Fondó dels Frares

El Fondó dels Frares (oficialment i en castellà Hondón de los Frailes) és un municipi del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Al-Àndalus і El Fondó dels Frares · Veure més »

El Genovés

El Genovés és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Al-Àndalus і El Genovés · Veure més »

El Molón

El Molón és el nom que rep el jaciment arqueològic situat a la Serra de Mira, a 1,5 km al nord de Camporrobles (Plana d'Utiel).

Nou!!: Al-Àndalus і El Molón · Veure més »

El Morabet

El Morabet (el terme té el seu origen en com es designava al musulmà que feia vida semblant a la dels ermitans), situat al pla de Marxuquera, al costat de la carretera d'Albaida, al municipi de Gandia, a la comarca de La Safor, al País valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і El Morabet · Veure més »

El Palmar (barri de València)

El Palmar és una pedania de València, molt coneguda per les seues paelles a causa dels arrossars que l'envolten i en destaquen nombrosos restaurants.

Nou!!: Al-Àndalus і El Palmar (barri de València) · Veure més »

El Palmerar

El Palmerar és un parc d'Alacant, situat a l'avinguda d'Elx, al barri alacantí del Palmerar-Urbanova-Tabarca (País Valencià), enfront de la mar Mediterrània.

Nou!!: Al-Àndalus і El Palmerar · Veure més »

El Picarcho

El Picarcho és el nom que rep el jaciment arqueològic situat a la serra de Mira, 2 km al nord de Camporrobles (Plana d'Utiel).

Nou!!: Al-Àndalus і El Picarcho · Veure més »

El Pilar de la Foradada

El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Al-Àndalus і El Pilar de la Foradada · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Al-Àndalus і Emfiteusi · Veure més »

Emigració espanyola

Estàtua dedicada a l'emigrant (Tocón, Íllora, província de Granada) L'emigració espanyola és un fenomen històric de llarga durada que comença a l'edat moderna, i el que es pot considerar com continuació del procés repoblador peninsular de direcció nord-sud que va estar seguint la Reconquesta a l'edat mitjana.

Nou!!: Al-Àndalus і Emigració espanyola · Veure més »

Emirat d'Ixbíliya

L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat d'Ixbíliya · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Lurqa

La taifa de Lurqa o emirat de Lurka fou un estat musulmà de la part oriental de l'Àndalus a la regió murciana a l'entorn de Llorca, que va sorgir vers el 1051 quan el governador local Sumàdih ibn Maan va disputar el tron de l'emirat d'Al-Mariyya al seu germà Muhammad ibn Maan al-Mútassim; aquest va triomfar.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Lurqa · Veure més »

Emirat de Mayūrqa

La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana, la primera taifa abastaria el període des del desmembrament de l'emirat de Dàniya fins a la dominació almoràvit 1076-1115, la segona des que Mallorca esdevingué el darrer reducte almoràvit fins a la conquesta almohade 1158-1203 i la tercera taifa des de la Batalla de les Navas de Tolosa, fins a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, 1212-1229.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Mayūrqa · Veure més »

Emirat de Màlaqa

L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Màlaqa · Veure més »

Emirat de Niebla

Taifa de Niebla. L'Emirat o taifa de Niebla o de Labla fou un petit estat musulmà del sud de l'Àndalus, centrat a Niebla (Labla) i que també incloïa Gibraleón i altres llocs.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Niebla · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Emirat de Sicília

LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Sicília · Veure més »

Emirat de Tulàytula

L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Tulàytula · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emirat maghrawa de Tlemcen

Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.

Nou!!: Al-Àndalus і Emirat maghrawa de Tlemcen · Veure més »

Enciclopèdia dels Germans de la Puresa

LEnciclopèdia dels Germans de Puresa (àrab: رسائل إخوان الصفا), altrament coneguda també com a Epístoles dels Germans de la Sinceritat, Epístoles dels Germans de la Puresa i Epístoles dels Germans de la Puresa i els amics Lleials, era una gran enciclopèdia de 52 tractats (rasā'il) escrita pels misteriosos Germans de la Puresa de Basra, Iraq, en algun punt de la segona meitat del dC (o potser més tard, el). Va tenir una gran influència en pensaments intel·lectuals principals posteriors del món musulmà, com Ibn Arabi, i el coneixement de l'enciclopèdia es va transmetre fins a tota la zona que comprenia Al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Enciclopèdia dels Germans de la Puresa · Veure més »

Encimbellament

L'encimbellament era el procés de trasllat de la població a un lloc elevat, en principi a causa d'una situació d'inseguretat.

Nou!!: Al-Àndalus і Encimbellament · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Nou!!: Al-Àndalus і Ermengol I d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Al-Àndalus і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu del Roser (Aiora)

L'Ermita de la Mare de Déu del Roser és una ermita situada en un pujol en la partida de Gorguel, en el municipi d'Aiora (València).

Nou!!: Al-Àndalus і Ermita de la Mare de Déu del Roser (Aiora) · Veure més »

Ermita fortificada d'Albalat (Cabanes)

L'ermita fortificada d'Albalat es localitza a la Ribera de Cabanes, municipi de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Al-Àndalus і Ermita fortificada d'Albalat (Cabanes) · Veure més »

Esclavatge a Àfrica

Les principals rutes d'esclaus a l'Àfrica medieval. Una banda d'esclaus Zanj a Zanzíbar (1889) L'esclavatge a Àfrica no sols ha existit arreu del continent durant molts segles, sinó que encara continua en l'actualitat en alguns països.

Nou!!: Al-Àndalus і Esclavatge a Àfrica · Veure més »

Esclavisme a Catalunya

''Esclaus portant gel a Cuba,'' per Samuel Griswold Goodrich. Lesclavisme a Catalunya com a sistema econòmic i social basat en el treball d'esclaus, és a dir, en el tràfic i comerç de persones, va estar present des de l'època antiga fins a l'alliberació dels últims esclaus a Cuba el 1886.

Nou!!: Al-Àndalus і Esclavisme a Catalunya · Veure més »

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Nou!!: Al-Àndalus і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »

Escola de Lleida

LEscola de Lleida fou el col·lectiu d'artesans andalusins que, després de la conquesta de Lleida per part del comtat d'Urgell i del comtat de Barcelona (any 1149 aproximadament), van col·laborar en la decoració de construccions cristianes.

Nou!!: Al-Àndalus і Escola de Lleida · Veure més »

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Nou!!: Al-Àndalus і Escola monàstica · Veure més »

Escuela de Estudios Árabes

La Escuela de Estudios Árabes (EEA) és un institut de recerca, creat el 1932, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i enquadrat dins de l'àrea d'Humanitats i Ciències Socials, amb seu a la Casa del Chapiz, a Granada.

Nou!!: Al-Àndalus і Escuela de Estudios Árabes · Veure més »

Escut i bandera de Salines

L'escut i la bandera de Salines són els símbols representatius oficials de Salines, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Al-Àndalus і Escut i bandera de Salines · Veure més »

Esferes celestes

Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.

Nou!!: Al-Àndalus і Esferes celestes · Veure més »

Església de l'Assumpció d'Alaquàs

L'Església parroquial de l'Assumpció, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, és un temple catòlic situat a la plaça de l'Església, en el municipi valencià d'Alaquàs.

Nou!!: Al-Àndalus і Església de l'Assumpció d'Alaquàs · Veure més »

Església de Sant Miquel de Montblanc

Sant Miquel de Montblanc és una església de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).

Nou!!: Al-Àndalus і Església de Sant Miquel de Montblanc · Veure més »

Església del Sant Sepulcre (Torres del Río)

L'Església del Sant Sepulcre a Torres del Río és un temple cristià situat a Navarra, prop del camí de St. Jaume.

Nou!!: Al-Àndalus і Església del Sant Sepulcre (Torres del Río) · Veure més »

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.

Nou!!: Al-Àndalus і Esglésies de Sant Pere de Terrassa · Veure més »

Esgrafiat (terrissa)

Gerra amb tapadora sense vidriar, decoració incisa amb dibuixos geomètrics i vegetals (esgrafiats). Terrisseria de Toledo L'esgrafiat, en terrissa, és una tècnica decorativa de gravat que consisteix a dibuixar amb algun tipus de punxó línies, motius o formes, ratllant amb impressions o incisions de grossor variable el fang, pasta o matèria ceràmica quan la pasta està encara tendra, o gratant una vegada seca o cuita.

Nou!!: Al-Àndalus і Esgrafiat (terrissa) · Veure més »

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Nou!!: Al-Àndalus і Esmalt · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Espanya · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Espanya (geografia) · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Al-Àndalus і Espanyolisme · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Al-Àndalus і Espanyols · Veure més »

Espasa geneta

El qualificatiu geneta, de significat incert, respon a un tipus d'espasa de producció genuïnament nazarí, introduïda a la península "musulmana" pels Zenete.

Nou!!: Al-Àndalus і Espasa geneta · Veure més »

Estat coixí

En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes.

Nou!!: Al-Àndalus і Estat coixí · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Al-Àndalus і Estat nació · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Al-Àndalus і Estel · Veure més »

Esteve ben Basili

Esteve ben Basili (en llatí Stephanus, en grec antic Στέφανος) fou un metge probablement cristià assirià, fill d'un home anomenat Basili, que vivia a Bagdad, als dominis del califa Al-Mutawàkkil (847-861) i del que se sap que va traduir a Dioscòrides Pedaci i a Galè a l'àrab.

Nou!!: Al-Àndalus і Esteve ben Basili · Veure més »

Etiologia

L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).

Nou!!: Al-Àndalus і Etiologia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Al-Àndalus і Europa · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Al-Àndalus і Expansió de l'islam · Veure més »

Expedició de Carlemany del 778

L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.

Nou!!: Al-Àndalus і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Al-Àndalus і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Al-Àndalus і Extremadura · Veure més »

Faiança

Estàtua d'hipopòtam de faiança. Imperi Mitjà d'Egipte. Louvre La faiança és un material ceràmic fet d'argila, recobert d'un acabat exterior vitri a base d'estany que li dona un aspecte blanc i brillant característic.

Nou!!: Al-Àndalus і Faiança · Veure més »

Far

Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.

Nou!!: Al-Àndalus і Far · Veure més »

Farciment

dolmes (hortalissa farcida d'arròs) i farcellets de fulla de vinya Un farciment, farcit o farcida és, en gastronomia, una barreja d'ingredients amb els quals s'omple atapeïdament un aliment (una verdura, un peix, una au…) i que a la gastronomia dels Països Catalans, típicament, que es considera més ric que el mateix ingredient.

Nou!!: Al-Àndalus і Farciment · Veure més »

Favara

Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Al-Àndalus і Favara · Veure més »

Fàbrica de paper

Una fàbrica de paper o papereria és una fàbrica concebuda per produir paper a partir de pasta de cel·lulosa, feta de fusta, draps vells, fibra de cànem, de sisal, altres fonts de fibres vegetals i cada vegada més de paper usat i reciclat.

Nou!!: Al-Àndalus і Fàbrica de paper · Veure més »

Fàlsafa

al-Mubàixxir. Fàlsafa ('filosofia') designa, dins del pensament islàmic, el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.

Nou!!: Al-Àndalus і Fàlsafa · Veure més »

Fátima de Madrid

Fátima de Madrid és el nom que es dona a una suposada astrònoma andalusina l'existència de la qual no està testificada per les fonts històriques.

Nou!!: Al-Àndalus і Fátima de Madrid · Veure més »

Fèlix d'Urgell

Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).

Nou!!: Al-Àndalus і Fèlix d'Urgell · Veure més »

Felícia de Roucy

Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Nou!!: Al-Àndalus і Felícia de Roucy · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Al-Àndalus і Feudalisme · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Al-Àndalus і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Fitna de l'Àndalus

La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.

Nou!!: Al-Àndalus і Fitna de l'Àndalus · Veure més »

Fonamentalisme

El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.

Nou!!: Al-Àndalus і Fonamentalisme · Veure més »

Fontdepou

Fontdepou és una entitat de població del municipi d'Àger a la comarca de la Noguera situat al marge esquerre de la carretera existent entre Balaguer i Àger.

Nou!!: Al-Àndalus і Fontdepou · Veure més »

Formentera del Segura

Formentera del Segura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Al-Àndalus і Formentera del Segura · Veure més »

Fortuny I de Pamplona

Fortuny I Garcés (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905, darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza.

Nou!!: Al-Àndalus і Fortuny I de Pamplona · Veure més »

Frente Andaluz de Liberación

El Frente Andaluz de Liberación (FAL) fou un partit polític independentista andalús.

Nou!!: Al-Àndalus і Frente Andaluz de Liberación · Veure més »

Frente de Liberación de Andalucía

Adhesiu del FLA, 1978 Frente de Liberación de Andalucía (FLA) fou un partit polític independentista andalús format el juliol de 1978 pel documentalista cordovès i antic militant del PCE Antonio Medina Molera (després es convertiria a l'islam i canviaria el nom pel d'Abderramán), de la unió de diverses faccions escindides de moviments d'esquerra, nacionalistes i activistes llibertaris, com el Partido Socialista Unificado de Andalucía (PSUA) i la Izquierda Nacionalista de Andalucía (INA).

Nou!!: Al-Àndalus і Frente de Liberación de Andalucía · Veure més »

Fuentidueña de Tajo

Fuentidueña de Tajo és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Nou!!: Al-Àndalus і Fuentidueña de Tajo · Veure més »

Fundació Ibn Tufayl d'Estudis Àrabs

La Fundació Ibn Tufayl d'Estudis Àrabs és una institució de caràcter cultural dedicada a la investigació, promoció i difusió del coneixement sobre el món àrab en general, i sobre l'Àndalus en particular.

Nou!!: Al-Àndalus і Fundació Ibn Tufayl d'Estudis Àrabs · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Gandia · Veure més »

Garcia I de Lleó

Garcia I de Lleó (ca. 871 - 914) fou rei de Lleó (910-914).

Nou!!: Al-Àndalus і Garcia I de Lleó · Veure més »

Gastó I de Bearn

Gastó I († 984) va ser vescomte de Bearn i Auloron del 940 al 984.

Nou!!: Al-Àndalus і Gastó I de Bearn · Veure més »

Gastronomia a Al-Àndalus

El consum d'olives en la cuina espanyola, típica de l'Àndalus. El gust pels escabetxos en la cuina espanyola, procedeix de la seva època andalusina.Francisco Abad Alegría, (2001),"''Color rojizo en nuestra historia culinaria. '' Es coneixen com a gastronomia de l'Àndalus els costums gastronòmics practicats a l'Àndalus durant l'edat mitjana (711 - 1492).

Nou!!: Al-Àndalus і Gastronomia a Al-Àndalus · Veure més »

Gastronomia d'Aragó

La cuina d'Aragó és una cuina d'interior, continental.

Nou!!: Al-Àndalus і Gastronomia d'Aragó · Veure més »

Gastronomia de l'Imperi Otomà

La gastronomia de l'Imperi Otomà és la gastronomia pròpia de l'Imperi Otomà, que des del segle XV es va estendre al llarg de tres continents (Europa, Àsia i Àfrica) i va viure el seu millor moment als segles  i. Als anys vint del l'Imperi Otomà va desaparèixer i va ser substituït per la República de Turquia.

Nou!!: Al-Àndalus і Gastronomia de l'Imperi Otomà · Veure més »

Génave

Génave és una localitat i municipi espanyol de la Província de Jaén, en la comunitat autònoma d'Andalusia, pertanyent a la comarca de la Sierra de Segura.

Nou!!: Al-Àndalus і Génave · Veure més »

Gharb al-Àndalus

Gharb al-Àndalus, literalment ‘l'Occident de l'Àndalus', també conegut simplement com a al-Gharb, ‘l'Occident’ fou el nom donat pels àrabs a una regió i emirat de l'Àndalus que es correspondria amb la regió de Lusitània durant l'administració visigòtica i que contemporàniament correspondria a l'actual regió de l'Algarve i la comunitat autònoma d'Extremadura, en general al centre i sud de Portugal per sota del Tajo.

Nou!!: Al-Àndalus і Gharb al-Àndalus · Veure més »

Gihadisme

ofensiva global contra el terrorisme gihadista.http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/faith/article2409833.ece Our followers ‘must live in peace until strong enough to wage jihad' -Times Online Profeta Mahoma.El gihadisme —pronunciat amb h aspirada— és un neologisme occidental utilitzat per denominar a les branques més violentes i radicals dins de l'islamisme polític, estant caracteritzades per la freqüent i brutal utilització del terrorisme, en nom d'una suposada gihad, en la qual els seus seguidors criden a una «guerra santa» en el nom de Déu.

Nou!!: Al-Àndalus і Gihadisme · Veure més »

Gilan

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.

Nou!!: Al-Àndalus і Gilan · Veure més »

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Nou!!: Al-Àndalus і Globalització · Veure més »

Gofrar

Mapa gofrat de las illes britàniques 1877 Gofrar (del fr. gaufrer), és una paraula d'origen francès adaptada a la terminologia tècnica de les arts gràfiques, en concret, dels tallers d'enquadernació.

Nou!!: Al-Àndalus і Gofrar · Veure més »

Gos d'aigües espanyol

El Gos d'aigües espanyol és una raça de gos d'aigua originària d'Espanya, utilitzada tradicionalment com a pastor, ajudant en barques i a la caça.

Nou!!: Al-Àndalus і Gos d'aigües espanyol · Veure més »

Gregori d'Òstia

Gregori d'Òstia va ser un religiós, probablement italià, del.

Nou!!: Al-Àndalus і Gregori d'Òstia · Veure més »

Grombalia

Grombalia és una ciutat de Tunísia a la regió de Cap Bon, a la governació de Nabeul, situada 25 km al nord-oest de Nabeul i 38 km al sud-est de Tunis.

Nou!!: Al-Àndalus і Grombalia · Veure més »

Guardamar de la Safor

Guardamar de la Safor és una població del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Guardamar de la Safor · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Al-Àndalus і Guardamar del Segura · Veure més »

Guaret

Talavera - Toledo) 2001 Es denomina guaret (etimol: llat vulgar veractum (clàssic vervactum), per influència germànica) a la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i la humitat de la terra.

Nou!!: Al-Àndalus і Guaret · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Al-Àndalus і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guiscarda de Bearn

Guiscarda de Bearn (c. 1090 – 1154), fou vescomtessa de Bearn del 1134 al 1147.

Nou!!: Al-Àndalus і Guiscarda de Bearn · Veure més »

Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní

Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní (en àrab Ḥabīb b. ʿAbd al-Malik al-Quraxī al-Marwānī) fou un besnet del califa Walid I. A la caiguda de la dinastia omeia (749/750) va fugir a l'Àndalus, on va arribar abans que el seu cosí Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya (futur Abd-ar-Rahman I de Qúrtuba) i quan va arribar aquest li va donar suport.

Nou!!: Al-Àndalus і Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní · Veure més »

Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí

Habib ibn Abi-Ubayda ibn Uqba ibn Nafi al-Fihrí o, més senzillament, Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí (? - Bagdoura, octubre de 741) fou un comandant de l'exèrcit àrab, membre de la família dels fíhrides o úqbides, que tingué un paper important en la història primerenca d'Ifríqiya i l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí · Veure més »

Hafsa bint al-Hajj ar-Rakuniyya

Hafsa bint al-Hajj, més coneguda com a ar-Rakuniyya (Granada, 1135 - Marràqueix, 1191) fou una de les poetes més cèlebres de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Hafsa bint al-Hajj ar-Rakuniyya · Veure més »

Hawwara

Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.

Nou!!: Al-Àndalus і Hawwara · Veure més »

Hàndhala ibn Safwan

Hàndhala ibn Safwan ibn Zuhayr al-Kalbí fou un militar i governador o valí àrab al servei dels califes omeies de Damasc.

Nou!!: Al-Àndalus і Hàndhala ibn Safwan · Veure més »

Hàzim

Abu-l-Hàssan Hàzim ibn Muhàmmad ibn (al-)Hàssan ibn Khàlaf ibn Hàzim al-Ansarí al-Qartajanní, més conegut senzillament com a Hàzim (Cartagena, 1211-Tunis, 1285), poeta, filòleg i teòric de la retòrica andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Hàzim · Veure més »

Hernán-Valle

Hernán-Valle és una localitat i pedania espanyola pertanyent al municipi de Guadix, a la província de Granada i comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Hernán-Valle · Veure més »

Hisn

Un hisn és un castell andalusí, particularment en època de la dominació almohade.

Nou!!: Al-Àndalus і Hisn · Veure més »

Hisn Yakka

Hisn Yakka, Madínat Yakka o, simplement, Yakka són els noms que rep una antiga fortalesa i un poblat andalusins, pertanyents a liqlim de Madínat Bilyana (Villena), predecessors de l'actual ciutat de Iecla (Múrcia).

Nou!!: Al-Àndalus і Hisn Yakka · Veure més »

Història d'Algèria

Algèria el 1519, quan Espanya controlava alguns enclavaments de la seva costa La història d'Algèria es desenvolupa a la fèrtil plana costanera del nord d'Àfrica, que és de vegades anomenada Magrib.

Nou!!: Al-Àndalus і Història d'Algèria · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: Al-Àndalus і Història d'Andalusia · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Al-Àndalus і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Astúries

Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.

Nou!!: Al-Àndalus і Història d'Astúries · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Al-Àndalus і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Extremadura

Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Història d'Extremadura · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Al-Àndalus і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Castella - la Manxa

Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Castella - la Manxa · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Galícia

Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Galícia · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de la botànica

Bust de Teofrast, considerat el ''pare de la botànica'' La història de la botànica és l'exposició i narració de les idees, investigacions i obres relacionades amb la descripció, classificació, funcionament, distribució i relacions dels organismes pertanyents als regnes Fungi, Chromista i Plantae durant els diferents períodes històrics.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de la botànica · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de la ciència · Veure més »

Història de la ciència i la tecnologia a Espanya

Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).

Nou!!: Al-Àndalus і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de la Comunitat de Madrid

Ubicació de la Comunitat de Madrid La història de la Comunitat de Madrid com a tal és molt recent.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de la Comunitat de Madrid · Veure més »

Història de la navegació

Mapa del món elaborat l'any 1689 per Gerard van Schagen. La història de la navegació, o la història de la navegació, és l'art de dirigir vaixells a mar obert mitjançant l'establiment de la seva posició i rumb mitjançant la pràctica tradicional, la geometria, l'astronomia o instruments especials.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de la navegació · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de la regió mediterrània · Veure més »

Història de La Rioja

Localització de La Rioja Aquest article tracta sobre la història de La Rioja.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de La Rioja · Veure més »

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Madrid · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Navarra · Veure més »

Història de Silves

Silves és una ciutat i un municipi de la regió de l'Algarve, al sud de Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Silves · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Tarragona · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Tunísia · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: Al-Àndalus і Història de Villena · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Al-Àndalus і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Al-Àndalus і Història del País Valencià · Veure més »

Història del paisatge

La història del paisatge és l'estudi de la manera com la humanitat ha canviat l'aparença física del medi, tant present com pretèrit.

Nou!!: Al-Àndalus і Història del paisatge · Veure més »

Història del safrà

Flors de safrà recollides per dues dones en un fresc de la civilització minoica a l'illa de Santorini La història del safrà, el seu cultiu i utilització, arriba a tenir una antiguitat de més de 3.500 anys i s'estén per moltes cultures, continents i civilitzacions.

Nou!!: Al-Àndalus і Història del safrà · Veure més »

Història del Sàhara Occidental

El Sàhara Occidental no ha estat mai un país independent ni una entitat clara establerta en aquest territori a causa de l'escassa població, el 1975 segons el cens espanyol en aquesta regió hi havia 70.000 habitants, el que dona una idea de la poca població en termes històrics.

Nou!!: Al-Àndalus і Història del Sàhara Occidental · Veure més »

Història dels escacs

escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.

Nou!!: Al-Àndalus і Història dels escacs · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Al-Àndalus і Història dels jueus · Veure més »

Història dels jueus de Kairuan

Bandera de Tunísia. Història dels jueus de Kairuan. Kairuan (en hebreu: קירואן) (en àrab: قيروان) és una ciutat situada a Tunísia, un nació del Nord d'Àfrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Història dels jueus de Kairuan · Veure més »

Història dels Pirineus

Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.

Nou!!: Al-Àndalus і Història dels Pirineus · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Història política del món

La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.

Nou!!: Al-Àndalus і Història política del món · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Al-Àndalus і Historiografia · Veure més »

Hixam ibn Abd-al-Màlik

Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).

Nou!!: Al-Àndalus і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Al-Àndalus і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hudhayfa ibn al-Ahwas al-Qaysí

Hudhayfa ibn al-Ahwas al-Qaysí fou valí de l'Àndalus (728).

Nou!!: Al-Àndalus і Hudhayfa ibn al-Ahwas al-Qaysí · Veure més »

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibadisme · Veure més »

Ibn Abd-Rabbih

Abu-Úmar Àhmad ibn Muhàmmad, més conegut com a Ibn Abd-Rabbih (Qúrtuba, 860-940) fou un escriptor i poeta andalusí, nascut el 28 de novembre de 860 i mort l'1 de març de 940.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Abd-Rabbih · Veure més »

Ibn Abi-Zamanayn

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Issa al-Murrí, més conegut com a Ibn Abi-Zamanayn fou un poeta i jurista andalusí natiu de Medina Elvira (Granada) on va néixer el 936 i on va morir el 1009.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Abi-Zamanayn · Veure més »

Ibn al-Abbar

Ibn al-Abbar, de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abi-Bakr al-Qudaí (València, 1 de març de 1199 – Tunis, 6 de gener de 1260), fou un polític, historiador i literat andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Abbar · Veure més »

Ibn al-Arabí

Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Arabí al-Hatimí at-Taí al-Andalussí (Múrcia, 7 d'agost de 1165 - Damasc, 16 de novembre de 1240), més conegut simplement com a Ibn al-Arabí o Ibn Arabí, així com pels seus làqabs aix-Xaykh al-Àkbar (‘el Més gran Mestre’) i Muhyi-d-Din (‘Vivificador de la Religió’), fou un destacat sufí, filòsof i poeta andalusí musulmà.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Arabí · Veure més »

Ibn al-Arif

Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn al-Walid ibn Nasr, conegut com a Ibn al-Arif o com a an-Nahwí, fou un sufí de renom i gramàtic andalusí natiu de Còrdova.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Arif · Veure més »

Ibn al-Awwam

Ibn al-Awwam, en àrab: ابن العوام, també conegut com a Abu Zacaria, Abu Zakariya´ Yahya b. Muhammad b. Ahmad Ibn al-`Awwam al-Ishbili (nascut a Sevilla, a la segona meitat del - mort a mitjans del), era un agrònom andalusí d'època almohade, autor d'un famós tractat d'agricultura anomenat Kitab al-Filaha (El llibre de l'agricultura).

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Awwam · Veure més »

Ibn al-Baytar

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad Diyà-ad-Din al-Malaqí, conegut com a Ibn al-Baytar (c. 1188-1248) va ser un botànic andalusí musulmà, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Baytar · Veure més »

Ibn al-Faradí

Abu-l-Walid Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Azdí ibn al-Faradí ibn al-Qurtubí (en àrab,أبو الوليد عبد الله بن محمد بن يوسف الازدي ابن الفرضي القرطبي Abū l-Walīd ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn Yūsuf al-Azdī ibn al-Faraḍī al-Qurṭubī), més conegut simplement com a Ibn al-Faradí (ابن الفرضي Ibn al-Faraḍī) (Còrdova, 23 de desembre de 962 — 20 d'abril de 1013), fou un jurista i erudit andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Faradí · Veure més »

Ibn al-Hajj

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abd-Al·lah an-Numayrí, més conegut com a Ibn al-Hajj, fou un poeta i savi andalusí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Hajj · Veure més »

Ibn al-Jadd

Ibn al-Jadd és el nom d'alguns membres d'una família de notables d'al-Àndalus, de la regió de Sevilla i Niebla.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Jadd · Veure més »

Ibn al-Labbana

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Issa ibn Muhàmmad al-Lakhmí ad-Daní (Dénia, 1044/45 – Mallorca, 1113/14), més conegut pel seu sobrenom (xuhra) com Ibn al-Labbana, fou un dels més grans poetes andalusins del.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Labbana · Veure més »

Ibn al-Murabi

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Ibrahim ibn Abd-Al·lah al-Azdí, més conegut com a Ibn al-Murabi, fou un poeta i escriptor andalusí nascut a Bàl·lix (Vélez-Màlaga).

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Murabi · Veure més »

Ibn al-Qattà

Issa ibn Saïd al-Yahsubí, més conegut com a Ibn al-Qattà, fou un visir andalusí, àrab però d'origen humil, fill d'un mestre d'escola.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Qattà · Veure més »

Ibn al-Qitt

Àhmad ibn Muàwiya ibn Muhàmmad ibn Hixam ibn Muàwiya ibn Hixam fou un príncep omeia cordovès (? - envistes de Zamora, 10 de juliol de 901), descendent d'Hixam I, conegut com a Ibn al-Qitt.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Qitt · Veure més »

Ibn al-Qutiyya

Abu-Bakr ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz ibn Ibrahim ibn Issa ibn Muzàhim (en àrab Abū Bakr b. ʿUmar b. ʿAbd al-ʿAzīz b. Ibrāhīm b. ʿĪsà b. Muzāḥim), més conegut com a Ibn al-Qutiyya (en àrab Ibn al-Qūṭiyya, literalment "el Fill de la Goda", perquè un seu avantpassat, Issa ibn Muzàhim, es va casar amb Sara, neta de Vítiza) (?-Qúrtuba, 977), fou un filòleg i historiador andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn al-Qutiyya · Veure més »

Ibn Amira al-Makhzumí

Abu-l-Mutàrrif Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Amira al-Makhzumí, més conegut senzillament pel seu sobrenom o pseudònim (xuhra) com a Ibn Amira o com a Ibn Amira al-Makhzumí (Alzira, finals de 1186 - Tunis, 26 de novembre de 1260), fou un historiador, poeta i jurista andalusí d'època almohade.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Amira al-Makhzumí · Veure més »

Ibn as-Saffar

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Ghafiqí al-Andalussí, més conegut pel sobrenom d'Ibn as-Saffar —literalment «el Fill del Calderer», també transcrit Ben Assafar; en àrab ابن الصفار, Ibn aṣ-Ṣaffār— (Còrdova, ? - Dénia, 1035) va ser un científic andalusí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn as-Saffar · Veure més »

Ibn as-Samh

Abu-l-Qàssim Àsbagh ibn Muhàmmad al Garnatí, més conegut com a Ibn as-Samh (? 979 - Granada, 1035), fou un matemàtic andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn as-Samh · Veure més »

Ibn az-Zaqqaq

(), sobrenom d'Abu-l-Hàssan Alí ibn Atíyyat-Al·lah ibn Mutàrrif ibn Sàlama al-Balansí o Alí ibn Atiyya ibn Mutàrrif Abu-l-Hàssan al-Lakhmí fou un poeta andalusí d'Alzira dels segles  i. Se'n sap ben poc, de la seva vida, i fins i tot la seva nàssab és diferent segons els autors.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn az-Zaqqaq · Veure més »

Ibn Àssim

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Àssim al-Gharnatí, més conegut simplement com a Ibn Àssim, fou un jurista i gramàtic andalusí nascut a Granada el 1359 i mort a la mateixa ciutat el 15 d'agost de 1426.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Àssim · Veure més »

Ibn Baixkuwal

Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abd-al-Màlik ibn Massud ibn Mussa ibn Baixkuwal ibn Yússuf ibn Daha ibn Daqa ibn Nasr ibn Abd-al-Karim ibn Wàqid al-Ansarí, més conegut simplement com Ibn Baixkuwal (literalment ‘Fill de Pasqual’), fou un escriptor andalusí originari de Sorrión, lloc desconegut de la vega de València (no Sarrión a Terol), nascut a Còrdova el 1101.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Baixkuwal · Veure més »

Ibn Baki

Abu-Bakr Yahya ibn Àhmad o Abu-Bakr Yahya ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, més conegut com a Ibn Baqí fou un poeta andalusí dels segles  i. És considerat cordovès, d'on ve que sigui anomenat també al-Qurtubí, però segurament va nàixer a Tulàytula, ja que alguns autors li donen la nisba at-Tulaytulí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Baki · Veure més »

Ibn Barrajan

Abu-l-Hàkam Abd-as-Salam ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad al-Lakhmí al-Ixbilí, més conegut com a Ibn Barrajan, fou un teòleg andalusí, d'origen magrebí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Barrajan · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Battuta · Veure més »

Ibn Darraj al-Qastallí

Abu-Úmar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Darraj al-Qastal·lí, més conegut simplement com a Ibn Darraj al-Qastal·lí (Algarve, 958 - Dénia, 1030) fou un poeta andalusí d'origen amazic, autor de poesia àulica, de gènere heroic i panegíric, dedicat primer al servei d'Almansor i, a partir del 1018, als reis de la taifa de Saragossa.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Darraj al-Qastallí · Veure més »

Ibn Dihya

Ibn Dihya, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235), exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Dihya · Veure més »

Ibn Faradj al-Djayyani

Abu-Úmar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Fàraj al-Jayyaní, més conegut simplement com a Ibn Fàraj al-Jayyaní, fou un poeta, antologista i historiador andalusí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Faradj al-Djayyani · Veure més »

Ibn Firnas (cràter)

Ibn Firnas és un cràter d'impacte localitzat a prop de l'equador lunar, a la cara oculta de la Lluna, que rep el nom pel precursor de l'aeronàutica andalusí Abbàs Ibn Firnàs.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Firnas (cràter) · Veure més »

Ibn Gharsiya

Abu-Àmir Àhmad ibn Gharsiya al-Baixqunsí, més conegut simplement com a Ibn Gharsiya (mort vers 1084), fou un escriptor i poeta andalusí en llengua àrab que va viure a Dénia al servei del rei Mujàhid ibn Abd-Al·lah, vers 1010-1044, i després del seu fill Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Gharsiya · Veure més »

Ibn Ghàlib

Muhàmmad ibn Ayyub ibn Ghàlib al-Gharnati, més conegut simplement com a Ibn Ghàlib, fou un geògraf i historiador àrab nascut a Granada que va viure al.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Ghàlib · Veure més »

Ibn Hamdís

Abu-Muhàmmad Abd-al-Jabbar ibn Abi-Bakr as-Siqil·lí, més conegut com a Ibn Hamdís as-Siqil·lí o, senzillament, Ibn Hamdís (Noto, Sicília c. 1056 – Mayurqa c. 1133) fou un poeta sicilià de llengua àrab.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Hamdís · Veure més »

Ibn Hayyan

Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Hayyan · Veure més »

Ibn Hazm

Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad ibn Saïd ibn Hazm, més conegut simplement com a Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Taifa de Niebla, de 1064), fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Hazm · Veure més »

Ibn Hàwqal

Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Hàwqal · Veure més »

Ibn Hubayx

Abu-l-Qàssim Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Yússuf ibn Abi-Issa al-Ansarí al-Mursí (en àrab Abu l-Qāsim ʿAbd ar-Raḥmān b. Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. Yūsuf b. Abī ʿĪsā al-Anṣārī al-Mursī), més conegut com a Ibn Hubayx (en àrab Ibn Ḥubayx) (Almeria 1110-Múrcia 1188), fou un historiador andalusí que va tenir diversos càrrecs a Almeria, Alzira i Múrcia.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Hubayx · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Hud · Veure més »

Ibn Idhari

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Idhari al-Marrakuixí, més conegut simplement com a Ibn Idhari, fou un historiador musulmà del final del i primera part del XIV.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Idhari · Veure més »

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Jubayr · Veure més »

Ibn Khafaja

Ibn Khafaja, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Khafaja al-Andalussí (Alzira, 1058/1060 – 25 de juny de 1139), fou un gran poeta andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Khafaja · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Khaldun · Veure més »

Ibn Khayr al-Ixbilí

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Khayr ibn Úmar ibn Khalifa al-Lamtuní al-Amawí, més conegut com a Ibn Khayr al-Ixbilí fou un filòleg andalusí nascut a Sevilla el 1108.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Khayr al-Ixbilí · Veure més »

