Taula de continguts
15 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast, Afxín, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mútassim, Al-Qàssim ibn Issa, Babak Khorramdin, Hamadan, Karínides, Qazvín, Saqueig d'Amòrion, Sàjides, Sind (província del califat), Teòfil (emperador), Transoxiana.
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast (en àrab, Abū s-Sāj Dīwdād b. Dīwdast) (mort en 879) fou un general al servei dels abbàssides i després del safàrides, que fou el fundador de la dinastia d'emirs sàjides de l'Azerbaidjan.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Afxín
Afxín (Afšīn, en persa Pišīn; avesta Pisinah) fou un títol preislàmic que portaven els prínceps d'origen turc d'Ushrusana a la Transoxiana, a la part superior del riu Zarafshan.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Afxín
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Al-Afxín Khaydhar і Al-Mamun (abbàssida)
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Veure Al-Afxín Khaydhar і Al-Mútassim
Al-Qàssim ibn Issa
Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Al-Qàssim ibn Issa
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Babak Khorramdin
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Hamadan
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Karínides
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Qazvín
Saqueig d'Amòrion
El saqueig d'Amòrion fou el setge i posterior pillatge de la ciutat romana d'Orient d'Amòrion pel Califat Abbàssida a l'estiu del 838.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Saqueig d'Amòrion
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Sàjides
Sind (província del califat)
Sind fou conquerida pels àrabs el 712 i va formar una província del califat omeia regida per emirs.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Sind (província del califat)
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Teòfil (emperador)
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Al-Afxín Khaydhar і Transoxiana
També conegut com Al Afshin Haydar, Al Afshin Khaydar, Al-Afshin, Al-Afshin Haydar, Al-Afshin Khaydar, Khaydar.