Taula de continguts
58 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Ademús, Aftàsides, Al-Àndalus, Al-Basra (Marroc), Al-Hàkam, Albarrasí, Almansor, Andalusia, Ar-Ramadí, Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí, Arqueta d'Hixam II, Art emiral i califal, Art mossàrab a Catalunya, Barghawata, Borrell II, Califat de Còrdova, Capitell andalusí d'època califal, Castell Vacar, Castellfabib, Catedral de Girona, Emirat de Batalyaws, Emirat maghrawa de Tlemcen, Era dels vikings, Espaser, Ferran González, Hadjar al-Nasr, Hasday ibn Xaprut, Història de l'espasa, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Ibn Faradj al-Djayyani, Ibn Hayyan, Kàutir, Lisboa, Literatura hispanohebrea, Llista de referències catalanes en obres escrites, Lubna, Múrcia, Menahem ben Saruq, Mesquita de Còrdova, Miró III de Cerdanya, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Msila, Muhàmmad ibn Yússuf al-Warraq, Omeies, Pau Orosi, Pot de Zamora, Ramir III, Recemund d'Ilíberis, Saïd al-Andalusí, ... Ampliar l'índex (8 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Veure Al-Hàkam II і Abd-ar-Rahman III
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Veure Al-Hàkam II і Ademús
Aftàsides
La dinastia aftàsida, dels aftàsides, Banu l-Aftas o Banu Màslama fou una dinastia que governà l'emirat de Batalyaws (Badajoz), d'extensió considerable.
Veure Al-Hàkam II і Aftàsides
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Al-Hàkam II і Al-Àndalus
Al-Basra (Marroc)
Al-Basra fou una antiga ciutat del Marroc, coneguda com a Basra al-Hamra (‘Basra la Roja’) a causa d'estar situat entre dos turons de terra rogenca que donen al sol una tonalitat vermellosa.
Veure Al-Hàkam II і Al-Basra (Marroc)
Al-Hàkam
* Al-Hàkam I, emir omeia de Còrdova (796-822).
Veure Al-Hàkam II і Al-Hàkam
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Veure Al-Hàkam II і Albarrasí
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Veure Al-Hàkam II і Almansor
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Al-Hàkam II і Andalusia
Ar-Ramadí
Abu-Úmar Yussuf ibn Harun al-Kindí al-Qurtubí ar-Ramadí, més conegut senzillament com a ar-Ramadí —en àrab أبو عمر يوسف بن هارون الكندي القرطبي الرمادي, Abū ʿUmar Yūsuf b. Hārūn al-Kindī al-Qurṭubī ar-Ramādī— fou un poeta andalusí del, mort el 1013.
Veure Al-Hàkam II і Ar-Ramadí
Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí
Arib ibn Sad (o Saïd) al-Kàtib al-Qurtubí fou un mawla andalusí que va ocupar alts càrrecs.
Veure Al-Hàkam II і Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí
Arqueta d'Hixam II
L'arqueta d'Hixam II és una arqueta del conservada al Museu del Tresor de la Catedral de Girona.
Veure Al-Hàkam II і Arqueta d'Hixam II
Art emiral i califal
Lart emiral i califal és l'art que aparegué a l'Àndalus en les seues primeres etapes de consolidació, l'emirat de Còrdova i el califat de Còrdova.
Veure Al-Hàkam II і Art emiral i califal
Art mossàrab a Catalunya
A Catalunya, com a la resta del nord d'Espanya, van sorgir al una sèrie de petits monestirs i esglésies construïts pels mossàrabs emigrats des de Còrdova i des d'altres punts de la península.
Veure Al-Hàkam II і Art mossàrab a Catalunya
Barghawata
Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.