Ibn Luyūn

Abu-Uthman Sad ibn Abi-Jàfar Àhmad ibn Ibrahim at-Tujíbí, més conegut com a Ibn Luyun (Almeria, 1282-1349) fou un escriptor, poeta i místic andalusí nascut a Almeria el 1282, d'una família oriünda de Llorca.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Luyūn · Veure més »

Ibn Madà

Àhmad ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Sad ibn Hàrith ibn Àssim ibn Madà al-Lakhmí, més conegut simplement com a Ibn Madà, fou un gramàtic andalusí del, nascut a Còrdova vers el 1119.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Madà · Veure més »

Ibn Massarra

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Massarra al-Jabalí, més conegut simplement com a Ibn Massarra i llatinitzat com a Abenmasarra, fou un important filòsof i místic andalusí, considerat un dels primers filòsofs i sufís de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Massarra · Veure més »

Ibn Muadh al-Jayyaní

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Muadh al-Jayyaní va ser un matemàtic andalusí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Muadh al-Jayyaní · Veure més »

Ibn Quzman

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Issa ibn Abd-al-Màlik ibn Quzman, anomenat al-Àsghar i més conegut simplement com a Ibn Quzman —en àrab محمد بن عبد الملك بن قزمان, Muḥammad ibn ʿAbd al-Malik ibn Quzmān— fou un famós poeta andalusí, nascut a Còrdova pel 1078 i mort allí mateix el 1160, conegut pels seus peculiars zajals escrits en àrab col·loquial andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Quzman · Veure més »

Ibn Saada

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf al-Mursí (en àrab Ibn Saʿāda, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Yūsuf al-Mursī), més conegut com a Ibn Saada (en àrab Ibn Saʿāda) (1103-1170) fou un cadi i tradicionista andalusí nascut a Múrcia.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Saada · Veure més »

Ibn Saïd al-Maghribí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Mussa ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Saïd al-Maghribí, conegut simplement com a Ibn Saïd al-Maghribí (1213-1286) fou un historiador i geògraf àrab nascut a Granada.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Saïd al-Maghribí · Veure més »

Ibn Sara As-Santarini

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad Ibn Sara aix-Xantariní, més conegut senzillament com a Ibn Sara aix-Xantariní (Santarém, aleshores taifa de Badajoz, 1043 - 1123) fou un poeta andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Sara As-Santarini · Veure més »

Ibn Sàlim al-Kalaí

Batalla del Puig, en què morí Aburrebii ibn Salim Elcolaí Ibn Sàlim al-Kalaí, de nom complet Abu-r-Rabí Sulayman ibn Mussa ibn Sàlim al-Himyarí al-Balansí al-Kalaí (rodalia de Múrcia, 1170 - el Puig, 1237) fou un alfaquí malikita, historiador, orador i poeta andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Sàlim al-Kalaí · Veure més »

Ibn Sídah

Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Mursí al-Lugawí al-Amà —en àrab Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Ismāʿīl al-Mursī al-Lūḡawī al-Aʿmà— o Abu-l-Hàssan Alí ibn Àhmad ibn Ismaïl, més conegut amb el sobrenom o pseudònim (xura) dIbn Sídah —en àrab ابن سيده, Ibn Sīdah— o Ibn Sida —en àrab Ibn Sīda— (Múrcia, 1007 – Dénia, 26 de març de 1066), fou un erudit andalusí, especialitzat en gramàtica i lexicografia.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Sídah · Veure més »

Ibn Taymiyya

Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328) fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Taymiyya · Veure més »

Ibn Túmart

Muhàmmad ibn Túmart —— (Igilliz, vers 1078/1081 - Tinmal, agost del 1130), autoproclamat el mahdí, fou el fundador del moviment almohade.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Túmart · Veure més »

Ibn Tufayl

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (Wadi Aix, actual Guadix, c. 1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Tufayl · Veure més »

Ibn Usfur

Abu-l-Hàssan Alí ibn Mumin ibn Usfur, més conegut simplement com a Ibn Usfur, fou un gramàtic andalusí del nascut a Sevilla el 1200 i mort a Tunis el 1271.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Usfur · Veure més »

Ibn Xuhayd

Abu-Àmir Àhmad ibn Abi-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-Úmar Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Úmar ibn Muhàmmad ibn Issa ibn Xuahyd al-Axjaí, més conegut senzillament com a Ibn Xuhayd (Còrdova 923 - 1035) fou un poeta, home de lletres i polític andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Xuhayd · Veure més »

Ibn Yaïx

Ibn Yaïx o Ben Yaïx fou una família d'origen jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Yaïx · Veure més »

Ibn Zaydun

Abu-l-Walid Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Ghàlib al-Makhzumí, conegut com a Ibn Zaydun (en àrab أحمد بن عبد الله بن زيدون), o a les fonts cristianes castellanes com Abenzaidún (Còrdova, 1003 - Sevilla, 1070/1071), va ser un poeta àrab andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ibn Zaydun · Veure més »

Idrís al-Àsghar

Idrís al-Àzhar ibn Idrís ibn Abd-Al·lah al-Kàmil ——, més conegut simplement com a Idrís al-Àzhar o, també, com a Idrís al-Àsghar (‘Idrís el Petit’) o com a Idrís II, (791-828) fou el segon sobirà de la dinastia idríssida del Magrib.

Nou!!: Al-Àndalus і Idrís al-Àsghar · Veure més »

Iecla

Iecla (en castellà i oficialment, Yecla) és un municipi murcià en la comarca de l'Altiplà limítrofa amb el País Valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Iecla · Veure més »

Ifranj

Els ifranj o firanj és el nom que els àrabs van donar als francs (no a França), inicialment limitat als habitants de l'imperi de Carlemany, i que després es va estendre a tots els europeus occidentals (inclosos els britànics), excepte els cristians de l'Àndalus, els eslaus (saqàliba) i els vikings o normands (''majús'').

Nou!!: Al-Àndalus і Ifranj · Veure més »

Ignasi González i Llubera

Ignasi Miquel González i Llubera (Barcelona 1893 - Cambridge 1962) fou un lingüista català.

Nou!!: Al-Àndalus і Ignasi González i Llubera · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Al-Àndalus і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imperi de Mali

LImperi de Mali o Imperi manding o Manden Kurufa fou un imperi africà occidental del mandinka des de vers 1230 a vers 1600. L'imperi fou fundat per Sundiata Keita i esdevingué cèlebre per la riquesa dels seus governants, especialment Mansa Musa I. L'Imperi de Mali va deixar moltes influències culturals profundes a Àfrica occidental, permetent l'extensió de la seva llengua, dret i costums al llarg del riu Níger. L'imperi de Mali s'estenia sobre una àrea molt gran i constava de nombrosos regnes vassalls i províncies.

Nou!!: Al-Àndalus і Imperi de Mali · Veure més »

Independència de Portugal

Portugal i el context peninsular l'any 1150 Dins dels límits de l'actual frontera política de Portugal han habitat al llarg dels segles diferents civilitzacions, partint dels pobles ibèrics preromans, i passant per romans, bàrbars, visigots i musulmans (Al-Àndalus i diverses taifes).

Nou!!: Al-Àndalus і Independència de Portugal · Veure més »

Indumentària tradicional del País Valencià

La indumentària tradicional del País Valencià varia segons la zona i la ciutat.

Nou!!: Al-Àndalus і Indumentària tradicional del País Valencià · Veure més »

Influències islàmiques en l'art cristià

Exemple de la influència islàmica en l'art cristià: plat de ceràmica hispano-morisc, aproximadament de 32 cm de diàmetre, amb el monograma cristià "IHS", decorat en blau cobalt i lluentor dorat, València, c.1430-1500. Influències islàmiques en l'art cristià es refereix a la influència de l'art islàmic sobre l'art cristià, en la producció artística en el món islàmic des del VIII fins al.

Nou!!: Al-Àndalus і Influències islàmiques en l'art cristià · Veure més »

Invasió musulmana de la Gàl·lia

La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.

Nou!!: Al-Àndalus і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »

Invasions hongareses d'Europa

Les invasions hongareses d'Europa (kalandozások, Ungarneinfälle) van tenir lloc durant els segles IX i X en un període de transició de la història d'Europa durant la baixa edat mitjana, quan el territori del que era l'Imperi Carolingi es trobava amenaçat per la invasió de múltiples forces hostils: els magiars (hongaresos) des de l'est, els vikings des del nord i els àrabs des del sud.

Nou!!: Al-Àndalus і Invasions hongareses d'Europa · Veure més »

Iqlim

Iqlim —, pl.

Nou!!: Al-Àndalus і Iqlim · Veure més »

Isaac Alfassi

Isaac ben Jacob Alfassi (prop de Fes, 1013-Lucena, 1103) també era anomenat el Rif, va ser un rabí i un intel·lectual jueu nascut a Constantina, Algèria, establert després a l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Isaac Alfassi · Veure més »

Isaac ben Rovèn, el Barceloní

Isaac ben Rovèn, el Barceloní (Albargeloni) (Barcelona, Comtat de Barcelona, 1043 - Dénia, al-Àndalus, ?) fou un talmudista i poeta litúrgic català.

Nou!!: Al-Àndalus і Isaac ben Rovèn, el Barceloní · Veure més »

Ishaq ibn Alí ibn Yússuf

Ishaq ibn Alí ibn Yússuf —— fou el darrer emir almoràvit.

Nou!!: Al-Àndalus і Ishaq ibn Alí ibn Yússuf · Veure més »

Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí

Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí (Rey, 767-Bagdad, 850) fou un cantant persa, esmentat a Les mil i una nits.

Nou!!: Al-Àndalus і Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Al-Àndalus і Islam · Veure més »

Issa ibn Dínar

Issa ibn Dínar ibn Wàfid al-Ghafiqí o, més senzillament, Issa ibn Dínar (en àrab ʿĪsā b. Dīnār b. Wāfid al-Ḡāfiqī) (Tulàytula, c. 772-?, 827) fou un dels tres grans fundadors del dret teològic musulmà a l'Àndalus junt amb Yahya ibn Yahya (848) i Abd-al-Màlik ibn Habib (852).

Nou!!: Al-Àndalus і Issa ibn Dínar · Veure més »

Issam al-Khawlaní

Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Issam al-Khawlaní · Veure més »

Jaciment arqueològic de Barrada

El jaciment arqueològic de Barrada, també denominat Barradas o Silos da Barrada, està situat a la rodalia de la vila d'Aljezur, al sud de Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Jaciment arqueològic de Barrada · Veure més »

Jàbir ibn Àflah

Abu-Muhàmmad Jàbir ibn Àflah (vers 1100 – vers 1150) va ser un astrònom i matemàtic de Sevilla, del.

Nou!!: Al-Àndalus і Jàbir ibn Àflah · Veure més »

Jàfar ibn Alí ibn Hamud

Jàfar ibn Alí ibn Hamud (segona meitat del) fou un governador de Msila, membre d'una família iemenita establerta primer a l'Àndalus i més tard al Màgrib, a la regió de Msila.

Nou!!: Al-Àndalus і Jàfar ibn Alí ibn Hamud · Veure més »

Jerez de la Frontera

Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Jerez de la Frontera · Veure més »

Joan Vernet i Ginés

Joan Vernet i Ginés (Barcelona, 31 de juliol de 1923 - Barcelona, 23 de juliol de 2011) fou un insigne arabista català.

Nou!!: Al-Àndalus і Joan Vernet i Ginés · Veure més »

Jonàs ibn Janah

Jonàs ibn Janah —en hebreu, Yonah ibn Ŷanāh; en àrab أبو الوليد مروان بن جناح, Abū l-Walīd Marwān ibn Janāḥ— (Còrdova, ca. 990 - Saragossa, ca. 1050) fou un gramàtic, lexicògraf, metge i farmacòleg jueu andalusí, considerat el major filòleg hebreu de l'edat mitjana.

Nou!!: Al-Àndalus і Jonàs ibn Janah · Veure més »

Josep Ben Meir Ibn Sabara

Josep ben Meir Ibn Sabara (en hebreu: יוסף בן מאיר אבן זבארה, /joˈsɛf ben meˈiʀ ibᵊn zaˈbaʀa/; Barcelona, vers 1140 – Barcelona, vers 1200) fou un escriptor i metge jueu català.

Nou!!: Al-Àndalus і Josep Ben Meir Ibn Sabara · Veure més »

Jota aragonesa

XIX Pedro Nadal i Auré, "el Royo del Rabal", en un retrat de 1881 de Carlos Larraz i Micheto. La jota aragonesa és una manifestació del folklore a Aragó d'un gènere musical, la jota, present en la major part de la geografia espanyola. El gènere, tal com es coneix en l'actualitat, es conforma a la fi del o principis del.

Nou!!: Al-Àndalus і Jota aragonesa · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Al-Àndalus і Judaisme · Veure més »

Judaisme català

Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.

Nou!!: Al-Àndalus і Judaisme català · Veure més »

Judà ben David Hayyuj

Judà ben David Hayyuj (Fes, ca. 945 - Còrdova, ca. 1010), fou un gramàtic jueu andalusí, considerat el pare de l'estudi científic de la llengua hebrea.

Nou!!: Al-Àndalus і Judà ben David Hayyuj · Veure més »

Judà Ibn Tibon

Judà ibn Tibon (1120 - ca. 1190) va ser un traductor, metge i poeta jueu andalusí granadí.

Nou!!: Al-Àndalus і Judà Ibn Tibon · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Al-Àndalus і Jueus · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Al-Àndalus і Jueus a Espanya · Veure més »

Julio Samsó Moya

Julio Samsó Moya (1942) és un arabista i historiador espanyol, catedràtic de la Universitat de Barcelona i acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Llicenciat a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Joan Vernet i Ginés, va fer ampliacions d'estudis a Rabat i Alexandria.

Nou!!: Al-Àndalus і Julio Samsó Moya · Veure més »

Jund

Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds (pl.), és una paraula àrab que designava inicialment un exèrcit.

Nou!!: Al-Àndalus і Jund · Veure més »

Juneda

Juneda és una vila de Catalunya situada al nord de la comarca de les Garrigues, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Al-Àndalus і Juneda · Veure més »

Juviles

Juviles és un municipi andalús situat en la part central de l'Alpujarra Granadina (província de Granada).

Nou!!: Al-Àndalus і Juviles · Veure més »

Juz (administració)

El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.

Nou!!: Al-Àndalus і Juz (administració) · Veure més »

Kalaât El Andalous

Kalaât El Andalous és una ciutat de la governació d'Ariana, a Tunísia, capital de la delegació homònima, a la conca del riu Medjerda.

Nou!!: Al-Àndalus і Kalaât El Andalous · Veure més »

Katalanim

''Heqdesh'' del rabí ''Shemuel ha-Sardí'' a l'antic Call de Barcelona Els katalanim eren el jueus originaris de la corona catalanoaragonesa.

Nou!!: Al-Àndalus і Katalanim · Veure més »

Kàhina

La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.

Nou!!: Al-Àndalus і Kàhina · Veure més »

Khalaf ibn Abd al-Aziz al-Kabtawri

Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abd-al-Aziz al-Ghafiqí al-Qabtawrí o, més senzillament, al-Qabtawrí (Qabtawra 1219 - Medina 1304) fou un poeta i escriptor andalusí nascut a l'illa de Qabtawra o Qabtura al Guadalquivir (moderna Isla Mayor, al sud de Sevilla).

Nou!!: Al-Àndalus і Khalaf ibn Abd al-Aziz al-Kabtawri · Veure més »

Khanià

La Canea (en la Canea), més coneguda per la seva transcripció Khanià (en Χανιά, AFI), és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, a la costa nord de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i a 145 km a l'oest d'Iràklio.

Nou!!: Al-Àndalus і Khanià · Veure més »

Kharja

La kharja (de l'àrab, ‘sortida, eixida (acció)’) és la tornada, composta en àrab andalusí, en romànic o, més aviat, en una varietat mixta de romànic i àrab dialectal, d'una moaixakha, gènere poètic estròfic de l'Àndalus escrit en àrab o en hebreu.

Nou!!: Al-Àndalus і Kharja · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Al-Àndalus і Khàzars · Veure més »

Kitab mafàkhir al-bàrbar

Kitab mafàkhir al-bàrbar és una compilació històrica d'autor anònim, destinada a cantar les glòries del poble amazic del Marroc i l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Kitab mafàkhir al-bàrbar · Veure més »

Kudaa

Kudaa és un antic grup de tribus àrab d'origen discutit, perquè mentre uns pensen que descendeixen de Maadd altres els fan descendents d'Himyar.

Nou!!: Al-Àndalus і Kudaa · Veure més »

Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí

Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí fou un militar àrab de la tribu qays enviat pel califa omeia Hixam ibn Abd-al-Màlik (724-743) al Magrib la primavera del 741 per tal de venjar la derrota a la batalla dels Nobles (Ghàzwat al-àixraf) que els havien causat els rebels amazics manats per Khàlid ibn Hamid (o Humayd) az-Zanatí, successor del gran cap amazic Maysara.

Nou!!: Al-Àndalus і Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí · Veure més »

L'Alcúdia de Crespins

L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera.

Nou!!: Al-Àndalus і L'Alcúdia de Crespins · Veure més »

L'Alcúdia de Veo

L'Alcúdia de Veo (en castellà i oficialment Alcudia de Veo, i en la parla xurra, L'Alcudia de Veyo) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Al-Àndalus і L'Alcúdia de Veo · Veure més »

L'Horta de València

La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.

Nou!!: Al-Àndalus і L'Horta de València · Veure més »

La Carlota

La Carlota és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.

Nou!!: Al-Àndalus і La Carlota · Veure més »

La Cuirassa

La Cuirassa és un call de la ciutat de Lleida pertanyent a l'antiga zona d'El Romeu i a la parròquia de Sant Andreu, encerclant un dels vessants del Turó de la Seu Vella.

Nou!!: Al-Àndalus і La Cuirassa · Veure més »

La Font d'en Carròs

La Font d'en Carròs és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і La Font d'en Carròs · Veure més »

La Granja de la Costera

La Granja de la Costera és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Al-Àndalus і La Granja de la Costera · Veure més »

La Granja de Rocamora

La Granja de Rocamora és un municipi del País Valencià que es troba al Baix Segura.

Nou!!: Al-Àndalus і La Granja de Rocamora · Veure més »

La Iessa

La Iessa (oficialment i en castellà, La Yesa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Al-Àndalus і La Iessa · Veure més »

La Llosa de Ranes

La Llosa de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Al-Àndalus і La Llosa de Ranes · Veure més »

La Pobla de Farnals

La Pobla de Farnals (popularment coneguda com la Creu o la Creu del Puig) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Al-Àndalus і La Pobla de Farnals · Veure més »

La Ràpita (Vallfogona de Balaguer)

La Ràpita és un poble situat al sud de la comarca de la Noguera que pertany al municipi de Vallfogona de Balaguer.

Nou!!: Al-Àndalus і La Ràpita (Vallfogona de Balaguer) · Veure més »

La Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.

Nou!!: Al-Àndalus і La Ribera Alta · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Al-Àndalus і La Rioja · Veure més »

La Torrecilla (Xelva)

La Torrecilla és una torre que s'alça sobre un turó situat a un quilòmetre de la localitat i Xelva, en la comarca dels Serrans, del País Valencià, en concret, a l'anomenat Camí de la Peña Cortada, a la dreta de la carretera que arriba des de la població veïna de Calles.

Nou!!: Al-Àndalus і La Torrecilla (Xelva) · Veure més »

Laqant

Medina Laqant o al-Laqant (en àrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت) és un topònim àrab que deu el seu origen a la veu llatina Lucentum i que s'ha identificat amb l'actual ciutat d'Alacant.

Nou!!: Al-Àndalus і Laqant · Veure més »

Láujar de Andarax

Láujar de Andarax és una localitat i municipi de la província d'Almeria, Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Láujar de Andarax · Veure més »

Le Collier perdu de la colombe

Le Collier perdu de la colombe és una pel·lícula franco-italiana-tunisiana dirigida per Nacer Khemir, filmada el 1990 i estrenada el 1991.

Nou!!: Al-Àndalus і Le Collier perdu de la colombe · Veure més »

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Nou!!: Al-Àndalus і Lesbiana · Veure més »

Liber Ignium

El Liber ignium ad comburendos hostes (que es podria traduir com «Llibre del foc per cremar els enemics») és una col·lecció medieval de receptes per armes incendiàries, incloent la pólvora i el foc grec.

Nou!!: Al-Àndalus і Liber Ignium · Veure més »

Libro de los juegos

El joc de taules astronòmiques, del ''Llibre dels jocs'' El Llibre dels jocs, o Llibre dels escacs, daus i taules (Si és transcripció original Jocs diversos d'escacs, daus, i taules amb les seves explicacions, ordenats per mandat del Rei N'Alfons el Savi), va ser encarregat per Alfons X el Savi, rei de Castella, Lleó i Galícia entre 1251 i 1283.

Nou!!: Al-Àndalus і Libro de los juegos · Veure més »

Literatura àrab

Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.

Nou!!: Al-Àndalus і Literatura àrab · Veure més »

Literatura castellana

Miguel de Cervantes i la seva obra ''El Quixot'' són màxims exponents d'aquesta literatura. En aquesta novel·la, l'autor va consolidar la forma de literatura que la novel·la picaresca havia establert a Espanya a una narrativa de ficció que va servir de plantilla a molts novel·listes al llarg de la història de la literatura castellana.J.A. Garrido Ardila "A Concise Introduction to the History of the Spanish Novel" ''A History of the Spanish Novel'', Oxford University Press 2015 La literatura castellana és la literatura en castellà produïda a Espanya.

Nou!!: Al-Àndalus і Literatura castellana · Veure més »

Literatura hispanohebrea

Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.

Nou!!: Al-Àndalus і Literatura hispanohebrea · Veure més »

Litiasi vesical

La litiasi vesical és la presència de càlculs en la bufeta urinària, procedents del ronyó o autòctons (produïts, en aquest cas, a conseqüència d'una retenció d'orina o d'una cistitis).

Nou!!: Al-Àndalus і Litiasi vesical · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Al-Àndalus і Llívia · Veure més »

Llegenda negra espanyola

XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.

Nou!!: Al-Àndalus і Llegenda negra espanyola · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Al-Àndalus і Lleida · Veure més »

Llengua vàndala

Els vàndals durant les invasions bàrbares. El vàndal, vandàlic o llengua vàndala era una llengua germànica parlada pels vàndals al voltant dels segles  i VI dC.

Nou!!: Al-Àndalus і Llengua vàndala · Veure més »

Llibre de cuina

Digitalització d'un exemplar de ''La cuynera catalana'' (1851) Un llibre de cuina o receptari és un llibre, una obra bé impresa o bé manuscrita no periòdica d'una certa extensió mínima, que tracta principalment de temes directament relacionats amb la cuina i la manera de tractar els aliments per a ús gastronòmic.

Nou!!: Al-Àndalus і Llibre de cuina · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llibre del Repartiment d'Oriola

El Llibre dels Repartiments dels terres entre vehins de la molt Noble i Leal i Insigne Ciutat d'Oriola és l'únic testimoniatge dels repartiments de terres d'Oriola i de la comarca valenciana del Baix Segura duts a terme després de la conquesta en l'any 1243.

Nou!!: Al-Àndalus і Llibre del Repartiment d'Oriola · Veure més »

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »

Llista d'apòstates de l'islam

Aquesta llista d'apòstates de l'islam identifica persones famoses que, durant un període de la seva vida, han estat musulmans però que després han abandonat l'islam sia per convertir-se a una altra religió o bé per adoptar actituds irreligioses.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista d'apòstates de l'islam · Veure més »

Llista d'historiadors musulmans

Llista d'historiadors musulmans, des del sorgiment de l'islam fins al, que es poden adscriure a la historiografia islàmica clàssica.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista d'historiadors musulmans · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de fabricants d'instruments astronòmics

Això és una llista dels primers fabricants d'instruments astronòmics, juntament amb la vida i el país de treball, si està disponible.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista de fabricants d'instruments astronòmics · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de prenoms àrabs

Llista de prenoms àrabs (pl.) transcrits en català, acompanyats de l'original àrab i de la seva transliteració.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista de prenoms àrabs · Veure més »

Llista de reis de Granada

Aquesta és una llista dels reis de Granada a Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista de reis de Granada · Veure més »

Llista dels imperis i dinasties musulmanes

La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.

Nou!!: Al-Àndalus і Llista dels imperis i dinasties musulmanes · Veure més »

Llocnou de Sant Jeroni

Llocnou de Sant Jeroni és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Llocnou de Sant Jeroni · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Al-Àndalus і Lluís el Pietós · Veure més »

Lubna

Lubna va ser una intel·lectual andalusina de la segona meitat del, famosa pels seus coneixements en gramàtica i per la qualitat de la seva poesia.

Nou!!: Al-Àndalus і Lubna · Veure més »

Lucena

Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.

Nou!!: Al-Àndalus і Lucena · Veure més »

Madīnat al-Zahrā

Porta del Primer Ministre Madínat az-Zahrà (‘la ciutat d'az-Zahrà’) fou una ciutat de l'Àndalus, designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2018.

Nou!!: Al-Àndalus і Madīnat al-Zahrā · Veure més »

Madina Mayurqa

Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.

Nou!!: Al-Àndalus і Madina Mayurqa · Veure més »

Maghila

Els Maghila (gentilici maghiles) foren una antiga tribu amaziga de la branca dels Buitr.

Nou!!: Al-Àndalus і Maghila · Veure més »

Maghrawa

Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.

Nou!!: Al-Àndalus і Maghrawa · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Al-Àndalus і Magrib · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: Al-Àndalus і Maimònides · Veure més »

Malikisme

El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.

Nou!!: Al-Àndalus і Malikisme · Veure més »

Malilla

Malilla és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Nou!!: Al-Àndalus і Malilla · Veure més »

Mallorca (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Al-Àndalus і Mallorca (desambiguació) · Veure més »

Mansa Musa I

Musa I fou el primer governant del llinatge laye i el desè Mansa (rei de reis o emperador) de l'Imperi de Mali (fl. 1312-1337).

Nou!!: Al-Àndalus і Mansa Musa I · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Al-Àndalus і Marca Hispànica · Veure més »

Maria Alphaizuli

Maria Alphaizuli o també Màryam bint Abi-Yaqub aix-Xilbí va ser una poeta andalusina del.

Nou!!: Al-Àndalus і Maria Alphaizuli · Veure més »

Maria Jesús Viguera Molins

Maria Jesús Viguera Molins (Ferrol, 10 de febrer de 1945) és una filòloga i historiadora gallega, acadèmica de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Al-Àndalus і Maria Jesús Viguera Molins · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Marroc · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Al-Àndalus і Marsella · Veure més »

Marxalenes

Marxalenes és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de La Saïdia.

Nou!!: Al-Àndalus і Marxalenes · Veure més »

Masia del Jutge Llíria

La Masia del Jutge de Llíria, és una casa fortificada que està ubicada al municipi anteriorment nomenat, a la comarca del Camp de Túria, de la província de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Masia del Jutge Llíria · Veure més »

Masmuda

Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.

Nou!!: Al-Àndalus і Masmuda · Veure més »

Massarrojos

Massarrojos és una poble de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: Al-Àndalus і Massarrojos · Veure més »

Matemàtiques a l'islam medieval

segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.

Nou!!: Al-Àndalus і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Matmata (berbers)

Els matmata són un grup dels amazics documentat almenys des del, del gran grup dels butr, branca dels zenetes.

Nou!!: Al-Àndalus і Matmata (berbers) · Veure més »

Maysara

Maysara fou un cap amazic de la tribu matghara que va dirigir la resistència nacional contra la invasió i dominació àrab el 739-740.

Nou!!: Al-Àndalus і Maysara · Veure més »

Màlaga

Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Nou!!: Al-Àndalus і Màlaga · Veure més »

Màlik ibn Anas

Abu-Abd-Al·lah Màlik ibn Anas ibn Màlik al-Himyarí al-Asbahi al-Madaní, més conegut simplement com a Màlik ibn Anas o, en entre els musulmans, com limam Màlik, el «Xeic de l'islam», el «Mestre de la Comunitat» o l'«Imam de tota l'emigració» (vers 711 – 795), fou un dels més respectats erudits del fiqh a l'islam sunnita.

Nou!!: Al-Àndalus і Màlik ibn Anas · Veure més »

Màslama al-Majrití

Abu-l-Qàssim Màslama ibn Àhmad al-Faradí al-Majrití més conegut simplement com a Màslama al-Majrití o, tot curt, al-Majrití (Madrid, 950- Còrdova, 1008) fou un erudit andalusí de gran renom, astròleg-astrònom, matemàtic i alquimista.

Nou!!: Al-Àndalus і Màslama al-Majrití · Veure més »

Música basca

La música basca (en basc, Euskal Herriko musika) es refereix a la música feta al País Basc, que reflecteix trets relacionats amb la seva societat / tradició, i ideada per persones d'aquest territori.

Nou!!: Al-Àndalus і Música basca · Veure més »

Música tradicional libanesa

Mentre que la Música tradicional libanesa continua sent popular al Líban, la música moderna que reconcilia els estils occidentals i tradicionals àrabs, el pop i la fusió estan guanyant popularitat ràpidament.

Nou!!: Al-Àndalus і Música tradicional libanesa · Veure més »

Medina Sidonia

Medina Sidonia és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Al-Àndalus і Medina Sidonia · Veure més »

Medyuna

Medyuna (Madyuna o Midyuna) és una tribu amaziga del gran grup dels Butr, dins la família Fatin.

Nou!!: Al-Àndalus і Medyuna · Veure més »

Melilla

Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Melilla · Veure més »

Menahem ben Saruq

Menahem ben Saruq o Menahem ben Jacob ben Saruq (Tortosa, ca. 920-ca. 970) fou un poeta i gramàtic jueu andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Menahem ben Saruq · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Al-Àndalus і Menorca · Veure més »

Menzel Abderrahmen

Menzel Abderrahmen o Menzel Abderrahmane (tr) és un vila situada una seixantena de quilòmetres al nord de Tunis, a la riba nord del llac de Bizerta.

Nou!!: Al-Àndalus і Menzel Abderrahmen · Veure més »

Menzel Bouzelfa

Menzel Bouzelfa o Menzel Bou Zelfa és una ciutat de Tunísia, a la governació de Nabeul, al centre de la regió i península del Cap Bon.

Nou!!: Al-Àndalus і Menzel Bouzelfa · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Al-Àndalus і Mercenari · Veure més »

Merlet

Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.

Nou!!: Al-Àndalus і Merlet · Veure més »

Mesquita d'Ibn Tulun

La '''mesquita d'Ibn Tulun'''. La font d'ablucions a l'esquerra i el minaret a la dretaLa mesquita d'Ibn Tulun és una de les més interessants del Caire, Egipte.

Nou!!: Al-Àndalus і Mesquita d'Ibn Tulun · Veure més »

Mesquita de Còrdova

La mesquita de Còrdova, convertida des del  en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Mesquita de Còrdova · Veure més »

Mesquita de les Tres Portes

La mesquita de les Tres Portes o mesquita d'Ibn Khayrun és una important mesquita de Kairuan, a Tunísia, amb una façana que ofereix un exemple magnific d'arquitectura aglàbida.

Nou!!: Al-Àndalus і Mesquita de les Tres Portes · Veure més »

Mesquita Ibn Ruschd-Goethe

La mesquita Ibn Rushd-Goethe és la primera mesquita que es descriu com a liberal a Berlín.

Nou!!: Al-Àndalus і Mesquita Ibn Ruschd-Goethe · Veure més »

Miguel Alcobendas Tirado

Miguel Alcobendas Tirado (Madrid, 27 de desembre de 1939 − Torremolinos, 3 de setembre de 2014) va ser un director de cinema, guionista, realitzador de televisió i escriptor espanyol.

Nou!!: Al-Àndalus і Miguel Alcobendas Tirado · Veure més »

Millena

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Al-Àndalus і Millena · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Al-Àndalus і Miniatura · Veure més »

Miniatura àrab

Les miniatures àrabs són petites pintures fetes sobre paper, generalment il·lustracions per a llibres o manuscrits, però de vegades també obres d'art separades.

Nou!!: Al-Àndalus і Miniatura àrab · Veure més »

Miquel Barceló i Perelló

Miquel Barceló i Perelló (Felanitx, Mallorca, 1939 - Portocolom, Mallorca, 23 de novembre del 2013) va ser un catedràtic mallorquí d'Història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en les societats andalusines.

Nou!!: Al-Àndalus і Miquel Barceló i Perelló · Veure més »

Miquel II el Tartamut

Miquel el Tartamut o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador romà d'Orient del 820 al 829.

Nou!!: Al-Àndalus і Miquel II el Tartamut · Veure més »

Miquel III l'Embriac

Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.

Nou!!: Al-Àndalus і Miquel III l'Embriac · Veure més »

Mir Geribert

Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.

Nou!!: Al-Àndalus і Mir Geribert · Veure més »

Miramar

Platja de Miramar Miramar és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Al-Àndalus і Miramar · Veure més »

Mliana

Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.

Nou!!: Al-Àndalus і Mliana · Veure més »

Moisès ibn Ezra

Moisès ben Jacob ibn Ezra (en hebreu, משה בן יעקב הסלח אבן עזרא Moshe ben Yaʿqo ibn Ezra; en àrab, أبو هارون موسى بن يعقوب ابن عزرا Abū Hārūn Mūsa ben Yaʿqūb ibn ʿEzra’) conegut com a Ha-Sallah «escriptor de penitències» (Granada, ~1055 - d. 1135), fou filòsof i lingüista, i un dels principals poetes jueus d'Al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Moisès ibn Ezra · Veure més »

Monestir de Santa Clara la Real

El Monestir de Santa Clara la Real és un conjunt monàstic de l'ordre de les Clarisses situat a la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya).

Nou!!: Al-Àndalus і Monestir de Santa Clara la Real · Veure més »

Monestir de Santo Domingo de Silos

El clasutre amb el detall de la columna torçada El Monestir de Santo Domingo de Silos és una abadia benedictina situada en el municipi de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos.

Nou!!: Al-Àndalus і Monestir de Santo Domingo de Silos · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Al-Àndalus і Morella · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Al-Àndalus і Moriscos · Veure més »

Moros (grup humà)

''Moros del nord de l'Àfrica''. Fotografia de ''National Geographic'' de 1917 ''Gypsies and Moors in Northern Africa'' El terme moros o magribins (també anomenat magrebins) fa referència a les persones originàries de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.

Nou!!: Al-Àndalus і Moros (grup humà) · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Mossàrab · Veure més »

Mossàrab de les Illes Balears

El mossàrab de les Illes Balears, dit també romanç andalusí de les Illes Balears, romanç precatalà i romanç prejaumí, és la varietat lingüística romànica parlada a les Illes Balears a partir de l'evolució del llatí vulgar abans de la Conquesta catalana.

