Obrir a Google MapsTaula de continguts
123 les relacions: Abdul Qadeer Khan, Accident de Txornòbil, Accident nuclear de Fukushima I, Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Akadémik Lomonóssov, Anatoli Diàtlov, Atol de Bikini, Bandera de les Nacions Unides, Benet XVI, Bioremediació de residus radioactius, Bosc Vermell, Carlos Sánchez del Río y Sierra, Central nuclear, Central nuclear de Mihama, Central nuclear José Cabrera, Centre de Recerca Nuclear del Néguev, Cesi, Chernobyl (minisèrie), Comissió d'Energia Atòmica de les Nacions Unides, Contraofensiva ucraïnesa del 2023, Convenció sobre notificació ràpida d’accidents nuclears, Criticitat, Destrucció de la presa de Nova Kakhovka, Dilhan Eryurt, Dimona, Donato Squicciarini, Energia nuclear, Enginyeria nuclear, Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears, Espanya i la bomba atòmica, Espionatge nuclear, George Walker Bush, Grup de Proveïdors Nuclears, Hans Blix, Història del Pakistan, Homi Jehangir Bhabha, Hormesi, Institut d'Investigació de Reactors Atòmics, Invasió de l'Iraq de 2003, Invasió russa d'Ucraïna del 2022, IRPA, Irradiació dels aliments, Irradiació fitosanitària, Isòtops del tal·li, ITER, Δ13C, Δ18O, Δ34S, José María Otero de Navascués, Khajidsuren Bolormaa, ... Ampliar l'índex (73 més) »
Abdul Qadeer Khan
Abdul Qadeer Khan, (Bhopal, Índia, 1 d'abril de 1936 - Islamabad, Pakistan, 10 d'octubre de 2021) més conegut com A. Q. Khan, AQ Khan o AQK, va ser un enginyer metal·lúrgic pakistanès i un prestigiós científic nuclear que va crear la tecnologia d'enriquiment d'urani de centrifugadores de gas del programa de dissuasió nuclear del Pakistan.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Abdul Qadeer Khan
Accident de Txornòbil
Mir. Es pot veure la central al nord de la ciutat de Txornòbil i al costat de la de Prípiat. (en anglès) Laccident de Txornòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txornòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Accident de Txornòbil
Accident nuclear de Fukushima I
Imatge de satèl·lit del complex de Fukushima I i dels seus sis reactors, abans de l'accident del març de 2011 Laccident nuclear de Fukushima I fa referència als esdeveniments que van tenir lloc a la Central nuclear de Fukushima I (Fukushima Daiichi) a conseqüència del terratrèmol i posterior tsunami a la zona de Sendai l'11 de març de 2011.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Accident nuclear de Fukushima I
Agència Internacional de l'Energia Atòmica
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), també anomenat Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) és el centre mundial de cooperació en el camp nuclear.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Agència Internacional de l'Energia Atòmica
Akadémik Lomonóssov
LAkadémik Lomonóssov (en rus: Академик Ломоносов) és un buc no autopropulsat rus que funciona com una central nuclear i produeix energia elèctrica.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Akadémik Lomonóssov
Anatoli Diàtlov
Anatoli Stepànovitx Diàtlov (Atamànovo, 3 de març de 1931 - Kíev, 13 de desembre de 1995) va ser un enginyer rus, responsable en cap adjunt de la Central Nuclear de Txernòbil.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Anatoli Diàtlov
Atol de Bikini
LAtol de Bikini (en l'idioma de les illes Marshall Pikini) és un atol, declarat Patrimoni de la Humanitat, a les illes de la Micronèsia de l'oceà Pacífic, formen part de la República de les Illes Marshall.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Atol de Bikini
Bandera de les Nacions Unides
La bandera de les Nacions Unides té el fons de color blau clar i l'emblema de les Nacions Unides de color blanc al centre.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Bandera de les Nacions Unides
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Benet XVI
Bioremediació de residus radioactius
date.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Bioremediació de residus radioactius
Bosc Vermell
El Bosc Vermell (en ucraïnès: Рудий ліс, en rus: Рыжий лес) és el terme utilitzat per referir-se als arbres que estaven situats en els deu quilòmetres quadrats al voltant de la Central Nuclear de Txornòbil.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Bosc Vermell
Carlos Sánchez del Río y Sierra
