Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Al-Màsjid al-Haram

Índex Al-Màsjid al-Haram

Al-Màsjid al-Haram (‘la Mesquita Sagrada’), també coneguda com a la Gran Mesquita, és la mesquita més gran del món i està situada a la ciutat de la Meca, a l'Aràbia Saudita.

25 les relacions: Al Achsasi al Mouakket, Alquibla, Arquitectura medieval, Úmar ibn al-Khattab, Captura de l'Haram, Dones a l'Aràbia Saudita, Edat mitjana, Fahd de l'Aràbia Saudita, Hatoon al-Fassi, Hàram, Jerusalem, Kaba, La Meca, Màsjid al-haram, Mesquita, Mesquita de Hassan II, Mesquita del Profeta, Nacionalisme palestí, Pou de Zamzam, Sinan, Templet, Thabir, Torre, Zabiba, 638.

Al Achsasi al Mouakket

Muhàmmad al-Akhsassí al-Muwàqqit —en àrab محمد الاخصاصي الموقت, Muḥammad al-Aẖṣāṣī al-Muwaqqit— fou un astrònom egipci que va fer un calendarium i un catàleg d'estrelles anomenat Ad-durrat al-mudiyya fi-l-amal aix-xamsiyya (Perles brillants sobre les operacions solars), escrit al Caire en 1650.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Al Achsasi al Mouakket · Veure més »

Alquibla

Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire Mapamundi centrat en l'alquibla Lalquibla (de l'àrab) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Alquibla · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Arquitectura medieval · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Captura de l'Haram

Juahayman al-Otaibi cap dels assaltants La captura de l'Haram —l'espai de la Gran Mesquita de la Meca— fou un acte polític militar de l'oposició extremista religiosa de l'Aràbia Saudita, perpetrat el 1979.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Captura de l'Haram · Veure més »

Dones a l'Aràbia Saudita

Durant els segles i, els drets de les dones a l'Aràbia Saudita han estat severament limitats en comparació amb els drets de les dones en molts dels seus països veïns a causa de l'estricta interpretació i aplicació de la llei islàmica o xaria (شريعة).

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Dones a l'Aràbia Saudita · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Edat mitjana · Veure més »

Fahd de l'Aràbia Saudita

Fahd ibn Abd-al-Aziz Al Saüd (també transcrit Abdul Aziz o Abdulaziz), conegut com a Fahd de l'Aràbia Saudita (Riad, 1921 - 1 d'agost de 2005), va ser, fins a la seva mort, rei i primer ministre de l'Aràbia Saudita i líder dels Al Saüd.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Fahd de l'Aràbia Saudita · Veure més »

Hatoon al-Fassi

Hatoon Ajwad al-Fassi (en àrab, Yeda, 1964) és una sufragista, activista pels drets de la dona.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Hatoon al-Fassi · Veure més »

Hàram

Hàram i haram (i, respectivament) són dos mots àrabs de significat molt similar: ‘sagrat’, ‘tabú’, ‘prohibit’, ‘vedat’, tots dos derivats de la mateixa arrel ḥ-r-m, ‘ésser sagrat’, ‘ésser tabú’, ‘ésser prohibit’.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Hàram · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Jerusalem · Veure més »

Kaba

La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Kaba · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і La Meca · Veure més »

Màsjid al-haram

Sense descripció.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Màsjid al-haram · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Mesquita · Veure més »

Mesquita de Hassan II

La mesquita de Hassan II (en àrab مسجد الحسن الثاني, màsjid al-Hassan al-Thaní) és a la ciutat de Casablanca (Marroc), al Boulevard Sidi Mohammed Ben Abdallah (direcció Aïn Diab), i és el temple més alt del món (els làser del minaret de 200 m es poden veure des de kilòmetres lluny), i la segona mesquita més gran (després de l'Gran Mesquita de la Meca).

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Mesquita de Hassan II · Veure més »

Mesquita del Profeta

Vista nocturna de la mesquita del Profeta La mesquita del Profeta és una mesquita situada a Medina (Aràbia Saudita) on hi reposen les despulles del profeta Muhàmmad, d'Abu-Bakr as-Siddiq i d'Úmar ibn al-Khattab.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Mesquita del Profeta · Veure més »

Nacionalisme palestí

Bandera de Palestina El nacionalisme palestí és el moviment per la sobirania del poble palestí.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Nacionalisme palestí · Veure més »

Pou de Zamzam

El pou de Zamzam —en àrab بئر زمزم, biʾr Zamzam— és un pou considerat sagrat pels musulmans, situat dins del recinte de la Gran Mesquita de la Meca, a uns 20 m a l'est de la Kaba.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Pou de Zamzam · Veure més »

Sinan

Koca Mi‘mār Sinān Āġā (Kayseri, 15 d'abril, 1489 - Constantinoble, 17 de juliol, 1588) fou el principal arquitecte i enginyer civil otomà dels soldans Solimà I, Selim II i Murad III.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Sinan · Veure més »

Templet

El templet d'Hodegetria a la catedral de l’Assumpció a Smolensk, Rússia, fotografiat per Serguei Prokudin-Gorski (1912). Templet a Mazu a Badia Repulse, districte sud, Hong Kong. Un templet ("estoig o cofre per a llibres o papers") és un lloc sagrat o sant dedicat a una determinada deïtat, ancestre, heroi, màrtir, sant, dimoni, o una figura similar a la que es respecta, es venera o s'adora.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Templet · Veure més »

Thabir

Thabir és una muntanya a la part nord de la vall de Mina propera a la Meca a l'Aràbia Saudita.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Thabir · Veure més »

Torre

La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Torre · Veure més »

Zabiba

mesquita al-Haram, a la Meca. La zabiba (literalment ‘pansa’) és una marca sobre el front d'alguns musulmans provocada per la fricció generada pel contacte regular del front amb la catifa de pregar.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і Zabiba · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Al-Màsjid al-Haram і 638 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al-masjid al-haram, Gran Mesquita, Gran mesquita, Gran mesquita de la Meca, La Gran Mesquita, Masjid al haram, Masjid al-Haram, Mesquita Sagrada, Mesquita d'al-Haram, Mesquita de la Meca.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »