Taula de continguts
142 les relacions: Antoni Dalmau i Ribalta, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni Franch i Estalella, Antoni Gimbernat i Arbós, Antoni Maria Claret i Clarà, Antoni Viladomat i Manalt, Antropologia, Arqueologia, Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona, Arxiu Municipal de Tarragona, Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, Bartomeu Robert i Yarzábal, Bàrcino, Bernat Boïl, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, Ca l'Herbolari de Viladrau, Carlos Ibáñez de Ibero, Carrer de la Corríbia, Carrer de Montcada, Carrer Major de Cervera, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa Museu Duran i Sanpere, Casa Padellàs, Casa-fàbrica Clarós-Serra, Castell de Granyanella, Català modern, Catedral de Barcelona, Catedral de Mallorca, Cervera, Claudi Gómez Grau, Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Corpus Christi a Barcelona, Damià Campeny i Estrany, Decadència, Duran, Edicions 62, El Gòtic, Elisenda de Montcada, Enric Cubas i Oliver, Església de Santa Marta, Església vella de Sant Salvador de Gerb, Estanislau Figueras i Moragas, Eulàlia Duran i Grau, Eusebi Güell i Bacigalupi, ... Ampliar l'índex (92 més) »
Antoni Dalmau i Ribalta
Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, Anoia, 13 de març de 1951 - Igualada, Anoia, 5 de gener de 2022) va ser un escriptor i polític socialista català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Antoni Dalmau i Ribalta
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
Antoni Franch i Estalella
Antoni Franch i Estalella, (Igualada, 9 d'agost de 1778 - 18 de març de 1855)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, fou un propietari i fabricant tèxtil, cap del sometent igualadí durant la Guerra del Francès, convertit en militar i nomenat comandant i tinent coronel en acabar la guerra.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Antoni Franch i Estalella
Antoni Gimbernat i Arbós
'''Antoni Gimbernat i Arbós''', per J. Montserrat (1894) Monument que se li dedicà a la seva vila natal de Cambrils Antoni Gimbernat i Arbós (Cambrils, 1734 - Madrid, 17 de novembre de 1816) va ser un eminent cirurgià i anatomista català, conegut principalment per la seva contribució a la descripció de l'anatomia del canal inguinal i a la tècnica de reparació de l'hèrnia crural.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Antoni Gimbernat i Arbós
Antoni Maria Claret i Clarà
Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Antoni Maria Claret i Clarà
Antoni Viladomat i Manalt
Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Antoni Viladomat i Manalt
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Antropologia
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Agustí Duran i Sanpere і Arqueologia
Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
LArxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges (AMVM) és l'arxiu eclesiàstic custodia la documentació produïda per la comunitat cistercenca de l'Abadia de Santa Maria de Vallbona, formant part de l'actual municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Arxiu del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Arxiu Diocesà de Barcelona
L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució que custodia el fons documental emanat de l'activitat del bisbe i de la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Arxiu Diocesà de Barcelona
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
LArxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) és un òrgan dedicat a la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i col·leccions fotogràfiques d'interès per a la història de la ciutat i per a la història de la fotografia.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Arxiu Municipal de Barcelona
L'Arxiu Municipal de Barcelona s'ocupa de la gestió i l'organització del patrimoni documental cerats per l'Ajuntament de Barcelona i els seus organismes autònoms, a més d'aquells fons i col·leccions que els ciutadans dipositen per a la seva conservació.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Arxiu Municipal de Barcelona
Arxiu Municipal de Tarragona
L'Arxiu Municipal de Tarragona és un servei públic de caràcter administratiu i cultural, especialitzat en la custòdia, gestió, tractament i difusió del patrimoni documental de l'Ajuntament de Tarragona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Arxiu Municipal de Tarragona
Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi
L'Arxiu de la Basílica parroquial de Santa Maria del Pi és un arxiu públic eclesial situat a la mateixa Basílica, a la plaça del Pi número 7 de Barcelona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi
Bartomeu Robert i Yarzábal
Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Bartomeu Robert i Yarzábal
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Bàrcino
Bernat Boïl
Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Bernat Boïl
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria
El Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria va ser una publicació anual publicada entre l'any 1923 i 1926, sota la direcció de Telesforo Aranzadi.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria
Butlletí de la Biblioteca de Catalunya
El Butlletí de la Biblioteca de Catalunya va ser fundat el 1914 per part de la Biblioteca de Catalunya.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Butlletí de la Biblioteca de Catalunya
Ca l'Herbolari de Viladrau
Ca l'Herbolari de Viladrau és una masia de Viladrau (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ca l'Herbolari de Viladrau
Carlos Ibáñez de Ibero
Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero (Barcelona, 14 d'abril de 1825 — Niça, 28 de gener 1891), marquès de Mulhacén fou un militar i científic espanyol principal promotor de la geodèsia a Espanya.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Carlos Ibáñez de Ibero
Carrer de la Corríbia
El Carrer de la Corríbia (-1953) era un antic carrer del Barri Gòtic de Barcelona, el qual anava des del Carrer de la Tapineria i recorria l'exterior de la muralla fins a la plaça Nova (passant per davant de les escales de la catedral de Barcelona).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Carrer de la Corríbia
Carrer de Montcada
Placa del carrer El carrer de Montcada és un carrer de Barcelona que va ser obert a mitjan per la família Montcada per tal de comunicar els barris barcelonins de la Bòria i la Vilanova del Mar, que posteriorment s'unirien en el barri de la Ribera.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Carrer de Montcada
Carrer Major de Cervera
El Carrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera (Segarra).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Carrer Major de Cervera
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Casa de la Ciutat (Barcelona)
Casa Museu Duran i Sanpere
La Casa Museu Duran i Sanpere és una casa barroca de Cervera (la Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Casa Museu Duran i Sanpere
Casa Padellàs
La Casa Padellàs (a vegades mal anomenada Casa Clariana-Padellàs) és un palau del construït originalment al número 25 del carrer dels Mercaders de Barcelona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Casa Padellàs
Casa-fàbrica Clarós-Serra
Carrer de Sant Pere més alt (1908). A mà dreta, la fàbrica Clarós-Serra. A mà esquerra, casa del Gremi dels Velers, i a la dreta, solar de la casa-fàbrica Clarós-Serra. Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860) La casa-fàbrica Clarós-Serra era un edifici situat als carrers de la Riera de Sant Joan, 22 i de Sant Pere Més Alt, 2 de Barcelona, actualment desaparegut.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Casa-fàbrica Clarós-Serra
Castell de Granyanella
Les restes del castell de Granyanella es troben al cim del tossal sota el qual s'agrupa el poble.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Castell de Granyanella
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Català modern
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Catedral de Barcelona
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Catedral de Mallorca
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Cervera
Claudi Gómez Grau
Claudi Gómez Grau (Cervera, 1907 - Lleida, 1989) fou un fotògraf especialitzat en la foto fixa, fotografia científica antropològica i el món del cinema, amb una dilatada carrera professional que va abraçar diverses temàtiques audiovisuals.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Claudi Gómez Grau
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El Consell de Cultura fou un organisme creat per la Generalitat de Catalunya per mitjà del decret de 9 de juny de 1931, per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Corpus Christi a Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona El Corpus Christi a Barcelona és una festivitat que se celebra al voltant de la festivitat de Corpus Christi a Barcelona des del 1320.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Corpus Christi a Barcelona
Damià Campeny i Estrany
Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Damià Campeny i Estrany
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Decadència
Duran
* Toponímia.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Duran
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Edicions 62
El Gòtic
Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і El Gòtic
Elisenda de Montcada
Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Elisenda de Montcada
Enric Cubas i Oliver
Enric Cubas i Oliver (Barcelona, 16 de juliol de 1886 - Barcelona, 10 d'abril de 1966) va ser un polígraf i escriptor català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Enric Cubas i Oliver
Església de Santa Marta
Santa Marta fou una antiga església de Barcelona ubicada entre l'actual carrer de la Tapineria, l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Església de Santa Marta
Església vella de Sant Salvador de Gerb
L'Església vella de Sant Salvador de Gerb és l'antiga església parroquial de Gerb, al municipi d'Os de Balaguer (Noguera), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Església vella de Sant Salvador de Gerb
Estanislau Figueras i Moragas
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Estanislau Figueras i Moragas
Eulàlia Duran i Grau
Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 2 d'abril de 1934) és una historiadora catalana.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Eulàlia Duran i Grau
Eusebi Güell i Bacigalupi
Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Eusebi Güell i Bacigalupi
Fèlix Torres i Amat de Palou
Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Fèlix Torres i Amat de Palou
Fons documental
En arxivística, un fons, també anomenat fons d'arxiu o fons documental, és un terme que designa el conjunt orgànic de documents, independentment de la seva data, de qualsevol tipologia, forma o suport, produït orgànicament, generat, reunit, acumulat, usat o rebut de manera natural per una persona particular, família o organisme a partir de l'exercici de les seves activitats.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Fons documental
Fonts de Barcelona
Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Fonts de Barcelona
Francesc de Paula Rius i Taulet
Francesc de Paula Rius i Taulet per Eduard Alentorn Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 22 de gener de 1833 - Olèrdola, l'Alt Penedès, 27 de setembre de 1890) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Francesc de Paula Rius i Taulet
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Francesc Pi i Margall
Francesc Salvà i Campillo
Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 12 de juliol de 1751 - 13 de febrer de 1828) fou un metge, físic, meteoròleg i inventor català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Francesc Salvà i Campillo
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Frederic Soler i Hubert
Frederic-Pau Verrié i Faget
Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017) fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Frederic-Pau Verrié i Faget
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Galeria de Catalans Il·lustres
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Gàrgola
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Guillem Ramon I de Montcada
Hermínia Grau i Aymà
Hermínia Grau Aymà (Barcelona, 1897 - Barcelona, 17 de novembre de 1982) fou una historiadora i traductora catalana.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Hermínia Grau i Aymà
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Història de Barcelona
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Hodonímia de Barcelona
Hospital de Sant Joan de Jerusalem
L'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, anomenat actualment Antiga Biblioteca, és un edifici de Cervera (Segarra), situat al carrer Major, núm.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Hospital de Sant Joan de Jerusalem
Hospital de Sant Sever
Rètol de l'hospital A causa de la paralització de les obres de rehabilitació, una lona va cobrir la façana des del 2007. L'Hospital de Sant Sever és un edifici situat al carrer de la Palla de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Hospital de Sant Sever
Ildefonso Güell Arqués
Ildefonso Güell Arqués, (les Borges Blanques, les Garrigues, 15 d'octubre de 1865 – Barcelona, 17 d'octubre de 1941) fou un enginyer militar de l'Exèrcit espanyol.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ildefonso Güell Arqués
Institució Patxot
La Institució Patxot és una institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Institució Patxot
Institut Municipal d'Història de Barcelona
La Casa de l'Ardiaca Institut Municipal d'Història de Barcelona (IMH) és una institució creada el 1943 dependent de l'ajuntament de Barcelona i amb seu a la Casa de l'Ardiaca, per tal d'aplegar les activitats de les següents entitats.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Institut Municipal d'Història de Barcelona
Jaume Aymà i Ayala
Jaume Aymà i Ayala (Barcelona, 12 de gener de 1882 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer de 1964) fou un editor català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Jaume Aymà i Ayala
Jaume Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Jaume Balmes i Urpià
Joan Ainaud de Lasarte
Joan Ainaud de Lasarte (Sarrià, 25 de març de 1919 - Barcelona, 5 de novembre de 1995) fou un historiador i crític d'art.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan Ainaud de Lasarte
Joan de Rua
Joan de Rua (Montblanc, segle XV - ?, principis de segle XVI) més conegut com a Mestre de Cervera, va ser un dels pintors del gòtic tardà més importants del Principat.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan de Rua
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan Fiveller
Joan Güell i Ferrer
Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 3 de març de 1800 – Barcelona, 22 de novembre de 1872) fou un economista, marxant d'esclaus i industrial català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan Güell i Ferrer
Joan Lluís i Pallarès
fou un folklorista català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan Lluís i Pallarès
Joan Mañé i Flaquer
Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 15 d'octubre de 1823 - Barcelona, 8 de juliol de 1901) fou un periodista i escriptor català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan Mañé i Flaquer
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan Maragall i Gorina
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan Pere Fontanella
Joan Tous i Casals
Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) fou un fotògraf català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joan Tous i Casals
Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús
Joaquim Maria Bartrina. Bust de Ramir Rocamora i Bernat Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús (Reus, 26 d'abril de 1850 - Barcelona, 4 d'agost de 1880) fou un poeta català, germà de Francesc Bartrina i d'Aixemús.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús
Joaquim Miret i Sans
Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 9 d'abril del 1858- Barcelona, 30 de desembre de 1919) fou un historiador, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Joaquim Miret i Sans
Josep Anselm Clavé i Camps
Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Josep Anselm Clavé i Camps
Josep Ferrer i Vidal
Josep Ferrer i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 31 de juliol de 1817 - Barcelona, 9 d'octubre de 1893) fou un empresari, economista i polític català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Josep Ferrer i Vidal
Josep Manso i Solà
fou tinent general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Josep Manso i Solà
Josep Maria Ainaud de Lasarte
Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Josep Maria Ainaud de Lasarte
Josep Maria Garrut i Romà
Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - 10 de desembre de 2008) fou un escriptor, historiador i pessebrista català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Josep Maria Garrut i Romà
Josep Maria Llobet i Portella
Josep Maria Llobet i Portella (Cervera, Segarra, 1940) és un historiador de l'art i professor universitari català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Josep Maria Llobet i Portella
Josep Ricart i Matas
Josep Ricart i Matas (Barcelona, 27 d'octubre de 1893 - Barcelona, 24 d'agost de 1978) fou un violoncel·lista i musicòleg català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Josep Ricart i Matas
Llegat Toda
El Llegat Toda és un conjunt de documents, llibres, gravats donats a diferents institucions culturals per Eduard Toda i Güell (1855-1941) La bibliofília i inquietuds culturals d'Eduard Toda el portaren, al llarg de la seva vida, a adquirir importants col·leccions bibliogràfiques.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Llegat Toda
Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans
Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís Sarret i Pons
Lluís Sarret i Pons (Manresa, Bages, 5 d'abril de 1880 - Manresa, Bages, 21 de setembre de 1936) va ser un arxiver, historiador, professor de música, compositor, organista, mestre de capella i religiós català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Lluís Sarret i Pons
Manuel Duran i Bas
Manuel Duran i Bas (Barcelona, 28 de novembre de 1823 - Barcelona, 10 de febrer de 1907) fou un jurisconsult i polític català, fill del metge Ramon Duran i Obiols i d'Eulàlia Bas.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Manuel Duran i Bas
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Manuel Milà i Fontanals
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Martí de Riquer i Morera
Max Cahner i Garcia
Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Max Cahner i Garcia
Miquel Biada i Bunyol
Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) fou un armador i empresari català, un dels principals responsables de la construcció de la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Miquel Biada i Bunyol
Miquel Brasó i Vaqués
Placa commemorativa ubicada al C. Verdi, 17 (Barcelona). Miquel Brasó i Vaqués (Barcelona, 13 de setembre de 1904 - 21 de juliol de 1974) va ser un arqueòleg i historiador gracienc nascut al carrer Sant Vicenç (avui Valldoreix) del barri de Gràcia (Barcelona).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Miquel Brasó i Vaqués
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Montjuïc (Barcelona)
Montserrat Niubò De Febrer
va ser bibliotecària de la Biblioteca Popular de Cervera (BPC).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Montserrat Niubò De Febrer
Museu Comarcal de Cervera
El Museu Comarcal de Cervera és un museu que disposa de dues seus diferenciades, el Museu del Blat i la Pagesia i la Casa Museu Duran i Sanpere.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Museu Comarcal de Cervera
Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Museu d'Història de Barcelona
Museu del Blat
El Museu del Blat, anteriorment anomenat Museu del Blat i la Pagesia, és un museu de caràcter etnogràfic de Cervera (Segarra) que presenta una mostra significativa de la cultura material de les diferents activitats de la vida rural.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Museu del Blat
Museu Etnogràfic de Ripoll
El Museu Etnogràfic de Ripoll és un museu ubicat a Ripoll.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Museu Etnogràfic de Ripoll
Museu Etnològic i de Cultures del Món
El Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC) és un museu situat a la ciutat de Barcelona que té com objectiu preservar i difondre la diversitat cultural, reflexionant sobre canvis i conflictes de la societat per esdevenir un Museu Social.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Museu Etnològic i de Cultures del Món
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Narcís Monturiol i Estarriol
Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Narcís Monturiol i Estarriol
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Palau Reial Major
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Pau Claris i Casademunt
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Pau Piferrer i Fàbregas
Pere Virgili i Bellver
Monument a Pere Virgili al seu poble natal, Vilallonga del Camp Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 - Barcelona, 1776) fou un cirurgià militar als hospitals de Tarragona, València i Cadis, on fundà el Col·legi de Cirurgia.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Pere Virgili i Bellver