Carlos Sánchez del Río y Sierra (Borja, Saragossa; 16 d'agost de 1924 - 13 de maig de 2013) va ser un físic, professor, investigador i acadèmic espanyol, president del CSIC i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Carlos Sánchez del Río y Sierra
Central nuclear
Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Central nuclear
Central nuclear de Mihama
La central nuclear de Mihama (美浜発電所 "Mihama hatsudensho") és una central nuclear a la ciutat de Mihama, a la Prefectura de Fukui del Japó, i gestionada per l'empresa Kansai Electric Company, KEPCO.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Central nuclear de Mihama
Central nuclear José Cabrera
La central nuclear José Cabrera (1968 - 2006), més coneguda com a Zorita, va ser la primera central nuclear construïda a Espanya, situada al costat del riu Tajo al terme municipal de Almonacid de Zorita, a la província de Guadalajara, i va pertànyer a la companyia Unión Fenosa.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Central nuclear José Cabrera
Centre de Recerca Nuclear del Néguev
El Centre de Recerca Nuclear del Nègueb, és una instal·lació nuclear israeliana situdada al desert del Nègueb, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Dimona.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Centre de Recerca Nuclear del Néguev
Cesi
El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Cesi
Chernobyl (minisèrie)
Chernobyl (literalment en català: Txornòbil o Txernóbil) és una minisèrie de televisió de drama històric del 2019 que gira al voltant del desastre de Txornòbil de 1986 i els esforços de neteja que van seguir.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Chernobyl (minisèrie)
Comissió d'Energia Atòmica de les Nacions Unides
La Comissió d'Energia Atòmica de les Nacions Unides (anglès United Nations Atomic Energy Commission, UNAEC) va ser fundada el 24 de gener de 1946 per la Resolució 1 de l'Assemblea General de les Nacions Unides per "tractar els problemes plantejats pel descobriment de Energia atòmica".
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Comissió d'Energia Atòmica de les Nacions Unides
Contraofensiva ucraïnesa del 2023
La contraofensiva ucraïnesa del 2023 és una operació militar en curs que es va produir en el marc de la invasió russa d'Ucraïna.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Contraofensiva ucraïnesa del 2023
Convenció sobre notificació ràpida d’accidents nuclears
La Convenció sobre notificació ràpida d'accidents nuclears és un tractat de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica de 1986, on els Estats signants accepten notificar qualsevol accident nuclear que tingui lloc dins de la seva jurisdicció i que pugui afectar tercers Estats.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Convenció sobre notificació ràpida d’accidents nuclears
Criticitat
Criticitat, és l'estat del medi reactiu d'una cadena nuclear quan la reacció de cadena és auto-sostinguda (o crítica), això vol dir, quan la reactivitat és zero.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Criticitat
Destrucció de la presa de Nova Kakhovka
El 6 de juny de 2023, la presa de Nova Kakhovka a Ucraïna va cedir, provocant grans inundacions curs avall del riu.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Destrucció de la presa de Nova Kakhovka
Dilhan Eryurt
Dilhan Eryurt (Esmirna, Turquia, 29 de novembre de 1926 - Ankara, Turquia 13 de setembre de 2012) fou una astrofísica turca.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Dilhan Eryurt
Dimona
Dimona és una ciutat israeliana situada al desert del Nègueb, 36 quilòmetres al sud de Beerxeba i 35 quilòmetres a l'oest del mar Mort, al districte del Sud d'Israel.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Dimona
Donato Squicciarini
Donato Squicciarini (Altamura, 24 d'abril de 1927 – Roma, 5 de març de 2006) va ser un arquebisbe catòlic i diplomàtic italià, al servei de la Santa Seu.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Donato Squicciarini
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Energia nuclear
Enginyeria nuclear
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Enginyeria nuclear
Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears
Nivells de gravetat de l'escala L'Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears (oficialment, Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears i Radiològics), també coneguda per les sigles en anglés INES (International Nuclear Event Scale) fou creada el 1990 per l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica amb l'objectiu de crear un sistema d'avisos de seguretat en cas d'accident nuclear.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Escala Internacional d'Esdeveniments Nuclears
