Accés més ràpid que el navegador!
8 les relacions: Al-Mútadid II (abbàssida del Caire), Al-Muàyyad Xaykh, Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire), Burjita, Califat Abbàssida, Fàraj, Llista de califes abbàssides del Caire, Soldanat Mameluc.
Al-Mútadid II (abbàssida del Caire)
Abu-l-Fat·h Dàwud al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid II (1380-1441), fou califa abbàssida del Caire (1412-1441), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: Al-Mustaín (abbàssida del Caire) і Al-Mútadid II (abbàssida del Caire) · Veure més »
Al-Muàyyad Xaykh
Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.
Nou!!: Al-Mustaín (abbàssida del Caire) і Al-Muàyyad Xaykh · Veure més »
Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mutawàkkil ala-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mutawàkkil I (?-1406), fou califa abbàssida del Caire (1362-1377, 1377-1383 i 1389-1406), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: Al-Mustaín (abbàssida del Caire) і Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire) · Veure més »
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Nou!!: Al-Mustaín (abbàssida del Caire) і Burjita · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Mustaín (abbàssida del Caire) і Califat Abbàssida · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: Al-Mustaín (abbàssida del Caire) і Fàraj · Veure més »
Llista de califes abbàssides del Caire
Llista dels califes abbàssides del Caire des del trasllat de la seu califal en aquesta ciutat pels mamelucs, després del saqueig de Bagdad pels mongols, fins a l'adopció del títol califal pels soldans otomans d'Istanbul.
Nou!!: Al-Mustaín (abbàssida del Caire) і Llista de califes abbàssides del Caire · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Al-Mustaín (abbàssida del Caire) і Soldanat Mameluc · Veure més »