Nou!!: Al-Àndalus і Mossàrab de les Illes Balears · Veure més »

Mossàrabs

Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Mossàrabs · Veure més »

Muhammad al-Haik al-Andalusí

Muhàmmad ibn al-Hussayn al-Hàïk al-Andalussí at-Titawní —en àrab محمد بن الحسين الحائك, Muḥammad ibn al-Ḥussayn al-Ḥāʾik— fou un erudit marroquí de Tetuan, del, compilador de textos de cançons andalusines conservades al Marroc.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhammad al-Haik al-Andalusí · Veure més »

Muhàmmad aix-Xafra

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Fàraj al-Qirbilyaní al-Andalussí (Crevillent, segona meitat del - Granada, 1360), més conegut com a Muhàmmad aix-Xafra (de xafra, ‘fulla d'afaitar’ en àrab), va ser un metge-cirurgià andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad aix-Xafra · Veure més »

Muhàmmad an-Nàssir

Muhàmmad an-Nàssir (m. 1213), de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad an-Nàssir li-din-Al·lah ibn Yaqub al-Mansur ibn Abd-al-Mumin, fou el quart califa dels almohades.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad an-Nàssir · Veure més »

Muhàmmad I

Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (Còrdova, 823 - 886) fou el cinquè emir de Qúrtuba (852-886), fill i successor d'Abd-ar-Rahman II, ambdós de la dinastia omeia.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad I · Veure més »

Muhàmmad I al-Ghàlib

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah ibn Yússuf fou el primer rei nassarita de Granada.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad I al-Ghàlib · Veure més »

Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid

Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Abbad al-Mútamid, més conegut com a Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid o com a al-Mútamid ibn Abbad fou emir de Sevilla de la dinastia abbadita, fill i successor el 1068/1069 del seu pare Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid · Veure més »

Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abi-Ishaq Ibrahim an-Nafzí al-Himyarí ar-Rundí, més conegut com a Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí o, simplement, com a Ibn Abbad (Ronda, 1333 - Fes, 1390), fou un teòleg i mestre sufí de renom d'origen andalusí que va desenvolupar la seva activitat al Marroc.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad ibn Abbad ar-Rundí · Veure més »

Muhàmmad ibn Abd-Al·lah al-Aixjaí

Muhàmmad ibn Abd-Al·lah al-Aixjaí fou valí de l'Àndalus (730).

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad ibn Abd-Al·lah al-Aixjaí · Veure més »

Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí

Muhàmmad ibn Abi-Bakr az-Zuhrí (Granada, finals de la dècada de 1130 - entre 1154 i 1161) va ser un geògraf andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Muhàmmad ibn Wàssul

Muhàmmad ibn Wàssul fou emir midràrida de Sigilmasa.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad ibn Wàssul · Veure més »

Muhàmmad ibn Yússuf al-Warraq

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf al-Warraq at-Tarikhí (Guadalajara?, novembre de 904 - Còrdova, octubre de 973) fou un geògraf andalusí originari de Guadalajara (podria haver nascut a Kairuan, però en tot cas des de jove va viure a Guadalajara).

Nou!!: Al-Àndalus і Muhàmmad ibn Yússuf al-Warraq · Veure més »

Muhja bint at-Tayyaní

Muhja bint at-Tayyaní —en àrab مهجة بنت التياني, Muhja bint at-Tayyānī— (Còrdova, segle XI) va ser una poeta andalusina de la qual a penes no es tenen dades de la seva biografia.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhja bint at-Tayyaní · Veure més »

Muhya bint Ibn Abd ar-Razzaq

Muhja bint Ibn Abd-ar-Razzaq al-Gharnatiyya va ser una poetessa andalusina, originària de Cástaras (província de Granada), que va viure a la taifa de Granada entre els segles  i. La seva producció poètica és desconeguda, tot i que al-Maqqarí diu que alguns autors li atribuïen versos considerats per d'altres obra d'Hamda bint Ziyad.

Nou!!: Al-Àndalus і Muhya bint Ibn Abd ar-Razzaq · Veure més »

Muhyí-d-Din al-Maghribí

Yahya ibn Muhàmmad ibn Abi-x-Xukr al-Maghribí, més conegut com a Muhyí-d-Din al-Maghribí o com a Ibn Abi-x-Xukr (l'Àndalus, c. 1220 - Maragha, 1283) va ser un matemàtic i astrònom d'origen andalusí del, que va viure i treballar a Damasc (Síria) i a l'observatori astronòmic de Maragha (Iran).

Nou!!: Al-Àndalus і Muhyí-d-Din al-Maghribí · Veure més »

Muladí

Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.

Nou!!: Al-Àndalus і Muladí · Veure més »

Munuza

Munuza va ser el governador amazic del nord d'Ibèria (incloent la regió d'Astúries en l'Espanya moderna).

Nou!!: Al-Àndalus і Munuza · Veure més »

Muqàddam ibn Muafa al-Qabri

Muqàddam ibn Muafa al-Qabrí (en àrab Muqaddam b. Muʿāfà al-Qabrī) (m. vers 911/912) fou un poeta andalusí nadiu de Qabra, actualment Cabra, a la província de Còrdova). Alguns autors el fan el creador del gènere poètic muwàixxah però sembla més probable que l'autèntic creador fos Muhàmmad ibn Mahmud al-Qabrí "el Cec", un altre poeta també de Cabra.

Nou!!: Al-Àndalus і Muqàddam ibn Muafa al-Qabri · Veure més »

Muralla àrab de València

Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.

Nou!!: Al-Àndalus і Muralla àrab de València · Veure més »

Muralla d'Àvila

La muralla d'Àvila és un tancament militar romànic que envolta el nucli antic de la ciutat d'Àvila, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Al-Àndalus і Muralla d'Àvila · Veure més »

Muralla de Benissanó

La Muralla de Benissanó es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca del Camp de Túria de la província de València.

Nou!!: Al-Àndalus і Muralla de Benissanó · Veure més »

Muralla medieval de València

Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.

Nou!!: Al-Àndalus і Muralla medieval de València · Veure més »

Muralles d'Ontinyent

Les muralles d'Ontinyent, són considerades Bé d'interès cultural, amb codi 46.24.184-004, no presentant encara número d'anotació ministerial.

Nou!!: Al-Àndalus і Muralles d'Ontinyent · Veure més »

Muralles de Benafigos

Les Muralles de Benafigos, situades a la població del mateix nom, de la comarca de l'Alcalatén, són, per declaració genèrica, Bé d'Interès Cultural, amb codi: 12.04.025-001, no presentant encara nombre d'anotació ministerial, i així consta en la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Al-Àndalus і Muralles de Benafigos · Veure més »

Muralles de les Coves de Vinromà

Les Muralles de les Coves de Vinromà, són unes muralles localitzades a la localitat de Coves de Vinromà, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Al-Àndalus і Muralles de les Coves de Vinromà · Veure més »

Muralles medievals de Tortosa

Les muralles medievals de Tortosa són un conjunt de fortificacions de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) declarades bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Muralles medievals de Tortosa · Veure més »

Museu Arqueològic del Teatre Romà

El Museu Històric de Sagunt acull les col·leccions i les troballes procedents de la ciutat de Sagunt, a la província de València (Espanya); els seus fons s'han vist enriquits per les excavacions arqueològiques dutes a terme en aquest territori.

Nou!!: Al-Àndalus і Museu Arqueològic del Teatre Romà · Veure més »

Museu Comarcal de la Noguera

El Museu Comarcal de la Noguera va ser creat el 31 de gener de 1983.

Nou!!: Al-Àndalus і Museu Comarcal de la Noguera · Veure més »

Museu d'Història de Manacor

El Museu d'Història de Manacor és un centre museístic dedicat a la història de Manacor i la comarca de Llevant situat a la Torre dels Enagistes, un antic edifici de caràcter defensiu i residencial situat a la foravila de Manacor.

Nou!!: Al-Àndalus і Museu d'Història de Manacor · Veure més »

Museu Dámaso Navarro

El Museu Arqueològic i Etnològic "Dámaso Navarro" està situat a Petrer (Vinalopó Mitjà).

Nou!!: Al-Àndalus і Museu Dámaso Navarro · Veure més »

Museu de Ceràmica (Barcelona)

El Museu de Ceràmica de Barcelona estava ubicat al Palau Nacional de Pedralbes.

Nou!!: Al-Àndalus і Museu de Ceràmica (Barcelona) · Veure més »

Museu de Sant Boi de Llobregat

El Museu de Sant Boi de Llobregat és un museu fundat el 1988 a Sant Boi de Llobregat.

Nou!!: Al-Àndalus і Museu de Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Museu Sefardita

El Museu Sefardita és un museu d'història jueva situat a Toledo, Espanya, dedicat als aspectes històrics, religiosos i dels costums del passat jueu a Espanya, així com dels sefardites, els descendents dels jueus que van viure a la península Ibèrica fins 1492.

Nou!!: Al-Àndalus і Museu Sefardita · Veure més »

Museu Tèxtil i d'Indumentària

El Museu Tèxtil i d'Indumentària fou un museu que formava part del Disseny Hub Barcelona (DHUB), un centre de l'Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el coneixement, la comprensió i el bon ús en el món del disseny.

Nou!!: Al-Àndalus і Museu Tèxtil i d'Indumentària · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Al-Àndalus і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Mustàkhrij

Un mustàkhrij (literalment ‘extractor’) fou el funcionari musulmà encarregat de recaptar alguns impostos com la sadaqa o almoina religiosa, i el kharaj, impost sobre la terra.

Nou!!: Al-Àndalus і Mustàkhrij · Veure més »

Muzayna

Muzayna (nisba Mizani) fou una tribu àrab que en temps de Mahoma vivia al sud de Medina.

Nou!!: Al-Àndalus і Muzayna · Veure més »

Nacer Khemir

Nacer Khemir (tr) (Korba, Tunísia, abril de 1948) és un escriptor, artista, narrador i cineasta tunisià.

Nou!!: Al-Àndalus і Nacer Khemir · Veure més »

Nafza

Nafza és el nom d'una tribu amaziga i del país que habiten a Tunísia.

Nou!!: Al-Àndalus і Nafza · Veure més »

Nakur

Nakur o Nukur (o) fou una població de la costa nord del Marroc i capital d'un emirat regit per la dinastia salíhida.

Nou!!: Al-Àndalus і Nakur · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Al-Àndalus і Navarra · Veure més »

Navas de Tolosa (entitat de població)

Navas de Tolosa —també dita Las Navas de Tolosa o simplement Las Navas—, vulgarment el Hospitalillo és una aldea al terme municipal de la Carolina a la província i diòcesi de Jaén.

Nou!!: Al-Àndalus і Navas de Tolosa (entitat de població) · Veure més »

Navegació astronòmica

XVI. Sextant (1900). La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir.

Nou!!: Al-Àndalus і Navegació astronòmica · Veure més »

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Nou!!: Al-Àndalus і Neteja ètnica · Veure més »

Nisba (onomàstica)

En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.

Nou!!: Al-Àndalus і Nisba (onomàstica) · Veure més »

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Al-Àndalus і Nombre · Veure més »

Nombres aràbics

Nombres aràbics (àrab) Nombres aràbics i europeus en un senyal de tràfic a Abu Dhabi Els nombres (o '''numerals''') aràbics, també anomenats nombres indoaràbics, són els símbols més utilitzats per representar nombres.

Nou!!: Al-Àndalus і Nombres aràbics · Veure més »

Noms de les Illes Balears

Les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental situat entre Sardenya, la Península Ibèrica i la Barbaria.

Nou!!: Al-Àndalus і Noms de les Illes Balears · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Al-Àndalus і Normands · Veure més »

Nou (fruit del noguer)

Nous Califòrnia nou negra en creixement La nou o l'anou o la noga és la fruita de closca de qualsevol arbre del gènere Juglans (família de les juglandàcies), nom científic de la noguera, el noguer, anouer, anouera, nouer, nouera, anover, anovera, anuer, escaré, noer, nogé, novera, nuguera, nuguero o nuquera.

Nou!!: Al-Àndalus і Nou (fruit del noguer) · Veure més »

Nouria Benghabrit-Remaoun

Nouria Benghabrit-Remaoun (en àrab: نورية بن غبريط رمعون) (Oujda, el Marroc, 5 de març de 1952) és una sociòloga i investigadora algeriana. El 5 de maig de 2014 va ser nomenada ministra d'Educació Nacional d'Algèria amb l'encàrrec de modernitzar l'escola algeriana. Des de l'inici del seu mandat ha estat blanc de crítiques dels sectors conservadors i islamistes del país, que l'han convertida en la ministra més criticada dels quatre mandats del president Buteflika. L'últim càrrec abans del seu nomenament va ser el de directora del Centre de Recerca en Antropologia Social i Cultural.

Nou!!: Al-Àndalus і Nouria Benghabrit-Remaoun · Veure més »

Nucli antic de la Vila de Sagunt

El Nucli antic de la Vila de Sagunt, està format per la zona antiga de l'esmentat municipi de la comarca del Camp de Morvedre, al País Valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Nucli antic de la Vila de Sagunt · Veure més »

Nucli històric de Borriana

El Conjunt Històric de Borriana, o Nucli històric de Borriana, és un conjunt monumental que està declarat Bé d'Interès Cultural, per declaració singular, amb la categoria de Conjunt Històric, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Al-Àndalus і Nucli històric de Borriana · Veure més »

Nucli històric de Culla

Baix lo mur, restes de la muralla que envoltava Culla El Perxet de Culla El nucli històric de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, està constituït pel nucli antic de Culla, el qual ofereix un recorregut amb diferents edificis rehabilitats carregats d'història, carrers i carrerons, places i placetes plenes de tradició, que van ser catalogats com un Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial número: RI-53-0000593, i data d'anotació 21 de maig de 2004.

Nou!!: Al-Àndalus і Nucli històric de Culla · Veure més »

Numeració aràbiga

Nombres europeus i àrabs en un camí ferm a Abu Dhabi La numeració aràbiga és la representació dels nombres més utilitzada avui dia.

Nou!!: Al-Àndalus і Numeració aràbiga · Veure més »

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Nou!!: Al-Àndalus і Numeració romana · Veure més »

Nur-ad-Din al-Bitrují

Abu-Ishaq Nur-ad-Din al-Bitrují al-Ixbilí, més conegut simplement com Nur-ad-Din al-Bitrují o, a Occident, pel nom llatinitzat Alpetragius, catalanitzat Alpetruixí (c. 1185-1192 - c. 1204), fou un astrònom i un cadi andalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Nur-ad-Din al-Bitrují · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Al-Àndalus і Omeies · Veure més »

Ontinyent

Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Al-Àndalus і Ontinyent · Veure més »

Orà

Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.

Nou!!: Al-Àndalus і Orà · Veure més »

Oròsia de Jaca

Oròsia o Euròsia (Baiona, final del - Jaca, 714, o, segons una tradició, Bohèmia, 864 - Jaca, 880) va ésser una dona martiritzada pels musulmans en defensar la seva fe cristiana.

Nou!!: Al-Àndalus і Oròsia de Jaca · Veure més »

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Al-Àndalus і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Ordoni IV de Lleó

Ordoni IV de Lleó, dit el Dolent (ca. 926 - Còrdova, 962) fou rei de Lleó (958-960).

Nou!!: Al-Àndalus і Ordoni IV de Lleó · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Al-Àndalus і Orgue · Veure més »

Orientalisme

''Semiramide, llegendària reina de Babilònia'', obra de 1905 de gust orientalista i simbolista del tortonaí Cesare Saccaggi. Semíramis sempre s'ha considerat la personificació del pecat de luxúria, representat en aquest gran quadre per les mandíbules del felí ferotge domesticat per la reina. L'orientalisme és l'interès i l'estudi de les societats del Pròxim Orient i de l'Orient Llunyà per la cultura occidental sobretot pel món musulmà, que van convertir a aquest afany en un important gènere temàtic, protagonista de milers d’obres d’art del segle XIX.

Nou!!: Al-Àndalus і Orientalisme · Veure més »

Oriol d'Aragó

Oriol d'Aragó o Aureolus (? - 809) fou comte d'Aragó (ca. 802-809).

Nou!!: Al-Àndalus і Oriol d'Aragó · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Al-Àndalus і Oriola · Veure més »

Oviedo

Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.

Nou!!: Al-Àndalus і Oviedo · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Al-Àndalus і País Valencià · Veure més »

Palau de l'Aljaferia

L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.

Nou!!: Al-Àndalus і Palau de l'Aljaferia · Veure més »

Palau de la Duquessa d'Almodòvar

El Palau de la Duquessa d'Almodóvar o Palau de la Vila http://www.turismo.ontinyent.es/cast/patrimoni/patrimoni2.htm és un palau residencial situat a la plaça de Sant Roc d'Ontinyent (la Vall d'Albaida, País Valencià).

Nou!!: Al-Àndalus і Palau de la Duquessa d'Almodòvar · Veure més »

Palau Mnebhi

El pati del palau cobert amb una lona El palau Mnebhi és un palau andalusí de finals del a Marràqueix, al Marroc.

Nou!!: Al-Àndalus і Palau Mnebhi · Veure més »

Palau municipal de Cabanes

El Palau Municipal de Cabanes, és un palau gòtic del del qual només es conserva la façana principal, que presenta una finestra de tres arcs.

Nou!!: Al-Àndalus і Palau municipal de Cabanes · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Nou!!: Al-Àndalus і Papa Innocenci III · Veure més »

Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi

Exvot de terracota femení. La Serreta. (Alcoi, Cocentaina, Penàguila). Segle III - inicis del segle II aC Alcoi compta amb un ric patrimoni arqueològic i històric, molt d'ell inscrit en el catàleg de Béns d'Interès Cultural.

Nou!!: Al-Àndalus і Patrimoni arqueològic i històric d'Alcoi · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Al-Àndalus і Pederàstia · Veure més »

Pedralba

Pedralba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Al-Àndalus і Pedralba · Veure més »

Pedro Martínez Montávez

fou un arabista espanyol.

Nou!!: Al-Àndalus і Pedro Martínez Montávez · Veure més »

Pegalajar

Pegalajar és un municipi de la comarca de Sierra Mágina, en la província de Jaén, Andalusia i ubicat a la vall del riu Guadalbullón (afluent del curs mig del Guadalquivir).

Nou!!: Al-Àndalus і Pegalajar · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Al-Àndalus і Peníscola · Veure més »

Penjant

Un penjant és el motiu ornamental en forma de floró penjant que està col·locat a la intersecció dels nervis de la clau d'una volta, a la dovella central d'un arc o qualsevol altre element arquitectònic.

Nou!!: Al-Àndalus і Penjant · Veure més »

Pensament islàmic

El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.

Nou!!: Al-Àndalus і Pensament islàmic · Veure més »

Pere de Bearn

Arbre genealògic de Pierre II de Béarn Pere de Bearn o Pere III de Gabardà i Brulhès fou vescomte de Bearn, d'Auloron, de Gabardà i de Brulhès, de 1134 fins a la seva mort el 1153 o 1154.

Nou!!: Al-Àndalus і Pere de Bearn · Veure més »

Pestinyo

Un pestinyo és un dolç de probable origen àrab, típic de València i la seua rodalia que pren la forma d'un full de pasta seca doblegat en forma de sobre.