Espanya i la bomba atòmica
La bomba atòmica espanyola és un dels capítols més insòlits de la història militar espanyola.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Espanya i la bomba atòmica
Espionatge nuclear
Rosenbergs perquè al seu torn la passessin a la Unió Soviètica. Lespionatge nuclear té com a propòsit transmetre secrets d'estat relacionats amb el desenvolupament d'armes nuclears a altres estats sense que hagi cap autorització.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Espionatge nuclear
George Walker Bush
George Walker Bush (6 de juliol de 1946) és un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units, ocupant el càrrec entre 2001 i 2009.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і George Walker Bush
Grup de Proveïdors Nuclears
El Grup de Proveïdors Nuclears, també conegut per les sigles NSG (en anglès: Nuclear Suppliers Group) és un règim multilateral de control d'exportacions i un grup de països subministradors que pretenen evitar la proliferació nuclear mitjançant el control de les exportacions de materials, equips i tecnologia que es pot utilitzar per fabricar armes nuclears.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Grup de Proveïdors Nuclears
Hans Blix
Hans Blix (Uppsala, Suècia, 28 de juny de 1928) és un diplomàtic, alt funcionari internacional i polític del Partit Popular Liberal de Suècia.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Hans Blix
Història del Pakistan
Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Història del Pakistan
Homi Jehangir Bhabha
Homi Jehangir Bhabha (Bombai, Índia, 30 d'octubre de 1909 - Bossons Glacier, França, 24 de gener de 1966), més conegut com a Homi J. Bhabha o Homi Bhabha, va ser un físic nuclear indi, director fundador i professor de física a l'Institut Tata d'Investigacions Fonamentals (TIFR).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Homi Jehangir Bhabha
Hormesi
organisme l'efecte contrari a una dosi alta. En toxicologia, l'hormesi (del grec hormaein, 'estimular') és un fenomen de resposta d'un efecte respecte a la dosi, caracteritzat per una estimulació per dosi baixa i una inhibició per dosis altes, que resulta en un revolt de resposta a noves dosis en forma de J o d'U invertida.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Hormesi
Institut d'Investigació de Reactors Atòmics
Tractament químic de combustible nuclear processat a l'Institut d'Investigació de Reactors Atòmics L'Institut d'Investigació de Reactors Atòmics (en rus: Научно-исследовательский институт атомныхреакторов) és un institut per la investigació de reactors nuclears que es troba a Dimitrovgrad, província d'Uliànovsk (Rússia).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Institut d'Investigació de Reactors Atòmics
Invasió de l'Iraq de 2003
La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Invasió de l'Iraq de 2003
Invasió russa d'Ucraïna del 2022
La invasió russa d'Ucraïna del 2022 és un enfrontament armat en curs que va començar el 24 de febrer del 2022, quan Rússia inicià accions militars contra Ucraïna.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Invasió russa d'Ucraïna del 2022
IRPA
IRPA (acrònim de International Radiation Protection Association) és una associació independent i sense ànim de lucre de societats regionals i nacionals sobre protecció contra radiacions.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і IRPA
Irradiació dels aliments
La irradiació dels aliments és el procés d'exposar un aliment a la radiació ionitzantanon., Food Irradiation – A technique for preserving and improving the safety of food, WHO, Geneva, 1991 per tal de destruir els microorganismes, bacteris, virus, o insectes que puguin estar-hi presents.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Irradiació dels aliments
Irradiació fitosanitària
La irradiació fitosanitària és un tractament físic que es fa servir en aliments per controlar la seva deterioració, per destruir els bacteris patògens presents o per controlar plagues d'insectes, exposant l’aliment, ja sigui envasat o no, durant un període sota radiació ionitzant.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Irradiació fitosanitària
Isòtops del tal·li
El tal·li (Tl) natural té 25 isòtops dels quals només el 203Tl i el 205Tl són estables.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Isòtops del tal·li
ITER
Una maqueta del projecte ITER, originalment de l'anglès International Thermonuclear Experimental Reactor però actualment referit a «camí vers l'energia de fusió» en llatí, és un projecte internacional de construcció d'un reactor de fusió nuclear a gran escala, de tipus tokamak, que permetria generar 500MW de potència (no confondre amb els actuals reactors de fissió).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і ITER
Δ13C
Mostres de foraminífers En geoquímica, paleoclimatologia i paleoceanografia, δ13C (pronunciat «delta C tretze») o delta-C-13, és un isòtop traçador, una mesura de la proporció dels dos isòtops estables del carboni (13C i 12C) en parts per mil (‰).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Δ13C
Δ18O
En geoquímica, paleoclimatologia i paleoceanografia, δ18O (pronunciat «delta O divuit»), o delta-O-18 és una mesura de la proporció d'isòtops estables oxigen-18 (18O) i oxigen-16 (16O).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Δ18O
Δ34S
El valor δ34S (pronunciat delta 34 S) és un mètode estandarditzat per informar de les mesures de la relació de dos isòtops estables de sofre (34S:32S) en una mostra contra la relació equivalent en un estàndard de referència conegut.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Δ34S
José María Otero de Navascués
José María Otero de Navascués (16 de març de 1907, Madrid - 9 de març de 1983, Madrid), marquès d'Hermosilla, va ser un físic i miliar espanyol especialitzat en el camp de l'òptica.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і José María Otero de Navascués
Khajidsuren Bolormaa
Khajidsuren Bolormaa o Khajidsurengiin Bolormaa (Ulan Bator, 18 de gener de 1965) és una enginyera mineralogista mongola, així com un defensora de la salut i els drets dels infants, que va exercir de primera dama de Mongòlia del 2009 al 2017.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Khajidsuren Bolormaa
Llista de guardonats amb el Premi Nobel
Els premis Nobel (suec: Nobelpriset, noruec: Nobelprisen) són guardonats anualment per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, l'Acadèmia Irlandesa, l'Institut Karolinska i pel Comitè Noruec del Nobel a individus o organitzacions que van fer contribucions destacades en el camp de la química, física, literatura, pau i fisiologia o medicina.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Llista de guardonats amb el Premi Nobel
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau
La publicació errònia de 1888 d'un obituari prematur d'Alfred Nobel per un diari francès, que el condemnava per haver inventat la dinamita, va poder haver estat la raó principal per la qual Nobel va decidir deixar un millor llegat després de la seva mort.The History Channel ''Meravelles modernes'', episodi 38 (transmès originalment el 21 de juny de 1999) El Premi Nobel de la Pau és lliurat anualment pel Comitè Nobel Noruec «a la persona que ha fet el millor treball o la major quantitat de contribucions per a la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d'exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau l'any immediatament anterior».
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau
Llista de missions diplomàtiques de les Filipines
Missions diplomàtiques de les Filipines al món Vet-ho aquí una llista de les missions i ambaixades de les Filipines.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Llista de missions diplomàtiques de les Filipines
Llista de resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 1101 a la 1200
Aquesta és una llista entre les resolucions 1101 a 1200 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovades entre el 28 de març de 1997 i el 30 de setembre de 1998.
Llista de resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 401 a la 500
Aquesta és una llista entre les resolucions 401 a 500 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovades entre el 14 de desembre de 1976 i el 28 de gener de 1982.
Llista de resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 601 a la 700
Aquesta és una llista entre les resolucions 601 a 700 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovades entre el 30 d'octubre de 1987 i el 17 de juny de 1991.