Pintures murals de la capella de la Casa Museu Duran i Sanpere
Les pintures murals de la capella de la Casa Museu Duran i Sanpere són obra del pintor Pau Béjar (1869-1920).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Pintures murals de la capella de la Casa Museu Duran i Sanpere
Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
Premi Iluro de Monografia Històrica, Humanitats i Ciències Socials
Premi Iluro de Monografia Històrica, Humanitats i Ciències Socials és un premi instituït per la Caixa d'Estalvis de Mataró el 1959 i actualment convocat per la.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Premi Iluro de Monografia Històrica, Humanitats i Ciències Socials
Ramon Batlle i Ribas
Placa en homenatge a Ramon Batlle a Sant Andreu de Palomar Ramon Batlle i Ribas (Barcelona, 1837 — 1906) fou un empresari català especialitzat en la indústria del tèxtil.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ramon Batlle i Ribas
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ramon Berenguer I
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ramon de Penyafort
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (Barcelona, 11 de febrer de 1742 - Cervera, 14 de desembre de 1832) va ser un jurista, religiós i polític català del.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Turull Bargués
Ramon Turull Bargués (Cervera, 19 de març de 1922 – 8 de novembre de 2003) va ser mestre, escriptor, llibreter i editor cerverí que s’identificava i es confonia amb la seva terra –en el sentit més immediat del terme– i que tenia Cervera com a referent personal, vital, cultural i literari.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ramon Turull Bargués
Ramon Violant i Simorra
Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera, 30 de novembre de 1903 - Barcelona, 23 de gener de 1956) fou un etnògraf català que centrà bona part dels seus estudis i contribucions en les contrades dels Pirineus, alhora que destacà com a conservador de l'antic Museu d'Indústries i Arts Populars (actualment Museu Etnològic) de la ciutat de Barcelona.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ramon Violant i Simorra
Ràdio Barcelona
Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Ràdio Barcelona
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Retaule de l'Epifania (Huguet)
El Retaule de l'Epifania és una obra gòtica de 1450 atribuïda a la primera etapa del pintor Jaume Huguet.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Retaule de l'Epifania (Huguet)
Retaule de Sant Agustí
El Retaule de Sant Agustí és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet i Pau Vergós entre els anys 1462 i 1475.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Retaule de Sant Agustí
Saló del Tinell
El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Saló del Tinell
Sant Jaume de Calaf
Sant Jaume de Calaf és una església de Calaf (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Sant Jaume de Calaf
Santa Eulàlia del Camp
Santa Eulàlia del Camp fou un convent, desaparegut, a prop del Portal Nou de Barcelona a l'actual Passeig de Lluís Companys.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Santa Eulàlia del Camp
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Santa Maria de Vallbona de les Monges
Servei d'Arqueologia de Barcelona
El Servei d'Arqueologia de Barcelona és l'òrgan tècnic de l'Institut de Cultura de Barcelona que agrupa el conjunt de serveis d'arqueologia de la ciutat, tant pel que fa a la gestió de les intervencions, l'arqueologia preventiva, així com per a la recerca.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Servei d'Arqueologia de Barcelona
Servei de Patrimoni Arquitectònic Local
El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) és un servei de la Diputació de Barcelona, fundat el 9 juny 1914 amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Servei de Patrimoni Arquitectònic Local
Sistema d'Arxius de Catalunya
El Sistema d’Arxius de Catalunya o (SAC) "és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que, amb normes i procediments garanteixen, d’acord amb els seus valors, la gestió, la conservació, la protecció, la difusió correctes de la documentació de Catalunya, i l’accés a aquesta documentació".
Veure Agustí Duran i Sanpere і Sistema d'Arxius de Catalunya
Temple d'August de Barcelona
El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Temple d'August de Barcelona
Torre Pallaresa
La Torre Pallaresa és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Veure Agustí Duran i Sanpere і Torre Pallaresa
Venus de Barcelona
Venus de Barcelona. Davant Venus de Barcelona. Darrere La Venus de Barcelona és una estatueta de bronze de datació incerta que representa la deessa Venus (Afrodita) i que va ser trobada a Barcelona, en un indret de Nou Barris.
Veure Agustí Duran i Sanpere і Venus de Barcelona
1887
;Països Catalans.
Veure Agustí Duran i Sanpere і 1887
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Agustí Duran i Sanpere і 1975
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Veure Agustí Duran i Sanpere і 29 d'abril
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Agustí Duran i Sanpere і 5 de juny
També conegut com Agustí Duran, Agustí Duran i Sampere, Agustí Duran i Sanpere -, Duran i Sanpere.