Nou!!: Al-Àndalus і Pestinyo · Veure més »

Pietro d'Abano

''Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum'' Pietro d'Abano, o Petrus de Apono, o Aponensis (vers 1250 Abano Terme – 1318), va ser un metge, astròleg, professor i filòsof italià que va impartir càtedres a Pàdua.

Nou!!: Al-Àndalus і Pietro d'Abano · Veure més »

Pintura medieval

VI. El nimbe crucífer i el gest de la mà en benedicció són representacions convencionals de la seva divinitat. El fons daurat expressa l'eternitat El terme pintura medieval designa les produccions pictòriques de l'art medieval.

Nou!!: Al-Àndalus і Pintura medieval · Veure més »

Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Al-Àndalus і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Al-Àndalus і Pirineus · Veure més »

Pisa catalana

Plat, càntir, ''plat d'engany'' i pot de farmàcia, sèrie d'influència francesa, Barcelona, 1750-1775, Museu del Disseny de Barcelona La pisa catalana és una de les principals modalitats de les arts decoratives a Catalunya.

Nou!!: Al-Àndalus і Pisa catalana · Veure més »

Plaça de la Cinta

La plaça de la Cinta o plaça de Nostra Senyora de la Cinta és una plaça de traçat irregular a la que conflueixen els carrers Taules Velles, de la Rosa, de la Suda, Mercè i Nou del Vall a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Al-Àndalus і Plaça de la Cinta · Veure més »

Plaça de ses Verdures

La plaça de ses Verdures o directament sa Plaça (i oficialment plaça de la Constitució) és una plaça situada al centre de Manacor i constitueix uns dels eixos socials i històrics més importants de la ciutat.

Nou!!: Al-Àndalus і Plaça de ses Verdures · Veure més »

Plàcid de Subiaco

Sant Plàcid (Itàlia, s. VI), va ser un dels primers i principals deixebles de sant Benet de Núrsia junt amb sant Maure.

Nou!!: Al-Àndalus і Plàcid de Subiaco · Veure més »

Poblat de Mesas do Castelinho

El poblat de Mesas do Castelinho és un jaciment arqueològic prop del llogaret de Santa Clara-a-Nova, al municipi d'Almodôvar, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Poblat de Mesas do Castelinho · Veure més »

Poblat ibèric emmurallat del Tos Pelat

El Tos Pelat és un jaciment arqueològic d'època ibera que es troba als municipis de Bétera (Camp de Túria) i Montcada (Horta Nord).

Nou!!: Al-Àndalus і Poblat ibèric emmurallat del Tos Pelat · Veure més »

Poblat ibèric murat Los Villares

El poblat ibèric emmurallat Los Villares, anomenat també antiga ciutat ibèrica de Kelin, és un jaciment ibèric del voltant de deu hectàrees.

Nou!!: Al-Àndalus і Poblat ibèric murat Los Villares · Veure més »

Poblat islàmic de Ponta do Castelo

El Poblat islàmic de Ponta do Castelo, també conegut com Poblat islàmic de Pescadors, és un jaciment arqueològic de la freguesia de Bordeira, al municipi d'Aljezur, al sud de Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Poblat islàmic de Ponta do Castelo · Veure més »

Pobles del Nord

Els Pobles del Nord, també coneguts com a Poblats del Nord, és el districte número 17 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: Al-Àndalus і Pobles del Nord · Veure més »

Poema de Fernán González

El Poema de Fernán González narra diferents fets històrics de la vida d'aquest personatge històric i rellevant en la història de Castella.

Nou!!: Al-Àndalus і Poema de Fernán González · Veure més »

Pont de Silves

El Pont de Silves és un pont sobre el riu Arade situat a la ciutat de Silves, a l'Algarve, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Pont de Silves · Veure més »

Pont del Cairat

El pont del Cairat era un pont sobre el riu Llobregat construït al congost del Cairat, al municipi d'Esparreguera, possiblement d'origen andalusí, del qual es conserven uns pocs vestigis a l'esquerra del riu, vora la resclosa del Cairat.

Nou!!: Al-Àndalus і Pont del Cairat · Veure més »

Pont romà de Còrdova

El pont romà de Còrdova està situat sobre el riu Guadalquivir al seu pas per Còrdova, i uneix el barri del Camp de la Veritat amb el Barri de la Catedral.

Nou!!: Al-Àndalus і Pont romà de Còrdova · Veure més »

Porcari de Lerins i companys màrtirs

Porcari de Lerins (Porcarius) (Provença?, segona meitat del segle VII - Monestir de Lerins, Canes, ca. 732) va ésser un monjo benedictí, abat del monestir de Lerins (a l'actual Illa de Saint-Honorat, a la costa de Canes).

Nou!!: Al-Àndalus і Porcari de Lerins i companys màrtirs · Veure més »

Porta de Las Granadas

La porta de Las Granadas o arc de les Magranes és la porta històrica més bella i popular per accedir a través del Bosc de l'Alhambra a l'entorn del palau nassarita que és l'Alhambra, a la ciutat de Granada.

Nou!!: Al-Àndalus і Porta de Las Granadas · Veure més »

Portuguesos

Els portuguesos (en portuguès: portugueses) són un grup ètnic o humà o una nació nadiua de l'estat de Portugal, a l'oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Portuguesos · Veure més »

Pou petrolífer

Bomba extraient petroli d'un pou a Texas. Un pou petrolífer és qualsevol perforació del sòl amb l'objectiu de trobar i extreure fluid combustible, sia petroli o algun tipus d'hidrocarbur gasós.

Nou!!: Al-Àndalus і Pou petrolífer · Veure més »

Priego de Córdoba

Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Priego de Córdoba · Veure més »

Província d'Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Província d'Almeria · Veure més »

Província de Huelva

La província de Huelva és una de les vuit províncies que componen la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Província de Huelva · Veure més »

Qadib

El qadib (en àrab قضيب, qaḍīb, ‘bastó’) va ser un dels principals símbols de sobirania dels califes omeies i abbàssides.

Nou!!: Al-Àndalus і Qadib · Veure més »

Qasmuna bat Ismail

Qasmuna bat Ismail va ser una poetessa jueva que va viure a l'Àndalus (Sepharad pels jueus) durant el.

Nou!!: Al-Àndalus і Qasmuna bat Ismail · Veure més »

Qastíliya (Granada)

Qastíliya (en àrab قسطيلية, Qastīliya) fou una fortalesa i una ciutat i, durant un temps, la capital de la cora d'Elvira o Ilbira, a l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Qastíliya (Granada) · Veure més »

Qàssim ibn Àsbagh

Abu-Muhàmmad Qàssim ibn Àsbagh ibn Muhàmmad ibn Yússuf ibn Nàssih ibn Atà al-Bayyaní, més conegut senzillament com a Qàssim ibn Àsbagh fou un historiador i tradicionista musulmà andalusí nascut a Baena entre 859 i 862 i mort a Còrdova en 951/952.

Nou!!: Al-Àndalus і Qàssim ibn Àsbagh · Veure més »

Quraix

La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.

Nou!!: Al-Àndalus і Quraix · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Al-Àndalus і Rabí · Veure més »

Radio Tarifa

Radio Tarifa va ser un conjunt espanyol de música del món, que combinava el flamenc, la música àrab-andalusa, la música àrab, la música morisca i altres influències musicals de la Mediterrània, l’Edat Mitjana i el Carib.

Nou!!: Al-Àndalus і Radio Tarifa · Veure més »

Rafelbunyol

Rafelbunyol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Al-Àndalus і Rafelbunyol · Veure més »

Rahal

Un rahal (també ral, rafal/rafel o arahal) és un arabisme provinent de la paraula ar-rahal, que significa 'la finca', en el sentit un terreny d'ús agrícola.

Nou!!: Al-Àndalus і Rahal · Veure més »

Rajola

Enrajolat de fantasia carioca en l'escala Selaron de Rio de Janeiro Una rajola, rajol o cairó és una llosa o lloseta manufacturada, fabricada en diferents tipus i tècniques de ceràmica, o també de pedra, cautxú, suro, vidre, metall, plàstic, etc.

Nou!!: Al-Àndalus і Rajola · Veure més »

Ramir I d'Astúries

Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).

Nou!!: Al-Àndalus і Ramir I d'Astúries · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Al-Àndalus і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Al-Àndalus і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Al-Àndalus і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Al-Àndalus і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Ramon Llull · Veure més »

Ras Jebel

Ras Jebel o Ras El Djebel és una ciutat de Tunísia a la costa nord, situada uns 20 km a l'est de Bizerta, a la governació homònima.

Nou!!: Al-Àndalus і Ras Jebel · Veure més »

Rascanya

Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: Al-Àndalus і Rascanya · Veure més »

Ràbita

Monastir, a Tunísia Una ràbita o un ribat (de l'àrab, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam.

Nou!!: Al-Àndalus і Ràbita · Veure més »

Ràbita Califal de les Dunes de Guardamar del Segura

Vista general de la ràbita. Làpida amb la inscripció àrab trobada en 1897. Mihrab de la cambra d'oracions de la ràbita. El jaciment arqueològic de la Ràbita Califal de les Dunes de Guardamar, País Valencià) data del. Es troba al marge dret de la desembocadura del Segura, a un quilòmetre al nord de Guardamar del Segura, a la part més alta del cordó litoral de dunes, que s'estenen des de la Marina fins a Torrevella. A escassos metres es troben unes altres restes corresponents a la ciutat fenícia de la Fonteta.

Nou!!: Al-Àndalus і Ràbita Califal de les Dunes de Guardamar del Segura · Veure més »

Ràixid ibn Muhàmmad

Ràixid ibn Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.

Nou!!: Al-Àndalus і Ràixid ibn Muhàmmad · Veure més »

Ràtzia

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

Nou!!: Al-Àndalus і Ràtzia · Veure més »

Ràtzia de 794

La ràtzia de 794 fou una expedició militar andalusina contra el Regne d'Astúries.

Nou!!: Al-Àndalus і Ràtzia de 794 · Veure més »

Ràtzia de 815

La ràtzia de 815 fou una campanya militar andalusina contra el Comtat de Barcelona.

Nou!!: Al-Àndalus і Ràtzia de 815 · Veure més »

Réquiem por Granada

Réquiem por Granada va ser una sèrie de televisió de 1990 coproduïda per Espanya e Itàlia (Televisió Espanyola - RAI), ASPA, Midega Films i Taurus de vuit episodis de durada.

Nou!!: Al-Àndalus і Réquiem por Granada · Veure més »

Real (residència)

Durant el temps del Xarq al-Àndalus un real (de l'àrab) era una espècie d'hort o jardí, amb alguna mena d'edificació com a residència d'esplai, que solien pertànyer als un membres de l'oligarquia urbana andalusina, situats al voltant de les ciutats o alqueries grans.

Nou!!: Al-Àndalus і Real (residència) · Veure més »

Rebab

El rebab, de l'àrab, és un instrument de corda, aparegut per primer cop a l'Afganistan, a tot tardar al, i que es difongué a través de les rutes comercials islàmiques fins a l'Àndalus i parts de l'Europa de l'Est, passant per tot el territori islàmic actual, i per l'Est fins a la Xina.

Nou!!: Al-Àndalus і Rebab · Veure més »

Recinte emmurallat de Benaguasil

El recinte emmurallat de Benaguasil va ser construït cap a la mateixa època que el seu castell.

Nou!!: Al-Àndalus і Recinte emmurallat de Benaguasil · Veure més »

Recinte emmurallat de Cabanes

El Recinte Emmurallat de Cabanes, es troba al municipi de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Al-Àndalus і Recinte emmurallat de Cabanes · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Nou!!: Al-Àndalus і Regió de Múrcia · Veure més »

Regiment Castilla

El Regiment d'Infanteria Castilla núm.

Nou!!: Al-Àndalus і Regiment Castilla · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Al-Àndalus і Regne d'Astúries · Veure més »

Regne de l'Algarve

El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.

Nou!!: Al-Àndalus і Regne de l'Algarve · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Al-Àndalus і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Al-Àndalus і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Regne de València · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Al-Àndalus і Regne Visigot · Veure més »

Rellotge d'aigua

Un rellotge d’aigua és qualsevol aparell per a mesurar el pas del temps (rellotge) amb el qual el temps es mesura mitjançant el flux regulat de líquid que en alguns casos s'empra com força motriu per fer moure algun tipus de mecanisme i en altres es dirigeix cap a l'entrada o cap a la sortida d'un recipient on es mesura la quantitat de líquid.

Nou!!: Al-Àndalus і Rellotge d'aigua · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Al-Àndalus і Renaixement · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Al-Àndalus і Renaixement del segle XII · Veure més »

Repartiment

El repartiment era un sistema de donacions reials fetes després de les conquestes de terres de l'Àndalus especialment dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Al-Àndalus і Repartiment · Veure més »

República de Salé

La República de Salé, també anomenada República del Bu Regreg, República de les dues Ribes o República de Rabat-Salé, va ser una petita república marítima independent que va existir al al voltant de les actuals ciutats marroquines de Salé i Rabat, separades per la desembocadura del riu Bu Regreg.

Nou!!: Al-Àndalus і República de Salé · Veure més »

Reserva de la Biosfera Dehesas de Sierra Morena

Les Dehesas de Sierra Morena són una reserva de la biosfera d'Espanya, declarada el 8 de novembre de 2002, després d'una proposta realitzada per la Junta d'Andalusia.

Nou!!: Al-Àndalus і Reserva de la Biosfera Dehesas de Sierra Morena · Veure més »

Restes de la Torre de Trullàs

La Torre de Trullàs era una torre de defensa d'origen musulmà, situada al municipi de Sollana, a la comarca de la Ribera Baixa (província de València), a uns cinc quilòmetres del casc de la població.

Nou!!: Al-Àndalus і Restes de la Torre de Trullàs · Veure més »

Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus

L'evolució de la revolta amaziga del valiat d'Ifríqiya va impulsar la revolta dels amazics de la península ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus · Veure més »

Revolta contra els almoràvits

Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.

Nou!!: Al-Àndalus і Revolta contra els almoràvits · Veure més »

Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova

La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.

Nou!!: Al-Àndalus і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »

Revolució Abbàssida

La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).

Nou!!: Al-Àndalus і Revolució Abbàssida · Veure més »

Ribera Navarra

La Ribera Navarra, la Ribera de Navarra o simplement La Ribera és una comarca del sud la Comunitat Foral de Navarra, enclavada a la Vall de l'Ebre i caracteritzada geogràficament per trobar-se al marge del riu Ebre, i socioculturalment per trets distintius comuns a les comunitats autònomes de la vall mitjana de l'Ebre (La Rioja i Aragó).

Nou!!: Al-Àndalus і Ribera Navarra · Veure més »

Rif

El Rif és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Oujda.

Nou!!: Al-Àndalus і Rif · Veure més »

Rifenys

Els rifenys (àrab marroquí: o) són un grup humà amazic del nord del Marroc.

Nou!!: Al-Àndalus і Rifenys · Veure més »

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Nou!!: Al-Àndalus і Ritu hispà · Veure més »

Riu Gaià

El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona.

Nou!!: Al-Àndalus і Riu Gaià · Veure més »

Rocafort

Rocafort és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Al-Àndalus і Rocafort · Veure més »

Romanç africà

El romanç africà, afroromanç o llatí africà és una llengua romànica extinta que va ser parlada a la província romana d'Àfrica durant la dominació romana més tardana i sota l'Imperi Romà d'Orient primerenc, abans de l'annexió de la regió pel Califat Omeia el 696.

Nou!!: Al-Àndalus і Romanç africà · Veure més »

Romesco

El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.

Nou!!: Al-Àndalus і Romesco · Veure més »

Rosa Zaragoza i Lluch

Rosa Zaragoza i Lluch (Barcelona, 23 de març de 1958), cantant i musicòloga, està especialitzada en música sefardita i folklore tradicional de les cultures antigues d'Espanya (sefardita, andalusí i cristiana).

Nou!!: Al-Àndalus і Rosa Zaragoza i Lluch · Veure més »

Ruta del Califat

La Ruta del Califat és una ruta turística, pertanyent al conjunt de les Rutes d'al-Àndalus, que uneix les ciutats de Còrdova i Granada, travessant la província de Jaén (Andalusia, Espanya).

Nou!!: Al-Àndalus і Ruta del Califat · Veure més »

Ruzafa

Munyat al-Rusafa (Ruzafa, Arrizafa o Arruzafa) fou una residència rural fundada per Abd al-Rahman I de Còrdova (756-788) al nord-oest de la ciutat, que va ser batejada així en honor del palau d'al-Rusafa a Síria (Rusafa al-Sham) fundat perl seu avi, l'omeia (Hixam ibn Abd-al-Màlik, 724–743).

Nou!!: Al-Àndalus і Ruzafa · Veure més »

Saïd al-Andalusí

Sàïd al-Andalussí —en àrab صاعد الأندلسي, Ṣāʿid al-Andalusī— (Almeria, 1029 - Toledo, juliol de 1070), de nom complet Abu-l‐Qàssim Sàïd ibn Àhmad ibn Abd-ar‐Rahman at‐Taghlibí al-Andalussí i també conegut com a as-Sàïd i com a Sàïd at-Tulaytulí (‘Sàïd de Toledo’) va ser un jurista i científic andalusí del.

Nou!!: Al-Àndalus і Saïd al-Andalusí · Veure més »

Safareig de reg

Safareig de reg típic Un safareig de reg és una construcció hidràulica generalment d'obra (maó, tàpia o maçoneria), o bé excavat en el terra, en forma d'estany, usat generalment per a emmagatzemar-hi aigua per a regar.

Nou!!: Al-Àndalus і Safareig de reg · Veure més »

Saidí

Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.

Nou!!: Al-Àndalus і Saidí · Veure més »

Salíhida

La dinastia salíhida o dels salíhides o dels Banu Salih fou una nissaga que va governar inicialment a Tamasma i des de finals del a Nakur.

Nou!!: Al-Àndalus і Salíhida · Veure més »

Salines

Salines (en castellà i oficialment Salinas), és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Al-Àndalus і Salines · Veure més »

Salvador Jàfer i Sanxis

Salvador Jàfer i Sanxis (El Ràfol de Salem, la Vall d'Albaida, 31 de gener de 1954) és un poeta valencià en llengua catalana.