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Llista de tractats
Luis Gutiérrez Jodra
és un químic espanyol, especialista en energia nuclear, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Luis Gutiérrez Jodra
Luiz Inácio Lula da Silva
GCTE • GcoIL és un obrer metal·lúrgic, sindicalista i polític brasiler, que des del 1r de gener del 2023 exerceix com a president del país; càrrec que havia ocupat entre 2003 i 2010, cosa que el converteix en la primera persona a ser elegida tres vegades per al càrrec de president en la història del Brasil.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Luiz Inácio Lula da Silva
Mar de Kara
El mar de Kara (en rus, Ка́рское мо́ре, Kàrskoie more) és una part de l'oceà Àrtic que banya les costes del nord de Sibèria, situat entre l'arxipèlag de Nova Zembla a l'oest i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'est.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Mar de Kara
María Dolores Bargues Castelló
María Dolores Bargues Castelló (València, 22 d'abril de 1958) és una professora de parasitologia i catedràtica (des de 2012) al departament de biologia cel·lular i parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і María Dolores Bargues Castelló
Mario Zenari
Mario Zenari (Rosegaferro, 5 de gener de 1946) és un cardenal i arquebisbe catòlic italià, Nunci apostòlic a Síria des del 30 de desembre de 2008.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Mario Zenari
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Mònaco
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Metall alcalí
Mohamed al-Baradei
Mohamed al-Baradei (el Caire, Egipte, 17 de juny de 1942) és un diplomàtic egipci i director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (o AIEA), una organització intergovernamental sota l'auspici de les Nacions Unides) amb la que va rebre conjuntament el Premi Nobel de la Pau l'any 2005.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Mohamed al-Baradei
Mohsen Fakhrizadeh
Mohsen Fakhrizadeh-Mahabadi (en persa: محسن فخریزاده; nascut al voltant de 1958 - 27 de novembre de 2020) va ser un científic i càrrec públic iranià, General de Brigada de la Guàrdia Revolucionària i professor de física en la Universitat Imam Hussein de Teheran.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Mohsen Fakhrizadeh
Mosca tse-tse
Glossina és un gènere de dípters braquícers de la família dels glossínids, conegudes popularment com a mosques tse-tse.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Mosca tse-tse
Opció de Samsó
L'Opció de Samsó és un terme emprat per descriure l'estratègia israeliana de dissuasió mitjançant les represàlies massives amb armes nuclears en contra de les nacions que amenacen la seva existència, i possiblement contra altres objectius.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Opció de Samsó
Operació Crossroads
L'Operació Crossroads (encreuament) fou una sèrie de proves nuclears realitzades pels Estats Units a l'atol de Bikini a l'estiu del 1946.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Operació Crossroads
Organització Mundial de la Salut
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Organització Mundial de la Salut
Perillositat dels parallamps radioactius
Parallams radiactiu Els parallamps radioactius són uns dispositius col·locats en una barra metàl·lica en un punt elevat d'una construcció, aquest instrument atreu els llamps i els hi facilita el pas directe a la terra sense cap mena de desperfecte a la construcció.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Perillositat dels parallamps radioactius
Pesta bovina
La pesta bovina va ser una malaltia infecciosa vírica que afecta el bestiar boví, i altres espècies d'ungulats, com ara gaurs, búfals africans, búfals aquàtics, antílops, cérvols, girafes, nyus i facoquers.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Pesta bovina
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Plom
Política d'Angola
Des de l'aprovació d'una nova constitució en 2010, la política d'Angola té lloc en un marc d'una república presidencialista, de manera que el President d'Angola és alhora cap d'estat i el cap de govern, i d'un sistema multipartidista.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Política d'Angola
Programa nuclear de l'Iran
El programa nuclear de l'Iran és un esforç iranià pel desenvolupament de tecnologia nuclear iniciat sota el mandat del xa de Iran a la dècada 1950, amb l'ajuda dels Estats Units d'Amèrica (EUA).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Programa nuclear de l'Iran
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Radioactivitat
Reactor CIRUS
CIRUS (en anglès: Canada India Reactor Utility Services) va ser un reactor de recerca del Centre de Recerca Atòmica Bhabha (BARC) a Trombay, a prop de Bombai, Índia.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Reactor CIRUS
Reactor de gas
Reactors A1 i A2 de Saint-Laurent-des-Eaux Un reactor de gas o GCR (de l'anglès gas cooled reactor) és un tipus de reactor nuclear tèrmic (és a dir, moderat) de fissió nuclear que fa servir grafit com a moderador dels neutrons i diòxid de carboni en estat gasós com a refrigerant.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Reactor de gas
Relacions exteriors de Letònia
Ministeri d'Afers Exteriors de Letònia Les Relacions exteriors de Letònia són les que manté com a membre de diverses organitzacions internacionals.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Relacions exteriors de Letònia
Relacions internacionals de la Unió Europea
Estats amb una delegació de la Unió L'àmbit de les Relacions internacionals de la Unió Europea s'entenen com acció exterior de la Unió el conjunt de polítiques, instruments i capacitats amb projecció essencialment exterior que exercita o porta a terme la Unió Europea en el món.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Relacions internacionals de la Unió Europea
Resolució 1051 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1051 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 27 de març de 1996.
