Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Aixot I d'Ibèria

Índex Aixot I d'Ibèria

Aixot I d'Ibèria, dita Aixot I el Curopalata (en georgià: აშოტ I კურაპალატი, Aixot I Kurapalati), fou un príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa, i pel Basileus que li va concedir el títol de curopalata (final del - 20 de gener de 830).

Taula de continguts

  1. 22 les relacions: Adarnases I de Tao, Adarnases II de Tao, Adarnases Xavliani, Artanudji, Bagrat I d'Abkhàzia, Bagrat I d'Ibèria, Bagratuní, Església Gurjaani Kvelatsminda, Església Sionista d'Atenis, Esteve III d'Ibèria, Grigol de Kakhètia, Guaram V Mamphali, Gurguèn de Klarjètia, Història de Geòrgia, Ibèria Bagràtida, Juansxer de Kakhètia, Narsès d'Ibèria, Principat d'Ibèria, Sumbat de Klarjètia, Sumbat I d'Artanudji, Taoklardjètia, Teodosi II d'Abkhàzia.

Adarnases I de Tao

Adarnases I Bagrationi (mort l'any 807) fou un príncep georgià de la família dels Bagrationi del final del.

Veure Aixot I d'Ibèria і Adarnases I de Tao

Adarnases II de Tao

Adarnases II de Tao (o Adarnases I d'Artanudji) fou un príncep georgià del Tao Superior o Artanudji del segle IX.

Veure Aixot I d'Ibèria і Adarnases II de Tao

Adarnases Xavliani

Adarnases Xavliani fou un rei d'Abkhàzia que va regnar del 873 al 882 o 879 a 887.

Veure Aixot I d'Ibèria і Adarnases Xavliani

Artanudji

Artanuji o Artanudji és el nom georgià de la població d'Ardanuç a Turquia.

Veure Aixot I d'Ibèria і Artanudji

Bagrat I d'Abkhàzia

Bagrat I d'Abkhàzia (en georgià: ბაგრატ I; mort vers 894) fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia d'Antxabadze de 882 al 894 (o 887 a 899 segons Toumanoff).

Veure Aixot I d'Ibèria і Bagrat I d'Abkhàzia

Bagrat I d'Ibèria

Bagrat I d'Ibèria (en georgià ბაგრატ I, Bagrat I; nascut vers el 822, mort l'any 876) fou un duc del Tao Inferior (Taiq Inferior) i un príncep-primat d'Ibèria de la família dels bagràtides.

Veure Aixot I d'Ibèria і Bagrat I d'Ibèria

Bagratuní

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

Veure Aixot I d'Ibèria і Bagratuní

Església Gurjaani Kvelatsminda

L'església Gurjaani Kvelatsminda de la Dormició de la Mare de Déu (en georgià: გურჯაანის ყველაწმინდა, literalment: 'el més sagrat de Gurjaani') és una església ortodoxa georgiana construïda en el o, durant el «període de transició» en l'arquitectura georgiana medieval.

Veure Aixot I d'Ibèria і Església Gurjaani Kvelatsminda

Església Sionista d'Atenis

L'Església Sionista d'Atenis (en georgià: ატენის სიონი), és un edifici de l'església Ortodoxa Georgiana del segle VII situada en el poble d'Atenis, a uns 10 km al sud de la ciutat de Gori a Geòrgia.

Veure Aixot I d'Ibèria і Església Sionista d'Atenis

Esteve III d'Ibèria

Esteve o Stephanos III d'Ibèria (en georgià სტეფანოზ III, Step'anoz III; mort l'any 786) fou un príncep de Javakètia i Calarzene i un príncep-primat d'Ibèria del 780 a 786.

Veure Aixot I d'Ibèria і Esteve III d'Ibèria

Grigol de Kakhètia

Grigol de Kakhètia (en georgià: გრიგოლი) fou un príncep de Kakhètia de 787 a 827.

Veure Aixot I d'Ibèria і Grigol de Kakhètia

Guaram V Mamphali

Guaram V Mamphali (nascut cap al 828, mort frare l'any 882) fou un príncep de Javakètia i de Samtskhé de la dinastia dels bagràtides.

Veure Aixot I d'Ibèria і Guaram V Mamphali

Gurguèn de Klarjètia

Gurguèn de Klarjètia (mort l'any 1012) fou un pretendent al tron de Geòrgia i un rei autoproclamat de Taoklardjètia.

Veure Aixot I d'Ibèria і Gurguèn de Klarjètia

Història de Geòrgia

Escut de Geòrgia adoptat l'1 d'octubre del 2004 La història de Geòrgia comença al paleolític; des d'aquell moment la zona va estar habitada constantment.

Veure Aixot I d'Ibèria і Història de Geòrgia

Ibèria Bagràtida

Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.

Veure Aixot I d'Ibèria і Ibèria Bagràtida

Juansxer de Kakhètia

Juansxer de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia del 786 al 807.

Veure Aixot I d'Ibèria і Juansxer de Kakhètia

Narsès d'Ibèria

Narsès d'Ibèria (mort l'any 888) fou un príncep de Samtskhé, de Txavxètia i d'Artani de la dinastia dels bagràtides.

Veure Aixot I d'Ibèria і Narsès d'Ibèria

Principat d'Ibèria

El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Aixot I d'Ibèria і Principat d'Ibèria

Sumbat de Klarjètia

Sumbat de Klarjéthie (mort l'any 1011)  fou un pretenent al tron de Geòrgia i un rei autoproclamat de Taoklardjètia.

Veure Aixot I d'Ibèria і Sumbat de Klarjètia

Sumbat I d'Artanudji

Sumbat I de Artanudji (mort l'any 899) fou un príncep de Artanudji (Tao Superior i Klardjètia) de la família dels Bagrationi, que regna en la segona part del.

Veure Aixot I d'Ibèria і Sumbat I d'Artanudji

Taoklardjètia

Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.

Veure Aixot I d'Ibèria і Taoklardjètia

Teodosi II d'Abkhàzia

Teoodosi II d'Abkhàzia (en georgià თეოდოს, Theodos)  fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadzides que regna del 806 al 845, segons les fonts georgianes citades per M. F. Brosset, de 810-836/837 segons Cyril Toumanoff, o encara del 826 o 828 al 855 d'acord amb les hipòtesis recents de Christian Settipani.

Veure Aixot I d'Ibèria і Teodosi II d'Abkhàzia

També conegut com Aixot I el Curopalata.