Nou!!: Al-Àndalus і Salvador Jàfer i Sanxis · Veure més »

Samàwal al-Maghribí

Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí.

Nou!!: Al-Àndalus і Samàwal al-Maghribí · Veure més »

Samuel ha-Naguid

Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.

Nou!!: Al-Àndalus і Samuel ha-Naguid · Veure més »

San Ginés de la Jara

San Ginés de la Jara és un convent dels Frares Menors Recol·lectes a la diputació del Beal, al terme municipal de Cartagena (Múrcia) als voltants del Mar Menor a Espanya, i als vessants del Cabezo de San Ginés.

Nou!!: Al-Àndalus і San Ginés de la Jara · Veure més »

San Miguel de Pedroso

San Miguel de Pedroso - en llatí: Monasterio Sancti Micaelis de Petroso - fou un convent femení a partir del 24 d'abril de 759.

Nou!!: Al-Àndalus і San Miguel de Pedroso · Veure més »

San Nicolás del Puerto

San Nicolás del Puerto és un municipi de la província de Sevilla, a la comarca de Sierra Norte.

Nou!!: Al-Àndalus і San Nicolás del Puerto · Veure més »

Sanhadja

Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.

Nou!!: Al-Àndalus і Sanhadja · Veure més »

Sant Joan de Lleida

Imatge amb detall de portada de l'església de la plaça Sant Joan. Vitrall escena Bíblica de l'església de Sant Joan Vitrall interior Sant Joan. Sagrat cor de Sant Joan. Baptisteri  de marbre rosa de l'església portada carrer lateral sant joan. L'església de Sant Joan de Lleida és un monument de la ciutat de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Al-Àndalus і Sant Joan de Lleida · Veure més »

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan de Vilatorrada és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Al-Àndalus і Sant Joan de Vilatorrada · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Al-Àndalus і Sant Jordi · Veure més »

Sant Josep de la Figuera

Sant Josep de la Figuera, també anomenada de Sant Urbà, és una església romànica del municipi d'Algerri (Noguera) protegida coma a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Al-Àndalus і Sant Josep de la Figuera · Veure més »

Santaver

La cora de Santaver o Santavèria, en àrab Xantabariyya (شنتبرية) fou un dels districtes administratius de l'Àndalus en temps del valiat, emirat i califat de Còrdova, estenent-se per les modernes províncies de províncies de Conca, part de la província de Guadalajara i Terol.

Nou!!: Al-Àndalus і Santaver · Veure més »

Saqaliba

El terme saqàliba (pl. de, ‘eslau’) és un terme genèric àrab amb què hom es referia, a l'edat mitjana i als països islàmics, als esclaus d'origen europeu, normalment palatins i, en alguns casos, eunucs.

Nou!!: Al-Àndalus і Saqaliba · Veure més »

Saqiya

La "roda persa", c. 1905 Una sàqiya, alternativament sakieh o thet, també anomenada roda persa, tablia i, en llatí, és un dispositiu mecànic per extreure i elevar l'aigua per mitjà de galledes o pots fixats directament bé a una roda vertical, o a una cinta sense fi activada per aquesta roda.

Nou!!: Al-Àndalus і Saqiya · Veure més »

Saqueig de Damiata (853)

El saqueig de Damiata fou una incursió reeixida de la marina romana d'Orient a la ciutat portuària de Damiata, situada al delta del Nil, entre el 22 i el 24 de maig del 853.

Nou!!: Al-Àndalus і Saqueig de Damiata (853) · Veure més »

Sara la Goda

Sara, coneguda com a La Goda va ser una noble visigoda del Regne de Toledo filla d'Olmund, un dels tres fills del rei visigot Vítiza.

Nou!!: Al-Àndalus і Sara la Goda · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Al-Àndalus і Saragossa · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Nou!!: Al-Àndalus і Saraqusta · Veure més »

Sàyyid

Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.

Nou!!: Al-Àndalus і Sàyyid · Veure més »

Sínode de Frankfurt

El Sínode de Frankfurt fou una reunió de bisbes de l'estat carolingi convocat per Carlemany a la ciutat de Frankfurt.

Nou!!: Al-Àndalus і Sínode de Frankfurt · Veure més »

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Al-Àndalus і Sefardites · Veure més »

Segle XII

El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Al-Àndalus і Segle XII · Veure més »

Serafín Fanjul García

Serafín Fanjul García (Madrid, 4 de setembre de 1945) és un arabista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Al-Àndalus і Serafín Fanjul García · Veure més »

Sersell

Sersell (o a vegades alternativament Xerxell,;, abans) és un port de la província de Tipaza, a Algèria, uns 95 km a l'oest d'Alger.

Nou!!: Al-Àndalus і Sersell · Veure més »

Setge d'Aledo

El setge d'Aledo fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Setge d'Aledo · Veure més »

Setge d'Oriola (1145)

El Setge d'Oriola de 1145 fou un dels episodis de la Revolta contra els almoràvits.

Nou!!: Al-Àndalus і Setge d'Oriola (1145) · Veure més »

Setge de Menerba

El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.

Nou!!: Al-Àndalus і Setge de Menerba · Veure més »

Setge de Saraqusta (777)

El setge de Saragossa de 777 fou una batalla que formà part de la revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova i que enfrontà els revoltats, capitanejats per Sulayman al-Arabí, que defensaven Saraqusta; amb les tropes de l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Al-Àndalus і Setge de Saraqusta (777) · Veure més »

Setge de Saraqusta (778)

El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Al-Àndalus і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »

Setge de Saraqusta de 781

El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Setge de Saraqusta de 781 · Veure més »

Setge de Sevilla (1247-1248)

El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".

Nou!!: Al-Àndalus і Setge de Sevilla (1247-1248) · Veure més »

Sigilmasa

Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.

Nou!!: Al-Àndalus і Sigilmasa · Veure més »

Sigurd I de Noruega

El rei Sigurd entrant a Constantinoble Sigurd Magnusson (v. 1090 - 26 de març de 1130), conegut com a Sigurd el pelegrí de Terra Sant (en norrè occidental antic: Sigurðr Jórsalafari, en danonoruec: Sigurd Jorsalfarer, en noruec modern: Sigurd Jorsalfare), va regnar com a Sigurd I de Noruega entre 1103 i 1130.

Nou!!: Al-Àndalus і Sigurd I de Noruega · Veure més »

Silla

Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Al-Àndalus і Silla · Veure més »

Sinagoga Espanyola

La Sinagoga espanyola (en:, en txec: Španělská synagoga, en) és la sinagoga més nova del barri de Josefov tot i que, paradoxalment, va ser construïda on hi havia hagut la sinagoga presumiblement més antiga, l'Escola Vella (també coneguda com Altshul).

Nou!!: Al-Àndalus і Sinagoga Espanyola · Veure més »

Sistema de numeració Hindú-Àrab

Nombres àrabs i àrab-occidentals en un senyal de trànsit a Abu Dhabi El sistema de numeració hindu–àrabDavid Eugene Smith and Louis Charles Karpinski, The Hindu–Arabic Numerals, 1911 o sistema de numeració hindú, un sistema de numeració posicional decimal, és el sistema més comú per la representació simbòlica de nombres al món.

Nou!!: Al-Àndalus і Sistema de numeració Hindú-Àrab · Veure més »

Sisteró

Sisteró és un poble del municipi dels Plans de Sió, ubicada a l'oest de la comarca de la Segarra i a l'est de la Província de Lleida.

Nou!!: Al-Àndalus і Sisteró · Veure més »

Sitra

s) Sitra del Luristan, segle IX aC Una sitra o també sítula (de l'àrab andalusí assatl, got amb nansa, i aquest del llatí situla) és un calder o galleda petits on es porta l'aigua beneita amb què es fan les aspersions i sempre va acompanyat de l'hisop.

Nou!!: Al-Àndalus і Sitra · Veure més »

Soc (mercat)

Soc a Marràqueix, Marroc Soc a Esna, Egipte Un soc (de l'àrab) és la denominació que es dona en català als mercats tradicionals dels països àrabs, especialment els que es realitzen a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tota mena de mercat tradicional.

Nou!!: Al-Àndalus і Soc (mercat) · Veure més »

Solibernat

Solibernat és un jaciment arqueològic andalusí situat a Torres de Segre, al Segrià, al cim d'un tossal allargat.

Nou!!: Al-Àndalus і Solibernat · Veure més »

Soliman

Soliman o Sliman és una ciutat de Tunísia propera a la costa occidental de la península del Cap Bon a la governació de Nabeul, uns 40 km al nord-oest de Nabeul.

Nou!!: Al-Àndalus і Soliman · Veure més »

Son Comelles

Son Comelles és una possessió del terme municipal de Montuïri (Mallorca).

Nou!!: Al-Àndalus і Son Comelles · Veure més »

Son Trobat

Son Trobat (o Son Trobat de la Font) és una possessió del municipi d'Algaida (Mallorca).

Nou!!: Al-Àndalus і Son Trobat · Veure més »

Sorba

Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.

Nou!!: Al-Àndalus і Sorba · Veure més »

Soses

Soses és un municipi del Segrià.

Nou!!: Al-Àndalus і Soses · Veure més »

Sot de Xera

Sot de Xera (en castellà i oficialment, Sot de Chera, i en la parla xurra, Sote) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Al-Àndalus і Sot de Xera · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Al-Àndalus і Sufisme · Veure més »

Taifa de Granada

Lemirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.

Nou!!: Al-Àndalus і Taifa de Granada · Veure més »

Taixfín ibn Alí

Taixfín (o Taixufin o Taixafín) ibn Alí ibn Yússuf al-Lamtuní as-Sanhají fou emir almoràvit del Magreb i l'Àndalus (1143-1145).

Nou!!: Al-Àndalus і Taixfín ibn Alí · Veure més »

Takurunna

Takurunna fou una cora o districte d'al-Àndalus (segles VIII a XI).

Nou!!: Al-Àndalus і Takurunna · Veure més »

Tammam ibn Àlqama

Tammam ibn Àmir ibn Àhmad ibn Ghàlib ibn Tammam ibn Àlqama, més conegut simplement com a Tammam ibn Àlqama (803-896) fou un polític andalusí, besnet d'Abu-Ghàlib Tammam ibn Àlqama.

Nou!!: Al-Àndalus і Tammam ibn Àlqama · Veure més »

Tarifa

Tarifa és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 km d'Àfrica.

Nou!!: Al-Àndalus і Tarifa · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Al-Àndalus і Tarragona · Veure més »

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Nou!!: Al-Àndalus і Tànger · Veure més »

Tànger-Tetuan

Tànger-Tetuan (en àrab: طنجة تطوان, en amazic ⵜⴰⵏⵊⴰ-ⵜⵉⵟⵟⴰⵡⵉⵏ, en francès: Tanger-Tétouan) era una de les setze regions en què està organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.

Nou!!: Al-Àndalus і Tànger-Tetuan · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Al-Àndalus і Tàrraco · Veure més »

Teòfil (emperador)

Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.

Nou!!: Al-Àndalus і Teòfil (emperador) · Veure més »

Teboulbou

Teboulbou és municipi de la governació de Gabès, al sud de Tunísia.

Nou!!: Al-Àndalus і Teboulbou · Veure més »

Tebourba

Tebourba o Tébourba és una ciutat de Tunísia a la governació de Manouba, situada uns 26 km al nord-oest de la ciutat de Manouba.

Nou!!: Al-Àndalus і Tebourba · Veure més »

Temple de la Reparació (Tortosa)

El Temple de la Reparació és una església que combina elements neoromànics i neogòtics amb altres d'inspiració classicista a la ciutat de Tortosa, protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Al-Àndalus і Temple de la Reparació (Tortosa) · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Al-Àndalus і Teoria geocèntrica · Veure més »

Testour

Testour és una ciutat de Tunísia, adscrita a la governació de Béja, situada uns 39 km al sud-est de la ciutat de Béja.

Nou!!: Al-Àndalus і Testour · Veure més »

Tetuan

muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) Tetuan (de l'amazic i originàriament de Tetteiguin) és una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regió Tànger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956).

Nou!!: Al-Àndalus і Tetuan · Veure més »

Thalaba ibn Salama al-Amilí

Thàlaba ibn Salama al-Amilí fou valí de l'Àndalus (742-743).

Nou!!: Al-Àndalus і Thalaba ibn Salama al-Amilí · Veure més »

Thawaba ibn Salama al-Judhamí

() fou valí de Al-Àndalus (745-746).

Nou!!: Al-Àndalus і Thawaba ibn Salama al-Judhamí · Veure més »

Thoma

Thoma (? - 1127), també anomenada Habiba de València, va ser una acadèmica àrab de l'Àndalus coneguda pels seus diversos escrits amb autoritat sobre gramàtica i jurisprudència.

Nou!!: Al-Àndalus і Thoma · Veure més »

Tinença de Benifassà

La Tinença de Benifassà és una comarca històrica i natural del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat a falta d'una llei de comarcalització, tot i que les relacions de la comarca han estat més intenses amb la dels Ports i les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Al-Àndalus і Tinença de Benifassà · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Al-Àndalus і Tlemcen · Veure més »

Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.

Nou!!: Al-Àndalus і Tomás de Torquemada · Veure més »

Toponímia del País Valencià

Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.

Nou!!: Al-Àndalus і Toponímia del País Valencià · Veure més »

Torrassa de Sant Joanet

La Torrassa de Sant Joanet, és l'únic que queda en peu de l'antic Palau del Marquès de Bèlgida, trobant-se actualment adossat per dos dels seus costats a habitatges particulars.

Nou!!: Al-Àndalus і Torrassa de Sant Joanet · Veure més »

Torre

La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre · Veure més »

Torre Alháquime

Torre Alháquime és un municipi de la província de Cadis situat a la comarca de Sierra de Cádiz.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Alháquime · Veure més »

Torre Amador

La Torre Amador, també coneguda com a Torre Madoc, és una torre defensiva en el denominat Paratge Mola, al terme municipal de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Amador · Veure més »

Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel

La Torre Àrab de l'Ermita de Sant Miquel de Corbera, es troba sobre un turó proper a la població, anomenat de Sant Miquel.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel · Veure més »

Torre Bermeja (Benalmádena)

Torre Bermeja és una de les tres torres de guaita situades a la costa del municipi de Benalmàdena, (Màlaga, Espanya).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Bermeja (Benalmádena) · Veure més »

Torre Comaro

La Torre Comaro o dels Pepos, al municipi de Xert, a la comarca del Baix Maestrat, és una torre de defensa, ubicada a la Rambla Cervera, davant de la "Masia dels Cantinells", que havia de formar part de les fortificacions i torres de vigilància i defensa del nucli poblacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Comaro · Veure més »

Torre d'Alcoforados

La Torre d'Alcoforados o Torre dos Mouros és una residència senyorial fortificada medieval situada a Lordelo, al municipi de Paredes de Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre d'Alcoforados · Veure més »

Torre d'en Roig (Xert)

La Torre d'en Roig, és una de les diverses torres de sentinella que es troben disseminades al llarg del terme municipal de Xert, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre d'en Roig (Xert) · Veure més »

Torre de Botafuegos

La Torre de Botafuegos o Torre de Montelatorre és una torre alimara àrab construïda amb anterioritat al com a part del sistema de torres de guaita presents en l'Estret de Gibraltar.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de Botafuegos · Veure més »

Torre de Felx

La torre de Felx, tal com apareix al Llibre del Repartiment de València (1237), o torre d'Alfeig, tal com apareix en la documentació posterior (ss. XVI, XVII) va ser derruïda en una data indeterminada i actualment no queda res.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de Felx · Veure més »

Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla)

La Torre de guaita de Sant Crtistòfol a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és una torre militar de guaita i defensa de l'interior, que forma part de la fortalesa de Culla, que està catalogada com Bé d'Interès Cultural, no presentant anotació ministerial, sinó un codi identificador, el 12.02.051-002.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla) · Veure més »

Torre de l'Alcúdia

La torre de l'Alcúdia és una torre talaia ubicada a l'oest del municipi d'Agres (el Comtat), sobre un petit tossal rebaixat artificialment.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de l'Alcúdia · Veure més »

Torre de l'Ermita

La Torre de l'Ermita, del municipi de Serra, a la comarca del Camp de Túria, província de València, també coneguda com a Torreta del Calvari, que està situada a la part alta de la metadades localitat, al costat del Calvari, està catalogada com Bé d'interès cultural, amb número d'anotació ministerial: RI-51-0010796, i data d'anotació juny 3 de 2002.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de l'Ermita · Veure més »

Torre de la Calaforra (Elx)

La Torre de la Calaforra és una fortalesa d'origen islàmic concebuda com a torre de vigilància dins del seu emplaçament com a part de la muralla defensiva del període andalusí d'Elx.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de la Calaforra (Elx) · Veure més »

Torre de la Font Bona (Banyeres de Mariola)

La torre de la Font Bona és una torre fortificada del situada a Banyeres de Mariola.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de la Font Bona (Banyeres de Mariola) · Veure més »

Torre de Mariola

La Torre de Mariola és una torre de vigilància, d'època andalusina, probablement del al terme municipal de a Bocairent (la Vall d'Albaida).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de Mariola · Veure més »

Torre de Paterna

La Torre de Paterna és un monument històric de la ciutat de Paterna, al País Valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de Paterna · Veure més »

Torre de Rassef

La torre de Rassef és una torre d'origen hispanomusulmà a Almussafes (Ribera Baixa, País Valencià).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de Rassef · Veure més »

Torre de Ria

La torre de Ria és una torre defensiva d'origen hispanomusulmà que es troba a Serra (província de València).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de Ria · Veure més »

Torre de Satarenya

La Torre de Satarenya és una torre defensiva islàmica que es troba al municipi de Serra (el Camp de Túria).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de Satarenya · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre de sentinella · Veure més »

Torre del Canuto (Rute)

La Torre del Canuto és una torre de guaita situada a la serra de Rute, dins del parc natural de Sierras Subbéticas de la província de Còrdova, Andalusia, específicament en el cim del turó Hacho, a uns 1000 metres d'altitud.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Canuto (Rute) · Veure més »

Torre del Castell Palau dels Bellvís

La Torre del Castell Palau dels Bellvís és una antiga edificació defensiva medieval catalogada com bé d'interès cultural, amb el codi (BRL) 46.24.047-001, anotació M º: RI-51-0010941 i data d'anotació 2002.12.04.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Castell Palau dels Bellvís · Veure més »

Torre del Far (Santa Coloma de Farners)

La Torre del Far és una torre alimara situada al cim de la muntanya homònima, a 587 msnm, al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Far (Santa Coloma de Farners) · Veure més »

Torre del Mas

La Torre del Mas és una torre de guaita de finals del principis del que va formar part de la fortalesa aresana.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Mas · Veure més »

Torre del Palau d'Antella

La Torre del Palau d'Antella és l'únic element que persisteix l'antic palau senyorial d'Antella, construït durant els assentaments àrabs; presenta grans proporcions i està dotat d'àmplies cambres.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Palau d'Antella · Veure més »

Torre del Palau dels Comtes de Cirat

La Torre del Palau dels Comtes de Cirat, a la comarca de l'Alt Millars, és una torre de defensa, que formava part del conjunt del Palau dels Comtes de Cirat, situat al centre de la població esmentada, en l'anomenada plaça Major.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Palau dels Comtes de Cirat · Veure més »

Torre del Palomar (Culla)

La Torre del Palomar a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és una torre de vigilància i defensa de l'interior, que està catalogat com un Bé d'Interès Cultural, no presentant anotació ministerial, identificant-se amb el codi: 12.02.051-003.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Palomar (Culla) · Veure més »

Torre del Perdigal (Almeria)

La Torre del Perdigal, també coneguda com a Talaia del Perdigal, és una estructura militar tipus talaia que està situada als afores de la ciutat d'Almeria, a la vora de la mar Mediterrània, a la província d'Almeria.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Perdigal (Almeria) · Veure més »

Torre del Pla de la Casa

La torre del Pla de la Casa, també conegut com a castell de Xeroles, és un castell situat al municipi de Fageca (el Comtat), a la muntanya de la Serrella, a 1359 m. d'altitud, sent el castell més alt de la província d'Alacant.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre del Pla de la Casa · Veure més »

Torre dels Budells

La torre dels Budells se situa en el tossal Punxent (o Punxegut), a l'extrem meridional de la serra de Montllober.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre dels Budells · Veure més »

Torre dels Enagistes

Torre dels Enagistes La Torre dels Enagistes o Torre d'en Ribera és un recinte defensiu i habitatge rural de Manacor, propi de les cases senyorials del.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre dels Enagistes · Veure més »

Torre dels Masos de Millà

La torre dels Masos de Millà és un edifici d'Àger (Noguera) declarat Bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre dels Masos de Millà · Veure més »

Torre el Molinar (Xert)

La Torre el Molinar o Masia Fortificada Torreta del Molinàs, anomenada també Torreta del Molinar, o Torre del Molinar de Baix, http://www.xn--castillosdeespaa-lub.es/es/content/torre-el-molinar és un complex format per una antiga Torre de sentinella i una masia d'ús agrícola fortificada, adossada a aquesta, que es troba pròxima a la carretera CN - 232, al seu pas pel terme municipal de Xert, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre el Molinar (Xert) · Veure més »

Torre Escaletes (Santa Pola)

La Torre Escaletes o Torre del Pep és una torre de vigilància costanera situada en la serra del cap de Santa Pola, prop de la costa mediterrània. Situada en la serra, la seua construcció data del, si bé sembla que va ser aixecada sobre una altra torre d'origen andalusí. Aixecada amb murs de maçoneria, la seua altura és de huit metres i compta amb mènsules de pedra en la seua part superior.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Escaletes (Santa Pola) · Veure més »

Torre Espioca

La Torre Espioca és una torre defensiva musulmana situada al municipi de Picassent (província de València).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Espioca · Veure més »

Torre i muralles dels Borja

La Torre i muralles dels Borja és un conjunt arquitectònic del municipi valencià de Canals (la Costera), al nucli de la Torreta de Canals (al qual dona nom).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre i muralles dels Borja · Veure més »

Torre Matella

La Torre Matella a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, també coneguda com l'Hostalet, masia fortificada Torre de la Marquesa, fins i tot Torre de la Marquesa, és una torre civil que forma part d'una residència fortificada, que està catalogada com Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial: RI-51-0011256, i data d'anotació 28 de desembre de 2004.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Matella · Veure més »

Torre Mussa

La torre de Mussa, situada als afores de Benifaió, comarca de la Ribera Alta (País Valencià), al costat de la carretera de Benifaió a Catadau, és una construcció d'arquitectura islàmica construïda al, reformada al.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Mussa · Veure més »

Torre musulmana de Silla

La Torre musulmana de Silla és una edificació defensiva musulmana situada a Silla (València).

Nou!!: Al-Àndalus і Torre musulmana de Silla · Veure més »

Torre Olla

La torre Olla es troba en un despoblat del mateix nom, a la serra Calderona, en una zona pertanyent al municipi de Marines, a la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Olla · Veure més »

Torre Tadeo (Borriana)

L'alqueria Tadeo és un monument que està catalogat com a Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, amb inscripció ministerial RI 51-0012326 amb data d'anotació 5 de març de 2009.

Nou!!: Al-Àndalus і Torre Tadeo (Borriana) · Veure més »

Torreta de Xiva

La Torreta de Xiva és una torre, part de l'antic recinte emmurallat de Xiva, País valencià.

Nou!!: Al-Àndalus і Torreta de Xiva · Veure més »

Tractat d'Alcaràs

El Tractat d'Alcaràs, signat a Alcaraz el mes d'abril de 1243, reconeixia el protectorat castellà sobre l'emirat de Múrsiya i va significar la seva incorporació a Castella com a Regne de Múrcia.

Nou!!: Al-Àndalus і Tractat d'Alcaràs · Veure més »

Traduccions de la Bíblia

Les traduccions de la Bíblia arriben a les 450 llengües de forma completa i a més de 2000 llengües de forma parcial, la qual cosa converteix la Bíblia en el llibre (o conjunt de llibres) més traduït de la història.

Nou!!: Al-Àndalus і Traduccions de la Bíblia · Veure més »

Traginer

Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.

Nou!!: Al-Àndalus і Traginer · Veure més »

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Nou!!: Al-Àndalus і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.

Nou!!: Al-Àndalus і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »

Trill

Trill, vista superior Un trill és una eina agrícola que es destinava a separar el blat de la palla (batre), i ha quedat obsoleta.

Nou!!: Al-Àndalus і Trill · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: Al-Àndalus і Trobador · Veure més »

Tugíbides

Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.

Nou!!: Al-Àndalus і Tugíbides · Veure més »

Tulipomania

florins, segons la seva mida (''aase''). Per tenir una referència, a l'època un artesà experimentat cobrava uns 300 florins anuals.Nusteling, H. (1985) Welvaart en Werkgelegenheid in Amsterdam 1540–1860, pp. 114, 252, 254, 258. La tulipomania fou l'eufòria especuladora que es produí als Països Baixos al amb l'arribada de la tulipa i és un dels primers fenòmens especulatius de masses del qual es té notícia.

Nou!!: Al-Àndalus і Tulipomania · Veure més »

Tunísia medieval

Mapa del Califat Fatimide La Tunísia medieval es refereix a la història de l'actual estat de Tunísia durant l'època medieval.

Nou!!: Al-Àndalus і Tunísia medieval · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: Al-Àndalus і Turtuixa · Veure més »

Ubayd Allah ben Qasim

Ubayd Allah ben Qasim o Abd Allah ibn Kasim va ser un religiós cristià mossàrab que va ser arquebisbe de Toledo vers ca.

Nou!!: Al-Àndalus і Ubayd Allah ben Qasim · Veure més »

Ubayd-Al·lah al-Mahdí

Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).

Nou!!: Al-Àndalus і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »

Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab

Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab as-Salulí fou un militar omeia, governador o valí d'Egipte, d'Ifríqiya i de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab · Veure més »

Udhra ibn Abd-Al·lah al-Fihrí

Udhra ibn Abd-Al·lah al-Fihrí fou valí de l'Àndalus (726).

Nou!!: Al-Àndalus і Udhra ibn Abd-Al·lah al-Fihrí · Veure més »

Umm Al-Ala Bint Yusuf

Umm-al-Alà bint Yússuf fou una poeta andalusina del.

Nou!!: Al-Àndalus і Umm Al-Ala Bint Yusuf · Veure més »

Umm bint Marwan ibn al-Hàkam

Umm bint Marwan ibn al-Hàkam fou una princesa omeia, filla del califa Marwan I i d'una de les seves mullers, Àïxa bint Uthman ibn Affan.

Nou!!: Al-Àndalus і Umm bint Marwan ibn al-Hàkam · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Al-Àndalus і Universitat medieval · Veure més »

Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí

Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí (m. 741) fou valí de l'Àndalus (734-741).

Nou!!: Al-Àndalus і Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Al-Àndalus і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Urbici de Nocito

Urbici, conegut a Osca com a Urbez (Bordeus, ca. 703 - Nocito, Serra de Guara, Osca, 802) fou un eremita.

Nou!!: Al-Àndalus і Urbici de Nocito · Veure més »

Ustad

Ustad o ustadh és un terme musulmà utilitzat des del principi de l'islam per designar a una persona eminent en la seva professió.

Nou!!: Al-Àndalus і Ustad · Veure més »

Uthman ibn Abi-Nissa al-Khathamí

Uthman ibn Abi-Nissa al-Khathamí fou valí de l'Àndalus (728-729).

Nou!!: Al-Àndalus і Uthman ibn Abi-Nissa al-Khathamí · Veure més »

Utique

Utique és una vila de Tunísia, a la governació de Bizerta, situada uns 36 km al sud-est de Bizerta i capçalera de la delegació homònima.

Nou!!: Al-Àndalus і Utique · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Al-Àndalus і València · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Al-Àndalus і Valí · Veure més »

Valiat de l'Àndalus

Valiat de l'Àndalus, de Còrdova o Emirat dependent de Còrdova són denominacions del període de la història de l'Àndalus entre 711 i 756, així com de la institució política que la governava.

Nou!!: Al-Àndalus і Valiat de l'Àndalus · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Al-Àndalus і Valladolid · Veure més »

Vallfogona de Balaguer

Vallfogona de Balaguer, del llatí Valle fecunda o vall fèrtil, és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, situat al marge esquerre del riu Segre.

Nou!!: Al-Àndalus і Vallfogona de Balaguer · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Al-Àndalus і Via Làctia · Veure més »

Vikings (sèrie de televisió)

Vikings és una sèrie de televisió coproduïda entre el Canadà i Irlanda del canal The History Channel.

Nou!!: Al-Àndalus і Vikings (sèrie de televisió) · Veure més »

Vilatge

Un vilatge (derivat del llatí vicus o villa) és un nucli de població menor, habitualment sense jurisdicció pròpia.

Nou!!: Al-Àndalus і Vilatge · Veure més »

Vil·la romana de São Cucufate

La vil·la romana de Sâo Cucufate, també coneguda com Ruïnes de Santiago, és un monument històric a Vila de Frades, al municipi de Vidigueira, a Portugal.

Nou!!: Al-Àndalus і Vil·la romana de São Cucufate · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Al-Àndalus і Villena · Veure més »

Vinallop

Vinallop és un nucli de població adscrit al municipi de Tortosa, a la comarca del Baix Ebre i compta amb poc més de 378 habitants entre els seus dos nuclis disseminats.

Nou!!: Al-Àndalus і Vinallop · Veure més »

Wal·lada bint al-Mustakfí

Wal·lada bint al-Mustakfí o, simplement, Wal·lada (Còrdova, 994.

Nou!!: Al-Àndalus і Wal·lada bint al-Mustakfí · Veure més »

Washington Irving

Washington Irving (3 d'abril de 1783 - 28 de novembre de 1859) va ser un escriptor, assagista, biògraf i historiador estatunidenc de l'inici del.

Nou!!: Al-Àndalus і Washington Irving · Veure més »

Xaltix

Xaltix, Shaltish, en castellà Saltés és una antiga localitat de l'Àndalus enfront de Huelva, a l'illa Saltés a les maresmes de la desembocadura dels rius Tinto i Odiel.

Nou!!: Al-Àndalus і Xaltix · Veure més »

Xarat

Aix-Xara (derivat de llatí) fou el nom donat per alguns geògrafs andalusins per designar les muntanyes del centre de la península Ibèrica entre Medinaceli i Coimbra.

Nou!!: Al-Àndalus і Xarat · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Al-Àndalus і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xauen

Casa emblanquinada amb la típica tonalitat blava de Xauen. El minaret del fons pertany a l'anomenada mesquita dels Andalusins, perquè fou construïda per exiliats de l'Àndalus Vista general de Xauen Xauen, Chauen o Chefchauen (àrab, oficialment:, i, col·loquialment) és un municipi i una ciutat del Marroc.

Nou!!: Al-Àndalus і Xauen · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Al-Àndalus і Xàtiva · Veure més »

Xurta

Xurta (àrab Shurta) és el nom de la policia als territoris històricament musulmans.

Nou!!: Al-Àndalus і Xurta · Veure més »

Yahya I ibn Muhàmmad

Yahya I ibn Muhàmmad (+863) fou emir idríssida del Magrib.

Nou!!: Al-Àndalus і Yahya I ibn Muhàmmad · Veure més »

Yahya ibn Salama al-Kalbí

Yahya ibn Salama al-Kalbí,  Yahya ibn Salma o Yahya ibn Màslama fou valí de l'Àndalus (726-728).

Nou!!: Al-Àndalus і Yahya ibn Salama al-Kalbí · Veure més »

Yahya II

Yahya II, de nom familiar Yahya al-Wàthiq ibn Muhàmmad, fou emir hàfsida, fill i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1277.

Nou!!: Al-Àndalus і Yahya II · Veure més »

Yama'a Islámica de Al-Andalus

La Yama'a Islàmica de Al-Andalus (Liga Morisca) és una organització cultural neoislàmica de musulmans andalusos amb seu a Almeria creada el 1980 com a escissió del Frente de Liberación de Andalucía, que en el seu origen reclamava un Al Andalus unificat i independent dels Estats espanyol i portuguès, en el que es pugui dur a terme la seva reconstrucció així com la revolució islàmica.

Nou!!: Al-Àndalus і Yama'a Islámica de Al-Andalus · Veure més »

Yazid II

Yazid ibn Abd-al-Màlik o Yazid II (Damasc 687-724) va ser un califa omeia marwànida que va governar entre 720 i la seva mort, de tuberculosi, el 724.

Nou!!: Al-Àndalus і Yazid II · Veure més »

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (vers 691 - 759 o 760) fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756).

Nou!!: Al-Àndalus і Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »

Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman

Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman,A voltes se l'ha anomenat, per error, al-Mútamin.

Nou!!: Al-Àndalus і Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Al-Àndalus і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

Yehudà ha-Leví

Yehudà ha-Leví (Tudela, Navarra, ca. 1075 - ¿?, 1141) fou un poeta, rabí, filòsof i metge jueu d'Al-Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Yehudà ha-Leví · Veure més »

Yosef ibn Saddiq

Yosef ben Jacob ibn Saddiq (Còrdova, ~1070 - 1149) fou un poeta, jurista i filòsof jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Al-Àndalus і Yosef ibn Saddiq · Veure més »

Zahirisme

El zahirisme (de l'àrab, ‘interpretació literal de l'Alcorà’) va ser una escola de pensament i de jurisprudència (màdhhab) islàmica sorgida a Isfahan (Pèrsia) a finals del seguint els ensenyaments de Dàwud ibn Khàlaf († 883).

Nou!!: Al-Àndalus і Zahirisme · Veure més »

Zaida (muller d'Alfons VI)

Zaida (1063-1107) va ser una princesa musulmana de l'Àndalus, nora d'al-Mútamid i concubina d'Alfons VI de Castella, amb qui va tenir l'infant Sancho Alfónsez, mort a la Batalla d'Uclés (1108).

Nou!!: Al-Àndalus і Zaida (muller d'Alfons VI) · Veure més »

Zawi ibn Ziri

Zawi ibn Ziri ibn Manad as-Sanhají fou un cap amazic, fundador de la taifa de Granada quan es va desmembrar el califat omeia de Còrdova, al primer quart del.

Nou!!: Al-Àndalus і Zawi ibn Ziri · Veure més »

Zàjal

El zàjal o zajal (en àrab: زجل, zajal, en àrab andalusí pronunciat zajál) és una forma de la poesia àrab similar a la moaixakha, feta exclusivament en àrab dialectal.

Nou!!: Al-Àndalus і Zàjal · Veure més »

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Nou!!: Al-Àndalus і Zero · Veure més »

Ziryab

Abu-l-Hàssan Alí ibn Nafi, anomenat Ziryab (Mossul, 789 - Còrdova, 857) va ser un erudit, poeta i músic kurd o persa instal·lat a l'Àndalus, on va ajudar a fundar la música araboandalusina amb el primer conservatori europeu.

Nou!!: Al-Àndalus і Ziryab · Veure més »

1008

El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Al-Àndalus і 1008 · Veure més »

1068

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 1068 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 1135 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Al-Àndalus і 1153 · Veure més »

1191

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 1191 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 1198 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 1204 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 1285 · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Àndalus і 25 de novembre · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Àndalus і 26 de març · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Al-Àndalus і 6 de juliol · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Al-Àndalus і 7 de gener · Veure més »

726

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 726 · Veure més »

728

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 728 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 732 · Veure més »

737

El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Al-Àndalus і 737 · Veure més »

755

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 755 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 772 · Veure més »

780

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 780 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 781 · Veure més »

784

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 784 · Veure més »

788

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 788 · Veure més »

792

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 792 · Veure més »

994

Sense descripció.

Nou!!: Al-Àndalus і 994 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al Andalus, Al-Andalus, Al-Andalús, Al-andalus, Al-Ándalus, Al-àndalus, Andalusina, Andalusines, Andalusins, Andalusí, Àndalus.