Resolució 1154 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1154 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 2 de març de 1998.
Resolució 1194 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1194 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 9 de setembre de 1998.
Resolució 1205 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1205 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 5 de novembre de 1998.
Resolució 1284 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1284 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 17 de desembre de 1999.
Resolució 1409 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1409 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 14 de maig de 2002.
Resolució 1441 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1441 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 8 de novembre de 2002, oferint a l'Iraq sota Saddam Hussein "una última oportunitat per complir amb les seves obligacions de desarmament que s'havia establert en diverses resolucions anteriors" (resolucions 660, 661, 678, 686, 687, 688, 707, 715, 986 i 1284).
Resolució 1540 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1540 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 28 d'abril de 2004, fa referència a la no proliferació d'armes de destrucció massiva.
Resolució 1546 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1546 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 8 de juny de 2004.
Resolució 1673 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1673 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 27 d'abril de 2006.
Resolució 1696 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1696 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 31 de juliol de 2006.
Resolució 1737 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1737 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 23 de desembre de 2006.
Resolució 1747 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1747 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides va estrènyer les sancions imposades a Iran en relació amb el programa nuclear iranià.
Resolució 1762 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1762 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 29 de juny de 2007.
Resolució 1835 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1835 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 27 de setembre de 2008.
Resolució 1874 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1874 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 12 de juny de 2009.
Resolució 1887 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
En la Resolució 1887 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 24 de setembre de 2009, el Consell va dirigir la no proliferació i la prevenció de la propagació d'armes de destrucció massiva al món.
Resolució 1929 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1929 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 9 de juny de 2010.
Resolució 1957 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 1957 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 15 de desembre de 2010.
Resolució 2325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 2325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 15 de desembre de 2016.
Resolució 487 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 487 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 19 juny de 1981, va condemnar l'atac aeri conegut com a Operació Òpera, per part del govern de Israel, al reactor nuclear d'Osirak, situat als afores de Bagdad (Iraq).
Resolució 687 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 687 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada el 3 d'abril de 1991 després de reafirmar les resolucions 660, 661, 662, 664, 665, 666, 667, 669, 670, 674, 677 i 678 (totes de 1990) i 686 (1991) el Consell va establir els termes, en una resolució global, amb la qual Iraq havia de complir després de perdre la Guerra del Golf.
Resolució 699 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 699 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 17 de juny de 1991 després de recordar la Resolució 687 (1991) i assenyalar l'informe del Secretari General de les Nacions Unides, va demanar que el Consell, actuant en virtut del Capítol VII, va confirmar que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i la Comissió Especial de les Nacions Unides tenen l'autoritat d'emprendre inspeccions d'armes a Iraq i eliminar o fer inofensives les armes., El Consell va demanar al Secretari General que presentés un informe sobre el progrés de l'aplicació de la resolució actual, i també va demanar als Estats membres que prestessin tota la seva assistència perquè les activitats abans esmentades es duguin a terme amb eficàcia.
Resolució 707 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 707 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 15 d'agost de 1991 després de recordar la Resolució 687 (1991) i les representacions d'audiències de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) i la Comissió Especial de les Nacions Unides, el Consell, en virtut del Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, va condemnar l'Iraq per violacions i incompliment de la Resolució 687 (1991) i va ampliar els poders a la Comissió Especial i l'AIEA.
Resolució 715 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 715 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat l'11 d'octubre de 1991 després de recordar les resolucions resolució 687 (1991) i 707 (1991), el Consell de les Nacions Unides, actuant en virtut del Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides (1991), els plans aprovats de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) i el secretari general Javier Pérez de Cuéllar sobre el seguiment a llarg termini del programa d'armes d'Iraq, que requereix el "seguiment i verificació continuada" de les instal·lacions de doble ús del país.
Resolució 825 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 825 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada l'11 de maig de 1993, va demanar a la República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord) que reconsiderés la seva decisió de retirar-se de la Tractat de No Proliferació Nuclear i permetés que els inspectors d'armes de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) l'entrada al país, després d'haver-ho rebutjat.
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Santa Seu
Síndrome d'irradiació aguda
En 2001-2002, a Geòrgia, va haver tres persones que van patir la síndrome a causa del robatori d'estronci radioactiu d'un generador termoelèctric de radioisòtops. La síndrome per irradiació aguda (SIA), més coneguda popularment com a enverinament per radiació, és una col·lecció d'efectes sobre la salut ocasionats per una exposició als teixits biològics d'un organisme per una font de radiacions ionitzants extremadament intenses, en un curt període.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Síndrome d'irradiació aguda
Setge d'Enerhodar
El setge d'Enerhodar va ser un enfrontament militar i setge entre les Forces Armades de Rússia i les Forces Armades d'Ucraïna durant l'ofensiva d'Ucraïna meridional de la invasió russa d'Ucraïna de 2022 sobre la ciutat d'Enerhodar en l'óblast de Zaporíjia.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Setge d'Enerhodar
Smiling Buddha
Smiling Buddha (en català: Buda somrient), o Pokhran-I segons la designació del Ministeri d'Afers Exteriors (MEA) de l'Índia, va ser el nom en clau assignat al primer assaig amb èxit d'arma nuclear el 18 de maig de 1974.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Smiling Buddha
Tractat de No Proliferació Nuclear
El tractat sobre la no proliferació d'armes nuclears és un tractat internacional que té com a objectiu reduir l'ús d'armament nuclear al món i els riscos que comporta.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Tractat de No Proliferació Nuclear
Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears
El Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears és el primer acord internacional legalment vinculant que prohibeix exhaustivament les armes nuclears amb l'objectiu final de ser-ne l'eliminació total.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears
Tripanosomosi africana
La tripanosomosi humana africana (o tripanosomiasi humana africana), també coneguda com a malaltia de la son, és una protozoosi produïda pel Trypanosoma brucei, que és transmesa als humans per picades de la mosca Tse-tse (gènere Glossina) les quals s'havien infectat en alimentar-se d'humans o animals que eren portadors dels paràsits.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Tripanosomosi africana
Urenco
El grup Urenco (nom oficial en anglès: Urenco Limited) és un consorci britànic–alemany–neerlandès productor de combustible nuclear que gestiona diverses plantes d'enriquiment d'urani mitjançant la tecnologia d'ultracentrífuga a Alemanya, Països Baixos, Estats Units i Regne Unit.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Urenco
Valeri Legàssov
Valeri Alekséievitx Legàssov (en rus: Валерий Алексеевич Легасов) (Tula, 1 de setembre de 1936 - Moscou, 27 d'abril de 1988) va ser un científic soviètic, especialista en química inorgànica, membre de l'Acadèmia de Ciències de la URSS.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Valeri Legàssov
Viatxeslav Mólotov
Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, (en rus Вячесла́в Миха́йлович Мо́лотов; 9 de març de 1890 - 8 de novembre de 1986) va ser un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Viatxeslav Mólotov
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Viena
Virus del Zika
''Aedes aegypti'' és un dels principals vectors de transmissió del virus del Zika El virus del Zika (ZIKV) és un virus del gènere Flavivirus, família Flaviviridae, grup IV de la Classificació de Baltimore.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Virus del Zika
Yukiya Amano
Yukiya Amano (en japonès: 天野 之弥 Amano Yukiya?; 9 de maig de 1947 - 22 de juliol de 2019) va ser un diplomàtic japonès i alt funcionari públic internacional a les Nacions Unides i les seves divisions.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і Yukiya Amano
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і 14 de juliol
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і 2005
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і 2019
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure Agència Internacional de l'Energia Atòmica і 29 de juliol
També conegut com AIEA, Agència Internacional d'Energia Atòmica, IAEA, International Atomic Energy Agency, OIEA, Organisme Internacional d'Energía Atòmica, Organisme Internacional de l'Energia Atòmica.