Veure Al-Hàkam II і Barghawata
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Al-Hàkam II і Borrell II
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Al-Hàkam II і Califat de Còrdova
Capitell andalusí d'època califal
''Capitell andalusí d'època califal'' del MNAC El capitell andalusí d'època califal és una escultura (talla en marbre) de 41,5 x 36 x 36 cm realitzada cap als anys 961-970 (350-360 segons el calendari musulmà, d'acord amb la inscripció del temps del califa Al-Hàkam II), la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Veure Al-Hàkam II і Capitell andalusí d'època califal
Castell Vacar
El castell Vacar, també anomenat castell de Mano de Hierro, en àrab Dar-al-Baqar és un fortificació militar medieval situada sobre sierra Morena, al terme municipal d'Espiel (Andalusia).
Veure Al-Hàkam II і Castell Vacar
Castellfabib
Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.
Veure Al-Hàkam II і Castellfabib
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Al-Hàkam II і Catedral de Girona
Emirat de Batalyaws
L'emirat de Batalyaws, conegut com a taifa de Badajoz o emirat de Badajoz fou un important emirat musulmà que va existir a la península Ibèrica.
Veure Al-Hàkam II і Emirat de Batalyaws
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Veure Al-Hàkam II і Emirat maghrawa de Tlemcen
Era dels vikings
esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).
Veure Al-Hàkam II і Era dels vikings
Espaser
Ferrer escalfant una barra de ferro en una fornal (festa medieval a Provins) Ferrer forjant una peça de ferro, amb la punta roent, damunt d'una enclusa amb un martell. Fulla d'espasa japonesa, pedra d'esmolar i recipient amb aigua (Cherry Blossom Festival, Seattle Center, Seattle, Washington, 2008).
Veure Al-Hàkam II і Espaser
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Veure Al-Hàkam II і Ferran González
Hadjar al-Nasr
Hadjar al-Nasr (Roca del voltor), també Hadjar al-Shurafa, fou una fortalesa fundada pels idríssides a la rodalia d'al-Basra (Marroc), avui dia al territori de la tribu Sumatra, a l'est-nord-est de Kasr al-Kabir.
Veure Al-Hàkam II і Hadjar al-Nasr
Hasday ibn Xaprut
Hasday ibn Xaprut, de nom complet Abu-Yússuf Hasday ibn Ishaq ibn Ezra ibn Xaprut al-Israïlí (— (Jaén, ca. 915-Còrdova, ca. 975) fou un erudit jueu, metge, impulsor dels estudis hebraics, i conseller i diplomàtic al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II.
Veure Al-Hàkam II і Hasday ibn Xaprut
Història de l'espasa
Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.
Veure Al-Hàkam II і Història de l'espasa
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Veure Al-Hàkam II і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Ibn Faradj al-Djayyani
Abu-Úmar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Fàraj al-Jayyaní, més conegut simplement com a Ibn Fàraj al-Jayyaní, fou un poeta, antologista i historiador andalusí del.
Veure Al-Hàkam II і Ibn Faradj al-Djayyani
Ibn Hayyan
Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.
Veure Al-Hàkam II і Ibn Hayyan
Kàutir
Kàutir, tal vegada Kàwthar, valí de Mayurqa (969-998), llibert del califa al-Hàkam II.
Veure Al-Hàkam II і Kàutir
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Al-Hàkam II і Lisboa
Literatura hispanohebrea
Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.
Veure Al-Hàkam II і Literatura hispanohebrea
Llista de referències catalanes en obres escrites
Portada de Nostra Senyora de París. La noia representa Esmeralda, gitana catalana. En moltes obres escrites hi ha referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya.
Veure Al-Hàkam II і Llista de referències catalanes en obres escrites
Lubna
Lubna va ser una intel·lectual andalusina de la segona meitat del, famosa pels seus coneixements en gramàtica i per la qualitat de la seva poesia.
Veure Al-Hàkam II і Lubna
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Al-Hàkam II і Múrcia
Menahem ben Saruq
Menahem ben Saruq o Menahem ben Jacob ben Saruq (Tortosa, ca. 920-ca. 970) fou un poeta i gramàtic jueu andalusí.
Veure Al-Hàkam II і Menahem ben Saruq
Mesquita de Còrdova
La mesquita de Còrdova, convertida des del en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.
Veure Al-Hàkam II і Mesquita de Còrdova
Miró III de Cerdanya
Miró II de Besalú i III de Cerdanya també anomenat Miró Bonfill (v 920- Girona 984) fou comte de Cerdanya, de Conflent i de Besalú (968-984) i bisbe de Girona (970-984).
Veure Al-Hàkam II і Miró III de Cerdanya
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Al-Hàkam II і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Msila
Msila, també M'sila, M'Sila o Masila o al-Masila (derivat segurament de l'àrab massil, que vol dir ‘curs d'aigua’, ja que la ciutat està a la riba del riu El Ksob) és una vila d'Algèria capital de la província del mateix nom, als Altiplans a la vora nord de la depressió d'Hodna.
Veure Al-Hàkam II і Msila
Muhàmmad ibn Yússuf al-Warraq
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf al-Warraq at-Tarikhí (Guadalajara?, novembre de 904 - Còrdova, octubre de 973) fou un geògraf andalusí originari de Guadalajara (podria haver nascut a Kairuan, però en tot cas des de jove va viure a Guadalajara).
Veure Al-Hàkam II і Muhàmmad ibn Yússuf al-Warraq
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Al-Hàkam II і Omeies
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Veure Al-Hàkam II і Pau Orosi
Pot de Zamora
El Pot de Zamora, també anomenat Píxide de Zamora, és un pot o píxide andalusí de vori d'elefant considerat una mostra cabdal de l'art andalusí durant el Califat de Qúrtuba.
Veure Al-Hàkam II і Pot de Zamora
Ramir III
Ramir III (961 - Astorga, 985) fou rei de Lleó (966-984).
Veure Al-Hàkam II і Ramir III
Recemund d'Ilíberis
Recemund d'Ilíberis (en llatí: Recemundus; també conegut en llengua àrab com rabí Ibn Zyad, rabí Ibn Zyad al-U(s)quf, rabí Ibn Zyad al-U(s)quf al-Qurtubi) va ser un bisbe mossàrab del segle X, autor d'una obra escrita el 961, El Llibre de la divisió dels temps (més conegut com El calendari de Còrdova), una obra escrita paral·lelament en llatí i en àrab, dedicada al califa Al-Hàkam II.
Veure Al-Hàkam II і Recemund d'Ilíberis
Saïd al-Andalusí
Sàïd al-Andalussí —en àrab صاعد الأندلسي, Ṣāʿid al-Andalusī— (Almeria, 1029 - Toledo, juliol de 1070), de nom complet Abu-l‐Qàssim Sàïd ibn Àhmad ibn Abd-ar‐Rahman at‐Taghlibí al-Andalussí i també conegut com a as-Sàïd i com a Sàïd at-Tulaytulí (‘Sàïd de Toledo’) va ser un jurista i científic andalusí del.
Veure Al-Hàkam II і Saïd al-Andalusí
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Veure Al-Hàkam II і Salamanca
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Veure Al-Hàkam II і Sanç II de Pamplona
Subh
Subh Umm-Wàlad, tradicionalment anomenada Subh, coneguda en les cròniques cristianes com a Aurora, va néixer probablement a la dècada de l'any 940 i va morir al 999.
Veure Al-Hàkam II і Subh
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Al-Hàkam II і Tlemcen
Transmissió dels textos clàssics grecs
Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.
Veure Al-Hàkam II і Transmissió dels textos clàssics grecs
Tribunal de les Aigües de València
El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.
Veure Al-Hàkam II і Tribunal de les Aigües de València
Umm al-wàlad
Umm al-wàlad o umm wàlad era el sobrenom donat a una esclava que donava un fill al seu amo.
Veure Al-Hàkam II і Umm al-wàlad
13 de gener
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Al-Hàkam II і 13 de gener
També conegut com Al-Hakam II de Còrdova, Alhakén II.