Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Al-Bassassirí, Al-Muqtadí (abbàssida), Al-Mustànjid (abbàssida del Caire), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàïd ibn Hammad, Al-Qàdir, Alep, Ali ibn Faràmurz, Alp Arslan, Amid-al-Mulk al-Kundurí, Anah, Çağrı Beg Dawud, Bahà'u'llàh, Califat Abbàssida, Dubays ibn Alí, Faràmurz ibn Muhàmmad, Hama, Hibat-Al·lah ibn Makula, Història de l'Iraq, Ibn al-Múslima, Jahangir ben Ali, Mahdia, Nidham-al-Mulk, Numàyrides, Toghril Beg I, Uqàylides, Yazd, 1001, 1075.
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Muqtadí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Muqtadí bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtadí (1056-1094), fou califa abbàssida de Bagdad (1075-1094).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Muqtadí (abbàssida) · Veure més »
Al-Mustànjid (abbàssida del Caire)
Abu-l-Mahàssin Yússuf al-Mústanjid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mústanjid (?-1479), fou califa abbàssida del Caire (1455-1479), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Mustànjid (abbàssida del Caire) · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Al-Qàïd ibn Hammad
Xàraf-ad-Dawla al-Qàïd ibn Hammad, més conegut simplement com al-Qàïd ibn Hammad (mort el 1054) fou emir hammadita del 1029 al 1054.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Qàïd ibn Hammad · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Qàdir · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Alep · Veure més »
Ali ibn Faràmurz
Muàyyid-ad-Dawla (o Alà-ad-Dawla) Alí ibn Faramurz ibn Abi-Mansur Faramarz ibn Ala-ad-Dawla Muhàmmad ibn Duixmansiyar Alà-ad-Dawla (mort 1095) fou emir kakúyida de Yazd i Abarkuh.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ali ibn Faràmurz · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Alp Arslan · Veure més »
Amid-al-Mulk al-Kundurí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Mansur Amid-al-Mulk al-Kundurí fou visir del primer sultà seljúcida Toghril Beg (1055 - 1063).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Amid-al-Mulk al-Kundurí · Veure més »
Anah
Anah o 'Ana o Anat és una ciutat de l'Iraq, a l'Eufrates, situada 148 km a l'oest de Hit.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Anah · Veure més »
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Çağrı Beg Dawud · Veure més »
Bahà'u'llàh
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Bahà'u'llàh · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Califat Abbàssida · Veure més »
Dubays ibn Alí
Abu-l-Aazz Dubays (I) ibn Alí ibn Màzyad Nur-ad-Dawla o, més senzillament, Dubays (I) ibn Alí fou emir mazyàdida d'al-Hilla.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Dubays ibn Alí · Veure més »
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hama · Veure més »
Hibat-Al·lah ibn Makula
Abu-l-Qàssim Hibat-Al·lah ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Hibat-Al·lah ibn Makula (976-1038) fou visir del califa abbàssida i del buwàyhida Jalal-ad-Dawla.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hibat-Al·lah ibn Makula · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Història de l'Iraq · Veure més »
Ibn al-Múslima
Abu-l-Qàssim Alí ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Úmar, també conegut pel seu títol raís ar-ruassà, però, sobretot, conegut pel sobrenom familiar Ibn al-Múslima fou un visir abbàssida membre de la família Al al-Raqil.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ibn al-Múslima · Veure més »
Jahangir ben Ali
Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Jahangir ben Ali · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Mahdia · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Numàyrides · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Toghril Beg I · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Uqàylides · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Yazd · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1001 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1075 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Kaim, Al-Qa'im, Al-Qaim, Al-Qàïm.
